Embed Size (px)
Citation preview
Tema 9. El segle XVII. Absolutisme i Barroc
Per Antonio Suau Forés, professor interí, curs 2014-15
Pícaros i captaires
• Societat espanyola s XVII heterogenia
• Picaros : gent que treballa eventualment i quan no treballen es dediquen a cometre petits delictes (estafes, hurts,etc).
• Rufià: delinqúent que emplea la violència
• Captaires, gent que no pot treballar (malaltia, enfermetat, etc) i es dediquen a demanar 8almoina). 1597, Sevilla, limiten el nombre de captaires donen llicencies de mendicitat.
1. Segons el text, quines diferències hi havia entre un pícaro i un rufià? I entre un captaire i un gandul
2. Cerca en un diccionari els quatre termes anteriors. Escriu en el quadern, de cada un, aquella definició actual´més coincident amb el seu sgnificat històric.
1. L’espai i el temps
1.a Les transformacions del s XVII
• S. XVII: canvis a Europa.:– Perdua de hegeomia de la Monarquia Hispànica,
hegemonia que passa a França.– Pas de la monarquia autoritaria a la monarquia
absolta.– Primer sistema parlamentaria (Anglaterra)– Triomf del mercantilisme– Augment del poder econòmic de la burgesia = crítica
al sistema estamental• Avanços científics.
– Métodes racionals de coneixement = • ciencia moderna basada en obsrvacio i raó• Art Barroc
1.2 La situació internacional• Conflictes importants al s XVII:
– Guerra dels 30 Anys• Inicialment: enfrontamente entre el Emperador (catolic i unitari) i
els prínceps alemanys (protestans i autonomia propia)• Expansió de l’enfrontament
– Reanudació de la guerra d’Espanya i els Paissos baixos– Ajuda de França, Suecia (Gustau Adolf), Dinamarca anglaterra als
prínceps protestants– Paz de Westfalia (1648)
– Guerres expansives franceses: • Iniciades amb la intervenció a la guerra dels 30 anys• Principalment amb Espnaya (Pau dels Pirineus, 1659)• Continuades amb els que es coneix com Guerres de Lluix XIV.
(teoria de les fronteres naturals)
La Guerra dels 30 anys
Firma de la Pau de Westfalia
Europa després de la Pau de Westfalia 1648
1.3 La situació de la monarquía hispànica
• Espanya, al s XVII, Austries menors: Felip III (1598-1621), Felip IV (1621-1665), Carles II (1665-1700).– Caràcter dèbil– Govern dels vàlids– Decadència política,
demogràfica i econónica
• La monarquia hispànica seguia essent un poder a tenir en compte pels seus dominis.
Territoris perduts a la Pau dels Pirineus
Activitats per a progressar, pag 205
• Organtzar la informació1. Llegeix l’epígraf 1.1 sore els
canvis ocorreguts al segle XVII. A continuació organitza’ls en política, economics, socials i culturals
• Comprendre la realitat històrica
2. Indica els esdeveniments històrics ocorreguts el 1648 i 1659. Després, contesta: qin monarca espanyol regnava en aquests anys.
3. Compara en un quadre la Guerra dels Trenta Anys i la Guerra Franco-espanyola. El quadre ha d’incloure: cronologia, causes, contendents, tractat de pau que va posar fi a l’enfrontament i canvis territorials.
• Interpretar el llenguatge cartogràfic
4. Obsrva el mapa de la pau d eWestfàlia i anomena els territoris euroopeus de la monarquía hispànica. Qin territori se’n va independtzar per aquest tractar de pau?
2. Els sistemes de govern
-Pas de la monarquia autoritaria a la monarquia absoluta
-Parlamentarisme anglés.
2.1 Les monarquies absolutes
• Monarquia absoluta:– Rei concentra tots els poders– Rei “passa” d’institucions
tradicionals (Corts, etc)• Bases de l’absolutisme
– Monarquia d’origen diví (poder del rei ve de Dèu i només es justifica davant l’Altissim
– Centralisme admnistratiu: control de tota l’administració mitjançant funcionaris
– Control dels impostos– Reforç exercit (força del rei).
