10
UNITAT 8. L’apòstrof Textos sense vocals Als textos següents, extrets de L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els hem tret les vocals. Ets capaç de llegir-los en veu alta, així, tal com raja? Per ajudar-te, et donem en cada cas pistes so- bre el tema de què es parla. Un cop els hagis llegit en veu alta, reconstrueix cada text en l’espai corresponent. Compara la teva versió amb la d’un company o companya. Pista: El narrador llegeix una carta i pensa que qui l’ha escrit s’ha tornat boig, però se sent forçat a fer el que li exigeix. L lctr d l crt m v cnvcr q l m cllg hv prdt l sny; pr mntr n qds lgn dbt, m snt mb l’blgc d fr l q m dmnv. Pista: Més tard, una gran ciutat es va veure afectada per l’assassinat bestial d’una persona important. No se’n sabia gaire cosa, d’aquest crim. Grb n ny dsprs, l 18 d’ctbr, Lndrs s v vr trsblsd pr n crm d snglr brtltt q v dqrr mlt ms mprtnc pr l’lvd psc d l vctm. Ls dtlls rn pcs, sgrrfss. Pista: Tot i oferir-se molts diners, va passar el temps sense que se sabés res de la mort d’un tal Danvers. En Hyde es va fer fonedís. V nr pssnt l tmps; s vn frr mlrs d llrs d rcmpns, j q l mrt dl snyr Dnvrs v sr sntd cm n prjdc pblc; pr l snyr Hyd hv dsprgt cm s n hgs xstt. 76 Ull viu! BT00198101_ORTO_3_8.indd 76 15/03/11 8:57

El doctor garcia.pdf

Embed Size (px)

Citation preview

UNITAT 8. L’apòstrofTextos sense vocals

Als textos següents, extrets de L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, els hem tret les vocals. Ets

capaç de llegir-los en veu alta, així, tal com raja? Per ajudar-te, et donem en cada cas pistes so-

bre el tema de què es parla. Un cop els hagis llegit en veu alta, reconstrueix cada text en l’espai

corresponent. Compara la teva versió amb la d’un company o companya.

Pista: El narrador llegeix una carta i pensa que qui l’ha escrit s’ha tornat boig, però se

sent forçat a fer el que li exigeix.

L lctr d l crt m v cnvcr q l m cllg hv prdt l sny; pr mntr n qds lgn dbt, m snt mb l’blgc

d fr l q m dmnv.

Pista: Més tard, una gran ciutat es va veure afectada per l’assassinat

bestial d’una persona important. No se’n sabia gaire cosa, d’aquest crim.

Grb n ny dsprs, l 18 d’ctbr, Lndrs s v vr trsblsd pr n crm d snglr brtltt q v

dqrr mlt ms mprtnc pr l’lvd psc d l vctm. Ls dtlls rn pcs, sgrrfss.

Pista: Tot i oferir-se molts diners, va passar el temps sense que se sabés

res de la mort d’un tal Danvers. En Hyde es va fer fonedís.

V nr pssnt l tmps; s vn frr mlrs d llrs d rcmpns, j q l mrt dl snyr Dnvrs v sr

sntd cm n prjdc pblc; pr l snyr Hyd hv dsprgt cm s n hgs xstt.

76

Ull viu!

BT00198101_ORTO_3_8.indd 76 15/03/11 8:57

Començaments d’estiu

Nombre de faltes

Correcció

La declaració de Henry Jekyll

Nombre de faltes

Correcció

77

Dictats preparats 8

Unitat

BT00198101_ORTO_3_8.indd 77 15/03/11 8:57

L’apòstrof

Omple els espais buits d’aquests sintagmes seguint el model dels del costat. Fixa’t en les parau-

les destacades i guia’t, sobretot, per la pronúncia. Després, compara el teu resultat amb el d’un

company o companya.

el maig abril de la sala saló

la tia àvia per la carretera aire

el conegut amic al restaurant hotel

estudis de ciències estudis humanitats per al Josep Oriol

la Costa d’Ivori Índia de sempre abans

Completa aquesta informació sobre l’apostrofació de la preposició i l’article:

La preposició de s’apostrofa i es converteix en davant els mots començats per

i hac.

