1. informe final cor maria

Informe i Buidatge dades de les Enquestes de Mobilitat del Centre Educatiu Cor de Maria.

1

IIINNNFFFOOORRRMMMEEE DDDEEE MMMOOOBBBIIILLLIIITTTAAATTT

DDDEEELLLSSS CCCEEENNNTTTRRREEESSS EEEDDDUUUCCCAAATTTIIIUUUSSS

CCCOOORRR DDDEEE MMMAAARRRIIIAAA

Institut Municipal d’Educació d’Olot 2010/2011


2

índex

ÍNDEX --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------2

INTRODUCCIÓ ---------------------------------------------------------------------------------------------------------3

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA COR DE MARIA ------------------------------------------------------------3

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT 5

OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT 9

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU ---------------------------------------------------------------------------------- 11

ENTREVISTA AMIPA ----------------------------------------------------------------------------------------------- 14

COR DE MARIA ------------------------------------------------------------------------------------------------------ 15

DADES DE PARTICIPACIÓ 15

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT 15

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT 17

MOBILITAT A PEU 19

ACTUACIONS DE MILLORA 23

DADES TOTALS DELS CENTRES EDUCATIUS D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT -------------------- 25

DADES DE PARTICIPACIÓ 25

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT 25

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT 27

MOBILITAT A PEU 28

ACTUACIONS DE MILLORA 31

CONCLUSIONS ------------------------------------------------------------------------------------------------------- 32


3

INTRODUCCIÓ

En aquest document es presenta l’Informe i el Buidatge de Dades de les Enquestes de Mobilitat dels

centres educatius d’educació infantil i primària d’Olot, realitzat per l’equip de Mobilitat de l’Institut

Municipal d’Educació d’Olot (IME). Aquest estudi s’emmarca en la línia de treball iniciada el curs 2009-

2010 pel Consell Escolar Municipal (CEM) des de les diverses comissions.

Arran del Pacte per la Mobilitat, iniciat a Olot l’any 2003, l’Ajuntament d’Olot s’ha marcat diversos

objectius (potenciar el transport públic, impulsar els desplaçaments a peu i en bicicleta, etc) que tenen

com a finalitat potenciar la mobilitat sostenible a la ciutat. Des d’aquell any, l’Ajuntament ha realitzat

millores a la ciutat per afavorir la seguretat dels vianants; entre d’altres ha donat suport al Transport

Públic d’Olot (TPO), per exemple, fent que aquest sigui compatible i eficaç en el trasllat d’alumnes als

centres educatius d’infantil, primària i secundària. Un dels objectius que es va acordar en el Pacte per

la Mobilitat, era el d’avançar en les propostes que incideixen en la mobilitat. Per aquest motiu des de

l’IME s’ha elaborat un estudi amb la finalitat de conèixer els hàbits de mobilitat dels ciutadans d’Olot i

així poder incidir de forma eficient en les necessitats que es puguin detectar respecte la mobilitat.

L’estudi ha constat de tres eixos principals:

El Transport Públic d’Olot S’ha portar a terme un estudi en el que s’ha tingut en compte: l’estat de les

parades del TPO, detectant mancances i proposant millores, l’opinió dels usuaris d’aquest servei,

l’observació directa del funcionament de les diferents línies del servei, promoció del servei, etc.

Zones industrials Estudi de les zones industrials sobre l’accessibilitat a la zona, detecció de mancances

i propostes de millora. Redacció i realització d’entrevistes sobre mobilitat a les principals empreses de

les diferents zones industrials les quals s’han utilitzat per portar a terme un estudi comparatiu entre els

horaris del Transport Públic d’Olot i els de les empreses de cada zona.

L’informe d’aquests dos eixos de l’estudi s’ha lliurat als serveis tècnics de l’Ajuntament per poder

esmenar les deficiències.

Estudi de mobilitat als centres educatius del municipi. Estudi d’accessibilitat i propostes de millora,

entrevista sobre els hàbits de mobilitat als equips directius i les AMiPAs dels diferents centres educatius,

enquestes als infants i joves del municipi per tal de conèixer els hàbits de mobilitat d’aquests i les seves

famílies.

Val a dir que aquest últim punt és l’eix vertebrador d’aquest informe. L’Ajuntament d’Olot, des de l’IME

amb la col�laboració de la Regidoria de Mobilitat, ha impulsat aquest estudi convençut de la necessitat

de millorar la seguretat així com la mobilitat de la mainada en els desplaçaments al centre educatiu,

amb l’objectiu de potenciar hàbits de mobilitat més sostenibles i assolir els objectius marcats com a

Ciutat Educadora.

Tots els centres educatius s’han implicat activament en el procés per a que les enquestes sobre hàbits

de mobilitat fossin degudament contestades per part de familiars i alumnes. Alhora, a través d’una

entrevista personalitzada, els Equips Directius i les AMiPAs dels diversos centres educatius han aportat

propostes per millorar l’entorn immediat del centre i afavorir una mobilitat més sostenible. El resultat

és un estudi amb una significativa participació de les famílies i alumnes d’educació infantil i

primària. Han respòs un 58,31% del total de famílies d’Olot amb fills/es en aquestes etapes.

Fent els corresponents càlculs estadístics per saber si la mostra és representativa, el resultat és que

l’estudi és altament representatiu amb un error mostral inferior al 2%.


4

La destacada participació en l’informe global (infantil, primària, secundària) per part de les famílies i

els alumnes mostra el gran interès que desperta el tema de la mobilitat entre els ciutadans. A tots ells,

mestres, professors, directors, pares i mares, infants i joves, agraïm la seva entrega i col�laboració en la

realització de les enquestes i entrevistes.

L’estudi de Mobilitat s’ha realitzat des de l’IME, responent a una clara filosofia i/o manera d’entendre

la realitat social: l’educació és la via més eficaç per promoure nous hàbits de mobilitat més

responsables, tot generant espais de debat i reflexió, realitzant activitats per prendre’n consciència,

entre d’altres. El fet que les famílies amb els infants (en el cas de primària) o els joves (en el cas de

secundària) responguessin una exhaustiva enquesta sobre mobilitat (indicant els hàbits de

desplaçament, els punts de risc del recorregut, etc) ha estat un exercici pedagògic i reflexiu, un pas

més encaminat cap a construir una ciutat més sostenible i responsable amb el medi ambient.

Olot, com a Ciutat Educadora, assumeix que l’educació és un repte de tots, per aquest motiu, la

mobilitat sostenible forma part dels seus propòsits i és un tema rellevant que s’està desenvolupant al

Consell Escolar Municipal. Entre d’altres es vetlla per:

Promoure l’equilibri i l’harmonia a la ciutat.

Recuperar els carrers com a espais de convivència i intercanvi.

Incentivar hàbits més sostenibles i saludables: prioritzar la mobilitat a peu, en bicicleta o en transport

públic ja que són sistemes de desplaçament més eficients, beneficiosos i tranquils.

Impulsar mesures concretes per millorar l’accessibilitat a Persones amb Mobilitat Reduïda (a partir d’ara

PMR).

Educar als ciutadans en alternatives de mobilitat i fomentar la participació i la coresponsabilitat en la

mobilitat sostenible.

Així doncs i tenint en compte que l’educació és un repte de tots, des de l’IME s’ha treballat en xarxa

per tal d’aconseguir que el present estudi reculli les opinions de tots i totes sobre el tema que ens

ocupa. Per això l’Equip de Mobilitat de l’IME vol agrair la participació dels diferents agents i fer constar

que sense la col�laboració de l’alumnat, pares i mares, mestres i professors, equips directius dels

centres educatius, AMIPAS, el Consell Escolar Municipal, la UTE TEISA-TPO, els agents de la Policia

Municipal, l’àrea d’Informació del Territori de l’Ajuntament d’Olot i l’empresa Assessoria

Infraestructura i Mobilitat (AIM) tot això no hagués estat possible. Moltes gràcies!