Desaparició o transformació de les forces territorials.
2.2 La França de Lluis XIV
• Lluis XIV de França (1643-1715), millor exemple de l’absolutisme.– Govern des del seu gran palau de
Versalles– Concentra poder executiu,
legislatiu.– Administració pel tot el regne.– Organitza sistema de recaptació
d’impostos
• Model a seguir per les monarquies europees
Palau de Versalles (França)
Posar enllaç audiovisual a internet
2.3 Els sistemes parlamentaris• Anglaterra
– Carles I: tendencia a l’absolutisme. Enfrontament amb Parlament
– Guerra Civil (1640-1649). Execució de Carle I.– Dictadura de Cronwell– Restauració dels Estuard. Nova tendència a
l’absolutisme– Revolució de 1688. Derrocament de Jaume II.
Dnastia dels Orange (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (1689). Inici del parlamentarisme modern
– Inici de les Guerres Jacobites
• Provincies Unides (Holanda)– Independència d’Espanya. Establiment d’una
república “federal”: cadascuna de les 7 provincies té el seu parlament; als Estats Generals es reunien per prendre decisions comunes.
– Govern presidit per l’Statuder
Revolució anglesa de 1688
L’Imperi Alemany
• Conglomerat de territoris independents, des de l’Edat Mitjana.
• Organs: emperador i Dieta.• Problemes:
– Xoc emperador-prínceps– Lluites protestants-catòlics
• Guerra dels 30 anys (1618-48).Tractat de Westfalia:– Hegemonia francesa– Afermament del poder dels nobles. Debilitació del
poder del emperador.
Tasques per a progressar, 206-7
• Comprendre textos i informacions
1. Diferencia les monarquies absoluta i autoritaria
2. Esmenta les bases del poder absolut dels reis.
• Aplicar-hi coneixements3. Escriu la idea defensada per
Bossuet en aquesta frase: <<Els´ríncpes actuen com a ministres de Déu [..] per mitjà d’ells, Déu exerceix el su poder. Per això, el tron reial no és el tron d’un home, sinó el de Déu mateix>>
• Prouir textos
4. Explica, am les teves pròpies paraules, què va voler dir Lluis XIV quan va afimar: <<L’Estat sóc jo>>
5. Resumeix les iedees de Bossuet i Locke
• Relacionar informacions
6. En quins estats europeus no es va imosar la monarquia absoluta?
3. La població i l’economia europees
3.1 L’evolució de la població, s XVII
• Escas creixement de la població europea (106 a 130 milions)– Estancament de la població
a molt de paissos– Decreixemnt a d’altres
(Espanya perd mig milió d’habitants)
• Causes– Males collites– Epidèmies (principalment al
sud d’Europa)– Guerra dels 30 anys i
posteriors
La pràctica econòmica: el mercantilisme
• Mercantilisme = riquesa d’un pais resideix en la quantitat de metalls preciosos que poseeix. Defensa
– Intervenció de l’Estat a l’economia• Foment exportacions• Impuls manufactures nacionals• Prohibició de sortida materies primeres• Tases aduaneres a importacions (protecconisme)
– Conquesta de nous mercats• Ocupació de nous territoris que han de comprar
productes a metrópoli (pacte colonial)• Creació de companyies de Comerç (Companyia de
les Indies Orientals a Anglaterra i Holanda, per exemple). Monopoli d’algun article
• Anglaterra, Provincies Unides, França.• Espanya, bàsicament bullionista (acumulació de
la majorqüanttatd’or i plata al pais)
Les transformacions econòmiques: el mercantilisme
• Naixement del capitalisme comercial– Augment del comerç provoca l’origen de grans companyies comercials
• Companyia holandesa de les Indies Orientals
– Noves tècniques comercials• Prestecs porten al creixement de les entitats bancaries (Banc d’Amstedam,
1609)• ES creen les bosses (Amsterdam, 1608)
– Millor coneixements dels corrents d’aire i marins.• Mercantilisme: teoria econòmica que propugna l’acumulació de capital
pels estats. Per aconseguir-ho, dues pràctiques:– Bullionisme (de bullion-lingot d’or), acumulació de metalls preciosos– Proteccionisme econòmic– coneixements dels corrents d’aire i marins.
