Un

itat

6.

Orí

gen

s i E

xpan

sió

de

la

Co

ron

a d

e C

aste

lla

JÚLIA LÓPEZ VALERAInstitut Banús

ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA

A Catalunya comtats.A la Serralada Cantàbrica esforma el regne d’Astúries.Després va ser el Regne deLleó.

Per defensar-se delsmusulmans es crea a lafrontera oriental el comtat deCastella. Zona fortificada quees convertirà en regne.

Unificació al s.XIII amb el nom de Corona deCastella. Va portar a terme l’ocupació militardels territoris musulmans a la península.

CORONA DE CASTELLA

Economia: orientada cap a la ramaderia.Societat: importància noblesa (propietàriaramats i terres).Exportació de la major part de la llana. Nomanufactures pròpies ni desenvolupamentd’una burgesia forta.

CRISI BAIXA EDAT MITJANA: Noblesa volia augmentarpossessions i privilegis =enfrontaments amb lamonarquia.

LES REVOLTES PAGESES, ELSENFRONTAMENTSNOBILIARIS I LES GUERRESCIVILS, VAN SER FREQÜENTSA CASTELLA ALS S. XIV I XV.

1. O

RÍG

EN I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

REG

NES

OC

CID

ENTA

LS1.1. El regne d’Astúries.

Hi havia una sèrie de pobles que no havien estats conquerits pels musulmans. Allàs’hi van refugiar alguns nobles. Un d’aquests es deia Pelagi, sembla que va guanyar als musulmans a prop deCovadonga al 722. S’ha considerat l’inici del que s’ha anomenat la Reconquesta.

Conquesta per part delsregnes cristians de lesterres de la PenínsulaIbèrica ocupades pelsmusulmans.

Alfons I i Alfons II (s.VIII-IX) , successors de Pelagi, vancrear el regne d’Astúries. Es va declarar independent ies va negar a pagar tributs a l’emirat de Còrdova. Es vaexpandir cap a l’oest i dominà una part de Galícia.

1. O

RÍG

EN I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

REG

NES

OC

CID

ENTA

LS1.2. El regne de Lleó.

Durant la segona meitat del s.IX, l’Alfons III aprofita a feblesa dels emirscordovesos per ocupar els territoris fins al Duero i amb aquesta ocupació el regned’Astúries augmentà el seu territori. Per controlar més el territori i protegir als pagesos, els reis àsturs, van traslladar lacapital a Lléo, al 854 i el regne va passar a anomenar-se Astur-Lleonés i mésendavant Regne de Lleó.

Terres repoblades amb gentcàntabra, gallega i vasca.També per mossàrabs fugitsde l’Al-Andalus. Anaven atrets pels beneficisque els donaven: llibertatpersonal, permís de comerç,exempció d’impostos...

Formen comunitats de pagesos.

Pagesos lliures amb petites parcel·les

(alous).Formaven una vila.

1. O

RÍG

EN I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

REG

NES

OC

CID

ENTA

LS1.3. El regne de Castella.

La frontera de l’est del regne de Lleó va ser una zona molt exposada als atacsmusulmans i fortificada amb nombrosos castells. Se la va anomenar comtat deCastella. Estava governada per comtes. Ferran González (931-970) s’independitzà i vatransmetre en herència el comtat al seu fill. Durant els anys següents, Castella va dependre dels reis de Lleó o Pamplona finsque, amb Ferran I (1037-1065), va esdevenir regne independent i va aconseguirunir el regne de Lleó a la seva corona (1038).

De comtat a regne

1. O

RÍG

EN I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

REG

NES

OC

CID

ENTA

LSExpansió del segle XI i repoblament comunal.

Ferran I:

Alfons VI (1065-1109, fill de Ferran I):

Alfons Henriques (nét d’Alfons VI):

Ocupà i repoblà els territoris al sud del Duero i arribà

fins a Àvila.

Va conquerir Coïmbra.

Obligà el musulmans de

Toledo, Sevilla i Badajoz a pagar-

li tributs.

El regne de Castella-Lleó es va convertir

en un Estat fort i prengué la iniciativa en l’ofensiva contra

Al-Andalus.

Ocupà Toledo (1085).

La frontera del regne de Castella-Lleó va més enllà

del Tajo

Es va proclamar rei de Portugal

l’any 1128.

Portugal regne independent.

1. O

RÍG

EN I

EXPA

NSI

Ó D

ELS

REG

NES

OC

CID

ENTA

LS

Els monarques islàmics es van adonar que tot i que paguessin les pariespodien detenir l’afany de conquesta dels reis cristians. Van demanar ajuda als guerrers d’un imperi islàmic del nord d’Àfrica: elsalmoràvits. Entre els anys 1086 i 1109, aquests exèrcits van entrar diverses vegades a laPenínsula, van derrotar els reis cristians i van aturar-ne l’avanç.

Els almoràvits, la fi de l’expansió.

Els reis castellans vanabandonar la ciutat deValència, que havia estatocupada el 1092 perRodrigo Díaz de Vivar, elCid Campeador.

DES

CO

BR

EIX

EL CAMÍ DE SANT JAUME

A partir del s.XI l’església es va convertir en un dels centres de pelegrinatgeprincipal de tota la cristiandat i va donar origen al camí de Sant Jaume. Hi passaven molts pelegrins. Es van edificar hostals, hospitals i una gran quantitatd’esglésies. Es van crear nuclis fixos d’artesans i de mercaders. Les ciutats del camívan créixer moltíssim. El flux de viatgers va afavorir l’intercanvi d’idees, costums, estils artístics imercaderies de diversos llocs d’Europa. Es va difondre a la Península Ibèrica elsestils arquitectònics Romànic i Gòtic.

DES

CO

BR

EIX

Per què pelegrinava la gent? Era un mitjà per obtenir elperdó dels pecats ireconciliar-se amb Déu. Viatjaven en grup perprocurar-se protecció,s’identificaven per la petxinade pelegrí i anaven vestits deforma adient per a llarguescaminades. Camí llarg i difícil. Els albergs i els hospitals elsacollien i els donaven unaració de pa i vi i a vegades,una mica de carn de be o devedella. Podien descansar iguarir-se de les malalties.

DES

CO

BR

EIX

LA CATEDRAL DE SANTIAGO Edifici romànic. Planta de creullatina i capçalera amb girola. Els pelegrins quedavenmeravellats en veure lesescultures del Pòrtic de la Glòria. Recorrien la catedral per un delscostats, fins a la girola, que vorejal’espai on hi havia el sepulcre del’apòstol, i sortien per l’altrecostat. Afluència de visitants molt gran.Això va fer que sempre hi haguésun gran encenser en movimentper purificar l’ambient:Botafumeiro.

LA CATEDRAL DE SANTIAGOD

ESC

OB

REI

X

2. L

ES G

RA

NS

CO

NQ

UES

TES

DEL

SEG

LE X

III

2.1. La Unió de Castella i Lleó.

Al llarg del s. XII els regnes de Castella i Lleó es vanunir i separar diverses vegades per motius hereditaris omatrimonials. Ferran I va unir el seu regne al de Lleó i així tenim laprimera unificació dels dos regnes. Després de la sevamort el regne es va tornar a dividir i unir algunesvegades per qüestions d’herència. La reunificació definitiva va ser al 1230, quan FerranIII va heretar el regne de Castella de la seva mare i el deLleó del seu pare.

CORONA DE CASTELLA

2. L

ES G

RA

NS

CO

NQ

UES

TES

DEL

SEG

LE X

III

2.2. Els almohades i Las Navas de Tolosa.

Durant la segona meitat del s.XII els regnes cristians es van enfrontar a la invasióalmohade que va ocupar la Península. Durant molts anys el regne de Castella i Lleó va lluitar contra els almohades per lesterres situades entre el Tajo i Sierra Morena. Van ser derrotats a la batalla de LasNavas de Tolosa (1212), on lluitaren junts els reis de Castella, Navarra i Aragó.

2. L

ES G

RA

NS

CO

NQ

UES

TES

DEL

SEG

LE X

III

2.3. L’avanç cap al sud.

Després de la derrota, els reis cristians emprengueren l’avanç cap al sud del riuTajo per ocupar la vall del Guadalquivir.

Al final del s.XIII, només quedava a la Península un regne musulmà: el regnenassarita de Granada. Per ajudar-los van arribar a la Península els benimerins, unpoble del nord d’Àfrica. El rei Alfons XI els va vèncer a la batalla del Salado (1340) iva conquerir Algesires (1344).

Molts musulmans van fugir o van ser expulsats cap a Granada i el nord d’Àfrica.Per repoblar el territori van arribar lleonesos, castellans i bascos.

Una bona part del territori va ser repartit com a grans latifundis, als nobles, alsclergues i als ordes militars que havien participat en les campanyes.

Regne de Lleóocupà les terresextremenyesactuals (1230).

Corona de Castella vaconquerir Còrdova(1236) i Sevilla (1248).El seu fill arribà fins aCadis i Múrcia.

Regne de Portugalva completar laconquesta del seuterritori actul ambl’ocupació de Faro el1249.

2. L

ES G

RA

NS

CO

NQ

UES

TES

DEL

SEG

LE X

III

Alguns dels ordes militars que van participar en les campanyes:

ORDE DE SANT JAUME (SANTIAGO)

Orde religiós i militar, instituït durant el regnatd’Alfons VIII de Castella, amb l'aprovació del Papa. Els cavallers de l’orde accepten els vots de pobresa iobediència. S’organitzen seguint la regla agustiniana,per tant no estaven obligats al vot de castedat i podiencontreure matrimoni (alguns dels seus membres erencasats). Tot i això, el Papa recomanava el celibat. Van participar en la reconquesta de les comarques deTerol i Castelló i també van combatre a la batalla de LasNavas de Tolosa (1212).Els monarques castellano-lleonesos els concedeixenprivilegis que van permetre repoblar grans regionsd’Andalusia i Múrcia.

ORDRE DE CALATRAVA Va ser fundat al s. XII, a Castella, amb l’objectiu de protegir la vila de Qal’at Rabah, castellanitzat com aCalatrava (prop de l’actual Ciudad Real).- Els cavallers tenien les obligacions dels 3 vots religiosos (obediència, castedat i pobresa), i a més: guardarsilenci al dormitori, refetor (menjador) i oratori, dejunar 4 dies a la setmana, dormir amb la seva armadura icom a única vestimenta portar l’hàbit blanc cistercenc amb una creu morada (més tard vermella): creu gregaamb flors de lis a les puntes.- Participen en la batalla de Las Navas de Tolosa.

2. L

ES G

RA

NS

CO

NQ

UES

TES

DEL

SEG

LE X

III

L’EVOLUCIÓ DE LA FRONTERA ENTRE ELS REGNES CRISTIANS I AL-ANDALUS

3. E

CO

NO

MIA

I SO

CIE

TAT

DE

LA C

OR

ON

A D

E C

AST

ELLA

3.1. El predomini de la ramaderia.

La majoria de la població es dedicava al’agricultura. Els principals conreus eren els cereals(blat, ordi, civada...), el vi i l’oli. La base de l’economia era la ramaderiaovina, sobretot de raça merina que produïallana abundant de gran qualitat dedicada al’exportació. Els ramats eren de la noblesa castellana.Per a defensar els seus interessos, van fundarl’Honrado Concejo de la Mesta (1237).

3.2. Les rutes de la llana.

La major part de la llana que es produïa s’exportava a les ciutats tèxtils dels PaïsosBaixos, sobretot Bruges. Allà la filaven , la teixien i la confeccionaven. Una petita part es quedava al regne.

3. E

CO

NO

MIA

I SO

CIE

TAT

DE

LA C

OR

ON

A D

E C

AST

ELLA

El comerç de la llana es va concentrar aBURGOS, des d’allà anava als ports del mardel Cantàbric, des d’on es feia arribar aFlandes per via marítima. Aquesta exportació reactivà la vidacomercial de la Meseta Nord. Es van crearmercats i fires importants com la de Medinadel Campo.

La llana s’embarcava als ports càntabres i bascos en vaixells que eren comandatsper mariners bascos i càntabres. Al s.XIII aquests mariners van fundar l’Hermandad de la Marina de Castilla perdefensar-se de la competència dels mariners anglesos i francesos.

3. E

CO

NO

MIA

I SO

CIE

TAT

DE

LA C

OR

ON

A D

E C

AST

ELLA

3.2. El poder de la noblesa.

Els nobles, l’Església i els ordes militars eren els grans propietaris de terres.

Les grans senyories que tenien les havien obtingut gràcies a les concessions fetespels reis a mida que avançava la conquesta d’Al-Andalus. A més, els beneficis del’exportació de la llana van augmentar les seves riqueses.

Els interessos dels propietaris dels ramats que preferien els beneficis ràpids del’exportació, es van imposar per sobre de les demandes dels artesans que volienque la llana es quedés a Castella per afavorir les seves manufactures tèxtils,

NOBLESA I ALT CLERO:• grups socials més rics ipoderosos.• influència tan gran quefins i tot aconseguienimposar-se al poder del rei.

BURGESIA:• No es va desenvolupar a Castella.

INV

ESTI

GA

LA MESTA I EL COMERÇ CASTELLÀ

CARRERADES I CENTRES COMERCIALS PRINCIPALS

Associació encarregada deregular la transhumància delsramats d’ovelles que transitavenper uns camins anomenatscarrerades. El pas dels ramats per les terresde conreu va provocar conflictesentre els pagesos i els ramaders. Els monarques sempre vanafavorir els grans propietaris de laMesta, que van aconseguir moltsprivilegis.

INV

ESTI

GA

LES RUTES COMERCIALS CASTELLANES I L’EXPANSIÓ ATLÀNTICA

La llana era el producte d’exportació principal del comerç castellà. La seva exportació va ser molt afavorida per la Guerra dels Cent Anys entre França iAnglaterra, que va privar els telers de Flandes de llana anglesa. Castella també venia a Europa ferro i oli i n’importava productes manufacturats idraps de qualitat. Es comerciava amb França, Anglaterra i Flandes.

INV

ESTI

GA

Pastures a la muntanya de Villafranca de la Sierra (Àvila). Es veu el pas de lescarrerades, un corral per a la recollida dels ramats i un tancat de pedra on esrefugiaven els pastors quan feia fred.

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

I LA

CR

ISI B

AIX

MED

IEV

AL

4.1. Les institucions de la Corona de Castella.

El regne de Castella constituïa un únic Estat, amb unes corts úniques i una mateixallei per a tot el territori.

La Monarquia

Amplis poders (facultat de declarar la guerra, de fer lleis, de jutjar...). Per assessorar-se en les seves funcions, els reis van crear el Consell Reial. També existia:

A partir del s. XIII els nobles castellans, que eren una classe social rica i poderosa,es van enfrontar a l’autoritat del monarca i van voler limitar-se les atribucions.

CÚRIATribunal de justícia

CANCELLERIAAdministració

TRESORERIAFinances

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

I LA

CR

ISI B

AIX

MED

IEV

AL

Les corts

Es van crear l’any 1188. Van ser les primeres que es van reunir a la Península. Des del s. XIV parlem de les corts de Castella i Lleó. Òrgan de poder amb funcions consultives. No va tenir mai capacitat per a fer lleis. Els representants de la noblesa i del clero van deixar d’assistir a les reunion, perquèestaven exempts de pagar els impostos que s’hi aprovaven.

EL FUNCIONAMENT DE LESCORTS DE LA CORONA DECASTELLA .

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

I LA

CR

ISI B

AIX

MED

IEV

AL

Els municipis

Anomenats capítols. Van acabar sota el control de la noblesa ramadera. Més endavant sorgeix la figura del corregidor, que era el representant del poderreial a les ciutats.

Funcions: poder depresidir els capítols id’assegurar que no esprenguessin decisionscontràries als interessosde la monarquia.

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

I LA

CR

ISI B

AIX

MED

IEV

AL

4.2. La crisi a Castella.

No va ser tan intensa com a la Corona d’Aragó. La davallada econòmica del s.XIV va impulsar els nobles a enfrontar-se als reis perexigir-los la restauració dels seus privilegis i l’ampliació dels seus dominis territorials. Pere I de Castella (1350-1369):

• Va voler imposar el seu poder,desenvolupar l’economia de les ciutatsi afavorir els artesans del sector tèxtil.

L’alta noblesa i l’Església esvan enfrontar i van proposarcom a rei el seu germanastreEnric.

• El rei va tenir el suport de laburgesia i de la petita noblesa.

Després d’uns anys el bàndolnobiliari es va imposar.

ENRIC DE TRASTÀMARAProclamat rei de Castella

amb el nom d’Enric II.

4. L

ES IN

STIT

UC

ION

S D

E G

OV

ERN

I LA

CR

ISI B

AIX

MED

IEV

AL

4.3. La nova dinastia dels Trastàmara.

La nova dinastia va estar a mans del’alta noblesa. Enric II va ser anomenat “el de lesMercès” (1369-1379), perquè va haverde concedir als nobles molts privilegis iriqueses per pagar l’ajuda que li haviendonat. Els dos monarques següents, Joan II(1406-1454) i Enric IV (1454-1474) vanhaver d’afrontar diverses rebel·lions, quevan acabar en guerres civils. Aquesta situació d’enfrontaments vaparalitzar la conquesta de nous territoris.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓ5.1. La difusió del romànic.

El romànic es va introduir als regnes de Castella i Lleó al llarg del segle XI.Importància del camí de Sant Jaume en la difusió del nou estil.

L’arquitectura

Lleó i Castella són, juntament amb Catalunya, les zones més riques enconstruccions romàniques. Obres importants: catedrals de Zamora i Salamanca, esglésies de San Isidoro deLeón i San Martín de Frómista, i el monestir de Santo Domingo de Silos.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓL’escultura

Es mostra essencialment a les façanes i als capitells dels claustres. Temàtiques: escenes bíbliques, motius vegetals, animals i sanefes decoratives. Exemples: monestir de Santo Domingo de Silos i la catedral de Santiago deCompostel·la.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓLa pintura

Cal destacar les influències mossaràbiga i mudèjar. Exemples: San Baudilio deBerlanga i San Isidoro de Lleó. Introducció d’escenes de la vida quotidiana. Són importants les il·lustracions de llibres de caràcter sagrat escrits als monestirs.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓ5.3. L’expansió del gòtic.

A partir del s.XIII, la Corona de Castella va rebre la influència dels models del gòticfrancès: verticalitat i ornamentació.

L’arquitectura

Les primeres catedrals que es van construir, les de Lleó i Conca. Després Burgos iToledo.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓ Al s. XV es va continuar bastint gran catedrals: Segòvia, Salamanca i Sevilla. A l’arquitectura civil gòtica destaquen el castell de Peñafiel (Valladolid) i el Palaciodel Infantado (Guadalajara).

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓL’escultura

Va tenir un gran desenvolupament. Exemples: Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Vírgen Blanca de lacatedral de Toledo. Al s. XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu. Exemple: Sepulcre de DonAlfonso de Gil de Siloé.

5. L

’AR

T M

EDIE

VA

L A

LS R

EGN

ES D

E C

AST

ELLA

I LL

EÓLa pintura

Durant el s.XIII la pintura gòtica va estar dominada per l’art de la miniatura(Cantigas d’Alfons X). Al s.XV els retaules van ser el mitjà d’expressió pictòrica principal. Artistesimportants: Fernando Gallego i Bartolomé Bermejo.