Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
1
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
ÍNDEX
1 Introducció............................................................................................................ 3
2 Objectius ............................................................................................................... 4
3 Metodologia .......................................................................................................... 4
3.1 ...... Preselecció de les àrees en risc ..................................................................... 4
3.1.1 Inundacions històriques ........................................................................... 4
3.1.2 Cartografia de zones inundables ............................................................. 5
3.1.3 Zones a investigar ................................................................................... 6
3.1.4 Valoració dels elements territorials .......................................................... 6
3.1.5 Anàlisi de risc associat als cursos fluvials ................................................ 7
3.1.6 Anàlisis de risc en els cons de dejecció ................................................... 9
3.2 ...... Selecció de les àrees en risc potencial significatiu ....................................... 10
3.2.1 Llindars de selecció de trams amb risc potencial ................................... 10
4 Inventari de les Àrees amb risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI). 11
5 Estructuració de la informació .......................................................................... 13
6 Conclusions........................................................................................................ 13
7 Bibliografia ......................................................................................................... 14
Índex de taules
Taula. 1. Percentatge de danys segons la perillositat .............................................. 8
Taula. 2. Codificació de les ARPSI pertanyents a les Conques Internes de
Catalunya. ............................................................................................... 13
Índex de figures
Figura 1.- Número d’inundacions registrades per municipi durant el període 1900-
2011. ......................................................................................................... 4
Figura 2.- Perillositat segons els 3 criteris de determinació: PEFCAT, estudi
geomorfològic o determinació de calat fix a la xarxa fluvial principal. ....... 5
Figura 3.- Cons de dejecció cartografiat a les Conques Internes de Catalunya. ....... 6
Figura 4.- Detall del Mapa de cobertes de Catalunya. .............................................. 6
Figura 5.- Percentatge de danys segons calat. Font: PATRICOVA .......................... 8
Figura 6.- Síntesis metodològica de l’obtenció del mapa de danys potencials .......... 8
Figura 7.- Exemple resum de l’aplicació de la metodologia de l’obtenció del mapa
de danys potencials. ................................................................................. 9
Figura 8.- Grid de les àrees preseleccionades en funció de si el risc és o no
significatiu de la xarxa hidrogràfica principal de la conques internes de
Catalunya, veure plànol 01I. ..................................................................... 9
Figura 9.- Metodologia emprada per l’anàlisi i selecció dels cons de dejecció a les
conques internes de Catalunya. El diagrama inicia amb els 280 cons
inventariats a les CIC i finalitza seleccionant 5, la resta de números
indiquen els cons corresponents a cada decisió. .................................... 10
Figura 10.- Relació àrea acumulada/cost per les conques del Foix i Besòs, En
aquestes figures es pot apreciar com entre el 10 % i 20 % de la superfície
de la conca s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys
potencials produïts per inundacions freqüents en la conca. .................... 11
Figura 11.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra com
entre un valor unitari de 100 i 200 s’acumula entre el 80 % i 100 % del
cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la
conca. ..................................................................................................... 11
Figura 12.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra como
entre un valor unitari de 400 i 600 s’acumula entre el 80 % i 100 % del
cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la
conca. ..................................................................................................... 11
Figura 13.- ARPSI i trams de risc significatiu ............................................................ 12
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
3
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
1 INTRODUCCIÓ
En aquest annex s’analitzen els riscos produïts pel desbordament1 dels cursos fluvials
en l’àmbit de les Conques Internes2 de Catalunya.
L’Avaluació Preliminar del Risc d’Inundació (APRI) s’ha fet en base a un estudi de risc
simplificat i homogeni que té en consideració la perillositat associada a les
inundacions freqüents que es produeixen a la xarxa principal, i la vulnerabilitat dels
elements presents al territori.
La gestió del risc d’inundació, des d’una perspectiva hidrològica, ha de realitzar-se
actuant d’una forma integral sobre tot el conjunt de la conca, i no cenyir-se a l’estudi
parcial d’un tram de curs fluvial, és per aquest motiu que s’han definit les Àrees amb
Risc Potencial Significatiu d’Inundacions (ARPSI) en base a les conques
hidrogràfiques principals. Això permetrà la màxima operativitat i utilitat pel futur Pla de
gestió del risc d’inundacions i les seves futures actualitzacions, així com la
incorporació d’informació addicional de perill o de risc.
A més, aquelles zones pertanyents a la xarxa principal que en base a la informació
d’inundabilitat freqüent identificada –amb la millor informació disponible- puguin tenir
un risc potencial significatiu són incloses com a trams. En aquestes, s’ha de tenir
elaborats els mapes de perillositat i risc pel 2013.
