Breu Historia Llengua Catalana

  • View
    10.841

  • Download
    5

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Breu Història de la llengua catalana

Text of Breu Historia Llengua Catalana

  • 1. Breu resum de la llengua catalana1. EI naixement de I'idioma (4 -7) 2. L'expansi de la corona catalanoaragonesa (seglesXIII-XV) 8-143. EI catala escrit durantI'edat mitjana. (15-20)

2. Breu resum de la llengua catalana 4. Els segles XVI, XVII i XVIII(21-23) 5. EI segle XVIII: de I'opressi poltica al desenvolupamenteconmico (24-27)6. La Renaixenea (28-30) 3. Breu resum de la llengua catalana7.La codificaci del catal modern (31-33)8.EI primer ter del segle XX (34-35) 9.EI franquisme (36-42) 10.Situaci actual de la llenguacatalana. (42-45) 4. 1.EI naixement de I'idioma1. Els primers pobladors de Catalunyaparlaven Ilenges preromanes.L ocupaci romana fou fins al segle VdC. La principal dominaci va sercultural i lingstica. 5. 1.EI naixement de I'idioma2. Anomenen romanitzaci el procs pel qual es produ I'adopci de la Ilengua i de la cultura lIatines per part dels autctons. (llat vulgar) CIUTATS EN POCAROMANA 6. 1.EI naixement de I'idioma 3. L'lmperi rom es va fondre amb la dels visigots. Elregne visigtic va desaparixer amb I'arribada delsrabs (711), que van conquerir en pocs anys laPennsula. La pennsula Ibrica majoritariamentarabitzada, lIevat de la franja nord, on els diferentsparlars romnics anaven prenent ms forma, com elcatal. VISIGODOS 7. 1.EI naixement de I'idioma 4. La frontera entre els francs i elsrabs s'establia al Ilarg de la lnia delrius Cardener-Llobregat-Segre. 5. La independncia de Catalunya esva iniciar quan Borrell II (947-992),comte de Barcelona, trenca el lIigamde vassallatge amb el rei franc HugGapet.. 8. 2.L'expansi de la coronacatalanoaragonesa (segles XIII-XV) La confederaci catalanoaragonesa va valer expandir-se cap a Occitania, per va fracassar i al final es va iniciar I'expansi cap al sud musulm 9. 2.L'expansi de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV)Jaume I el Conqueridor Les diverses conquestes i posteriors repoblaments del rei Jaume I e l Conqueridor va definir els actuals Imits del domini lingstic, que v a acabar amb la repoblaci catalana de I'Alguer (1354). 10. 2.L'expansi de la corona catalanoaragonesa (segles XIII-XV) El Regne de Valncia els catalans van dominar la part costanera i e ls aragonesas van controlar la part interior. 11. 2.L'expansi de la coronacatalanoaragonesa (segles XIII-XV)Gran part dels musulmans del Pas Valencia van continuar vivint i parlant I'arab fins que al 1609 els van expulsar. ALQUERIA DE SILLA. POCA MUSULMANA 12. 2.L'expansi de la coronacatalanoaragonesa (segles XIII-XV)L'espai que van deixar buits els van repoblar amb gent la gran majoria parlava castell i es va produir una castellanitzaci.Dominis territorials catalans al segle XIV 13. 2.L'expansi de la coronacatalanoaragonesa (segles XIII-XV) En el segle XIV la Corona va continuar expandint-se amb la incorpo raci de les illes de Sicilia (1282) i Sardenya (1354), dels ducats d'A tenes i Neopatria (1379) i, finalment, del regne de Napols (1443). Ll evat de l'Alguer, el catal no s'implanta en aquestes terres, 14. 2.L'expansi de la coronacatalanoaragonesa (segles XIII-XV) Corona s'anava convertint en una gran potncia poltica i comercial. i el catal adquiria el rang de la Ilengua europea de prestigi. REI JAUME I ELCONQUERIDOR 15. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjana Durant el segle XIII va apareixer la figura de Ramon Llull (1232-1315), primer escriptor europeu a fer servir la Ilengua prpia per a tractar de qestions cientfiques, filosfiques i teolgiques. RAMON LLULL 16. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjana Llull va ser el creador de la prosa en catala perque ell va ser el primer a utilitzar-Ia per tot arreu, incloent aquelles funcions reservades al llat. 17. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjana Al segle XIV per obra de la Cancelleria Reial,, van fixar i unificar la Ilengua escrita catalana. El segle XV va ser el Gran Segle de la literatura catalana, amb figures com Joanot Martorell i Ausias March. 18. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjana A Ipoca medieval, la Ilengua catalana es va estendre geogrficament i a ms va ser la lIengua nacional d'un Estat poders.AUSIS MARCH 19. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjana El SV tamb va ser I'inici del declive poltic, amb I'elecci de Ferran d'Antequera en el comproms de Casp (1412). El 1479 va tenir lloc la uni dinstica de la Corona catalanoaragonesa i la castellana.CORONA D ARAG S.XV 20. 3.EI catala escrit durant I'edat mitjanaMANUAL COMPROMIS DE CASP La mort de Germana de Foix va fer que les dues corones estiguessin separades. 21. 4.Els segles XVI, XVII i XVIII Es va produir la progressiva supeditaci poltica, cultural i lingstica de la Corona d'Arag a Castella. Al segle XVII la poltica expansionista i absolutista va provocar les revoltes de Portugal i de Catalunya (Guerra dels Segadors, 1640-1652), que va acabar amb la independencia de Portugal (1640) i amb la derrota de Catalunya. 