7 jornada gestió de sistemes dunars metroplitans smg-novembre2010r

LA GESTIÓ DELS SISTEMES DUNARS METROPOLITANS. Una perspectiva europea. NOVEMBRE 2010

ESTAT DELS PASSEJOS MARÍTIMS DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. NOVEMBRE 2010

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE Y MEDIO RURAL Y MARINODIRECCIÓN GENERAL DE SOSTENIBILIDAD DE LA COSTA Y EL MAR

TRAM EXECUTAT

TRAM EN EXECUCIÓ

TRAM PROJECTE EXECUTIU

TRAM PROJECTE BÀSIC O AVANTPROJECTE

TRAM EN ESTUDI

BOTIGUES DE SITGES

CASTELLDEFELS

GAVÀ

VILADECANS

EL PRAT DE LLOBREGAT

BARCELONA

SANT ADRIÀDEL BESÒS

BADALONA

MONTGAT

TRAMO EJECUTADO

autor MMAMB: Xavier Nogués, arquitecteany de redacció: 1991any d’execució: 1995-1996longitud: 1.900 msuperfície dunar tractada: 90.000m2inversió: 10.200.000 eurostemps execució: 18 mesos

recuperació del sistema dunar en un entorn molt degradat i antropitzat

CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM tram Ientre carrer alcanar i carrer n.10


Castelldefels, Tram I

CASTELLDEFELS, PASSEIG MARÍTIM Tram Ientre carrer alcanar i carrer n.10

EMPLAÇAMENT GENERAL

SITUACIÓ GENERAL


TRAMO EJECUTADO

autors MMAMB: Enrica Fontana i Xavier Nogués, arquitectesany de redacció: 2004any d’execució: 2009longitud: 1.950 msuperfície dunar tractada: 35.500 m2superfície plantació a la platja: 56.000 m2

inversió: 6.255.726’69 € temps execució: 17 mesos

• espai fortament antropitzat i degradat• la edificació arriba fins a la sorra• cal generar un nou passeig


CASTELLDEFELSTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina


Castelldefels, Tram II

CASTELLDEFELSTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram IIentre carrer 9 i avinguda República Argentina


SITUACIÓ GENERAL

TRAMO EJECUTADO

TRAMO EJECUTADO

TRAMO EJECUTADO

TRAMO EJECUTADO

CA

RR

ER

MA

STELE

R

CA

RR

ER

ES

TR

ELLA

DE M

AR

CA

RR

ER

50

9

CA

RR

ER

51

2

CA

RR

ER

DE LE

S B

AR

QU

ES

La proposta ordena el passeig en funció dels accessos, reflectint l’estructura de la trama urbana i la jerarquia dels seus eixos.A la trobada amb la sorra, els carrers s’estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig pròpiament dit, que s’estén sobre la platja, separat del front edificat a una distància entre 7 i 20 metres.La jerarquia dels eixos de penetració des de la ciutat es reflecteix en el tractament diferenciat dels accessos a la platja, per dimensió i per organització de les zones d’estar a la platja i dels serveis als banyistes.







SECCIÓ GENERAL DEL PASSEIG MARÍTIM

SECCIÓ DETALL DEL PASSEIG MARÍTIMSISTEMA AMB GEOCELDAS PER FORMACIÓ DE BASE DEL PASSEIG MARÍTIM

DETALL DEL SISTEMA DE GEOCELDAS


autors MMAMB: Xavier Nogués, arquitecteany de redacció: 2005any d’execució: 2008longitud: 310 msuperfície dunar tractada: 6.110 m2

inversió: 1.067.051 € temps execució: 6 mesos

GAVÀRECUPERACIÓ DE SISTEMA DUNAR EN EL FRONT MARÍTIM, tram III entre carrer Salou i Palafrugell


Gavà, Tram III

GAVÀRECUPERACIÓ DE SISTEMA DUNAR EN EL FRONT MARÍTIM, Tram IIIentre carrer Salou i Palafrugell