• Versió francesa del mercantilisme: Colbertisme (de Colbert)– Foment de l’agricultura– Creació d’industries estatals– Augment de taxes duaneres– Foment del comerç exterior
Crisi de l’agricultura i de l’artesania
• Agricultura– Reducció producció agraria per anormals
causes clmàtiques– Crisi afecta sobretot, a Europa Oriental i dus.– Excepció a Anglaterra i Provincies Unides
per:• Noves tècniques per conservar fertilitat dels sol
(guaret substituit per plantes ferratgeres; selecció d¡’especies millor adaptades)
• Artesania. – Crisi causada per
• Control gremis
– Canvs per saltar-se control• Treball a domcili• Manufactures reials (grans tallers amb
nombrosos artesans a sou d’un empresari o estat)
• Desevolupament del comerç (Holanda, França, Anglaterra)
– Creació dels seus imperis colonials (en detriment, de vegades, de Espanya i Portugal)
– Companyies comercials privilegiades
• Desenvolupament d’un capitalisme comercial i financer
– Augment circulació de moneda– Increment del crèdit– Creació de societats per
accions i dels bons– Aparció de Borses
(Amsterdam i Londres) on es negocia amb les accions
Detall de La Borsa d’Amsterdam, de Job Adiaenszon Berckheyde. Aquesta borsa fou la més antiga del món. Es va fundar al 1602 poer la Companyia Holandesa de les Indies Orientals per a fer trater amb les seves accions i bons.
3.4 L’auge del comerç
Les transformacions econòmiques
• Millora de la navegació marítima– Millora de les naus (Galeons)– Nous sistemes cartogràfics
(projecció de Mercator)– Millor coneixements dels corrents
d’aire i marins.• Canvis al comerç
– Europa importa productes de luxe americans (pells, perles, etc) i metalls preciosos
– Noves rutes comercials: • esclaus d’Àfrica, controlat per
neerdanlesos i anglesos; destinats a les plantacions.
• especies d’Indonesia, controlat pels neerdanlesos
– Europa exporta: teixits, vins i productes manufacturats
– Comerç Triangular: Europa (productes manufacturats a)- Àfrica (esclaus a) – Amèrica (productes americans a) - Europa
Tasques per a progresar, 207-208
• Usar el vocbulari adequat1. Cerca en el vocabulari i defineix:
mercantilisme, accions i borsa
• Comprendre textos i informacions
2. En el s XVII, com i per què va intervenir l’estat en l’economia
3. En què es diferenciaven el treball a comicili i la manufactura?
• A què es va deure l’aparició d’aquestes noves formes de producció?
• Obtenir informació4. Cerca en un idccionari o en
internet el terme colbertisme i resol aquestes qüestions: d’on porcedeix el terme? Al merantilisme de quin país s’aplica?
• Interpretar el llenguatge cartogràfic
5. Conslta el mapa i escriu les àrees amb què comerciaven els espanyols, els ortuguesos, els anglesos , els holandesos i els turcs.
4 La monarquia hispànica i els seus problemes
4.1 La política de la monarquia
• Encara que el llibre diu que es va implantar la monarquia absoluta a Espanya, no és cert.
