1

Família Graells i Roca

www.graells.catwww.martigraells.blogspot.comwww.albagraells.blogspot.com

www.slideshare.net/jordigraells

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Família Graells i Roca) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.

©W

ikip

edia

Sabadell, desembre de 2008

Els dinosauresCom els podem

classificar

2

Els dinosaures

Hi ha molts tipus de dinosaures. Se’n coneixen més de 440 espècies i se’n descobreix una cada dos mesos. N’hi ha de totes les menes: bípedes, quadrúpedes; carnívors, herbívors; amb dents, amb bec; de mida immensa, petits com un animal de companyia...

3

Hi podem posar un xic d’ordre?

A. La classificació científicaB. Una classificació més generalC. Una classificació més senzilla

4

A. La classificació científica

5

La classificació científica

Per exemple, del Velociraptor.

- Regne: Animalia

- Fílum: Chordata

- Classe: Sauropsida

- Superordre: Dinosauria

- Ordre: Saurischia (Saurisquis)

- Subordre: Therapoda (Teràpodes)

- Infraordre: Coelurosauria (Celurosaures)

- Família: Dromaeosauridae (Dromeosàurid)

- Gènere: Velociraptor

6

B. Una classificació més general

7

La classificació més general

Els paleontòlegs proposen dos grups principals segons la manera com es desplacen (locomoció) i la seva dieta (hàbits d’alimentació).

1. Els saurisquis

2. Els ornitisquis

8

Els saurisquis

Saurisquis (sauros, rèptil + ischion, maluc). Presenten uns malucs similars als dels llangardaixos, en què l’os públic apunta cap endavant. La pelvis, vista de perfil, té forma triangular. L’os púbic evoluciona apuntant cap enrere en el grup que va originar les aus. La disposició dels tres ossos de la pelvis recorda la mà indicant el número tres amb els dits mitjà, índex i polze ben estesos, com la del Tiranosaure de la imatge.

Van aparèixer en el Triàsic superior (fa uns 228 milions d’anys, en el Carnià) i es van diversificar molt durant el Juràssic i el Cretàcic. La majoria van desaparèixer en l’extinció massiva del Cretàcic-Terciari, però els seus descendents, les aus, han assolit un gran èxit ecològic i han colonitzat tots els continents.

9

Els saurisquis. ClassificacióEls dos llinatges principals són els teròpodes:

i els sauròpodes:

10

Els teròpodes

Cua llarga i pesada (contrapès)

Coll flexible

Cap gran i mandíbules amb dents en forma de

punyal

Potes del davant febles

Potes del darrere fortes

Són carnívors i bípedes:

- El teròpode més conegut és el Tiranosaure, del Juràssic, que assolia una longitud d’uns 14,5 m, uns 6 m d’alçada i gairebé 7,2 tones.

- Al·losaure. Va ser l’antecessor del Tiranosaure.

- Velociraptor, àgil i veloç dinosaure del Cretàcic superior.

- Deinonychus (urpa terrible)..

11

Els teròpodes. Classificació

1. Ceratosaures.

- Nasicornis

2. Carnosaures

- Al·losaure

- Giganotosaure

- Megalosaure

3. Celurosaures

- Tiranosaure

- Deinonychus

- VelociraptorGiganotosaure

12

Saurisquis. Teròpodes. Ceratosaures

1. Ceratosaures. Tenien grans mandíbules i dents, una banya sobre el nas i un parell de petites protuberàncies sobre els ulls. Lesextremitats anteriors poderoses i molt curtes. Els ossos del sacre i els de la pelvis estaven soldats.

- Nasicornis

Nasicornis

13

Saurisquis. Teròpodes. Carnosaures

2. Carnosaures

- Al·losaure

- Giganotosaure

- Megalosaure

Al·losaure Megalosaure

Giganotosaure

14

Saurisquis. Teròpodes. Celurosaures

3. Celurosaures. Originàriament eren petits dinosaures. Aquests dinosaures comparteixen un ancestre més recent amb el pardal que no pas amb l’Al·losaure (de la mateixa ordre dels Saurisquis).

- Tiranosaure

- Deinonychus

- Velociraptor

TiranosaureVelociraptor

Deinonychus

15

Els sauròpodes

Cap petit

Coll llarg

Cua llarga

Potes del davant tan llargues com les del darrere

El Braquisaure tenia 25 m de longitud i podria haver pesat unes 30 tones. També hi havia el Braquiosaure, el Brontosaure (Apatosaure), el Diplodocus, el Saltasaure... Els sauròpodes es van diversificar molt en el Juràssic i van començar a minvar en quantitat i diversitat durant el Cretàcic.

Són herbívors i quadrúpedes. Van aparèixer al final del Triàsic. Tot i que en aquest període inicial eren petits i mitjans, en el Juràssic i el Cretàcic van assolir una dimensió molt gran i vanesdevenir els majors vertebrats que hagin existit mai.

