Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
1
MàsterUniversitarid'Humanitats:art,literaturaiculturacontemporànies
Treballfinaldemàster
Autor:EnricdeGràciaiPérez
Professor:FrancescNúñezMosteo
Consultor:PauDavidAlsinaGonzález
Estèticaipolítica.Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-meme
ambcontingutpolítical'EstatEspanyol.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
2
Títoldel'assaig:Estèticaipolítica.Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítica
l'EstatEspanyol.
Tema:Artipolítica
Abstract[català]
Aquesttreballésunestudisobrel'úsdelesimatgesqueparlensobrelapolíticainstitucional(alsmitjansde
comunicació,a l'àmbitd'úspopular-quotidià,etcètera).Mésconcretament,aquesttreballtractasobrel'ús
de la "imatge-meme", quenaix dintre d'un context temporal en el qual Internet, imés concretament les
xarxessocials,hansuposatunnoumitjà (ocanal)d'intercomunicació,enelqual totelmón-ambaccésa
aquesta tecnologia- pot participar i opinar en debats i fòrums. S'acceleren, així, els canvis dintre del
paradigma de la construcció d’una possible opinió col·lectiva, així com de la interacció directa amb les
formes de representació de les institucions, política i contra-política (a més a més d'altres temes que
envoltenlasocietat).Encaraqueestractad'unfenomenglobal,comesveuràalsdistintsexemplesexplicats
acontinuació,aquesttreballsecentraenl'àreageogràficadel'EstatEspanyoldurantelperíode2008-2015.
Per tant, l’objectiu d’aquest estudi és analitzar el fenomen de l’ús de les imatges sobre política i la seva
evolució, així com la participació dels ciutadans i ciutadanes dintre d’aquest context d'Internet a l'Estat
Espanyol.
Abstract[español]
Estetrabajoesunestudiosobreelusodelasimágenesalrededordeltemadelapolíticainstitucional(enlos
medios de comunicación, en el ámbito de uso popular-cotidiano, etcétera). Más concretamente, este
trabajo trata sobre el uso de la "imagen-meme", que nace dentro de un contexto temporal en el que
Internet, y más concretamente las redes sociales, han supuesto un nuevo medio (o canal) de
intercomunicación, en el que todo elmundo -con acceso a esta tecnología- puede participar y opinar en
debates y foros. Se aceleran, así, los cambios dentro del paradigma de la construcción de una posible
opinióncolectiva,asícomodelainteraccióndirectaconlasformasderepresentacióndelasinstituciones,
política y contra-política, además de otros temas que envuelven a la sociedad. Aunque se trata de un
fenómenoglobal,comoseveráenlosdistintosejemplosexplicadosacontinuación,estetrabajosecentra
eneláreageográficadelEstadoEspañolduranteelperíodo2008-20015.Portanto,elobjetivodeestecaso
de estudio es analizar el fenómeno del uso de las imágenes sobre política y su evolución, así como la
participacióndelosciudadanosyciudadanasdentrodeestecontextodeInternetenelEstadoEspañol.
Abstract[english]
This work is a research about the use of pictures about political institutions (on mass-media, usually
conversations,etc.).Morespecifically,insideofaframewhichInternet,especiallysocialnetworks,isanew
communicationmedia, which everyone -with access to this technology- can participate and comment in
debates and forums, accelerating some changes within the paradigm of the construction of a possible
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
3
collective review,aswell asdirect interactionwith the representative forms,ofpolitical andnon-political
institutions,aswellasotherissuessurroundingthesociety.Althoughitisaglobalphenomenon,aswillbe
explainedbelowinthevariousexamples,thisworkhasitsfocusonthegeographicalareaofSpainduringthe
period2008-2015.Therefore, theobjectiveof thiscasestudy is toanalyzethephenomenonof theuseof
theimagesaboutpoliticsandthedevelopmentsaboutthis,aswellastheparticipationofcitizenswithinthe
InternetcontextinSpain.
Paraulesclau:art,política,xarxessocials,estètica
Palabrasclave:arte,política,redessociales,estética
Keywords:art,politics,socialnetworks,aesthetics
Reconeixement–NoComercial–SenseObraDerivada(by-nc-nd):Noespermetunúscomercialdel’obra
originalnilageneraciód’obresderivades.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
4
Amamareiamonpare.
Alescompanyesialscompanysdebiblioteca.
Ialagentquelluitacontraeldiscursdominant.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
5
Índex
1.Introducció 6
2.Referentsteòricsperalarecerca 8
2.1JuanMartínPrada 8
2.2Wikiplaza 9
2.3Memecracia 9
2.4colabocrea.net 9
2.5OpenGovernment 9
3.Importànciaijustficaciódelarecerca 10
3.1Objectius 10
3.2Justificaciódelarecerca 10
4.Elementsteòricsiconceptualsquefonamentenlarecerca 12
4.1Estatdelaqüestió 12
4.2Marcteòric 13
4.2.1Internetcomunespaiobertalapolítica 13
4.2.2Internetcomaespaiperal'art 14
4.2.3SocietatiInternet 16
4.2.4Internetcomaespaiperalacreacióieldesenvolupamentdememes 17
5.Metodologia 18
6.Recercaiexplicaciódelsresultats 19
6.1Propaganda,discursiestètica 19
6.2ArtipropagandaalsegleXX 24
6.3L’úsdelesimatgesenlapolíticaenl’èpocadelesxarxessocials 28
6.4El"jo",posmodernitatiInternet 33
6.5Anàlisidelsexemples 35
7.Conclusions 46
8.Bibliografia 49
8.1Articlesitreballs 49
8.2Llibres 49
9.Índexdelesimatges 50
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
6
1.Introducció.
Aquesttreballésunestudisobrecoml'actedecrear(perexemplealesartsi lesartesanies)i l'actedefer
políticasóndues ideesestretamentvinculades. Internet,però,ésunaferramentacreadaper l'esserhumà
amb la finalitatd'agilitzaro inclúspossibilitar lacomunicacióentre lespersones.Aquesta,empradacoma
canal de comunicació d'idees és un invent sense límits encara calculables. Amb aquest treball, doncs,
proposounasèried'exemplesteòricsivisuals(ambcapturesdepantalla)perferunamostradefinsaquin
puntarribenhuilesxarxessocialsenlacomunicaciódeldiscursilapropaganda.Peraldesenvolupamentdel
treball,heescollitdiferentsbranquescientífiques.Perunabandaunasèriedetreballsquehenecessitatper
aferl'anàlisi,comarallibresd'assaig,revistesialtresformatsdel'entorndeleshumanitats,peròperaltre
costatm'heapropata les ciènciesnaturals, concretamenta la zoologia.Aixímateix,el conjuntdel treball
quepresentoésunrecorregutperdiferentsàmbitsicorrentsteòriquesquefanconvergènciaentrel'art,la
políticailatecnologia.
1.1Plantejaments.
Quehihadistintstipusd'estèticaaInternetésunfetevidentque,desdelmeupuntdevista,nomereixcap
discussió. L'anàlisi d'aquestes, però, sí. En aquest treball insistiré en la definició de política de manera
general, com una activitat de l'ésser humà que cerca el benefici dels seus iguals, i la separaré de les
institucions. No em plantejo sí el fet de crear imatges a partir d'altres és art, perquè penso que ja s'ha
establertlaculturaremix(ambnovesmotivacionsal'horade"crear"),delaquehanesdevingutaltres,com
laqueanalitzoenaquesttreball,queanomeno"culturameme".Parteixodesd'unaperspectivaenlaqual
entenc l'acte de fer accions i l'acte de crear discursos en públic com una mena de "política activa"
(comparadaamb lapolíticapassivad'exercirel vot,perexemple). Tambéentencaquestsactes com fero
participarenuna"políticadirecta"esdevingudadel'acciódirecta(isenseintermediaris),ienconjuntambel
ciberactivisme.Tambéplantejo l'anàliside les imatgesenel contextoraloescritde lapolítica idesde la
IntroducciónalateoríadelaimagendeJustoVillafañe(1998).
1.2Formulaciódelproblemaderecerca.
Perdesenvolupar aquestprojecte cal aclarir algunspunts essencials, responent a les següentspreguntes:
"Estètica relacional i art de participació: Com ha evolucionat l'ús de les imatges sobre política des de
l'aparició de les xarxes socials fins ara?". Penso que respondre aquesta pregunta és tranctar un tema
d'actualitatique,encasderespondre-lacorrectament,lainvestigaciórespondràauninterèssocial,almarc
de l'art i l'estètica, les noves tecnologies o les ciències polítiques. Per resoldre aquests plantejaments cal
abordar distints debats intel·lectuals, com ara la relació entre art i política (així com la propaganda), i
entendrel'estèticaactual.
Lapreguntaestàdivididaenduesparts:unmarc teòric (estètica relacionalen l'àmbitpolític, idemanera
mésespecífica, l'artdeparticipacióen lapolítica), i lapreguntade recerca.Ambaquestapreguntabusco
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
7
respondreaquinhasigutelcanvi(ielsseusfactors),alllenguatgevisualiiconogràficutilitzatperareferir-se
alspolítics,eldescrèditd'aquests,elsfactorsquehopermeten,elsdebatsrecents,elssorgimentsdenoves
formesdeculturapopular,elpaperde l'art,de lapropaganda, idiversoscomportamentssocials,comara
l'actitudilarespostaciutadanaaraméstransparentquemai,capal'activitatdelesinstitucionsiatotallò
públic,dintredel'Estatespanyol,imésconcretamentalaxarxa.Tambécalacotarelperíodealsdarrers10
anys(sifanofa),desdelnaixementdelesxarxessocials(virtuals)actuals,comaraFacebookiTwitter(les
quecomptenambmajornombred'usuarisal'EstatEspanyol).
La pregunta de recerca i les subpreguntes han de respondre la següent hipòtesi: "Les xarxes socials i les
"imatges-meme" poden intervenir directament, i de forma bidireccional, tant en l'orientació de l'opinió
políticadelsseususuaris,comenlesaccionsdelspartitspolítics".Així,serànecessaripreguntar-sepercom
s'hadesenvolupatel canvidecaràcter socialplantejat ipels factorsque l'han fetpossible.Trobemalguns
elements, com ara les noves tecnologies (telèfons mòbils, tablets, computadores i altres ferramentes
aplicadesaInternet),quehanfacilitatl'accésalainformació,itambélacreacióil'ediciódelesimatges,iel
sorgiment de les xarxes socials que permeten la intercomunicació entre milers d'usuaris a temps real.
