Quantificadors Quantitatius:
Formes Vacil·lacions en l'ús
Indefinits: Formes. Vacil·lacions en l'ús
Numerals: Cardinals Ordinals Multiplicatius Partitius Col·lectius Escriptura (en xifra o en lletres) Expressions en sentit figurat
Quantificadors Hi ha quantificadors de diverses classes: quantitatius,
indefinits i numerals. Pertanyen a diverses categories lèxiques, a vegades poc
definides:– Poden fer d'adjectius, si acompanyen un nom.
Seran variables.• Hi ha molts llibres i poques llibretes.
– Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables.
• Parla poc i és molt estudiosa.– Poder fer de pronoms:
• No hi ha ningú!
Quantitatius Expressen quantitats d'una forma
imprecisa o aproximada. Poden ser adjectius, si modifiquen un nom.
Seran variables. Hi ha molts llibres i poques llibretes.
Poden ser adverbis, si modifiquen un verb, un adjectiu o altre adverbi. Seran invariables. Parla poc i és molt estudiosa. Viu molt lluny d'ací.
També hi ha locucions quantitatives: Té bona cosa d'amigues i, d'amics, a grapats!
Quantitatius variables
Quant, quanta, quants, quantes Quants dies et quedaràs?
Tant, tanta, tants, tantes No hi podré anar tants dies
Molt, molta, molts, moltes Però, si tens moltes vacances!
Poc, poca, pocs, poques Sí, però poca disponibilitat real
Bastant, bastants = una certa quantitat Doncs... tens bastants dies
Gaire, gaires No cregues, no en tinc gaires
Quantitatius invariables
Més (de) Dóna'm un més de pa
Menys Hui farà menys calor o menys de fred que ahir?
Prou (= suficient) No tindrem prou lloc per tothom
Força = molt El llibre li ha agradat força
Massa Ara tinc massa coses a fer
Gens (de) No queda gens de pa?
Manco (de) = menys Ací fa manco (de) fred que allà
Que Que bonic!
Remarques importants
Quant, molt, més, poc, tant, menys i prou + DE davant masc. sg.: Ja tenim prou de pa, no poses tant
d'arròs. Gens
+ DE davant noms masc. i fem.: No li ha fet gens de gràcia que no fera
gens de fred Sense DE, davant d'adj. (fa funció d'adverbi):
Això no serà gens fàcil.
Gradació
absoluta comparativa relativa
+ Molt Que Quant Força Poc Gaire - Gens No queda gens de pa ni gaire café però, encara hi ha un poc de sucre i força llet.
+ Més Tant- Menys
Té més ganes d'anar que jo però, no té tantes possibilitats com tu; això sí, pel que sembla, encara té menys ganes que la seua germana.
+ Massa Prou- Bastant
Està entrant massa gent... no tindrem prou cadires tot i que n'hi ha bastants.
Usos correctes GAIRE-GAIRES = molt en contextos negatius,
condicionals, dubitatius i interrogatius (precedit de no o de sense): Ho féu sense gaires ganes. (Ho féu sense *massa ganes) No hi ha anat gaire gent, veritat? (No hi ha anat *molta gent?)
FORÇA = molt en oracions afirmatives: Això que dius és força interessant La meua germana té força llibres
MOLT és variable quan fa d'adjectiu i invariable que s'usa com a adverbi: Vingueren moltes persones molt divertides
QUE = molt, sol precedir adjectius i adverbis: Que bonic era! Que bé ho passàrem!PERÒ no es pot confondre amb quin/a, quins/-es + nom, que és un
exclamatiu sense valor quantitatiu: Quin desgavell! Quina calor!
Usos correctes
TAN complementa adjectius, adverbis o locucions adverbials (cast. tan): No sigues tan antipàtic. Per què has arribat tan tard?
TANT complementa noms o verbs (cast. tanto): Feia tant (de) temps que no el veia! Per favor, no córregues tant.
UNS QUANTS/UNES QUANTES no poden ser substituïts pels indefinits uns/unes, ja que es perd el valor quantitatiu: Vindran unes quantes amigues (*unes amigues)
d'ací a uns quants dies (*uns dies)
Confusions freqüents
Cal dir * És incorrecte
Com més serem, més riurem * Quant més serem...
