MÒDUL 2

1-HISTÒRIA GRÀFICA DE LA TIPOGRAFIA

DEFINICIONS

- Grafema – Unitat bàsica de l’escriptura. Lletra o pictograma que representa un so, sons, idea o cosa

- Escriptures logogràfiques – Cada grafema representa una paraula. Representen la llengua tal i com es pensa

o Pictograma – Representació figurativa amb semblança amb allò que representa

o Ideograma – Signe abstracte que es relaciona amb allò que representa- Escriptures fonogràfiques – Els grafemes presenten sons. Representen la

llengua tal i com es diu.o Sil·labari – Cada grafema representa una síl·laba o conjunts de sons.

(japonès actual: Hiragna i katakana)o Abjad – alfabet consonàntic. Cada grafema representa un so consonant

(llengua àrab o hebrea)o Abugida –Alfasil·labari – So consonant unit a so vocàlic. (escriptura

índia, tibetana o etíop)o Alfabet – Cada fonema té un grafema que el representa

- Categorieso D’esquerra a dreta – Llatío De dreta a esquerra – Àrab i hebreuo De dalt a baix – Xinès tradicionalo Sistemes bustrofèdics – Van d’esquerra a dreta i al canviar de línia, de

dreta a esquerra. L’escriptura jeroglífica egípcia, la greca arcaica o la hitita.

BRANQUES EVOLUTIVES DE L’ESCRIPTURA

- CUNEÏFORME MESOPOTÀMICA o 3500 a.C. o Uruk, ciutat sumèria de la Mesopotàmiao Perdura durant 4000 anys i interacciona amb altres sistemes d’Àsia

occidental i Mediterràniao Escriptura logogràfica. Utilitza ideogrames i pictogrameso Entorn a 1500 caràcterso Deriva d’un sistema antic d´entre 20 i 30 fitxes de ceràmica

tridimensional amb incisions (edat de Broze -3100 a.C.) usades en el comerç i la comptabilitat

o Podria haver tingut influències egípcies

o Van utilitzar aquesta escriptura el acadis, babilonis, elmites, hitites i asiris

- EGÍPCIA o 3500 a.C.o Egipteo Paral·lela a la de Mesopotàmia però independento Escriptura logogràfica i fonogràficao Es relaciona amb els rituals funerariso Desenvolupa dos sistemes d’escriptura paral·lels:

Jeroglífic – Representen sers, objectes i processos de la realitat, gravats en pedra o pintats en els murs de les tombes

Hieràtic – Són formes esquemàtiques sobre papir amb tinta negra i vermella

o Els sistemes evolucionen a diferents branques d’escriptura: alfabets grec, llatí o ciríl·lic i els àrab i hebreu

o Podria haver tingut influències de la cuneïforme mesopotàmica- ÍNDIA

o 500 a.C. o Índia

- XINESAo 2.200 a.C.o Xinao Dóna lloc a sistemes d’escriptura encara vigents

- MESOAMERICANAo 500 a.C.o Cultura zapotecao Influeix en l’escriptura Maya

- ALFABET PROTO-SINAÍTIC o 2000 – 1000 a.Co Pròxim Oriento A través dels fenicis deriva de l’escriptura Egípciao Alfabet consonàntic o abjado Va co-existir amb el cuneïforme mesopotàmic i el egípci

- ALFABET FENICI o S. XI a.C.o Actual Líbano Va ser l’avantpassat, el transmissor del nostre alfabet llatío Els fenicis van ser un poble de comerciantso Sistema fonogràfico 22 símbols que representaven 22 fonemes consonàntics, sense espais,

de dreta a esquerrao Prové de l’escriptura proto-sinaíticao D’ell parteixen: Abjad arameu, abjad hebreu, abjad àrab i alfabet llatí

- ALFABET GREC o S. XVIII a.C.

