Construcció estat libera ll 2013

LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL ISABEL II I EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

(1833-1874)

VICENT PUIG I GASCÓ © 2013

Abans de començar recorda que.....

La Il·lustració posà les bases del liberalisme, una ideologia que advoca per les llibertats individuals i que es va difondre per Espanya paral·lelament a la invasió napoleònica.

• Els liberals van intentar implantar l’Estat liberal a Espanya en els Corts de Cadis (1810-1814), però amb el retorn de Ferran VII al tron, això no va ser possible. Causes del fracàs: manca de suport popular als liberals, la divisió d’aquests, l’oposició del monarca i de l’Església, i els suport internacional a la monarquia absoluta.

• Al llarg del XIX va augment la influència de la burgesia a Europa, interessada en aconseguir canvis polítics de signe liberal. Les revolucions liberals del 1830 i 1848 van aconseguir implantar aquests canvis en alguns Estats europeus.

Presentació

• .1833-1874 a Espanya i a tota l’Europa occidental: implantació del liberalisme:o Modificació estructures de l’Estat, pas a una monarquia constitucional i parlamentària.o transformació de la propietat feudal en propietat privada capitalista, llibertat d’indústria i de

comerç.o una nova classe dirigent, la burgesia agrària, sorgida de l’aliança entre la vella noblesa

terratinent i la burgesia financera, va controlar el sistema polític mitjançant el sufragi censatari, i va establir un ordre jurídic i econòmic que feu possible el desenvolupament del capitalisme

• Procés llarg:1. Guerres carlines2. enfrontament entre els partits polítics, aixecaments populars i pronunciaments de

l’exèrcit3. revolució que expulsà del tron a la reina Isabel II. La revolució de 1868 obrí un període de

reforma social i política, més enllà d’un canvi de govern. Les forces burgeses, amb el suport dels sectors populars, va iniciar una experiència de govern democràtic que, sota la forma de monarquia o república, donés satisfacció als interessos dels diferents grups socials. Van haver-hi dificultats que dugueren a...

4. cop militar al 1874 que posava fi a l’experiència democràtica i obria el camí cap al retorn dels Borbons.

2.- Els inicis de l’Estat liberal 1833 - 1843 Les Regències

El poder passa a mans dels liberals

A la mort de Ferran VII (setembre de 1833)....:esclata el conflicte dinàstic i ideològic: Les Guerres Carlines

Carles Mª Isidrecontra Isabel

Absolutistescontra liberals

Carlins contra Isabelins

Moderats

Progressistes

Tres guerres

1833-1839

1846-1849

1873-1876

Carles V

Dels Matiners (Carles VI)Carles VII

Carles V

Característiques generals d’aquesta etapa:

A Catalunya, al Maestrat, al País Basc i a Navarra

A Catalunya

LA REINA REGENT MARÍA CRISTINA DE BORBÓN-DOS SICILIAS “CARLES V”

CARLES MARIA ISIDRO DE BORBÓ

Guerres carlines Primera guerra (1833-1839)

CARLINS

• Tradicionalistes, apostòlics i absolutistes;

• defensors de l’Antic Règim.

• defensar els furs (lleis forals d’origen medieval)= s’oposaven al centralisme liberal.

• propietat de la terra: explotacions familiars i comunals, i es veien perjudicades per les lleis fiscals aprovades pels liberals

• Oposició a la separació Església-Estat

• Oposició a la Igualtat jurídica del liberalisme i les seus reformes (fiscals, econòmiques i polítiques)

• Oposició a l ’uniformització liberal i al món urbà lligat a la industrialització.

• Rei”. Lleis tradicionals.

Part de la noblesa rural (propietaris) rurals,

Part de l’alt clergat, baix clergat rural.

Petits camperols empobrits del País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó València (Maestrat, sobretot).

Artesans arruïnats i arrendataris emfitèutics (església, noblesa, etc)

Tb. suport d’una part de l’exèrcit.

• aparells de la monarquia borbònica (alta noblesa, funcionaris, jerarquia militar...),

• liberals (apropament de la regent Maria Cristina per defensar el tron d’ Isabel II davant el carlisme).

• Suport de la noblesa: mantenir el predomini econòmic i la propietat de les seues terres.

• Suport de la burgesia: posar en marxa les reformes liberals desitjades des de 1812.

Escenari: País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i País Valencià.

ISABELINS

• Absolutistes ferrandins, Il·lustrats i Liberals moderats (Trienni liberal)

• Defensors del sistema liberal

• Partidaris de la industrialització i modernització del país

• A causa de la GUERRA = eixampla la base social = progressisme = classes populars urbanes i classes mitjanes liberals urbanes (CONSTITUCIÓ 1812)

DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

PRIMERA FASE (1833-1835)

• Alçament carlí al País Basc i Navarra= control àmbit rural però resistència de les ciutats = Bilbao, San Sebastià, Pamplona i Vitòria

• Catalunya: on s’inicià l’aixecament, però tropa reial sufocà la revolta. 1835 carlins catalans controlaran bona part de la Catalunya interior (Solsonès, Lluçanès i Berguedà) i de la muntanya tortosina.

• Resta: no van arribar a controlar cap gran ciutat ni extensió del conflicte. Només controlaren l’àmbit rural del nord.

• País Basc: Carles V crea una embrió d’administració i exèrcit regular a Navarra i País Basc. SENSE EXÈRCIT REGULAR , practicaven la guerra de guerrilles, amb líders militars qualificats =

• ZUMALACÀRREGUI (EUSKADI)=organitzà un exèrcit de 25.000 homes

• Ramon Cabrera (Maestrat) = unifica les partides aragoneses, catalanes i valencianes

• Zumalacarregui conquesta DURANGO, TOLOSA, BERGARA i EIBAR, posa setge a Bilbao = mor durant el setge a Bilbao (1835).

• Facilita la presència de CARLES MARIA ISIDRE de Borbó (1834)

• Suport de les potències absolutistes = Àustria, Rússia, Prússia i el Papat

• ISABEL II rebrà el suport de França, Anglaterra i Portugal

SEGONA FASE (1836-1840)

• Reacció liberal davant la mort de Zumalacàrregui (1835) = general Espartero, victòria de Luchana, 1836)= finalitza el setge de Bilbao

• Manca de recursos financers impedeixen el triomf carlí= expedicions a altres territoris = Expedició Reial (1837): després de la mort de Zumalacarregui, Carles V amb l'exèrcit carlí recorre Catalunya i País Valencià, i arriba a les portes de Madrid on tampoc pot entrar.

• La constatació del la debilitat del Carlisme = Divisió ideològica del Carlisme (1837-39) =

• TRANSACCIONISTES (MAROTO) = partidaris d’un acord amb els liberals.

• INTRANSIGENTS (CARLES MARIA) = base camperola radicalitzada = partidaris de continuar la lluita

• CONVENI DE BERGARA (1839) = MAROTO-ESPARTERO

• Manteniment dels Furs de Navarra i les províncies basques

• Integració dels oficials carlins en l’exèrcit liberal

• Les partides carlines de CABRERA continuen la guerra en la zona del Maestrat (Morella) fins a 1840.

Primera guerra (1833-1839)

Guerres carlines

Derrota carlista

Causes rendició tropes carlines:• mort de Zumalacarregui va deixar sense direcció l’exèrcit carlí al nord, i progressivament les forces liberals (amb el

comandant Espartero) els van acorralar.• fracàs Expedició Reial• impossibilitat d'eixamplar l’àrea d’influència fora de les zones rurals del NE, dificultats de la lluita degut als poc mitjans i

reforçament dels exèrcits liberals, desgasten als carlins que acaben dividint-se

Abraçada de Bergara (1839) (Maroto i Espartero)

isabelí

carlí

Consolidació d’un model centralista i uniformitzador de l’Estat (els carlistes proposen un retorn als furs i a la descentralització)

Prestigi dels militars que es converteixen en dirigents de la política (Espartero, Narváez)

Despeses econòmiques de l’Estat (portaran a les desamortitzacions)

conseqüències


Regència de Maria Cristina (1833-1840)

Època molt moderada (liberalisme incipient)

DirigentsCea Bermúdez (liberalisme conservador), Martínez de la Rosa(liberal moderat)

Primeres reformes econòmiquesDissolució dels gremisLlibertat de comerç

Estatut Reial de 1834

Carta atorgada: no reconeixia ni la sobirania nacional ni la separació de poders

Òrgans consultius Estament de Pròcers: designats per la reina.Estament de procuradors (sufragi restringit)

Poder legislatiu per la Corona

destaca

Però les:• revoltes (bullanges) (1835): contra epidèmia de

còlera ( 1834) acusant a l'església, govern no els defensaven davant atacs dels carlins, no mesures contra la fam,...Accions contra elsque donaven suport als carlins (església, convents)i contra autoritat que no feien reformes autentiques

• Oposició dels liberals progressistes

• Les guerres carlines

Entrada de Mendizábal (liberal progressista) en el poder (1835)

