La Cruïlla Comuna és un projecte d’educació mediàtica realitzat a Secundària. A través del debat, la crítica de televisió, i la interacció positiva, es pretén que els i les joves construeixin la seva pròpia mirada i actitud sobre la diversitat cultural i la immigració davant del discurs hegemònic dels mitjans de comunicació de masses que transmet i perpetua els rumors, prejudicis i estereotips. Durant el procés, s'enregistren les intervencions per a la posterior producció d'un vídeo documental de l'experiència.

La Cruïlla Comuna és un projecte dissenyat i realitzat per la Associació Cultural elParlante que té el suport del Districte de Sarrià Sant Gervasi i de la Xarxa Antirumors de l'Ajuntament de Barcelona. elParlante és una entitat sense ànim de lucre especialitzada en el disseny i implementació d'estratègies d'educació i comunicació pel Canvi Social i la transformació i la promoció de la ciutadania activa.

COMUNA

ELPARLANTE.ES

Quins materials tècnics i humans es necessiten?

Quines competències bàsiques es treballaran amb la Cruïlla comuna?

Un ordinador amb projector, altaveus, i una persona que dinamitzi la sessió.

Al professorat, monitors i monitores de temps de lleure, pares i mares de família, així com als i les joves estudiants que vulguin treballar amb els vídeos de la Cruïlla Comuna d’una manera atractiva amb el llenguatge audiovisual i pedagògica alhora plantejant-nos preguntes i possibles respostes.

A qui va dirigida la guia?

Què puc trobar en aquest dvd?Vídeo recopilatori amb els continguts més rellevants de LA CRUÏLLA COMUNA.5 vídeos de LA CRUÏLLA COMUNA realitzats el 2013 i 2014 a l'Institut Menéndez y Pelayo, l'Institut Montserrat, i l'Institut Escola Costa i Llobera.Spot de la CRUÏLLA COMUNA

Dialogar, formar-se en judici crític i ètic, generar idees, estructural el coneixement, donar i coherència al discurs i a les pròpies accions i tasques.Establir vincles i relacions constructives amb els demés i amb l'entorn, i apropar-se a les noves cultures, que adquireixin consideració i respecte en la mesura en que es coneixen.Capacitat efectiva de conviure i resoldre con�ictes.Ha d'esdevenir un instrument per a la igualtat, la construcció de relacions iguals entre homes i dones, l'eliminació d'estereotips i expressions sexistes.

Demostrar esperit crític en l'observació de la realitat i en l'anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, així com uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.

Competència en el coneixement i la interacció amb El món físic

1

Utilitzar les tecnologies de la informació en la seva doble funció de transmissores i generadores d'informació i coneixement.Processar i gestionar adequadament informació abundant i complexa, resoldre problemes reals, prendre decisions, treballar en entorns col·laboratius ampliant els entorns de comunicació per a participar en comunitats d'aprenentatge formals i informals, i generar produccions responsables i creatives.Apro�tar la informació que proporcionen i analitzar-la de forma crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu.

Tractament de la informació i competència digital

Competència social i ciutadanaComprendre la realitat social en que es viu, cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en una societat plural, així com a comprometre's a contribuir en la seva millora.Utilitzar el judici moral per escollir i prendre decisions i exercir activa i responsablement els drets i deures de la ciutadania.Recórrer a l'anàlisi multicausal i sistèmic per enjudiciar els problemes socials i històrics i per a re�exionar sobre ells de forma global i crítica.Saber que els con�ictes de valors i interessos formen part de la convivència, resoldre's amb actitud constructiva.Entendre que no tota posició personal és ètica si no està basada en el respecte a principis o valors universals, com els que cita la Declaració dels Drets Humans.La pràctica del diàleg i la negociació per arribar a acords com a formar de resoldre els con�ictes, tant en l'àmbit personal com en el social.

Valorar la llibertat d'expressió el dret a la diversitat cultural, la importància del diàleg intercultural i la realització d'experiències compartides.