1 El Ministerio de Medi Ambient Rural i Marí (MMARM) ha descartat en aquesta fase incorporar la informació d’àrees amb risc
potencial significatiu com a conseqüència de la falta de capacitat del drenatge urbà o del possible trencament d’infraestructures d’emmagatzematge (embassaments, dipòsits, basses).
2 Comprenen una superfície 16.366 km
2 i compta amb prop de 36.953 km de cursos (identificats a escala E 1:50.000).
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
4
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
2 OBJECTIUS
L’objectiu principal és obtenir les Àrees de risc potencial significatiu d’inundacions o,
en les quals la materialització d’aquest risc pugui considerar-se probable, segons
indicacions de la Directiva Europea 2007/60/CE (DI) i la seva transposició al Real
Decreto 903/2010, de 9 de juliol, d’Avaluació i Gestió del risc d’Inundació (RDI),
aplicant uns criteris objectius i homogenis en les Conques Internes de Catalunya,
optimitzant els recursos actuals i futurs sense comprometre’ls.
Per això és necessari complir amb una sèrie d’objectius parcials:
Treballar a la millor escala possible per a tots els àmbits permetent generar
informació base per a l’operativa en la gestió del risc.
Analitzar la perillositat de la xarxa hidrogràfica principal.
Generar informació objectiva homogeneïtzant criteris de selecció de les ARPSI
a partir d’informació continua i valoració quantitativa.
Gestionar el coneixement per tal de valoritzar la informació elaborada.
3 METODOLOGIA
L’avaluació Preliminar del risc de les Conques Internes de Catalunya s’ha realitzat
aprofitant tot el coneixement adquirit fins al moment en el PEFCAT i s’ha ampliat de
manera homogènia per complir amb els requeriments de la DI
Les fases principals per a la seva elaboració són:
Preselecció de les àrees en risc
Selecció de les àrees en risc potencial significatiu
De l’anàlisi dels 36.953 km longitud que formen la xarxa fluvial a les conques internes
de Catalunya es conclou que la xarxa principal composta per 4.677 km, és l’àmbit on
s’estudien els riscos associats a les inundacions, perquè sobre aquesta última, es
poden representar les inundacions succeïdes en el passat i inclou la xarxa estudiada
o identificada en altres estudis de risc- xarxa principal de PEFCAT, les masses
d’aigua i trams característics d’ecorregions-. Hidrològicament, incorpora tots aquells
cursos que tenen una àrea aportant major de 10 km2.
3.1 PRESELECCIÓ DE LES ÀREES EN RISC
3.1.1 Inundacions històriques
S’han registrat 220 episodis amb pluges intenses i 363 inundacions analitzades per
conca. Les zones més castigades són el Baix Llobregat, Girona, l’Empordà, el Vallés i
els Prepirineus, destacant en els últims 15 anys els danys produïts en el Maresme. La
següent imatge il·lustra les freqüències de les inundacions en l’àmbit de les Conques
internes de Catalunya.
Figura 1.- Número d’inundacions registrades per municipi durant el període 1900-2011.
A l’annex 4 es pot consultar d’una forma més extensa la informació referent a aquest
capítol.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
5
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
3.1.2 Cartografia de zones inundables
Analitzant la informació relativa a estudis hidrològics i hidràulics antecedents així com
les zones inundables delimitades per criteri geomorfològic es comprova que existeixen
trams amb informació redundant. Per examinar els riscos associats es dona prioritat a
la informació existent, sent més conservador quant menor sigui la precisió. D’aquesta
manera s’aconsegueix una única àrea inundable per la determinació del risc
preliminar associada a la xarxa fluvial, amb major precisió en l’àmbit PEFCAT motiu
pel qual es pot fixar un criteri més estricte alhora de buscar els riscos més significatius
i mentre que fora de l’àmbit PEFCAT, al tenir menor precisió és necessari quedar-se
del costat de la seguritat fixant criteris més conservadors.
Quan un mateix tram de curs ha estat analitzat per diferents estudis s’estableix el
següent odre:
1.- Zones inundables (criteris històrics, hidràulics, geomorfològics i ambientals).
Es considera un període de retorn de 50 anys. En total suposen 1.684 km de
zones inundables.
2.- Delimitació per criteris geomorfològics. Amb aquest criteri s’utilitzen dels
3.437 km amb informació disponible només la dels1.625 km que corresponen a
àmbits que no han estat estudiats mitjançant models hidràulics.
3.- Àrees a investigar: en aquelles zones a on no existeixen estudis
antecedents s’ha realitzat un anàlisi simplificat aplicant un calat fix al fons del
curs3. En total la perillositat definida d’aquesta manera s’associa a 1.371 km de
cursos.
3 La zona inundable determinada a partir d’un calat fix es calcula a partir de l’MDT 15x15, les direccions de flux del grid i un valor
de calat màxim (5m) comparat amb els resultats d’un modelo hidràulic bidimensional (GUAD 2D) amb un escenari fictici de cabal. L’objectiu no és un càlcul hidràulic sinó definir un àrea màxima per un criteri geomorfològic simplificat.
