ANIMACIÓ

MÒDUL I – L’EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT

ARRELS HISTÒRIQUES

Les ombres del món extern, projectades per una foguera, sobre una paret al fons de la caverna de Plató (Mite de la Caverna), poden semblar la gènesi del cinema o dels dibuixos animats. Tenim un exemple amb el teatre d’ombres, tradicional en la cultura xinesa.

El desig d’animar la matèria inanimada ha perviscut al llarg de tota la història de la humanitat gràcies a la llegenda i la literatura.

A les coves de Lescaux (França) o Altamira (Espanya) no sols descobrim la forma dels animals allà representats, sinó també el seu comportament i les seves accions.

Caldrà esperar fins al final del segle XIX per a descobrir el fet físic que fa possible la captació del moviment. El 28 de desembre de 1895, els germans August i Luis Lumière fan la primera projecció cinematogràfica, en el subterrani del Gran Cafè del Boulevard des Capucines de París.

Una de les tècniques de representació més antigues és la llanterna màgica, amb la projecció d’imatges mitjançant la llum.

El 1644, Kircher, jesuïta, va publicar l’article “Ars magna lucis et umbrae” (L’art de la llum i l’ombra), en què explicava el fenomen de la projecció de la llum a través de lents òptiques i miralls, i la reflexió i refracció que aquesta produeix.

Gaspar Schott, alumne de Kircher, també jesuïta, va inventar el projector. En lloc d’una tira horitzontal d’unes mides limitades, col·locava les imatges sobre un suport de forma circular i es projectaven aquestes ràpidament i continuadament.

En 1736, Pieter Van Musschenbrock, físic holandés, va dibuixar la primera imatge animada. Va presentar una sèrie de dibuixos d’un molí de vent en què les aspes, dibuixades en fases progressives, completaven el cicle de rotació.

El 9 de desembre de 1824, el matemàtic anglès Peter Mark Roget va exposar la definició científica de la captació del moviment, davant dels membres de la Royal Society de Londres. Va construir un aparell senzill que es considera l’avantpassat de les joguines òptiques posteriors. Els seus estudis van tenir una influència determinant en investigacions posteriors: Plateau, considerat l’autèntic pioner del dibuix en moviment.

El 1878, Edward Muybridge va descompondre el moviment utilizat la fotografia: va situar dotze càmeres fotogràfiques al llarg del trajecte que recorreria un cavall.

Jules Marey, captivat per Muybridge va fabricar un arsenal d’aparells destinats a registrar el moviment. Entre ells el fusell fotogràfic, que consistia en un aparell que permetia fer dotze fotografies en el transcurs d’un segon. El 1888, Marey va inventar la cronofotografia, que consistia en impressionar imatges consecutives sobre paper sensibilitzat. El 1890, la impressió es

va fer sobre pel·lícula sensibilitzada. Van ser, doncs, les primeres pel·lícules de la història del cinema.

Georges de Meny, col·laborador de Marey (1881-1894) va tractar d’explotar comercialment la cronofotografia. De Meny va establir les bases per a la construcció del cinematògraf dels germans Lunière.

El cinema no va fer desaparèixer el dibuix com a eina de representació del moviment, sinó tot el contrari. Va continuar sent el suport que va permetre establir les bases de la tècnica d’animació.

Una extensa tradició de jocs òptics es va desenvolupar a Europa a partir del segle XVIII. El més universal consisteix en una cartolina en què es dibuixa en una cara un ocell i en l’altra, una gàbia. Fent girar vertiginosament aquesta cartolina davant de l’ull, l’espectador veu l’ocell dins de la gàbia.

El 1834 William George Horner va inventar el zoòtrop, aparell molt popular en l’època, considerat un dels precedents de l’animació. Consistia en un tambor, que per la part interior tenia una tira amb una seqüència que desglossa una acció de moviment dibuixada. L’espectador mira des de fora cap endins per unes escletxes. Quan es fa girar el tambor es pot veure el moviment.