Reformes administratives Divisió territorial en províncies (1833)

Reformes polítiques Amnistiar als exiliat

Limitar el poder de l'església

Les Corts només funcions consultives

Caiguda del govern

INAGURACIÓ DE LES CORTS PER LA REINA GOVERNADORA, 1834

ESTATUT REIAL DE 1834

FRANCISCO MARTÍNEZ DE LA ROSA

• No accepta el principi de sobirania nacional

• No hi apareix el principi de SEPARACIÓ DE PODERS

• Reconeixement breu i difús de DRETS INDIVIDUALS

• CORTS : ESTAMENT DE PRÒCERS I ESTAMENT DE PROCURADORS = Voten impostos, Iniciativa legislativa correspon a la Corona

• LIBERALISME CENSATARI = limitació del poder reial però només per un parlament representatiu dels PODERS RESPONSABLES DE LA SOCIETAT = Marginació de la majoria de la població

Davant de la insuficiència de l’Estatut = demanda de més reformes

Consolidació de la divisió dels liberals encetada durant el TRIENNI LIBERAL

MODERATS (DOCEAÑISTAS) = SUPORT DELS PRIVILEGIATS I LA CORONA

PROGRESSISTES (EXALTATS) = PARTIDARIS DE LA RESTAURACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ 1812 I LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIM



Juan Álvarez MENDIZÁBAL

Reformes progressistes

Milícies nacionals, creació diputacions provincials

Desamortitzacions(1836)

Obtenir recursos financers i poder organitzar i armar l’exèrcit contra el carlisme.

Reforma agrària: eliminació dret senyorial, desvinculació (el propietari pot vendre les terres),..

Crear una nova capa social donen suport a la revolució liberal

Pressió de la noblesa i clergat a MC pq es desfés de Mendizabal

comportà

Revoltes de sectors progressistes

Destitució Mendizàbal estiu1836

Motí de la GranjaObliguen a MC a restablir Constitució 1812

Govern de José Mª Calatrava (liberal progressista)

Constitució 1837

Liberalització de l’economia: abolició privilegis de la Mesta, llibertat d’arrendaments agraris, llibertat de preus i de comerç interior de molts productes.

MOTÍ DE LA GRANJA, 1837

REFORMA AGRÀRIA LIBERAL

LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL ÉS UN PROCÉS REFORMISTA ENCETAT A PARTIR DE 1836 PELS LIBERALS, AMB L’OBJECTIU

DE D’ALLIBERAR LA TERRA DELS OBSTACLES QUE POSAVA L’ANTIC RÈGIM AL DSESENVOLUPAMENT DE LA PROPIETAT PRIVADA

CAPITALISTA I DE L’ECONOMIA DE MERCAT (OBTENCIÓ DEL MÀXIM GUANY SEGONS L’OFERTA I LA DEMANDA I AMB ESCASSA

INTERVENCIÓ PER L’ESTAT)

Això implica :

ABOLICIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL

LA CONVERSIÓ DE LA JURISDICCIÓ TERRITORIAL EN PROPIETAT INDIVIDUAL I PRIVADA CAPITALISTA

LIQUIDACIÓ DE L’EXPLOTACIÓ COMUNAL DE LES TERRES

LA DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DE L’ESGLÉSIA

LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL RESULTA, TÈCNICAMENT, BENEFICIOSA :

a) POTENCIA LA CONCENTRA CIÓ DE LA PROPIETAT

b) AFAVOREIX LA REDUCCIÓ DE LA MÀ D’OBRA = MECANITZACIÓ DEL CAMP

c) APARICIÓ DEL CONREU EXTENSIU

ABSÈNCIA D’UN PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ SUPOSA UN OBSTACE AL CREIXEMENT ECONÒMIC =

ESPANYA

LA INDUSTRIALITZACIÓ HA D’ABSORBIR L’EXCEDENT DE MÀ D’OBRA AGRÀRIA

EL MANTENIMENT DELS CAMPEROLS EN EL CAMP = ESTANCAMENT = NO IMPULSA LA MECANITZACIÓ

PERVIURAN EXPLOTACIONS AGRÀRIES INVIABLES SENSE LA MECANITZACIÓ= SUBSISTÈNCIA DE

MISÈRIA

APARICIÓ D’UNA MASSA AGRÀRIA SENSE CAPACITAT ADQUISITIVA= OBSTACULITZA EL MERCAT

NACIONAL


LA LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIMA A ESPANYA SUPOSA

1. ALIANÇA TÀCITA ENTRE LA BURGESIA LIBEREAL, LA MONARQUIA I LA NOBLESA TERRITORIAL

2. CAMPEROLS EL SECTOR MÉS PERJUDICAT = VERS EL CARLISME

3. LA NOBLESA RESTA, MAJORITÀRIAMENT, A FAVOR DEL LIBERALISME

LA SITUACIÓ AGRÀRIA D’ESPANYA

1.-Situació a finals de l’ANTIC RÈGIM

No podem parlar de PROPIETAT PRIVADA CAPITALISTA ABANS DE 1800

La propietat estava limitada per diversos privilegis feudals i era impossible disposar-ne lliurement a causa de

a)VINCLES I HERETATGES (propietats nobiliàries o no)

b)MANS MORTES (propietats eclesiàstiques)

c)BÉNS COMUNALS (propietat de la comunitat aldeana)

d)BÉNS PROPIS (propietat dels Ajuntaments)

També hi havia PROPIETATS LLIURES O ALODIALS (alou) i del PATRIMONI REIAL (poc delimitat)

En València, part d’Aragó , Catalunya i Cantàbric destacava el cens emfitèutic també conegut per foro en Galícia

A més, els senyors feudals tenien dret a cobrar rendes per l’úsdefruit de la terra als llauradors censos en diners i/o en espècie (senyoria territorial)

D’altra banda, també tenien capacitat per a cobrar als habitants d’un territori, dels quals era senyor (senyoria jurisdiccional). Són les multes de justícia, drets de pas, etc

També l’ús del molí i del forn per part dels llauradors estava sotmés al cobrament de rendes pels senyors (monopolis). La diferenciació entre la jurisdicció i el domini territorial era molt dificil abans de 1800

Per últim, l’Església cobrava el delme o dècima part de la collita als habitants d’un territori


2.- LA REFORMA AGRÀRIA LIBERAL CONSISTEIX EN

I. Abolició del règim senyorial.

I. Suprimia la jurisdicció nobiliària sobre el territori sense cap indemnització.

II. Mentre, considerava la senyoria territorial com a propietat privada. Molts pobles s’oposen a pagar les rendes feudals durant la guerra del francès i el 1813 el Tribunal Suprem aclaria que els senyors no havien de presentar títols de propietat.

III. Aquesta va ser la base de la resolució definitiva el 1837.

IV. Abolició de les proves de noblesa per accedir a l’exèrcit i l’administració

II..- La desvinculació senyorial.

I. Suposa la supressió de les primogenitures (cast: mayorazgos) i fideïcomisos

II. D’aquesta manera, la noblesa ja no podia immobilitzar terres i altres béns, susceptibles, ara de ser venuts. Almenys en Castella no es va produir una venda massiva de terres de la noblesa.

III. La Liquidació dels Béns Propis i Comunals

I. Béns Propis

II. Bens Comunals

IV. Mesures de lliure funcionament del mercat

I. Abolició dels Privilegis de la Mesta

II. Llibertat d’arrendaments agraris

III. Llibertat de preus i d'emmagatzematge

IV. Abolició dels privilegis gremials

V. Eliminació de les Duanes interiors (pontatges, portatges, etc)

V. La Desamortització Eclesiàstica

I. Clergat Diocesà

II. Clergat Regular (convents i monestirs)

III. Ordes Militars




4.- La Desamortització

1. Precedents:

1. La desamortització il·lustrada, per part dels ministres de Carles III, Jovellanos, Olavide, que pretenia limitar les compres de terres de l’Església. Expropiacions i repart de béns municipals en Extremadura

2. La de Godoy, determinada per l’increment del deute públic ocasionat per les guerres contra Anglaterra, afectà als organismes eclesiàstics encarregats de la beneficència.

3. Afrancesats, Josep Bonaparte, que afectà el clergat i els aristòcrates oposats a la dominació francesa. Es desconeix el seu abast. Després de 1814, sembla que els béns va ser retornats

4. Corts de Cadis, que afectà als béns dels traïdors, afrancesats, convents, ordres militars, convents destruïts. No s’aplica per la Restauració de 1814. Durant el Trienni Liberal es decreta la supressió i venda de les ordres monacals. (en teoria es retornen a partir de 1823)

2.La Desamortització, és a dir, l’expropiació per part de l’Estat de les propietats de l’església i dels béns comunals, i la seua posterior subhasta, en tant que Béns Nacionals, es va realitzar en dues fases

1.1836, afecta a les TERRES DE L’ESGLÉSIA (MENDIZABAL)

2.1855, afecta als béns comunals i de Propis (MADOZ)

3.- DESARMORTITZACIÓ DE JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)

LA DISSOLUCIÓ DELS ORDES RELIGIOSOS (EXCEPTE ELS DEDICATS A L’ENSENYAMENT I ASSISTÈNCIA HOSPITALÀRIA) .