Competència cultural i artística

2

Competència per aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personalConsciència i aplicació d'un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de sí mateixos i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'escollir, de calcular riscos i d'afrontar els problemes.Actitud positiva cap al canvi la innovació que pressuposa �exibilitat de plantejaments, obliga a disposar d'habilitats socials per a relacionar-se, cooperar i treballar en equip; posar-se en el lloc de l'altre, valorar les idees dels demés, dialogar i negociar, l'assertivitat per a fer saber adequadament als demés les pròpies decisions, i treballar de forma cooperativa i �exible.A més, amb aquest projecte també es desenvolupa la Competència mediàtica, digital i informacional: que els i les alumnes aprenguin a utilitzar els mitjans de comunicació i Internet de manera crítica, així podran d’accedir, integrar, crear, jerarquitzar, �ltrar i gestionar la gran quantitat d’informació que ens ofereix la televisió i Internet per avaluar la informació i poder funcionar en la Societat de la Informació d’una manera ètica i responsable. Els mitjans han de lluitar per trencar amb la projecció de les representacions homogènies i simpli�cades que ofereixen creant una única visió del món varón – blanco – de clase media, Víctor Mari Saez (2011). L’autor assegura que per regla general, ni els països del Sud, ni els sectors populars, ni les poblacions indígenes, són les que parlen de la seva realitat des de els seus referents socioculturals quan tenen accés als mitjans de comunicació massius.

Conèixer les pròpies potencialitats i carències, traient pro�t de les primeres i tenint motivació i voluntat per superar les segones des d'una expectativa d'èxit.Curiositat de plantejar-se preguntes, identi�car i gestionar la diversitat de respostes possibles davant d'una mateixa situació o problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racional i críticament, amb la informació disponible.Habilitats per obtenir informació i molt especialment, per a transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova informació en els coneixements previs.

3

Introducció- conceptes clau

Principi de igualtat:

Davant el multiculturalisme, la interculturalitat comparteix la seva preocupació per la diferència, però es distancia en tant que valora la individualitat com a base per a l'expressió de la diferència, i no només la comunitat o el grup cultural de procedència. Concretament, es poden identi�car tres principis sobre els que es sustenta l’enfocament interculturalista Giménez, C.; Malegsini, G (2000):.

Principi de reconeixement de la diversitat:

Principi d’interacció positiva:

El primer principi parteix de la premissa que per avançar en la interculturalitat és imprescindible que prèviament hi hagi un context de respecte a un valors fonamentals i democràtics i de promoció de la igualtat real dels drets i deures i d’oportunitats socials de tots els ciutadans i ciutadanes. Per tant, avançar cap un interculturalisme real exigeix en primer lloc l’existència de polítiques ambicioses a favor de l’equitat i contra les situacions d’exclusió i discriminació, especialment les relacionades amb l’origen i diferències culturals dels ciutadans.

El segon principi fa referència a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat entesa en un sentit ampli. Però aquest principi va més enllà de la simple contemplació o tolerància passiva, i posa l’accent en la necessitat de fer un esforç per apro�tar les oportunitats que es deriven de la divers itat socio-cultural. Oportunitats vinculades a l’enriquiment cultural però també a l’àmbit econòmic i social.

El tercer principi és el que de�neix pròpiament l’enfoc interculturalista i el que el diferencia d’altres plantejaments com el multiculturalista. Es tracta del principi d’interacció positiva o d’unitat en la diversitat. A partir del reconeixement de les diferències cal posar l’èmfasi en els aspectes comuns i compartits que ens uneixen a tots els ciutadans i ciutadanes. La convivència es treballa en la quotidianitat i per això és important que paral·lelament a les polítiques socials i de promoció de la igualtat de drets i deures, estimulem el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comú i un sentiment de pertinença que és el ciment de la cohesió. La convivència intercultural ha de ser viscuda amb normalitat per part de tothom i en totes les esferes socials i urbanes.