Braquiosaure

16

Sauròpodes

Brontosaure(Apatosaure)

Alamosaure

Diplodocus

Braquiosaure

Saltasaure

17

Els ornitisquisEls ornitisquis són dinosaures herbívors amb bec. El nom ornithischia ve del grec (ornis, au + ischion, maluc). La disposició dels tres ossos de la pelvis recorda una mà que fa el gest d’empunyar una pistola de dos canons. Són coneguts com a dinosaures amb pelvis d'ocell per la seva estructura similar a la pelvis aviana. No obstant això, els ocells actuals descendeixen dels dinosaures amb pelvis de llangardaix (els saurisquis).

Van viure des del Triàsic superior al Carnià i el Cretàcic superior. Eren herbívors, més petits que els sauròpodes i vivien en ramats, que eren les preses per als teròpodes. Van desenvolupar trets dels mamífers actuals ungulats com les bateries de dents per mastegar i les banyes i altres menes de crestes i ornaments, usats per protegir-se.

18

Ornitisquis. Classificació

1. Tireòfors

2. Ceràpodes

Els dos primers grups van ser coneguts com ornitisquis cuirassats i van dominar en el Juràssic. Quan el Juràssic va donar pas al Cretàcicvan aparèixer els ornitisquis no cuirassats, encara que tenien unes grans banyes. L’augment de la diversitat dels ornitisquis en el Cretàcicva coincidir amb el declivi gradual dels sauròpodes.

Edmontonia (tireòfor)

Descobriments fòssils de ceratòpsids (ceràpodes)

19

Ornitisquis. Tireòfors1. Tireòfors. Herbívors cuirassats.

- Estegosaures. Amb plaques òssies dorsals.

- Anquilosaures. Amb forma de barca cap per avall, amb punxons per tot el cos.

AnquilosaureEstegosaure

20

Ornitisquis. Ceràpodes2. Ceràpodes

- Ceratòpsids

- Ornitòpodes

- Paquicefalosaures

Ceratòpsid

OrnitòpodesPaquicefalosaure

21

Ornitisquis. Ceràpodes. Ceratòpsids 1/2Ceratòpsids: dinosauris amb banyes i amb un escut ossi al clatell per defensar-se dels atacs, com el Triceràtops.

Comparativa cranis de ceratòpsids

Triceràtops

22

Ornitisquis. Ceràpodes. Ceratòpsids 2/2

Altres ceratòpsids, subordre dels ornistiquis. Tenien protuberàncies òssies i bateries de dents.

23

Ornitisquis. Ceràpodes. Ornitòpodes 1/2Ornitòpodes. Eren mansos i vivien en ramats. Els més comuns van ser els Iguanodons i els Hadrosaures .

Iguanodon

24

Ornitisquis. Ceràpodes. Ornitòpodes 2/2

Hadrosauroïdeus(inclouen els hadrosàuridso dinosaurisde bec d’ànec), de la família dels ornistiquis

25

Ornitisquis. Ceràpodes. PaquicefalosauresPaquicefalosaures. Bípeds. Amb uns caps amb volta cranial desproporcionada que, alguns experts, afirmen que usaven per lluitar entre ells. Uns altres, en canvi, creuen que servia de reclam perquè mostraven colors vius o per aguantar empentes o cops no gaire forts.

26

C. Una classificació més senzilla

27

Hi ha dinosaures...

28

De coll llarg 1/2

Diplodocus

El Diplodocus era un dinosaure herbívor. Tenia una cua molt llarga: li servia de bàscula perquè sinó amb el coll tan llarg que tenia cauria endavant.

29

De coll llarg 2/2

Braquiosaure

El Braquiosaure és un dels dinosaures amb el coll més llarg, el coll fa com tres autobusos, és molt. El Brachiosaurus és herbívor com la majoria dels dinosaures amb el coll llarg. Fa servir la cua com a bàscula perquè no es tombi endavant.

30

Amb espines i plaques 1/2

Estegosaure

L’Estegosaure era herbívor. Tenia unes plaques molt grans a dalt de l’esquena. Caminava sobre dues potes. Tenia les potes davanteres més petites que les posteriors. Era molt lent. Al final de la cua tenia unes punxes afilades que li servien per defensar-se.

31

Amb espines i plaques 2/2

Kentrosaure

El Kentrosaure era herbívor. Tenia unes plaques i punxes en el llom de la esquena. Les potes davanteres eren més curtes que les posteriors. Sobre les anques tenia dues punxes llargues i afilades.

32

Ferotges 1/3

Tiranosaure

El Tiranosaure era carnívor. Tenia unes dents molt esmolades que li servien per trinxar el menjar. Tenia dues mans molt petites. Es cansava força ràpid però, quan l’agafava, la presa no podia escapar.

33

Ferotges 2/3

Albertosaure

El Albertosaure era molt perillós les seves dents són afilades com un ganivet. Tenia una boca molt gran. Hi veia molt bé i tenia un oïda molt fina. Era força lent, però molt bon caçador, i carnívor.