DECLARAVA ELS CONVENTS I MONESTIRS DE L’ESGLÉSIA, PROPIETAT DE L’ESTAT (BÉNS NACIONALS)

VENDA DELS BÉNS NACIONALS MITJANÇANT SUBHASTA PRÈVIA VALORACIÓ OFICIAL

ADQUISICIÓ EN METÀL.LIC O AMB TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC

ABOLICIÓ DEL DELME, 1837 SENSE CAP INDEMNITZACIÓ. DURANT EL TRIENNI ES VA REDUIR A LA MEITAT. L’OPOSICIÓ AL SEU PAGAMENT FORÇA A LA DEFINITIVA ABOLICIÓ. VA SIGNIFICAR UN GUANY PELS PROPIETARIS (QUE HO VAN TRASLLADAR ALS ARRENDATARIS).

EL CENS EMFITÈUTIC ARRIBARÀ FINS EL SEGLE XX I ES CONSIDERÀ COM UN “CONTRACTE” REDIMIBLE ON EL CULTIVADOR HA D’INDEMNITZAR EL RENDISTA. EN CATALUNYA, VALÈNCIA, GALÍCIA ES MANTÉ FINS BEN ENTRAT EL SEGLE XX


3.- JUAN ALVAREZ DE MENDIZABAL (1836-37)

OBJECTIUS

Pretenia aconseguir recursos per a per a finançar l’exèrcit liberal , recuperar deute públic i i reduir el dèficit estatal

Els compradors es constitueixen en suports FERMS de l’estat liberal

A llarg termini les mesures haurien de servir per a desenvolupar la producció agrària, crear una nova classe de propietaris agraris i introduir millores en els cultius agraris.

RESULTATS

BENEFICIARIS PROPIETARTIS DE TÍTOLS DE DEUTE PÚBLIC O BURGESOS I PROPIETARIS AGRARIS QUE DISPOSAVEN DE CAPITAL PER INVERTIR, ELS LLAURADORS COMPREN MOLTES PETITES PARCEL·LES= NO VA RESOLDRE ELS PROBLEMES SOCIALS, SOBRETOT AL SUD I SUD-EST DEL PAÍS

OPERACIÓ LUCRATIVA JA QUE EL PREU DE LES TERRES ES VA FIXAR MOLT PER SOTA DEL SEU VALOR REAL

LES SUBHASTES VAN SER FALSEJADES I PROPÍCIES ALS ABUSOS

ENTRE 1836-1844 S’HAVIEN VENUT EL 62% DE LES PROPIETATS DE L’ESGLÉSIA

NO VA ACABAR AMB EL DEUTE DE L’ESTAT = RECAPTACIÓ NOMÉS ARRIBÀ AL 25% DEL DEUTE PÚBLIC TOTAL

CONSOLIDÀ L’ESTRUCTURA LATIFUNDISTA DE LA TERRA, ANTERIOR A 1800


CONSEQÜÈNCIES

ELS NOUS PROPIETARIS SORGITS DE LA DESAMORTITZACIÓ SÓN ABSENTISTES, PER TANT EL CAMP NO ES VA MODERNITZAR

L’AUGMENT DE LA DEMANDA (SEGLE XIX) ES VA SOLUCIONAR MITJANÇANT L’AUGMENT DE LA SUPERFÍCIE CULTIVADA (NOVES ROMPUDES DE TERRES POCS PRODUCTIVES)

LES NOVES ROMPUDES DE TERRES MOLT POC PRODUCTIVES, MALGRAT ELS ADOBS, VAN PROVOCAR UN DESCENS DELS RENDIMENTS GLOBALS = AUGMENT DELS COSTOS DE PRODUCCIÓ = IMPOSSIBILITAT D’EXPORTAR

ELS CEREALISTES CASTELLANS ES VAN VEURE ABOCATS AL MERCAT INTERIOR = PROTECCIONISME = CONSUMIDORS PAGUEN UN MAJOR PREU PEL CEREAL PROTEGIT

EXPORTACIÓ DE VINYA I MINERIA, IMPORTACIÓ DE LA LLANA

L’AGRICULTURA ESPANYOLA PRESENTA UNA GRANS DIVERSITAT. PER UNA PART

UNA AGRICULTURA EXTENSIVA, CEREALÍCOLA ,AMB PERVIVÈNCIA DEL GUARET EN EL CENTRE DEL PAÍS I MOLTA MÀ D’OBRA.

EN LA PERIFÈRIA MEDITERRÀNIA DESTAQUEN LES ESPECIALITZACIONS EN CULTIUS D’HORTA, CÍTRICS O LA VINYA.

DISMINUCIÓ DE LA RAMADERIA QUE PORTARÀ A LA IMPORTACIÓ DE LLANA

L’ALTERNATRIVA DE FLOREZ ESTRADA

CONTRARI A LA VENDA DELS BÉNS NACIONAL

DEFENSAVA QUE ELS BÉNS FOREN ARRENDATS MITJANÇANT L’EMFITEUSI

L’ESTAT MANTINDRIA LA PROPIETAT DE LES TERRES I MILLORARIA LA SITUACIÓ DELS CAMPEROLS

ELIMINARIA UN POSSIBLE SUPORT AL CARLISME DELS CAMPEROLS


A Espanya, la liquidació de l’Antic Règim es va efectuar mitjançant una aliança entre la burgesia liberal i l’aristocràcia latifundista, amb la pròpia monarquia com a àrbitre, senseque es produís cap procés paral·lel de revolució camperola. Lluny d’això, els interessos delcamperolat van ser sacrificats, i àmplies capes dels llauradors espanyols (que anteriorment vivien en una relativa prosperitat i ara veien afectada la seua situació pel doble joc de la liquidació del règim senyorial en benefici dels senyors i l’augment dels impostos) s’alçarenen armes contra una revolució burgesa i una reforma agrària que es feien a les sues expenses,i es trobaren, lògicament, del costat dels enemics d’aquests canvis: del costat del carlisme.Així es pot explicar el que seria inexplicable baix l’esquema francès: que l’aristocràcialatifundista es situara a Espanya del costat de la revolució, i que un ampli sector del camperol-lat donara suport a la reacció. No es podria entendre el carlisme si ignorarem aquesta arrelde revolta camperola i el reduirem al discutible i trivial problema jurídic de la successió, o a l’entusiasme que pogueren suscitar personalment oncle i neboda, que per allà anaven elsdos en qualitat de governants. Eren dues concepcions diferents de com s’havia d’organitzarla societat les que s’enfrontaven en unes guerres civils sagnants, que foren molt més que unasimple baralla entre frares muntanyencs i maçons conspiradors, com algunes caricatures,d’un i altre costat, pretenien. I en eixes concepcions contraposades de com s’havia d’organitzar la societat, el problema de la terra ocupava un lloc central.

JOSEP FONTANA: “Transformacions agràries i creixement econòmic a l’Espanya contemporània”, en Canvi econòmic i actituds polítiques a l’Espanya del segle XIX, Barcelona, 1975, pàgs. 162-163.

4)DESARMORTITZACIÓ DE PASCUAL MADOZ (1855)

a) LLEI DESAMORTITZADORA DE 1855 (BIENNI PROGRESSISTA )

b)TÉ UN ABASTAMENT MAJOR QUE LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZABAL

• BÉNS DE L’ESTAT,

• CLERGAT,

• ORDES MILITARS (CALATRAVA, ALCÀNTARA, SANTIAGO I MONTESA)

• CONFRARIES RELIGIOSES

• DELS CARLINS,

• LES INSTITUCIONS BENÈFIQUES

• BÉNS DE PROPIS I COMUNALS DELS AJUNTAMENTS

c)AFECTAVA TAMBÉ A BÉNS DESAMORTITZATS ANTERIORMENT, QUE NO S’HAVIEN VENUT (DURANT LA

DÈCADA MODERADA S’HAVIEN ATURAT LES VENDES)

d)PAGAMENT EN METÀL.LIC, EXCLUSIVAMENT, UN 10% AL COMPTAT I LA RESTA AL LLARG DE 14 ANYS

OBJECTIUS

RECURSOS PER A LA HISENDA

MODERNITZACIÓ ECONÒMICA DEL PAÍS = CONSTRUCCIÓ DEL FERROCARRIL

JA QUE LA INDÚSTRIA NO POT CONSTRUIR EL FERROCARRIL, S’HA D’INTENTAR QUE LA CONSTRUCCIÓ

DEL FERROCARRIL PROMOGA LA INDÚSTRIA DEL PAÍS

EL FERROCARRIL NO VA ESPERONAR LA INDUSTRIALITZACIÓ (A CURT TERMINI) PERÒ SÍ A FINALS

DE SEGLE

CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

1. CLERGAT va rebre un colp dur : pràctica desaparició del CLERGAT REGULAR i dependència econòmica estatal del CLERGAT SECULAR

