FAUNA DE MUNTANYA
NAGORE
ÒSCAR
ALS PIRINEUS*Als Pirineus viuen animals adaptats al fred i a la neu,com els isards,les llúdries i els gats salvatges .Entre els ocells destaquen el gall salvatge, les àguiles, el trencalòs i el pigot negre.
ISARDS
•
Aquest darrer és el més conegut als Països Catalans ja que es pot trobar als Pirineus. L'isard o camussa (Rupicapra rupicapra) és un bòvid, concretament un tipus de cabra salvatge
LLÚDRIESLa llúdria s`alimenta de peixos com barbs o truites. Completa la dieta amb serps, crancs i altres animals petits.
•
GALL SALVATGE
•
El gall salvatge (Tetrao urogallus) és un rar i esquerp tetraònid, i el més gros dels gallinacis dels Països Catalans.
•
ÀGUILESÀguila o àliga és el nom que s'aplica a una sèrie d'ocells rapinyaires diürns, que comparteixen, en major o menor grau, una sèrie de característiques.
TRENCALÒS El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta
moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada
en amples zones de distribució. •
A LES SERRALADES DEL LITORAL*A les zones muntanyoses de menys altitud (Serralades Litorals) hi ha senglars, guineus, conills, esquirols...Pel que fa a ocells de les zones esmenten els falcons, els mussols i les òlibes.
•
SENGLARSEl senglar té un olfacte desenvolupat que li permet detectar aliments ( tòfones , vegetals...) o enemics a 100m de distància.
•
GUINEUSLa guineu caça de nit ; durant el dia s´amaga al cau o en llocs amb més vegetació de boscos.
•
CONILLSEn general, els conills són animals petits que no superen el mig metre,
amb una cua molt curta i unes orelles molt llargues. Tenen unes potents potes posteriors que utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Són exclusivament herbívors i utilitzen el seu fi olfacte i els seus bigotis per
buscar aliment. •
ESQUIROLSEls esquirols són uns autèntics acròbates. Per un esquirol, les branques
dels arbres són camins en l'aire. Les potes de l'esquirol són curtes però fortes. Amb les ungles corbes i punxegudes s'arrapa a l'escorça quan corre saltant d'un arbre a l'altre. La cua l'ajuda a mantenir l'equilibri quan camina per les branques. La bona vista li permet calcular bé les distàncies
quan salta. •
FALCONSFalcó és el nom comú que s'aplica a la major part de les espècies del gènere Falco, que són ocells rapinyaires de la família dels falcònids
(Falconidae). Moltes de les espècies tenen unes poderoses ales que els
permeten arribar a volar a gran velocitat. •
MUSSOLSFa uns 25 cm de longitud. Té el cap gros, potes llargues i cua curta. Com
la majoria de les aus de la família dels estrígids, té uns grans ulls d'iris groc pàl·lid. Les “celles” són blanques i obliqües. El perfil és rabassut i el plomatge terrós a taques blanques. En vol es reconeix per les ales curtes,
arrodonides i amb línies puntejades de color blanc. •
ÒLIBESFa vora 90 cm, d'ala a ala. Medeix 34 cm. Color daurat a les parts superiors i color blanc a les parts inferiors, a les llargues potes i a la cara.
Ulls negres. •