SITUACIÓ GENERAL

TRAMO EJECUTADO

CASTELLDEFELSTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram III entre terme municipal de sitges i avinguda República Argentina


autor MMAMB: Enrica Fontana, arquitectaProjecte bàsic: 2003

• cordó dunar preexistent en gran part del Tram• prat dunar perfectament establert


Castelldefels, Tram III



SITUACIÓ GENERAL

TRAMO EJECUTADO

PLATJA ZONA DE RESTAURACIÓ ZONA DE CONSOLIDACIÓ DE PASSEIG MARÍTIM CIUTAT DE VEGETACIÓ PSAMÒFILA VEGETACIÓ EXISTENT HALÒFILA



PLATJA ZONA DE RESTAURACIÓ ZONA DE CONSOLIDACIÓ DE PASSEIG MARÍTIM CIUTAT DE VEGETACIÓ PSAMÒFILA VEGETACIÓ EXISTENT HALÒFILA

PROYECTO DE TRATAMIENTO AMBIENTAL DEL FRENTE MARÍTIMO DE CASTELLDEFELS - TRAMO III entre avenida República Argentina y el t.m. de Sitges

Alzado general

Sección ASección BTRAMO PROYECTO EJECUTIVO


BOTIGUES de SITGESTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM

autors MMAMB: Enrica Fontana i Cristina Saez, arquitectesprojecte executiu: 2010longitud: 1.200 m

inversió: 9.149.669 €

• vegetació interessant i consolidada• es diferencien tres zones:

- zona inundable- zona intermitja- zona amb cordó

dunar• es contempla la protecció de la vegetació mitjançant l’acordonament


Les Botigues de Sitges


SITUACIÓ GENERAL


Sección ASección BTRAMO PROYECTO EJECUTIVO


Alzado general


planta detall intervenció ambiental

VILADECANSFRONT MARÍTIM, FASE 2 - Passeig Tram I

autors MMAMB: Enrica Fontana i Cristina Saez, arquitectesany de redacció projecte executiu: 2010inversió: 3.058.813 €


• espai preservat per la dificultat d’accés• mínima intervenció en el sistema dunar


Viladecans, Fase II


EMPLAÇAMENT GENERAL SITUACIÓ GENERAL SITUACIÓ GENERAL

PROYECTO DEL FRENTE MARÍTIMO DE VILADECANS

Planta general

ZONA APARCAMENT


EDIFICIS AMB VALOR PATRIMONIAL

ZONA PLATJA

PINAR de Pinus pinea

CLARIANES en la PINEDA per PRESSIÓ ANTRÒPICA

MATORRALS SOBRE DUNES

CAMINS I ZONES DENUDADES ALTAMENT ANTROPITZADES SISTEMES DUNARS

EN REGENERACIÓ

anàlisis de sensibilitat ambiental que determina la situació del passeig


CAPTADORS DE SORRA

ALÇAT SECCIÓ

PANELL INFORMATIU PROHIBIT EL PAS

ACORDONAMENT PERIMETRALALÇAT



PANELL INFORMATIU TIPUS DE LA ZONA DUNAR VILADECANSFRONT MARÍTIM, FASE 2 - Passeig Tram I

TRAMO EJECUTADO

autor MMAMB: Xavier Nogués, arquitecteany de redacció: 1991any d’execució: 1995-1996longitud: 1.900 msuperfície dunar tractada: 90.000m2inversió: 10.200.000 eurostemps execució: 18 mesos