Sempre li donen tot allò que vol Sempre li donen * quant vol
Vine tan prompte com pugues Vine *quant abans
Faré tant com podré Faré *tot el que podré
La gran quantitat de gent que vingué t'hauria sorprés
*La molta gent que vingué...
Va dur la cama enguixada durant uns quants mesos
Va dur la cama enguixada *uns mesos
Practiqueu ací C1
Indefinits
Expressen de forma imprecisa o inexacta nocions d'identitat, quantitat o existència.
Poden funcionar com a adjectius o com a pronoms: Unes amigues de Marta l'ajudaren. Jo
vaig veure algunes d'elles. Algú l'ajudarà.
Indefinits en funció adjectiva
Singular Plural
Masc. Fem. Masc. Fem.
UnAlgun
TotMateixCertAltre
Cadascun/cada un
Qualsevol/ qualsevulla
UnaAlguna
TotaMateixaCertaAltra
Cadascuna/cada una
UnsAlguns
TotsMateixos
CertsAltres
Cadascuns/cada uns
Qualssevol
UnesAlgunes
TotesMateixesCertesAltres
Cadascunes/cada unes
Qualssevulla
CadaCap
QualqueTal
AmbdósDiversosNombrososUns quants
AmbduesDiversesNombrosesUnes quantes
TalsSengles Diferents
Indefinits en funció pronominal
U – un
Algú – hom
Altri
Tot - tothom
Cadascú – cada u
Res – cap cosa
Quelcom – alguna cosa
Són invariables:
Remarques d'alguns indefinitsUNS, ALGUN, UNS QUANTS UNS s'usa davant noms en plural vagament determinats.
Si el nom no és gens determinat, no s'utilitzarà. No s'ha de confondre amb l’indefinit alguns/algunes (=una
certa quantitat; un nombre reduït de) ni amb el quantitatiu uns quants/unes quantes. Han arribat uns llibres interessants. Hui he comprat llibres (*uns
llibres) Arribàrem fa algunes setmanes (*unes setmanes). Des de fa uns
quants anys estiuegen ací (*uns anys...)
ALGUNA COSA Pronom= res (en oracions negatives, interrogatives o
condicionals) També equival a quelcom (llenguatge literari)
Vols alguna cosa més? = Vols res més? (Vols *algo més) Hi havia quelcom misteriós en aquell lloc.
Remarques d'alguns indefinits
ALGÚ Té caràcter pronominal, per tant, no pot precedir
cap nom. No es pot usar per indicar “una persona
importat”. Quan va seguit de partitiu introduït per la
preposició DE, adopta la forma algun: Això, ho sap algú? Algú altre t'informarà. Es creu molt important (Es creu *algú)
Algun dels veïns ha protestat (*Algú dels...)
Remarques d'alguns indefinits
ALGUN (i flexió) Funciona com a adjectiu i significa “una certa
quantitat”, “un nombre reduït de coses o persones”.
És incorrecte utilitzar-lo amb el valor de cap o un poc en oracions negatives, caldrà substituir-lo. Hi ha algunes persones amb alguna
possibilitat d'aprovar amb molt bona nota No queda cap taronja (No queda taronja *alguna)
Tinc un poc/una mica de pressa (Tinc *alguna pressa)
Hi havia alguns espectadors (Hi havia *algun que altre...)
Remarques d'alguns indefinits
VARI, VARIS, VÀRIES Aquest adjectiu qualificatiu significa “variat”. No indica quantitat sinó, varietat, diversitat. No és un indefinit i, per tant, caldrà substituir-lo
per algun ( i flexió) o per divers (i flexió). És una samarreta de colors varis (=variats)
S'han manifestat en contra diverses associacions (S'han manifestat en contra *vàries...)
Ja havien vingut alguns espectadors (*varis espectadors)
Remarques d'alguns indefinits
ALTRE (i flexió) i L’ALTRE (i flexió) Altre (i flexió) equival a “qualsevol o cap altre” i té un
sentit totalment indeterminat o quantitatiu. Si fa d'adjectiu va precedit d'article. És incorrecte utilitzar altre (i flexió) precedint un numeral,
cal substituir-lo per un adverbi. Pot precedir expressions quantitatives com vegades,
voltes... Expressió: UN+nom+ALTRE+QUE... = diferent
No hi ha altre remei. L'altra pel·lícula em va agradar més. Encara queden tres arguments més (*altres tres arguments) Unes voltes diu que sí, altres voltes, que no. Un llibre altre que La Plaça del Diamant.