LA FOTOGRAFIA

La fotografia és la tècnica de capturar imatges de la realitat per a imprimir-les sobre una superfície emulsionada.

La paraula esta formada per dos conceptes: photos, que significa “llum” i graphis, que significa “dibuix”.

Abans que s’anomenés fotografia es va denominar daguerreotípia, en honor de qui va ser l’inventor, el francès Louis Daguerre (1787-1851), que havia perfeccionar descobriments anterior de Joseph-Nicéphore Niépce (1765-1833).

El 1873, Edweard Muybridge (1830-1904), nascut a Anglaterra i emigrat als Estats Units, es va valer de trucs per sintonitzar seqüències de fotografies, muntades i projectades a la velocitat convenient, per a poder poduir la sensació de captura del moviment real.

ELS PIONERS DE L’ANIMACIÓ

Alguns del descobriments més importants que van donar peu al cinema, van ser aportats per un animador de dibuixos, pare dels dibuixos animats, Émile Reynaud. En 1888 va presentar el Théâtre optique, la primera pel·lícula d’animació de dibuixos, pocs anys abans que els germans Lumière presentessin la primera pel·lícula d’imatge real. Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot!) és una

pel·lícula de dibuixos animats, que Reynaud va estrenar el novembre de 1892, al Museu Grévin de París.

Winsor McCay, el 1911 va publicar en el New York Herald, la seva principal aportació a la història del còmic: Little Nemo in Slumberland. Aquesta obra va establir gairebé tots els conceptes en què basarà el còmic modern.

El còmic és un llenguatge expressiu, que es refereix a la fusió d’imatges i textos en un mateix espai, la vinyeta, i a la successió d’aquestes en tires o en pàgines, per a explicar una història.

McCay va presentar la versió animada en una pel·lícula de 18 minuts de durada: Gertie the Dinosaur (1914).La part inferior esquerra de la pel·lícula estava en blanc. Aquest espai es reservava per posar-s’hi ell en persona, disfressat de domador amb fuet a la mà, dirigint les accions del dinosaure animat.

Max Fleischer (1883-1972) va fer animacions de dibuixos calcant els moviments sobre imatges capturades de la realitat. Va patentar aquest sistema com a rotoscòpia (1917). Va inventar també

el rotògraf per fusionar dibuixos animats en pel·lícules d’imatge real. Max Fleischer en 1924 va presentar la primera pel·lícula de dibuixos amb àudio incorporat.

Quirino Cristiani (1896-1984), caricaturista i animador, va dirigir el primer llargmetratge de dibuixos animats, El apòstol (1917).

William Hanna (1910 i Joseph Barbera (1911-2006), van ser dibuixants destacats abans de dedicar-se al cinema d’animació. Van ser els principals productors de dibuixos animats per a la TV, en el seu moment.

Walt Disney (1901-1966) va ser el creador de l’empresa de dibuixos animats més important de tots els temps.

Osamu Texuka (1928-1989) destaca com a mestre d’animadors i dibuixants de manga.

Jiri Trnka (1912-1969), il·lustrador, dissenyador d’escenaris i animador txec, es va basar principalment en l’animació de titelles articulables.

Contemporàniament es parla de cinema d’animació i no de cinema de dibuixos animats.

Georges Mélies (1861-1938) va presentar el 1902 Viaje a la luna, pel·lícula en la qual s’empraven escenografies teatrals i tot tipus de trucs d’il·lusionisme basats en recursos d’animació.

Segundo de Chomón (1871-1929) va destacar per l’animació d’objectes a les seves pel·lícules The haunted hotel (1906) i El hotel eléctrico (1908). L’animació d’objectes es feia fotografiant els objectes fotograma a fotograma.

El stop-motion és una tècnica actual d’animació fotograma a fotograma en què es basa actualment l’animació de plastilina, titelles articulables o cartolines retallades.