22. 4.Els segles XVI, XVII i XVIII La Catalunya del nord va passar a mans de LLus XIV de Frana el rei del Sol. Al sud deis Pirineus la lIengua catalana va resistir als cops castellanitzadors gracies a la seva important tradici cultural i literaria, com tamb gracies a I'oficialitat nica del catala en els regnes corresponents, com la Generalitat o el Consell de Cent. 23. 4.Els segles XVI, XVII i XVIII Des del segle XVI la literatura culta va anant disminuint i sovint va ser de baixa qualitat, sobretot en comparaci amb la del s. XV. El castella va anant guanyant posicions com a Ilengua principal, per a I'expressi culta i va ser un signe de prestigi, i distintiu de c1asse. Fins a inicis del XVII la lIengua catalana va continuar essent la lIengua parlada per la immensa majoria de la poblaci, monolinge catalanoparlant. 24. 5.EI segle XVIII: de I'opressi poltica aldesenvolupament econmico En el segle XVIII va comenar la Guerra de Successi. La Guerra de Successi va crear un conflicte armat entre els partidaris de I'arxiduc Carles d'Austria i el frances Felip de Borb. El primer li va fer costat a la Corona d'Arag. El segon li van donar soport a Castella 25. 5.EI segle XVIII: de I'opressi poltica aldesenvolupament econmico A mesura que les tropes castellanofranceses anaven conquerint els territoris de I'antiga Corona d'Arag, s'hi anaven imposant la Ilengua, les Ileis i les institucions de Castalla a travs del Decret de Nova Planta 26. 5.EI segle XVIII: de I'opressi poltica aldesenvolupament econmicoel Consell de Cent. La promulgaci deis Decrets de la Nova Planta va provocar I'enderrocament de I'ordre constitucional deis antics territoris de la Corona d'Arag, amb I'abolici de les institucions propies les Corts, la Generalitat i el Consell de Cent. 27. 5.EI segle XVIII: de I'opressi poltica aldesenvolupament econmico El 1765 Carles III va imposar el castella als tribunals i a I'ensenyament essent precisament I'extensi de I'alfabetitzaci un dels factors principals de castellanitzaci. Encara que el poble no va deixar d'utilitzar la lIengua catalana. 28. 6. La Renaixenea La renaixena s el moviment de redreament de la cultura i de la Ilengua catalana 29. 6. La Renaixenea Un dels objectius de la Renaixena va ser la recuperaci de la lIengua com a vehicle d'expressi literria i en tots els generes. 30. 6. La RenaixeneaAixo es va aconseguir als anys 80 amb els jocs florals, on van apareguer escriptors de la talla de Jacint Verdaguer en poesia, de Narcis Oller en novella o d'ngel Guimera en teatre 31. 7.La codificaci del catalmodern Una de les necessitats que s'havia de fer desprs de la Renaixena va ser el de normativitzar I'idioma.L'idioma havia perdut part de la seva frescorper a recobrar la seva categoria de lIenguaculta urga disposar d'una ortografia unitaria. El 1906 es va celebrar a Barcelona el PrimerCongrs Internacional de la Llengua Catalana enaquest congrs es va crear l academia de lalIengua. 32. 7.La codificaci del catal modern Aquesta tasca de regulaci de I'idioma es va completar amb la publicaci de la gramatica (1913) i del diccionari oficials (1932), obres signades per Pompeu Fabra. 33. 7.La codificaci del catalmodern El resultat d'aquesta feina normativitzadora va ser una Ilengua moderna, apta per a tots els ambits d's i reflex de la unitat dels territoris de parla catalana 34. 8.EI primer ter del segleXXMANCOMUNITAT Tret del parntesi de la dictadura militar de Primo de Rivera el qual va dissoldre la Mancomunitat de Catalunya, fundada y presidida per Enric Prat de la Riba, el catala s'usava en tots els mbits de la vida pblica i cultural. 35. 8.EI primer ter del segle XX Es pot afirmar que als anys trenta s'estava liquidant la situaci de diglssia heretada de les etapes anteriors 36. 9.EI franquisme La rebelli militar de 1936, va provocar que la guerra civil. La victoria feixista va comportar la supressi del regim democratic i, per tant, I'abolici de l'Estatut d'Autonomia i de les institucions, a ms de la supressi de totes les Ilibertats democrtiques. 37. 9.EI franquisme Va haver-hi un intent de genocidi cultural, que va comportar la prohibici del catala en qualsevol ambit pblic o oficial. 38. 9.EI franquisme El franquisme va forar a I'exili 100.000 catalans, entre els quals destacaven escriptors de renom. D'altres van viure a I'exili interior. La poblaci de totes maneres utilitzaven el catal en un mbit familiar o colloquia 39. 9.EI franquismeCARTELLS GUERRA CIVIL A finals dels anys cinquanta, I'arribada d'immigraci que cada vegada adquiria dimensions desconegudes fins aleshores, amb els desplaament cap a les zones industrials de Catalunya de les zones peninsulars ms deprimides 40. 9.EI franquisme FOTOGRAFIA GUERRA CIVIL Un nou factor desestabilitzador va ser el boom turstic dels anys seixanta, espacialment a les IlIes. 41. 9.EI franquisme CARTELLS Durant els anys seixanta el rgim es va veure obligat a obrir-se i ser menys intolerant amb relaci a certes manifestacions cul