5

INFORME OBSERVACIÓ DIRECTA COR DE MARIA

OBSERVACIÓ SENSE ACTIVITAT

Dilluns 30 d’Agost de 2010

Després de l’anàlisi dels voltants de l’escola Cor de Maria i partint de tots aquells aspectes que tenen a

veure amb l’accessibilitat i la mobilitat sostenible, cal destacar les següents característiques:

L’entrada que s’empra principalment per les entrades i sortides d’alumnes compta amb un porxo prou

ampli a l’interior molt propici per a l’espera en dies de pluja. La vorera en aquest tram no s’eixampla

perquè la via no ho permet, però d’altra banda no s’hi han disposat arbres, fet que incrementa la

capacitat de mobilitat. Aquesta entrada compta amb un gual que facilita el desplaçament de Persones

amb Mobilitat Reduïda (PMR).

Les voreres del carrer Macarnau, on s’hi ubica aquesta entrada, tenen un tram força estret, sobretot el

que condueix al carrer Esglaiers A més, s’han detectat trams en mal estat que es detallen en el mapa

adjunt.

L’altre tram del carrer Macarnau disposa d’una amplada major, de prop de dos metres. En aquest cas, la

viabilitat es veu reduïda per la presència d’arbres. L’amplada restant permet passar una persona amb

cotxet per nadons o cadira de rodes, però no un acompanyant al costat. A la vorera de davant de

l’escola hi ha aparcaments de zona blava força concorreguts, i la vorera es manté molt estreta. Això,

juntament als guals per aparcament, fan que el desplaçament a peu per aquesta banda del carrer

Macarnau sigui bastant dificultosa.


6

El pas de vianants situat davant l’entrada de l’escola ha estat pintat recentment. Alhora podria ser

reforçada la senyalització de zona escolar amb un símbol pintat al terra, ja que és un carrer força

transitat. A l’entrada del carrer Macarnau, al cantó dret en sentit del trànsit, hi ha la senyal vertical de

perill zona escolar. La visibilitat d’aquesta senyal és menor en comparació amb l’altra cantonada, molt

més frontal i també més il�luminada. En la cantonada del costat esquerra en sentit del trànsit, hi

trobem diverses senyals. La que vindria a donar suport a la zona escolar seria el cartell amb la llegenda

“Esteu en una zona de prioritat per als vianants. Reduïu la velocitat”.

L’excés de senyals podria disminuir la funcionalitat de les mateixes. Potser aquestes es podrien

redistribuir (de manera que les que fan referència al casc antic es col�loquessin a l’altra banda). La

informació també es podria clarificar amb una senyal de límit de velocitat (a 20 o 30) i una senyal amb

l’icona d’un vianant.

L’entrada del carrer Esglaiers és utilitzada per personal del centre i excepcionalment per pares i

alumnes que han de realitzar gestions administratives. Aquesta entrada té una vorera més estreta, i

compta amb baranes de seguretat. També disposa d’un porxo que serveix per donar aixopluc en dies

plujosos. En aquest tram del carrer està indicat amb una senyal vertical el pas de vianants que es troba

a la cantonada, i que connecta l’església de Sant Esteve amb els carrers Esglaiers i Macarnau.


7

Les voreres del carrer Esglaiers, com la majoria del nucli antic, són molt estretes, d’aproximadament

un metre d’amplada, fet que dificulta el pas a PMR o de més d’una persona alhora. La zona que uneix

aquest carrer amb el carrer Macarnau s’ha observat la necessitat de col�locar-hi un gual per facilitar el

desplaçament de PMR, tot i que, com s’ha esmentat anteriorment, les voreres no tenen l’amplada

requerida per el pas d’aquestes persones.

A la cruïlla del carrer Esglaiers amb el carrer de les Estires-Sant Francesc d’Assís seria propici la

col�locació d’un pas de vianants amb els respectius guals a les voreres, ja que en aquesta zona no se

n’hi troba cap.

Els carrers d’aquesta zona estan previstos amb aparcaments de pagament, zona blava, ja que l’escola

Cor de Maria es troba al centre de la ciutat. Tot i això, a prop hi ha diversos aparcaments gratuïts: al

mateix carrer Macarnau a prop del carrer Doctor Masmitjà, a la Plaça de les Rodes, o a la Plaça del Pare

Manuel Marcillo.


8


9


10

OBSERVACIÓ AMB ACTIVITAT

Dimarts 19 d’Octubre de 2010

Observació realitzada de les 8:13 a les 9:13. Durant aquest període de temps s’han tingut en compte

diverses premisses relacionades amb aspectes de mobilitat: el mitjà de transport predominant,

aparcaments, trànsit i hàbits de mobilitat de les famílies.

El mitjà de transport que predomina entre els joves no està clar, hi ha un gran nombre de nois/es que

es desplacen a peu a l’institut però també n’hi ha que ho fan amb cotxe, aproximadament trenta-cinc

joves. Aquests van al centre Educatiu amb cotxe de la seva família.

Pel que fa als aparcaments, en aquesta zona i en les immediateses del centre trobem que predominen

els aparcaments de zona blava, hi ha un parell de pàrquings públic i places d’aparcament gratuïtes. Tot

i així la majoria de pares que porten els seus fills a l’escola no aparquen en lloc autoritzat sinó que

paren davant l’escola, l’alumne baixa i se’n van.

Cal tenir en compte que es tracta d’una zona força transitada i amb molta retenció però també que la

majoria de cotxes que hi passen a aquella hora són d’altres pares/mares que acompanyen els seus

fills/es. Un fet curiós que s’ha observat és que els pares esperen que la mainada baixi davant la porta

del centre Educatiu i ben pocs ho fan mentre esperen, tot aprofitant la retenció.

Els que arribaven al centre i ho feien a peu, cal dir que la majoria ho feien per la vorera tot i que

aquesta és força estreta. En moltes ocasions es veien obligats a caminar per la calçada.

També s’han observat joves que vénen en bici (5) i en moto (1). L’escola gaudeix d’aparcaments per

bicicletes a l’interior del centre.

A l’entrada de primària el mitjà de transport que més predomina és el cotxe. S’han observat

aproximadament seixanta-set cotxes dels quals només set han aparcat un moment en lloc no autoritzat

(zona blava), mentre que la resta han parat davant la porta del centre Educatiu i després de deixar a la

mainada han marxat.

Cal tenir en compte que hi ha hagut molta més retenció de cotxes en la franja horària de 8.45 a 9.10 h.

Els alumnes que arribaven a l’escola a peu, la majoria ho feien acompanyats per adults. Aquests n’eren

molt pocs en comparació amb els que ho feien en cotxe.

Pel que fa als alumnes que es desplacen amb TPO al centre Educatiu s’ha observat que un grup ha

arribat a dos quarts de nou acompanyat de la monitora i l’altre ha arribat a les nou en punt, potser

l’últim arriba amb el temps massa just.

L’agent municipal ha arribat al centre Educatiu a les 8.47 i ha marxat a les 9.05 h. S’ha col�locat a la

cruïlla entre Esglaiers i Macarnau. Sembla que dirigeixi el trànsit que vol entrar cap a Sant Esteve i vigila

els vianants.