Remarques d'alguns indefinits
UN ALTRE (i flexió), ELS ALTRES/LA RESTA
Altre precedit per un (i flexió) té un sentit de distinció o de repetició: significa “un de més”, “encara altre més”, “un altre diferent”...
Per referir-se a un tot genèric, cal emprar els altres o la resta. *demés és un castellanisme. Tinc temps per llegir un altre llibre. Prendria una altra infusió, per favor. Quan arribarà la resta?
Remarques d'alguns indefinits
D'ALTRE (i flexió), ENTRE D'ALTRES D'altre (i flexió) té un matís partitiu o qualitatiu.
Té un valor pronominal i està en correspondència amb el pronom feble en.
Entre d'altres fa de pronom. Si va seguit de nom, perd la preposició DE. No m'agrada aquesta faldilla però, no en tinc
d'altra. Al sepeli van assistir, entre d'altres, les
germanes de la difunta. Al sepeli van assistir, entre altres persones,
les germanes de la difunta.
Remarques d'alguns indefinits
ALTRI Pronom referit a persones. Significa “una altra
persona qualsevol”. Va precedit de preposició. Treballa per compte d'altri. M'ha pres per altri. Mals d'altri, rialles són.
Remarques d'alguns indefinits
CADA Invariable, individualitza els components del grup
o col·lectiu. Pot emprar-se en el sentit de repetició o
reiteració. És incorrecte usar-lo per emfasitzar, cal usar un (i
flexió). Cada dia farem una excursió. (*Tots els dies...)
Diu unes mentides! (Diu *cada mentida)
Remarques d'alguns indefinitsCADASCÚ o CADA U, CADASCUN o
CADA UN Cadascú /cada u és un pronom i, per tant, és
invariable. Significa “cada persona”. Cadascun /cada un ( i flexió) funciona com a
adj i designa un element que pertany a un col·lectiu o conjunt determinat quantitativament. Si se sobreentén l'especificació, pot fer de pronom. Cadascú que vote el que vulga. Cada u tria. Cadascuna de les assistents posarà un
exemple per a cada un dels arguments. Cadascuna ho argumentarà com puga (cadascuna de les assistents)
Practiqueu ací
Remarques d'alguns indefinitsCERT (i flexió) Equival a “algun” o a “tal” i pot anar precedit
d'article indefinit. No duu article si va precedit de preposició i si està
en plural. Entre elles hi ha una certa amistat. Ens ha
escrit una certa Joana. No s'han d'utilitzar certes expressions. De
certa persona, val més ni parlar-ne! Ahir vaig estar amb cert amic teu.
Remarques d'alguns indefinitsHOM S'usa com a pronom de 3a persona en registres
molt formals o en oracions de subjecte incert. Precedit d'art. indefinit equival a la mateixa
persona que parla. En registre estàndard/col·loquial és preferible dir
un/una o utilitzar la passiva reflexa (registre col·loquial: pron. SE
+ verb en 3a persona en veu activa). Hom creu que els pobles semítics... (=Es creu
que...) Un hom, que ja comença a tindre edat... Una necessita descansar després de la feina.
Es necessita un poc de descans després de la feina.
Remarques d'alguns indefinitsCAP Cap acompanya noms comptables en oracions
negatives i significa “ni un” En oracions interrogatives i condicionals significa
“algun” (i flexió). És incorrecte emprar cap davant incomptables,
cal emprar gens. No hi ha cap explicació científica. Vols cap cosa? Si hi haguera cap problema,
intentaríem resoldre'l. No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia)
Remarques d'alguns indefinitsRES Res és un pronom indefinit que significa “cap
cosa” en combinació amb l'adverbi de negació. No modifica cap nom.
En oracions interrogatives o condicionals significa “alguna cosa”.
Si va davant d'adjectiu, va seguit de preposició DE. No vol res més. Vols res més? Si necessites res, ho dius. No han aconseguit res d'important.
