Eco i soc 1900 1936 12-13

sortirSORTIR

Armand FigueraArmand FigueraEconomia i societat 1900-1936 Economia i societat 1900-1936 Història d’Espanya i Catalunya

TORNAR

1900 19361900 1936

Lent creixement de l’economia... fins 1929 Lent creixement de l’economia... fins 1929

Pèrdua colonial

ProteccionismeProteccionisme

Però...

provoca ProsperitatProsperitat

Disminució del deuteDisminució del deute

Malgrat tot

Pèrdua de mercats

Repatriació de capitals

Això va exigir1914 - 1919Primera Guerra Mundial

1914 - 1919Primera Guerra Mundial

Crisi socialCrisi social

Poca modernització(poca reinversió dels beneficis)Poca modernització(poca reinversió dels beneficis)

Sous baixosInflació

Anys vintcreixement

Dictadura Primo de Rivera

Anys vintcreixement

Dictadura Primo de Rivera

Es va caracteritzar per

Depressió

2a República

Depressió

2a República

1- Evolució econòmica Barcelona a principis de segleBarcelona a principis de segle

Intervencionisme

sortirSORTIR


TORNAR

Agricultura Indústria

Demografia Moviment obrer

La condició de la dona

sortirSORTIR


TORNAR

Terciari

Secundari

Primari

Espanya 1930Espanya 1900

2.- AGRICULTURA

Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?

Creus que és un sector important en el conjunt de l’economia espanyola?

Primari

Terciari

Secundari

Evolució de la població activa espanyola

Continua tenint un gran pes econòmic, però perd pes a favor de la indústria i els serveis.

sortirSORTIR


TORNAR

Rendiments i productivitat per hectàrea

0

50

100

150

200

250

300

Espanya

Itàlia

Alemanya

França

Dinamarca

Holanda

Espanya 58 55 61

Itàlia 156 161 180

Alemanya 148 205 218

França 128 136 153

Dinamarca 140 202 270

Holanda 192 237 282

1890 1910 1930

1.230.0001.533.924

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

1900 1930

Augment dela superfícieregada enhectàrees

L’explotació és desigual i amb poca productivitat a causa del gran endarreriment i el seu baix rendiment. Amb una lenta modernització.

sortirSORTIR


TORNAR

Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell social

Relaciona les dues gràfiques i explica quina problemàtica comporta a nivell socialEstructura de la propietat a Espanya

(1930)

95%

4%1%Granspropietaris

Mitjanspropietaris

Petitspropietaris

Rendes de la terra a Espanya (1930)

43%

25%

32%

Granspropietaris

Mitjanspropietaris

Petitspropietaris

Espanya meridional

Resta d’Espanya

Propietaris 21,6% 52,4%

Arrendataris i parcers 12,8% 14,4%

Jornalers 65,3% 33,2%

Explica les diferències entre aquestes dues zones d’EspanyaExplica les diferències entre aquestes dues zones d’Espanya

Desigual repartiment de la propietat

sortirSORTIR


TORNAR

Quina problemàtica representa aquest acudit?Quina problemàtica representa aquest acudit?

sortirSORTIR


TORNAR

En resum:Característiques generals de l’agricultura

Gran pes en l’economia del país Poca productivitat en general

- Endarreriment - Poca modernització- Necessitat de proteccionisme

Desigual repartiment de la terra- Espanya meridional de terratinents- Espanya del nord amb una propietat més dividida- Provoca conflictivitat social (Unió de Rabassaires)

Polítiques estatals- Anys 20 millores en el regadiu- Durant la república: Reforma agrària, Llei de Contractes de Conreu

sortirSORTIR


TORNAR

En resum:Malgrat tot…

Lenta modernització Intensificació de conreus i especialització

- Vinya, oli... orientats al mercatS’apliquen polítiques proteccionistes aranzelàries

A Catalunya-Gran expansió de la producció agrària i de l’especialització per la forta demanda urbana.-Comença a tenir molta força la producció de l’avellana, l’ametlla i l’oliva.

sortirSORTIR


TORNAR

0100020003000400050006000700080009000

1910-1914

1915-1919

1920-1924

1925-1929

ExportacionsImportacions

Importacions i exportacions espanyoles de teixits de llanaImportacions i exportacions espanyoles de teixits de llana

Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquesta taula?

Quina és la principal deducció que es pot extreure d’aquesta taula?

3.- INDÚSTRIA

sortirSORTIR


TORNAR

La diversificació industrial a Espanya (1890-1935) (1936=100)

Alimentària Energia

Tèxtil

Química

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1890 1895 1900 1905 1910 1915 1920 1925 1930 1935 1936

0

20

40

60

80

100

120

Alimentària Energia Tèxtil Química

Què vol dir?Què vol dir?

Què es pot deduir d’aquesta evolució?Què es pot deduir d’aquesta evolució?

sortirSORTIR


TORNAR

Quin problema ens presenta aquesta gràfica?

Quin problema ens presenta aquesta gràfica?