recuperació del sistema dunar en un entorn molt degradat i antropitzat


ESTAT DE LA VEGETACIÓ


Quadre de vegetació del projecte executiu


TRAMO EJECUTADO

PUNT 3 PUNT 2 PUNT 1

Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en tres punts del projecte


TRAMO EJECUTADO

PUNT 1

Avaluació de l’estat de la vegetació dunar en el punt 1


Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1


Primavera 2008

TRAMO EJECUTADO

1 4 5 6

9

10

Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1CASTELLDEFELS, PASSEIG

MARÍTIM tram Ientre carrer alcanar i carrer n.10

15

2

TRAMO EJECUTADO

Avaluació de l’estat de la vegetació: Punt 1CASTELLDEFELS, PASSEIG

MARÍTIM tram Ientre carrer alcanar i carrer n.10

Primavera 2008

4

6

51

1615

2

TRAMO EJECUTADO

PUNT 2





Primavera 2008

Tardor 2010

TRAMO EJECUTADO

4 13 15 18 19





Primavera 2008

Tardor 2010

15 168 1 18 19

TRAMO EJECUTADO

PUNT 3





Primavera 2008

Tardor 2010

TRAMO EJECUTADO

41 13 16 24



TRAMO EJECUTADO



Primavera 2008

Tardor 2010

1 16 24 4 8 19

TRAMO EJECUTADO

autors MMAMB: Enrica Fontana i Xavier Nogués, arquitectesany de redacció: 2004any d’execució: 2009longitud: 1.950 msuperfície dunar tractada: 35.500 m2superfície plantació a la platja: 56.000 m2

inversió: 6.255.726’69 € temps execució: 17 mesos

• espai fortament antropitzat i degradat• la edificació arriba fins a la sorra• cal generar un nou passeig


CASTELLDEFELSTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM, tram II entre carrer 9 i avinguda República Argentina

ESTAT DE LA VEGETACIÓ

TRAMO EJECUTADO

Quadre de vegetació del projecte executiu

CASTELLDEFELSTRACTAMENT AMBIENTAL DEL FRONT MARÍTIM,

tram II Entre carrer 9 i avinguda República Argentina

TRAMO EJECUTADO



Procès de construcció del passeig marítim – 2008-2009

TRAMO EJECUTADO PUNT 1

avaluació estat de la vegetació dunar en un punt del projecte






Tardor 2010

Procès de construcció del passeig marítim – 2008-2009

TRAMO EJECUTADO




10 11 16 8 20 1

TRAMO EJECUTADO




10 11 16 8 20

Tardor 2010

Àrea geogràfica: Platges del Àrea Metropolitana de Barcelona

Franja litoral del territori que forma part de l’Àrea Metropolitana de 42 km, aproximadament 29 km de platges gestionades per la MMAMB.

Superfície total aproximada 2.000.000 m2

Municipis: Montgat, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Barcelona, El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels.

Servei de conservació de platges des de 1987, amb objectius principals:

Millorar la qualitat i seguretat

Oferir un Servei més racional i econòmic

Optimitzar la relació Qualitat/Cost

Elevadíssima pressió d’us com gran espai d’esbarjo per a la població de l’Àrea Metropolitana i turísticaNombre de visitants 2009: 3.836.300 persones

Àrea geogràfica. Delta del Besòs.

Municipis: Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Montgat

Nº de visitants 2009: 2.092.423 persones (exclosa Barcelona)

Afectada per un procés de pèrdua de les sorres litorals

Espais pràcticament integrats al medi urbà

Superfície total de platja: 438.000 m2

Superfícies de terra o amb vegetació a les platges: 122.000 m2 (28%)

Amb poques possibilitats de restauració de sistemes dunars

Zones amb algunes espècies residuals característiques del medi

Àrea geogràfica. Hemidelta sud del Llobregat. Cordó dunar del delta.

Municipis: Sitges (Les Botigues), Castelldefels, Gavà, Viladecans i El Prat de Llobregat

Nº de visitants 2009: 1.743.877 persones

Afectada per un procés de redistribució de les sorres

Espais majoritàriament integrats al medi periurbà, i a la meitat nord a zones no urbanitzades

Superfície total de platja 1.562.000 m2, amb zones dunars vegetades 487.000 m2 ( 32%)

Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat

Cordons dunars regenerats

Espais dunars residuals

Altres espais que formen part de l’antic cordó dunar (no gestionats per la MMAMB)

Gestió intensivaMés a prop en quant a l’ús dels espais verds urbansEls processos associats més o menys congelatsParc de les Dunes, Parc del mar, passeig marítim de Gavà Mar...

