FITXA 72: ENTERRAMENT A ORNANSJúlia López Valera

DOCUMENTACIO GENERALTítol: L´enterrament d´OrnansAutor: Courbet, GustaveDatació: 1849 – 1850Estil: realismeTècnica: oliSuport: tela; 3,15 m x 6,68 mLocalització actual: Museu d´Orsay, a Paris

La industrialització ha provocatl’aparició del PROLETARIAT que viuexplotat pel sistema capitalista(jornades extenuants, treball dedones i infants, pèssimescondicions d’habitacle...).

RealismeDescripció objectiva de la

realitat

Prenen força les doctrinesde MARX i ENGELS.“Manifest comunista”(1848)Es creen organitzacionsobreres.

Els artistes compromesosdavant els gransproblemes polítics isocials.(Acusats de socialistes irevolucionaris)

TEMES SOCIALSLa gent humil, la seva feina,la vida a l’aire lliure (platja,picnic), la ciutat (carrers,cafès, balls), els paisatges,són la temàtica preferida.

Aparició de FOTOGRAFIA

BIOGRAFIA

Neix a Ornans el 1819, dins una família depropietaris agrícoles.El 1841 va a París a estudiar lleis, però deseguida es passa a la pintura, i comença acopiar als grans artistes.El 1844 el seu autoretrat, Courbet amb ungos negre, fou acceptat al Saló de París (unaexposició anual d’art pagada per la ReialAcadèmia).

La revolució de 1848 a París va portar tambéuna revolució en l’art, fent que la gent s’obrísmés a noves idees.Les obres de Courbet s’exhibiren amb èxit el1849. Aquest mateix any va visitar la sevafamília a Ornans, i pintà els Talladors de pedra,i l’Enterrament a Ornans.

BIOGRAFIA

El 1855 completà un gran llenç, que fou refusat pel Saló, muntant ell la seva pròpiaexposició paral·lela. Al costat dret pintà els seus amics, artistes i intel·lectuals, i al’esquerra representats de les diferents classes socials del moment. Al centre, ell pintantun paisatge observat per un nen (innocència) i una model.

El 1856 visità Alemanya, on fou molt ben rebut pels seus artistes.El 1859 fou el líder indiscutible del moviment realista francès. Pintà tot tipus de temes, com sensuals dones nues, escenes de natura, marines...

BIOGRAFIA

Políticament socialista i republicà, va prendre part en els esdevenimentsrevolucionaris de la Comuna de París, de la qual formà part del govern. Proposàretirar la columna de la Vendôme, que acabà sent destruïda. Quan va caure laComuna fou jutjat i condemnat a 6 mesos de presó, i a pagar una gran multa. Després d’això s’exilià a Suïssa (1873-77), on va morir sense acabar de pagar el seudeute amb el govern francès. La seva activitat artística no s’aturà durant aquestsanys.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Vermell atogues ibirrets

Blanc: camisa de l’enterrador, gosi còfies. També clergues del’esquerra.

Tons ocres alpaisatge

Llum tènuede l’alba

Predomina elcolor negre

Gamma cromàtica reduïda

DESCRIPCIÓ FORMAL

Crucifix delritual, trenca

l’horitzontalitat

Simetria en torn ala fosa mortuòria

Paisatged’Ornans

Personatgesdisposats

horitzontalment

Figures demida natural

Clergues i escolans EnterradorFosa

Cap tipus de jerarquiaGos en primer terme

PloracossosFigures disposades com en un fris

DESCRIPCIÓ FORMAL

Horitzontalitat: 2 penya-segats i núvols contraposada amb verticalitat personatgesL’acció central en l’obertura dels penya-segatsCentre desplaçat cap a l’esquerra

Figures de mida real i rostres intensos. Temps referencial. Plasma de manera real un simple enterrament.Acció concentrada en els plors de les ploracossos i l’home amb un mocador del centre. També el capellà.

L’ESTIL

L’estil: basat directament en la realitat, sense cap ideologia preestablerta.Courbet volia mostrar la realitat tal com és, però no feu un art fotogràfic, ja que elltriava, d’aquesta realitat, els detalls capaços d’expressar el que volia.

Rebé influència dels mestres holandesos: Hals i Rembrandt, dels venecians,Veronese i Giorgione, i espanyols com Ribera, Zurbaran, Murillo i Velàquez.