Figura 2.- Perillositat segons els 3 criteris de determinació: PEFCAT, estudi geomorfològic o determinació de calat fix a la xarxa fluvial principal.
De tots els estudis recopilats en el l’àmbit de Conques Internes és essencial la
informació generada en els 1.684 km de zones inundables elaborades dins del
PEFCAT, així como els punts singulars identificats i els 3.437 km de zones inundables
delimitades per criteris geomorfològics -dins del conveni del ACA amb IGC-
conjuntament amb els 280 cons de dejecció cartografiats.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
6
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
Figura 3.- Cons de dejecció cartografiat a les Conques Internes de Catalunya.
3.1.3 Zones a investigar
Com a informació base per a l’estudi s’ha emprat el mapa de cobertes del sòl de
Catalunya (MCSC). Aquesta és una cartografia temàtica d’alta resolució (0,05 ha) dels
principals tipus de cobertes del sòl (boscos, cultius, zones urbanitzades, industrials,
serveis, infraestructures de transport, etc.). És un producte digital que comprèn els
principals tipus de cobertes del sòl, amb una llegenda jeràrquica de 5 nivells:
El nivell 5 correspon a 233 categories a on s’inclouen zones urbanitzades amb
diferents tipologies d’edificació, zones industrials, comercials, oci, càmpings,
serveis, infraestructures, explotacions agrícoles i ramaderes de diversos tipus,
boscos, rius, dunes, zones d’extracció, etc.
El nivell 4 correspon a 108 categories en Conques Internes, i equival en
essència al nivell 3 de la llegenda del mapa de cobertes CORINE (European
Environment Agency) amb una resolució 50 vegades superior.
El nivell 3 agrupa a 58 categories en Conques Internes
El nivell 2 correspon a 25 categories en Conques Internes
El nivell 1 presenta 8 categories en Conques Internes, agrupacions que
corresponen als principals tipus de cobertes.
Dins de la informació que s’inclou en cada registre es troba el codi d’equivalència amb
les classes del SIOSE (Sistema d’informació ocupació del sòl d’Espanya), ja que el
mapa de cobertes és la informació base d’aquest sistema a Catalunya.
MCSC NIVELL 5
Abocadors
Altres caducifolis (>= 20%cc)
Altres conreus herbacis
Altres conreus herbacis abandonats - prats en zones agrícoles
Altres conreus herbacis abandonats regadiu no regat - prats en zones agrícoles
Altres conreus herbacis en bancals
Altres conreus herbacis en regadiu
Altres construccions
Alzinar (5-20%cc)
Alzinar (>= 20%cc)
Àrees de servei en xarxa viària
Autopistes i autovies
Basses agrícoles
Basses urbanes
Boscos caducifolis de ribera
Càmpings
Camps de golf
Carreteres
Cases aïllades
Cementiris
Centrals tèrmiques
Centres culturals
Centres penitenciaris
Cítrics
Complexos administratius
Complexos comercials i d'oficines
Complexos hotelers
Conreus abandonats - boscos
Conreus abandonats - prats d'alta muntanya en zones forestals
Conreus d'horta sota plàstic
Depuradores i potabilitzadores
Desalinitzadores
Embassaments
Equipaments sanitaris
Estacions d'autobusos
Fageda (5-20%cc)
Fruiters no cítrics abandonats - prats en zones agrícoles
Fruiters no cítrics abandonats - prats en zones agrícoles en bancals
Garroferars
Garroferars abandonats - prats en zones agrícoles
Garroferars abandonats - prats en zones agrícoles en bancals
Grans vials
Hivernacles
Hivernacles en bancals
Indústries aïllades
Infraestructures elèctriques
Llacs i llacunes continentals
Matollars
Matollars en tallafocs
Matollars procedents de tallades arreu
Molleres d'alta muntanya
Moviments de terres
Oliverars
Oliverars abandonats - prats en zones agrícoles en bancals
Oliverars abandonats regadiu no regat - prats en zones agrícoles
Pineda de pi blanc (>= 20%cc)
Pineda de pi negre (>= 20%cc)
Pineda de pi pinyer (5-20%cc)
Pineda de pinassa (5-20%cc)
Plantacions d'eucaliptus
Polígon industrial sense ordenar
Prats de dall
Prats de dall abandonats regadiu no regat - prats d'alta muntanya en zones agríc
Prats de dall abandonats regadiu no regat - prats d'alta muntanya en zones agríc
Prats i herbassars d'alta muntanya procedents de tallades arreu
Regeneració d'alzina
Regeneració de pi blanc
Regeneració de roure de fulla menuda
Roureda de reboll (5-20%cc)
Roureda de reboll (>= 20%cc)
Roureda de roure africà (5-20%cc)
Sòls nus urbans no edificats
Sureda (>= 20%cc)
Tarteres
Vegetació d'aiguamolls litorals
Vinyes
Vinyes abandonades - prats en zones agrícoles en bancals
Vinyes en bancals
Zones cremades
Zones urbanes en construcció
Zones verdes viàries
Figura 4.- Detall del Mapa de cobertes de Catalunya.
