1. ORÍGENS

ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1. ORÍGENS

2. L’ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)

3. LA CONVENCIÓ (1792-1794)

4. LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799)

1. ORÍGENS

El 1789 França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. La burgesia, animada per les idees de la Il·lustració i per l’exemple anglès i americà, esperava l’ocasió per posar fi a l’Antic Règim.

a) Els problemes de la hisenda reial

b) La convocatòria dels Estats Generals

a) Els problemes de la hisenda reial

� França travessava una profunda crisi econòmica en l’últim quart del segle XVIII que afectava greument la hisenda reial.

� La intervenció de França en la guerra d’independència americana va agreujar l’endeutament de la hisenda reial.

� Per aquesta raó, alguns ministres van plantejar reformes econòmiques i socials basades en les idees de la Il·lustració, però aquestes mesures afectaven els fonaments del sistema estamental, ja que recomanaven que els estaments privilegiats pagaren impostos. Els privilegiats es van negar a acceptar les reformes fiscals.

� La noblesa va exigir la reunió dels Estats Generals, l’assemblea representativa que havia d’aprovar tot nou impost.

b) La convocatòria dels Estats Generals

� França, en aquells moments, patia una greu crisi de subsistència (inundacions 1787, sequera 1788, males collites, etc, havien fet pujar el preu del blat i, per tant, del pa). Augmentà la mendicitat l’atur, la delinqüència i la misèria.

� Lluis XVI va acceptar la convocatòria dels Estats Generals. Abans de la reunió, els diversos estaments (noblesa, clergat i poble pla) podien elaborar uns cahiers de doléances (quaderns de queixes), per fer públiques les seves cahiers de doléances (quaderns de queixes), per fer públiques les seves peticions. Els quaderns del Tercer Estat demostraven el descontentament del poble francès i reclamaven la supressió del règim feudal i la igualtat dels tres estaments.

� Aquestes queixes les va recollir el clergue Sieyès, que era religiós i per tant privilegiat, però davant la greu crisi que patia el poble va donar suport a les seves demandes escrivint l’article Què és el Tercer Estat? No hem d’oblidar la influència que tingué en França la difusió de les idees dels intel·lectuals il·lustrats.

Retrat oficial de Luís XVIPintura de Callet, 1774, Museu del Castielldedu château de Versailles

Caricatura del rei Luís XVI de 1791, BNF, Paris.

2. L’ASSEMBLEA NACIONAL (1789-1792)(també anomenada etapa de la Monarquia Constitucional)

a) De la revolta institucional a la revolta popular

b) L’obra de l’Assemblea Constituent

c) L’Assemblea Legislativa

a) De la revolta institucional a la revolta popular

� El 5 de maig de 1789 es reuniren a Versalles els Estats Generals. Els representants del Tercer Estat demanaren que es votés per cap i no per estament, i que es dupliqués el nombre de representants del Tercer Estat. A més, van sol·licitar que es deliberés en comú i no separadament, com s’havia fer tradicionalment.

� Els estaments privilegiats es van negar, així que el Tercer Estat es va autoproclamar Assemblea Nacional, depositària de la sobirania. El rei es va autoproclamar Assemblea Nacional, depositària de la sobirania. El rei es va oposar i va ordenar el tancament de la sala de sessions. Així doncs, el 20 de juny els diputats del Tercer Estat es van reunir en la Sala del Jeu de Paume(sala del joc de la pilota), on van jurar no dissoldre’s fins que donaren a França una Constitució. Per aquest motiu passaren a autodenominar-se Assemblea Nacional Constituent.

� El rei va ser concentrar tropes davant de Versalles i la resposta popular va ser l’assalt a la presó de la Bastilla, símbol de l’absolutisme, el 14 de juliol.

� El triomf popular va obligar el rei a reconèixer l’Assemblea Nacional, acceptant les seves desicions.

b) L’obra de l’Assemblea Constituent

� El 4 d’Agost de 1789, l’Assemblea va decretar l’abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i es declarà la igualtat a l’hora de pagar impostos.

� El 26 d’Agost de 1789, L’Assemblea va elaborar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (influïda per la Declaració de Filadèlfia), ampliant els drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).drets naturals (llibertat, felicitat, igualtat).

� El 12 de juliol de 1790, l’Assemblea va decretat la Constitució Civil del Clergat: els religiosos passaven a dependre de l’Estat i no de Roma, per això havien de jurar fidelitat a la Constitució.

� Finalment, l’Assemblea va elaborar una Constitució el 1791. S’establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari (només els homes amb una determinada renda podien votar).

c) L’Assemblea Legislativa

� El rei va intentar escapar-se el juny de 1791 per posar-se en contacte amb els nobles que s’havien exiliat i formar un exèrcit amb ajut de tropes estrangeres per frenar la Revolució. Fou detingut a Varennes i obligat a tornar a París.