• Govern dels validos.– Felip III: D. de Lerma y D
d’Ucena;– Felip IV: C.D. de Olivares
• Respecte del sistema de govern de cada territori de la Corona
• C-D de Olivares: llei d’armes. Provoca
– Alçament Portugal. Independencia
– Alçament Catalunya. Rebel·lió controlada manu militari (no com diu el llibre)
4.2 Les dificultats demogràfiques
• Descens de la població (entre 500000 a 2 milions segons estudis). Causes:– Guerres– Males collites– Emigració a Amèrica– Expulsió dels
moriscos(1609).Pelotazo urbanístico del D de Lerma. 300.000 expulsados -aspectes negatius: perdua de ma d’obra especialitzada al camp, despoblament d’alguns pobles (R.de Valencia molt perjudicat)
4.3 Els problemes econòmics
• Crisi agrícola forta. Causes:– Expulsió dels moriscos afecta a conreus d’horta que són abandonats i
substituits per cereals.– Motius generals assenyalats abans.
• Artesanat (no industria) no avança. Motius.– Riquesa d’Amèrica aprofitd per comprar productes extrangers i no
fomentar artesanat nacional.– Endarreriment de l’artesaant porta a perdua de mercats exteriors.– Descens demogràfic provoca reducció del mercat interior– Suma: crisi dels gremis
• Comerç amb Amèrica descens per:– Pirateria– Contraband,– Reducció de l’arribada de metalls preciosos.
Tasques per a progresar, 210-11
• Comprendre la realitat històrica
1. Per què es van produir rebel·lions el 1640?
2. Esment alguns conseqüències de l’expulsió dels moriscos.
• Comprende informació gràfica
3. Am l’ajuda de la taula: a) calcula el creixement dels pa¨sos europeus i ordena’ls segons el seu major creixement demogràfic; b) Quins països vn crèixer més? Quins van perdre població?
• Utilitzar estratègies4. Fes un esquema amb les
causes de la crisi en el s XVII
• Proposar-se objectius5. Esbrina quines vn ser les
causes de l’expulsió dels moriscos.
A continuació, escriu-les, ordenadament, en el quadern.
5 La societat en l’època de l’absolutisme
• La Societat Estamental
• L’auge de la burgesia
5.1 Els estaments privilegiats
• La noblesa: – grup reduït, gran influència, propietari de moltes terres i ramats.
– Apropament al rei cercant favor
– Perjudicada per crisi agraria. Augment rendes a pagesos.
– Augment del seu nombre per venda de títols dels Austria
• Clergat:– Divisió alt i baix clergat
– Gran propietaria de terra.
– Gran influència
5.2 L’estament no privilegiat
• L’estament no privilegiat o tercer estat– Camperols
• Lliures a Europa Occ• Serfs a Europa Orient.
– Grup més nombrós.– Pateix guerres, crisi agraria, etc
• Burgesia comercial i de negocis– Nombrosa a Europa Occ. Augment riquesa– Escassa a Espanya. Compra terres i títols de noblesa.
• Grups urbans de petits comerciants i artesans– Pateix crisi artesanat. Augment de l’atur.– Treballadors males condiciions de vida.– Augment dels pobres i captaires a ciutats.
Tasques per a progressar, 212-213
• Comprendre la realitat social.
1. Con va afectar la crisidel segle XVI als diferents grups socials?
2. En 1uè es diferenciava la gurgesia espanyola de l’europea.
3. Analitza les imatges i escriu la informació que proprocionene sobre la societat i la forma de vida de cada estametn.
ASPECTES DE LA VIDA QÜOTIDIANA
6 La ciència i la cultura
6.1 La revolució científica
• S. XVII. Es posen bases de la ciència moderna:– Empirisme. Francis Bacon va crear
mètode científic: observació de la realitat per exposar hipòtesi que s’han de demostrar científicament.
– Racionalisme, René Descartes. Defensa l’usde la raó per comprendre la realitat
• Avanços a varies branques de la ciència:– Matemàtiques (Descartes, coordenades
cartesianes; Neper, logaritmes).– Física (Galileu, principi de la inèrcia;
Newton, llei de la gravetat)– Asronomia (Kepler, estudi òrbites de
planetes; Galileu confirma Heliocentrisme de Copèrnic.
6.2 Els progressos de la tècnica
• Nombrosos invents– Telescopi, perfeccionat
per Galileu (1609)– Màquina calculadora,
Pascal (1642)
– Baròmetre, Torricelli (1643)
– Microscopi, holandès Jansen (1590) i Galileu.