Salaris, preus i beneficis

Salaris

PreusBeneficis

0

50

100

150

200

250

300

1913 1914 1915 1916 1917 1918

Salaris Preus Beneficis

sortirSORTIR


TORNAR

Terciari

Terciari

Secundari

Secundari

Primari

Primari

Catalunya 1930

Espanya 1930

Catalunya 1900

Espanya 1900

Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya

Comenta i compara la diferència que hi ha en la distribució de la població activa de Catalunya i Espanya

sortirSORTIR


TORNAR

En resum:Característiques generals de la indústria

Poca productivitatRegionalització industrial

- Tèxtil a Catalunya - Siderometal·lúrgia al País Basc

Necessitat de proteccionismeMés pes de la indústria de béns d’equip que de béns de consumGuanya importància respecte al sector primariNous sectors industrials

- Químic, elèctric, petroli, cimentEnorme importància de la Primera Guerra Mundial

sortirSORTIR


TORNAR

Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada?

Comenta aquesta evolució. Creus que ja eren paràmetres d’una societat moderna i industrialitzada?

Creixement de la població a Espanya

1900 18.594.405

1910 19.927.150

1920 21.303.162

1930 23.563.867Esperança de vida

010203040506070

1900 1910 1920 1936

dones

homes

Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida?

Quina és la causa d’un augment de l’esperança de vida?

4.- DEMOGRAFIA

sortirSORTIR


TORNAR

Creixement natural de la població a Espanya i a Catalunya

Període Taxa natalitat (‰) Taxa mortalitat (‰)

Espanya Catalunya Espanya Catalunya

1901-1905 35,13 27,61 25,95 23,24

1906-1910 33,21 26,04 24,05 21,93

1911-1915 30,67 24,21 21,17 21,04

1916-1917 28,95 21,87

1918 29.24 33,21

1919-1920 28,57 22,77 23,09 22,59

1921-1925 29,89 23,22 20,23 18,31

1926-1930 28,55 20,36 17,89 15,46

Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya.

Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat?

Compara l’evolució de les taxes de Catalunya i les del conjunt d’Espanya.

Observes alguna discontinuïtat en l’evolució de la mortalitat?

sortirSORTIR


TORNAR

Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període.

Comenta els aspectes de mobilitat que afecta a la població espanyola en aquest període.

Creixement dels nuclis urbansCiutats 1900 1930

Madrid 539.835 952.832

Barcelona 533.000 1.005.565

València 213.550 320.195

Sevilla 148.315 228.729

Bilbao 83.306 161.987

Emigració cap a Amèrica

Període Total d’espanyols a Amèrica

1898-1907 682.370

1908-1917 1.419.927

1918-1927 874.308

1928-1936 311.568

sortirSORTIR


TORNAR

En resum:Característiques generals de la demografia

Modernització del règim demogràfic- Lenta baixada de natalitat - Fort descens de la mortalitat

Millores higièniques i sanitàries Forta mobilitat de la població

- Migracions internes (anys 20)

Forta urbanització- Creixement de ciutats com Barcelona o Madrid- Transformacions urbanístiques (Eixample)

Augment de l’emigració exterior- Cap a Amèrica, Algèria i a França

Població activa primària es redueix un terç- Continua sent la primària la més important a Espanya- A Catalunya la meitat es dedica a la secundària

sortirSORTIR


TORNAR

Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)

Compara les dues fonts i extreu conclusions

econòmiques i socials

Articles 1913 1917Oli 13,7 18,5Arròs 0,5 0,66Bacallà 1,23 2,2Mongetes 0,67 0,97Mitjana dels jornals

(pessetes per dia)Mitjana dels jornals(pessetes per dia)

Any Homes Dones Hores/dia1913 2,81 1,31 101914 2,76 1,23 101915 3,02 1,31 101916 3,03 1,38 91917 3,11 1,42 91918 3,53 1,77 8,91919 4,13 1,77 81920 5,04 2,22 8

5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS 5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer

sortirSORTIR


TORNAR

Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)Nombre d’afiliats a la UGT i a la CNT (1910 - 1931)

Comenta l’evolució de les taules i compara els

dos sindicats?

Any UGT CNT1910 40000 110001914 119114 1918 90000 1140001919 160480 7450001920 220000 1923 210617 2500001929 228507 1930 277011 1931 958176 535565

5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer 5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

sortirSORTIR


TORNAR

-Solidaritat Obrera, entre socialistes i anarquistes (de l’any 1907 a 1910). -L’anarquisme, primer molt dispers fins que el 1910 es crea la CNT

A l’any 1918 la CNT va celebrar el Congrés de Sants i es va constituir en un sindicat únic. Amb Àngel Pestaña i Salvador Seguí.