� Una vegada elaborada la Constitució, es van convocar eleccions per a � Una vegada elaborada la Constitució, es van convocar eleccions per a l’Assemblea Legislativa, amb el triomf dels sectors moderats i monàrquics.

� Però a la resta d’Europa, les monarquies preparaven els seus exèrcits per a intervenir contra la França revolucionària, així que el 20 d’Abril de 1792, l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L’himne patriòtic francès, La Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs foren per les tropes austríaques.

3. LA CONVENCIÓ (1792-1794)(també anomenada etapa de la República Democràtica)

a) Etapa girondina

b) La Convenció muntanyesa

a) L’etapa girondina

� El 10 d’agost de 1792, davant l’amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eren els revolucionaris més radicals, els sans-culottes, les classes populars de la ciutat. La revolució es va radicalitzar.

� L’Assemblea va abolir la monarquia i va elegir una nova Assemblea, anomenada Convenció, per sufragi universal masculí. La Convenció, el 22 de setembre de 1792 va proclamar la república. Van destacar tres grups polítics:proclamar la república. Van destacar tres grups polítics:

� Els girondins (Brissot), revolucionaris moderats

� Els jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton), partidaris d’una República Democràtica i de l’aliança amb els sans-culottes.

� La plana, homes fidels a l’esperit de 1789.

� La lluita entre girondins i jacobins pel poder es va manifestar en el procés del rei: els jacobins volien condemnar-lo a mort i els girondins salvar-lo.

� Finalment, Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de les cases reials europees.

� França va declarar la guerra al Regne Unit, a les Províncies Unides, Espanya i els Estats Italians .

b) La Convenció muntanyesa

� Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució (per exemple, amb la revolta monàrquica i catòlica de la regió de la Vendée, que va ser durament reprimida al març de 1793). Es va crear un Comité de Salvació Pública per salvaguardar la Revolució. Els jacobins més radicals es fan amb el poder, donant pas a la Convenció muntanyesa, dirigida per Robespierre.

� Els jacobins van redactar una nova Constitució el 1793 amb un caràcter revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.revolucionari radical. Proclamava la sobirania popular i ampliava els Drets de la Declaració de 1789.

� El nou govern va instaurar el Terror, ordenant execucions i detencions en massa.

� Altres mesures revolucionàries van ser la llei del màxim general (que fixava els preus dels articles bàsics i els salaris), l’abolició total del sistema feudal, la supressió del culte i un nou calendari (l’any 1 començava el 22 de setembre de 1792).

� La radicalització de Robespierre va comportar l’execució d’altres líders jacobins, com Danton o Hébert), en el període anomenat Gran Terror. Aquesta mesura va unir tots els seus enemics. El 9 de Termidor de l’any II (27 de juliol de 1794), Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats.

Execució de Luís XVI, 21 janvier 1793

Marat, ídol delssans -culottesportat en triomf a la Convenció, el 24 de abril 1793. Estampa.

Execució de Luís XVI, 21 janvier 1793Estampa, segle XVIII, Musée Carnavalet, Paris.

Calendari republicà francès

4. LA REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799) (també anomenada etapa de la República Burgesa o Directori)

a) La Convenció termidoriana (juliol 1794-octubre 1795)1794-octubre 1795)

b) El Directori (octubre 1795-novembre 1799)

a) La convenció termidoriana (juliol 1794-octubre 1795)

� La reacció termidoriana posava fi a l’experiència democràtica en la revolució. La burgesia moderada desitjava instaurar una república conservadora i censatària.

� Promulgaren una nova Constitució el 23 de setembre de 1795, � Promulgaren una nova Constitució el 23 de setembre de 1795, molt més conservadora que la de 1791: establia dues cambres: Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians; el sufragi restringit; el poder executiu requeia en un directori de 5 membres.

� Després de proclamar-se la Constitució, la convenció es dissolgué i donà pas a l’última etapa de la Revolució: el Directori.

b) El Directori (octubre 1795-novembre 1799)

� El Directori va reprimir per la força moltes revoltes populars, recorrent bé a l’exèrcit, bé al colp d’estat. En aquest context, i en plena guerra contra les potències absolutistes europees, l’exèrcit va començar a tenir una importància enorme.

� En 1799, Sieyès (l’autor de Què és el Tercer Estat), va ser elegit � En 1799, Sieyès (l’autor de Què és el Tercer Estat), va ser elegit director i va preparar un colp d’estat amb Napoleó Bonaparte, un jove i ambiciós militar que havia guanyat fama per les seves victòries a Itàlia i Egipte.

� El 18 de brumari (9 de Novembre de 1799) va protagonitzar un colp d’estat i va anomenar tres cònsols provisionals: Sieyès, Ducos i Napoleó. D’aquesta manera començava l’etapa del Consolat i acabava la Revolució.