Diversitat de situacions: Tipologies en funció del grau de conservació i la gestió

Es troben en la seva totalitat a Viladecans i el Prat de Llobregat

Son majoritàriament espais protegits

Conserven una part de l’estructura i son els espais menys antropitzats

Els processos no estan limitats por una línia urbanitzada

Superfície d’espai dunar gestionada: 156.500 m2

Tipus d’intervenció: Neteja puntual de zones vegetadesRespecte període reproductiu espècies protegidesNeteja manualNo es garbella la platja seca (zona de sorres sense vegetació)Actuacions puntals retirada de plantes invasores.

Diversitat de situacions:Zones protegides i entorn del espai d'interès natural del delta del Llobregat.


Cordó dunar i zona protegida (ZEPA) de Viladecans, al sud de la riera de Sant Climent


Cordó dunar i zona protegida (ZEPA) de El Prat de Llobregat. En primer terme passeres d’accés a la platja. El respecte per part dels usuaris no fa necessàries les tanques


Cordó dunar de El Prat de Llobregat. Conjuga serveis i accessibilitat a la platja amb els valors de biodiversitat.

Formen la major part dels espais verds dunars a les platges de Castelldefels i Gavà.

La seva topografia i estructura es artificial, son espais molt antropizats.

Freqüentació molt elevada

Afectació d’espècies invasores. Processos de recolonització.

El límit terrestre està congelat a la línia de edificacions i passeigs marítims.

Mantenen una part de la seva funcionalitat protectora del vent i de reserva de sorra en tempestes marines (Afectació a infraestructures i gestió).

Superfície gestionada: 171.100 m2

Tipus d’actuació: Intensa, en quant a neteja i mantenimentControl de plantes invasoresGarbellat de la sorra respectant l’avanç cap al mar de les espècies

autòctones re colonitzadores. Espai de seguretat.

Diversitat de situacions: Cordons dunars regenerats


Platja de Castelldefels, Tram sud del passeig marítim


Platja de Gavà


Platja de Castelldefels, Tram nord del passeig marítim

Els trobem majoritàriament a Les Botigues de Sitges, sud de Castelldefels i nord de Gavà

Molt des estructurades

Freqüentació elevada

El límit terrestre està fixat per la línia d’edificació. Escassa funcionalitat

Mantenen algunes espècies autòctones. Important afectació per plantes invasores.

Alguns processos de auto regeneració molt actius.

Superfície gestionada: 124.250 m2

Tipus d’actuació: Intensa, en quant a neteja i mantenimentControl extensiu de plantes invasoresControl de la regeneració natural de les dunes. Respecte als processos vius (colonització espècies, moviment dunar...)

Diversitat de situacions: Espais dunars residuals


Platja de les Botigues de Sitges.

Cobriment creixent de la superfície per part de vegetació higròfila (Phragmites australis, Juncus maritimus, Juncus acutus...)

Creixement actual de un petit front dunar primari, amb Salsola kali, Eryngium maritimum, Elymus farctus...

S’observa una recolonització per part de Sporobolus pungens, Eryngium maritimum, Elymus farctus, Pancratium marítimum, etc.


Sud de la platja de Castelldefels.

Característiques molt similars a la de la platja de les Botigues de Sitges, però amb menys desenvolupament de front dunar i poques especies d’espais dunars.

No s’observen processos clars de recolonització per part de vegetació autòctona.


Platja de Gavà al nord del passeig marítim de Gavà Mar

La amplada de sorra per la implantació de vegetació es escassa (10 – 15m), i es reparteix entre uns indrets que mantenen vegetació autòctona i d’altres amb plantes invasores, introduïdes per fixar la duna i evitar danys a les propietats en períodes de tempesta.

Gestió i manteniment

Neteja de les zones amb vegetació:

ZEPA i altres zones dunars.

Neteja de l’entorn de zones vegetades

Control de l’evolució.

