Aurora Blasco Lafuente

INTRODUCCIÓ

• Els vestits grecs i romans eren molt senzills.

• Eren grans retalls de tela que s’adaptaven al cos amb fíbules.

TELES MÉS UTILITZADES

• La llana a l’hivern.

• El lli a l’estiu.

• Es coneixia la seda importada d’Orient

• S’utilitzaven les pells.

ELS COLORSDepenia de l’ús que se’n feia del gust i les possibilitats econòmiques de l’usuari

Classes pobres

Classes benestants

Predominaven els colors foscos i terrosos per dissimular la brutícia.

Utilitzaven la llana i el lli de colors clars o colors vius.

VESTITS GRECS

Es caracteritzen per no tenir una forma pròpia.

Consistien en rectangles de tela de grandària variable que s’enrollatven o penjaven del cos sense tallat la tela.

Hi havia una gran varietat en la forma de posar-se les peces.

• QUITÓ:

Peça per a homes i dones (Pèplum), feta de lli o llana. Consistia en un tros de tela rectangular, que podia ser d’una peça o cosit per un lateral, que es subjectava amb fíbules a l’espatlla. Normalment era curt, però els alts personatges de la política i de la religió el portaven llargs fins els peus.

Quitó subjectat amb fíbules.

Quitó cosit.

• HIMATION : Era una peça llarga de

forma semicircular. La seva col·locació era molt variada, encara que pràcticament sempre deixava lliure l’espatlla dreta del tors. Servia per abrigar-se.

HimationQuitó

• EXOMIS: S’anomenava així

quan el quitó només es subjectava a una de les espatlles i deixava l’altra al descobert.

El solien portar els esclaus, artesans i els soldats.

• PÈPLUM O PEPLO: Peça de vestir

femenina, que consistia en una peça rectangular subjecta per fíbules i que arribava fins als peus. Podia ser jònica o dòrica.

HIMATION EN LA DONA

VESTITS ROMANS

El vestit més habitual per a homes i dones era la túnica. Estava formada per dues peces de llana cosides i cenyides per un cinturó.

La túnica dels homes arribava a l’altura del genoll i una mica més llarga per la part del darrere.

Les dones la duien fins els talons.

TOGA

• La toga servia per distingir els ciutadans romans dels estrangers i també entre els mateixos romans perquè tenien unes característiques i un nom diferent segons l’adorn que portaven.

TIPUS DE TOGA1. Toga Virilis : Era la toga

normal. Solia ser de llana i de color crema clar.

Toga praetexta: amb una franja de color porpra, amb un ample diferent depenent de la dignitat del ciutadà. La duien els magistrats i també els nens menors de 16 anys:

2. Túnica que portava un cavaller.

3. Túnica que portava un senador.

4. Túnica que portava un magistrat en exercici.

5. La Toga Palmata o Toga Triumphalis : De color porpra i decorada amb or. La lluïen els generals en les desfilades de triomf.

6. La Toga Trabea del Pontifex Maximus con franges color vermell molt viu i porpra.

7. Toga pulla: de color marró, gris o negre, que era pròpia de dol.

8. Toga candida: blanquejada amb pols de guix perquè fos totalment blanca. Era característica dels candidats a les magistratures durant les eleccions.Toga trabea: de diferents colors, amb franges de color porpra, que duien els àugurs, sacerdots encarregats de predir el futurs.

DONES ROMANES

• STOLA: es duia a sobre de la túnica. Era un vestit llarg fins els peus cenyit per un cinturó.

• PALLA: mantell semblant a l’himation grec que utilitzaven quan passejaven en públic, normalment cobrint-se el cap.

Túnica

Stola

Palla

FI

Fíbules: sivelles o agulles que servien per subjectar els vestits a les espatlles.

Pells: vestits propis dels pastors que a l’imperi romà va passar a ser objecte de luxe.