Remarques d'alguns indefinitsGENS Gens pot ser adj. o adv. quantitatiu. És
intercanviable per “en absolut” o “ni mica (de)”. Gens de + noms incomptables. En oracions interrogatives i condicionals equival a
“un poc de”. També poc acompanyar verbs, adv. i adj., en
aquest cas no porta preposició. No els ha fet gens de gràcia (*cap gràcia/*res de
gràcia). Si li venia gens de son, es posava música.
El salt de pont no l'espanta gens! No ho ha fet gens bé.
Confusions entre CAP, RES i GENS
Completeu el missatge de text amb cap, res o gens:
Jaume, no tinc _______ missatge amb la data de la prova. No sabem _______ des del mes passat.
Has rebut _______ correu? Hi ha _______ de nou? Si t'arriba _______ missatge o saps _______ més, m'avises.
No em fa _______ gràcia que no se sàpiga ja, no deu quedar _______ temps!
Joan
Confusions entre CAP, RES i GENS
Practiqueu més ací i ací
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX Mateix (i flexió):
– Darrere pronoms personals fort, noms propis, reflexius o demostratius (té valor de reforç d'identitat): Ha parlat ella mateixa. Joana mateixa no ho sabia. Ella parla de si mateixa. Parlaren aquelles mateixes.
– Pot usar-se amb valor equivalent a “en persona”, emfàticament. En aquest cas, sol anar darrere del nom: Vingué la directora mateixa. (la *pròpia directora).
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX Mateix (i flexió):
– Davant de noms indica identitat o repetició. Concorda en gènere i nombre: Han vist la mateixa pel·lícula.
– Pot significar “fins i tot”: Ha mentit a la seua mateixa mare.
– Sols en l'ús col·loquial es posa en femení darrere pronoms forts o noms propis, amb valor d'identitat: Ho féu Marc mateixa. Vindran ells mateixa.
Remarques d'alguns indefinitsMATEIX Mateix (invariable):
– Si s'utilitza com a pronom: Sempre menja el mateix.
– Darrere de noms que formen part d'un CCLloc: Ens trobarem al cinema mateix.
– Darrere d'adverbis: Ho farem ací mateix.
– Darrere d'un pronom, quan s'usa com a adverbi, expressa que la cosa que es designa és una però podria ser una altra del mateix gènere, equival a “per exemple”: Ho pots fer tu mateix!
Remarques d'alguns indefinits
MATEIX És incorrecte usar-lo
– Per a evitar la repetició d'un nom.– Per a emfasitzar la identitat d'un nom. El treball és bo però, ell no n'és l'autor (no
és l'autor *del mateix). No farem avui l'examen però, hi haurà una convocatòria extraordinària d'aquest pel gener. (*del mateix)
La professora mateixa (=en persona) ens ho va dir (la *pròpia professora)
Remarques d'alguns indefinits
TAL (i flexió), EN TAL I TAL ALTRE EN TAL I TAL ALTRE equival al castellà “fulano y
zutano”. TAL (i flexió) com a indefinit significa “d'aquesta
manera” i designa una cosa indeterminada sense que ho siga realment.
TAL també es pot emprar pronominalment i significa “tal cosa”.
És incorrecte usar tal amb valor de demostratiu o en altres calcs del castellà. Cal trobar altres solucions. Hui he vist en tal i tal altre. Jo seria incapaç d'utilitzar tals arguments! Tal faràs, tal trobaràs! No conec aquell autor (*tal autor). Per a aprovar, no hi ha res
com estudiar (no hi ha *tal com estudiar)
Remarques d'alguns indefinits
NINGÚ i NINGUN NINGÚ és un pron invariable que es refereix a
persones en oracions negatives. Pot usar-se en interrogatives i condicionals en lloc de algú.
NINGUN (i flexió) ha estat acceptat recentment. Equival a cap i s'utilitza en registres col·loquials.
No ha vingut ningú. Creus que vindrà ningú? No tinc ninguna llibreta per a tu.
Remarques d'alguns indefinits
QUASEVOL (i flexió), SENGLES i AMBDÓS (i flexió)
Les formes femenines quasevulla/qualssevulla estan en desús, ja que es consideren arcaismes. En eixos casos, s'utilitza el masculí:
SENGLES significa “un per a cada una de dues o més persones”. Ús literari i arcaic.
