Com s un poema...

MARIA VIDAL PENALBA

DEFINICI:Un poema s una composici literria que sescriu en vers, amb nivell de llengua culte i finalitat esttica

TIPUS DE POESIA:

NARRATIVA: conta fets protagonitzats per un heroi (poesia pica)

LRICA: expressa sentiments (emocions, estats dnim) del poeta.

TIPUS DE VERS

Segons el nombre se sillabes:

Art Major, quan t 9 sllabes o ms.

Art menor, fins a 8 sllabes

TIPUS DE RIMA

Definici: La rima s la repetici total o parcial dels sons al final de 2 o ms versos, a partir de la darrera vocal accentuada, incloent aquesta.

Consonant: repetici de sons voclics i consonntics.

Assonant: repetici de sns voclics.

Femenina: el vers acaba amb una paraula plana o esdruxola.

Masculins: el vers acaba amb paraula aguda

RIMA

Versos blancs: no tenen rima per segueixen les regularitats mtriques.

Versos lliures: no segueixen cap tipus de regularitat, ni mtrica ni estrfica.

FIGURES RETRIQUES

FONTICA

Alliteraci: repetici dun mateix so voclic o consonntic dins una paraula o enunciat.

A peu i a poc a poc, anem pujant. (GABRIEL FERRATER)

Anfora: repetici duna o diverses paraules al comenament dels versos

La teua mare brodaen el carrer de lOm la teua mare broda,broda calor.(SALVADOR ESPRIU)

Sintaxi

Hiprbaton: alteaci de lordre lgic de les paraules o de les frases.

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, pennatge blanc, he vist una garsa. ( JOAN ROIS DE CORELLA)

Parallelisme: repetici duna mateixa estructura sintctica en diverses frases seguides.

Si fos pescador pescaria laurora,si jo fos pescador atraparia el sol.(JOAN SALVAT PAPASSEIT)

ComparaciPresentaci de la relaci eistent entre dos termes per mitj de particules comparatives: com, igual que.

Com la mar blavosaque en la tranquilla platja fa son niu...(TEODOR LLORENTE)

MetforaSubstituci duna paraula pe un alra de diferent grcies a una semblana de significat.

Joventut!...Coet rebel que escampa colors i fria.(FRANCESC ALMELA I VIVES)

SEMNTICA

LGICA DEL DISCURS

Hiprbole: exageraci que interpretada literalment, deforma la realitat.

No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres.(VICENT ANDRS ESTELLS)

Anttesi: contrast de dues idees o dues expressions de significaci desmesurada.

Sense mourem Sc dins i fora de la plaa nua. (JOSEP VICEN FOIX)

Personificaci: atribuci de qualitats humanes a animals, plantes o ssers inanimats.

Lo jorn ha por de pedre la claror.(AUSIAS MARCH)

GRCIES PER LA VOSTRA ATENCI