Linial A Cultura minoica, Creta1800 a.C. – 1400 a.C. Sil·labari + signes logogràfics

Linial B Període micènic, 1600 a.C.-1100 a.C. Deriva de l’anterior 87 grafemes Van incloure vocals (100 a.C.-800 a.C.)

o Els etruscs van fer una adaptació pròpia amb 26 grafemeso El romans van fer adaptació pròpia amb 21 grafemeso Alfabet ciríl·lic és creat pels missioners de l’imperi Bizantí enviats per

convertir els pobles eslaus (s. X)- ALFABET ROMÀ

o 21 grafemes inicials i es consolida amb 23 grafemes (s.I d.C.)o Lletres capitalso V= i,v / I =i, jo Escriptura oficial de tota la Mediterràniao Sistemes:

Quadrata – Capitals geomètriques (quadrat i cercle) tallades sobre pedra. Dóna lloc als terminals de les serifes

Rústica – Lletres amb ploma o pinzell. Nous suports (s. I d.C.) Uncial o cursiva – Necessitat d’escriptura ràpida. Lliguen

grafemes entre si. Traços ascendents i descendentso Reforma Carolíngia

Carlemany (768-814) Unifica la major part d’Europa Occidental Els monjos van ser responsables de reescriure tots els textos Escriptura específica per a aquest fi Majúscules + minúscules + espais entre paraules

- ALFABET LLATÍ O ROMÀ MODERN o Sistema fonogràfic amb grafemes per als sons vocals i consonantso 26 lletres, 10 nombres i signes de puntuació i accentso Les majúscules deriven de les capitals romanes i les minúscules de la

cal·ligrafia carolíngiao De dreta a esquerra i de dalt a baix

INICIS DE LA TIPOGRAFIA

RENAIXEMENT

- S’origina a Itàlia a mitjans del s. XV

- Es passa de l’Europa Medieval a l’Europa humanista- Cerca el retorn dels clàssics, l’estudi de la natura i l’home- Necessitat de llegar i escriure- Utilització de lletres tipus carolingia d’Alcuin en detriment de les gòtiques. És va

adaptar a l’impremta i es va anomenar estil Venecià, Old Style o Scrittura Humanística.

- Les tipografies humanistes van desplaçar les gòtiques.- Personatges:

o Leonardo da Vinci, Nicolau Copèrnic, Galileu o Johannes Kleper- Naixement de la impremta (1436) amb l’ús de tipus mòbils

o Johannes Gutemberg (1400-1468)o Primer llibre: “Biblia de Gutemberg” (1455)

ELS PRIMERS TIPÒGRAFS

- Conrad Sweynheym i Arnold Pannartz, funden una impremta a Itàlia (1465)- Johannes Spira (Johann vomSpeyer) serà el primer en obrir una impremta a

Venècia (1469)- Nicholas Jenson (1420-1480) es farà càrrec de la impremta de Venècia. Elabora

tipografies humanístiques estèticament molt aconseguides per l’època- Aldo Manunccio (1450-1515) i el seu col·laborador Francesco Griffo.

Disminueixen el format del llibre el Enchirridi forma (l’actual llibre de butxaca)- 1501 – Primers tipus itàlics- Claude Garamond (1480-1561)

o Primer tipògraf independent. Separa la professió de tipògraf i d’impressor.

- William Caslon (1692-1766) – precursor de les tipografies romanes modernes posteriors.

o La font Caslon (1725) va ser l’escollida per Benjamin Franklin per a la primera impressió de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica i la primera Constitució.

- John Baskerville (1706-1775)o Precursor de les romanes de transicióo Crea tipografies delicades per a llibres o rètolso Crea un paper nou, més suau i aporta innovacions dins del procediment

de les planxes.o Va copiar la tipografia real del Rei Lluis XIV, Romaine du roin

- Pierre Simon Fournier (1712-1768)o Estil rococó amb inicials i floritures

- François-ambroise Didot (1730-1804)o Creador de font tipogràfiques anomenades Romanes modernes o

Didoneso Sistema de punts per a mesurar el tipus. Aquesta mesura serà coneguda

més tard com a “didot”.- Giambattista Bodoni (1740-1813)

o Creador d’un centenar de fonts tipogràfiques

o Introdueix millors en tot el procés per aconseguir un contrast absolut entre els traços d’una finor extrema dels seus terminals.

o Vol un disseny pla, net i perfecte.o Les seves tipografies són Romanes modernes o Didones

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

- S’inicia a Gran Bretanya, finals s. XVIII i inicis del XIX i s’expandeix ràpidament per Europa

- Avenços tecnològics (màquina de vapor, transports, maquinària tèxtil i metal·lúrgica, etc)

- Es passa d’una producció artesanal lenta a una ràpida i en sèrie.- Les il·lustracions encara s’havien de gravar a mà.- Neix la negreta (bold)- Introducció de les Egípcies

o Serifes quadrades en forma de bloco No hi ha contrast entre el gruix dels seus traçoso Utilitzades en la retolació i la publicitat pel seu impacte visualo Ex: Tipografia Clarendon