11

ENTREVISTA EQUIP DIRECTIU

PERSONA DE CONTACTE TURA BADOSA Telèfon 972 26 13 91 Data 18- 10- 2010

Càrrec DIRECTORA Adreça electrònica [email protected] [email protected]

DADES DEL CENTRE EDUCATIU

Nom del centre

Nom del barri

Nombre d’alumnes

Procedència dels alumnes / barris o municipis

COR MARIA

SANT FRANCESC / NUCLI ANTIC

PRIMÀRIA: 256 SECUNDÀRIA: 169

20% PROPI BARRI. LA RESTA OLOT I COMARCA

Quants accessos disposa el centre per permetre l’entrada i sortida d’alumnes?

Es troben situats en el mateix carrer? NO UN ACCÉS AL CARRER ESGLAIERS I L’ALTRE AL CARRER

MACARNAU

Disposen de determinades restriccions horàries? SÍ

Quines? MATÍ: de 8:15h A 9:15h

SERVEIS

MENJADOR – Quants alumnes es queden a dinar a l’escola? 130

ACOLLIDA - Hi ha servei d’acollida? SÍ

Matí de 7:30h a: 9:00h 10 alumnes

Tarda de 17:30h a: 19:00h 7/8 alumnes

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ORGANITZADES PEL CENTRE (AMPA)

Activitat Horari Alumnes (nombre i edat) Dies

ESPORTS (FUTBOL I BÀSQUET) 17:30h a 18:30 50 alumnes De Dilluns a

Divendres

DEURES ASSISTITS 17:30h a 19:00 10 alumnes De Dilluns a

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES EN HORARI LECTIU

Els alumnes es desplacen en autocar per realitzar activitats fora del centre? DEPÈN ACTIVITATS BUS

CONTRACTAT, TPO I A PEU.

Existeix un aparcament reservat per l’autocar? NO. VAN A PEU FINS AL CEMENTIRI I

ALLÀ AGAFEN EL TPO. SI ÉS BUS CONTRACTAT VAN FINS ESTACIÓ D’AUTOBUSOS.

CICLE QUANTS VEHICLES ES FAN SERVIR

INFANTIL (P.3, P.4, P.5) BUS CONTRACTAT (2-3)

CICLE INICIAL (DE 1er A 2n) TPO (1) BUS CONTRACTAT (1)

CICLE MITJÀ (DE 3er A 4rt) TPO (1) BUS CONTRACTAT (2)

CICLE SUPERIOR (DE 4rt A 5è) BUS CONTRACTAT (3)

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels

alumnes i els seus acompanyants? NO Quins trams? VOLTANTS CENTRE EDUCATIU (C/ESGLAIERS I

MACARNAU)

Les voreres es troben en bon estat? NO Quins trams? IGUAL QUE ANTERIOR


12

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? SI. SOBRETOT DAVANT PORTERIA CENTRE

EDUCATIU. HI HA UNES PLACES D’APARCAMENT QUE IMPEDEIXEN VISIBILITAT.

Considereu que la senyalització és suficient, clara i es respecta? SI.

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Alguns dels alumnes es desplacen en bicicleta? SÍ. ALUMNES D’ESO

Els alumnes que utilitzen la bicicleta, disposen d’aparcament a l’interior de l’escola? SÍ.

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE

La Policia local o els agents cívics regulen el trànsit a les hores d’entrada i sortida?

SÍ. SE SITUA AL CARRER ESGLAIERS EN DIRECCIÓ SANT ESTEVE.

Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? SÍ. CARRER

ESGLAIERS I MACARNAU HI HA UNA MICA DE RETENCIÓ.

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre?

Quins són els punts més habituals? LA MAJORIA DE PARES NO APARQUEN, PAREN DAVANT ESCOLA I DEIXEN

ELS INFANTS. ALTRES APARQUEN UN MOMENT A LA ZONA BLAVA DEL CARRER MACARNAU I ALTRES

APARQUEN EN UN LLOC AUTORITZAT. TOT I AIXÍ, MANIFESTA QUE ELS PÀRQUINGS PÚBLICS QUE HI HA

PER LA ZONA SEMPRE SÓN PLENS. A MÉS A MÉS ELS PARES JA NO ESTACIONEN SINÓ QUE PAREN, LA

MAINADA BAIXA I SE’N VAN.

En el cas que hi hagi problemes d’estacionament als entorns immediats del centre, s’han pres mesures

per solucionar el problema?

DES DEL CENTRE ES PROPOSA QUE ELS APARCAMENTS DE ZONA BLAVA QUE HI HA AL CARRER MACARNAU

DESAPAREGUIN I S’ADEQÜI LA ZONA AMB PREFERÈNCIA PER ALS VIANANTS.

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat

excessiva, manca de visibilitat, etc.)? NO.

En els accessos immediats al centres hi ha places de càrrega / descàrrega que generen conflicte? NO.

Disposeu de places d’aparcament per a vehicles dins del centre reservades al professorat? NO.

El professorat ve... TOTAL 60 PROFESSORS/PERSONAL DOCENT

a peu? 4/5 PERSONES

en cotxe? LA RESTA

en bicicleta? 2 PERSONES

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’escola realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible?

AQCTIVITATS QUE PROPOSA L’IME I ACTIVITATS ELABORADES PER EL MATEIX CENTRE SOBRE CONVIVÈNCIA

I CIVISME.

Us semblaria bé crear una comissió per coordinar la mobilitat? SI

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT


13

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

Poc important Molt important

1 2 3 4 5

Reduir el nombre de cotxes

Millorar la seguretat

Afavorir el bus a peu i els camins escolars

Ampliar la xarxa de carril bici

AltreS

SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la

mobilitat per anar a l’escola?

PROPOSA:

QUE DESAPAREGUIN ELS APARCAMENTS QUE ES TROBEN AL CARRER MACARNAU I DEL CARRER ESGLAIERS.

SOBRETOT ELS DE DAVANT PORTERIA ESCOLA JA QUE HI HA POCA VISIBILITAT I ÉS UN PAS MOLT ESTRET.

ALTERNATIVA DE PODER TENIR UN PAS ELEVAT EN AQUESTA ZONA I REFORÇAR LA SENYALITZACIÓ PERILL

ESCOLAR I REDUCCIÓ DE VELOCITAT (VERTICAL O HORITZONTAL). AL CARRER MACARNAU POSSIBILITAT

D’ELEVAR UN PAS DAVANT DE L’ACCÉS PRINCIPAL O ESTRENYER EL PAS ALS VEHICLES MITJANÇANT

ORELLES QUE AMPLIEN VORERA.

L’OPCIÓ DE TALLAR EL CARRER NO ES VEU VIABLE, JA QUE ES TROBARIEN AMB MÉS COL�LAPSE QUE ARA.

TOT I QUE ARA ES TROBIN AMB UNA MICA DE RETENCIÓ, COM A MÍNIM ELS COTXES PODEN ACABAR DE FER

TOT EL RECORREGUT.

PEL QUE FA A LA MOBILITAT DELS VIANANTS ÉS COMPLICADA JA QUE ES TROBEN AMB VORERES MOLT

ESTRETES I EN MAL ESTAT.

DES DE L’ESCOLA MANIFESTEN QUE HI HA MOLT D’INTERÈS EN COL�LABORAR AMB LES OBRES I ELLS FER-

SE CÀRREC DE CONSTRUÏR UNA RAMPA PER L’ACCÉS DE LA PORTERIA.

Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de

l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.


