Les vanguardies cinematogràfiquesEXPRESIONISME ALEMANY
SURREALISME
EXPERIMENTACIÓ CINE SOVIÈTIC
CONTEXT HISTÒRICCULTURA AUDIOVISUAL 2n BATXILLERAT ESCOLA PIA SARRIÀ-CALASSANÇ
ALEMANYA1918 → FI 1ª GUERRA MUNDIAL• EL KAISER GUILLEM II ABDICA• ES DESFÀ EL GOVERN IMPERIAL I ES PROCLAMA LA REPÚBLICA ALEMANYA
1919 → AIXECAMENT ESPARTAQUISTA (social-demòcrates), BERLIN• PROPUGNEN UN RÈGIM DE TIPUS SOVIÈTIC.• REPRESSIÓ CONTUNDENT → Dirigents assassinats per grups dretans.• EL NOU GOVERN HA D'AFRONTAR MULTITUD D'ADVERSITATS:→ Hostilitat de la burgesia nacionalista, els grans industrials i l'exèrcit.→ Incidents violents provocats per grups d'extrema dreta.
1920 → INTENT DE COP D'ESTAT PER PART DE LES DRETES.FRACASSA.1922 → SITUACIÓ ECONÒMICA DESASTROSA.• HIPERINFLACIÓ• FAM• ATUR
1923 → INTENT DE COP D'ESTAT ENCAPÇALAT PER HITLER.FRACASSA.
CONTEXT CULTURAL
EXPRESSIONISMEABRAÇA MOLTS CAMPS: ART, LITERATURA, MÚSICA, CINEMA,TEATRE, DANSA, FOTOGRAFIA,
MOVIMENT HETEROGENI; ÉS UNA ACTITUD I UNA FORMA D'ENTENDRE L'ART QUE AGLUTINA A DIVERSOS ARTISTES DE TENDÈNCIES MOLT DIVERSES.
IMPRESSIONISMENATURALISMEPOSITIVISMEIMPORTÀNCIA D'ALLÒEXTERIOR A L'HOME
EXPRESSIONISMEABSTRACCIÓEXISTENCIALISMEIMPORTÀNCIA D'ALLÒINTERIOR DE L'HOME
“L'ésser humà només pot entendre's des de l'interior, en termes de la seva experiènciai realitat viscuda, i no des de l'exterior, en termes biològics, psicològics o d'altresteories de la natura humana.” KIERKEGAARD
REACCIÓ A L'IMPRESSIONISME.
EXPRESSIONISMEOFEREIX UNA VISIÓ TRÀGICA DEL'ÉSSER HUMÀ AL MÓNREVELA L'INDRET PESSIMISTA DELA VIDA, L'ANGOIXA EXISTENCIALDE L'INDIVIDU, QUE A LA SOCIETATMODERNA, INDUSTRIALITZADA, ESVEU ALIENAT, AÏLLAT.MITJANÇANT LA DISTORSIÓ DE LAREALITAT PRETÉN IMPACTARL'ESPECTADOR, ARRIBAR AL SEUCOSTAT MÉS EMOTIU.
Ernst Ludwig KIRCHNER Edward MUNCH
Expresionisme Alemany Web cinema alemany
Temàtiques: la solitud, la misèria, l'explotació, el morbo, la sexualitat, les perversions, el terror, el crim, la mitologia gòtica, germànica o de l'Europa de l'Est, la fantasia, el futurisme o la ciència ficció
"Metropolis" (1927) Fritz Lang
"El gabinet del doctor Caligari" (1919)Robert Wiene
UFA de Berlín / Hollywood "El Golem" (1920) Paul Wegener
"Nosferatu, el vampir" (1922)F. W. Murnau
Generes com la fantasia i el terror LLEGENDES l'Europa de l'Est
Capsula de introduccuó al cinema Expressionista Alemany
Ús de la il·luminació per projectar ombres inquietants.
Il·luminació i fotografia tenebrista a base de clarobscurs: pronunciats contrasts, sovint gairebé
violentsil·luminació artificial amb l'objectiu de crear ambients inquietants o descoratjadors
Els decorats truculents i claustrofòbics, estan plens d'angles, asimetries, perspectives impossibles i altres distorsions. Inspirats en les pintures expressionistes.
Els actors de l'expressionisme gesticulaven amb gran exageració per expressar-se emocionalmen
Maquillatges exagerats, amb una estètica que actualment consideraríem gòtica o sinistra
El Mòn Expressionista de Tim Burton
El Mòn Expressionista de Tim Burton
EL GABINET DEL DOCTOR CALIGARI & TIM BURTON
METROPOLIS. FRITZ LANG (1926)
METROPOLIS & BLADE RUNNER
1924: ANDRÉ BRÉTON PUBLICA EL MANIFEST SURREALISTA• ANTECEDENTS:
DADAISME / PSICOANÀLISI
•CREACIÓ AUTOMÀTICA
• L'INCONSCIENT ESDEVÉ LA FONT → PASSIONS, IMPULSOSSEXUALS...
• REBUIG A LA MORAL REPRESSORA
• S'IGNOREN LES NORMES I LA TRADICIÓ ESTÈTICA
1929: UN CHIEN ANDALOU. LUIS BUÑUEL iSALVADOR DALÍ
• ATMOSFERA ONÍRICA I PERVERSA
• MANCA DE CRITERIS PREFIXATS ENL'ESTRUCTURA
• COMBINA L'HUMOR AMB LA PROVOCACIÓMORAL
• RELACIONA LA SEXUALITAT HUMANA I LADECADÈNCIA BIOLÒGICA QUE CONDUEIX ALA MORT
• L'ASSOCIACIÓ LLIURE PRODUEIX ENL'ESPECTADOR UN DESASSOSSEGANTDESCONCERT
Daivid Linch llegat surrealista amb titols com:
Terciopelo azul (1986) Carretera Perdida (1997)
1945: SPELLBOUND. ALFRED HITCHCOCK (SALVADOR DALÍ)
1951: ALICE IN WONDERLAND. WALT DISNEY
1969: YELLOW SUBMARINE. BEATLES
1975: MONTY PYTHON AND THE HOLY GRAIL.TERRY GILLIAM & TERRY JONES
1978: ERASERHEAD. DAVID LYNCH
Rússia imperial= Revolució d’Octubre=Unió soviètica
Experimentar una profunda transformació de la seva societat
Renaixement cultural
Lenin “De totes les arts, el cinema és la més important per a nosaltres”
Cinema al servei de la revolució:
Avantguardes Russes:Suprematisme i Constructivisme
El suprematisme
Moviment artístic enfocat en formes geomètriques fonamentals (en particular, el quadrat i el cercle)
Rebutjava l'art convencional buscant la pura sensibilitat a través de l'abstracció geométrica
No transmetien missatges socials
L'associació d'artistes de la Rússia revolucionària (creada el 1922) va determinar que, en haver tant analfabetisme, calia tornar al realisme, per 1925 aquesta avantguarda estava gairebé desapareguda.
Moviment artístic i arquitectònicDissenys de cartells
El Constructivisme
Art al servei del Poble
Rebuix de la narrativa burguesa
Cinema amb una funció perssuassiva, didáctica i al servei de la Revolució
Reflexió teórica del cinema i del seu propi llenguatge (Kulechov)
Nous directors procedents d’altres disciplines
Molt experimental i sobretot amb el muntatge
Característiques cinema d’avantguarda Rus
Kulechov
Pudovkin
Dziga Vertov
Serguei M. Eisenstein