AMBDOS (i flexió) és d'ús poc freqüent. Vine a casa qualsevol dia i porta qualssevol
amigues que vulgues. Els dos cosins portaven sengles rellotges; Les
guerreres tenien sengles armes (=tenien un/a per a cada un/a)
Ambdues carreres s'ofereixen a la UV (=totes dues carreres...)
Remarques d'alguns indefinits
TOT i TOTHOM TOT (i flexió) té el valor de complet, sencer. Davant
numerals cardinals sense el nom a què es refereix, pot reemplaçar l'article determinat.
Quan fa de pronom, és invariable. Pot ser invariable davant topònims sense article, si
porten article, es manté la flexió. TOTHOM és invariable i equival a “tota la gent”, “tot el
món”. Té un significat exclusivament pronominal. Han venut totes les entrades. Tots quatre arribaren a temps
(Els quatre...). Tot li va bé, quina sort! Tot Dénia es va omplir de neu aquell dia que nevà en tota la
Marina Alta. Ja ha arribat tothom al teatre.
Practiqueu ací
Numerals cardinals
ZeroU/Un/UnaDosTresQuatreCincSisSetHuit/VuitNouDeu
OnzeDotzeTretzeCatorzeQuinzeSetzeDèsset/DissetDihuit/Díhuit/DivuitDènou/DinouVint
D-U-C Vint-i-un (Una)QuarantaCinquantaSeixantaHuitanta/VuitantaDos-cents (Dos/Dues-centes)Tres-cents Cinquanta-nouMil/Un MilerUn milió, Un bilió, un trilió…
Expressen una quantitat determinada, exacta:
Bogeria dels números, Ovidi Montllor
Numerals cardinals: remarques Els números 1 i 2 tenen flexió de gènere:
masculí u-un/dos - femení una/dues Els cardinals sols tenen pl. si s’usen com a noms:
M’agraden els tresos. Sóc la número tres Quan els cardinals s’usen com a ordinals o com a noms de
xifres, MAI prenen la forma femenina: Visc a la casa número u Ha eixit premiada la participant el número u
El 1r element d'una sèrie es pot expressar en masc. / fem.: Passeu d'un en un Hi ha una filera de cadires
Per escriure els cardinals, recordeu l'ús del guionet (D-U-C): Dos mil cinc-cents trenta-dos
Números parells: 2,4,6,8,10… i números senars o imparells: 1,3,5,7,9…
Expressions “i escaig”, “i escandús” i “i remitjó”: Hi devia tindre trenta anys i escaig
Numerals ordinals Expressen un ordre. Es creen afegint –é/-ena a partir del cardinal,
excepte els quatre primers: Primer/a; segona/a; tercer/a; quart/a; quinzé;
divuitena; trenta-dosé; vuitanta-novena... Tenen flexió de gènere:
Ella va quedar tretzena i ell vint-i-uné. Alguns ordinals tenen formes cultes, que s'han
d'utilitzar en els casos següents: Quint, sext, sèptim, octau, dècim, vigèsim,
quadragèsim Ser la quinta essència. Un interval de sexta (escala musical) L'hora sexta (les 12h) Un poema en octaves reial (composició poètica)
Numerals ordinals S’abrevien amb la xifra cardinal + l’última lletra de
l’ordinal (volada o no, amb punt o sense):
1r, 2ª, 3a., 4ts, etc.
Xifres romanes a partir del X (cronologies, ordenacions de regnats i papats, etc.) es lligen com a cardinals:
Benet XVI (setze); el capítol XXIII (vint-i-tres)... PERÒ: Isabel II (segona); el segle IV (quart)...
Tant els fa III com IV, article d'opinió de Quim Monzó
Numerals multiplicatius Expressen quantitats múltiples o el núm. de
vegades que es multiplica una quantitat. Fan de noms o d’adjectius:
Vull el doble de ració ; el triple de ració Vull una ració doble ; una ració tripla
Tenen flexió de en gèn. quan signifiquen “tantes voltes més” –excepte “doble”-: És una sala quàdrupla de la que hi havia. Porta una càrrega doble.