IMATGE I MOVIMENT

L’animació ens aporta el coneixement d’una tècnica concreta d’aplicació comercial, però també ens facilita una eina d’experimentació i d’expressió artística.Animar significa “donar vida”, és a dir, crear moviment.

El valor del moviment és el resultat de la relació successiva entre imatges. No és important un dibuix o una imatge concreta i individual, sinó el que es percep mitjançant la seva successió.

Actualment es classifica el cinema d’animació en dos grups: el de l’animació clàssica o tradicional i el de noves tecnologies.

La tècnica d’animació és art plàstic (pot moure qualsevol forma amb qualsevol tècnica), és ritme (la rítmica que conté el moviment), és tridimensió (les formes es mouen per un lloc determinat).

Joseph Plateau (1801-1883) va descobrir la persistència òptica o persistència retiniana el 1829. És un defecte de l’ull humà que fa que qualsevol imatge que es veu persisteixi uns instants a la

retina. Així, si es projecta una sèrie d’imatges estàtiques que descriuen moviment, en la quantitat i velocitat adequades, es produeix la il·lusió del moviment real.

La quantitat d’imatges que s’han de representat per a obtenir la il·lusió del moviment ha variat en el temps. Al 1920 es pensava que eren setze o divuit imatges. Actualment depèn del sistema de vídeo imperant a les diferents zones comercials del món:

- PAL, Europa, 25 imatges per segon- NTSC, EUA, 30 imatges per segon

Els dibuixos animats japonesos, anime, han proveït totes les televisions mundials, amb sèries per a totes les edats i tots els gèneres.

El cinema d’animació crea moviment i el d’imatge real es limita a registrar-lo.

Aviat es va desglossar els dibuixos en capes diferents, que permetria fer amb més agilitat els moviments del fons i tots els moviments en general.

El 1915, l’america Earl Hurd va patentar l’ús dels fulls transparents (acetats) que permetien superposar sobre un fons fix els personatges i altres elements mòbils.

El 1935 Wald Disney va perfeccionar la truca.

EVOLUCIÓ DE LES TÈCNIQUES D’ANIMACIÓ

Esquema de les tècniques d’animacióPrimers experiments: animació sense pel·lícula

Llanterna màgicaTaumatropFenaquistoscopi

ZoòtropFoliscopi

Tècniques i arts animadesArt cinèticRecorreguts de neó

Llums en circulacióMiniatures animades

Cinema d’animacióAnimació sense càmera Raspadures i puntura sobre pel·lícula

Dibuix directeDibuix de so

Animació amb càmera imatge per imatge (pas a pas)Animació en pla Pintura animada davant de la càmera

Animació de retallablesSiluetes animadesPols animatsPintura animada sobre vidreAnimació de collages i fotosPintures animadesAnimació per raspaduresAnimació per ordinador

Animació en tres dimensionsObjectes animats Animació de marionetes

Animació amb plastilina o pasta de modelarPantalla d’agullesPixilacióImatge realImatge per imatge

Dibuixos animatsDibuixos animats sobre paperDibuixos animats sobre planxes

Efectes especialsCronofotografiaRodoscopiSobreimpressions

Esquema de les tècniques d’animacióAnimació amb càmera o ordinadorManipulació en continu Animació plana

Animació en tres dimensionsAnimació electrònica compatible amb dibuix animatAnimació electrònica

La persistència retiniana és el fenomen de retenció de les imatges a la nostra retina durant un curt espai de temps. La relació successiva de 24 imatges per segon ens donarà la sensació de moviment.

Podem distingir tres tipus diferents de fórmules per a efectuar el moviment:

- Animació full – En aquest tipus de moviment farem 24 imatges o dibuixos per a restituir qualsevol moviment, és a dir, una imatge per fotograma.

- Animació intermèdia – Assignarem dos fotogrames a cada imatge o dibuix. En un segon tindrem 24 fotogrames i dotze imatges. En filmar l’animació farem dos fotogrames de la mateixa imatge o dibuix.