Podemparlaraixíd'unústecnològicoestèticalvoltantdelapolíticaactual.
Altresqüestionsquecalresoldresón:haaugmentatrealmentlacreacióilaparticipacióenlesxarxessocials
a l'Estat Espanyol? I (en cas afirmatiu), de quina manera? i quina mena de discurs i direccions s'han
construït (o s'han intentat construir utilitzant imatges a les xarxes socials? Existeix una connexió directa
d'aquestsdiscursosambelquepassa"foradelapantalla",actualment?
Plantejo,també,elsreferentsd'aquestfenomen(a lamanerad'antecedents).Quantsmovimentssocialso
dequintipushansubvertit l'úsdelesimatges,seriaunaqüestióperresoldre.Col·lectiusartístics,comara
ACTUPol'EquipoCrónica, jahovanferpercriticar lapolíticadelseutemps.ElprimercriticavaalGovern
delsEstatsUnitsd'Amèricapernoresponsabilitzar-seniactuarseriosamentambelproblemadelaSida;el
segon,criticavalapolíticadurantlaDictaduraFranquistaal'EstatEspanyol,aixícomel"poder"ilarepresió",
ambunaestèticamoltsemblantal'empradaperalgunsusuarisalesxarxessocials.Nosónelsprimers,niels
únics,peròsónunreferent important (unanivell internacional, l'altrecomaexemplea l'EstatEspanyol).
Pintures del segles anteriors ja feien el mateix. De fet, diferents religions van usar l'art per fer la seva
propaganda al llarg de la història, com s'estudia a la Història de l'art, o a l'estètica relacionada amb la
política.
Calpartir,doncs,d'uncontextquejaexistiaaxicotetaescala,peròquenoteniamaterialització,nidifusióen
l'àmbitdelaciutadania.Comjahedit,l'art,isobretotlapintura,s'encarregavendeferlasevatasca,peròhi
haaltresmitjans.Elcinemahaestatsempremoltcríticamblesinstitucions,sobretotal'EstatEspanyol,però
tambéhihaunallargallistademitjansalternatius,comaralesrevistessatíriques(perexemple,Eljueves),
les il·lustracions als diaris (amb artistes coneguts amb els noms d'El roto, Borges, Malagon, entre molts
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
8
altres).Elfenomen,pertant,éselcanvideparadigma,desd'aquestaminoriacapaunúsmoltampli,que
segons la meva hipòtesi ha sigut possible gràcies a l'ús d'Internet, o més concretament: l'ús d'aquestes
"xarxes", basades sobretot en l'opinió, ha permès connectar als seus usuaris de manera permanent,
permetentarribaraconèixeridifondrelainformacióenelmateixmomentenelqualsucceeix.Pertant,les
xarxessocialsemsemblenunaferramentaimprescindibleperaaquestcanvi.Aleshores,lespregunteshan
d'anardirigidesperarespondrecomhaestatpossibleelcanvidesd'espectadorscapacreadors.Tambéhi
hadiferentspreguntessecundàriesquevansorgintambelssuccessosdiaris.ElreferèndumdeCatalunya,la
sevacensuraperpartdelGovernEspanyol,ladimissiódeGuillermoZapatacomaregidordel'Ajuntament
deMadridperunsmissatgesaTwitterquevaescriureanysenrere,sóntansolsalgunsexemplesques'han
deplantejar,iques'hantractatdeformamoltdiversaaaltressuccessosamblesmateixescaracterístiques,
moltanteriors,perònomenysimportants.
Per altrabanda, lapregunta, encaraqueesnomeni a la formulacióel terme "actualitat", finalitza la seva
cerca al juny de l'any 2016. Aquest seria l'altre marc: temporal. S'ha de marcar amb claredat, doncs,
diferentsperíodes:Primer,lacreaciódeFacebookiTwitter(2004i2006respectivament;xarxessocialsmés
importants fins ara). Segon, la primera campanya electoral d'Obama (2008; fou molt interessant per a
l'estudide laparticipacióciutadanaperdonarsuportuncandidatpolític).Lacampanyaelectoralpera les
eleccions europees l'any 2014 per part del partit polític PODEMOS (té algunes semblances amb altres
candidatures arreu del món (Obama, Cristina F. de Kirchner, i altres) seria el tercer punt, per ser tan
significativa,sensepretendreferpropagandad'aquestpartit.Perúltim,l'actualitat(2016),ondesprésd'un
llargperíoded'eleccionssemblaquel'EstatEspanyolesdirigeixcapaunessegoneseleccions,malgratque
aixònoésrellevantperaltreball,síquehoésl'ambientquepermetgeneraritrobarexemplesinouscasos
d'estudiquasidiariament.Tambépensoqueeltextésadequatperquèresol(encaraquemoltlleugerament)
la pregunta, ja que podríem començar a argumentar l'evolució del comportament humà amb l'ús de la
tecnologiaanalitzada,ambelpesdelsreferents.
2.Referentsteòricsperalarecerca.
2.1JuanMartínPrada.
JuanMartínPradaés,amésamésdeprofessorenlaFacultaddeCienciasSocialesydelaComunicaciónde
laUniversitaddeCádiz,autordenombrosostreballssobrelesideesd'estèticail'artenl'actualitat.Tambéés
l'autordePrácticasatísticase Interneten laépocade las redes sociales (2012) iOtro tiempoparaelarte
(2012),dosllibresquetractend'analitzarl'evoluciódel'artdesdelnaixementdelesxarxessocialsvirtuals.
En aquests llibres, Martín Prada fa un estudi sobre com afecten les noves pràctiques artístiques a les
relacions(socials ipolítiques)quotidianes, icomesgenerentendències irolsculturals,apartirdelscanvis
tecnològics.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
9
2.2Wikiplaza.
Wikiplaza.RequestforCommentséselresultatd'unasèriedeteoriesipràctiquesalvoltantdelaideadela
ciutatcomaespaipúblicperalacomunicacióieldesenvolupamentd'activitatsdelamultitud.Laciutates
pot entendre i aprofitar com unamena d'espai-interfície semblant a certes estructures que existeixen a
Internet,comaraelsfòrums,olesxarxessocials.Aquestllibre,editatperSergioMoreno,LauraH.Andradei
José Pérez de Lama, i escrit per diversos autors i autores, com ara Simona Levi (fundadora d'X.net), ens
serveix com a documental (a partir dels texts i les fotografies) dels plantejaments i pràctiques
desenvolupadespelcol·lectiuqueformaelprojecteWikiplazasobreelcomúrealivirtual.
2.3Memecracia.
DeliaRodríguez,autoradeMemecracia.Losviralesquenosgobiernan(2013),foufundadoraidirectorade
Verne(ElPaís)1.L'autorafaunrecorregutperdiversesteoriescientífiquesalvoltantdelaideade"meme",
creadapel zoòlegRichardDawkinsperaexplicar la relacióentreels "replicadores" (Dawkins comparaels
éssers vius amb màquines en el sentit d'estructures creades, amb l'afegit d'estar programades per a
sobreviure)ilesidees.Aquestessóncompartidespelséssershumansambmultitudderesultats.Desprésde
ferlasevaanàlisi,Deliacomparaelconceptede"meme"ambeldesenvolupamentdelesideesaInternet,
fent un seguiment acurat de diferents fenòmens que han sigut notícia o rellevants al món d'Internet (i
sobretotentreelsusuarisdexarxescomaraTwitteral'EstatEspanyol).
2.4colabocrea.net.
Elprojectecolabocrea.netésun treball centraten lapossibilitatdeproduirartdemaneracol·laborativa i
participativa. Es tracta de diverses activitats basades en propostes obertes al públic permitjà d'unaweb
(colabocrea.net),queamésamésfademagatzemdelscontinguts,il'úslesxarxessocialsTwitteriFacebook
per crear una xarxa que arribi a un públic virtual. Aquest públic, com es pot veure a les conclusions del
treball Art de participació i cultura audiovisual. Un cas d'estudi: colabocrea.net (2014), resultat del meu
treballfinaldelGrauenBellesArts,ial'articlecolabocrea.netcomoexperienciaenelartedeparticipacióny
las redes sociales (2015)quevaigpresentaral IICongreso internacionalde investigaciónenartesvisuales
organitzatperANIAV,ésun targetpotencial inecessariperacontinuarelprojecte, jaqueésnecessari la
reutilitzaciódelstreballscreatsperal'obtenciódenovesobres.Algunesdelesobresresultantsreflexionen
sobre aquestamateixamanera de produir, però no tots els treballs han utilitzat la xarxa com a base del
procés, tambéhi ha col·laboració presencial, encara que sempre es fa una convocatòria via Internet, per
donarl'oportunitatdeparticiparaaltragentiferuntreballambelmajornombred'ideespossible.
2.5OpenGovernment.
César Calderón i Sebastián Lorenzo coordinen aquest treball (2010) que tracta d'analitzar Internet com a
ferramenta o canal de comunicació. Diversos autors ens expliquen amb exemples els beneficis socials
1Informacióextretadelaplanawebpersonaldel'autora:http://www.delia2d.com/sobre-mi/
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
10
d'Internet, com ara generar comunitats (virtuals). Ens trobem també amb les xarxes socials i lús que els
polítics han fet d'aquestes, des de representants o caps d'estat internacionals, com ara BarackObama o
Cristina Fernández de Kirchner, fins a polítics espanyols com Patxi López. Al meu parer, el llibre cal
actualitzar-se, perquè sembla que la política a l'Estat Espanyol ha evolucionat molt en l'àmbit de la
comunicacióil'úsd'aquestesferramentes,peròemsemblainteressantcomadocumentperacompararles
pràctiquesempradesunadècadaenrerefinsara.
3.Importànciaijustificaciódelarecerca.
3.1objectius.
Els objectius del treball són, per una banda, exposar una sèrie de treballs visuals d'usuaris i usuaries
d'Internet. Aquests participen (conscients o no) en la creació o en la defensa de tipus de discurs, que
funcionen com una mena d'exemples per a complementar la recerca teòrica que he desenvolupat, i on
explico una sort d'idees relacionades amb l'art i la comunicació, així com de la cultura popular. També
relaciono aquesta actitud del creador dintre dels marcs de l'estètica relacional (explicada breument al
treball)idelaculturapopular.Alhora,defensoeldiscurscomaferramentapolíticailesteoriesqueexplico
almarcmetodològic,queesdevenenamblaideadel'interèsdintredeleshumanitatsperunúsiunaactitud
odefensad'Internetcomuncanalglobald'informaciósemi-anàrquicdecomunicacióquecalocupar2pera
quènodeixid'ésser"lliure",oditd'altramanera:quecapmultinacionaloGovernl'acabicontrolant.