- Es crea la Sans-serif, de pal sec o linealo Poc reconeguda inicialmento Anomenada grotesca i gòticao Dissenyada sols en caixa alta

ARTS&CRAFT

- Neix com a reacció contraposada a un sobrecarregat art de l’època victoriana- Artesania de qualitat i bon disseny- Simplicitat dels seus elements- Connexió entre els objectes d’art i els seus creadors- Fundador: Williams Morris (1834-1896)- Morris Fuller Benton (1872-1948)

o Frankling Gothic – (1904) – Una de les primeres fonts grotesques (pal sec i sense remats)

o Century Schoolbook – (1919) Prové de la font Century (1906) del seu

pare Linn Boyd Benton que la va dissenyar per la revista Century.

MODERNISME

- Moviment amb estils barroc, art oriental i art clàssic

- Absència total de línies i angles rectes

- Formes sinuoses.

- La natura com a model. Ornamentació vegetal (lliris, orquídies i plantes exòtiques), animals (galls d’indi, lloros i dragons) i representacions femenines

- Escola de Glasgow (1870-1890) – Grup “The Four”

- Persisteix fins a la Primera Guerra Mundial

- Estils modernisteso Art modernista (Catalunya, Espanya)o Art Nouveau (França, Regne Unit, Bèlgica i Estats Units)o Jugendstil (Alemania i Escandinàvia)o Secessionisme (Àustria)

- LITOGRAFIAo Del grec antic (lithos (pedra)+graphe (dibuix, escriptura) = “escriure

sobre pedra”.o Tècnica d’impressió a base de plaques de pedra que es basa en un

procediment químic que crea la imatge mitjançant un sistema de negatiu/positiu

o S’inventa per a la reproducció de notes musicalso Creada per l’alemany Alois Senefelder (1796) a Bavierao Permet gran velocitat d’impressió a baix cost

- Cartellismeo Artistes:

Thomas Theodor Heine (1867-1948) Henri Toulouse-Lautrec (1864-1901) Alfons Mucha (1860-1939)

LES AVANTGUARDES

- Europa i Estats Units- Busquen trencar les fronteres de l’art- Treballs experimentals- Simplicitat enfront de la complexitat, senzillesa de formes- Funcionalitat enfront de l’ornamentació supèrflua- Funcionalitat- Producció industrial enfront de l’artesanal- Societat democràtica enfront dels vells totalitarismes- Tipografies de pal sec- Aparició de la fotografia- L’art ja no és tan sols per l’aristocràcia i els seus palaus, ni per a la burgesia

emergent. L’art és un instrument democratitzador per canviar la societat.- Tipografia London Underground (Edward Johnston – 1972-1944), creada per al

Metro de Londres al 1916- Eric Gill (1882-1940) amb la Gill Sans (1927-1930) o la Perpetua (1928)- Moviments:

o Futurisme (1909-1944)

Admiració pel progrés tecnològic, les ciutats, el soroll, les màquines, la velocitat.

Exploten tots els camps: pintura, escultura, poesia, teatre, arquitectura, gastronomia, etc

Composició sense normes i constriccions “Verso libero” M Filippo Tommaso Marienetti (1876-1944)

“Verso libero” formats de textes sense ordre ni margeso Art Decó (1910-1939)

Període d’entreguerres El nom deriva dels seus orígens: l’Exposition Internationale des

Arts Décoratifs et Industriels Modernes, Paris, 1925 Resposta al ràpid canvi social i tecnològic que hi ha entre els

anys 20 i 30. Vol deixar enrera els anys durs de la guerra i tornar a les arts

decoratives. Art opulent com a reacció a l’austeritat provocada per la Primera Guerra Mundial

Utilitza materials com el crom, el cristall, els cromats, els lacats, etc

Els adjectius que el defineixen són: riquesa, festa i glamour Formes geomètriques amb marges arrodonits. Adolphe Mouron Cassandre (1901-1968) amb la seva pròpia

agència de publicitat, l’Alliance Graphique. És l’autor de tipografies com Cassandre, Bifur (1929) i la Peignot (1936)

Revista Fortune (1930) - Representa un abans i un després en el disseny gràfic editorial, pel tractament tipogràfic, paper més gruixut, mides més grans, cuidat disseny gràfic i sobretot el paper protagonista de la fotografia, mai vist fins aleshores.

