1. Biologia i geologia 4 ESO L'ENERGIA INTERNA DE LA TERRA Escola Rocaprevera 4 ESO

2. Qu est passant?? 3. Com es manifesta l'energia interna? Erupcions volcniques TerratrmolsRoques deformades, plegaments. 4. Els terratrmols

Sismes .Alliberament d'energia acumulada a l'interior de la terra. Origen: focus ohipocentre . Superfcie:epicentre .

5. Ones ssmiques

Instrument: sismgraf Registre: sismograma Escala de mesura; Richter, relaciona la magnitud amb l'energia alliberada.

6. Terratrmols a Catalunya

Hi ha algun focus ssmic prop d'on vius? s un risc important, moderat o baix?

7. Terratrmols a la pennsula ibrica

L'activitat ssmica s moderada. Quina s la zona amb ms sismicitat? Perqu?

8. Fa molts anys.... Al 1428 : un terratrmol important a Catalunya. El terratrmol de la candelera (2/2/1428) amb epicentre a Camprodon i magnitud de 6,5.Va ocasionar danys a tot Catalunya i tamb a Frana. 9. Tipus de terratrmols

Tectnics Moviments de l'escora terrestre. Dos tipus:

Produts pel moviment de dos blocs al llarg d'una falla. 10. Produts en zones de subducci.

Volcnics Moviment del magma del subsl. Prop de zones volcniques.

11.

Quin tipus de terratrmol s? Com es diu l'ona generada? Com s'origina? s volcnic o tectnic? Ser molt o poc destructiu?

12. Distribuci dels terratrmols al mn 13. Els volcans

Situaci:Lmits constructius. Lmits destructius. Lmits neutres. Punts calents.

14. Tipus de volcans

Volcans hawaians. Volcans estrombolians. Volcans vulcanians. Volcans peleans.

15. Volcans hawaians

Erupcions tranquilles 16. Magma fluid. 17. Amplies colades de lava.

18. Volcans estrombolians

Petites explosions. 19. Laves i piroclastes en capes alternes formen el con volcnic.

20. Volcans vulcanians

Grans explosions. 21. Cons volcnics amb fort pendent.

22. Volcans peleans

Magma molt viscs. 23. Explosions molt violentes.

24. Erupcions submarines

Superficials: 25. Sn violentes. 26. La lava produeix explosions submarines en contacte amb l'aigua.

Profundes: 27. a ms de 300 m de profunditat. 28. La lava es solidifica en contacte amb l'aigua i forma laves encoixinades.

29. 30. La formaci de serralades Una orognia s el temps durant el qual es forma una serralada o cadena de muntanyes. Al llarg del temps s'han produt diferents orognies: Orognia herciniana ( 250 m d'a, Paleozoic) Orognia alpina ( 65 m d'a - ara) 31. Tipus de serralades

Pericontinentals 32. Paralleles a les fosses oceniques.

Intercontinentals 33. Quan dues plaques continentals col.lisionen.

34. 35. Les deformacions de les roques Els plecs 36. Tipus de plecs

Anticlinals 37. Cncaus cap avall. 38. Els materials ms antics sn al nucli del plec.

Sinclinals 39. Cncaus cap amunt. 40. Els materials ms moderns sn al nucli del plec.

41. 42. Durant l'elevaci d'una serralada si la compressi s forta i continuada, els materials es trenquen i llisquen sobre el pla de fractura. 43. Com es formen els plecs? Condicions que afavoreixen el plegament: Profunditat, perqu? Molt de temps, perqu? Presncia d'aigua i gasos, perqu? 44. Quan les roques es trenquen

Diclasis 45. Fractura sense desplaament. 46. Posteriorment sn ocupades per minerals o roques filonianes.

Falles 47. Els blocs es desplacen l'un respecte l'altre. 48. Tipus de falles: normals, inverses i de direcci.

49. 50. 51. 52. 53. Fosses i massissos tectniques