3.2Justificaciódelarecerca.
Per entendre molts dels fenòmens de l'actualitat cal mirar enrere. Les xarxes socials estan plenes de
contingut polític creat per persones i col·lectius que no pertanyen a cap partit, mitjà de comunicació ni
organitzaciópolítica(convencional).Són(isom)creadorsd'aquestcontingutcomamanerad'expressaruna
opinióenunmitjàocanalqueenspermetfer-ho,coméselcasd'Internet.Sitornemunesdècadesenrere,
trobaremexemplespareguts.Latecnologia(comaraInternetilescomputadores,abandad'altresaparells
més nous) ha permès en altres ocasions la participació de les persones en l'art: els tubs de pintura van
permetre lapossibilitatdepintar forad'unestudi, i fer-hoen la localitzaciócercada.Permet,perexemple
comprarelcolordesitjat(ounsemblant)inohaverdeferlabarrejacadavegada.Tambévapermetre,enel
cas que ens ocupa, enregistrar els films en el carrer, evitant l'estudi per a accedir a la realitat. És l'ús
d'aquestatecnologialaquedeterminaràlafinalitat.Així,unúspolíticpermetarribaraunaestèticapolítica
desdelesarts,comjavapassaricontinuapassant.
La idead'aquest treballderecerca id'estudiéscontinuarambeldebatacadèmicde l'estètica relacional i
l'art relacional, tractat per Nicolas Bourriaud, Juan Martín Prada i per altres intel·lectuals. L'"època de
2Potserelmotcorrecteseria"okupar".
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
11
reproductibilitat tècnica de l'obra d'art" en la qual ens parlavaWalter Benjamin a "La obra de arte en la
épocadesu reproductibilidadmecánica" (2012)haevolucionat finsaarribaraunclimaonel consumidor
delsmitjansdel'artenelnostretempstambés'hafetproductor,diluinttambélafiguraactualdel'individu
productor-cunsumidor (coneguda com a "prosumer" o "prosumidor"), en l'àmbit cultural i en la manera
d'ésserdel'individucontemporani.Amblaideade"governobert",quepromouCésarCalderon,coordinador
del llibre amb aquest mateix nom, Open Government (2010) ens parlen d'una manera bidireccional de
gestionarlapolítica,demaneraqueaquestatambépassariaaserpartdelavidadelsciutadansiciutadanes
que participen directament en aquesta, assumint aquesta responsabilitat, i restant-la a les institucions.
Aquest fenomenqueCésarCalderón,coordinadordel llibreambaquesttítol (iparticipantactiuenaquest
debat)posavacomevoluciólògicadelarelacióEstat-ciutadàésavuiunarealitatevidentenmoltsexemples
delasocietatespanyola,comesveuràaldesenvolupamentdeltreball.Aquestscanvisenl'individusón,per
la seva rellevància, un tema d'actualitat que cal tenir en compte i estudiar per conèixer els canvis de
tendènciarecents,quehansigutpossiblesgràciesal'evoluciótecnològica,quepermetl'úsdeferramentes
virtuals i gratuïtes, que permet (inter)connectar a molts usuaris en temps reals. Aquests canvis estan
obligant a les diverses institucions (econòmiques, jurídiques, culturals, etcètera) a canviar part de la seva
estructuraperacontinuardesenvolupantlasevafunció,requerintaixíl'atenciódel'Estatidelsciutadansde
manerahabitual,igenerantgransdebatsobertsnosolsal'Estatespanyol,sinóaEuropaitambéalmón(per
tractar-sed'unfenomenglobal).L'estudid'aquesttemaenspotdonarrespostesperafenòmensrecentso
futurs, comara l'incrementdeparticipaciódels ciutadansen la creacióde l'imaginari polític a Internet3, i
tambédelsmateixospolítics.
Les xarxes socials virtuals permeten, doncs, que els ciutadans, personalitzats com a usuaris, comenten i
valorentotelqueelsenvolta,inclúsalaclassepolítica,deformapública;unacosaqueabanspodriahaver
suposatinclúspolèmica(recordemperexempletoteslesimatgesitreballscensuradespelfetdecriticarala
FamíliaReial,comaralaportadadelarevistaElJueves,ambdatadel20dejuliolde2007).Éspossibleque
aquesta"llibertat", idiguem-ne, transparència,hagi suposatunaacceleraciócapa lasituaciósociopolítica
actual a l'Estat espanyol, en la qual molts ciutadans no se senten representats amb els polítics i les
polítiques. Això ha suposat el naixement de nous partits sustentats en la participació ciutadana i una
participaciómassiva i crítica cap a la classe política en la qual ha sigut imprescindible l'ús de les xarxes
socials. Dintre d'aquest context, trobem tota una generació d'imatges amb la intenció i finalitat de ser
compartides(impregnantlaxarxadeculturapopular)alesxarxessocials,peraparticipar,entremoltsaltres
temes,enlaconstrucciódel'actualitatpolítica,demaneraqueavegades,aquestesimatgesgenerencanvis
en el discurs i les estratègies dels polítics i els seus partits. Conscient de treballar en una recerca d'un
fenomen en evolució, em sembla important tractar aquest tema per la situació que es viu actualment a
l'EstatEspanyol,onla"política",oallòquelapolíticainstitucionalvolqueensfixem,éstractatdemanera
3Ésevidentquecadadiaquepassaelspolítics tenenmésencomptealsusuarisdediferentsxarxessocials, comara
FacebookoTwitter,itambéméscuraambelsmissatgesilaimatgequeprojecten.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
12
quotidiana alsmitjans de comunicació amb una importància capital, i amb una repercussió notable a les
relacions socials. També penso que els resultats de la recerca poden donar respostes a fenòmens futurs
sobrel'úsdeldiscursidelesxarxessocialsenaltresàmbits.
4.Elementsteòricsiconceptualsquefonamentenlarecerca.
Internetasuposatunarevolucióglobalpelfetdeconnectartotselscontinentsambunsresultatsquenoes
potcompararambcapaltreavanç.Lesaplicacionsdel'úsd'Internetestrobenenunaevolucióconstantiés
encaraavui(ipotsertambéperaquestmotiu),untemad'actualitatquedespertamoltes incògnites.Entre
aquestesmaneresd'ústrobemlaintroducciódelapolíticainstitucionalalesxarxessocials.Aquestfenomen,
canvia la perspectiva d'entendre i de veure als polítics, els qui intenten, d'una manera a vegades
desesperada,apropar-sealsciutadansperaconseguirelseusuport.
4.1Estatdelaqüestió.
Entreelsdiferentsmaterialsescollitshiha,perunabanda,elsllibresquecomplementenelmarcteòriciper
altra,elsdocumentscoma"imatge".EntreelsprimerstrobemParticipation(2006),editatperClaireBishop,
i Estética relacional (2008) de Nicolas Bourriaud. Ambdues obres les he llegit i emprat en altres treballs
acadèmics/universitarisipensoqueserveixenpermarcarunsantecedentsidesenvolupamentdelaideade
l'artdeparticipació,laqualésfonamentalperentendreelcontextenelqualnoexisteixlaquartaparetni
elsespectadors,sinóquelagentpotparticiparicrear,generantnous"rols".TambéheafegitelsllibresOtro
tiempoparaelarte (2012) iPrácticasartísticase Interneten laépocade lasredessociales (2012)deJuan
MartínPrada,enelsquals l'autorexplicael contextquevivimactualment,on Internetésuna ferramenta
quotidiana per a la societat occidental, i on aquesta ferramenta és també utilitzada per alguns i algunes
artistes com una eina de treball, però també com un nou espai que cal ocupar, desenvolupant noves
estètiques. Altre dels llibres fou coordinat per César Calderón i Sebastián Lorenzo, i anomenat Open
Government (2010). És un treball que trobo important perquè fa una reflexió entre l'ús i les possibilitats
d'Internet, icomaquestpotajudaramillorar lasocietat.Tambées faunaanàlisisobre l'úsd'Internetper
partd'algunspolíticsenunperíodedecampanyaelectoral.Emsembla interessantaquestpunt,perquèsi
comparemlescampanyeselectoralsqueapareixenal llibre(abansde l'any2010,comara lacampanyade
Barack Obama '08, President i candidat a la Presidència dels Estats Units d'Amèrica) i que veurem a
continuació, en les quals s'empra Internet comun espai a utilitzar, podem veure una evolució tant en la
freqüència(actualmentéshabituall'úsdelesxarxessocialsperpartdelspolítics),comeneltipusdediscurs
en l'úsde laxarxa,aixícomel fetquehuielspolítics interactuenentreells iambaltresusuarisenaquest
espaivirtual.Perunaaltrabanda,hihaunaideaqueemsemblarellevant,iquetroboalllibreMemecracia.
Losviralesquenosgobiernan(2012),deDeliaRodríguez,onestractalaideade"meme",creadaperRichard
Dawkins (i explicadamés endavant) al seu treball El gen egoísta (2011), llibre que també utilitzo per al
desenvolupamentdelarecerca.ElllibredeDeliaempareixinteressantperquèfapeuperaunaintroducció
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
13
d'aquest concepte de "meme" a l'ús de les imatges a les xarxes socials en l'àmbit de les humanitats. La
relaciód'aquestesideesenspotferreflexionarsobreunanova"teoriadelaimatge",complementariaalhora
queactualitadaal'obradeJustoVillafañeambelnomd'Introducciónalateoríadelaimagen(2006)ianous
campsd'anàlisipolític.
4.2Marcteòric
Les idees següents, extretes dels referents estudiats durant la recerca, ajudaran a entendre el
desenvolupamentd'aquesttreballilessevesconclusions.