3.1.4 Valoració dels elements territorials
La vulnerabilitat de cada element identificat i classificat en el punt anterior es
quantifica pel cost econòmic que se li assigna a cada element respecte a la pèrdua de
béns materials i la pèrdua de vides humanes. Tot l’anàlisi s’ha realitzat per unitat de
superfície (m2).
És important destacar que la valoració es realitza reclassificant els elements del mapa
de cobertes del sòl segons les tipologies de punts singulars ja que aquestes s’han
distribuït segons característiques homogènies per un anàlisi de riscos. Per valorar el
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
7
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
mapa de cobertes del sòl i la resta d’informació es procedeix a una reclassificació de
les mateixes basant-se en les categories de punts singulars.
S’han establert una sèrie de valors de referència assignats a uns elements clarament
identificables obtinguts d’un estudi previ realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua.
Aquests preus correspon a un anàlisi elaborat a partir de les indemnitzacions que el
Consorci de Compensació d’assegurances ha atorgat en el cas de danys per
inundació. Per la resta, el valor s’estableix ponderant aquest valor considerant
diverses fonts (FEMA; PATRICOVA, Pla de Defensa de Tenerife,…) o bé a partir de
costos mitjos de construcció i manteniment.
Aquesta metodologia és la que s’ha seguit tant per l’estructura o continent com pel
contingut d’aquest ús del sòl. Els valors de referència pel continent són un preu base
urbà de 434 euros/m² i un preu base de sòl industrial de 458 euros/m². Pel contingut la
metodologia és anàloga a partir dels preus base del contingut del sòl urbà i del
industrial sent aquests respectivament 102 euros/m² i 152 euros/m².
Cal aclarir que la diferencia d’estructura territorial d’Estats Units i Catalunya ha
invalidat algunes dades de la informació obtinguda de la FEMA, però altres s’han
pogut utilitzar amb lleugeres modificacions. Per últim, ordenat de major a menor, es
comprova que la relació tingui una certa lògica apreciant els elements de major valor
en primer lloc amb el preu més alt (zones urbanes, ponts en autovies i carreteres) i els
de menor valor els últim (masses forestals i cultius agrícoles).
L’estimació dels costos associats a la possible pèrdua de vides humanes s’ha obtingut
de les dades de la Llei 30/1995 d’ordenació de les assegurances privades, que
estableixen indemnitzacions en funció d’uns barems. Inicialment són d’aplicació en
l’àmbit d’accidents de cotxes. Un estudi de l’Agència inclòs dins del Protocol de
Repercussió de Costos en l’Espai Fluvial comparà aquests valors amb les recents
indemnitzacions a l’accident del Yak42, Biescas i l’atemptat de Madrid 11M, a la vista
dels resultats s’aplicà el valor de la Llei 30/1995.
L’obtenció dels costos relacionats amb la pèrdua de vides humanes, comporta
l’aplicació d’una sèrie de factors de difícil càlcul i avaluació, per aquest motiu tots els
criteris establerts són aquells que resulten viables o adequats per treballar en
planificació.
3.1.5 Anàlisi de risc associat als cursos fluvials
El càlcul de l’assignació de valor unitari de cost del dany per inundació determina la
pèrdua de béns materials en relació a la vulnerabilitat de l’element territorial i a la
perillositat de la inundació associada.
Com l’objectiu és realitzar un anàlisis preliminar del risc, la informació de perillositat
no té la mateixa precisió i és impossible tenir-la en els terminis establerts. Per aquest
motiu, a on existeix informació de calats -calculada mitjançant models hidràulics- es té
en compte la perillositat associada a la inundació, i a la resta es considera una
perillositat extrema en tota l’àrea afectada.
Per les zones inundables determinades en PEFCAT, s’han tingut en compte els 5
nivells en que es classifica la perillositat, assignant en general un pes puntualment
molt baix a l’afecció classificada de perillositat baixa i la destrucció total a l’afecció
equivalen a una zona inundable amb perillositat extrema.