4

Prejudici:Un prejudici és una actitud hostil i descon�ada amb alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement a causa de pertànyer a aquest grup (Allport, 1954). El prejudici és una actitud i com a tal, presenta una combinació de sentiments o emocions, inclinacions a actuar i creences anomenades.

Estereotip:Estan en tots els grups socials i no són ni negatius ni positius per si mateixos. Són atribucions generalitzades de determinades característiques d'alguns membres d'un grup al seu conjunt. S'atribueixen qualitats a una persona com a membre d'un grup i no se la jutja per la seva individualitat (Myers, 1995). L'estereotip com a creença pot portar al prejudici com a actitud i això al seu torn pot portar a la discriminació com a forma de comportament.

Rumor:És un missatge breu, espontani i de tipus oral que s'estén amb rapidesa i causa un impacte gairebé sempre negatiu en l'entorn. Té la pretensió de ser real i se serveix de qualsevol mitjà de comunicació formal o informal. Adopta la forma de falsa informació, prejudici, propaganda o de notícia falsa.

Per exemple:Situació: "Entra un home gitano d'origen romanès al metro"Estereotip: Penso: Em robarà "Prejudici: "Sento por"Discriminació: "Actúo i no em sento al seu costat"

5

MATERIAL AUDIOVISUAL PER DEBATRE AMB L'ALUMNATALS MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSES

https://www.youtube.com/watch?v=Z341bBS7oj0

Vídeo per exemplificar el concepte estereotip i prejudici

INTRODUCCIÓ

L'alfabetització mediàtica (aprendre a llegir i comprendre els mitjans de comunicació) és molt important per generar en l'alumnat un esperit crític i actitud re�exiva davant els múltiples missatges que ens arriben a través dels mitjans de comunicació considerant que són uns agents de socialització molt importants que ens construeixen imaginaris sobre moltes temàtiques, en aquest projecte ens centrem en la diversitat cultural i la immigració.

CRÍTICA MEDIÀTICA:

MALES PRÀCTIQUES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

Nos comen los chinos (la sexta)http://youtu.be/Pi0pZiEzo_o

Heu sentit al carrer el que diu el monologuista a la televisió? Creieu que és cert? Ens estan envaïnt?.Algun de nosaltres / nosaltres hem empatitzat amb els i les xineses o només ens han produït riure?.L’ humor pot justi�car comentaris racistes? o creieu que en cas contrari les bromes in�ueixen en el nostre imaginari?.Tots els estereotips que diu el monologuista al vídeo són negatius? (recordar el positiu que llença a les persones sueques, noies sueques).Quin percentatge dirieu que hi ha de població xinesa Barcelona? I a Catalunya?

MONÒLEG JULIAN LÓPEZ:

CONCEPTE “INVASIÓ” I DADESAbans de citar la de�nició preguntar als i les joves què vol dir.De�nició de l’Institut d’Estudis Catalans: “Entrar per la força (en un territori) per ocupar-lo, saquejar-lo”.Segons dades de l’Informe estadístic “La població estrangera a Barcelona”, basat en el padró a 1 de gener de 2013 del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, el 17,4% del total de la població resident a la ciutat de Barcelona és població estrangera. Del total de població a Barcelona el veïns i veïnes d’origen xinès representen un 5,8%.Pel que fa a la població xinesa a Catalunya, sobre el total de població estrangera la nacionalitat xinesa representa un 20,14%, i sobre el total de població catalana representen un total del 3,21%.

6

https://www.youtube.com/watch?v=Lvca03xTpbs&feature=youtu.be

De què tracta la peça informativa?. Com es representa als immigrants? (víctimes, botxins ...) i a la policia?.Qui són els protagonistes del fet que explica la notícia?. Quines fonts d'informació fan servir els periodistes d'aquesta cadena? ¿Qui parla a càmera? Aquesta notícia ven creences i valors o es limita a informar a l'audiència?