Els articles determinats el i la s’apostrofen i es converteixen en davant els mots

començats per i .

L’article determinat femení ( ) no s’apostrofa davant els mots començats per i o u

àtones (la Isabel, la humanitat), però sí que ho fa davant dels mots començats per i o u

tòniques (l’hípica, l’ungla).

Les preposicions a, de, per i per a es poden combinar amb l’article masculí i convertir-se en

, , i (al bosc, del mar, pel juny, per al Carles). Aquestes

combinacions es desfan davant els mots que comencen amb vocal i hac (a l’Eduard, de

l’avi, per l’oïda, per a l’amiga).

De la mateixa manera que quan parlem diem Quin’hor’és? en lloc de Quina hora és?, és

ben habitual l’elisió o eliminació de vocals en determinades condicions. Dir *El Ignasi

me ha dit que no vindrà de excursió perquè se ha torçat el peu: vés-te-en tu sol sona

forçat i poc natural. Cal dir: L’Ignasi m’ha dit que no vindrà d’excursió perquè s’ha torçat

el peu: vés-te’n tu sol.

RECORDA QUE…

Parlem de…

78

8Unitat

BT00198101_ORTO_3_8.indd 78 15/03/11 8:57

Omple els espais buits amb el pronom feble adequat seguint el model de les combinacions de

pronom i verb del costat. Fixa’t en les paraules destacades i guia’t, sobretot, per la pronúncia.

em llenço atreveixo en sent escolta

et menges atipes col·labora amb mi ajuda

la vol admira es tancava obria

Substitueix els complements destacats d’aquestes ordres pel pronom corresponent.

Revisa el dictat: Revisa’l. Abriga a tu mateix:

Truca a nosaltres: Busca el telèfon:

Pensa solucions: Acompanya a nosaltres:

Completa aquestes ordres amb els pronoms corresponents, tal com es fa en l’exemple.

Tu et quedes el llibre. Queda’t el llibre. Queda-te’l.

Vostè em recull la roba. Reculli la roba. Reculli .

Tu em busques les ulleres. Busca les ulleres. Busca .

Vostè em pesa les taronges. Pesi les taronges. Pesi .

Vostè em pesa taronges. Pesi taronges. Pesi .

Quan hàgim d’apostrofar dos pronoms febles, col·locarem l’apòstrof tan a la dreta com

puguem: Menja-te’l (no pas Menja-t’el); Me’n vaig (no pas M’en vaig).

FIXA’T QUE…

Completa les oracions següents amb la paraula adequada. Fixa’t que estan agrupades per parelles

perquè, tot i tenir grafies diferents, es pronuncien igual o gairebé.

m’ha – mà s’han – se’n m’he – me

Dóna’m la , que no vull que t’escapis.

Els de 3r B espavilat per fi.

Els de 4t volen anar a Madrid .

Jo comprat unes sabates.

Tu la vols donar o no?

Ella trobat una feineta.

Parlem de…

79

8Unitat

BT00198101_ORTO_3_8.indd 79 15/03/11 8:57

Sabates i més sabates

Nombre de faltes

Correcció

El lladre de la classe

Nombre de faltes

Correcció

Abans de corregir el dictat 4, tingues en compte el següent:– Hi ha tres paraules que duen accent obert i dues que el porten tancat.– Vigila amb la grafia del mot immigrant.