Els costos associats a la pèrdua de béns materials es calculen a partir del cost de
cada element – veure capítol 3.1.4- ponderat per un factor en funció de la perillositat
de la inundació i grau d’exposició. En general el pes que s’aplica s’obté de la gràfica
inclosa en les guies de la FEMA i en el Patricova.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
8
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
Figura 5.- Percentatge de danys segons calat. Font: PATRICOVA
L’assignació per nivells discrets, obtinguda a partir de la gràfica anterior, és la
següent:
Nivell de Perillositat % per u de dany
Extrema 1,00
Molt alta 0,80
Alta 0,60
Moderada 0,35
Baixa 0,10
Taula. 1. Percentatge de danys segons la perillositat
Aquests pesos depenen de l’ús del sòl, ja que un mateix nivell de perillositat produeix
percentatges de pèrdues diferents. Per exemple, en alguns elements com són les
explotacions agrícoles, alguns equipaments o infraestructures on una perillositat
moderada ja pot significar pràcticament la pèrdua econòmica total, els percentatges
canvien respecte aquesta regla general. Aquestes variacions s’han obtingut aplicant
els resultats de l’estudi anterior realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua i inclòs en el
Protocol de Repercussió de Costos en l’Espai Fluvial .
Per últim es realitza la quantificació continua dels danys potencials en la zona
inundable a partir del ràster d’elements vulnerables obtingut de la reclassificació del
mapa de cobertes del sòl. S’assignen els preus unitaris a cada píxel depenen de
l’element que es tracti, tant a béns materials.
Per obtenir el cost de dany, el valor del preu de l’element es pondera pel coeficient
que depèn del nivell de perillositat de la zona inundable en aquest píxel. Aquesta
operació es realitza mitjançant un càlcul GIS creuant ambdós ràsters i obtenint un
altre amb els costos per píxel. L’obtenció del grid amb els costos associats a cada
píxel de la malla, comporta prestar una especial atenció al tractament d’aquesta
(veure Figura 8).
En resum la síntesis metodològica es la següent;.
Figura 6.- Síntesis metodològica de l’obtenció del mapa de danys potencials
La següent imatge mostra un detall a manera d’exemple realitzat en la
desembocadura del riu Foix:
Calat (metres)
% D
an
ys
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
9
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
Figura 7.- Exemple resum de l’aplicació de la metodologia de l’obtenció del mapa de danys potencials.
Figura 8.- Grid de les àrees preseleccionades en funció de si el risc és o no significatiu de la xarxa hidrogràfica principal de la conques internes de Catalunya, veure plànol 01I.
3.1.6 Anàlisis de risc en els cons de dejecció
El risc associat a un con de dejecció es determina mitjançant una anàlisi dels factors
que intervenen en aquests esdeveniments. D’una banda s’estudien les propietats del
succés que pot provocar els danys, i d’altra banda s’identifiquen les característiques
dels elements del territori que poden veure’s afectades.
Un con de dejecció es generat per la deposició del materials transportats per un curs
de tipologia torrencial. Les característiques del flux que transporta i diposita aquests
materials són les que determinen la perillositat associada a un succés d’aquestes
característiques. La forma d’avaluar aquesta perillositat comporta una anàlisi de la
intensitat, duració i freqüència amb la que es produeixen aquests esdeveniments.
L’aplicació d’una metodologia que incorpori l’estudi d’aquests tres factors és
complexa, costosa i porta incorporada una elevada incertesa. Aquesta metodologia es
considera apropiada per estudis de microescala.
La metodologia que aquí es proposa està orientada a estudis de macroescala, on
s’estudia la susceptibilitat que presenta el territori a generar cons de dejecció, tenint
en consideració factors que intervenen en la capacitat de transportar sediment
(pendent, cabal punta i volum d’aigua), disponibilitat de material (superfície
urbanitzada a la conca) i aquelles altres variables que consideren la vulnerabilitat dels
elements presents al territori.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
10
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
Figura 9.- Metodologia emprada per l’anàlisi i selecció dels cons de dejecció a les conques internes de Catalunya. El diagrama inicia amb els 280 cons inventariats a les CIC i finalitza seleccionant 5, la resta de números indiquen els cons corresponents a cada decisió.
La figura 10 mostra el quadre de decisió aplicat per seleccionar els cons de dejecció
que presenten un risc significatiu d’inundació. Tal i com es pot observar dels 280 cons
de dejecció que hi ha inventariats a les conques internes de Catalunya4, s’han
seleccionat 5.
4 Aquest inventari s’ha realitzat en el context del conveni IGC-ACA (2006-2008)
3.2 SELECCIÓ DE LES ÀREES EN RISC POTENCIAL SIGNIFICATIU
Per a la determinació del llindar que defineix el risc significatiu i la identificació dels
trams amb aquest nivell de risc, s’ha fet una comprovació i contrast en base a la
informació de perillositat disponible i les ocupacions existents.
Gràcies a les diferents cobertures implicades i la metodologia de determinació del risc
abans descrita es pot realitzar un anàlisi distribuït en tot el territori, obtenint uns
resultats objectius i homogenis.