BONES PRÀCTIQUES ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ

REPORTATGE DE LA SEXTA “SALVADOS”https://www.youtube.com/watch?v=B-ZvMXZKoKY

Hi ha alguns programes que ofereixen altres punts de vista, aquesta peça no es pot comparar al 100% amb l'informatiu ja que el format és completament diferent però si ens pot servir per a discutir sobre com n'és d'important escoltar la veu de la persona que està protagonitzant una notícia per tal d'empatitzar amb ella i trencar amb els prejudicisi i estereotips.

NOTÌCIA A3 TANCA MELILLA

Quines fonts d'informació utilitza el periodista d'aquesta cadena per elaborar aquest reportatge?.Quines diferències veieu amb la notícia anterior de l'entrada d'immigrants a Melilla?.Quines creences i valors transmet aquest reportatge?.Quina és la veu que es privilegia? Els protagonistes del fet migratori a través de la tanca Melilla són els qui tenen veu al reportatge.

7

https://www.youtube.com/watch?v=8-BFIQQk8o8

De què tracta el vídeo?.Heu vist algunes semblances amb el vídeo del monologuista? I amb el del cuento chino? Estereotips presents.Com expressen el seu imaginari de Barcelona? (amb respecte?).Les activitats de la vida quotidiana dels protagonistes és molt diferent a la nostra? veieu algunes comunes?

"PIPE", VÍDEO REALITZAT PER LABORATORIO PÚBLICO (COLÒMBIA) I PRODUÏT PER ELPARLANTE

https://www.youtube.com/watch?v=qRUmrfPXvDU

Són una font d'informació independent i que no constitueix una agència d'informació ni dels mitjans de comunicació organitzats com empreses. Estan formats per periodistes que treballen independentment, per comunicadors individuals o d'organitzacions socials, ecologistes, culturals i polítiques.De què tracta el vídeo?.Heu vist semblances entre la vida quotidiana dels i les protagonistes del vídeo i vosaltres?.Què pensen les protagonistes dels vídeos sobre les persones europees? Utilitzen un llenguatge ofensiu per referir-se a "nosaltres"? Els estereotips que tenen són positius o negatius?.El fet de conèixer persones d'altres cultures pot in�uir en tenir menys prejudicis i estereotips sobre elles?.Quina importància té la mirada, qui mira la realitat, qui el compte? Els nens i nenes o una persona estrangera?.

"UN NUEVO CUENTO CHINO", DE MARIO TORRECILLAS (PDA- PEQUEÑOS DIBUJOS ANIMADOS)

https://www.youtube.com/watch?v=idwHWhMijvU

Històries explicades en primera persona, nens i nenes expliquen la seva història migratòria a través d'un curt d'animació realitzat en el marc d'un Màster d'Animació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.De què tracta el vídeo?.Qui són els protagonistes del fet migratori i quina veu es veu re�ectida en el vídeo?.El conèixer el seu procés migratori ens possibilitat empatitzar amb les persones migrades?.

"MIGRÓPOLIS", DE KAROLINA VILLARAGA, CARLOS AZCUAGA, Y ANNA ROVIRA

9

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ ALTERNATIUS.

Com utilitzar el vídeo recopilatori?

Debat posterior al visionat del vídeoUs han sorprès les respostes a les entrevistes inicials? per què tenim aquestes imatges d'aquests continents i països? és possible canviar aquest imaginari?.Com creieu que ens in�ueix la televisió en la nostra opinió sobre temes com la immigració i la diversitat? creieu que els i les joves som més susceptibles a ser in�uenciats i in�uenciades per aquest mitja de comunicació?.Com valoreu el fet d'utilitzar l'audiovisual a l'aula?. Creieu que aprenent a analitzar els mitjans de comunicació podem ser més crítics i crítiques amb el que veiem? (fent al·lusió a les re�exions �nals del vídeo recopilatori).Creieu que després de veure els vídeos anteriors i aquest recopilatori mirareu/llegireu els mitjans de comunicació d'una altra manera?.