4.2.1Internetcomunespaiobertalapolítica
PerunabandatrobemOpenGovernment4(2010).Aquestllibreés,engeneral,unreculldefontsprimaries,
encaraqueperexplicaralgunsfenòmenselsescriptorsusenaltresfonts.Elcapítolnúmerovuité,anomenat
Laaperturaalasociedad:unanecesidad,analitzaambexemplesdepolíticsid'institucionsactualscomara
laBBC,elParlamentdeCatalunya,lacampanyaGeneracionK,deCristinaF.deKirchner,oaltresministresi
diputats europeus. Citaré alguns exemples a continuació, on podem veure accions i estratègies que no
s'havienpracticatabansdesdel'àmbitdelapolítica,iquecercaventrencarladistànciaentreelscandidatsa
diferentscampanyeselectoralscapalsciutadans(ocrearlasensaciód'apariènciadequeaquestspolíticssón
personesproperes),aixícomalgunesdelesconclusions,comaraaBèlgica,on
el ministro Vincent Van Quickenborne que decidió empezar a colgar en Twitter fotos realizadas con su
teléfono, hecho que no ha gustado al primer ministro Yves Leterme que ha prohibido que sus ministros
publiquennadaenredessociales(VV.AA.,2010:80)
Oel cas següent: “PeteHoekstra,elantiguopresidentedel comitéde Inteligencia /.../deEstadosUnidos
twitteóqueacababandeaterrizarenBagdad,poniendoenpeligroatodaladelegacióndelcongresoquele
acompañaba”(VV.AA.,2010:80).Uncassorprenentéselqueexplica,novament,CarlosGuardián.Aljunyde
l'any2009:
Twitteranunciaunasuspensióndeserviciodevariashorasparamantenimiento.Recibenunallamadadesdeel
Departamento de Estado con una petición insólita: que aplacen la operación. El motivo, en Irán hay
importantesmovilizacionescontraelGobierno;lasredesyenparticular,Twitterestásiendoelvehículopara
informareinformarse,paraconvocaroparadifundirfotosdelasmanifestaciones.(VV.AA.,2010:80)
4GovernObertésunconcepteque fa referènciaauntipusdegovernbasaten la transparènciad'informació,amb la
finalitatdequeelsciutadanspuguenparticipar.Enl'actualitatestàrelacionatamblesnovestecnologies.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
14
Onés laparticipació i/o la intervenciódirectadels ciutadans,però?Segons Javier Llinares5, JakobNielsen
afirmaque:
en un entorno de colaboración el 1% de las personas son creadores habituales y comparten , el 9% crea
contenidodevezencuandoycontribuyealadifusióndeotroscontenidosyelotro90%sonconsumidoresde
contenidos,peronocrean,esdecir,quecolaboradoresrealessonsoloel10%/.../delapoblaciónqueaccede
(VV.AA.,2010:63)
Icontinuaambl'argumentsegüent(2010:64):"enestecontextoydebidoalmasivousodelasredessociales,
en especial de Facebook, puede preveerse un incremento de la contribución creativa de las personas".
Exposantl'exempledelesONG,afirmaque"lacolaboraciónnoesalgonuevo"(2010:72).
TambéaOpenGouvernment,CarlosGuardiánOrtacomentasobreTwitterqueaquesttipusdeferramentes
"han pasado a ser relatores en primera persona del día a día de algunos políticos y de algunas
administraciones"(2010:80).Amésamés,entenemquelaposiciódelsciutadanshacanviat,ienl'actualitat
tenenlacapacitatdecondicionarlesaccionsdelGovern.AixíhoenténCésarRamosEsteban,quiafirmael
següent: “Con el tiempo los partidos han entendidoque losmedios de comunicación tradicionales ya no
ejercen un papel tan determinante como hasta ahora a la hora de influir sobre los ciudadanos” (VV.AA.,
2010:167).Isentènciaamb"laredsehaconvertidoenelmejoraltavozdelasopinionesdelosciudadanosy
susposicionespolíticas".Aquestafraseescontinuadaambelcasdelacampanyad'Obama(2008),delaqual
afirmaque: “se centró y se apoyóen los ciudadanos y en las redes sociales que tejían en internet, en la
mayoríadeloscasosdeformaexpontánea”(VV.AA.,2010:167).
NagoredelosRíosafegeixduesafirmacionsqueemsemblendestacables:"todavíanoesciertoesodequesi
seganan laseleccionesen internet, segananen lasurnas" (2010:188) i "quienantes lidereydomine las
herramientasdelared,mayorventajatendrásobresusadversariospolíticos"(2010:188).
Ambaquestintercanviquepermetenlaweb2.0elsciutadanstambésóncol·laboradors:"elindividuo,con
sulibreopinión,seconviertetambiénahoraenagentetransmisordeinformación"(194),peròemdetenir
encomptequehihamoltagentquenotéInternet,onol'usaambnormalitat, ipertantquedenexclosos
d'aquestespràctiques(éselques'anomenacoma"bretxadigital").
4.2.2Internetcomaespaiperal'art
El professor Juan Martín Prada fa una reflexió al seu llibre Otro tiempo para el arte sobre l'art i les
"tecnologíasde laconectividad"(2012:50),onexposatottipusd'exemples,delsqualsdestacoalgunesper
aplicar l'ús de les xarxes socials, com ara "L'attente" (2007) de Grégory Chatonsky. Es tracta d’“una
5ElllibreOpenGovernmentéseditatal'any2010,ipertantlesdadessónanteriors.Aquestadadavaaugmentant,comveurentmésavant.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
15
instalaciónen laque losdatosen tiempo realprocedentesde Internet - imágenesdeFlickr,mensajesde
TwitteryalgunosefectosdesonidodeOdeo-sefundenconimágenespregrabadasyeditadasporelpropio
artista” (Prada,2012:50).OtambéMurmurStudy(2009)deChristopherBaker:“una instalaciónen laque
unaseriedepequeñasimpresorastérmicasvanllenandounasalademensajesimpresosenviadospormiles
deusuariosdeTwitter”(Prada,2012:50).Peradefiniraqueststipusd'obresquebarregenles"tecnologies
delaconnectivitat"ambl'art,trobemlaidead'"estéticadeflujosdedatosentiemporeal"(2012:52).Prada
fa una anàlisi acurat sobre aquest fenomen que ell denomina "tecnologías de la comunicación
interpersonal" (2012:70). Dedica bastant interès al comportament dels usuaris d'aquestes pràctiques, i
també a les reapropiacions, comparant-les amb els Ready-mades de Duchamp. Exposa exemples de
pràctiquesen lesqualselsartistes (ousuaris)agafen imatgesd'aplicacionscomGooglemaps,queésuna
plataforma que ens deixa veure a través d'Internet, imatges dels carrers del món occidentalitzat. Són
imatges,diu,"tomadassinfotógrafo"(2012:55),onl'artista:
no hace tomas de la realidad sino que simplemente elige aquellas que el ojo totalmente desinteresado de
Google ya ha captado del mundo. Imágenes ready-made que el artista elige por muy diferentes razones,
vinculadasacuestionespuramenteformales(Prada,2012:55)
Per a Prada, elmotiu pel qual hi ha un creixement tan fort cap a l'ús de les xarxes socials online és que
aquestes són ara el desig de formar part de la connexió, que com a tendència domina des de fora als
individusiprovocaunsentimentaddictiu,encaraqueexplicaqueelmésaddictiuésla"possibilitat",nol'ús
mateix:
podríamosdecirque lasnuevasmáquinas informáticas -desde los teléfonosmóvileso losvideojuegosa las
sofisticadas redes sociales - son ellasmismas el "deseo" en nuestro tiempo /.../Nuestra relación con estos
máquinas informacionales daría lugar a una idea del deseo caracterizable no como carencia, sino, como
funcionamiento. /.../ lo quemás deseamos es formar parte del sistema-red de esemundo de conectividad
permanente /.../No son adicciones a la comunicación lo que sufren los adictos a las redes sociales, sino al
estadodel "estaren contacto", al sentirseque formanpartedeun sistemade conexionespermanentes. Lo
másadictivonoeslacomunicaciónmisma,sinolaposibilidad(Prada,2012:68)
Aquesta"possibilitat",hoésdeformarpartdequelcommésgranomésobertquelavidareal(quenoés
virtual), com ara col·lectius, o fòrums formats per gent de tot arreu, tendències mundials, grans
esdeveniments,ocosesméssenzillescomelfetdecompartircoses,comunicar-seisentircoincidències"con
otrosyoes"(2012:80).Elfetdepoderfer-hoenqualsevolmoment,idurantuntempsindefinit,ésunextra
peraaquestsentimentdenecessitat.
Per a Bourriaud, l'estètica relacional pot ser definida com al "Conjunto de prácticas artísticas que toman
comopuntodepartidateóricoyprácticoelconjuntode lasrelacioneshumanasysucontextosocial,más
queunespacioautónomoyprivativo"(2008:142).
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
16
4.2.3SocietatiInternet
EnaltrellibredeJuanMartínPradaanomenatPrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales
(2012),l'autoranalitzalesrelacionsentreelqueellmateixanomena"lasociedadred"il'úsd'Internet.