2. NOBLESA: pèrdua de les propietats feudals, convertides en propietats privades capitalistes però NO EN EMPRESES AGRÀRIES MODERNES CAPITALISTES

3. Aparició d’una classe de GRANS TERRATINENTS ABSENTISTES (burgesos urbans), que van invertir diners en la compra de terres del clergat però no van modernitzar les explotacions agràries, NOMÉS PERCEBIEN LES RENDES

4. L’explotació dels grans latifundis va continuar en mans d’ARRENDATARIS (Andalusia) que van dedicar les terres a conreus extensius, rendibles gràcies a la mà d’obra abundant i barata (jornalers)

5. Pocs camperols conreadors, a causa de la manca de capital per a invertir-hi

6. Augment considerable del nombre de JORNALERS, proletariat agrari depenent d’un sou baix i que passava llargues temporades a l’atur

7. El procés DESAMORTITZADOR fou un fort obstacle a la industrialització, va desviar capitals que podien haver estat invertits en la indústria


El mapa de la propietat de la terra a mitjans del segle XIX. Observeu el predomini del latifundisme cap a Extremadura, sud de la Manxa i Andalusia occidental.



Constitució de 1837 (8 de juny)

S’inspira en la de 1812Caràcter: liberalSobirania: nacionalSufragi: censatari (només el 4% de la població tenia dret a vot)Divisió de poders:executiu: rei i ministreslegislatiu: rei, Congrés de Diputats i creació del Senatjudicial: jurats popularsDrets civils: els mateixos que a les Corts de Cadis però ampliats

Moderats van obtenir la majoria: intentaren desvirtuar els elements mes progressistes i democràtics de la Constitució

Maria Cristina va donar suport a la política moderada

Moviment insurrecionals dels progressistes

Maria Cristina, abans de donar suport a un govern progressista, va dimitir i va marxar a l’exili (1840)

Regència d’Espartero

Eleccions setembre 1837

Progressista, militar, autoritari. Perdrà ràpidament el suport popular

Lliurecanvista (obertura de duanes als productes estrangers a canvi del suport financer de l’exterior)

Oposició de la burgesia catalana

1. Aixecaments burgesia i classes populars a Barcelona

1843 Jamància (consignes democràtiques i republicanes)

Bombardeig i repressió a Barcelona

Desprestigi d’Espartero

Pronunciament moderat amb Narváez

Es caracteritza per ser

La crisi provoca

Espartero respon amb

Això provoca el

Que acaba amb un

Crisi a la indústria catalana

Provoca laI per tant


Regència d’Espartero (1840-1843)

Espartero

Narváez

Però continuaren les revoltes a Barcelona:

Els partits liberals Moderats i Progressistes

• Sobirania compartida (entre el rei i les corts)• Una obsessió: l’ordre públic• Sufragi censatari (vot molt limitat)• Classes mitjanes, latifundistes, alta burgesia i

noblesa

• Sobirania nacional (Parlament)• Sufragi restringit, però més ampli• Llibertat de premsa• Milícies nacionals• Limitació del poder de la Corona• Petita burgesia, comerciants,

artesans,

Altres partitsPartit Demòcrata (1849)

Unió Liberal (1854)

Sufragi universalPolítica de les desmortitzacionsLlibertat individual i instrucció pública

Leopold O’Donnell. Eclèctic (moderats i progressistes). Harmonitzar la llibertat i l’ordre, per a renovar el sistema polític

La dècada moderada (1843-1854)

Bienni progressista (1854-1856)

Unió liberal i moderada (1856-1868)

Manipulació electoral, caciquisme i intervenció militar

Es caracteritza

Isabel II

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868) Característiques: inestabilitat política (més de 50 governs), agitacions socials, escàndols a la cort, afermament liberal i la consolidació d’una nova estructura de l’Estat

3.- El regnat d’Isabel II (1843-1868)

La dècada moderada (1843-1854)

NarváezOrdre social, control, autoritarisme

Constitució de 1845

representa

Crea la

Guàrdia Civilcrea

Reformes i canvis en l’època dels moderats:

Reorganització administrativa de l’Estat liberal:• Continuar amb la divisió provincial de J. Burgos (1833) i creació dels governadors civils.• Llei de Funcionaris: modernització de l’administració pública (concursos de mèrits i antiguitat)• Millores en la recaptació d’impostos (Llei de Reforma fiscal 1845): impostos directes i indirectes• Canvis en l’ensenyament (primària obligatòria,(accés a tothom). Església perd el control sobre

l’ensenyament• Creació de la Guàrdia Civil i del Codi Penal de 1848 (vigent fins 1996)• Pla General de Ferrocarrils de 1851 (corregir la desorganització), Llei de Ports (millora de les

comunicacions marítimes) i obres hidràuliques• Acords amb l’Església (Concordat de 1851 amb el Vaticà): suspensió de la venda dels béns eclesiàstics

desamortitzats, el retorn dels no venuts i el finançament del culte i del clergat; l’església donarà suport al tron d’Isabel II.

Les eleccions de 1844, realitzades amb sufragi censatari per districtes de petita dimensió afavoriren el control per part dels cacics locals i del govern. Sortí una majoria aclaparadora de moderats. Fou nomenat cap de govern.....

Guerres carlines

Segona Guerra Carlina : Guerra “dels Matiners” (1846-1849)

Fora del sistema liberal, el carlisme continuà essent una força d’oposició. En el període 1846-1849 a Catalunya es van revitalitzar els aixecament carlins

Causes:

• Camp:o Crisi agrària (males collites que van fer augment el preu del pa i van agreujar les condicions de vida de les classes

populars)o pagesos perdien terres comunals per les desamortitzacions,i noves formes d’explotació de les terres que afavorien

la concentració de parcel·les.

• Malestar a la ciutat: crisi de la indústria tèxtil, reclutament de les quintes i els impostos que gravaven el consum de productes de primera necessitat.

Fet diferenciador:

A l’aixecament camperol s’hi van afegir la revolta dels sectors urbans (mobilitzats pel Partit Demòcrata= recollia les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars i urbanes, i les queixes d’aquest sector contra la política moderada)

Fi de la guerra

Millora de les condicions econòmiques i increment d’efectius militars a Catalunya, però no va donar solució allò que l’havia provocada


• Caràcter: Liberal conservadora• Sobirania: Compartida• Sufragi: censatari directe i molt restringit (1% població)• Executiu: Rei i Ministres• Legislatiu: Rei, Congrés de diputats i Senat• Judicial: jutges• Drets civils: els de 1837 però retallats (limitació la llibertat de

premsa i de reunió)• Observacions: es tracta d’una reforma de la de 1837.

Constitució 1845:



El projecte de reformar la Constitució per enfortir encara més els poders del executiu en detriment del Parlament portà...

Aixecament (de progressistes,moderats descontents i unionistes) contra el govern

Pronunciament de Vicálvaro (28/6/1854)

Manifest del Manzanares (6/7/1854)

Alçaments a d’altres ciutat

Partit Progressista al poder, amb coalició amb la U. Liberal

Constitució de 1837 (comencen a redactar la Constitució de 1856 però no va entrar en vigor (Non nata))

Desamortitzacions civils de Madoz(1855) : venda de béns i propietats comunals (de l’església i civils) per a sanejar la Hisenda

Nova llei municipal: ampliació cens dels electors i acaba amb la intervenció del govern en la designació d’alcaldes

Torna Espartero

Llei General de Ferrocarril (1855): regulava la construcció i oferia incentius a les empreses que intervinguessin



Españoles: La entusiasta acogida que va encontrando en los pueblos el Ejército liberal; el esfuerzo de los soldados que le componen, tan heroicamente mostrado en los campos de Vicálvaro; el aplauso con que en todas partes ha sido recibida la noticia de nuestro patriótico alzamiento, aseguran desde ahora el triunfo de la libertad y de las leyes que hemos jurado defender. Dentro de pocos días, la mayor parte de las provincias habrá sacudido el yugo de los tiranos; el Ejército entero habrá venido a ponerse bajo nuestras banderas, que son las leales; la nación disfrutará los beneficios del régimen representativo, por el cual ha derramado hasta ahora tanta sangre inútil y ha soportado tan costosos sacrificios. Día es, pues, de decir lo que estamos resueltos a hacer en el de la victoria.Nosotros queremos la conservación del trono, pero sin camarilla que lo deshonre; queremos la práctica rigurosa de las leyes fundamentales, mejorándolas, sobre todo la electoral y la de imprenta; queremos la rebaja de los impuestos, fundada en una estricta economía; queremos que se respeten en los empleos militares y civiles la antigüedad y los merecimientos; queremos arrancar los pueblos a la centralización que los devora, dándoles la independencia local necesaria para que conserven y aumenten sus intereses propios, y como garantía de todo esto queremos y plantearemos, bajo sólidas bases, la Milicia Nacional. Tales son nuestros intentos, que expresamos francamente, sin imponerlos por eso a la nación.Las Juntas de gobierno que deben irse constituyendo en las provincias libres; las Cortes generales que luego se reúnan; la misma nación, en fin, fijará las bases definitivas de la regeneración liberal a que aspiramos. Nosotros tenemos consagradas a la voluntad nacional nuestras espadas, y no las envainaremos hasta que ella esté cumplida.Cuartel general de Manzanares, a 6 de julio de 1854. El general en jefe del Ejército constitucional, Leopoldo O'Donnell, conde de Lucena

MANIFIESTO MANZANARES



O’Donnell

Trencament de la coalició d’unionistes i progressistes, i dimissió d’Espartero arran de la conflictivitat social de l’època : classes populars reclamaven reducció d’impostos, millores de salari i reducció de la jornada laboral,.... . Tot i la Llei de Treball els conflictes van seguir arreu d’Espanya: destrucció de collites, crema de fàbriques i aldarull. Aquesta situació va provocar una greu crisi de Govern: Espartero dimiteix i Isabel II va confiar el govern al general O’Donnell, que va reprimir les protestes.