14

ENTREVISTA AMIPA

Data 30/10/2010 Adreça electrònica [email protected]

NOM CENTRE EDUCATIU Cor de Maria-Maria Reina

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS A PEU

Les voreres a l’entorn de l’escola disposen d’una amplada suficient per permetre el pas còmode dels alumnes i els

seus acompanyants? no Quins trams? Tram vorera final pati Cor de Maria fins aparcament

Les voreres es troben en bon estat? sí

Existeixen per als vianants punts amb mala visibilitat? sí Quins? Pàrquing final pati Cor de Maria

Considereu que la senyalització és suficient i clara? no

En quins punts? Falta senyal de precaució escola

Es respecta? no En quins punts? No existeix

PROBLEMES ACTUALS EN ELS DESPLAÇAMENTS EN BICICLETA

Considereu que hi ha riscs en el desplaçament en bicicleta? sí. Quins?

Falta senyalització. La circulació es perillosa per la gran quantitat de cotxes i carrers estrets

Què proposaríeu per millorar el desplaçament en bicicleta al centre?

Millora en la senyalització de precaució escola

PROBLEMES ACTUALS DERIVATS DE L’ÚS DEL COTXE

Existeixen problemes de congestió als accessos del centre a les hores d’entrada i sortida? sí

Quines són les vies més carregades? Cr. Macarnau i Cr. Esglaiers

Hi ha problemes d’estacionament als entorns immediats del centre? Sí

Quins són els punts més habituals? A tot l’entorn

Quines mesures proposaríeu per millorar l’estacionament de vehicles?

Existeixen punts febles en els entorns immediats a l’escola quant a la seguretat viària (velocitat excessiva, manca

de visibilitat, etc.)? sí Quines? Cruïlla davant bar Volcanet es caòtic

ACCIONS DE MOBILITAT SOSTENIBLE

L’AMIPA realitza / participa en activitats de sensibilització per a la mobilitat sostenible? no

Us semblaria bé crear i participar en una comissió per coordinar temes de mobilitat? no

GESTIÓ I COORDINACIÓ DE LA MOBILITAT

Quines mesures creieu que caldria adoptar per millorar l’accessibilitat dels alumnes al centre?

SUGGERIMENTS I MILLORES

Finalment, voleu fer algun suggeriment, comentari o afegir informació complementària en relació a la mobilitat

per anar a l’escola?

Protecció de dades: La informació recollida en aquesta enquesta s’utilitzarà exclusivament dins de

l’àmbit de l’Ajuntament per millorar les condicions d’accés als centres educatius.


15

COR DE MARIA

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011 en aquest centre hi ha un total de 256 alumnes de primària. Per tal de

plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de l’Institut Municipal

d’Educació* ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el nombre de

germans/es. Per tant, a primària s’han repartit 213 enquestes de les quals 173 han estat respostes.

Això significa que en aquest centre Educatiu la participació per famílies, que tenen fills/es en edat

escolar entre 6 i 12 anys, ha estat del 81,22%.

A secundària hi ha un total de 169 alumnes d’ESO, en aquest cas l’enquesta s’ha plantejat de forma

diferent, ja que es pretenia implicar l’alumne d’una forma més directa. Per aconseguir això s’ha decidit

repartir una enquesta per a cadascun i que sigui ell qui la respongui. Per una banda, aquest fet ens ha

ajudat a tenir una participació en les enquestes molt elevada, ja que del total d’alumnes que hi ha en

aquest centre, 115 han respòs l’enquesta, la qual cosa significa un 68.05% de participació. I, per

l’altra, la informació és molt directa.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 1, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels

alumnes de primària d’aquest Centre Educatiu. El 39% dels alumnes (169 respostes) hi va a peu, el 2%

dels alumnes (8 respostes) en bicicleta com a conductor, el 3% dels alumnes (14 respostes) en transport

públic (TPO), el 54% dels alumnes (233 respostes) en cotxe com a passatger i el 2% dels alumnes (9

respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies. El què podem extreure d’aquesta gràfica és què

el 56% dels alumnes de primària del Centre Educatiu Cor de Maria, a les anades i a les tornades ho

fan com a acompanyants en el vehicle familiar.

Figura 1: Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT MÉS UTILITZATA LES ANADES i TORNADES

169

8 014

233

9 1 00

50

100

150

200

250

A PEU EN BICI

EN BICI COM A PAQUET TPO

EN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIES

EN MOTO ALTRES

A la següent gràfica es poden observar les anades i tornades per separat. Per un costat s’assenyalen les

anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en cotxe (cotxe de la família

com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de transport). Es pot apreciar

a la figura 2, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i TPO” (anada: 20%

dels alumnes/ tornada: 25% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de transport “cotxe”

(anada: 30% dels alumnes/ tornada 25% dels alumnes) disminueix. Hi ha un 5% dels alumnes que per

anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a casa ho fan a peu.

* Aquest equip ha estat format des de l’IME i com a conseqüència dels Plans d’Ocupació que es varen

iniciar el mes de juliol de 2010.


16

Figura 2 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

85

132

106111

0

20

40

60

80

100

120

140

A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

ALU

MN

ES

ANADA

TORNADA

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes de primària al centre

Educatiu, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es

o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la

figura 3, que el 76.8% dels alumnes (327 respostes) hi van acompanyats per adults, el 16.9% dels

alumnes (72 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 6.3% dels alumnes (27

respostes) hi van sols/es, indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 3 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN ?

6,3%

16,9%

76,8%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYSI/O GERMANS

ACOMPANYAT PER ADULTS

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares

sobre les distàncies que hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una

pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les

famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les 173 famílies que han respòs l’enquesta, 162 han

respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%

dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el

recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.


17

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família

els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.

(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies

com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 56% dels

alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola

s’exposen a la figura 4. Es pot observar que el 14.6% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a

causa del trànsit (28 respostes), el 37.5% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del

centre Educatiu (72 respostes), el 13% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més

petit/a (25 respostes) i el 34.9% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge

quan van/tornen de la feina (67 respostes).

Figura 4 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,6%

37,5%13,0%

34,9%

ÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSIT

ÉS MASSA LLUNY

TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS

APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament

de les famílies*, s’exposa a la figura 5. S’observa que el 63% de les famílies diu que no aparca sinó que

para davant de l’escola i la mainada baixa (85 respostes), el 17.8% de les famílies ha respòs que aparca

malament (24 respostes) i el 19.3% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (26

respostes).

* En aquest gràfic s’han contabilitzat famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare pot

portar diferents infants al mateix cotxe.

Figura 5: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

63,0%17,8%

19,3%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT


18

A continuació (figura 6) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat en vehicle privat. En aquest s’hi detallen els recorreguts

més utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala

la major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 6: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van en cotxe a les anades i tornades al/del Centre Educatiu de primària, Cor de Maria.


19

MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili

familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta

com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 44%

dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares

l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i

com es pot apreciar a la figura 7 el 64.7% dels alumnes (141 respostes) NO poden anar sols a l’escola i

el 35.3% dels alumnes (77 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 7: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

35,3%

64,7%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 7 i veient que la majoria d’alumnes no poden

anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 8) amb les raons per les quals, els pares,

consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.2% dels

alumnes (82 respostes) encara no tenen prou edat, el 33.5% dels alumnes (70 respostes) viuen massa

lluny del centre Educatiu, el 16.3% dels alumnes (34 respostes) no hi poden anar sols degut als perills

del trànsit, el 6.7% dels alumnes (14 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i el 4.3% dels

alumnes (9 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 8: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

39,2%

33,5%

16,3%

6,7%

0,0% 4,3%

ÉS PETIT

VIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLAR


ÉS INSEGUR

NO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEU

ALTRES


20

Donat que la majoria (39%) dels alumnes de primària de Cor de Maria no poden anar a escola sols/es

perquè els pares consideren són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar una mica més en

aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat corresponent i per

l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els seus fills/es vagin

sols/es a l’escola.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 9) de primer de

primària hi ha un 16% dels alumnes (40 respostes), de segon de primària hi ha un 14% dels alumnes (37

respostes), de tercer de primària hi ha un 12% dels alumnes (30 respostes), de quart de primària hi ha

un 9% dels alumnes (23 respostes), de cinquè de primària hi ha un 18% dels alumnes (46 respostes), de

sisè de primària hi ha un 16% dels alumnes (40 respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un

15% dels alumnes (40 respostes).