- Animació limitada – Assignarem tres fotogrames a cada imatge i la distància entre cadascuna d’elles i la retenció a la nostra retina serà superior. La majoria de sèries televisives estan fetes amb aquest sistema.

REPRESENTAR EL MOVIMENT EN ANIMACIÓ

Isaac Nerton (1642-1727) el 1687 va descobrir les lleis que porten el seu nom. És imprescindible tenir un coneixement d’aquestes lleis per a poder representar el moviment.

LLEIS DE NEWTON

- Primera llei de Newton. La inèrcia – La condició necessària perquè un punt material persisteixi en el seu estat de repòs o de moviment rectilini uniforme, és que la suma de les forces que graviten sobre ell sigui nul·la.

- Segona llei de Newton. La força – La variació de la quantitat de moviment d’un punt material és igual que el resultant de les forces que graviten sobre ell.Un cotxe quan arrenca ha de vèncer la inèrcia amb el motor que l’impulsa. Per a parar-lo cal aplicar-li una altra força per alentiment o per obstrucció.

- Tercera llei de Newton. L’acció i la reacció – A qualsevol força d’acció exercida correspon una força de reacció igual que l’oposada.El cotxe tindrà un retrocés després de l’impacte. Com més gran l’impacte, més gran el retrocés.

ANIMACIÓ PER ORDINADOR

El 1964, l’empresa americana Bell Laboratories, va possibilitat que Ken Knowlton (1931) comencés a desenvolupar tècniques orientades a la producció de gràfics animats.

John Whitney (1917-1995) va representar la primera obra audiovisual Permutations (1967). Es tractava d’una animació que complementava música i imatges abstractes en temps real.

Tron (1982), dirigida per Steven Lisberger i produïda per Disney, va ser el primer film amb efectes especials i escenografies digitals. Però va ser una pel·lícula pobra expressivament per les limitacions tècniques de l’època. També va ser rebutjada a l’Oscars als millors efectes especials perquè es va considerar que utilitzar tècniques digitals era fer trampa.

L’APOTEOSI DEL 3D

El 3D va anar guanyant terreny amb la incorporació de models 3D dins del cinema realista.

The Abyss (1989) de James Cameron va representar un salt qualitatiu en l’animació 3D aplicada al cinema.Jurassic Park (1993) de Steven Spielgerg va obtenir l’Oscar de l’Acadèmia als millors efectes especials.La màscara (1994) de Churck Russell és la primera pel·lícula que barreja la imatge real amb el 3D sense dissimular-ho.Titanic (1997) de James Cameron incorpora moltes seqüències realitzades íntegrament en 3D o incrustades amb la imatge real.Toy Story (1995) de John Lasseter (Pixar/Disney) presenta el primer llargmetratge d’animació de personatges fet íntegrament en 3D. Va guanyar l’Oscar al millor llargmetratge d’animació.A partir d’aquí comença la competició de les grans factories amb Pixar/Disney:

- Anz (hormigaz) (1998), Dreamworks- A Bug’s Life (Gusanos) (1998), Pixar/Disney- Ice Age (L’edat de gel) (2002), Fox- Final Fantasy (2001), Columbia- Jimmy Neutron: El nen inventor (2002), Paramount- Polar Express (2004), Warner

Tant Final Fantasy (2001) com Polar Express (2004) han utilitzat la captura dels moviments motion capture. Consisteix en captar els moviments i les expressions facials d’un personatge real mitjançant sensors i transmetre’ls al personatge virtual.

ELS RECURSOS DEL 2D

La indústria del 2D, adscrita a la TV s’ha continuat desenvolupant, per a ser més barata.

L’any 1986 apareix una de les animacions més famoses, l’AMIGA, The Juggler, d’Eric Graham, i el primer programa de generació d’imatges 3D, Sculpt3D de Byte by Byte.

El 1996 va aparèixer la programació Flash d’animació 2D. Aquest programa ha resultat una bona eina per a la creació d’espais web. Incorpora les possibilitats d’animació mitjançant l’Action Script.