De l’escola de Barbizon (Millet) aprèn a prestar atenció als mínims detalls. DeVelàzquez i Caravaggio aprengué a plasmar la realitat circumdant objectivament.

Va influenciar en Monet i la seva recerca de la realitat amb l’estudi de la llum.També Picasso va fer una versió de Les demoiselles des bords de la Seine, i fouconsiderat un referent pels cubistes.

INTERPRETACIÓ

Novetat en la temàtica: Fins aquest moment l’enterrament d’un camperol no haviadespertat cap interès per un pintor.

La crítica comentà:“Com es pot pintar gent tan horrible? Li fan perdre a un les ganes que l’enterrin a Ornans.”

INTERPRETACIÓ

Théophile Gautier comentà, al contemplar l’obra en el Saló de 1851 a París:“Un enterrament a Ornans ocupava tota la paret del gran Saló, amb la qual cosaCourbet atorgava dimensió històrica al que en realitat havia estat una cerimòniafúnebre mes aviat discreta”

L’aspecte més polèmic del llenç fou precisament la desproporció entre el tema i larealitat, entre els mitjans i el contingut. Hagués estat diferent si s’hagués tractat d’untema històric rellevant, com una batalla, o mitològic... Courbet tenia una actitud deprotesta davant la pintura històrica, o la jerarquia dels gèneres, per a ell moltobsoleta. A la dècada següent ell mateix va escriure:“Considero que els artistes d’un determinat segle no estan en condicions de representarescenes d’una època diferent, en altres paraules, són incapaços de pintar el passat. Lapintura històrica ha de ser coetània...”i una altra vegada va afirmar:“No puc pintar un àngel, perquè no n’he vist mai cap”L’enterrament a Ornans es convertí en una obra de caràcter programàtic, que escorresponia perfectament amb les pretensions de Courbet, de modernitzar la pinturahistòrica.L'enterrament era el d’un familiar llunyà de l’artista, la majoria dels assistentss’identifiquen com a familiars i amics seus. Hi ha unes 50 persones a la tela.

INTERPRETACIÓ

El sacerdot i els acòlits oficien lacerimònia per rutina. Es distreuen i se’ndesentenen. Pocs semblen sentir lamort del difunt. La majoria compleixenun deure social. Cruel com la mateixa realitat. Transmet de forma directa latosquedat, la simplicitat i la monotoniade l’existència al camp. Monumentalitza el que és banal. Dónacategoria artística a la gent corrent,senzilla.

INTERPRETACIÓ

Tema revolucionari: l’enterrament d’un simple camperol, del poble natal de Courbet.Els models foren familiars, amics i veïns, i les tres germanes.Personatges disposats sense cap tipus de jerarquia. El gos, en primer terme, i proper a lafossa, pot ser un símbol que contrasta amb la indiferència general.

El quadre el presentà al Saló amb altres obres, i provocà gran escàndol. El 1855, al’Exposició Universal de París, s’acceptaren altres obres, però rebutjaren aquesta i el Taller del’artista. Ell muntà el seu propi pavelló, que anomenà “Pavelló del Realisme”

INTERPRETACIÓ

FUNCIÓ

Deixar constància d’un fet real, plasmar unesdeveniment social mancat de transcendència. Estracta d’un fet normal i corrent en una societatcamperola (vida quotidiana).

També vol ser una crítica social, per la manera derepresentar els personatges, però sobretot per lesseves actituds.

També com s’ha dit és l’obra símbol de les intencionsde l’artista a l’hora de pintar. Pintà llocs i gent corrent,que formen part de la història contemporània.

Es va inspirar en retrats holandesos de grup al S.XVII , mentre queels negres sumptuosos recorden l'art espanyol. La composició rigorosa de fris recorda al fris de les Panatenees alPartenó i la tomba oberta plena d'ossos ens convida a reflexionarsobre la condició humana.

El seu estil està molt influenciat pels mestres holandesos(Rembrandt, Hals), venecians (Giorgione i Veronese) i espanyols (Murillo, Velázquez, Zurbarán) que va poder veure al Louvre.

L’escola de Barbizon el va portar a prestar atenció als detalls.Va ser una gran influència per Monet en els seus estudis de lallum.

MODELS I INFLUÈNCIES