3.2.1 Llindars de selecció de trams amb risc potencial
Donades les limitacions de la informació històrica, es pot considerar que els cursos
amb un número elevat d’episodis tenen o han tingut un risc significatiu, però pot ser
que s’hagin realitzat actuacions de millora que hagin disminuït el risc. A més en molts
àmbits es detecta com les modificacions en els usos del sòl han pogut introduir nous
riscos no registrats en estudis previs, o que simplement la informació històrica
associada sigui insuficient, no hagi estat localitzada o s’hagi perdut.
Per aquest motiu, per tal d’identificar els llindars de risc significatiu s’ha aplicat una
valoració a l’àrea delimitada com perillosa associada als cursos que pertanyen a la
xarxa fluvial principal en funció d’un anàlisi previ dels danys potencials. Aquest
procediment proporciona homogeneïtat en la valoració dels danys i permet establir
uns llindars que identifiquen el risc significatiu de manera objectiva.
A partir de l’estudi de les malles de danys potencials s’estableix el llindar de 150 €/m2
per inundacions freqüents, en el que entre el 10% i el 20 % del territori inundable és
concentren entre el 80 % i el 100 % dels danys que es produeixen en les ARPSI. A
mode d’exemple, es mostra a les figures 11 i 12 el cas de la conca del Foix i del
Besòs, on s’observa com s’ajusten els valors als abans esmentats.
Aquest llindar varia en els àmbits on s’ha estudiat els danys considerant la
geomorfologia o el calat fix. En aquestes àrees la freqüència i la perillositat associada
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
11
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
a una possible inundació es desconeix, circumstancia que obliga a ser conservador en
l’assignació de la perillositat, considerant-la extrema en tots els casos. Aquesta
consideració proporciona un llindar amb un valor unitari més elevat, tal i como es pot
observar en la figura 13, situant-se en 500 € / m2
Figura 10.- Relació àrea acumulada/cost per les conques del Foix i Besòs, En aquestes figures es pot apreciar com entre el 10 % i 20 % de la superfície de la conca s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.
Figura 11.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra com entre un valor unitari de 100 i 200 s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.
Figura 12.- Relació valor unitari /cost acumulat. En aquestes figures es mostra como entre un valor unitari de 400 i 600 s’acumula entre el 80 % i 100 % del cost associat a danys potencials produïts per inundacions freqüents en la conca.
Pel que fa referència als cons de dejecció, s’ha analitzat la perillositat i la vulnerabilitat
individualment per criteri expert – veure figura 10- per definir aquells que presenten un
risc significatiu.
4 INVENTARI DE LES ÀREES AMB RISC POTENCIAL SIGNIFICATIU
D’INUNDACIÓ (ARPSI)
Després de preseleccionar i analitzar els riscos associats a la xarxa principal i als
cons de dejecció identificats, es procedeix a aplicar els llindars que determinen els
trams de cursos associades a un nivell de risc significatiu.
Un cop definits els trams, segons els llindars, aquest s’han grafiat a partir de la xarxa
principal de la cobertura de la xarxa de cursos fluvial a escala 1:50.000 (Xarxa 50) i
seguint els criteris específics següents;
Quan el final del node del tram tingui una confluència a menys d’un quilòmetre
de distància –a partir de la cobertura de la xarxa 50- s’arribarà fins aquesta.
Quan els trams ARPSI definits estiguin separats per menys de cinc quilòmetres
(seguint la cobertura de la xarxa de cursos fluvials), els trams quedaran units
per un mateix arc i formaran part del mateix tram ARPSI.
Quan els trams ARPSI definits estiguin separats per més de cinc quilòmetres,
seran dos trams ARPSI independents.
La identificació d’aquests àmbits no eximeix que hi hagin altres en els que es
produeixin danys per inundacions ocasionals o extraordinàries i en les que el risc no
sigui significatiu. Això implica que hauran ser considerades en el Pla de Gestió del risc
d’inundació o en qualsevol de les seves futures revisions, encara que no s’identifiquin
en aquesta APRI. Per aquest motiu i per facilitar la gestió de les avingudes en aquests
trams de risc significatiu es delimiten les ARPSI a partir de les conques principals,
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
12
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
En total s’han identificat 72 trams, dels quals 43 s’han seleccionat a partir d’informació
hidràulica i per aquest motiu es consideren trams amb risc significatiu d’inundació
(TRSI), la resta s’ha seleccionat en base a informació que incorpora més incertesa –
geomorfologia o calat fix- i per aquesta circumstància reben l’apel·latiu de trams en
risc probable d’inundació (TRPI). La longitud corresponent als TRSI és de 309,8 km i
als TRPI és de 137 km, que suposen un total de 446,8 km, aquesta longitud
representa el 10% de la xarxa preseleccionada.