5.1.-El moviment obrer5.1.-El moviment obrer

El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la RestauracióEntre 1900 i 1923

Augment de la industrialització = Augment del proletariat

Increment del moviment obrer(participació dels obrers a través de sindicats i partits)

-PSOE (Pablo Iglesias). L’any 1921 es va escindir un grup que va fundar el PCE( es consolidava la divisió entre socialdemocràcia i comunisme)

-UGT (sindicat socialista)

Les principals organitzacions obreres

Els socialistes

Els anarquistes

Els republicans-Partits republicans (Partit Radical, Alejandro Lerroux)

5.- TRANSFORMACIONS SOCIALS

sortirSORTIR


TORNAR


Les principals accions

Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes) Vagues de 1902 (molta repressió de l’exèrcit i acomiadaments de sindicalistes)

1919 La vaga de la Canadenca1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato...

1919 La vaga de la Canadenca1919-1923 Pistolerisme, violència de la CNT i la patronal (Sindicat Lliure) //Assassinats de Salvador Seguí i Francesc Layret // Llei de fugues // Assassinat d’Eduardo Dato...

1909 Setmana Tràgica1909 Setmana Tràgica

1917 Vaga revolucionària1917 Vaga revolucionària

El moviment obrer durant la Crisi dels sistema de la RestauracióEntre 1900 i 1923


sortirSORTIR


TORNAR


El moviment obrer durant la Dictadura de Primo de Rivera

Entre 1923 i 1930

Clandestinitat del moviment obrer (excepte el PSOE i UGT)

Neix la FAI (Federació Anarquista Ibèrica) a l’any 1927 (B. Durruti)

Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti and Gregorio Jover


sortirSORTIR


TORNAR

5.2.- La condició de la dona5.2.- La condició de la dona

Pocs canvis, pocs drets legalsSubmissió, incultura i analfabetismePocs canvis, pocs drets legalsSubmissió, incultura i analfabetisme

Moviment de dretes i catòlicAsociación Nacional de Mujeres Españolas (1918) Moviment de dretes i catòlicAsociación Nacional de Mujeres Españolas (1918)

Lluita reivindicativaLluita reivindicativa

En els inicis del segle XX es caracteritzava per

Circumscrita a un

Les milloresLes millores1910 Accés de la dona a la Universitat1918 Accés a l’administració pública1910 Accés de la dona a la Universitat1918 Accés a l’administració pública

2a RepúblicaEmancipació femeninaEquiparació legal amb els homes(dret al vot, elegibilitat...) (Victoria Kent, Clara Campoamor...)

2a RepúblicaEmancipació femeninaEquiparació legal amb els homes(dret al vot, elegibilitat...) (Victoria Kent, Clara Campoamor...)

En uns inicis


sortirSORTIR


TORNAR

Catalunya als anys

vint


sortirSORTIR


TORNAR

opiso


sortirSORTIR


TORNAR

Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)Alguns exemples de la submissió de la dona (1900-1931)

Comenta aquests exemples

L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries.

L’any 1898, es recomanava que de les 36 hores lectives setmanals dedicades a les nenes, se’n destinessin vuit a la religió, catorze a les labors i catorze més a la resta de les matèries.

La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.La dona era considerada un ésser diferent, caracteritzada pel sentiment i l’afecte, mentre que l’home es caracteritzava per la raó i la consciència.

Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home.Doble jornada laboral (a casa i a la fàbrica). Sous més baixos per la mateixa feina que la de l’home.

Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933.

Discriminació jurídica de la dona casada. Codi civil: obligació d’obeir al marit. En cas d’adulteri l’home podia matar la dona, si ella el cometia. La dona no va tenir dret de vot fins el 1933.

L’educació de les nenes a principis de segle XXhttp://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/monserda.htm

sortirSORTIR


TORNAR

Documents Moviment ObrerDocuments Moviment Obrer

Congrés de SantsReunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els

dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi

participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860

afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del

Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des

del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de

Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren

l'apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns

345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol.

Congrés de SantsReunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els

dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l'Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi

participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860

afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del

Total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des

del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l'acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT. En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de

Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d'imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l'acció directa a una simple recomanació i afirmaren

l'apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d'any els afiliats ja eren uns

345000) i impulsà la seva reorganització a tot l'estat espanyol.

Font: Buxaweb

sortirSORTIR


TORNAR

Solidaritat ObreraDenominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Confederació Nacional del Treball.

Solidaritat ObreraDenominació aplicada l'any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d'ésser prop de 60—. Sobresortí especialment la proclamació d'una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur "acció econòmica". És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements pro-sindicalistes d'ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l'agost del 1907. Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l'aproximació al nou sindicalisme. La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa "Solidaridad Obrera" (19 d'octubre de 1907). Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d'un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908. Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d'unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona. Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V.Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l'acceptació de la tàctica de l'acció directa no havia d'impedir l'adopció d'altres accions si ho determinaven les circumstàncies. En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15 000 adherents a mitjan 1909). D'altra banda, l'esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny del 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d'àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l'estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre. Finalment, el congrés d'octubre-novembre del 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Confederació Nacional del Treball.

sortirSORTIR


TORNAR

Documents demografia: la febre espanyolaDocuments demografia: la febre espanyola

Education

Eco i soc 1900 1936 12-13