L’art visigot
Els visigots foren un poble germànic que a finals del s.IV van creuar el Danubi i
irromperen a l’Imperi Romà, on, després de diversos enfrontaments, foren
autoritzats per l’emperador d’Orient Arcadi per establir-se a Il·líria
Després de saquejar Roma
l’any 410, els visigots
acabaren aliant-se amb
l’emperador Constanci per
expulsar d’Hispania els
bàrbars que s’hi havien
instal·lat.
Després de complir eixa
missió foren autoritzats l’any
418 per establir-se al sud de
la Gàl·lia, on crearen el
Regne visigot de Tolosa.
Regne visigot de Tolosa 418-476
Quan els visigots foren expulsats del sud de la Gàl·lia pels francs (batalla de
Vouillé, 507) es van establir al sud dels Pirineus, a la província romana d’Hispania
que aconseguiren dominar completament després de foragitar els sueus del nord-
oest de la península i els bizantins del sud i sud-est.
Hispania a meitat del s.VI
Amb tota la península sota el seu control s’organitzaren en un regne la capital del
qual establiren a Toledo (554), fou el regne visigot de Toledo que va succeir
l’anterior regne visigot de Tolosa
Regne visigot de Toledo
L’anomenat art visigot és un més dels que podem englobar dins l’etiqueta del
preromànic, com ho són també l’ostrogot, el merovingi, el carolingi o l’asturià
entre d’altres.
L’art preromànic podem definir-lo com una successió d’estils artístics que es van
desenvolupar a l’Europa occidental des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals del
s.V (476) fins l’aparició del romànic com un art generalitzat arreu de l’occident
europeu allà pel s.X.
Sols a partir del s.VII podem parlar pròpiament d’un art visigot, malgrat que el seu
estudi resulta prou difícil, principalment per l’escassesa de les obres conservades
Es tracta d’un art que evidencia el gran pes de l’església i la pervivència de les
tradicions romanes, això sí, amb destacades aportacions germàniques
Destacarà, sobre tot, l’arquitectura visigoda, però no es pot deixar de banda
l’orfebreria
Arquitectura visigodaEls principals centres on es va desenvolupar l’arquitectura visigoda van ser Toledo,
Tarragona, Córdoba i Mérida, però sols es conserven elements aïllats (columnes,
pilastres). Els exemples supervivents són, clarament, edificis d’importància menor.
Característiques
• Les esglésies visigodes supervivents es troben a zones rurals
• Edificis de xicotetes dimensions
• Murs gruixuts de carreus sense argamassa d’unió
• Poques obertures (finestres
• Volta de canó per cobrir els absis
• Arc de ferradura de doble dovella (sense clau)
• Plantes molt variades: basilical, de creu llatina, de creu grega, ...
• Columnes i pilars com a elements sustentadors
• Capitells corintis i troncocònics
• Espai interior molt compartimentat
• Absis de planta quadrada que poden presentar habitacles a sobre
• Xicotets pòrtics a l’entrada o els laterals
• Frisos decoratius amb motius geomètrics, florals o vegetals
1. Sata Comba, Bande (Ourense)
2. Sta María, Quintanilla de las Viñas (Burgos)
3. San Pedro de la Mata, Sonseca (Toledo)
4. Sta María de Melque, San Martín de Montalbán (Toledo)
5. San Pedro de la Nave, El Campillo (Zamora)
6. Sta Lucía del Trampal, Alcuéscar (Cáceres)
7. San Juan de Baños, Baños Cerrato (Palencia)
Les esglésies visigodes conservades
1. Sta Comba, Bande (Ourense)
http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html
2. Sta María, Quintanilla de las Viñas (Burgos)
http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html
3. San Pedro de la Mata, Sonseca (Toledo)
4. Sta María de Melque, San Martín Montalbán (Toledo)
http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html
5. San Pedro de la Nave, El Campillo (Zamora)
http://www.jdiezarnal.com/santacombadebande.html
1. Sta Lucía del Trampal, Alcuéscar (Cáceres)
1. San Juan de Baños, Baños Cerrato (Palencia)
Orfebreria visigoda
L’orfebreria fou una de les manifestacions artístiques més destacades dels visigots
Els orfebres visigots realitzaren peces ornamentals com fíbules, joies i corones,
però també feien objectes de culte com creus i corones votives que barrejaven el
sentiment religiós amb l’ostentació de poder de la monarquia.
Les primeres obres d’orfebreria es daten al s.VI, són objectes d’ús personal entre
les què destaquen les fíbules en forma d’àguila (fíbules aquiliformes).
Alovera - Guadalajara
Cacera de las Ranas, Aranjuez
Les dues mostres més importants de l’orfebreria visigoda són el tresor de Guarrazar
i el de Torredonjimeno, compostos per corones votives, creus i cadenes d’or
Les corones votives eren presents dels reis visigots a les esglésies
La corona més destacada és la Recesvint, formada per un anell d’or calat suspés de
quatre cadenes que s’uneixen a un pom de cristall de roca. La decoració és de pedres
semiprecioses.
De la corona pengen unes lletres que formen la inscripció:
«Recesvintus rex offeret»