Figura 9: Classificació dels alumnes per curs.

CURS DELS ALUMNES ENQUESTATS

4037

30

23

46

40 40

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1r P

RIMÀRIA

2n P

RIMÀRIA

3r PRIM

ÀRIA

4t P

RIMÀRIA

5è PRIM

ÀRIA

6è P

RIMÀRIA

NO CONTESTA

ALU

MN

ES

ALUMNES

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat es troben cursant cinquè de primària (entre

10 i 11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del

nombre de pares (40%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a

perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així

doncs, la mitjana d’edat resultant per anar sol/es a l’escola és de 9 anys. Edat en la que els infants

poden cursar tercer o quart de primària.

Si separem els infants enquestats en dos grups, infants de primer a tercer de primària i infants de quart

a sisè (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que la cosa està molt igualada i parlaríem del

50% dels alumnes a cada grup.

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 10) sobre el recorregut que fan els alumnes de

primària a peu, en bicicleta o en TPO (44% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat

seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una

característica). El 10% dels alumnes (12 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 6%

dels alumnes (7 respostes) què és bastant agradable, el 3% dels alumnes (4 respostes) què és poc

agradable, el 10% dels alumnes (11 respostes) què és molt segur, el 5% dels alumnes (6 respostes) què

és bastant segur, el 6% dels alumnes (7 respostes) què és poc segur, el 13% dels alumnes (14 respostes)

què és concorregut, el 14% dels alumnes (16 respostes) què és bastant concorregut, el 3% dels alumnes

(4 respostes) què és solitari, el 8% (9 respostes) què és curt, el 3% dels alumnes (4 respostes) què és

bastant curt, el 10% dels alumnes (11 respostes) què és llarg, el 3% dels alumnes ( 3 respostes) què està


21

net, el 3% dels alumnes (3 respostes) què està bastant net i el 3% dels alumnes (4 respostes) què està

brut.

Figura 10: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

12

7

4

11

67

14

16

4

9

4

11

3 34

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

MOLT

AGRADABLE

BASTANT AGRADABLE

POC AG

RADABLE

MOLT S

EGUR

BASTANT SEGUR

POC S

EGUR

CONCORREGUT

BASTANT CONCORREGUT

SOLITARI

CURT

BASTANT CURT

LLARG

NET

BASTANT NET

BRUT

ALU

MN

ES

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 11) que es poden trobar

els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens

ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la

qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 7% dels alumnes (7 respostes) es troben amb cotxes sobre

la vorera, el 32% dels alumnes (34 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 8% dels alumnes

(9 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 19% dels alumnes (21 respostes) assenyala que

hi ha poc respecte als vianants, el 10% dels alumnes (11 respostes) assenyala que hi ha pocs passos de

vianants, el 13% dels alumnes (14 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i l’11% dels alumnes

(12 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 11: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO

7

34

9

21

1114

12

0

5

10

15

20

25

30

35

40

ALU

MN

ES

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES

VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS

POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES

MANCA D'ENLLUMENAT


22

A continuació (figura 12) es presenta un plànol on s’hi contemplen aquells alumnes inclosos a l’apartat de Mobilitat a peu. En aquest s’hi detallen els recorreguts més

utilitzats pels alumnes i les seves famílies i els viatges diaris tant d’anada com de tornada a l’escola. Es pot observar que hi ha un recorregut en concret que assenyala la

major quantitat de viatges diaris i per tant, el més uilitzat per les famílies i alumnes d’aquest apartat.

Figura 12: Plànol dels recorreguts més utilitzats, pels alumnes que van a peu al/del Centre Educatiu de primària, Cor de Maria.


23

ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització

d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del centre. A banda de la proposta es demana als

pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 13) com la

disposició a participar en el servei (figura 14).

A la pròxima gràfica podem observar que el 45.7% de les famílies (79 respostes) estarien disposades a

utilitzar, el 41.6% (72 respostes) NO estarien disposades i el 12.7% de les famílies (22 respostes) no han

contestat la pregunta.

Figura 13: Predisposició en la utilització del servei.

COR DE MARIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SE RVEI

45,7%

41,6%

12,7%

SÍ

NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació dels familiars acompanyant

a peu a la mainada al centre Educatiu. El 22.5% de les famílies (39 respostes) estarien disposades a

participar, el 51.4% (89 respostes) NO estarien disposades i el 26% (45 respostes) no han contestat la

pregunta.

Figura 14: Predisposició en la participació del servei.

NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSADES A PARTICIPAR EN EL SE RVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU.

22,5%

51,4%

26,0%

SI

NO

NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a

utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa

referència a la predisposició a participar com a acompanyant, és molt interessant. El fet de comptar

amb la predisposició de 39 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per satisfer la demanda.


24


25

DADES TOTALS DELS CENTRES EDUCATIUS D’INFANTIL I PRIMÀRIA D’OLOT

DADES DE PARTICIPACIÓ

En el curs escolar 2010-2011, als centres Educatius d’Olot hi ha un total de 3027 alumnes d’infantil i

primària. Per tal de plantejar aquest estudi d’una forma pràctica i sostenible, l’equip de Mobilitat de

l’Institut Municipal d’Educació ha decidit repartir les enquestes per família i contemplar a la mateixa, el

nombre de germans/es. Per tant, a infantil i primària s’han repartit 2413 enquestes de les quals 1407

han estat respostes. Això significa que en aquest a nivell de municipi la participació per famílies, que

tenen fills/es en edat escolar entre 3 i 12 anys, ha estat del 58%.

HÀBITS DE DESPLAÇAMENT

A la figura 15, podem observar quin és el mitjà de transport més utilitzat a les anades i tornades, pels

alumnes d’infantil i primària d’Olot. El 42% dels alumnes (1708 respostes) hi va a peu, el 9% dels

alumnes (367 respostes) en transport públic (TPO), el 45% dels alumnes (1856 respostes) en cotxe com a

passatger, el 1% dels alumnes (49 respostes) en cotxe com a passatger d’altres famílies i el 3% dels

alumnes (115 respostes) utilitza altres mitjans de transport.

Figura 15 : Mitjà de transport més utilitzat.

MITJÀ DE TRANSPORT ANADA/TORNADA

1708

21 1

367

1856

49 8115

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

A PEU EN BICIEN BICI COM A PAQUET TPOEN COTXE EN COTXE D'ALTRES FAMÍLIESEN MOTO ALTRES

A la següent gràfica s’exposen les anades i tornades per separat dels alumnes del municipi. Per un

costat s’assenyalen les anades i tornades a peu, bicicleta i TPO i per l’altre les anades i tornades en

cotxe (cotxe de la família com a passatger, cotxe d’altres famílies com a passatger i altres mitjans de

transport).

Es pot apreciar a la figura 16, que a les tornades s’incrementa el mitjà de transport “a peu, bicicleta i

TPO” (anada: 22% dels alumnes/ tornada: 24% dels alumnes) mentre que a les tornades el mitjà de

transport “cotxe” (anada: 29% dels alumnes/ tornada 24% dels alumnes) disminueix. Hi ha

aproximadament un 4% dels alumnes que per anar a l’escola utilitzen el cotxe mentre que per tornar a

casa ho fan a peu.