6.3 L’esplendor cultural
• Època de crisi econòmica però riquesa cultural
• A Europa: a literatura Milton (anglaterra), Moliere i Racine (França); filosofia gent com Descartes, Bacon, Hobbes i Locke.
• A Espanya. Segle d’Or– Literatura: Cervantes, Quevedo
(critica de problemes polítics amb estil conceptista) i Gòngora (culteranisme, evasió de la realitat).
– Teatre: Lope de Vega (Fuenteovejuna), Tirso de Molin (el burlador de Sevilla), Calderón de la Barca (La vida es sueño)
Tasques per a progressar, 215
• Dominar continguts fonamentals.1. Diferència entre l’empirisme i el racionalisme.
• Obtenir informació2. Informa’t abns de contestar: en l’actualitat es
continua utlitzant algun invent d’aquesta època?
• Relacionar informacions3. Qina realció hi ha entre el teatre i els corrals de
comèdies? Esmenta els principals autors de teatre espanyols i una obra representativa de cada un.
7 L’art barroc. L’arquitectura
7.1 El Barroc
• Apareix s XVII a Roma i s’exten per Europa• Encara que els artistes es consideraven continuadors de
l’Antigüetat clàssica i el Renaixement, es trenquen normes– Novetat– Moviment– Contrastos– Gust per la sorpresa– Teatre i desig de provocar emoció
• Clients principal– Esglesia catòlica: propaganda de la contrarreforma– Monarques absoluts (Manifestació de poder)– Burgesia enriqueda (demostració dels seu èxit)
7.2 Les característiques de l’arquitectura barroca
• Elements arquitectònics empleats d’origen classic però amb modificacions– Murs i plantes tenen moviment per l’us de linees corves– Suports, no respecten proporcions clàssiques, surten de
nous (salomònica9– Corves voltades guanyen profunditat.
• Edificis principals– Religiosos, amb plantes ovalades, el·líptiques o
mixtilineies– Palaus, molt decorats a interior i exterios
7.3 Les escoles arquitectòniques
• Roma. Papes tracten d’exaltar poder esglesia– Benini (columnata de la plaça de Sant Pere; baldaquí de Sant Pere– Borromini. Esglesies amb movimient (Sant Carles de les Quatre
Fonts, Sant Ivo)
• França. Major gust per la línea recta i menor recarregament decoratiu.– Mansart. Palau de Versalles.
• Espanya. – 1ª meitat del segle, perduració de l’estil herreria (sobrietat)
• Gómz de Mora (Convent de la Encarnació, Plaza Mayor i Ajuntament a Madrid.
– 2ª meitat s. XVII-XVIII. Decoració més recarregada (churrigueresco)
• Germans Xoriguera.• Façanes de les catedrals de Granada i Jaén.• Al s XVIII, Plaza Major de Salamanca, façana de l’Obradoiro.
Tasques per a progressar
• Conèixer manifestcions artístiques.
1. Escriu cinc adjectius que defineixin les cracterístiques de l’art barroc.
• Valorar la funció de l’art.
2. Qui eren els clients dels artistes barrocs? Quin valor tenia l’art per a cada un d’ells?
Tasques per a progressar
• Analitzar estils, artistes i obres.
3. Descriu els elements caracteristics de l’arquitectura barroca de les il·lustracions.
4. Assigna els arquitectes següents a la seva escola corresponent: Gómez de Mora, mansart, Bernini, els germans Churriguera.
8 L’escultura i la pintura barroques
8.1 Caràcters generals
• Pintura i escultura barroques. Caracterítiques comunes– Naturalisme, expressivitat, moviments en actitud i vestidures,
contrastos de llum i ombres, composicions lliures i complexes.
• Temàtiques– Religiosos als paÍsos catòlics, sobretot– Mitològics– Vida qüotidiana de la burgesia i poble– retrats
• Pintura mural o a l’oli, -destaca importància del color, els contratsto de clarobscur, recerca de la profunditat mitjantçant la perspectiva aèrea. Temes– Paisatges– Natures mortes o bodegons.