Desde principios de los noventa se han empleado las expresiones network society o "sociedad red"
fundamentalmenteparaseñalar,enpalabrasdeManuelCastells,aquellasociedad"cuyaestructurasocialestá
compuesta de redes potenciadas por tecnologías de la información y de la comunicación basadas en la
microtecnología(2012:25)
Seguint aquest ús de les paraules podem entendre aquesta sociedad-red com un conjunt de regles que
permetenunsistemapropiambunesreglessemblantsaunsistemaoestructurapolítica(reglesonormes)i
quel'autoranomena"sistema-red".Silamaneraenlaquals'estructuraaquestsistemaéslamateixaoamb
característiquessemblantsque,perposarunexemple,unestatounconjuntd'estats,podenexistirtambé
possibilitatssemblants:
Esevidentequetenemosquecelebrarlaamplituddeposibilidadessocialesydeacciónpolíticaofrecidasporla
expansión de la conectividad digital, capaz /.../ de resultar decisiva en el derrocamiento de gobiernos
dictatorialesalhacerposibleunasnuevasymuyeficacesformasdeorganizaciónymovilizaciónmultitudinaria
a través de las redes sociales (lo que nos exige valorar los tremendos potenciales "antisistema" del propio
sistema-red) /.../ reconocerqueesasposibilidades "antisistema" sonadministradas,paradójicamente,desde
dentro de la propia estructura del capitalismo tardío, representado, además, por unas pocas compañías
estadounidenses (Facebook o Twitter, por ejemplo), conformando una situación en la que los enunciados
puedenserdesumisiónodeprotesta,perosiempresonparteahoradelamisma"máquina"(ladelcapitalismo
informacional)(2012:27-28)
Pradatrobaenallòqueconeguemcom"amateur"6unelementprincipalenunnousistemadeproduccióon
"los usuarios no son ya sólo consumidores sino también proveedores, ellos mismos, de contenidos
(2012:37)". Amb "las nuevas tecnologías de la red" (2012:37), qualsevol usuari és unpossible creador en
potència,peròhihaaltreelement important,elde la connectivitat. SegonsPrada, "el sistema friendofa
friend(FOAFo"amigodeunamigo")seconfigurócomoelmotorprincipaldelaextensiónviral,deestetipo
deredes(2012:34)".Entrelespossibilitatshiéslacreacióil'acceptaciód'unanovaestètica:
quetodapersonapuedaserproductoraydistribuidoradematerialesvisualesyaudiovisualesdetodotipoha
desencadenado un imparable proceso de "amateurización" de las prácticas creativas /.../ un proceso
claramente enfrentado al profesionalismo que caracterizó al s.XX en todas sus facetas /.../ talento artístico
(2012:39)
6EnMuckraker02 (2015), JaronRowancoincideix (d'aquellamanera)ambPrada,peròencompted'estèticaamateur
ensparlaràd'unantidisenyoestètiquesdefolkloredigital.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
17
La "multitud interconectada", gràciesaaquestes tecnologies (Internet,programaris,dispositius, etcètera),
asseguraelseupropiexit:"noessóloproductoradecontenidos,sinoquetambiénesjuzgadora,evaluadora,
calificadoradelosmaterialesquealbergalaweb(41)".Podemdirque,actuantalamanerad'unacomunitat,
aquestamultitudinterconnectadaesdevéindependentdelsvalorsexterns,gestionantelsseusvalorspropis.
L'ofertailademandadepenendelquelacomunitatdesitjaigenera.
4.2.4Internetcomaespaiperalacreacióieldesenvolupamentdememes.
Richar Dawkins presentà una idea revolucionària al seu treball El gen egoista. Las bases biológicas de
nuestraconducta(2011),quepodriaexplicarperquèlesideesarrelen,possibilitantlaculturailestradicions.
Estractadelaideade"meme"7.Perentendreaquestaidea,calexplicarlateoriadeDawkinssobreel"gen
egoísta", on els éssers vius sommàquines evolucionades per a protegir i garantir l'existència dels gens.
Existeixen moltes estratègies per a la supervivència dels gens, però hi ha una característica especial, la
capacitatde reproducció.Així, la conseqüènciaprincipaldelqueanomenem"la reproduccióde l'espècie"
garanteix la reproducció dels gens. Per a Dawkins, la transmissió de les idees està relacionada amb la
maneradefuncionardelsgens:
Al igual que los genes se propagan en un acervo génico al saltar de un cuerpo a otro mediante los
espermatozoidesolosóvulos,asílosmemessepropaganenelacervodememesalsaltardeuncerebroaotro
medianteunprocesoque/.../puedellamarsedeimitación./.../N.K.Humphreyclaramenteloresmióenun
previo borrador del presente capítulo: "... se debe considerar a losmemes como estructuras vivientes, no
metafóricasinotécnicamente.Cuandoplantasunmemefértilenmimente,literalmenteparasitasmicerebro,
convirtiéndoloenunvehículodepropagacióndelmeme,de lamismaformaqueunviruspuedeparasitarel
mecanismogenéticodeunacélulaanfitriona"(2011:251)
RichardDawkinsexposalasevapròpiaperspectiva,òbviamentdesdelcampdelazoologia.Desdelpuntde
vistadeleshumanitats,elqueensinteressaéselfuncionamentdelareplicaciódelesideesquepermeten
méstardallòqueanomenemcultura,iqueesdevéenart,música,costumsitambéenlaideadepolítica.
Pero si contribuyes almundode la cultura, si tienes una buena idea, compones unamelodía, inventas una
bujía,escribesunpoema,cualquieradeestascosaspuedecontinuarviviendo,intacta,muchodespuésquetus
genessehayandisueltoenelacervocomún.Sócratespuedeonotenerunoodosgenesvivosenelmundo
actual, como lo señaló G. C. Williams, pero ¿a quién le importa? En cambio, los complejos de memes de
Sócrates,Leonardo,CopérnicoyMarconitodavíasonpoderosos(2011:260)
7Laparaula"meme"esdevéde"mimeme"(2011:251).L'autortractad'acurtarlaparaulaperfer-lasemblantalaideade
"gen",aixícomapropar-laalaideadememòria:"Eninglésdeberíapronunciarse"mi:m"".
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
18
Pensoqueaquestaideadetransmissió,comveuremaldesenvolupamentdeltreball,éspotenciadagràciesa
Internet.Elsusuarisdelesxarxessocialsajudenaconstruiriconservarlesideesilespotencienambimatges,
vídeosialtresformats.
5.Metodologia.
Per fer possible el desenvolupament del treball ha calgut fer dos tipus de recerca. Per una banda una
recercateòricaibibliogràficaperacompletarelmarcteòric,iunaaltraperatrobarcasosd'estudi,comara
imatges,articles,etc.alamanerad'exemplesidesenvoluparl'estudi.
Lesdadesbibliogràfiquesde la recerca són,en la sevamajoria,d'origencientífic sobreels temesqueens
ocupen:art,políticaiInternet.Estracta,doncs,dellibresiestudisdelcampdeleshumanitats,peròtambé
delesciènciesnaturals,comaraelstreballsPrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales
(2012), de JuanMartín Prada,Arte y propagandaen el siglo XX (2000) de TobyClark,El gen egoísta. Las
bases biológicas de nuestra conducta (2011) de Richard Dawkins i altres que es podran consultar a la
bibliografia. Per una banda, trobem els llibres que són necessaris per al desenvolupament de les teories
desenvolupades al treball i de les conclusions, però per l'altra banda hi ha els llibres que funcionen com
argumentsdepes,ésadir,unsuportteòricperpartd'expertsreconegutsenelstemesatractar.Pelquefaa
ladatadelsllibrescitats,estractaràsempredeladatadelaversióimpresaalaqualhetingutaccés,malgrat
que en alguns casos la distància entre el llibre original i l'edició amb la qual he treballat serà de vàries
dècades.
Elprocedimentperaescollirlesfontsprimarieshasigutapartirdeldesenvolupamentd'altrestreballs,així
comdelesreferènciesbibliogràfiquesextretesd'altresllibres,comarael llibredeMemecracia.Losvirales
quenosgobiernan(2014)deDeliaRodríguez,queésempratcomafontprimària isecundària,alhoraque
ensparlad'altrellibreanomenatElgenegoista(2011)deRichardDawkins.Peral'estudidelesimatgeshe
intentat escollir casos simbòlics i fàcils de reconèixer, trobats amb la recerca, però també amb l'ús i el
seguimentdel'actualitatpolíticaaInternet,sobretotalaxarxasocialTwitter,onquasidiàriamentapareixen
possiblescasosd'estudi,queesdevenentendènciaapartirdelseguimentilaparticipaciódemilersd'usuaris.
Elmètodeperaobtenir-leshasigutlacapturadepantalla,aprofitantquel'úsd'aquestaplataformasuposa
l'acceptaciódelessevesclàusules,ipertantl'article5.YoursrightsenelsTwitterTermsofService(dintrede
la mateixa xarxa social Twitter8): "Twitter has an evolving set of rules for how ecosystem partners can
interactwithyourContentontheTwitterServices.Theserulesexisttoenableanopenecosystemwithyour
rights in mind. But what’s yours is yours – you own your Content (and your photos are part of that
Content)".Entreelscriterisperalaselecciódelesimatgesestàelfetqueaquesteshand'estarvinculadesa
8Articlenúmero5ahttps://twitter.com/tos#basicterms;vistperdarreravegadaajunydel'any2016.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
19
unfetdel'actualitatpolítica,béenelseucontingutoenl'entorn(text,autor,personaquelescomparteix,
etcètera).
L'anàlisi,evidènciaunaintencionalitatpolíticaenl'úsd'algunesimatgesivídeos,perpartdelsusuarisqueles
creen, modifiquen o comparteixen, i la construcció col·lectiva de nous discursos, o el suport d'altres ja
creats.Elconèixerelcontextésfonamentalperaunbonanàlisi.Tanmateix,pensoqueelresultatdeltreball
potresultarrellevantperatreballsfuturs,aixícomperal'entenimentdel'úsdelesimatgesialtresrecursos
sobrepolíticaalesxarxessocials.
6.Recercaiexplicaciódelsresultats.
6.1Propaganda,discursiestètica.
L'art,comaferramentadecomunicarideeshasigut,ésiseràsempreunamàquinadeferpropaganda.Per
aixòcalanalitzaraquestaidea(ladepropagar),iquinarelaciótéambl'artperconèixerlespossibilitatsd'un
canalde comunicacióqueviu i s'alimentadel fetpopular i d'allò comercial (omés concretamentdelque
s'anomenacomunmentel"Mercat"oel"Mercatdel'art")delasocietatoccidental.
En l'actualitat, quan sentim parlar de "propaganda"9, probablement es fa amb la idea de relacionar un
enunciatounaaccióambunsistematotalitari(l'AlemàniadeHitlerol'URSSd'Stalinsóndosexemplesprou
recurrents).Peròelsorígensdelaparaulapropagandasónunsaltres,iaixíhohanexplicatexpertscomara
EdwardBernaysoTobyClark.SemblaquelaparaulavasercreadaiempradadesdelVaticàpera"propagar"
lasevadoctrina.Enelcasd'EdwardBernaysielseullibrePropaganda (2010),elsorígensd'aquestmotes
situarienaixí:
Si consultamos el Standard Dictionary, descubriremos que la palabra se aplicaba a una congregación o
sociedaddecardenalesparaelcuidadoysupervisióndelamisiónenelextranjeroqueseinstituyóenRomaen
1627.TambiénseaplicabaalColegiodelaPropagandaconsedeenRomaquefundóelpapaUrbanoVIIparala
formacióndelossacerdotesmisioneros.Deahíqueenañossucesivoslapalabraterminasesiendoaplicadaa
cualquierinstituciónoplanparapropagarunadoctrinaosistema(2010:30)
Per altra banda, enArte y Propaganda en el siglo XX (2000), de Toby Clark, ens trobemambun altre ús
dintredelmateixorigen(elVaticà):
9Tambéésfreqüentmentanomenada"Teoriadelapropaganda".
