Upload
antonitorroja
View
999
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
14 poemes * 14 instal.lacionsSt Jordi a l'IES ANTONI TORROJA
Citation preview
14 instal.lacionsx
14 poemes
Sant Jordi 2009IES Antoni Torroja - Cervera
EXPOSICIÓ:
PREGON
La primavera ha venido,
colgando las golondrinas
un libro de cada nido.
La paloma equivocada,
hoy ya no se equivocó,
leyendo a la madrugada.
Y el saltarín gorrión,
saltando a saltitos, quiso
seguir también la lección.
Pero el asno preocupado
quiso leer el Quijote,
comiéndolo de un bocado.
El sabiondo elefante,
a trompazos con su trompa,
recitó a Homero y al Dante.
El lobo feroz se cita
con un librero y le compra
un cuento a Caperucita.
Y aquí está lo más bonito:
una pulga un diccionario
le regala a Pulgarcito.
La rosa también leyó,
pero en llegando la noche,
ya cansada, se durmió.
Rafael Alberti
ABRIL
Per l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil.Amb pluja, roses i llibrescelebrem la festa gran,que ningú no en quedi fora,ni els d’ara ni els qui vindran;els d’ara, per fer patxocaal costat de l’alt patró,els qui vindran, per si tocad’afegir-hi més saó,perquè sant Jordi se sentisempre ben acompanyati ens ajudi, als uns i als altres,a poder guanyar el combatque fa tants segles que durai encara no s’ha acabat.Per això, quan l’abril pintatots els marges de colori fa les nits molt més tèbiesi el cel més encisador,convé que tots, nois i noies,cantem ben fort la cançó:Per l’abril,si cada gota en val mil,cada rosa en val deu mili cada llibre cent mil.
Miquel Martí i Pol
EN EL FONDO DE LA ESTANCIA
En el fondo de la estancia
un instante nos hallamos;
la sombra no envolvía
y nadie quiso mirarnos.
Yo sentí que me embriagaba
el perfume de los nardos
que le prendí aquella tarde
sobre su vestido blanco.
Como entonces no queríamos,
nuestros sueños se cruzaron:
yo me encontré sus mejillas
y ella se encontró mis labios.
La sombra nos envolvía
y nadie quiso mirarnos;
y sin turbar el silencio,
dulcemente nos besamos.
J. R. Jimenez
COLLARETS DE LLUM Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina. Un estel petitobre l'ull i parla:-¿On serà l'amorque no puc trobar-la? -On serà l'amor?-fa la Lluna bruna.L'he cercat pertot,que n'estic dejuna. I l'amor ocultentre satalies,riu que riu contentde ses traïdories. Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina.
Prou l'estel petiti la Lluna claracercaran l'amormés i més encara. Se'n riuran els camps i les ribes pures, i els pollancs i el riui el pla i les altures. Se'n riuran els grillsi els ocells cantaires, i el vent remorós,i els follets rondaires. I ell, entaforatentre satalies,cantarà a la nitnoves traïdories. Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina.
Martí Miquel Pol
VV
LA ESPERA
Aquí que me ves estoy,
con una rama en el pico
con una oliva en la rama,
con la vida casi en vino.
Escribiendo como un monje,
estudiando como un niño,
trabajando como un tonto,
observando como un simio,
esperando como un huevo
a ser útil-pollo o frito-
ESPERANDO sobre todo
(¡Qué verbo tan socorrido!)
Vivir es la larga espera
que todo lo que ha nacido,
(que resulta un sin-vivir
de tanto esperar vivirlo):
Colocación, el empleo,
que la beca, que el destino,
ahora un viaje, luego boda.
Que nos quieran… luego un piso;
ascender, tener salud,
ser importante, ser rico,
tener más…a ver si llega…
…pudiera ser…
…¡Si muriera fulanito!
Conocí a un camaleón que vivió
como un bendito;
La ocupación de esperar,
no nos deja hacer lo mismo.
Gloria Fuertes
L'EMIGRANT
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d’enyorança es mor.
I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic, plorant, a boscos i riberes:
adéu-siau!
II
¿On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,
ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.
III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veure més!
oh! Si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me'n desterra
que em fa sofrir!
Estic malalt, mes, ai!,
tornau-me a terra,
que hi vull morir!
Jacint Verdaguer
EL FILADOR D’OR
N’hi ha un argenter
a l’Argenteria;
de tant filar or
li diuen Orfila.
El fila tan prim
que tot just s’albira;
n’apar un cabell
del front d’una nina.
El filador d’or
diu que té una filla:
que és un pom de flors
no cal que us ho diga;
fila l’or com ell
i la plata fina,
retalla brillants
i perles enfila.
Qui s’hi casarà
pot plantar botiga;
no es casa ella, no,
que es fa caputxina
el primer dijous
de Pasqua Florida.
Quan vora l’altar
son cabell deslliga,
apar un riu d’or
que surt de la riba
o un camp de forment
que la falç inclina.
Son pare que el perd
recull les espigues,
i trist i solet
torna a la botiga
la garba de rulls
que al matí n’eixia.
N’hi ha un argenter
a l’Argenteria
de tant filar or
li diuen Orfila.
Mes, ai! pel veïnat
no falta qui diga
que ven per fils d’or
cabells de sa filla.