o Dadaisme (1916-1923) Zurich en plena Primera Guerra Mundial Moviment literari que s’expandeix a les arts escèniques i els

fotomuntatges Carpe Diem: Viure el present sense importar res més Fuig de les normes socials i estètiques, està en oposició a tot No busca agradar, busca col·lapsar i ofendre

o De Stijl (1917-1931) – Neoplasticisme Païssos Baixos el 1617 Purificació absoluta de l’art Exclou elements decoratius Formes geomètriques abstractes i ús exclusiu de color primaris

en combinació amb blanc i negreo La Bauhaus (1919-1932)

Escola d’art i arquitectura, Alemanya (1919-1933) Amb el règim nazi va emigrar als Estats Units Fundada per l’arquitecte Walter Gropius (1883-1969) Escola amb medotologia progressista i experimental Personatges:

Johannes Itten (1888-1967) Josef Albers (1888-1976) Hannes Meyer (1889-1954) László Moholy-Nagy (1895-1946) (innovador en camps

com la fotografia, tipografia, l’escultura, pintura i el disseny industrial) i Ludwin Mies van der Rohe (1886-1929)

Tipografies: Futura (1928) de Paul Renner (1878-1956). Basada en les

formes geomètriques del cercle, el triangle i el quadrat Avant Garde (1970) de Herb Lubalin (1918-1981) Century Gothic (1991) creada per Monotype

El Bon disseny La Bauhaus va derivar en l’Estil Internacional (1933-1980) Funcionalitat, utilitarisme, absència d’ornaments,

màxima simplificació de les formes Incideix sobre electrodomèstics, mobiliaris i arquitectura Vidre i acer

o Constructivisme (1921-1932) Sorgeix després de la Revolució Rusa de 1917 Tendències cubistes i futuristes amb predomini de formes

geomètriques, quadrats i cercles Materials com e vidre, metalls i plàstic. Ús de tipografies de pals sec, colors negre i vermell sobre fons

blanc i disposades asimètricament en la superfície. L’artista és un proletari que crea objectes funcionals per a la

gent. Artistes:

Lazar Markovich Lissitzky (1890-1941). Pòsters publicitaris en contra del règim Nazi Alemany

Alexander Rodchenko (1891-1956). Va destacar pel seu singular punt de vista en la fotografia (picats, o contrapicats extrems i nous angles de visió)

ÈPOCA DE POSTGUERRES – LA NOVA TIPOGRAFIA

- Anys 50- Societat més moderna, creixement demogràfic important

- Es popularitzen els cotxes (Thunderbird de Ford)- La necessitat primordial és vendre un producte- La fotocomposició substitueix els tipus de metall en les impremtes comercials.

ESCOLA SUÏSSA (1950-1970)

- Moviment també conegut com International Tipographic Style- Amb influències directes de De Stijl i de l’escola Bauhaus- Jan Tschichold (1902-1974) amb el seu llibre Die Neue Typographie (1928)

apostava per les formes simples, clares i funcionals i proposava l’eliminació de les majúscules. És el naixement de la Nova Tipografia

- Busca una unitat estructural en la composició gràfica, ordenada i clara. Asimetria controlada gràcies a la utilització de quadrícules calculades matemàticament.

- Predilecció per deixar espais buits, en blanc.- Es busca la claredat i l’ordre. Fuig de la personalització.- Fotografies en blanc i negre en detriment d’il·lustracions i dibuixos- A mitjans del s. XX la fotocomposició substitueix els tipus de metall emprats en

la majoria d’impremtes comercials.- Hi ha electricitat, telèfon, electrodomèstics, cotxes. Ara hi ha una nova

necessitat primordial: Vendre un producte.- Tipògrafs destacats:

o Max Miedinger (1910-1980) amb la creació de l’Helvètica (1957), la tipografia més popular del món, seguida de la Futura i de la Univers

o Howard Kettler amb Courier el 1956, dissenyada per a les màquines d’escriure electròniques d’IBM.

o Adian Frutiger (1928-n) en farà una remodelació a la font New Courier, també per encàrrec d’IBM. Fonts ideals per aplicacions tecnològiques ja que totes les lletres ocupen el mateix espai d’amplitud

TIPOGRAFIA ACTUAL

- Pop-Art o Anys 60 a Estats Units i Anglaterrao En oposició al “bon disseny”o Divertiment, festa, irreverència, colors cridaners i fluorescentso Materials de baix cost. Vida efímera dels objecteso Productes com a caprici, no pas per necessitato Tipografies informals i divertides