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
20
El empleooriginal del términoparadescribir lapropagación sistemáticade creencias, valores yprácticas se
remontaalsigloXVII,cuandoelpapaGregorioXVpromulgóen1622laCongregatiodePropagandaFide,una
misiónorganizadaporelVaticanoparacontrarestarlasideasrivalesdelaReformaprotestante(2000:7)
Enqualsevolcas,ambdósautorscoincideixenambelmateixsignificatil'úsdelmotpropaganda,aixícomen
elsseusorígensi l'evolucióquepateixposteriorment10.Ferpropaganda,doncs,éstransmetreunmissatge
amb un discurs i uns objectius determinats i la difusió podria ser expressada amb paraules (parlades o
escrites), imatges, o qualsevol altre sistema de comunicació humana. Fent un breu resum: és important
separarlesidees"propaganda"i"discurs",malgratquemoltsviatgess'usaperaparlardelmateix.Elprimer
conceptesorgeixperaparlard'unametodologia,od'unspatronsestudiatsipreparatsperinstaurarelsegon
concepte (aquest es tractariad'undiscurs específic). Llavors, la propaganda seria l'estratègiao lamanera
quetéqualsevolsistemadepoderperadifondreelseudiscursd'unamaneraefectivaiaquestdarrerésla
idea que es vol comunicar com a verdadera, encara que no ho sigui. Michel Foucault, en El orden del
discurso11(2015),defineixaquestconceptedelamanerasegüent:
el discurso /.../ noes simplemente loquemanifiesta (o encubreel deseo); es tambiénel objetodel deseo;
pues /.../ el discurso no es simplemente aquello que traduce las luchas a los sistemas de dominación, sino
aquelloporloque,ypormediodelocualselucha,aquelpoderdelquequiereunoadueñarse(2015:15)
Qualsevold'aquestesidees(discursopropaganda)tenenunfactorclauquesempres'hadetenirencompte:
l'emissor.Peraquestmotiu,quanenstopemambundiscurs,hemdetenirencompteelcontextenelqual
es troba inclòs. L'acciódepropagaruna ideanoésun actedenaturalesadolenta (onohauriade ser-ho
obligatòriament),mésaviattotelcontrari,perquèl'acciódepropagarincloul'actedecompartir,comunade
lessevescaracterístiques,iaquestestàcarregatdeconnotacionspositivesobenevolents.Arabé,estàclar
quehihadiversosfactors,comaral'objectiupelqualesvolemetreoconstruirundiscurs,quepermetran
classificar l'actede ferpropaganda.SegonsBernays, "que lapropagandaseabuenaomaladependeráen
cualquiercasodelméritodelacausaquesealientaydelaexactituddelainformaciónpublicada"(2010:29).
De lamateixamaneraqueesvaloraelqueesdiuenundiscurs,caldria tenirencompte totallòques'ha
omès en elmateix per tal d'"asumir la función del autor: lo que escribe y lo que no escribe" (Foucault,
2015:32).
No totes les maneres de comunicar un discurs són propaganda. La comunicació verbal o escrita entre
personesésunactequotidiàquefacilitalaconvivència,peraixòéstannecessaril'ensenyamentil'úsdeles
llengüesielsllenguatges.Lapropaganda,però,nosempretél'objectiud'ésserevident,perquèalcapiala
10Cal tenirencompte ladistànciaentreels llibresdeBernays iClark.Elprimerfouescrita l'any1927,mentrequeel
segonésdel'any2000.11Elordendeldiscurso ésunaxerrada inaugural,amodedepresentació,quevaoferirMichelFoucaultalCòllegede
Franceal1970.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
21
fi, la prioritat és estendre una idea o evitar la propagació d'una altra, i cal emprar els elements més
convenients a manera d'estratègia. Altres vegades és el mateix discurs el que guarda un segon sentit
discursiuoideaoculta.
Enelcasdel'artpodemtrobarmoltsexemplessobreideesocultes.Unapersonaquenoentenguielcontext
d'unaobrad'artpotferunainterpretaciótotalmentdiferentdelaideaoriginalquevoliasuggerirl'artista,o
simplementnoentendreres.Aquestaabsènciadeconeixementprevienl'espectadornoimplicaojustifica
una absència de significat en l'obra, encara que el sentit d'una obra sigui no tenir significat. Un dels
exemplesmés notables sobre artistes que oculten o ocultavenmissatges és Leonardo daVinci. Sónmolt
nombrososelsescrits12iteoriesques'hanfetsobrelespinturesd'aquestautor,queamésamésdepintor
fouunpensadoroestudiósde la vida, i quidesenvolupà ideesnoves sobre l'ésserhumà, comarael seu
comportament,elscostums,l'anatomia,eldesenvolupamentdemàquinesperamillorarlaqualitatdevidai
altresfuncions.Enelquadred'ElSantSopar(1495-1498)ésundelsqualsprovocamésrebombori,perquè
entre altres detalls, l'Leonardo va decidir fer-se un autorretrat (que per una banda fou un costum prou
habitualenlapinturaapartirdelRenaixement)iapareixd'esquenaaJesús,laqualcosa,sumadaambqueel
personatgedeJoansemblaunadona,fapeuatotamenad'especulacions.
Sien la l'àmbitde lacomunicacióparladaoescritatrobemles ideesde laretòrica ide ladialècticacoma
elementsperdefensarunaideaounaopinió,al'arttrobeml'estètica.Tantl'estètica,comlaidead'arthan
tingutcaminsevolutiuscomplicats.Perunabanda,podemveureunfortlligamentrel'arreldel'estèticaila
ideadebellesa,peròperaltrabanda,acceptaraquestarelaciócomaúnicaocomeltotsuposariaignorartot
el corrent evolutiu dels darrers segles. A La redefinición de la estética (2011), Hernández i Arracián ho
expliquendelasegüentmanera:
NopodemosseguircaracterizandolaEstéticacomolateoríadeloartísticoreducidaalobello/.../admitimos
que la estética parece haber existido siempre y que, por tanto, se trata de un fenómeno universal las
definicionesde lobello soncambiantesencadaépocayencadasociedad (Arracián iHernández,2011:214-
215)
Avuipodemtrobartottipusdecorrentssobreles ideesd'art iestètica,unsmésconservadorsialtresmés
oberts. Per continuar amb la línia de l'estètica com a ferramenta discursiva en l'art, proposo a Arthur C.
DantoenelseullibreQuéeselarte(2014),on,abandadereduirlaideadebellesaa"fueunvalordelsiglo
XVIII"(2014:151),ensexplicaque:
12PercitaralgunsexemplesproposoelpopularElcódigodaVinci(),lanoveladeDanBrownquetélasevaadaptacióal
cinema, ions'esmenenalgunespossibles ideesocultesenelsquadresdeLeonardodaVinci,o lesnovel·lesde Javier
SierraLacenasecreta(2011),iElmaestrodelPrado(2013),onLeonardoialtrespintorsdelRenaixementpassenaser
teòricsactivistesquecerquenmantenirmissatgesencontradelpoderhegemònicdel'Església,irevelant,peraquitéla
capacitatilavoluntatdeveure-ho,"veritats"defensadesperunsanticsescrits.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
22
esciertoqueexisteuncomponenteestéticoentodoarte,quefuncionacomomedioparaalcanzarelobjetivo
final del arte, sea éste el que sea /.../ la estética no es en realidad sino unmedio para alcanzar objetivos
artísticos(2014:148)
Amb aquest apunt de Danto podem entendre, doncs, que l'estètica pot fer d'element comunicador de
propaganda.Amésamés,calaclarirqueelfetdel'estètica,delapropagandaidel'arts'hanempratinclús
abansde lacreaciódelsseusrespectiusmots, ide la teoritzaciód'aquestes idees,compodemtrobarara,
perposaralgunsexemples,al'AnticEgipteolaGrèciailaRomaclàssica,ongràciesaldesenvolupamentde
la seva pròpia estètica van crear la seva cultura (que és, d'aquella manera, l'assentament d'idees que
s'estableixen per acceptació o imposició, i/o que evolucionen en una comunitat o regió). Per diferents
esdeveniments històrics posteriors podem trobar exemples semblants a l'Europa del període Gòtic, al
RenaixementoalBarroc,peròambalteracionsnotables.Alsprimersexemples trobemen l'art i l'estètica
unaferramentadecreaciódepoderdiscursiupràcticamentinstitucional,queassenyalasobretotquiésqui
mana i per què. És així en quasi tots els àmbits artístics que també són alhora fusionat amb la religió.
Trobemsímbolsirepresentacionspictòriques(imatges,alcapia lafi)queparlendelsdéusidelesvirtuts
d'algunséssershumans(emperadors,guerrers,personatgesdemites,etcètera)alesceràmiques,elstaulells
i les pintures dels egipcis, els grecs i els romans d'èpoques antigues, però també a les estructures
arquitectòniques. Els temples o les piràmides, a banda del propòsit social i de l'ús que puguin tenir, són
elementsd'adoracióper lasevagrandiositat (inosolsper lagrandària,que ja fousorprenentsi tenimen
compte les ferramentesde lesquals, tenimel coneixement,disposaven). Fins i totavuimilersde turistes
viatgenaaquestesciutatsperveurelesrestesdelquevansertanimportantsimperisoregnes.Sicontinuem
ambaquestaperspectiva,alsperíodeseuropeusesmentatsabansescontinuaamblamateixaidea.Abanda
delselementsdesimbologia,que japorten lacàrregadesignificat i ladesignificant, trobemelselements
arquitectònicsd'adoració continuada, que sónenel casde les catedrals, unamanifestaciódel poderque
tenien les grans ciutats, i que s'aglutinava en forma de grans edificis, farcits d'elements arquitectònics,
pictòrics,iescultòrics,fetsambelsmillorsmaterialspossibles(or,plata,marbre,roure,etcètera).DiuToni
SegarraalaintroducciódelllibrePropagandadeBernays,que"Lapropagandapretendeexplicaralagente
deunmodosimple,aquelloquenoloes"(2010:12).Alafi,construirtotsaquestselementsestèticsfoucom
una inversió.La ideaderepresentarelpoder (pensemperexempleenundéuounrei)enunsímbolque
perduréseneltemps,mentreelconeixementdelasevaexistèncias'esteniaalllargd'altresterritorispodria
suposar un estalvi d'energia als regidors futurs, a més a més d'ésser una manifestació del poder, en
qualsevolcasinstitucional,ensimateix.