80

8

Unitat

Més dictats

BT00198101_ORTO_3_8.indd 80 15/03/11 8:58

La puntuació en els diàlegs

Escolta, Jordi, pots venir un moment? va

preguntar la Marta. M’estàs parlant a mi?

va demanar ell sorprès. Sí, és clar, a qui si

no? La noia somreia. Jo no en sé gaire, de

mates… va confessar en Jordi. I qui pensa

ara en l’insti, ximplet? li va demanar ella

fent-li un gest perquè s’hi acostés. En Jordi

notava com li tremolaven les cames en ado-

nar-se que la noia més guapa de la classe,

de tot l’institut, li somreia i li demanava que

s’acostés. Què… què vols? va demanar ell

obedient. No et mossegaré… de moment.

Ja he esmorzat va deixar anar ella divertida.

Copia aquest text i dóna-hi forma de diàleg. Fes-ho en un full a part.

En els textos dialogats introduïm el que diu cada interlocutor amb un guió (–). El text

d’aquestes intervencions pot anar una mica entrat respecte de la resta.

Les dues amigues van arribar puntuals a la cita. La Gina va notar de seguida que pas-

sava alguna cosa:

–Hola, et trobes bé?

–Jo sí. I tu?

Els aclariments que introdueix el narrador per indicar qui parla o per afegir nous detalls

també van encapçalats per un guió.

–Calla d’una vegada! –va cridar en Roy, que semblava enfadat de debò.

Si després de l’incís el personatge torna a parlar, cal escriure un guió de tancament.

–Doncs no vull! –va respondre la Sally–. Estic farta que em parlis així!

Si el narrador reprèn la paraula, l’última intervenció parlada es considera un punt i a part.

–Calla d’una vegada! –va cridar en Roy, que semblava enfadat de debò.

–Doncs no vull! –va respondre la Sally–. Estic farta que em parlis així!

En Roy i la Sally es van mirar fixament l’un a l’altre.

RECORDA QUE…

81

8Unitat

Tot a punt!

BT00198101_ORTO_3_8.indd 81 15/03/11 8:58

Un interrogatori de novel·la policíaca

Llegeix el text del costat. De quin tipus és?

Tenim informació de les últimes persones que van veure el doctor Garcia amb vida. Per parelles,

llegiu aquesta informació i decidiu quin és el vostre sospitós número u.

TROBEN MORT EL DOCTOR GARCIA AL SEU DOMICILI

LA POLICIA INVESTIGA EL CAS

La matinada de dimarts una trucada anònima va alertar la policia…

trucada cia…

NOM: Onofre Oliveras

EDAT: 75 anys

PROFESSIÓ: criat

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: era

el seu criat.

ALTRES INFORMACIONS: sem-

pre renyava el seu senyor

perquè bevia massa.

NOM: Pitu Sorribes

EDAT: 65 anys

PROFESSIÓ: sense sostre

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: so-

lia demanar-li diners.

ALTRES INFORMACIONS: tenia

el rellotge i el mòbil del

doctor a la butxaca.

NOM: Narcís Huertas

EDAT: 22 anys

PROFESSIÓ: estudiant

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: ne-

bot

ALTRES INFORMACIONS: li so-

lia demanar molts diners

per sortir amb els amics.

NOM: Tània Tresor

EDAT: 19 anys

PROFESSIÓ: actriu

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: promesa actual

ALTRES INFORMACIONS: solien

discutir per diners.

NOM: Helena Tarrés

EDAT: 35 anys

PROFESSIÓ: advocada

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: li administrava els béns.

ALTRES INFORMACIONS: esta-

va secretament enamorada

del doctor.

NOM: Lali Enríquez

EDAT: 20 anys

PROFESSIÓ: model

RELACIÓ AMB EL DOCTOR: ex-

promesa

ALTRES INFORMACIONS: l’ha-

via abandonada per la Tà-

nia Tresor.

Argumenteu les raons que el podien haver dut a cometre el crim i feu una reconstrucció

del que va passar el dia dels fets. Quines serien les preguntes que caldria fer-li per esbrinar

què va passar?

Un de vosaltres serà l’inspector o inspectora de policia i l’altre, el sospitós o sospitosa. Redacteu

el que diríeu.

