POLIS 2
Índex
Climas y paisajes de España, Europa y la CA
Catalunya dins la Corona d’Aragó (segles XIII-XV)05
Orígens i expansió de la Corona de Castella06
07
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics08
L’Islam i Al-Andalus01
L’Europa feudal02
La ciutat medieval03
Els orígens de Catalunya04
Els grans descobriments geogràfics09
L’Imperi dels Habsburg10
El segle del Barroc11
Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)12
Els habitants del planeta13
La població d’Espanya i la de Catalunya14
La ciutat i el món urbà15Renaixement i Reforma
Les societats humanes16
POLIS 2
La monarquia autoritària: els Reis Catòlics
5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya
4. L’organització econòmica i social
3. L’articulació de la nova monarquia
1. L’Europa del segle XV
2. La monarquia dels Reis Catòlics
08
6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya
POLIS 2
Introducció
• Al segle XV, es va iniciar una recuperació econòmica que va
permetre un augment de la població.
• Els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de
la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va
anar configurant el capitalisme comercial.
• Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic de la
burgesia i es van imposar sobre la noblesa. La monarquia
feudal va donar pas a l’autoritària.
• A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics van crear l’Estat
modern als regnes hispànics.
08
POLIS 2
1. L’Europa del segle XV
1.1. El creixement demogràfic i econòmic
1.2. L’ascens de la burgesia
1.3. L’enfortiment de la monarquia
08
POLIS 2
1.1. El creixement demogràfic i econòmic
• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la
recuperació dels camps i els conreus van permetre un
creixement continuat de la població.
• Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció
agrícola.
• Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la
seva activitat.
• El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la
producció artesana i el creixement de les ciutats que eren centres
comercials o ports importants.
08
POLIS 2
1.2. L’ascens de la burgesia
• La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats
manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de
la burgesia.
• El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de
capital, que invertia en activitats productives.
• D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.
08
POLIS 2
1.3. L’enfortiment de la monarquia
• La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i
el dels burgesos de les ciutats.
• Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es van
proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.
• Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la
monarquia autoritària.
08
POLIS 2
2. La monarquia dels Reis Catòlics
2.1. La unió de Castella i Aragó
2.2. L’expansió territorial
• L’expansió territorial de la monarquia (mapa)
2.3. La política exterior
08
POLIS 2
2.1. La unió de Castella i Aragó
• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la
princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.
• Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó.
Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.
• La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la
seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una
unió dinàstica.
• En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics
van actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.
08
POLIS 2
2.2. L’expansió territorial
• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris
peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una
política d’expansió territorial:
• Van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte
musulmà a la Península.
• El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El
1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis
i les institucions.
• Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d’enllaços
matrimonials amb Portugal.
08
POLIS 2
2.3. La política exterior
• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper important
en la política europea i van orientar la seva política
internacional en dues direccions:
• La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es
pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També
es van ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els
barbarescos.
• La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del
futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la
consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.
08
POLIS 2
3. L’articulació de la nova monarquia
3.1. La consolidació del poder reial
3.2. La monarquia autoritària a Castella
3.3. La uniformitat religiosa
08
POLIS 2
3.1. La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.
• Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.
• A la Corona d’Aragó, les institucions medievals van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona.
• A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.
08
POLIS 2
3.2. La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una
situació d’anarquia i desordre.
• Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad
(1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i
criminals.
• Les corts van mantenir el seu caràcter consultiu. Es van crear
un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel
rei.
• També es va crear un exèrcit professional i permanent.
• Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria
Reial d’Hisenda.
08
POLIS 2
3.3. La uniformitat religiosa
• La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la
nova monarquia dels Reis Catòlics.
• Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho van fer foren
perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.
• Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el
manteniment de la seva religió i dels seus costums.
• Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i
va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició
dels moriscos (musulmans batejats).
• Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els
conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal
de la Inquisició (1478).
08
POLIS 2
4. L’organització econòmica i social
4.1. Castella: una economia ramadera
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
4.3. Els grups socials
08
POLIS 2
4.1. Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va
continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.
• La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació
principal.
• La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es
van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització
que aplegava els ramaders castellans.
• L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la
colonització d’Amèrica.
08
POLIS 2
4.2. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.
• Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.
• Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp.
• A Catalunya es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.
• A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.
08
POLIS 2
4.3. Els grups socials
• La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i
posseïen la major part de la terra i dels ramats.
• La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució
de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar
i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
• La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.
• A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats
comercials i artesanals.
08
POLIS 2
5. L’Humanisme i el Renaixement a Espanya
5.1. L’Humanisme espanyol
5.2. Els estils arquitectònics
08
POLIS 2
5.1. L’Humanisme espanyol
• L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del
segle XV.
• L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures
com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els
mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques.
08
POLIS 2
5.2. Els estils arquitectònics
• L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a
principis del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:
• Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements
decoratius en edificis gòtics.
• Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics,
com columnes, llindes i frontons.
• Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les
línies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura
nua, sòbria i geomètrica.
08
POLIS 2
6. L’escultura i la pintura renaixentistes a Espanya
6.1. Una escultura espiritualista
6.2. La pintura
6.3. El Greco
08
POLIS 2
6.1. Una escultura espiritualista
• Els escultors espanyols van destacar per la intensitat amb què
van plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de
l’espiritualitat més que no pas la bellesa.
• Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments
funeraris i les imatges religioses.
08
POLIS 2
6.2. La pintura
• La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la
religiositat, i els temes profans i mitològics resultaven escassos.
• El primer pintor castellà que va mostrar influències
renaixentistes italianes va ser Pedro Berruguete (segle XV).
• Al segle XVI van sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso
Sánchez Coello, influïts per l’italià Rafael.
08
POLIS 2
6.3. El Greco
• El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser
Domínikos Theotokópoulos, anomenat El Greco.
• A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i
d’aparença fantasmagòrica.
• El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments,
que s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la
complexitat de les composicions.
08