L'úsdel'estèticaésmoltmésample,però.Enlahistòriadel'art(entesacomaladisciplinaquereuneixels
coneixements sobre la vida, els documents i lesmanifestacionsdels artistes, d'ençàque tenimprovesde
l'existènciadel'ésserhumàfinsal'actualitat),elsartistesolesmanifestacionsartístiquesquepretenenfer
unúspolític-institucionalambl'artsónunaminoriapràcticamentinexistent.Peròsitenimencomptequela
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
23
políticaéstotallòqueafecta lesnostresvidesdemaneraquotidiana, l'arthaestat lligatsempreal fetde
viure políticament. Probablement, Internet és un dels esdeveniments o invencions que ha permès el
desenvolupamentd'unaestèticaambarrelsde l'estèticarelacional ide l'estèticade laparticipació,que ja
venien teoritzadesen lesdarreresdècades (coms'explicaràbreumentalspuntsvinents).Perexemple,en
ArraciániHernández:
desde una mirada de la evolución de la estética y del arte, lo que debemos entender es el cambio o
transformaciónbasadaenlainteractividadylaparticipación.Estosignificaquetecnológicamenteyaestamos
másalláde las teoríasestéticas idealistasy románticasbasadasen lapura recepción.No sepuedenegarel
impacto tecnológico que produce placer en el cuerpo. El problema es más bien de que así se debilita el
pensamientoporideas.Lasimágenesporsímismassóloproducensensacionesperonoayudanalareflexión.
Hay que esperar que un cambio en la organización política y social ayude a fortalecer la conciencia sin
desligarladelcuerpo(2011:219)
L'evoluciódel'úsd'aquestesferramentesdecomunicacióicreaciódediscursnoéstansolstecnològica.El
contextilaideadelmónenelsqualsviulagent,ipertant,onesconstrueixenlessocietatséscanviant.En
lesèpoquesantigueselconeixementquepodiatenirelciutadàmitjàdeValènciaal'èpocadel'ImperiRomà
éstotalmentdiferentdelquetéelciutadàvalenciàmitjàd'avui,aixícomlessevesnecessitats.Peròésunfet
que una tecnologia que permet comunicar-se amb gent de tot el globus, com si es tractés d'una xarxa,
possibilita la creació d'una perspectiva i d'unes necessitats totalment diferents de les imaginades fins a
l'Inventd'Internet.Finsfatansolsunesdècades,elconceptede"massa"eraunaideatotalmentestablida
en l'àmbit teòric-intel·lectual que fins a l'arribadadel conceptedemultitudhavia estat comaunade les
idees dominants sobre l'estudi de l'ésser humà. Però la defensa de la idea demultitud ha sigut possible
gràciesa,ijuntaambl'existènciadediferentsesdevenimentsifenòmenspolíticsisocioculturals(posemper
exempleelMaigdel68ambtoteslesformesimanifestacionsqueesprodueixenelsmesosianyssegüents:
campanyes de protesta, generació de col·lectius d'acció, pel·lícules, documentals, cançons, etcètera) que
gestionen de maneres molt diverses el que pareixia un focus homogeni (en el cas del Maig del 68, el
descontentamentsocial, iel rebuigde lesaccionsde lapolítica institucionaldelgoverndeFrança, l'ataca
VietnamperpartdelsEstatsUnitsd'Amèrica,etcètera).SiEdwardBernayshavia teoritzat la"propaganda
moderna"com"elintentoconsecuenteyduraderodecrearformaalosacontecimientosconelobjetivode
influirsobrelasrelacionesdelpúblicoconunaempresa,ideaogrupo"(2010:34),oaraelfetd'actuasobre
l'"unidadsocial":
no sólo seocupadel individuoode lamente colectiva, sino también y especialmentede la anatomíade la
sociedad, con sus formaciones y lealtades de grupos entrelazados. Concibe el individuo no sólo como una
célulaenelorganismosocialsinocomounacélulaorganizadaenlaunidadsocial.Bastatocarunafibraenel
puntosensibleparaobtenerunarespuestainmediatadeciertosmiembrosespecíficosdelorganismo(2010:38)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
24
Aquestesideesdel'úsdelapropagandaquedarienavuiquasiobsoletespelfetdeviureenunaltrecontext,
on la societat (la dels Estats Units de la qual ens parla Bernays, però també seria aplicable a la societat
occidental engeneral) viudemaneramés individualo individualitzada, i on s'hande tenir en compte les
micropolítiquesilapèrduadeforçadelsmitjansdecomunicació13accessibleperalpoder.
6.2ArtipropagandaalsegleXX.
Quanparlemosentimparlard'artenunaconversaquotidiana,probablementelprimerquelivealamenta
lagent(sobretot,alagentquenohaestudiatpasHistòriadel'art)ésalgunaobraplàsticaoescultòrica,o
potserl'artistaquevadesenvoluparl'obra.LeonardodaVinci,MiquelÀngeloAndyWarhol,sónperposar
unsexemples,casosd'estudid'artistesconsiderats"genis".Foren,ésclar,personesbrillantsdelseutemps,
quevansaberanarmésenllàdelquehifeialarestadelsilescoetànies.Peròenl'actualitat,laidead'artpot
ésserobservadadesdediferentsperspectives,algunesd'aquestescontradictòries.Açòéspossibleperquèel
segleXXfouunperíoded'esdevenimentsimportants(comaralesduesGuerresMundials)imoltscanvisque
essucceïrendemaneracontinuada.PosoperexempleuncasextretdeParticipation(2006),deClaireBishop
iexplicatalmeutreballArtdeparticipacióiculturaaudiovisual.Uncasd'estudi:colabocrea.net:
Joseph Beuys va fer una instal··lació el 1972 d’una durada de 100 dies per a la Documenta 5, en la que
organitza una oficina amb el nom de Organization for Direct Democracy through Referendum -°©-o
Organitzacióper laDemocràciaDirectapermitjàdelReferèndum-ˇ-en laqueellmateixestavapresent, i la
gentqueentravaaveurelainstal··laciópodiaparlarambell.Esgeneravendebatsidiscussionsalvoltantdela
políticaielssistemesdegovern.(2014:12)
Aquests,vanpermetrel'elaboraciódenovesteoriesquerepensavenlamaneradeconviureambelmón,ide
lespràctiquesd'aquestaconvivència.Enelcasdel'art,apareixenelqueconeguemcomavantguardes,que
plantegen,finsitot,lamateixaidead'art.
Alafid'aquestsegle,però,apareixunaeinaquehocanviatot.Internetapareixenunmomentenelqualles
iniciatives(dintreiforadel'àmbitdel'art)ques'apropavenauncanvidemodeldeferlescoses,comencen
adiluir-se:Internetsuposaunanovamaneradeproduir(iaçòpotafegir-seal'art,comveuremperexemple
amb el "Net.art"), però també de pensar (o tornar a pensar) en altres maneres de fer que també són
possibles.Internetsuposaunafinestraqueenspermet,amésamésd'unnivelldecomunicacióqueabans
tansolsfoupossibleen laciència-ficció,ferunaautocríticapermanentdetotallòqueensenvolta,comsi
estiguéremenunmedidecultiud'idees,gràciesalapossibilitatdesobreexposiciód'altresideesjaexistents
i d'idees referents que abans eren impossibles de conèixer. Els referents, així com aquesta possibilitat
13 Internet és pràcticament accessible per a la major part de les persones de l'Estat Espanyol, i s'escapa, d'aquella
manera,alcontrolquepodentenir lesgransempresesquemantenenelsmitjansdecomunicació (emisoresderàdio,
canals de televisió, diaris, etcètera). Aquest control és el de canviar o censurar els continguts dels programes que a
aquestesentitats(lesgransempreses),oalsempresarisnoelsinteressa.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
25
d'arribar-hiaells, fantrontollarel taulerdels"rols" ide lesestratègiesdepoder,establertsambuna idea
queespot resumir (encaraqued'aquellamanera) senzilla: l'opacitat de la informació. Si lespersonesno
coneixenles"autèntiquesinformacions"d'allòqueafectalessevesvides(ésadir,del'autènticapolítica),tot
quedaenrumors i idees"exagerades", impossiblesdeverificar.Peraquestmotiu, Internetqueunabanda
permetnoussistemesdemercatques'estableixend'unamanerarelativamentcòmoda(parlemperexemple
de totes aquelles maneres de fer negoci amb Internet, d'expandir i posar en pràctica la idea d'ésser
"prosumidor" en tots els sentits, de crear continguts amb un suport publicitari fins a fer altres tipus de
tasquesremunerades),perl'altrabandasuposaunproblemaperalespràctiquesd'unsistemaconservador
queperlasevanaturalesanos'adaptaaltempsactual,iqueevitaexposar-seal'opiniópública.Parlemper
exemple de la política institucional (els mateixos polítics, les institucions o la Monarquia, que en el cas
d'Espanya,hanpatitunimportantdesgastperlaquantitatdecasosdecorrupcióquel'hanenvoltat),oles
gransempresesquefinancen(ipertantcontrolen)elsmitjansdecomunicació,institucions,etcètera.Entre
altres coses, hem vist el naixement d'activitats que cercaven la transparència de la informació, des de la
Wikipedia (o la Viquipèdia, en la seva versió en llengua catalana), una plataforma que té com a objectiu
principall'accésgratuïtalainformacióielconeixement,finsaaltretipusd'activitatsambméscontrovèrsia,
comaraWikiLeaks,ambelscasosdeJulianAssange,oEdwardSnowden,quihanfiltratinformacióreservada
dediferentspaïsos iorganitzacionsquedesdelaperspectivad'aquestsactivisteshaestatforçaimportant
peratraure-laalallum.