26

Figura 16 : Comparativa del mitjà de transport a les anades i a les tornades.

MITJÀ DE TRANSPORT

916

1251

10211057

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

A PEU, BICICLETA I TPO EN COTXE

ALU

MN

ES

ANADA

TORNADA

Per tal d’obtenir més informació sobre els hàbits de desplaçament dels alumnes d’infantil i primària del

municipi, s’ha volgut saber com hi van, si ho fan sols/es, acompanyats de germans/es i/o companys/es

o bé, acompanyats/des per adults (es contemplen els viatges d’anada i tornada). Es pot observar a la

figura 17, que el 78.1% dels alumnes (3021respostes) hi van acompanyats per adults, el 13.9% dels

alumnes (537 respostes) hi van acompanyats per germans/es i/o companys/es i el 8% dels alumnes (311

respostes) hi van sols/es. És clar doncs, més de la meitat dels alumnes d’infantil i primària del municipi

van a l’escola acompanyats per adults indiferentment del mitjà de transport utilitzat.

Figura 17 : Com van els alumnes al Centre Educatiu.

COM VAN

8,0%13,9%

78,1%

SOL

ACOMPANYAT PER COMPANYS I/OGERMANSACOMPANYAT PER ADULTS

Respecte el 78.1% dels alumnes que van al centre Educatiu acompanyats per adults i tenint en compte

que el 45% hi va en vehicle privat, un mitjà de transport que implica estar acompanyat d’un adult, s’ha

pogut obtenir una dada aproximada dels alumnes que van a peu acompanyats per adults. El resultat és

que un 33.1% d’alumnes van acompanyats per adults, ja sigui a peu, en bicicleta o TPO.

Donat que per a l’estudi de Mobilitat és interessant saber quina és la percepció que tenen els pares

sobre les distàncies què hi ha entre el domicili familiar i el centre Educatiu, s’ha decidit incorporar una

pregunta a l’enquesta destinada a recollir-la i que permeti fer la mitjana de minuts que triguen les

famílies en fer aquest recorregut. Val a dir que de les famílies que han respòs l’enquesta, 1320 han

respòs aquesta pregunta, això significa que la dada obtinguda és molt representativa. Així doncs, el 94%

dels pares enquestats manifesten que els seus fills/es triguen una mitjana d’11 minuts en fer el

recorregut domicili familiar/centre Educatiu indiferentment del mitjà de transport utilitzat.


27

MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT

Dins de l’apartat de Mobilitat en vehicle privat es tenen en compte tots els alumnes que la seva família

els acompanya i fan el recorregut domicili familiar/centre Educatiu amb cotxe* habitualment.

(*s’inclouen els mitjans de transport: en cotxe de la família com a passatger, en cotxe d’altres famílies

com a passatger, en moto com a passatger i altres). Val a dir que aquest grup fa referència al 49% dels

alumnes enquestats.

Les raons més freqüents pel qual els pares prefereixen acompanyar els seus fills/es en cotxe a l’escola

s’exposen a la figura 18. Es pot observar que el 14.1% dels alumnes van en cotxe perquè és perillós a

causa del trànsit (186 respostes), el 32.1% dels alumnes van en cotxe perquè viuen massa lluny del

centre Educatiu (423 respostes), el 13.6% dels alumnes van en cotxe perquè tenen un germà/na més

petit/a (179 respostes) i el 40.1% dels alumnes van en cotxe perquè els seus pares aprofiten el viatge

quan van/tornen de la feina (528 respostes).

Figura 18 : Raons més freqüents pel qual els pares acompanyen els seus fills/es en cotxe a l’Escola.

PER QUÈ ELS ACOMPANYO EN COTXE?

14,1%

32,1%

13,6%

40,1%


ÉS MASSA LLUNY

TÉ UN GERMÀ/NA MÉS PETIT I ELS ACOMPANYO A TOTS DOS

APROFITO EL VIATGE QUAN VAIG/TORNO DE LA FEINA

S’ha cregut convenient incloure una pregunta a l’enquesta per tal de conèixer els hàbits d’aparcament

de les famílies, s’exposa a la figura 19. S’observa que el 36.4% de les famílies* diu que no aparca sinó

que para davant de l’escola i la mainada baixa (424 respostes), el 20.6% de les famílies ha respòs que

aparca malament ( 240 respostes) i el 43.0% de les famílies ha respòs que aparca en lloc autoritzat (501

respostes).

* En aquest gràfic s’han tingut en compte famílies i no alumnes ja que s’entén que un mateix pare/mare

pot portar diferents infants.

Figura 19: Hàbits d’aparcament de les famílies.

ON APARCA?

36,4%

20,6%

43,0%

NO APARCO PARO DAVANT DE L'ESCOLA

APARCO MALAMENT

APARCO EN LLOC AUTORITZAT


28

MOBILITAT A PEU

Dins de l’apartat de Mobilitat a peu es tenen en compte tots els alumnes que fan el recorregut domicili

familiar/centre Educatiu a peu* habitualment. (*s’inclouen els mitjans de transport: a peu, en bicicleta

com a conductor, en bicicleta com a paquet i en TPO). Val a dir que aquest grup fa referència al 51%

dels alumnes enquestats.

Un cop s’han recollit aquestes dades sobre la mobilitat a peu, s’ha cregut convenient demanar als pares

l’opinió respecte si els seus fills/es poden fer aquest recorregut sense la companyia d’un adult. Tal i

com es pot apreciar a la figura 20 el 68.3% dels alumnes (1207 respostes) NO poden anar sols a l’escola

i el 31.7% dels alumnes (560 respostes) SÍ que poden anar sols a l’escola.

Figura 20: Opinió dels pares sobre si el seu fill/a pot anar sol a l’escola.

HI POT ANAR SOL?

31,7%

68,3%

SI

NO

Tenint en compte les dades que es presenten a la figura 20 i veient que la majoria d’alumnes no poden

anar sols a l’escola, s’ha elaborat una gràfica (figura 21) amb les raons per les quals, els pares,

consideren que els seus fills/es NO poden anar a l’escola sense la companyia d’un adult. El 39.7% dels

alumnes (904 respostes) encara no tenen prou edat, el 21.5% dels alumnes (489 respostes) viuen massa

lluny del centre Educatiu, el 20.8% dels alumnes (474 respostes) no hi poden anar sols degut als perills

del trànsit, el 3.9% dels alumnes (89 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur i l’11.8% dels

alumnes (268 respostes) no hi poden anar sols perquè no està adaptat per anar-hi a peu i el 2.3% dels

alumnes (52 respostes) no hi poden anar sols perquè és insegur per altres raons.

Figura 21: Motius pels quals els infants no poden anar sols a l’escola.

PER QUÈ NO POT ANAR SOL?

39,7%

21,5%

20,8%

3,9%

11,8% 2,3%

ÉS PETITVIVIM MASSA LLUNY DEL CENTRE ESCOLARÉS PERILLÓS A CAUSA DEL TRÀNSITÉS INSEGURNO ESTÀ ADAPTAT PER ANAR A PEUALTRES

Val a dir que la figura 21, s’ha contabilitzat a partir dels alumnes que NO poden anar al centre Educatiu

sols/es, però una dada interessant a tenir en compte és el percentatge resultant del total d’alumnes

que han respòs a aquesta pregunta. Dels 1767 alumnes que han respòs la pregunta sobre si poden anar

sols/es o no, obtenim que un 27% no hi va perquè no te prou edat, un 14.7% perquè viu lluny, un


29

14.2% perquè és perillós a causa del trànsit, un 8% perquè no està adaptat per anar a peu i un 2.7%

perquè és insegur.