Antecedents:

Govern de la Unió Liberal i moderada: època d’estabilitat i creixement fins el 1866. Alternança en el poder entre Unió Liberal i el Partit Moderat:

Etapa govern unionista (1858-1863)

• Extensió del ferrocarril, desenvolupament tèxtil català, entitats financeres...

• Política exterior activa i agressiva : Mèxic, Perú, Cotxinxina, Marroc...Poc èxits (excepció de Marraco), endeutament d’Hisenda

• Restablir els principis del modernatisme: Constitució de 1845, i part de la legislació del Bienni Progressista fou anul.lada : interrumpció de les desamortitzacions, anul.lació de la llibretat de premsa, ...

El desgast de la Unió Liberal, la oposició de progressistes, demòcrates i republicans,així com la crisi econòmica, va fer inclinar a la corona a favor dels moderats.



Etapa del Partit Moderat (1863-1868)

Narváez tornar a tenir el poder.

Característiques:• autoritarisme (al marge de les Corts i marginant a tots els grups polítics, així com una forta

repressió.• incapaç de millorar la situació econòmica , agreujada per la guerra civil als EUA i la crisi de

les finances europees, iniciada al 1866.

Crisis financera + industrial + crisi de subsistència(males collites 1866)

Motius de la societat espanyola per alçar-se contra el règim isabelí

Des de 1860.... :

oposició (progressistes, demócrates i republicans) va unificar les seves accions per acabar amb el moderantisme: Pacte d’Ostende (agost 1866); a la mort d’O’Donnell (novembre 1867) s’hi sumaran els Unionistes. Pacte antiisabelí, i la qüestió de la forma de govern (monarquia o república) seria decidida per unes Corts constituients elegides per sufragi universal

Narváez

EL SEXENNI DEMÒCRÀTIC (1868-1874

4.- El Sexenni Revolucionari (1868-1874)

La revolució de 1868: “La gloriosa”

Cop d’Estat(19 set.1868)

Revolució popular i burgesa i democràtica

Es creen les Juntes Revolucionàries Democràtiques: Amb republicans i federals, burgesos, obrers i pagesos. Direcció de la revolta; consoliden el pronunciament, transformant el cop militar en revolució.

L’exili d’Isabel II(29 setembre 1868)

Govern provisional: Serrano (unionista)-regent, Prim(progressista)-Cap de Govern. Sectors radicals (demòcrates i republicans) marginat.

Eleccions parlament(gener 1869)

Guanyen els monàrquics iel general Prim

Constitució de 1869(juny 1869). La més democràtica.

• Monarquia constitucional• Divisió de poders: legislatiu (Les Corts), executiu

(Rei, però exercit pels ministres) I judicial (tribunals)• Drets dels ciutadans: llibertat de culte però no

separació Església-Estat• Sufragi universal masculí

provoca un

convoca

Serrano, Topete i Primamb

La derrota de les tropes reials a Alcolea, provoca....

Substituïda per un

Les noves cortselaboren la

Es tracta d’una

característiques

Crisi econòmica Crisi política

InestabilitatCrisi financeraCrisi indutrialCrisi subsitstència

Pacte d’Ostende (agost 1866)

«Españoles: La ciudad de Cádiz, puesta en armas con toda su provincia, con la Armada anclada en su puerto y todo el departamento marítimo de la Carraca, declara solemnemente que niega su obediencia al Gobierno que reside en Madrid, asegura que es leal intérprete de los ciudadanos que, en el dilatado ejercicio de la paciencia, no hayan perdido el sentimiento de la dignidad, y resuelta a no deponer las armas hasta que la nación recobre su soberanía, manifieste su voluntat y se cumpla.¿Habrá algún español tan ajeno a las desventuras de su país que nos pregunte las causas de tan grave acontecimiento?.Hollada la ley fundamental; convertida siempre antes en celada que en su defensa del ciudadano; corrompido el sufragio por la amenaza del soborno; dependiente la seguridad individual, no del derecho propio, sino de la irresponsable voluntad de cualquiera de las autoridades; muerto el Municipio; pasto, la Administración y la Hacienda, de la immoralidad y el agio; tiranizada la enseñanza; muda la prensa; y sólo interrumpido el universal silencio por las frecuentes noticias de las nuevas fortunas improvisadas...; tal es la España de hoy.... ¡ Viva España con honra!»

Manifest de la revolució de 1868

CAUSES DE LA REVOLUCIÓ DE 1868•Crisi econòmica:

Financera: davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries= l’incipient

desenvolupament industrial espanyol va provocar una escassa demanda de mercaderies i passatgers

Crisi Borsària (valors ferrocarril) i crisi de les entitats financeres que havien concedit préstecs al sector

Enfonsament del Deute Públic espanyol (l’estat no podia subvencionar les pèrdues FF.CC.)

Industrial: pujada del preu del cotó per la guerra de Secessió dels EUA = “fam de cotó” baixa demanda de teixits= contracció de la demanda per crisi econòmica i de

subsistències (preus agraris elevats) Tancament d’empreses= impossibilitat de fer front a una contracció demanda i alça

del preu del cotó MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu

Crisi de subsistències: una sèrie de males collites provoquen un increment preus durant els anys 1866-1868 (carestia del blat). En el món rural = fam i violència social En les ciutats = onada d’atur i devallada del nivell de vida de les classes populars

• Crisi política: Al 1866 O’Donnell és substituit per Narváez, com a cap de govern. Aquest va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i va suspendre les garanties constitucionals. El negociants (capital estranger) reclamaven mesures per salvar les inversions borsàries

Els industrials reclamaven mesures proteccionistes

Obrers i camperols denunciaven lamiseria i demanaven una millores

Revolta dels Sergents de Sant Gil (1866) = reclamaven reformes en el sistema polític = foren afusellats pel govern

Governs dictatorials de Gonzalez Bravo i Narváez) = decrets-llei

Aliança de les forces polítiques per a destronar a Isabel II = PACTE D’OSTENDE, agost de 1866

Progressistes (Prim) Demòcrates Unionistes (Serrano) = novembre de 1867, després de la mort de O’Donnell =

aportaven el suport del comandament de l’exèrcit Pacte antiisabelí= expulsar a la reina per impedir l’acció parlamentària Forma polítca de l’estat seria dedicida per les Corts constituents Nova Constitució (1869) Incorporació del Sufragi universal (demòcrates)

Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)

• Els generals Serrano i Prim, i l’almirall Topete, van encapçalar l’aixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis, va escampar-se per tot l’Estat.

• Els municipis i províncies es van organitzar en Juntes Revolucionàries amb Milícies que van ser els òrgans provisionals de poder polític amb ple suport popular. El cop va ser una autèntica revolució, la “Gloriosa”, i la reina es va veure obligada a exiliar-se.

• Les Juntes revolucionàries demanaven: llibertat, sobirania popular, estat laic, sufragi universal, supressió de les Quintes i dels Consums, Corts Constituents, República.

• Diversitat de “revolucions” al si de la Revolució de 1868

a) Triomf del sector progressista (Prim) i unionista (Serrano)

b) Demòcrates i republicans = República

c) Populars = reformes socials i democràcia

• GOVERN PROVISIONAL

a) Regent: General Serrano

b) President : General Prim (progressistes i unionistes)

c) Moderació de la revolució

Dissolució de les juntes revolucionàries

Supressió de la Milícia Nacional

Eliminació dels canvis radicals: respecte a la propietat privada i eliminació de la república


La revolució de 1868: “La gloriosa”

Problemàtiques del nou govern:

o buscar un nou rei a l’estranger, degut al contingut monàrquic de la nova Constitució.

o inici de la insurrecció cubana (octubre 1868), inaugurant la guerra dels Deu Anys. Els patriotes cubans, dirigits per la burgesia criolla, es va rebel·lar contra les autoritats espanyoles pel desinterès a la colònia i els forts lligams econòmics que els imposava Espanya.

o Problemes d’ordre públic: revoltes dels republicans (decebuts per la manca de solucions per a la qüestió social) i dels defensor de la monarquia.

Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

Repartiment de diputats al parlament de 1869

Coalició Progressista-Liberal: Partit Progressista, Unió Liberal, i Partit Democràtic

Van donar la victòria a la coalició governamental i també es van crear tres minories dins les Corts: la carlista, la moderada i la republicana.

PROGRAMA DE REFORMES DEL GOVERN PROVISIONAL1. Instauració de llibertats

Llibertat de premsa, dret de reunió i associació,

Instauració del sufragi universal

Reforma ensenyament

Democratització dels ajuntaments i diputacions

Emancipacions dels esclaus de les colònies

2. Eleccions constituents per sufragi universal masculí Victòria de la coalició governamental (progressistes, unionistes i un sector dels demòcrates

Presència de minories : Carlins, Moderats i Republicans

3. Constitució de 1869a) Sobirania nacional

b) Sufragi universal masculí,

c) Divisió de poders, amb preeminència del legislatiu sobre l’executiu

d) Monarquia constitucional = el rei només promulga les lleis, ni DRET DE VET ni CAPACITAT DE FER LLEIS

e) Corts bicamerals (Congrés i Senat)

f) Independència del poder judicial

g) Àmplia declaració de drets

h) Llibertat de residència, ensenyament o culte i la garantia de la inviolabilitat del correu

i) Compromís de manteniment del culte catòlic

j) Incorpora principis democràtics

k) Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Filipines i Puerto Rico)

4. Frustració de les aspiracions populars La forma monàrquica de l’estat va disgustar els partidaris de la República

El manteniment del culte catòlic no agradava als sectors anticlericals

El model socioeconòmic va continuar intacte i la situació

a) els jornalers i camperols demanaven un repartiment de terres

b) treballadors de les fàbriques volien una millora de les seues condicions salarials i de treball

c) Proletariat urbà, demanava l’abolició dels Consums, de les Quintes (reclutament de l’exèrcit) i l’aturada de la pujada de preus

Els alçaments republicans de 1869 van fracassar = representaven tot els descontent social

Inici de la penetració de les idees INTERNACIONALISTES (1868) = gràcies a l’obertura de fronteres, i al reconeixement dels drets d’associació, reunió i impremta = organització i difusió del proletariat i dels llauradors (socialisme i anarquisme)

5. El panorama polític va quedar de la següent manera A l’extrema dreta, els carlins

A la dreta els moderats (fidels a Isabel II).

Al centre una conjunció de monàrquics formada per unionistes, progressistes i alguns “demòcrates”, els monàrquics.

A l’esquerra, el gruix del Partit Demòcrata que es va convertir en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall. Però eren un grup força heterogeni:

Benèvols: Legalitat (federalisme «des d’alt») (Pi i Margall)

Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix») (Orense)

Republicans unitaris (no federals): Conservadors (Castelar)

POLÍTICA ECONÒMICAa) Legislació favorable al capitalisme i als interessos de la burgesia nacional

b) Obertura del mercat espanyol al capital estranger

c) Defensa del lliurecanvisme

d) Supressió de la contribució de CONSUMS

e) Contribució personal que gravava la renda dels ciutadans

f) S’estableix la pesseta com a unitat monetària

g) Cercar solucions al Dèficit de la Hisenda Pública

h) Renegociar el deute amb la banca privada estrangera

i) Llei de Mines (1871) = desamortització (privatització) del subsòl mitjançant la concessió o compra-venda de de l’explotació de les mines a companyies privades

j) Llei de Bases Aranzelàries (1869) = liberalització dels intercanvis exteriors (fi del PROTECCIONISME)= oposició dels industrials catalans i els cerealistes castellans.

Caricatura de la revista La Flaca (1869). Isabel II amb la seva família i el pretendent carlista buscant feina.

El regnat d’Amadeu I (novembre 1870 – febrer 1873)

• Assassinat del general Prim (tres dies abans de l’arribada del nou monarca).

• S’aguditzava al conflicte colonial a Cuba.• Els republicans conspiraven contra el règim i protagonitzaven les

primeres insurreccions (El Ferrol).• Els carlistes iniciaven una sangrenta guerra al nord d’Espanya (abril

1872)• Els anarquistes augmentaven la inquietud i l’agitació al camp.• El partit dels progressistes (clau en l’estabilitat) després de la mort de

Prim es dividiren en: moderats (Sagasta) i radicals (Ruiz Zorrilla).• Successions en el govern: Sagasta, Zorrilla i Serrano (antics

unionistes).• Els aristòcrates rebutjaven al “rei estranger”.• La idea de la restauració borbònica, liderada per Cánovas del Castillo,

tenia més suport.• Es convocaren tres eleccions generals (fraudulentes i amb 50%

d’abstenció), es succeïren sis governs i solucionar vuit crisis de governs.

Una monarquia amb problemes

11 de febrer de 1873Abdicació d’Amadeu I

Tot i la majoria monàrquica, les Corts proclamen, per 285 vots a favor I 32 en contra

Amadeu I


Inestabilitat políticaDivisió dels republicans

Unitarisi federalistes

Es caracteritza

La Primera República (1873 - 1874)

La Primera República espanyola (1873-1874)


Objectiu: consolidar el sistema democràtic nascut de “La Gloriosa”.

Dificultats:• divisió interna dins els republicans:

o Federalistes: pactes entre els pobles de l’Estat espanyol.o Unitaris: model republicà d’Estat centralitzat, posicions més conservadores des del punt de vista polític i social.o Ambdós: forma republicana de govern, supressió quintes, abolició esclavitud i laïcisme de l’Estat.

• la guerra carlina i de Cuba. • el cantonalisme.• manca d’autèntics republicans dins la classe política (els únics el Partit Demòcrata Republicà Federal amb 80 diputats) i

en la societat. República per trobar sortida a la crisi de la renúncia d’Amadeu, que no pel sentiment republicà majoritari. • Organització de Juntes Revolucionaries: sortida de les classes populars per solucionar els seus problemes socials i

desplaçar l’Administració local monàrquica. • Revindicacions del moviment obrer: reducció de la jornada laboral, augment dels salaris o proclamació de l’Estat Català

dintre la República Espanyola.• Mobilitzacions populars a les ciutats: abolició dels consums (impostos sobre productes bàsics) i les quintes.


1a etapa: República federal

E. Figueras Pi i Margall

La primera república (1873 - 1874)

Domini dels federalistes:• Estanislau Figures (primer president): dissolució de les Juntes i cessament de les revoltes

populars. Convocà eleccions (10 maig) a Corts constituents; amb 70% d’abstenció, guanyen els republicans federals i…

• Pi i Maragall nou president. Redacció de la Constitució de 1873: organització federal de la República (Espanya en 17 Estats federats, un per Cuba (i poder resoldre el problema colonial)).

Però continuen les dificultats;• conflicte carlí (1872-1876): Catalunya, País Basc, Navarra i Maestrat, i incursions a Conca i Terol.

Carles VII crea un embrió d’Estat a Estella (nomena ministres i encunya moneda). Èxits militars governamentals van impedir l’extensió per no per acabar amb el conflicte.

• cantons independents (estiu 1873): resultat de l'espontaneïtat dels sectors federals més radicals, que sense esperar la resolució de les Corts constituents van crear cantons independents: Cartagena, zones d’Andalusia, Múrcia i País Valencià. Federalistes + internacionalistes: caràcter polític autonomista i revolució social.

Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873

“Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.

Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales. “


2a etapa: República unitària

Cop d’Estat del general Pavía (3 gener 1874)

SalmerónE. Castelar

Fi de la República. Dóna el poder al general Serrano

Reformes republicanes

Jurats mixtesReducció jornada laboralControl treball infantilAbolició esclavitudAbolició impostos sobre el consum

La primera república (1873 - 1874)

1874 obertura de les Corts. Castelar derrotat. Exèrcit i moderats volen evitar govern de centre-esquerra

Pi i Maragall davant la disjuntiva d’haver de sufocar per les armes la revolta, fou substituït per Nicolàs Salmerón (18 juliol 1873).

• Nicolás Salmerón: acció militar contra el cantonalisme. Dimissió setembre 1873: incapaç de signar les penes de mort imposades per l’autoritat militar contra els activistes del cantonalisme.

• Emilio Castelar: representant de la línia més conservadora del republicanisme. Es destaca per:

• eliminació del federalisme• suspèn les Corts (no tenia majoria suficient i tenia por de ser destituït pels federals).• imposició d’un fort autoritarisme: suport als més conservadors i amplies atribucions als militars

(mantenir l’ordre públic)


La República de Serrano: un pas cap a la Restauració

L’escassa resistència amb què Pavía va acabar amb la República Federal evidencia la fragilitat del règim.

