Marc Martin i Cristian Pujulà

Atletisme per discapacitats

L'atletisme és un esport individual o per equips que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents.

Aquestes proves tenen lloc en un pista que pot ser coberta o descoberta. Hi ha diferents categories; Carreras, marxa, llançaments i salts. L’atletisme adaptat és un esport que adapta les possibilitats de cada atleta

amb l’ajuda del seu entrenador. S'entén com atletisme adaptat aquell conjunt d’activitats i normes físiques

esportives a on hi han modificacions per les persones que pateixen una discapacitat.

Introducció

Els antecedents de l’atletisme per persones cegues es troben a Alemanya, que aquest ja disposaven de organitzacions esportives.

A començaments del s. XX a Alemanya es va organitzar competicions d’atletisme per persones cegues.

Però aquest usuaris són aquells que han patit lesions a causa de les Guerres Mundials.

El 1970 va ser la primera ocasió per participar a competicions internacionals per les persones que tenien aquest tipus de discapacitat.

Història de l’atletisme adaptat

La característica més important de les carreres per persones cegues, és que van acompanyats per un atleta vident.

Els atletes totalment cecs van acompanyats d’un guia i va lligats amb una corda.

Adaptacions necessàries especials

Persones cegues i deficients visuals. Discapacitats intel·lectuals. Paralítics cerebrals. Discapacitats físics (Amputats). Lesions medul·lars. Sords.

Tipus de discapacitat que poden practicar

S’estableix el reglament de la IAAF. Es divideixen en dos categories; “B1 i B2”. Es practica mitjançant l’ajuda d’un guia. Els atletes B1 necessiten portar ulleres opaques

per tal d’aconseguir homogeneïtat entre els participants.

Reglament

Classificació de proves

S’ha desenvolupat 3 tipus de pròtesis per membres superiors (amputacions de braços i mans) i inferiors.

Equipament

Material per competir

Atleta de l’Alt Empordà