Les conques principals definides en les Conques Internes de Catalunya són 26.
Agrupant algunes de les rieres litorals per optimitzar la gestió es defineixen 18 grans
conques. D’aquestes, amb risc significatiu, s’han identificat 15 definint-les llavors com
ARPSI. S’han descartat 3 conques principals corresponents a les rieres de Montsià,
Tarragona Centre i les corresponents a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ja que
seguint la metodologia exposada i segons criteri expert la problemàtica d’aquestes
conques està lligada al drenatge urbà, no considerant-se significatiu a dia d’avui.
La següent figura mostra la ubicació de cada una de les ARPSI i la taula el resum
amb els número de trams i km identificats amb risc significatiu.
Figura 13.- ARPSI i trams de risc significatiu
S’ha realitzat una agrupació dels trams en base a les grans conques hidrogràfiques,
tal i como es mostra en la taula 2, que permetin la seva gestió en cas d’inundació.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
13
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
ARPSI Codi Trams km
Rieres Costa Brava Nord ES100500 5 18.46
Conca de la Muga i Mugueta ES100030 2 56.73
Conca del Fluvià i rieres litorals ES100040 2 8.97
Conca del Ter-Daró ES100100 12 74.25
Conca de les Rieres Costa Brava Sud ES100618 6 21.18
Conca de la Tordera ES100050 3 37.51
Conca de les Rieres del Maresme ES100700 4 12.56
Conca del Besòs ES100060 10 74.25
Conca del Llobregat i rieres litorals ES100200 10 62.18
Conca de Rieres del Garraf ES100800 3 16.12
Conca del Foix ES100070 1 5.18
Conca de les Rieres de Tarragona nord ES100833 3 12.93
Conca del Gaià ES100015 1 1.79
Conca del Francolí ES100080 3 18.05
Conca de les Rieres Meridionals ES100913 7 26.68
TOTAL 72 446.80
Taula. 2. Codificació de les ARPSI pertanyents a les Conques Internes de Catalunya.
5 ESTRUCTURACIÓ DE LA INFORMACIÓ
S’ha elaborat una fitxa resum amb la informació destacable, recopilada i generada per
a l’avaluació preliminar del risc així com l’associada als trams identificats amb risc
significatiu. El primer full de la fitxa conté la informació general de l’ARPSI, el segon la
informació de danys. A més a més s’elabora una fitxa per tram ARPSI incloent les
dades a escala tram amb la informació específica i els riscos significatius.
De cadascuna de les ARPSI s’ha elaborat la següent informació:
Imatge de localització
Característiques geogràfiques
Xarxa hidrogràfica principal
Règim hidrològic
Morfologies de l'espai fluvial
Ocupacions
Avingudes històriques
Recopilació d’informació de perillositat i risc
Trams amb risc potencials significatiu d’inundacions
En el Apèndix B: Protocol per a l'inventari de les ARPSI es descriuen els criteris i els
continguts d’elaboració d’aquestes fitxes que compleixen amb els objectius marcats
per la Comissió Europea. Les fitxes es mostren en l’Annex 2.
En l’Apèndix A: Informació ARPSI es recull tota la informació descriptiva referent a
cada àmbit.
Tant la informació inclosa en aquest annex com en l’annex 2, representen unes
síntesis organitzades, obtingudes de diferents treballs. La informació addicional es pot
consultar per conca hidrogràfica en els treballs de la PEFCAT.
6 CONCLUSIONS
Les principals conclusions d’aquest apartat són:
La metodologia utilitzada, aplica uns criteris objectius i homogenis a les
Conques Internes de Catalunya que asseguren una correcta identificació de les
principals àrees amb risc potencial d’inundacions.
S’utilitza l’agrupació de conques principals –26 en total - com unitat bàsica de
gestió per tal que siguin el màxim d’operatives i útils pel futur Pla de gestió del
risc d’inundacions i les seves revisions. La incorporació d’informació addicional
de perill o risc a posteriori es facilita en aquest marc i, el que és més
important,s’optimitza la gestió i implementació de las mesures de mitigació del
risc. Dins de les ARPSI s’identifiquen els trams de cursos en risc potencial
definits a partir d’un llindar. Aquests trams han de tenir elaborats els mapes de
les zones de perillositat i risc per l’any 2013.
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
14
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
A partir de les conques principals s’han identificat 15 ARPSI, que responen a
unitats de gestió. A aquestes, s’ha d’afegir les corresponents a la zones
costeres.
En cada ARPSI s’han seleccionat els trams de cursos fluvials que presenten un
risc significatius d’inundació, considerant com a criteri principal aquelles zones
que poden veure’s inundades per desbordaments freqüents. S’identifiquen 72
trams amb una longitud total de 446,8 km. D’aquests 43 trams són amb risc
significatiu d’inundació (TRSI) i 29 trams amb risc probable d’inundació (TRPI)
amb unes longituds de 309,8 i 137 km respectivament.