Presenteu el vostre treball davant de la classe. Intenteu ficar-vos en la pell del vostre personatge.

82

8Unitat

Paraules en joc

BT00198101_ORTO_3_8.indd 82 15/03/11 8:58

Ara que has acabat la unitat, és el moment que reflexionis una mica sobre la feina que has fet.

Valora aquests aspectes del teu aprenentatge de 0 (molt malament) a 5 (molt bé).

Completa:

Una cosa que he descobert:

Una activitat que m’ha resultat difícil:

Una activitat que m’ha agradat:

Un tema interessant per a un dictat complementari:

Fes una llista amb 12 paraules que ja no tornaràs a escriure malament. Separa-les amb comes.

Escriu el nombre de faltes que has fet en cada dictat.

83

8Unitat

Balanç

BT00198101_ORTO_3_8.indd 83 15/03/11 8:58

Començaments d’estiu

Després de Sant Joan van marxar en Ramon i el seu germà de colònies i no havien

de tornar fins a l’agost i a mi em sabia greu perquè era el primer estiu que marxaven

i que estaria sol. Per entretenir-me, vaig dedicar unes quantes tardes senceres a ar-

reglar la bicicleta.

MARIA MERCÈ ROCA: Com un miratge. Barcanova.

El lladre de la classe

La declaració de Henry Jekyll

Vaig néixer l’any 18…, amb molt bona fortuna, dotat de qualitats excel·lents i d’una

natural inclinació al treball: cercava el respecte dels savis i era bo amb les persones

que m’envoltaven, de manera que tot em prometia un futur honorable i distingit. De

fet, el pitjor dels meus defectes era certa inclinació impacient per les diversions.

ROBERT L. STEVENSON: L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Barcanova.

Sabates i més sabates

«Cal que em compri unes sabates», anava repetint-me. En volia unes per estrenar-les

per al casament de la tieta Flora. Jo me l’estimo molt, tot i que no ens veiem gaire, i

només pel fet de veure-la ben mudada i ben guapa vaig acceptar de ser-ne el padrí.

Me’n vaig arribar a emprovar! De tots colors, models, materials. Però cap no em feia el

pes. Avorrit, cansat de passejar-me centre comercial amunt i avall, vaig entrar en una

sabateria petita quan estaven a punt de tancar. «Doni-me-les!», vaig ordenar a la de-

pendenta. «No vol emprovar-se-les?», em va demanar ella. «No cal!», vaig respondre-li.

Mentre els nois i les noies de la classe eren al pati, a la Sabine li han robat una valuosa

ploma estilogràfica. El robatori desencadena sentiments negatius (enveja, menyspreu,

odi) que deterioren les relacions d’un grup aparentment ben avingut. Els adults, pares

i professors, no actuen a temps. Les sospites dels nois i noies recauran en el company

immigrant de la classe, el qual, espantat, fugirà i patirà un accident. Ara és el moment

de la reflexió i de demanar disculpes.

Ressenya del llibre a www.barcanova.cat.

84

8Unitat Textos

per als dictats

BT00198101_ORTO_3_8.indd 84 15/03/11 8:58

Classes sense fum?

Tot l’alumnat d’una classe, juntament amb el seu professorat, decideix estar sense

fumar durant un curs, per un període no inferior a sis mesos. El compromís implica

mantenir la decisió de no fumar fins al final del concurs i elaborar un eslògan sobre

la prevenció del tabaquisme que els identifiqui com a grup. L’alumnat signa el seu

compromís de no fumar durant aquest temps i n’informa la família. El concurs es basa

en la responsabilitat i la confiança mútues. Aquesta decisió la reforça el professor o la

professora a l’aula, de manera regular, amb debats sobre el tabac.

Programa Classe sense fum. Generalitat de Catalunya.

1 imatge x 1.000 paraules

85

8

UnitatDictat complementari

BT00198101_ORTO_3_8.indd 85 15/03/11 8:58