Donat que la majoria (40%) dels alumnes d’infantil i primària del municipi no poden anar al Centre

Educatiu sols/es perquè els pares consideren que són massa petits s’ha cregut convenient profunditzar

una mica més en aquest punt i per una banda classificar els cursos dels infants enquestats i l’edat

corresponent i per l’altra, calcular la mitjana d’edat que les famílies creuen convenient per tal que els

seus fills/es hi vagin sols/es.

A continuació es presenta una gràfica amb els cursos dels infants enquestats (figura 22) de P3 hi ha un

11% dels alumnes (212 respostes), de P4 hi ha un 10% dels alumnes (190 respostes), de P5 hi ha un 10%

dels alumnes (181 respostes), de primer de primària hi ha un 12% dels alumnes (228 respostes), de

segon de primària hi ha un 11% dels alumnes (215 respostes), de tercer de primària hi ha un 9% dels

alumnes (180 respostes), de quart de primària hi ha un 10% dels alumnes (191 respostes), de cinquè de

primària hi ha un 14% dels alumnes (261 respostes), de sisè de primària hi ha un 10% dels alumnes (182

respostes) i que no han contestat a la pregunta hi ha un 3% dels alumnes (56 respostes).

Figura 22: Classificació dels alumnes per curs.

CURSOS DELS ALUMNES ENQUESTATS

212

190181

228215

180191

261

182

52

0

50

100

150

200

250

300

P3 P4 P5

1r P

RIMÀRIA

2n P

RIMÀRIA

3r P

RIMÀRIA

4t P

RIMÀRIA

5è P

RIMÀRIA

6è P

RIMÀRIA

NO CONTESTA

ALU

MN

ES

Es pot observar que la majoria d’alumnes que han contestat estan cursant cinquè de primària (entre 10 i

11 anys). Pel que fa a la mitjana d’edat, cal tenir en compte que aquesta s’ha calculat a partir del

nombre de pares (43%) que han contestat a l’enquesta què el seu fill/a NO pot anar a escola sol/a

perquè és massa petit i les edats que aquests han fet constar com adequades per anar-hi sols/es. Així

doncs, la mitjana d’edat resultant a nivell de municipi per anar sol/a a l’escola és de 9 anys. Edat en la

que els infants poden cursar tercer o quart de primària.

Però, si separem els infants enquestats en dos grups, infants de P3 a 3er de primària (63%) i infants de

quart a sisè (34%) (menors de 9 anys i majors de 9 anys), observem que més de la meitat dels alumnes

són menors de 9 anys.


30

Per tal de tenir una mica més d’informació (figura 23) sobre el recorregut que fan els alumnes de

primària a peu, en bicicleta o en TPO (51% dels alumnes enquestats) se’ls ha demanat que d’un llistat

seleccionin les característiques que compleix el seu recorregut (podien seleccionar més d’una

característica). El 8% dels alumnes (181 respostes) opinen que el recorregut és molt agradable, el 9%

dels alumnes (191 respostes) què és bastant agradable, el 5% dels alumnes (108 respostes) què és poc

agradable, el 6% dels alumnes (133 respostes) què és molt segur, el 10% dels alumnes ( 213respostes)

què és bastant segur, el 4% dels alumnes (95 respostes) què és poc segur, el 7% dels alumnes (146

respostes) què és concorregut, el 9% dels alumnes (186 respostes) què és bastant concorregut, el 2%

dels alumnes ( 52 respostes) què és solitari, el 10% ( 211 respostes) què és curt, el 7% dels alumnes (136

respostes) què és bastant curt, el 4% dels alumnes (75 respostes) què és llarg, el 7% dels alumnes (148

respostes) què està net, el 7% dels alumnes (147 respostes) què està bastant net i el 5% dels alumnes

(112 respostes) què està brut.

Figura 23: Opinió sobre el recorregut a peu, en bicicleta i en TPO.

OPINIÓ SOBRE EL RECORREGUT A PEU, BICICLETA I TPO

0

50

100

150

200

250

MOLT

AGRA

DAB

LE

BAST

ANT AG

RAD

ABLE

POC AGRAD

ABLE

MOLT

SEG

UR

BAST

ANT SE

GUR

POC S

EGUR

CONC

ORRE

GUT

BAST

ANT CONCORREG

UT

SOLITA

RI

CURT

BAST

ANT CURT

LLAR

GNET

BAST

ANT NET

BRUT

ALU

MNES

També, s’ha cregut convenient tenir en compte els problemes habituals (figura 24) que es poden trobar

els alumnes que fan el recorregut cap a l’escola a peu, en bicicleta o TPO. Aquest conjunt de dades ens

ajuda a determinar les mancances en quant a infraestructura i manteniment per tal de millorar la

qualitat d’aquest tipus de desplaçaments. El 8% dels alumnes (87 respostes) es troben amb cotxes sobre

la vorera, el 17% dels alumnes (178 respostes) assenyala que les voreres son estretes, el 7% dels

alumnes (74 respostes) assenyala que les voreres estan brutes, el 21% dels alumnes (217 respostes)

assenyala que hi ha poc respecte als vianants, el 11% dels alumnes (121 respostes) assenyala que hi ha

pocs passos de vianants, el 21% dels alumnes (227 respostes) assenyala que hi ha cruïlles perilloses i el

15% dels alumnes (156 respostes) assenyala la manca d’enllumenat.

Figura 24: Problemes habituals.

PROBLEMES HABITUALS EN EL RECORREGUT CAP A L'ESCOLA A PEU, EN BICICLETA I TPO.

87

178

74

217

121

227

156

0

50

100

150

200

250

ALU

MN

ES

COTXES SOBRE LA VORERA VORERES ESTRETES

VORERES BRUTES POC RESPECTE ALS VIANANTS

POCS PASSOS DE VIANANTS CRUÏLLES PERILLOSES

MANCA D'ENLLUMENAT


31

ACTUACIONS DE MILLORA

A l’enquesta hi ha un apartat que fa referència a les Actuacions de Millora, aquest proposa la realització

d’un servei d’acompanyament a peu per als alumnes del municipi. A banda de la proposta es demana als

pares que responguin si en farien ús i s’hi estarien disposats a participar-hi acompanyant a la mainada.

S’han elaborat dues gràfiques en les que es recull tant la disposició a fer-ne ús (figura 25) com la

disposició a participar en el servei (figura 26).

A la pròxima gràfica podem observar que el 43.9% de les famílies (608 respostes) estarien disposades a

utilitzar el servei, el 36.6% (507 respostes) NO hi estarien disposades i el 19.5% de les famílies (271

respostes) no han contestat la pregunta.

Figura 25: Predisposició en la utilització del servei.

PRIMÀRIA: FAMÍLIES DISPOSADES A UTILITZAR EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU.

43,9%

36,6%

19,6%

SI

NO

NO CONTESTA

I per últim, s’exposa la gràfica que recull la predisposició en la participació familiars acompanyant a peu

a la mainada al centre Educatiu. El 21.9% de les famílies (307 respostes) estarien disposades a

participar, el 43.4% (608 respostes) NO estarien disposades i el 34.7% (487 respostes) no han contestat

la pregunta.

Figura 26: Predisposició en la participació del servei.

PRIMÀRIA: NOMBRE DE FAMÍLIES DISPOSDES A PARTICIPAR EN EL SERVEI D'ACOMPANYAMENT A PEU

21,9%

43,4%

34,7%

SI

NO

NO CONTESTA

Si comparem aquestes últimes dues gràfiques podem observar que la predisposició per part dels pares a

utilitzar el servei és més alta que la predisposició a participar-hi. També és cert que la dada que fa

referència a la predisposició a participar com a acompanyant, a nivell de municipi és molt interessant.