El registre de nous esdeveniments climàtics, la millora dels mètodes de
selecció de zones en risc, el compliment del programa de mesures davant
inundacions, obliguen a actualitzar la selecció aquí realitzada amb la
conseqüent modificació dels trams que presenten un risc significatiu en un
futur.
Els treballs de PEFCAT s’han avançat a les imposicions de la Directiva
d’Avaluació i gestió del Risc d’Inundacions, i en tot cas són coherents amb els
requeriments que imposa.
7 BIBLIOGRAFIA
La bibliografia consultada per l’elaboració d’aquest annex és la següent:
ESTRATEGIA DE PREVENCIÓ DE INUNDACIONS. Agència Catalana de
l’Aigua 2010.
Ponència: RISCOS i QUANTIFICACIÓ DE DANYS PER INUNDACIÓ A
CATALUNYA, Gracia, A. et al, 5º Congres Internacional d’Ordenació del
Territori, Lisboa, 2010.
Guia Metodològica pel desenvolupament del Sistema Nacional de Cartografia
de Zones Inundables. Avaluació Preliminar del Risc (Borrador v5.0), 2010,
MARM.
PROTOCOL: “Metodologia de càlcul de danys potencials per inundacions,
2008. Agència Catalana de l’Aigua
PLANIFICACIÓ DE L’ESPAI FLUVIAL DE LA CONCA DEL RIU FOIX. (Agència
Catalana de l’Aigua). 2007
DIRECTIVA 2000/60/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO i DEL CONSEJO de
23 de octubre de 2000 por la que se establece un marco comunitario de
actuació en el ámbito de la política de aguas.
DIRECTIVA 2007/60/CE DEL PARLAMENTO EUROPEO i DEL CONSEJO de
23 de octubre de 2007 relativa a l’avaluació i gestió des riscos d’inundació.
DIRECTRIZ BÁSICA DE PLANIFICACIÓ DE PROTECCIÓ CIVIL ANTE EL
RISC DE INUNDACIONES, resolució de 31 de enero de 1995, de la Secretaria
del Estado de Interior.
Real Decret 9/2008, de 11 de gener, pel que es modifica el REGLAMENTO
DEL DOMINIO PÚBLICO HIDRÁULICO, aprovat pel Real Decreto 849/1986,
de 11 d’abril.
Real Decreto 903/2010, de 9 de juliol, d’AVALUACIÓ i GESTIÓ DE RISCOS
D’INUNDACIÓ.
ESTUDIO DE ALTERNATIVAS PARA LA PREVENCIÓ i GESTIÓN FLUVIAL
DE LA CUENCA DEL RÍO DUERNA (LEÓN), Confederació Hidrogràfica del
Duero, 2008
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el REGLAMENT DE LA LLEI
D’URBANISME
CONDE, GEMMA, Anàlisi de la Repercussió de Costes, 2008,
HANDBOOK ON GOOD PRACTICES FOR FLOOD MAPPING IN EUROPE,
2007, EXCIMAP
ASSESSING AND VALUING THE RISK TO LIFE FROM FLOODING FOR USE
IN APPRAISAL OF RISK MANAGEMENT MEASURES, Defra, 2008
GUÍA 2: UNDERSTANDING YOUR RISKS: IDENTIFYING HAZARDS AND
ESTIMATING LOSSES , 2001, FEMA, USA
INFORME DE LA COMISIÓN TÉCNICA DE EMERGENCIA POR
INUNDACIONES, 1985, Ministerio del Interior
Avaluació preliminar dels risc d’inundació al districte de conca fluvial de Catalunya Annex 7 Identificació de les zones de risc potencial fluvial
15
09
03
8_
07
_Z
on
es_
risc_v2
.do
c
PLAN DE ACCIÓ TERRITORIAL DE CARÁCTER SECTORIAL SOBRE
PREVENCIÓ DEL RISC DE INUNDACIÓ EN LA COMUNIDAD VALENCIANA
(PATRICOVA), 2002, Generalitat Valenciana
PLAN ESPECIAL DE DEFENSA FRENTE A AVENIDAS DE TENERIFE, 2005.
Cabildo Insular de Aguas de Tenerife
PLAN DE PREVENCIÓ DE AVENIDAS E INUNDACIONES EN CURSOS
URBANOS ANDALUCES, aprovat por Decreto 189/2002, de 2 de julio (BOJA
de 9 de noviembre de 2004). Junta de Andalucía
GUÍA TÉCNICA DE CLASIFICACIÓ DE PRESAS EN FUNCIÓN DE SU
RIESGO POTENCIAL, 1996, Ministerio de Medio Ambiente.