- Anys 70 – Ordinadors i fotocomposició o Es copien fonts tipogràfiques i es creen moltes de noveso Es recuperen i resissenyen antigues fonts tipogràfiques

o Letraset – Transferència de tipografies en sec sobre el papero Personatges:

Aldo Novarese (1920-1995) amb la font Eurostile (1962) Adrian Frutiger amb la font OCR-A. Font estandarditzada i

utilitzada per a targetes de crèdit Herb Lubalin (1918-1981)

Internacional Typeface Corporation (actual Monotype Imaging)

Creador de la tipografía Avant Garde- Postmodernisme

o S’inicia desprès de les dues grans guerres i pren força als 80o Qüestiona tot allò establert, contradicció, art decoratiu i ple de color.o Es torna a buscar els elements tradicionals

- Deconstructivisme o És la plasmació de la mentalitat Postmodernistao Caos, espontanietat, intuïcióo Tipografies per sentir, no llegir, amb composicions trencadores,

fragmentadeso Es mou dins de medis contradictoris: globalització econòmica – pobresa

admiració per a la tecnologia– ecologiao Als 80 apareixen:

ordenadors personals jocs d’ordinador el primer Mac (1984) el Fontographer (1985) primer programa de creació de fonts

tipogràfiqueso Personatges:

Neville Brody (1957-n) director de la revista Face Magazine (1981-1986) i responsable de la revista FUSE

o Fonts tipogràfiques: Arial (1982) creada per Robin Nicholas i Patricia Saunders Rotis (1988) per Otl Aicher (1922-1991) Meta (1991) d’Erik Spiekermann (1947-n). Òptima en

impressions de baixa resolució. Verdana (1996) de Matthew Carter per encàrrec de Microsoft Gentium de Victor Gaultney. Forma part d’un projecte

universitari. Utilitza una llicència lliure que permet la seva re-distribució i modificació. La idea és oferir una família de fonts tipogràfiques per a totes les llengües i grups ètnics.

GEOMETRIA I CREACIÓ DE TIPUS

Mesures:

- Absolutes – Valors fixos – Ex. El punt- Relatives – Depenen de la relació amb altres elements - Ex. Interlineat

Tradicions tipogràfiques:- Anglosaxona o britànica- Europea continental

EL PUNT

- Unitat mínima per definir la mida d’un tipus- Alçada del bloc de la lletra- El punt són 0,35 mm o 1/72 part d’una polzada

PICA O CÍCERO

- Equival a 12 punts- La pica tradicional i la Postcript tenen la mateixa mida absoluta

POLZADA

- Equival a 72 punts o 6 piques Postcript

QUADRATÍ

- Mida relativa que s’encarrega de l’espaiat i sangries del text.- Si augmentem el cos del tipus, també augmentem el quadratí- S’expressa com “em”- L’espai entre paraules depèn de la mida del tipus

ALÇADA DE LA X

- Altura de la x minúscula- De l’alçada de la x depèn la llegibilitat i l’aparença d’una font.- Una altura elevada de la x necessita un interlineat més gran.

Proporció majúscules i minúscules

- Tradicionalment era de 5 a 8 (Renaixement – Proporció àurea)- Actualment és de 6 a 8

MÈTRICA VERTICAL DEL TIPUS

- Ascendent minúscules (Ascender)- Alçada de capitals (Capital Heigh)- Alçada de “x” (x-height)- Línia de base (Baseline)- Descendent minúscules (Descender)

MÈTRICA HORITZONTAL DEL TIPUS

- Marges o sidebering

ATRIBUTS DE PARÀGRAF

- Interlineat - de +1 a +3 punts la mida establerta en la tipografia- Longitud de línia – De 35 a 65 caràcters- Alineació – Esquerra, dreta, centrat i justificat- Sangries – Relació dels blocs de text amb els marges establerts a les pàgines- Tabulacions

TIPOGRAFÍA DIGITAL

- Es comencen a crear amb la introducció de la tecnologia digital (70 i 80)- Procediments

o Generació d’arxius vectorials que guarden els contorns geomètrics de les lletres, per a impressió

o Posterior creació d’arxius de mapa de bits mitjançant càlculs matemàtics, per a pantalla

o Els sistemes operatius actuals porten un sistema de suavitzat o hinting per a donar millor definició de text per a pantalla, però les tipografies visualitzades poden patir variacions al imprimir

o Gestor de fonts tipogràfiques – Permet, entre altres coses, activar i desactivar les fonts per al seu us en els programes de disseny

COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA EDITORIAL

- Els texts són redactats i corregits per comunicadors, periodistes, escriptors, etc- El dissenyador dóna una estructura gràfica a tot el conjunt de textos i imatges- Línies vídues – Línia curta al final d’un paràgraf que apareix sola al principi de la

pàgina següent- Línies orfes – Primera línia d’un paràgraf que apareix sola a la part inferior de la

pàgina anterior- Les tipografies dels diaris solen ser serifa i de elevada altura X i blancs interns

amples, ja que ajuden a una millor llegibilitat en els medis impresos.- Normes de la bona llegibilitat

o Triar fonts conegudes i habituals

o Evitar massa tipografieso Combinar majúscules i minúsculeso Cossos entre 8 i 12 puntso Evitar tipografies massa gruixudes o massa fineso Interlineats coherents amb el cons de la tipografiao Longitud adequada de les línies de text: Màxim 70 caràcterso Alineació esquerrao Evitar línies vídues i orfeso Destacar parts del text

- Projectes editorialso Llibre infantil: didàctic, imatge com a protagonista, color viu, doble

pàgina com una unitat didàctica, pàgines gruixudes.o Llibre tècnic: Imatges icòniques amb el text, llibre de divulgacióo Llibre universitari: Tipus apunts, text i gràfics d’informació sintetitzats,

referències bibliogràfiqueso Publicacions d’art: Llibres de luxe, gran format, moltes il·lustracions,

paper couché d’alta qualitat, tema monogràfic, presentació exuberant, tipografia cuidada, referent en disseny gràfic contemporani.

o Revista d’actualitat: Màrqueting, temàtiques polítiques, musicals, sensacionalistes, informació general, adaptada al target, muntatge àgil amb alt grau de creativitat

o Revistes científiques: Sobrietat en el color, il·lustració, fotografies i esquemes. Transmeten seguretat. Bibliografia específica.

o Catàlegs de venta per correu: Publicitat i persuasió. Estudi precís del target. Formats diferents amb color i formes estridents

o Catàlegs de moda: Aplicació similar a l’anterior, línia agressiva i informal, es fomenta la independència i la llibertat mitjançant la imatge

o Llibre rar i excepcional: Iniciatives privades, projectes personals, alt component sensible, format molt cuidat

La jerarquia d’un text s’ha de veure clarament, ha de ser lògica i s’ha de poder aplicar.

Per a combinar dues tipografies han d’estar suficientment contrastades i han de mantenir unes proporcions coherents. Una bona combinació és una serifa tipus romana tradicional amb una de pal sec amb connotacions modernes.

PÀGINA IMPRESA: MIDES I PROPORCIONS

Freqüència de Fibonacci (Leonardo Fibonacci 1170-1240) – Sèrie de nombres en el que cada nombre és el resultat de la suma dels dos nombres anteriors. S’aproxima a la relació de la secció àuria.

Es pot trobar la freqüència de Fibonacci en el cos del tipus 5pt/8pt/13pt/21pt...

Sistema Europeu – DIN 476 (Deutsches Institut für Normung -1922) – Creat per Wilheim Ostwald. Qualsevol format es doblega per la meitat i s’obté un full amb les mateixes proporcions. (A0, A1, A2, A3, A4, A5, A6, A7)

Sistema americà – No manté les proporcions.

COMPOSICIÓ TIPOGRÀFICA PER PANTALLA

- Redacció concisa i directa- Estructurar els continguts en grups lògics- Presentar la informació en sistemes modulars- Segmentar el text- Informació visualment molt ben contrastada- Evitar massa vincles- Evitar massa nivells tipogràfics- No fer faltes d’ortografia- Vigilar la conversió- Utilitzar paraules clau que resumeixin el contingut de la pàgina

FULLS D’ESTIL CSS

- Permeten controlar l’aspecte visual de tots els elements d’una pàgina web- Separen el contingut i el disseny- Control tipogràfic amb menys codi- Es poden aplicar:

o Externs (fulls CSS enllaçats)o Internes (full d’estil incrustat dins del HTML)o Dins del codi (Definit dins de les etiquetes HTML fent servir l’atribut

style)

TIPOGRAFIA PER A PANTALLA

- És necessari triar entre les tipografies més comuns, ja que si la font no està instal·lada, el navegador mostrarà la informació amb la font que tingui especificada com a favorita.

- Web-safe-font: Tipografies òptimes per a pantalla- Es ponen definir varies fonts al fulls CSS, de forma que si el navegador no troba

la tipografia , cercarà la segona abans de posar la pròpia.