Control de la vegetació:

Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana

Control de la vegetació invasora, manteniment.

Actuacions específiques.

Carpobrutus spXantium strumarium

Regeneració del cordó dunar a través de la gestió.

El cas de Viladecans.

Retirada de residus de forma manual, evitant el trepig excessiu de la vegetació.

Evitar el trepig per part dels usuaris de les platges es fonamental per mantenir la vegetació.

En zones de especial protecció per a les aus es respecta el període reproductiu de les espècies protegides.

Zona protegida Viladecans

Gestió i manteniment. Neteja de ZEPA i altres zones dunars

En la franja arenosa davant de aquestes zones protegides es realitza un garbellat més espaiat en el temps amb tal de que la activitat biològica en la sorra continuï de forma manual, per afavorir l’alimentació de diferents espècies.

Es important al realitzar el garbellat habitual no moure la sorra de la base davantera de la duna, per tal de que la activitat vegetal pugui mantenir la sorra cohesionada no es desestabilitzi.

Platges de GavàPlatja de Castelldefels

Gestió i manteniment. Neteja de l’entorn de les zones vegetades

El control sobre la gestió del sistema dunar està inclòs dins del control de qualitat que es realitza mensualment.

Las visites per part del personal de platges de la Mancomunitat així com del de les empreses contractistes es més que diari, i qualsevol incidència es ràpidament detectada.

Les decisions sobre superfícies a garbellar s’acorden amb la empresa contractista sobre el terreny en base als canvis en la cobert vegetal i topografies dunars.

La coordinació amb els ajuntaments implicats i altres organismes, com el Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, també son essencials per la preservació i millora del patrimoni natural.

Gestió i manteniment. Control de l’evolució.

Gestió i manteniment. Plantes invasores a les platges de l’Àrea Metropolitana.

Introducció zones residencials

Funció protectora en platges.

Zones amb cobriment del 90% de superfície

Molt Competitives en zones de sorres nues.

Facilitat de reproducció:Llavors Estolons o fragments de tija

Enemics: L’ombra

Carpobrutus edulis: Les Botigues de Sitges, Castelldefels, Gavà

Xantium strumarium, subsp. Italicum. Les Botigues de Sitges, Viladecans, Castelldefels

Arcotheca calendula,

El Prat de Llobregat, Gavà, Viladecans

Distribució de les espècies més agressives al delta del Llobregat


Arundo donaxGavà, Castelldefels

Expansiva però controlada a la sorra per condicions ambientals

Agave americanaGavà

Poc expansiva, lligada als llocs de primera plantació.

Yucca aloifoliaCastelldefels, Gavà

Poc expansiva.

Oxalis pes-caprae

Diversos municipis.Controlada per condicions ambientals?

Gomphocarpus fruticosusLes Botigues de Sitges

S’està multiplicant ràpidament en l’extrem sud del delta. Podria sermolt invasiva. Antecedents AndalucíaTòxica

Espècies al·lòctones invasores amb presencia escassa o inicial


De forma anual, en diferents zones verdes (excloïes zones protegides), es porta a terme un manteniment de la vegetació consistent en un esbrossat selectiu de la vegetació.

Es retira la vegetació nitròfila, deixant espai al creixement de la vegetació autòctona. Es important que el personal tingui uns coneixements bàsics de la vegetació autòctona i invasora.

La actuació es porta a terme després del principal creixement primaveral i de tardor, abans de la reproducció per tal de intentar reduir el banc de llavors a la sorra.

Platja de la Pau, Sant Adrià de BesòsPlatja de Les Botigues de Sitges

Gestió i manteniment. Control de la vegetació invasora.


Les Botigues de Sitges.

Eliminació de tota la vegetació formada majoritàriament per plantes nitròfiles e invasores, a través

d’esbrossat selectiu.

Expansió i recolonització de vegetació autòctona

Situació inicial (juliol 2010)

Esbrossat selectiu (juliol 2010)


Situació actual (octubre 2010)

Es porten a terme accions especials per retirar vegetació invasora dels espais dunars, en zones d’actuació acotades.Fins ara s’han fet actuacions per eliminar Carpobrotus edulis i Xantium strumarium.

