Jazz, més que un estil de músicaLa primera cosa que ens ve al cap quan sentim la paraula “jazz” no és el conegut estil de música de finals del segle XIX i principis del XX? Bé, és cert que molta gent pensa que aquesta paraula només fa referència a aquest concepte, però també existeix un estil de dansa anomenat així que, curiosament, no és balla exclusivament amb la música de jazz.

La dansa jazz, considerada un art popular, és una barreja de danses etnològiques i socials que va començar com un dels moviments de ball popular dels inicis del segle XX. Té el seu origen en certes danses socials africanes, que van ser adaptades pels blancs a mitjans del segle XIX. Amb el pas del temps va anar prenent elements del ballet i d’altres balls més moderns. Així va arribar a ser el ball més utilitzat en els musicals d’avui en dia. També va rebre la influència dels elements de la música jazz: l’estil individual, la improvisació i la síncope. Aquest últim element és el que dóna a la música i la dansa l’emoció i el gust. I com en qualsevol tipus de ball, l’expressió dels sentiments és fonamental ja que permet al ballarí el seu descobriment personal.

La dansa Jazz avui en dia és una de les danses més ballades pels nens, pels joves i pels adults, per la seva gran varietat d’estils moderns, així com de les grans combinacions de moviments, els quals fan que les creacions de cada coreògraf siguin diferents i amb un estil propi. De fet, existeixen tantes combinacions d’aquesta dansa que és poden crear coreografies dinàmiques i amb estils personals d’alumnes o ballarins, fent així que certes creacions tinguin una finalitat de solidarització amb quelcom (coreografia solidaritzada amb les persones invàlides, amb persones del tercer món, etc.), tot demostrant la bellesa del cos humà i les diferents formes que pot prendre aquest.

Concloent, podríem dir que la dansa Jazz ha evolucionat des de les danses africanes fins al que és ara. A més, no es relaciona directament amb el tipus de música que porta el mateix nom, sinó que és una barreja d’estils que en funció de la persona que crea una coreografia es pot fer amb els registres més clàssics fins als més moderns i urbans.

Patrícia Rodríguez2n BATX