Es recomana utilitzar aquest vídeo recopilatori després de realitzar la sessió amb els vídeos per tal de debatre des del nostre propi imaginari.En aquest vídeo es pot veure l'estructura de la Cruïlla Comuna a través de tallers realitzats a l'Institut Menéndez y Pelayo, a l'IES Montserrat i a l'Institut-Escola Costa i LLobera:

Vols saber com desmuntar un tòpic mitjançant uncurtmetratge? Et donem algunes pistes!Conceptes clau per a fer un guió desmuntatòpics aplicant al vídeo “La invasió i el Comerç”I guió és la forma escrita de qualsevol espectacle auditiu i / o visual. Consta de: idea, sinopsi, argument, escaleta, guió literari, guió �nal i storyboard.

Idea:El principi i motiu de l'obra audiovisual.

Cas pràctic:Triem un rumor, es poden prendre alguns dels esmentats en el punt 4 d'aquesta guia o realitzar una pluja d'idees i explorant els imaginaris dels participants sobre persones de diversos orígens culturals. Aquí seguim amb el nostre exemple: "Els xinesos ens envaeixen, no paguen impostos, reben ajudes i els seus comerços no els inspeccionen"

10

Sinopsi:Fase pont entre la idea i l'argument, com un "esbós de l'argument". Es tracta d'una narració breu i concisa de la història i dels personatges.

Cas pràctic:Escrivim una sinopsi que plantegi la situació i que generi expectativa per veure o escoltar el vídeo / podcast. Per exemple: "Dani ha somiat amb una imminent invasió xinesa, segons ell la nostra societat s'enfronta a un gran perill, per la qual cosa buscarà alertar els seus amics. La compra d'uns materials per a un treball escolar, l'ajudaran a dormir una mica més tranquil. "

ArgumentResum de la història on es desenvolupa l'estructura narrativa. L'argument ha de contenir: la temporalitat, la localització, el per�l dels personatges, i el desenvolupament de l'acció: independentment de l'ordre com es presenta la història, s'ha de recórrer a les següents etapes: presentació del problema, desenvolupament del con�icte, punt culminant de l'acció dramàtica i solució. PLANTEJAMENT, NUS, CLÍMAX I DESENLLAÇ.La idea és poder resumir aquestes 3 parts del guió en 8 fotogrames que puguin donar forma a la història que volem explicar.

11

Primer posarem en un text sobre un fons de colors, la remor que s'escolta i es repeteix: "El comerç dels immigrants, rep ajudes i no paga impostos".

Escena 1Inici:

Es planteja el problema exagerant el personatge, portant a l'absurd, per potenciar la remor / estereotip / prejudici: "la invasió va començar fa anys amb l'arribada dels basars xinesos"; "Ens quedarem tots els negocis"; "La invasió és imminent!

Escena 2 Inici:

Un personatge es creu i difon els rumors als seus amics i amigues: Ei nois i noies els xinesos no estan envaint! començar amb els bars, els restaurants, les perruqueries, no paguen impostos, tenen ajudes. ¿Coneixeu el Paco? Va vendre el bar i qui ho ho ha comprat? Un xinès! Perquè com els ajuden ...»

Escena 3 Nus:

Els seus amics i amigues intenten saber d'on ha tret aquesta informació però i comproven que el que està transmetent el noi no té cap veracitat, però ell es defensa dient: "sabeu que tinc raó".

Escena 4 Nus:

Els companys i companyes del col•legi han de fer un treball i necessiten comprar material. L'amiga porta el noi a un basar regentat per una dona xinesa i ell es deixa portar per la por i la inseguretat cap al desconegut. En aquest cas també el portem a l'exageració perquè la persona que vegi el vídeo comprengui d'una manera directa les emocions que està sentint el protagonista d'aquesta història.

Escena 5 Climax:

12

Se sent acorralat i potenciem aquest moment de por amb una música inquietant per exagerar encara més l'escena.

Escena 6Climax:

L'amiga s'acosta al noi al taulell per comprar i pagar el material i ell observa el tiquet. Tot seguit li exclama a la dependent: Però si no pagueu cap impost!