El fet de comptar amb la predisposició de 307 famílies suposa que hi hauria famílies suficients per

satisfer la demanda.


32

CONCLUSIONS

En aquest apartat es destaquen algunes dades i reflexions sobre els hàbits de mobilitat de l’alumnat

d’Olot extretes a partir dels resultats de les enquestes que s’han presentat en aquest informe. Com s’ha

comentat anteriorment, cal destacar l’elevada participació de les famílies i alumnes, fet que demostra

l’interès que desperta la mobilitat entre els olotins. Gràcies a aquesta gran resposta es pot parlar d’una

alta representativitat.

En el municipi s’ha observat entre les famílies que tenen infants un ús majoritari del vehicle privat en

els desplaçaments als centres educatius de la ciutat d’Olot. Tenint en compte que la mitjana de temps

invertit en desplaçaments són 11 minuts, és el cotxe el mitjà de transport més adient? És verdadera la

percepció que el cotxe és més ràpid i segur? Quins avantatges i quins inconvenients ofereix el vehicle

privat? Què comporta per a la ciutat la proliferació de recorreguts en cotxe? Com perceben els vianants

aquest increment de vehicles? Quins valors d’educació vial es tenen en compte avui? Quines prioritats

assenyalen els conductors habituals i quines els vianants respecte la mobilitat? Com es podria afavorir la

convivència de vehicles privats i vianants?

En el cas de les escoles d’infantil i primària del municipi, el 45% dels desplaçaments són en vehicle

privat, mentre que el 41% dels desplaçaments són a peu. En el cas particular de l’escola Cor de Maria

també es manifesta aquesta tendència, amb un 56% que utilitza el vehicle privat com a mitjà de

transport habitual. En la majoria dels casos, concretament en un 40%, l’ús del vehicle privat es deu a

que els pares/mares amb infants estudiant a Olot aprofiten el viatge de desplaçar-se al seu lloc de

treball per portar els fills/es a l’escola. En segon lloc, el 32% de les famílies assegura que viuen lluny,

tot i que la percepció de “llunyania” varia a cada persona, per tant és un concepte relatiu fruit de la

concepció subjectiva. En tercer lloc, el 14% prefereix amar en cotxe perquè considera que és perillós

fer-ho a peu a causa del trànsit. Aquesta darrera dada no deixa de ser contradictòria, sobretot si es té

en compte que en part el perill s’incrementa amb l’augment del trànsit, de manera que s’alimenta

aquest “cercle viciós” perpetuant un hàbit poc beneficiós.

A l’escola Cor de Maria, hi ha un 39% d’alumnes que es desplacen habitualment a peu per anar al

centre educatiu, ja sigui acompanyat d’adults o d’altres companys, o ho faci sol. El 68,3% del total de

les famílies olotines afirmen que la mainada “no pot anar sola” a l’escola. A efectes pràctics, dels 1838

alumnes d’infantil i primària que han respòs l’enquesta, un 33% ho fan a peu acompanyats per adults. La

raó principal que motiva aquest hàbit és que l’infant no té prou edat (indicat en un 27% dels casos). La

mitjana d’edat que han assenyalat les famílies enquestades i que serveix de tall per a deixar anar sols

als infants són els 9 anys. Cal tenir en compte que a la pràctica, tot i que alguns infants assoleixen

aquesta edat, alguns pares i mares prefereix acompanyar-los al centre educatiu. Una altra dada curiosa

és que els trasllats a peu s’incrementen sensiblement a les tornades, concretament en més de 100

casos, que es tradueix al 4,5% dels alumnes enquestats. D’altres raons que motiva els pares/mares a no

deixar anar sols als infants són o perquè viuen massa lluny o perquè és perillós a causa del trànsit.

Totes aquelles famílies o infants que han contestat que van al centre educatiu a peu, podien assenyalar

els perills més habituals que es troben en el seu recorregut. Del llistat de riscos proposat, el més repetit

ha estat que els conductors no els respecten (assenyalat en el 21% dels casos) i cruïlles perilloses (també

en un 21% dels casos). D’aquestes dades se’n desprèn la sensació del vulnerabilitat i de perill

d’atropellament en els desplaçaments a peu. Paradoxalment un mateix individu es pot comportar de

maneres pràcticament oposades depenent de si es troba en el rol de vianant o de conductor.


33

L’educació, així com l’empatia i la solidaritat són valors en els quals es podria aprofundir per tal de

facilitar la convivència de vehicles i vianants.

Millorar les voreres, ja sigui suprimint les barreres arquitectòniques, facilitant l’accessibilitat a través

de guals o ampliant-les, són algunes de les necessitats més assenyalades. Cal destacar que un 17% dels

alumnes enquestats que es desplacen a peu per anar al centre educatiu ha assenyalat que les voreres

són molt estretes. Un grup molt sensible a aquestes mesures són les Persones amb Mobilitat Reduïda

(PMR). Val a dir que el 3,6% dels alumnes enquestats (concretament 66 infants) ha afirmat que té

problemes de mobilitat reduïda (crosses, cadira de rodes, etc). Per aquest motiu, des de l’Ajuntament

d’Olot s’han engegat diverses accions per millorar l’entorn dels centres educatius, com per exemple la

construcció de guals per facilitar l’accessibilitat, així com la millora d’algunes voreres.

Una dada molt favorable que es desprèn del resultat de les enquestes és la significativa predisposició

de les famílies a canviar d’hàbits en favor d’opcions més sostenibles i saludables. Davant la pregunta

de si estarien disposades a utilitzar un servei destinat a acompanyar a peu la mainada per mitjà d’un

camí segur en els desplaçaments als centres escolars, la majoria de pares i mares han respòs

afirmativament (més de 600 famílies, gairebé el 44% ha assenyalat que en faria ús). Una altra dada molt

positiva és que gairebé el 22% de pares/mares dels alumnes dels centres educatius d’Olot estarien

disposats a col�laborar com a voluntaris/ies acompanyant a la mainada, un volum que donaria resposta a

la demanda satisfactòriament. En el cas concret de l’escola Cor de Maria, un 45,7% (això implicaria a

79 famílies) ha assenyalat que deixaria que els seus fills/es anessin a peu a l’escola per mitjà d’aquest

servei d’acompanyament, i 39 pares/mares s’oferirien per acompanyar a la mainada.

Aquesta bona predisposició de les famílies obre nous reptes. La mobilitat és un tema de present i de

futur, una qüestió que implica i afecta a tots/es. Desenvolupar i fer realitat el servei d’acompanyament

a peu, per exemple, implica l’esforç i la voluntat principalment de les famílies, ells i elles (pares,

mares, fills i filles d’Olot) en seran els veritables protagonistes i beneficiaris. Però per arribar a aquest

punt cal primer el ferm convenciment del conjunt de la societat olotina. Tal i com assenyala el

Departament de Mobilitat de la Generalitat, els “petits gestos” tenen molta rellevància, cal que cadascú

sigui responsable de la seva forma de mobilitat i de la seva conducta vial. És implicant a institucions,

associacions, centres educatius, comerços, agents, a tots els ciutadans i ciutadanes que, amb el seu

granet de sorra, es podran anar assolint els reptes marcats per una ciutat educadora com Olot.

D’aquesta manera, podrem caminar cap a una ciutat més saludable, sostenible, responsable, segura i

equilibrada.

Educar és un repte de tots/es.

Education

1. informe final cor maria