Poder en mans dels antics unionistes i progressistes, que en la persona de Serrano intentarien estabilitza un règim republicà de caràcter conservador.

Objectius del govern de Serrano: • restablir l’ordre públic• controlar els carlins • continuar la guerra de Cuba.

Alfons XII nou rei d’Espanya

Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt(29 desembre 1874)

Alfons XII

Alfons XII signà Manifest de Sandhurst (1/12/1874): règim monàrquic de signe conservador i catòlic, defensa de l’ordre social però garantint el funcionament del sistema polític liberal.

Cánovas del Castillo, president del Ministeri de Regència mentre arribava el nou rei.

prèviament

Cánovas del Castillo (conservador) preparava des de feia temps el retorn de la monarquia borbònica.

Alfons XII

Alfons XII

ECONOMIA I SOCIETAT EN L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

A PARTIR DE 1844A PARTIR DE 1844

ESTANCAMENT

Liberalització econòmicaDesamortitzacions

Liberalització econòmicaDesamortitzacions

Anys 30Anys 30Creixementèpoca moderada

Creixementèpoca moderada

Crisi econòmica i financera de 1866

Crisi econòmica i financera de 1866

Creixement i estabilitatdurant la Restauració

Creixement i estabilitatdurant la RestauracióCatalunya: “Febre d’or”1867-1887

Catalunya: “Febre d’or”1867-1887

Crisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealista

Crisi fil·loxera,pèrdua de Cuba, crisi cerealista

Malgrat que als

Es realitza

ETAPESETAPES

FINS 1840FINS 1840

DESENVOLUPAMENT I CRISI

Barcelona i Madrid, 500.000 habitantsal 190070% de població rural

Barcelona i Madrid, 500.000 habitantsal 190070% de població rural

1800 11’5 milions hab.1877 16 milions hab.1900 18,5 milions hab.

1800 11’5 milions hab.1877 16 milions hab.1900 18,5 milions hab.

L’evolució demogràficaL’evolució demogràfica

DEMOGRAFIADEMOGRAFIA

Creixement lentCreixement lent

Concentració poblacional a la perifèricaConcentració poblacional a la perifèrica

Estancament interiorEstancament interior

les ciutatsles ciutats

A causa de Epidèmies (males collites = alimentació deficient; manca d’higiene),Crisis de subsistència

Epidèmies (males collites = alimentació deficient; manca d’higiene),Crisis de subsistència

GuerresGuerres

A CatalunyaA Catalunya

Mortalitatalta

Mortalitatalta

Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)Revolució demogràfica (creixement d’un 145%, per un 81 % espanyol)

Èxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a AmèricaÈxode rural, a la perifèria (litoral) i emigració a Amèrica

Augmenta el sector secundari (població activa)Augmenta el sector secundari (població activa)

Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)Immigració aragonesa i valenciana (1888, murciana)

Escaracteritzaper

I per

Sobre tot a

Alfons XII

Alfons XII

Alfons XII

AGRICULTURA AGRICULTURA

Mala qualitat de la terraClima

Reforma agrària liberal

Mala qualitat de la terraClima

Reforma agrària liberal

La terra = propietat privada (mercaderia)

La terra = propietat privada (mercaderia)

Industrialització tardana (fracàs)

•Especuladors•Propietaris•Adinerats

«Oportunitat perduda»

Persisteixen las desigualtats o s’incrementen

significa

Subdesenvolupament agrari = pobresaSubdesenvolupament agrari = pobresa

beneficia a

Concentració de la propietat: pocs propietarisConcentració de la propietat: pocs propietaris

No es modifica l’estructura de la propietat

No es modifica l’estructura de la propietat

LatifundismeLatifundisme

MinifundismeMinifundisme

Miseria

Conflictivitat social

• Increment de la producció•Comercialització

• Increment de la producció•Comercialització

afavoreix

però

Endarreriment tècnic i de sistemes de conreuEndarreriment tècnic i de sistemes de conreu

Mà d’obra abundant i barata (jornalers)

LENT Creixement demográficLENT Creixement demográfic

Emigració

•Predomini dels cereals•Proteccionisme

•Predomini dels cereals•Proteccionisme

•Baixa productivitat•Majoria població activa: AGRICULTURA

•Baixa productivitat•Majoria població activa: AGRICULTURA

REFORMA AGRÀRIA LIBERALREFORMA AGRÀRIA LIBERAL

Alfons XII

Alfons XII

ELS PROBLEMES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA 1. ENDARRERIMENT INDUSTRIAL

a) POSICIO GEOGRÀFICA EXCÈNTRICA D’ESPANYA La situació d’Espanya a l’extrem sud d’Europa implicava uns costos de transport importants que la resta de països

Augmenta el cost d’adquisició de matèries primeres = la distància i la situació fora dels circuits comercials

b) ENDARRERIMENT AGRARI• Escàs transvasament de mà d’obra a la indústria.

• Escassa acumulació de capital= poca Escassa productivitat

• Escassa capacitat de compra dels llauradors (Demanda) = destinen la majoria dels ingressos per alimentar-se

• La població agrària no demanda productes industrials

c) CAPITALS ATRETS PEL DEUTE PÚBLICa) El deute estatal va provocar que l’estat es finançarà amb un elevat interés = atracció de capitals

b) La major rendibilitat i el menor risc del deute públic van desincentivar la inversió industrial

d) ESCASSETAT D’ENERGIA I MATÈRIES PRIMERES Abundància de mines de carbó, però escassa qualitat, poca capacitat calòrica i costosa extracció

El mineral de ferro biscaí no era apte per a la producció d’acer abans de l’existència del CONVERTIDOR BESSEMER (1855)

L’aigua era un recurs escàs i estacional en gran part del país

e) INESTABILITAT POLÍTICA I INSTITUCIONAL La manca d’estabilitat política durant bona part del segle XIX = constants canvis de govern

Guerres i contínues revoltes, pronunciaments i colps d’estat = 1834, 1837, 1845, 1868, 1873 1874.....

Manca d’un mínim consens constitucional per a dirigir l’estat

Alfons XII

2. NIVELL DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ = CATALUNYA I PAÍS BASC

I. CATALUNYA = INDÚSTRIA TÈXTIL a) ORÍGENS

Tradició artesanal anterior al segle ½ XVIII: llana i Indianes

Tradició comercial anterior = aiguardent, sucre, esclaus

b) DESENVOLUPAMENT

• Producció pel mercat interior i colonial

• Organització fabril del treball

• Introducció de la màquina de vapor (1833) = ràpida mecanització

o Escassetat de mà d’obra

o Abundància de capitals = repatriació americana

o Reducció de costos

o Disminució dels preus = major demanda

• Presència d’una burgesia industrial

c) FASES INDUSTRIALS

• Take-off = 1830-1860

• Crisi (1860-1874

• Expansió (1874-1898)

d) LIMITACIONS

Escassetat de carbó= el carbó asturià arribarà vers 1892 = COLÒNIES INDUSTRIALS = energia hidràulica

Feblesa del mercat espanyol = escassa demanda = PROTECCIONISME

2. DESIGUAL D’INDUSTRIALITZACIÓ= INDÚSTRIA SIDERÚRGICA1. ORÍGENS

a) TRETS GENERALS

Desenvolupa tres focos siderúrgics, el primer desapareix, el segon es mantindrà amb suport estatal i el tercer reeixirà

Escassetat de fonts d’energia = carbó vegetal (escàs poder calòric) i carbó mineral (difícil d’extraure)

b) FASSES =

1. Màlaga (1826-1856) = Ferro de Ojén i carbó vegetal = elevats costos (carbó vegetal)

2. Astúries (1864-1874)= Carbó d’escàs poder calòric i difícil explotació (costos elevats)

Dos siderúrgies : MIERES (capital estranger) i la Felguera (capital espanyol)

3. Biscaia ( 1876-1902) = Ferro i coc gal·lès = Eix Cardif-Biscaia (1876) = ALTS FORNS DE BISCAIA

ANTECEDENTS = Farga i Ferreries,

Concentració de capital

Grans empreses basques= Sociedad Altos Hornos y Fábrica de Hierros y Acero de Bilbao

Ús del Convertidor Bessemer = FERRO X CARBÓ GAL.LÉS = SUPOSA EL PROGRÉS DE LA TECNOLOGIA QUE REDUEIX LES NECESSITATS DE CARBÓ PER A PRODUIR ACER , AQUESTA DISMINUCIÓ DEL CONSUM DE CARBÓ I L’ARRIBADA DEL CARBÓ GAL.LÉS (MAJOR PODER CALÒRIC) VAN PERMETRE QUE EL FERRO BASC FORA DE MAJOR QUALITAT I MÉS BARAT