8.2 Les escoles escultòriques
• Itàlia– Bernini: obres mitològiques (Apol·lo i Dafne; exaltació del
Papa (Tomba d’Urbà VII) o temàtica contrareformsta (Extasi de Santa Teresa)
• Espanya. Destaca sobretot, la talla d’imatges religioses(realisme i expressivitat) destinades a retaules o “pasos”
• Centres d’imagineria barroca– Valladolid: Gregorio Fernàndez– Sevilla: Martínez Motañés– Granada: Alonso Cano.
LA ESCULTURA I LA SEVA TEMÀTICA
8.3 Les escoles pictòriques europees
• Italia. Caravaggio: naturalisme personatges i tenebrisme. La vocació de Sant Mateu, La conversió de Sant Pau.
• Holanda: Rembrandt, claroscur, retrats realistes tant individuals (autorretrats) como col·lectius (Ronda de nit, Lliçó d’anatomia, Els síndics del grem de drapers). Escenes qüotidianes i quadres religiosos
• Flandes. – Rubens. Moviment i dinamisme, ric colorit. Davallament o
Les Tres Gràcies.– Van Dyck. Disicple d’en Rubens. Treballa a Anglaterra.
Retrat de Carles I
LA PINTURA I LA SEVA TEMÀTICA
Tasques per a progressar, 220-221
• Comprendre tècniques i recursos expressius
1. Resol aquestes qüestions: en què consisteix la perspectiva aèria?, i el tenebrisme?
• Comprendre estils artístics2. Escriu quins tipus de termes
tracten l’escultura i la pintura barroques.
• Relaionar informacions3. Relaciona els artistes amb pintura
o escultura barroques: Gregorio Fernández, Rembrandt, Caravaggio, Bernini, Rubens
4. Atribuex les obres segënts a l’artista corresonent: Retrat de Carles I d’Angleterra; Ronda de nit; el Davallament; La vocació de San Mateu.
9 La pintura barroca espanyola
9.1 Les escoles pictòriques
• Diferents “escoles”– E. Valenciana. Pintors tenebristes
• Ribalta: Sant Francesc abraçant el crucificat.• Ribera. El martiri de sant Felip, Inmaculada Concepció
– E. Andalusa• Zurbarán. Bodegos i obres religioses com Sant Hug en el
refectori dels cartoixans• Murillo, gran lluminositat i colorit. Immaculades, Infants
menjant melò i raÏm– E. Madrilenya:
• Diego Velàzquez• Retratistes i temàtica relgiosa com Carreño de Miranda,
Claudio Coello
9.2 Velázquez, un geni universal
• Velázquez (1599-1660)
• Format a Sevilla. Tenebrisme, amb obres de forta il”luminació i granrealisme. La vella fregint ous o l’Aiguader de Sevilla
• 1625. Es trasllada a Madrid. Pintor del rei. Retrats del rei i temes mitològics com El triompf de Bacus o Els embriacs.
• 1629. Visita Italia.La farg de Vulcà. Influència italiana porta abandoament tenebrisme. Noves tonalitats verdoses i blavoses, llum més natural.
• 1631, retorn a Madrid. Retrats dels reis i La rendició de Breda
• 1649-1651, 2on viatge a Italia. Llenços de la Villa Medici. Adquireix gran maestria tècnica i perspectiva aèria. Les Menines, Les Filoses
Velázquez i la seva obra
Tasques per a progressar, 222
• Utilitzar estratègies1. Realitza un esquema amb les esocles pictòriques del Barroc espanyol. Ha
d’incloure els noms dels autors i alguna obra representativa de cada un.
2. Amb les dades del text, confecciona uneix cronològic de la vida de Velázquez i situa-hi les obres principals.
• Analitzar estils, artistes i obres
3. Tria un quadre de Velàzquez comenta’l.
10 L’estil barroc a les Illes Balears
10.1 L’arquitectura
• S. XVII. Entrada del barroc a les illes per influències italianes i franceses.