Jacint Verdaguer
ARBOLÉ, ARBOLÉ Arbolé, arbolé seco y verdé.
La niña del bello rostro está cogiendo aceituna. El viento, galán de torres, la prende por la cintura. Pasaron cuatro jinetes sobre jacas andaluzas con trajes de azul y verde, con largas capas oscuras. «Vente a Córdoba, muchacha». La niña no los escucha.Pasaron tres torerillos delgaditos de cintura, con trajes color naranja y espadas de plata antigua. «Vente a Sevilla, muchacha». La niña no los escucha. Cuando la tarde se puso morada, con luz difusa, pasó un joven que llevaba rosas y mirtos de luna. «Vente a Granada, muchacha». Y la niña no lo escucha. La niña del bello rostro sigue cogiendo aceituna, con el brazo gris del viento ceñido por la cintura.
Arbolé arbolé seco y verdé.
García Lorca
CANÇO DEL LLADRE
Quan jo n'era petitetfestejava i presumia,espardenya blanca al peui mocador a la falsia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!I ara, que ne sóc grandet,m'he posat a mala vida.Me só posat a robar,ofici de cada dia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!Vaig robar un traginerque venia de la fira,li prenguí tots els dinersi la mostra que duia.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!Quan he tingut prou diners,he robat també una nina,l'he robada amb falsedat,dient que m'hi casaria.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!La justícia m'ha presi en presó fosca en duia.La justícia m'ha presi em farà pagar amb la vida.Adéu, clavell morenet!Adéu, estrella del dia!
Anònim
LA DIADA DE SANT JORDI
La diada de Sant Jordi
es diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l’aranya".
L’aranya que ell va matar
tenia molta mala bava,
teranyinava les flors
i se’n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist
i els nens i nenes ploraven.
···················································
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
però cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l’olor que en fan els aires.
Joan Maragall
SI JO FOS PESCADOR Si jo fos pescador pescaria l’aurora,si jo fos caçador atraparia el sol;si fos lladre d’amor m’obririen les portes,si fos bandit millor
que vindria tot sol: - els carcellers del món no em sabrien mai l’ombra,si fos lladre i bandit no em sabrien el vol. Si tingués un vaixell m’enduria les noies,si volien tornar deixarien llurs cors: i en faria fanals
per a prendre’n de nous.
Joan Salvat-Papasseit
LIII
Volverán las oscuras golondrinas
en tu balcón sus nidos a colgar,
y otra vez con el ala a sus cristales
jugando llamarán.
Pero aquellas que el vuelo refrenaban
tu hermosura y mi dicha a contemplar,
aquellas que aprendieron nuestros nombres…
ésas… ¡no volverán!
Volverán las tupidas madreselvas
de tu jardín las tapias a escalar,
y otra vez a la tarde aún más hermosas
sus flores se abrirán.
Pero aquellas cuajadas de rocío
cuyas gotas mirábamos temblar
y caer como lágrimas del día
ésas… ¡no volverán!
Volverán del amor en tus oídos
las palabras ardientes a sonar,
tu corazón, de su profundo sueño
tal vez despertará.
Pero mudo y absorto y de rodillas,
como se adora a Dios ante su altar,
como yo te he querido… desengáñate,
así… ¡no te querrán!
Gustavo A. Béquer
LAS MOSCAS Vosotras, las familiares,
inevitables golosas,vosotras, moscas vulgares,me evocáis todas las cosas.
¡Oh viejas moscas voracescomo abejas en abril,viejas moscas pertinacessobre mi calva infantil!
¡Moscas del primer hastíoen el salón familiar,las claras tardes de estíoen que yo empecé a soñar!
Y en la aborrecida escuela,raudas moscas divertidas,perseguidaspor amor de lo que vuela, —que todo es volar—, sonorasrebotando en los cristalesen los días otoñales...Moscas de todas las horas, de infancia y adolescencia,de mi juventud dorada;de esta segunda inocencia,que da en no creer en nada, de siempre... Moscas vulgares,que de puro familiaresno tendréis digno cantor:yo sé que os habéis posado sobre el juguete encantado,sobre el librote cerrado,sobre la carta de amor,sobre los párpados yertosde los muertos.
Inevitables golosas,que ni labráis como abejas,ni brilláis cual mariposas;pequeñitas, revoltosas,vosotras, amigas viejas,me evocáis todas las cosas.
Antonio Machado
BRIDA A la fira dels Follsjo hi aniria.Vindria qui sap d’on-i ningú no ho sabria-amb els llavis oscatsde molta vida,
traginer de cançonsen cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapaa la geniva?Amor, estel amarga la deriva,em fa senyals: jo vaigper l’altra riba,
traginer de cançonsen cavall sense brida.
Cadenes són presonsi jo en fugiapel call dels bandolersa trenc de dia.a la fira dels Follsjo hi aniria
traginer de cançonsen cavall sense brida.
Maria Mercè Marçal
14 instal.lacions x 14 poemes
Exposició realitzada pels alumnes de Dibuix Artístic de 4t d’ESO, comissariada per la professora Roser
Sàrries.
Les 14 instal.lacions estan inspirades en els 14 poemes llegits durant l’Acte Literari de Sant Jordi
2009
IES ANTONI TORROJA
Cervera, abril de 2009