Forn Martin-Siemens

c) Expansió minera = Llei de Mines (1868)= Desamortització del subsòl = LES MINES DEIXAVEN DE SER PROPIETAT EXCLUSIVA DE LA CORONA= PLOM (LINARES, LA CAROLINA), MERCURI (ALMADEN), ZINC (CANTÀBRIA), COURE(RIOTINTO-HUELVA)

1) Augment de la demanda internacional

2) Avanços en les tècniques d’explotació

3) Endeutament crònic de la hisenda espanyola = va estimular les CONCESSIONS MINERES A EMPRESES ESTRANGERES = GENERAR INGRESSOS A L’ESTAT

4) Demanda de carbó per a la màquina de vapor

5) Escassos efectes d’arrossegament sobre l’economia espanyola= tots els recursos van ser exportats.= POCA DEMANDA INTERNA

siderúrgica

Tèxtil

agroalimentària

Tipogràfica i editorial

agroalimentària

agroalimentàriaCalcer, fusta, química

Farines

Construcció del ferrocarrilConstrucció del ferrocarril

Ferrocarril i mercat interior

•Primera gran expansió: 1855-1866 MOBILITZACIÓ CAPITALS INCENTIUS A LES EMPRESES 5108 km

•Paralització: 1866-1873 GUANYS ESCASSOS DESCENS VALOR ACCIONS FF.CC. CRISI FINANCERA + GUERRA CARLINA

•Nova etapa constructiva: des de 1873 VAN DESAPARÉIXER MAJORIA COMPANYIES COMPANYIA DEL NORD I COMPANYIA MZA

•Primera gran expansió: 1855-1866 MOBILITZACIÓ CAPITALS INCENTIUS A LES EMPRESES 5108 km

•Paralització: 1866-1873 GUANYS ESCASSOS DESCENS VALOR ACCIONS FF.CC. CRISI FINANCERA + GUERRA CARLINA

•Nova etapa constructiva: des de 1873 VAN DESAPARÉIXER MAJORIA COMPANYIES COMPANYIA DEL NORD I COMPANYIA MZA

Llei General de Ferrocarrils (1855) •Empreses de capital estranger•Estructura radial de la xarxa

•Major ample entre rails•Franquícia aranzelària per la importació de material ferroviari

«Oportunitat perduda»

Desenvolupament del mercat interiorDesenvolupament del mercat interior

afavoreix

Mesures liberalitzadores•Abolició dels gremis•Supressió d’impostos de pas (portazgos...)

•Eliminació de taxes

però

•Escàs desenvolupament industrial•Predomini agrícola •Endarreriment tècnic

•Pobresa del campesrolat

Escassa demanda

Construcció especulativa, no al servei de la producció

LÍNIES INICIALS = BARCELONA-MATARÓ (1855) i MADRID-ARANJUEZ (1851)

comporta

Bases de la seva construccióBases de la seva construcció

•Estructura radial

•Amplada de via

• Importació de material ferroviari sense aranzels

•Estructura radial

•Amplada de via

• Importació de material ferroviari sense aranzels

ESPECULACIÓ:Caiguda de les accions

•Endarreriment dels transports

•Cost de la construcció dels FFCC

•Depèn del capital estranger

•Llei General de Ferrocarrils (1855)

•Garanties aportades per l’ Estat

•Impacte de la crisi financera de 1866

•Tercera Guerra Carlina

Centralisme

Traçat inadequat per a les necessitats econòmiques

Ferrocarrils i industrialitzacióFerrocarrils i industrialització

•Oportunitat perduda SENSE EFECTES SOBRE LA SIDERÚRGIA

•La xarxa no es podria haver abastit pel mercat interior

•El ferrocarril va facilitar intercanvis interiors

•Va permetre exportacions(?)

però

Desenvolupament industrial

impedeix

INCIPIENT

Articulació del mercat interior

però Escassos GUANYS

Efectes positius

Dificultat intercanvis internacionals

Alfons XII

EL COMERÇ EXTERIOR EL COMERÇ EXTERIOR

Evolució del comerç exteriorEvolució del comerç exterior

•Predomini de productes agraris•Finals s. XIX: productes agraris, minerals ì teixits de cotó.•Creixement exportacions i

importacions

• Impacte pèrdues colonials

Desenvolupament industrial

Intercanvis amb França i Gran Bretanya

De teixits, matèries primeres: cotó, carbó...

Debatproteccionisme / lliurecanvismeDebatproteccionisme / lliurecanvisme

pretén

Desenvolupament industrial intern

amb

afavoreix

•Aranzels•Subsidis

Cerealistes castellansIndústria tèxtil catalana

Mineria asturianaSiderúrgia basca

pretén

•Especialització industrial•Reducció de preus

Predomina fins

però•Va desincentivar la inversió•Va dificultar la transferència tecnològica

•Va mantenir alts els preus

Sexenni Democràticy aranzel Figuerola

Concentració industrial

Pràctiques monopolistes

però

• Inestabilidad política•Subdesarrollo agrario•Fiscalidad•Parasitismo y especulación

Feble desenvolupament industrial

•Escassa competitivitat a l’exterior•Escassa demanda interior

Exportació vinícola (milions de litres)

Importació de cotó (1830-1899)

Producció i exportació de ferro

Alfons XII

CANVI ESTRUCTURA COMERÇ EXTERIOR

PRINCIPIS SEGLE XIX

FINALS SEGLE XIX

EXPORTACIONS Oli, vi Minerals, productes alimentaris i teixits de cotó.

IMPORTACIONS Teixits de cotó i lli Cotó en pel, carbó

HISENDA, BANCA I DINERS HISENDA, BANCA I DINERS

Reforma fiscal de 1845 (Llei Mon-Santillán)

Reforma fiscal de 1845 (Llei Mon-Santillán) No contemplava les rendes

del treball ni del capital

Llei de Bancs i Societats de Crèdit (1856)Llei de Bancs i Societats de Crèdit (1856)

Recaptació insuficient

•Racionalització i centralització d’impostos

•Contribució directa sobre la propietat (agraria)

• Impostos indirectes (consums)

•Racionalització i centralització d’impostos

•Contribució directa sobre la propietat (agraria)

• Impostos indirectes (consums)

Dèficit de la Hisenda

•Crèdit exterior•Concessions d’explotació•Emissió de deute públic

•Crèdit exterior•Concessions d’explotació•Emissió de deute públic

Endeutament i problemes de crèdit

Bienni Progressista

Creació delBANC D’ESPANYACreació delBANC D’ESPANYA

•Banco Real de San Fernando (1829)

•Banco de Isabel II (1844)

•Banco de Barcelona (1844)•Bolsa de Madrid (1831)

•Banco Real de San Fernando (1829)

•Banco de Isabel II (1844)

•Banco de Barcelona (1844)•Bolsa de Madrid (1831)

Banco Español de San Fernando

Banco Español de San Fernando

Monopoli de emisión de billetes (1874)

•Societats de Crèdit•Banc Hipotecari

•Societats de Crèdit•Banc Hipotecari

Industrialització basca

•Banco de Bilbao (1856)•Banco de Vizcaya (1902)

•Banco de Bilbao (1856)•Banco de Vizcaya (1902)

Pressupostos Generals de l‘Estat

Alfons XII

5.- Economia i societat en l’època isabelina

Les transformacions estructures econòmiques Canvis en l’organització social (de la societat estamental a la societat de classes

Nobles

Burgesia

Industrial

Comercial

Financera

Dret a votar i ser escollit. Sufragi censatari

Defensen el liberalisme moderat i mesures proteccionistes

Important a Catalunya

PROLETARIAT INDUSTRIAL

CLASSE DIRIGENT

1/2 XIX només a Catalunya Antics menestrals o pagesos

Dures condicions de vida1. hores/dia

Baixos salarisCases i fàbriques poca higiene

S’organitzaren

• 1833 i 1843 revoltes i bullanges, per augment de sou i el dret d’associació.

• creació de cooperatives

PAGESOS

Grup més nombrós del XIX

Patiren les transformacions econòmiques del període liberal

5.- Conceptes bàsics.

Desamortització: conjunt de mesures legals per les quals es van vendre algunes terres pertanyents a comunitats rurals, a l’Església, a latifundistes o a institucions públiques.

Pronunciament: aixecament militar contra el govern, amb l’objectiu d’enderrocar-lo. Durant el segle XIX, a Espanya va haver-hi nombrosos pronunciaments de les diverses faccions liberals.

Estat liberal: Estat que es regeix sota els principis polítics i econòmics del liberalisme: sobirania nacional, dret de vot, llibertat de premsa i expressió, liberalització dels mercats.

Sobirania nacional: un dels conceptes bàsics de la ideologia liberal, heretat de la Il·lustració, segons el qual el poder no emana del monarca, sinó del poble mateix.

Cantonalisme: moviment polític que defensava que la sobirania nacional rau en cada comunitat local. Els cantonalistes advocaven per la independència total de cada municipi, al·legant que la democràcia és més pura quan el poder és més a prop del ciutadà.

Education

Construcció estat libera ll 2013