Escena 7Climax:

la dona es defensa "com que no paguem impostos? Paguem el 21% d'IVA i els autònoms, l'IRPF i els impostos municipals. El noi sembla convençut ara que sí que paguen impostos però prossegueix: "però segur que obriu en l'horari que us dóna la gana". La dona li concreta que obren de de 9h a 14h i de 17 a 21h i el protagonista li pregunta descon�at a la dependent: I qui fa aquest horari? al que la dona respon que totes les botigues petites de barri

Escena 8 Desenllaç:

Vam �nalitzar la peça audiovisual amb dades objectives que potenciïn a desmuntar aquests rumors / prejudicis / estereotips presentats en el nostre vídeo de �cció.

Escena 9Desenllaç:

13

Per saber-ne més:-Giménez, C.; Malegsini, G (2000): Guía de conceptos sobre migraciones, racismo e interculturalidad. Madrid: Los Libros de la Catarata.Delgado, M (1998): Diversitat i integració. Barcelona: Empúries.

-Carolyn Wilson, Alton Grizzle, Ramon Tuazon, Kwame Akyempong, Chi-Kim Cheung: Alfabetización Mediática e Informacional.Currículum para Profesores. Publicado por la UNESCO:http://unesdoc.unesco.org/images/0021/002160/216099s.pdf

-Juan Carlos Checa y Ángeles Arjona (2011).Españoles ante la inmigración. El papel de los medios de comunicación. Artículo publicado en la revista Comunicar.

Material xarxa antirumores de l'ajuntament de barcelona

Immigrantes i l'estat del benestar: (http://youtu.be/lfqkuCFtHpk)Immigració i habitatge públic (https://www.youtube.com/watch?v=pqPxcwS84WY)Immigrants i beques menjador (http://youtu.be/p5Gy1YO-YT4)Població estrangera i delinqüència (http://youtu.be/L0o17kSlu3I)

http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/blanca-rosita-barcelona-hist%C3%B2ries-quotidianes-de-conviv%C3%A8ncia

Spots Antirumors

Recursos Audiovisuals

Còmic “Blanca Rosita Barcelona”

http://www.bcnantirumors.cat/quisom/actualitat-la-xarxa/cap%C3%ADtols-del-manual-antirumors

http://bcnantirumors.cat/sites/default/�les/Guia%20Pr%C3%A0ctica-1.pdf

http://www.pinterest.com/bcnintercultura/

Manual antirumors (comercio, sanidad,ayudas y serivicios sociales)

Guia Pràctica per a l’agent Antirumor

14

Material per a combatre els rumors de l’associació Elparlante Audiovisuals:

Ràdio

http://cruilla-comu.elparlante.es/

Projecte Cruïlla Comuna

http://yamaro.elparlante.es/

Projecte Yamaró, Realitzat a Colòmbia

http://ravaleados.elparlante.es/ravaleads-tv-2/ravaleads-tv

Capítols de Ficció del Projecte Ravalead@s

http://desmuntatopics.elparlante.es/

Projecte Desmuntatòpics TV

http://desmuntamites.elparlante.es

Projecte Desmuntamites TV

http://elparlante.es/tuparlante/

Podcasts del Programa “tuparlante”

15

La Cruïlla Comuna ha estat realitzat en

dues escoles de Sabadell, una de Rubí

i 6 de Barcelona, amb el suport de

Barcelona Solidària, l’ONGD SED, la

Direcció d’Immigració de l’Ajuntament

de Barcelona i la Diputació de

Barcelona.

“Em vaig adonar de que tot i que potser aquí tenim més coses materials, també tenim moltes coses a aprendre dels immigrants.”Laia, 14 anys.

“Ja m’ha passat, quan veig un immigrant al carrer, penso en aquest projecte... I en què en realitat, no sé res d’aquesta persona.” Gerard, 15 anys.

“La Cruïlla Comuna és una trobada de cultures, de mons, d’idees. He après coses de països que no coneixia.”Nuria, 16 anys.

Colectivo elParlante

@colectivoelparlante

@elParlanteBCNCOMUNAcruilla-comu.elparlante.es/

elparlante.es

COMUNA