• Nous convents urbans• Nous tipus de plantes: creu grega i el·líptica en construccions
religioses. Esglesia d eSant Antoi abat (Palma) del s.XVIII• Portades, generalment, tipusabsidal.
– Ex. Sant ´Francesc i Montision (Palma)– Capelle de les ànimes (Ciutadella)– Ermita de Gràcia (Maó)
• S XVIII, influència barroca en edificis civils, urbanes i rurals: – Façana de Cort i Palau Episcopal (Palma)– Possesions rurals– Torre de guaita.
10.2 L’escultura
• A les Illes Balears, el és destacable de l’escultura brroca són els retaules de les esglésies i la decoració ornamental de les portades dels edificis religiosos, que és palesa en una gran varietat d’elements.
10. 3 La pintura
• A les Illes Balears, la pintura barroca va rebre les ifluències de les escoles valenciana de ribalta, francesa i italiana. Va aparèixer la tècnica del clarobscur i el conreu de gènere del retrat. Durant el s Xviii destaca la figura de Guillem Mesquida, sens subte el pintor més important de l’època del barroc a les I. Balears.
• Mesquida es va formar a venècia i Bolnya. D’enre les seves nombroses obres destaquen: El rapte d’Europa, Aurora i Rebeca vora el Pou, Zéfir,etc.
Tasques per a progressar
• Comprendre estils artístics
1. Quan es consolida l’estil barroc a la nostra comunitat?
2. Quins són les característiques de l’arquitectura barraco de les Illes Balears?
3. Què és alló més destacat de l’escultura barroca a les Illes Balears?
• Anàlisi d’estils artístic4. Cerca imatges d’edificis
barrocs europeus, espanyols i de Balears.Després escriu el títol i un comentari de cadascuna.
5. Analitza el quadre i digues per què la pintura de Mesquida és d’estil barroc
Aprèn destreses
Relaciona conceptes
• Usar vocabulari adequat1. Defineix de forma
concisa aquests termes:– Austria menors– Valido o favorit– Empirisme– Corral de comedies2. Escriiu una definició
dels conceptes columna salomónica i Rei Sol. Ajuda’l en cada cas, d’una d’aquestes imatges
Comprova les teves competències
Comprova les teves competències II
• Produïr textos3. Lesimatges inferiors d’un
microscopi i d’un telescopi. Un s’atribueix a Zachrias Jansen i l’altre va ser perfeccionat per Galileo.
Redacta un test de du lines explciant per què et pareixen iportants aquests invents. En la redacció han d’apareixer necesariament aquest termes: ciència moderna, revolució científica i innovacions tècniques.
Comprova les teves competències III
• Comprendre textos i informacions.
4. Llegeix els textos següents. Després, contesta les qüestions que s’hi formulen.
– De què tracten i qui eren els autors’
– Quin sistema polític defensa cadascun?
– Copia els textos en el qüadern i subratlla les frases on s’aprecien les idees de cada autor sobre el sistemes de govern.
Comprova les teves competències IV
• Comprendre l’espai
5. Analitza el mapa i resol aquestes qüestions:
– Indica el tema que tracta i l’espai geogràfic que representa.
– Fs n breu comentari de la cartel·la.
– Explica’l breument a partir dels teus coneixements sobre el tema.
Comprova les teves competències V
• Organitza informació temporal.6. Copia en el quadern els segúens
eesdeveniments i personatges històrics:
a) Duc de lermab) Comte duc d’Olivaresc) Expulsió dels moriscosd) Duc d’Ucedae) Batalla de Rocroif) Velazquez.
A continuació, fes un quadre resum com l’inferior i relaciona’ls amb un monarca espanyol del s XVII.
Comprova les teves competències VI
• Conèixer manifestacions artístiques.
7. Comenta breument les imatgs del costat. Abans, relaciona-les amb una escola arquitectònica del Barroc espanyol