Són invariables quan signifiquen “format per tants elements” i, doncs, expressen composició: La Troika és una triple aliança: UE, BCE i FMI.
Numerals multiplicatius Escriptura:
(x2) duple/a o doble, (x3) triple/a, (x4) quàdruple/a, (x5) quíntuple/a, (x6) sèxtuple/a, (x7) sèptuple/a, (x8) òctuple/a, (x9) nònuple/a, (x10) dècuple/a, (x100) cèntuple/a...
Remarques: Col·loquialment, se substitueixen els num multipl les perífrasis:
Caminàrem una distància quatre voltes superior. Llogaren una casa dos vegades més barata.
Verb derivat del numeral quatre: quadruplicar Parts múltiples: bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins,
quatre bessons...
Numerals partitius o fraccionaris
Expressen parts de la unitat Coincideixen en forma amb els
ordinals, excepte: ½ un mig/una mitja; uns mitjos/unes mitges. 1/3 un terç/una terça; uns terços/unes terces. 5/22 cinc vint-i-dosens
També es pot expressar la fracció ½ dient la meitat.
Desé, centé i milé es poden dir dècim, centèsim i mil·lèsim.
Numerals col·lectius Expressen conjunts d’un determinat
nombre d'unitats: Un duet musical Una quadriga de cavalls Un triangle equilàter Un quadrimestre escolar Un miler de manifestants La tetralogia de Wagner...
Quan expressen quantitats globals o aproximades s'utilitzen els ordinals: Una dotzena d’ous Devien ser una desena d’estudiants
Numerals col·lectius S'usen com a numerals col·lectius:
Parell – parella Tern – terna – ternari (3) Qüern (4) Quintern Centenar Una grossa (12 dotzenes -144-) Miler – milenar Miríada – miríade (10.000)
Numerals col·lectius
Generals Parell – parella; Tern – terna – ternari (3); Qüern (4); Quintern; Centenar; Una grossa (12 dotzenes -144-); Miler – milenar; Miríada – miríade (10.000
Peces i conjunts musicals Duo-duet; trio-tercet; septet o septimí...
Nombre de versos Dístic, octava, dècima...
Nombre d'angles i cares d'un poliedre Tetràgon o tetraedre; pentàedre o pentaedre...
Conjunt d'una obra (literària, musical...) Trilogia, decàleg...
Numerals col·lectius
Períodes de temps (mesos, anys, franges d'edat o d'anys...)
Bimensual, trimestral, quadrienni, quinquagenari, nonagenari, quaresma...
Nombre de nascuts en un part Bessons, trigèmins, quadrigèmins, quintigèmins...
Full de paper, impresos o taules Quartilla, plec, quadern, raima (20 mans), díptic, políptic (més de 3)
D'altres Biga (2 cavalls), quadriga (4), birrem, trirrem, tetraplegia, quarter...
Ús de xifres o lletres en els numerals S’escriuen en xifres:
Les quantitats a partir del 10. Els núm. de pàg., documents, articles i
paràgrafs de la llei: Modificaren l’article 135 de la Constitució.
Segles, numeracions reials, papals i núm. romans.
Segle XXI Dies del mes, anys, hora i horaris, graus,
altitud, distàncies, decimals (amb la coma davall) i percentatges estadístics:
El 25 d’abril a les 21.15h El resultat és 14,3
No es posa punt en el cas dels anys, en la resta, sí:
L'any 1927 culminà una cima de 2.500m
Ús de xifres o lletres en els numerals
S’escriuen en lletres: Els cardinals del zero al nou. Quantitats aproximades o incompletes:
Potser eren més de cinc-centes persones Hi assistiren de tres mil a quatre mil dones
Ordinals no referits a mil·lennis, ni segles ni reis ni papes:
Celebrarem el tercer aniversari Nom de dècades:
La innovació artística dels noranta Edats i durada de les coses:
Complien noranta-nou anys i ho festejaren durant nou dies
Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió.
Expressions amb numerals
T'ho he repetit mil vegades! Allà on menja un en mengen dos. Ha quedat amb un pam de nas! Això, ho faig en un tres i no res. T'ho explicaré en quatre paraules. Vivim a quatre passes l'una de l'altra. No li busques els cinc peus al gat, home! ...