Els constructors del romànic

M.Ponce

ELS PROMOTORS    Quan un noble, bisbe o un abat volia aixecar una església cridava un mestre constructor de renom i firmaven un contracte.

 

Els promotors manaven i opinaven com havia de ser l’obra i les seves dimensions geomètriques amb la guia d’un teòleg.

 

El mestre constructor mantenia en secret els seus plans i mètodes de treball i també havia de buscar les millors pedres, organitzar el trasllat i contractar els obrers quan calia, repartir la feina i els jornals.

Començar pels fonaments

D’altra banda els senyors podien facilitar al mestre mà d’obra o peons per les feines feixugues com ara traginar els materials com la sorra i les fustes.

 Els picapedrers eren molt importants i no pagaven tributs, podien dedicar-se a tallar els capitells o bé donar forma a les pedres que els paletes aixecaven fent els murs.  Els carpinters primer feien les bastides, després les cimbres o encofrats per construir els arcs i per últim feien les cobertes que suportaven la teulada.

Cap el cel

Amb l'ajut d'artesans Els ferrers s’encarregaven de tenir a punt les eines per picar la pedra i també fer panys per les portes i reixes.

Per deixar tot pintatEls darrers treballadors eren els pintors que havien de fer tota la decoració de l’església.