Es convenient eliminar en primer lloc les poblacions petites més repartides al territori per tal de evitar la seva expansió.

S’ha de retirar de forma manual i vigilant de treure totes les tiges rizomatoses, així com la major quantitat de llavors.

Zones dunars de Castelldefels

Gestió i manteniment. Actuacions específiques.

Gestió i manteniment. Actuacions específiques.

Castelldefels, itinerari educatiu de coneixement del medi. Actuació juliol 2010. Imatge actual, novembre 2010.

Actuació parcial d’eliminació de Carpobrutus edulis.

En aquest cas també s’han retirat d’altres espècies com Yucca aloifolia, Agave americana i Arundo donax.

Gestió i manteniment. Erradicació de colònies.

Castelldefels, itinerari educatiu de coneixement del medi. Actuació juliol 2010. Imatge actual, novembre 2010.


Les Botigues de Sitges. Dues zones contigües, a la esquerra sense actuació i a la dreta eliminada. Octubre 2010

Una altra espècie invasora, que està tenint un desenvolupament molt ràpid al reproduir-se per llavors es Xantium Strumarium. A més de la seva importància per la competència amb altres espècies locals, suposa una molèstia important per als usuaris de les platges per les seves llavors espinoses.

A l’esquerra no s’ha actuat (juliol 2010), a la imatge de la dreta es va a fer una eliminació a fons.

Viladecans. Fotografies abans i després de l’actuació, octubre 2010

Eliminació de Xantium strumarium, començant pels accessos. La seva eliminació es realitza abans de

la reproducció, tot i que es complicat ja que en té diversos períodes reproductius al llarg de l’any.

S’elimina la planta i també s’escombra la sorra per deixar les menor quantitat de llavors possible.


Viladecans

Fotografies abans i després de l’actuació, octubre 2010


Gestió i manteniment. Regeneració del control dunar a través de la gestió.

A Viladecans, desprès del tancament del càmping “La Ballena Alegre” (any 2005) es va deixar de garbellar tota l’amplada de la platja. A la tardor va aparèixer la primera vegetació i es va decidir respectar-la i observar la seva evolució, prenent mides per protegir-la.

La ocupació de la vegetació va definir la zona a garbellar.

Prohibició del pas de vehicles per aquesta banda de platja

Neteja manual, sense maquinaria.

Canalització dels trànsit dels usuaris a través de passeres de fusta per evitar, la formació pèrdua de coberta vegetal i la consegüent erosió pel vent.

Platja de Viladecans. 1994.

Un any després va aparèixer una coberta vegetal formada per Elymus farctus

Segon any: Polygonum maritimum, Medicago marina, Lotus creticus, Eryngium maritimum.

Els anys següents la vegetació es va anar diversificant ( Echinophora spinosa, convulvulus soldanela, Ammofila arenaria, Echinophora spinosa, Cakile marítima, Salsola kali, Lobularia maritma...)i creixent.

A partir del segon any s’han format dunes embrionàries, que estan començant a crear alguns fronts de dunes paral·lels a la costa en la actualitat.


Zona dunar regenerada en la Platja de Viladecans. Aspecte en 2010, amb un coberta de vegetació superior al 80%

Tanca per evitar el trepig i fer la recuperació de l’espai natural compatible amb els serveis als usuaris.

Progressivament s’han instal·lat nous equipaments (dutxes, passeres, etc.) i també ha anat augmentant la quantitat de visitants per la millora dels accessos, des de 2005, sense perjudicar visiblement la evolució de l’espai dunar.


Platja de Viladecans. Aspecte en 2004, sense vegetació i imatge en octubre de 2010.


5 m 40 m 5 - 10 m 5 -10 m 50 m

Amplada de la zona amb vegetació: es manté estable, a pesar de que la amplada de platja total a varia entre els 80 i 110 m d’amplada.

Echinophora spinosa/cakile maritima/Eryngium maritimum Ammophila arenaria/Medicago marina/Polygonum maritimum

Dinàmica litoral i gestió.

Redistribució de les sorres a les platges del Hemidelta sud del Llobregat.

Evolució històrica

Situació actual

Funcions protectores dels cordons dunars

L’acció del vent: spray marí, sorra en suspensió.

Tempestes marines

Inundacions d’aigües continentals

Dinàmica litoral i gestió. Redistribució de les sorres al hemidelta sud del Llobregat.

El delta del Llobregat va a començar a patir l’actual retrocés a partir de finals del segle XIX i començaments del XX.

(entre 1862 i 1921) es va a produir un retrocés de la línia de costa de 300 m en la desembocadura.Fins al 1965, s’havien perdut 480 m. (Treballs de la Societat Catalana de Geografía- Nº39)

La desviació del Riu Llobregat cap al sud, juntament amb l’espigó d’ampliació del Port han desplaçat la zona inestable

abans situada immediatament al sud de la desembocadura fins al nord de Viladecans.

A l’extrem sud del delta, des de la construcció del Port Ginesta l’amplada de la platja a augmentat més de 120 m

(menys de 15 anys)

El Prat de Llobregat, després del temporal d’un fort temporal de llevant en 2006. Gavà amb talussos de més d’un metre (2009).

El coneixement de l’estructura de la cèl·lula sedimentaria local que ens afecta, i que determina la circulació de la sorra en les corrents marines nos ajudarà a preveure les conseqüències en las parts més fràgils de la costa i en planificar els equipaments i les restauracions en conseqüència.

La evolució de l’amplada de les platges en el delta del Llobregat sembla indicar un creixement net a les platges de Castelldefels i Les Botigues de Sitges. Una situació estable – però amb pics de pèrdua i recuperació de sorra molt extrems – a Gavà i el sud de Viladecans, i una pèrdua neta en El Prat de Llobregat i nord de Viladecans.

De fet la existència de la actual línia de costa en el nord del hemidelta es fortament dependent de la reposició amb sorra artificial.

Dinàmica litoral i gestió. Redistribució de les sorres al hemidelta sud del Llobregat.

Les zones dunars - es a dir de forma efectiva les acumulacions de sorra amb una certa cohesió donada per la activitat orgànica, principalment vegetació - tenen una funció bàsica per a la protecció de les nostres infraestructures, vivendes i serveis que es troben en la línia de costa.

La sorra acumulada i armada per la vegetació en la duna més exposada a l’acció del mar es atacada durant la tempesta perdent una part (en aquest cas més de la meitat) de la sorra, que en condicions d’aportaments sedimentaris estables (com es el cas de la part central del delta) es recupera durant la temporada d’estiu.

Nord de la platja de Gavà (1,5 m de desnivell) desprès d’un temporal de llevant l’any 2008, la mateixa zona, en la actualitat.

Dinàmica litoral i gestió. Funció protectora dels cordons dunars.

Platja de Castelldefels amb fort vent de Garbí


Un altre funció bàsica per nosaltres es la protecció davant del vent amb sorra i salí, molt abrasiu, a més de la evitació de la acumulació sobre els vials, jardins, etc.

Platja de El Prat, aparcament després d’un episodi de vent


El litoral, la platja, no es una zona estable, sempre està exposada a l’acció de les tempestes i els vents. Per tant la gestió s’ha d’adaptar a cada moment i estat concret per tenir-la sempre en bones condicions.

El vent, les tempestes, les pluges intenses, la gestió de pluvials, rieres, depuradores, vessaments al mar, i tot un seguit de incidents que no podem controlar suposen un continu canvi i adaptació, pràcticament instantani, a les condicions i la seva evolució.

Castelldefels, inundació d’aigües continentals. Gavà, inundació de la platja per temporals de mar.

Education

7 jornada gestió de sistemes dunars metroplitans smg-novembre2010r