34

Ferotges 3/3

Daspletosaure

El Daspletosaure era carnívor. Tenia molt bon olfacte. Les seves mandíbules eren poderoses. Tenia unes manetes força petites. No corria gaire. Era més petit que el Tiranosaure i que l’Albertosaure.

35

Amb cresta

Parasaurolophus

El Parasaurolophus era un dinosaure ben curiós: damunt del cap, tenia un tub ossi allargassat que portava durant tota la seva vida.

Els experts creuen que la cresta li servia per fer ressonar els seus brams i perquè el sentissin de lluny. La cresta de la femella era més petita.

36

Amb urpes fortes

Deinonychus

El Deinonychus no era gaire gros, però sí un corredor intel·ligent i ràpid. Era molt perillós, ja que, amb les seves urpes en forma de falç, esbudellava les preses.

37

Molt ben protegits 1/2

Estiracosaure

Feia de 5 a 6 metres de longitud i pesava entre 2 i 3 tones. La seva principal característica era el cap poderosament armat, amb una banya per sobre del bec, sis banyes al crani i una imponent gola.

38

Molt ben protegits 2/2

Centrosaure

Com l’Estiracosaures, el Centrosaure era un animal molt gran i podia arribar a fer 6 metres de longitud. Presentava una única banya sobre el nas que podia corbar-se cap endavant o cap enrere. El nom fa referència a les petites banyes al volant que apunten cap el centre del crani.

39

Amb crani gegantí

Torosaure

Tenia el crani més gran de tots els dinosaures. L’envoltava un gran collar, que li feia d’escut. Va ser un dels darrers en aparèixer a la Terra. Fins ara només se n’ha trobat el crani, que té dos forats que fan més lleuger el collar.

40

Amb l’esquena blindada

Euoplocephalus

Era l’època en què els grans carnívors, els herbívors. L’Euoplocephalus (cap ben cuirassat) es protegia de les queixalades amb una forta cuirassa que era molt difícil de mossegar, ja que estava revestida de plaques òssies i espines. El seu punt feble, però, era el ventre, sense protecció. Com algun altre dinosaure semblant, disposava d’una cua en forma de maça, que li feia molt servei.

41

Sense dents

Struthiomimus (gr. imitador d’estruç)

Semblant a l’estruç actual. Amb unes potes dissenyades per fugir veloçment dels prededors. Tenia un morro sense dents.

Oviraptor

El seu nom delata que originàriament es creia que es menjaven els ous dels altres dinosauris. Però actualment ja no: els ous de quan el van trobar eren seus.

42

Amb casc al cap

Stegoceras

Crani amb protuberàncies òssies. Es creu que l’usaven per donar-se cops els uns amb els altres per aparellar-se o per defensar-se dels depredadors.

Paquicefalosaure

També amb protuberàncies al cap. Es creu que l’usaven o per lluitar o de reclam, ja que mostraven colors vius.

43

Amb bec d’ànec (hadrosaures)

Edmontosaure

Al darrere del bec tenia moltes dents alineades per triturar les fruites i les fulles. Feia de 9 a 13 metres de llarg.

Anatotitan

Més lleuger i potes més llargues. Tenia moltes dents al fons de la boca per menjar moltes fulles i gra.

44

Voladors

Pteranodon

No eren dinosauris, tot i que hi estaven emparentats (germans). Rèptils de sang calenta, ovípars, voladors i piscívors. Bec sense dents.

Eudimorphodon

Amb bec gros i proveït de dents.

45

Gegants voladors

Quetzalcoatlus

Un dels animal voladors més grans que hagin existit mai: feien fins a 12 metres d'envergadura. Amb el seu llarg coll i grans mandíbules desdentades podria haver-se alimentat de peix o fins i tot de carronya.

46

I per acabar...

47

D’on han sortit tantes imatges?

Les imatges usades en les diapositives de la presentació Els dinosaures. Com els podem classificar són totes de Wikipedia, de domini públic o llicenciades sota GNU (GNU FreeDocumentation License) o Creative Commons BY (reconeixement) o BY-SA (reconeixement - compartir igual) dels següents autors: Amphibol, Anetode, ArthurWeasley, Captmondo, Conty, Deavila, Dinoguy2, Dropzink, Dudo, Eqdoktor, EvaK (Eva Kröcher), Fafner, FlickreviewR, FunkMonk, Ghedo, Hiuppo, Kranar drogin, Laurascudder, Luigi Chiesa, Marmelad, Petrusbarbygere, Quadell, Smeira, Steveoc, Tbc, TomCatX.

2

Us ha agradat?

Els dinosaures. Com els podem classificar

Família Graells i Rocawww.graells.cat

www.martigraells.blogspot.comwww.albagraells.blogspot.comwww.slideshare.net/jordigraells

Sabadell, desembre de 2008

Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citi l’autor (Família Graells i Roca) i no es contradigui amb la llicència específica que pugui tenir una imatge i que és la que preval. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca.