PRIMERES IMPRESSIONS A LA MOTXILLA

1. QUIN TIPUS DE MESTRE VULL SER?

OBJECTIUS- Fer emergir creences i contrastar-les- Fer-se conscient dels diferents rols d’un mestre i la necessitat de formar-se en tots ells.

CONTINGUTS - El paper del professorat- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

ABANS DE COMNEÇAR LES PRÀCTIQUES:A partir d’una pluja d’idees, recull els trets que identifiquen un mestre ideal per a tu

PACIÈNCIA AFECTESABER

TRASMETRE'L CAPACITAT D'ESCOLTA

EMOCIÓ PELS AVENÇOS (petits i grossos) DELS INFANTSSABER

REBRE'L

PASSIÓ PER LA SEVA

PROFESSIÓ

CREATIVITAT, ENGINY i MOTIVACIÓ RESPECTE PERSEVERÀNCIA

REALISTA I SOMIADORA, cercar l'equilibri

PRESÈNCIA, L'INFANT SÀPIGA QUE SEMPRE POT HI POT COMPTAR

HUMILITATVALORACIÓ, COOPERACIÓ I CURA DE TOTA LA COMUNITAT

EDUCATIVA

A mida que passi el temps, pot ser que trobi que aquesta pluja d'idees no estigui acabada i calgui afegir-hi més trets de la meva mestra ideal.

És diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un d’ells, en cas que sigui diferent.

Suposo que si que tenen trets diferents, però diria que hi ha més semblances que diferències, ja que s'hauria de partir d'educar amb afecte, ja que sinó cap aprenentatge és possible, ni al primer cicle d'infantil ni al segon (i als posteriors), és important també que l'infant percebi que comptem i creiem en ell, en les seves possibilitats i en les seves accions, transmetent-li la seguretat tant necessària, pel seu desenvolupament satisfactori i global.

Potser el tret més diferenciat, diria que pot ser la manera de conèixer el seu propi cos i l'entorn, al primer cicle es centra més en el coneixement a través del propi cos, de les sensacions perceptives,... en canvi al segon cicle, sense deixar de banda la part sensorial, l'infant comença a percebre el seu cos i el seu entorn a nivell més social, a través de les relacions amb els altres i amb l'ambient directament.També trobo que la manera de relacionar-se amb les famílies és ben diferent. Al primer cicle els pares entren més a l'aula, cada dia la mestra pregunta com ha passat la nit, si ha dormit bé, si ha berenat bé,etc. Al sortir els pares també tenen la possibilitat, de forma tranquil·la, de demanar-li a la mestra com ha anat el dia. En canvi al segon cicle, aquest contacte, tot hi ser-hi, es torna més breu i sovint més superficial, depen molt més de l'actitud de la mestra.

1

DESPRÉS DELS PRIMERS DIES AL CENTRE, REFLEXIONA:Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares definir.

La meva tutora de pràctiques és una mestra fantàstica. Des de el primer moment em va afinar el primer tram del camí, i dia rera dia m'ho segueix fent.Sobretot m'agradaria descriure les meves sensacions del primer moment, quan encara no saps com anirà tot.

Na Joana em va presentar als infants i també als pares a mida que anaven arribant. A tots els deia una frase força semblant referint-se a mi. Una frase que m'ha fet sentir important i segura. Deia una cosa com ara “tenim molta sort de tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cap pare s'ha estranyat de veure'm allà.Ha sigut el millor acolliment que m'hagués pogut imaginar. M'ha presentat com si fos quelcom natural, i estic segura que aquesta manera de fer ha habilitat que els infants s'acostessin a mi també d'una forma tranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, però tots s'han acostat a mi al seu ritme i d'una manera natural.Amb naturalitat, així és com na Joana enfoca la seva relació amb els altres, siguin infants o adults, i per tant des de el meu punt de vista, també és una forma honesta de relacionar-se, cosa que inculca, sense adornar-se'n, a la seva aula.

Després també m'agradaria recalcar que educa des de el respecte al ritme dels infants, dels infants i també de les seves famílies, amb les quals es comunica amb tota fluïdesa, sempre i quan el idioma no sigui una trava, cosa que passa amb un sol infant que no parla ni català ni castellà, tot i així en aquest cas, sabent que el vincle amb el infant també necessita del vincle amb la família, ella fa tot el possible per a comunicar-se minímament, pel benestar de l'infant.

És una mestra que cerca la tranquil·litat, la calma i la seguretat dels infants, prioritza un ambient no autoritari i sense presses, impregnat d'educació lenta, abans que tenir la jornada repleta d'activitats.

Dir també que és una persona amb molta mà esquerra, característica important en tot docent, ja sigui en la relació amb les famílies com amb la resta del personal docent.

Finalment voldria destacar que és una mestra, que malgrat moments d'estres o més moguts, sempre està present per l'infant que la necessita, sempre troba una frase amorosa i personal per a cada infant. És una mestra que escolta als infants, no els sent, els escolta.

Quin tipus de mestre vols ser?Uff, vull ser la millor mestra que em pugui imaginar! Vull ser una mestra coherent amb els meus pensaments i amb els meus actes, sense però deixar de respectar a ningú.Vull ser una mestra oberta al món sencer i vull ajudar a que els infants el descobreixin, a que s'interessin pel món que els envolta, a que es sentin i vulguin ser partícips d'aquest món, a que es sentin responsables del que passa al seu voltant i vulguin actuar.Vull ser una mestra afectiva, atenta, acollidora, propera. Vull sobretot crear ambients i relacions que permetin que els infants es puguin desenvolupar lliurament, segons marqui el seu ritme i les seves necessitats, a on puguin expressar allò que senten i que pensen, a on es sentin escoltats.

2

Vull ser una mestra entusiasta de la seva professió, ser capaç de transmetre-ho als altres.Vull ser una mestra que sàpiga escoltar i acceptar les crítiques, que aquestes m'ajudin reflexionar i les utilitzi per a millorar. Que pugui créixer a través de la pràctica i de les experiències, tant les bones com les dolentes.

Vull ser una mestra que s'emocioni per a cada petit pas que faci un infant i que l'encoratgi a creure en ell mateix i en les seves possibilitats.Vull ser una mestra que mai oblidi l'alegria, la responsabilitat i el luxe que és estar envoltada d'infants.

Ha evolucionat aquest concepte des del primer curs dels estudis de mestre? Com?

Moltíssim! Tot i ser mare i haver entrar en contacte amb escoles i escoletes i mantenir una relació estreta tant amb els centres com amb les educadores, ha sigut a traves de conèixer les diverses pedagogies, tant les més pioneres com les més actuals, a través dels professors apassionats de la seva feina, a través de les companyes i de les seves experiències, de les meves pròpies experiències, etc. Que a mica en mica va evolucionant el concepte de mestre, tot i que sospito que em falta molt per aprendre, bé probablement sempre hauré d'aprendre, sortosament.

2. VALORACIÓ DE LES MEVES COMPETÈNCIES

OBJECTIUS

- Afavorir la reflexió personal respecte al propi perfil professional.- Auto avaluar concepcions i actituds per reafirmar interessos i motivacions professionals, tot identificant les competències adquirides i les que necessiten d’una millora.

CONTINGUTS - El paper del professorat- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

En la professió docent és molt important la creació d’hàbits de treball sobre un mateix, hàbits que s’inicien amb l'auto bservació i descoberta d’un mateix. Després de prendre’t algun temps per reflexionar, escriu dos comportaments, actitud o idees que valores positivament i dos que valores negativament de la teva manera de fer en relació a les deu competències del document electrònic de P. PERRENOUD (2007). Diez nuevas competencias para ensenyar. Barcelona: Graó

Amb això aconseguiràs un primer diagnòstic dels punts forts i febles del teu treball com a mestra i dels aprenentatges que cal que realitzis durant el Pràcticum.

A través d'aquestes competències podré saber quin tipus de mestre sòc, quins són els meus punts forts i quins els que haig de millorar o fins i tot començar a tenir, tot i que mida que em vagi endinsant en la pràctica diària, seré capaç de saber amb més exactitud les meves qualitats i les meves mancances com a mestra.

ORGANITZAR I ANIMAR SITUACIONS D’APRENENTATGE

Actituds favorables:- Construir i planificar dispositius i seqüencies didàctiques- Implicar als alumnes en activitats de investigació, en projectes de coneixements

Actituds per millorar:- Conèixer, a través d'una disciplina determinada, els continguts que hi ha que ensenyar i la seva traducció en objectius d'aprenentatge.- Treballar a partir dels errors i els obstacles en l'aprenentatge.

3

GESTIONAR LA PROGRESSIÓ DELS APRENENTATGES

Actituds favorables:- Adquirir una visió longitudinal dels objectius de l'ensenyament- Establir vincles amb les teories que sostenen les activitats d'aprenentatge

Actituds per millorar:- Establir controls periòdics de competències i prendre decisions de progressió- Concebre i fer front a situacions-problema ajustades al nivell i les possibilitats dels alumnes

ELABORAR I FER EVOLUCIONAR ELS DISPOSITIUS DE DIFERENCIACIÓ

Actituds favorables:- Compartir i extendre la gestió de la classe en un espai més ample- Desenvolupar la cooperació entre alumnes i certes formes simples d'ensenyament mutu

Actituds per millorar (sobretot ara que estic en una aula summament heterogènia)- Fer front a la heterogeneïtat en el mateix grup-classe- Practicar un recolzament integral, treballar amb alumnes amb grans dificultats.

IMPLICAR ALS ALUMNES EN ELS SEUS APRENENTATGES

Actituds favorables:- Fomentar el desig d'aprendre, explicitar la seva relació amb el coneixement, el sentit del treball escolar.

Actituds per millorar:- Instituir i fer funcionar un consell d'alumnes i negociar amb ells regles i acords.

TREBALLAR EN EQUIP

Actituds favorables:- Afrontar i analitzar conjuntament situacions complexes, pràctiques i problemes professionals- Fer front a crisis o conflictes entre persones

Actituds per millorar:- Impulsar un grup de treball, dirigir reunions- Formar i renovar l'equip pedagògic

PARTICIPAR EN LA GESTIÓ DE L’ESCOLA

Actituds favorables:- Administrar els recursos del centre

Actituds per millorar:- Elaborar, negociar un projecte institucional

INFORMAR I IMPLICAR ALS PARES

Actituds favorables:- Afavorir reunions formatives i de debat- Implicar als pares en la valorització de la construcció dels coneixements

Actituds per millorar:

4

EMPRAR LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Actituds favorables:- Utilitzar els programes d'edició de texts

Actituds per millorar:- Comunicar-se a distància a través de la telemàtica- Explotar els potencials didàctics de programes en relació amb els objectius dels dominis de l'ensenyament

AFRONTAR ELS DILEMES I ELS PROBLEMES ÈTICS DE LA PROFESSIÓ

Actituds favorables:- Prevenir la violència en l'escola o en la ciutat- Desenvolupar el sentit de la responsabilitat, la solidaritat, el sentiment de justícia

Actituds per millorar:- Participació en la creació de regles de vida comunes referents a les regles de disciplina en el centre, les sancions, l'apreciació de la conducta

ORGANITZAR LA PRÒPIA FORMACIÓ CONTINUA

Actituds favorables:- Acceptar i participar en la formació dels companys- Saber explicitar les pròpies pràctiques

Actituds per millorar:- Implicar-se en les feines a novell general de l'ensenyament o dels sistema educatiu- Establir un control de competències i un programa personal de formació continua propis.

3. LES MEVES PORS

En aquesta activitat us demanam que penseu una bateria de preguntes per fer-vos una entrevista imaginaria a vosaltres mateixos, per tal de descobrir quines són les pors, dubtes, inquietuds... que teniu a l’inici del Pràcticum:

Crec que les pors que més em perseguien abans de començar i que ara, tot i que ja fa uns dies que hem començat em segueixen perseguint, són si sabré establir un vincle segur amb els infants, si ells m'acceptaran, ja que el seu estat d'ànim els marca molt cada dia, i la meva por és no saber diferenciar un estat d'ànim dolent per causes alienes a mi i pensar que és la meva presència o la meva manera de fer que els provoca rebuig.

També tinc por a creure que no tinc prejudicis ni poso “etiquetes”, tant a les famílies com als infants, i fer-ho, inconscientment es clar, però tinc por a no saber-me donar compte i seguir fent-ho.

També m'inquieta no saber el límit o la diferència, en tot moment, entre intervenir i respectar. Pensar que no haig d'intervenir i deixar fer, resultant que no he motivat suficientment a un infant o per altre banda, intervenir massa i no deixar actuar lliurament a un infant.

Per suposat abans de començar tenia por a la meva relació amb la tutora, cosa que es va esbaïr dos segons després d'entrar a l'aula.

5

4. COM M’IMAGIN L’ESCOLA INFANTIL ON VAIG A FER PRÀCTIQUES?

OBJECTIUS - Identificar expectatives vers el centre de practiques- Establir els aspectes que ens semblen importants a una escola infantil

CONTINGUTS - La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn.- La reflexió sobre la pràctica i la millora professional.

Quines coses, penses, el diferencien d’una escola 3-6?Bé primer de tot dir d'escoles únicament 3-6 no en conec cap. Normalment esta tota l'etapa d'infantil junta, o lo més comú que és 0 -3 i després 3-12 en un mateix centre educatiu.

Com ha estat l’acollida? Què t’ha sorprès? Quines coses encara no has vist?La meva tutora em va presentar als infants i també als pares a mida que anaven arribant. A tots els deia una frase força semblant referint-se a mi. Una frase que m'ha fet sentir important i segura. Deia una cosa com ara “tenim molta sort de tenir a na Montse”, ho deia amb tanta naturalitat que cap pare s'ha estranyat de veure'm allà.Ha sigut el millor acolliment que m'hagués pogut imaginar. M'ha presentat com si fos quelcom natural, i estic segura que aquesta manera de fer ha habilitat que els infants s'acostessin a mi també d'una forma tranquil·la i fluïda, uns abans, uns altres més tard, però tots s'han acostat a mi al seu ritme i d'una manera natural.

L'escoleta ja era una coneguda per a mi, ja que els meus dos fills hi han estat, per tant l'espai i moltes de les mestres no m'eren desconegudes.A més és un paler descobrir, ara com a estudiant d'educació infantil, el funcionament d'una escoleta per dins. Cada dia entenc moltes més coses dels perques que com a mare ni acabava d'entendre.

Ja he vist forces coses, joc heurístic, taller de llenguatge, música, la hora del pati, l'hora de dinar i de dormir. Però encara mén falten més per veure, com ara la psicomotricitat, que segurament aquest divendres ja podré assistir a una classe amb el meu grup. Hi ha hagut moltes baixes i aquest ha sigut el impediment de no haver pogut assistir encara a psicomotricitat.

6