OBJECTIUS DE LA SESSIÓ

Conèixer quines són les característiques de les competències digitals docents definides per les

diferents administracions i quines propostes plantegen per a la seva acreditació, tan a nivel del

professorat en exercici com del professorat en formació.

PRINCIPALS APORTACIONS DEL PONENT

José Cueva (Instituto Nacional de Tecnologías Educativas y de Formación del Profesorado.

MECD)

En el “Marco común de la competencia digital docente”, establert per a totes les comunitats

autònomes, es defineixen els descriptors de la competència digital, es planteja una major

exigència a la Universitat y a l’Administració i es planteja un model compartit d’acreditació de

la CDD.

S’hi estableixen 5 àrees i 21 competències, en les quals no hi ha cap referència a les eines,

esglaonades en tres nivells.

Es manifesta la necessitat d’establir un perfil d’inici per a poder treballar en la docència, i que

podria ser necessari elaborar un portafoli de competència digital. I una eina per a l’avaluació

dels centres que servis per acreditar la competència digital del professorat, del director i del

coordinador/a TIC.

Xabier Mujika (Projectes interdepartamentals del Govern basc)

Sare Hezkuntza: Aquest pla de millora interna dels centres educatius comporta un compromís

del centre amb la digitalització i millora en el procés de gestió-administració, capacitació digital

del professorat y la inclusió de les famílies. Actualment ja hi ha un 25% dels centres acreditats

amb “maduresa TIC”.

Ikanos: Adaptació al model Digicom. Ofereix un test d’autodiagnòstic sobre 21 competències.

Permet assolir la certificació TIC.

Es planteja en tres fases: orientació, capacitació (itineraris, portafoli digital, PLE) i certificació

(proves específiques per a cada àmbit professional).

Heziberri: Nou currículum basat en 12 competències: 7 especifiques i 5 transversals

(comunicació verbal, no verbal i digital).

Juan Pablo Pulido (Servei de Tecnologies de la Informació y la Comunicació de la Junta

d’Extremadura)

Han fet un decret per acreditar la CDD, mitjançant un portafoli. Convocatòria oberta adreçada

al professorat.

Necessiten tenir suficient massa crítica per poder rendibilitzar la inversió feta en programari i

maquinari.

Han pres com a referència base el portafoli de les llengües, en el qual es defineixen el nivell

bàsic, equivalent a “conèixer” (A1 i A2), el nivell mig, equivalent a “conèixer y poder utilitzar”

(B1 i B2) i el nivell avançat, equivalent a “conèixer, poder utilitzar i crear, aportar, solucionar,

imaginar,... I+D+I (C1 i C2).

Per a l’acreditació proposen comptabilitzar les hores de formació (grups de cursos), la

capacitat creativa (portafoli creatiu, PLE, blogs d’aula...) i crear una comissió d’acreditació del

treball a l’aula.

Jordi Vivancos (Cap de l’àrea TAC del Departament d’Ensenyament de Catalunya)

Es parteix de l’acreditació de la competència ACTIC com a competència general per a tota la

ciutadania, del currículum obligatori basat en competències, i del Pla TAC dels centres.

S’ha creat un “Projecte interdepatamental de CDD”.

La CDD comporta demostra la Competència Digital Metodològica (usos en els contextos

d’ensenyament i aprenentatge) i la Competència Digital Instrumental (reconeixement de la

competència ACTIC).

S’estableixen 5 dimensions i 27 indicadors, en tres nivells de desenvolupament: bàsic,

intermedi i avançat.

PRINCIPALS CONCLUSIONS

Totes les Administracions educatives reconeixen la necessitat de tenir ben definides les

competències digitals que han de demostrar els docents per a poder assegurar la formació que

es prescriu en els currículums de formació bàsica dels estudiants.

Totes pensen que hi ha d’haver un sistema que pugui acreditar el nivell d’assoliment de les

competències i la majoria defineixen tres nivells diferenciats de possible assoliment, associats

a graus diferents d’expertesa.

Es diferencia el que seria el coneixement instrumental (necessari per a qualsevol ciutadà) del

que es requereix per a poder exercir la professió docent, que comporta un nivell de

coneixement no tan associat a les eines com a les qüestions de caire metodològic que han de

fer possible un canvi en els centres educatius.