Per tant, undels canvis esdevingutsdesde la creaciód'Internethaestat l'afeblimentde totdiscursúnic,
comhaviaestat allònormatiu segles abans, i com ja s'haviaqüestionat al segleXX. En canvi, el segleXXI
comença amb unamultitud d'idees i activitats en les quals no hi ha cap definitivament dominant. Entre
aquestes, trobemunanova relacióentre les ideesd'art,discurs ipolítica. Si abansveiemen Internetuna
"finestra", les tecnologiesde la informació i lacomunicació (oTIC,quesónendefinitiva lesxarxessocials
virtualsilesplataformesquefuncionenambaquestsistemadexarxaentreusuarisiendispositiusdistints)
potencien iexposenalmón(dintredelmateix Internet) lademandaglobalperpartdemilersd'usuarisde
participar,oinclúsdecrear(desd'unaperspectivamésindividualista)elseupropidiscurs.Apareixenaixítot
tipus de recursos que ja s'havien emprat per a la creació artística, com vídeos i imatges enginyoses,
realitzades completamentpelsusuarisd'aquestes "xarxes",omanipuladesapartird'altres.Generalitzant,
podríemdirquehihaunafortatendènciaal'ésserhumàdelsegleXXIpersermésindependentd'aquestes
formesdepoderrepresentadescomelqueésinstitucional,fentunademandadesdelamultitud,peruna
autogestióindividualalhoraquecol·lectiva.
6.2.1Nousmitjanstecnològicsinoustemps.
Apartirde la invencióde lacàmeraper fercinema(entenentelcinemacoma la tècnicadevídeocomla
successió ràpida d'imatges estàtiques que creen una sensació d'una imatge en moviment) creada pels
germansLumière,l'arttrobaenlaprojeccióenpantallaunnouformatperarribaralasocietat,ielsartistes
trobennouselementscontemporanisperaexperimentar.DesdelcinemafinsalNet.art,alsegleXXsorgiran
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
26
tottipusdeplantejamentsqueqüestionentantlasocietatilamaneradeproducció,aixícomenlamateixa
formaderepresentar.Peròlasocietatpostmodernaés(encara)mésindividualitzadaquelesanteriors,iaixò
creaenmoltsartistesiteòricslanecessitatdeplantejarla"participació"comunaestèticanecessàriapera
crearconsciènciaenlasocietat.Aquestanecessitatesdevéd'untrencamentamblesèpoquesanteriors,en
favordelsistemadeproduccióiencontradelasocietat,entesaaquestacoma"comunitat".Comtrobemen
Guerraypazenlaaldeaglobal,deMarshallMcLuhan:
Ennuestrotiempo,lamayoríanoshemosacostumbradotantoalavidadecadacualparasí,quenosresulta
difícildecomprenderquedurantelamayorpartedelahistoriadelahumanidad,todosloshombresllevaban
unavidadeparticipaciónenelbienestardesussemejantes.(1985,16)
Elcinema,quehaevolucionatcomunaferramentaútilperarribarala"massa",esdevinguéunasuccessióde
corrents teòriques ipràctiques transformadoresde la societat (perquè intervéen la culturapopular),que
ens serveix per a entendre perquè en la societat occidental actual es produeix una quantitat indigerible
d'imatgesambcontingutcríticperaconsumirenelsnousformatsdepantalla(dispositiustelefònics,tablets,
etcètera).
ComexplicaTobyClarkenArte yPropagandaenel sigloXX (2000),durant laPrimera i la SegonaGuerra
Mundial,elsgovernsdelspaïsosquehiparticipavenvanhaverderecórreratècniquesperguanyarl'opinió
públicadelsseusciutadans.Vanemprarmesurescomara la"censura", la"manipulación informativa", i la
"guerrapsicológicaemprendidacontralamoraldelenemigo"perobteniraquestsuport.Aquestesmesures
presespelsrègimsdelTercerReichol'URSS,juntamentambelseucontrast,vanobrirdoscaminspossibles:
perunabanda,elrebuigdelsrègimsod'aquestespràctiques, iper l'altra, l'apropiacióde la"propaganda"
comaferramentaperatransmetreunmissatgeambunobjectiudeterminat.Siguicomsigui,l'artesdevéel
mitjàperfecteperrealitzaraquestatasca.TornantaPropaganda,d'EdwardBernays,"Cualquiersociedad,ya
sea social, religiosa o política, qu esté animada por la ciertas creencias y las exponga a fin de darlas a
conocer,seadevivavozoporescrito,practicalapropaganda"(2010,30).
Lapropagandagestionadaperunaautoritatesdevindrà,doncs,lamanipulaciódelainformacióperaobtenir
(sigui com sigui) uns objectius concrets que d'altra manera, i amb l'absència d'aquest fet de manipular,
podrien fracasar.Enaquesta línia,el reconegutpublicistaToniSegarraesmenaen la introducciód'aquest
mateix llibre el següent: "Bernays habla con demasiada franqueza de manipulación, palabra proscrita
porquesóloseinterpretadesdelonegativo(nadiediríaqueGreenpeaceintentamanipularalasociedad,y
sinembargolohace,yutilizalapropagandaparaello)"(Bernays2010:13).
Podementendre,doncs,quelapropagandavamésenllàdelaformadecomunicacióoraloescrita.També
ésaplicablea l'úsd'altresmitjans, sempreque lamanipulació tingui la finalitatde transmetreunes idees
concretesqueensinteressaquearribenalpúblicobjectiu.Alhora,l'historiadorDidi-Hubermanveadefensar
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
27
enHarunFarocki.Desconfiardelasimágeneslamanipulaciócomunamaneranecessàriaperalacreació,i
diferentdelarelació(méscomú)amblaideadelamentida:"Esespecialmenteabsurdointentardescalificar
algunasimágenesbajoelargumentodequeaparentementehansido"manipuladas".Todaslasimágenesdel
mundosonelresultadodeunamanipulación"(2010,13).
6.2.2Cinemaipolítica.
AlsegleXXesprodueixenunasèried'esdevenimentstecnològicsimportants.Silafotografiahaviasuposatel
trencament amb la cercade l'exactitud i la realitat enel dibuix i en la pintura (encaraquemolts artistes
continuaran amb aquesta línia), l'invent dels Lumière permet experimentar amb dos conceptes nous: el
moviment i laprojecció.Aquestes ideesevolucionenràpidamentenelquehuianomenemcinema,quees
formalitzaencanonsteòricsqueproposenmaneresdeconstruirelsfilms,tantenlaformanarrativacomen
lavisual.Peròenladècadadels50comencenasorgirnousplantejamentsdecomhadeserelcinema.La
tecnologia portàtil, com ara la caméra-stylo i el so sincrònic, van fer possible treballar en el carrer i
abandonarelsestudis.Naixeldirectcinemaielcinémavérité,icomençauncanvidetendènciaenelqualés
evident l'interèsper la societat.Aquesta ideavaatraureelsdirectorsquevolien treballaramb la realitat,
però també a aquelles persones que volien fer pel·lícules (com aramolts de cinema), i que abans no es
podienpermetre llogarunsestudis, ambunequip tècnicespecialitzat.Els costsespodienabaratar i amb
aquesta"democratització"delcinemavansorgiraladècadasegüenttotamenadegrupsicol·lectiusarreu
delmón.Cadagrupdelsque composenaquest canvi deparadigma téunesparticularitats i unsobjectius
diferents, però podem arribar a la conclusió que el trencament amb el cinema "institucional", o més
concretamentamb l'MRI (ModedeRepresentació Institucional), teniaunaarrelpolítica (siguiquinasigui).
EntreelsmovimentsmésdestacatstrobemlaNouvelleVague(Resnais,TruffautoGodard,entremoltsaltres
autors amb reconeixement). Entre els referents teòrics d'aquest moviment francès trobem a Walter
Benjamin. Aquest crític, va treballar sobretot l'entendre i explicar com la tecnologia i les formes de
produccióafectaveneldesenvolupamentdelesobresil'estèticadelseutemps.Trobemaixí,obrescomara
La obra de arte en la época de su reproducciónmecánica (2012), o El autor como productor (2015). En
aquests, Benjamin explica la importància entre "tendencia" i "calidad" (2015:11), enfront de l'"estéril
oposiciónentreformaycontenido".Així,laformapotperdreelseuvalorentantquecanviaunatendència,
ounatècnicanovaquedeterminiunnoumodelproductiuenelsautors.Elcontingut,quevadirigitallector,
ha de garantir sempre una qualitat (literària, en el cas dels textos escrits). Benjamin ens parla d'altre
referentdelaNouvelleVague,quehoseràsobretotperaJean-LucGodard.EstractadeldramaturgBertolt
Brechtielseuteatreèpic,quesegonsBenjamin“rescatóloselementosmásprimitivosdelteatro/.../Nada
de elaboradas tramas. Así logró transformar la conexión funcional entre escenario y público, texto y
representación,directoryactor”(Benjamin,2015:30).
Aquesta ideaderelacionarelsautorsambelsespectadorspodemtrobar-latambéen les ideesdeRichard
Wagner,compositoridramaturgdelsegleXIX,conegutsobretotperlasevaideadel'obrad'arttotal.Tant
BrechtcomBenjamintenienencomptemoltesdelesideesdeWagner.Aquest,malgratsercriticatperfer
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
28
treballarperaunpúblicgeneralmentaristocràtic,vasentenciarlaprivatitzacióiladesvinculacióentrel'arti
la política, denunciant, com trobem ara en Arte y revolución (2013), que l'art estava "al servicio de los
nobles" (2013:33).LesobresdeWagner forenempradesperconstruirunanovaestèticapera l'Alemanya
nazi.Aquestfet,juntamentamblarelacióqueesfapopularmententreelsgèneresteatralsioperísticsamb
la classe alta genera una falsa perspectiva sobre aquest compositor. Wagner pensava en la revolució i
aquestatansolspodiaarribarcomaobraesdevingudaperlauniódelpoble.Aquestaideaespotveuretant
a les seves obres comals seus escrits sobre l'art, comara "el genio no estará ya aislado, sino que todos
participaraneneltrabajodelgenio,elgenioseráungeniocolectivo"(2013,76).
Elcinemarecullaquestesideesisorgeixendiversescorrents"realistes"aladècadadels1960.Peròestracta
d'un realismequecercamostrar la realitat social i no tanten laperfecció tècnica.Vivre sa vie (1962),de
Jean-LucGodard,ésundelsexemplesenelsqualsesmostralasituaciód'unatreballadorad'unatendade
discs que per necessitat econòmica arriba entra en el món de la prostitució. Als darrers anys d'aquesta
dècadahihaunambientderevoltaperdiferentsesdevenimentsmundials,comaralaGuerradeVietnam.El
filmLaChinoise(1967),tambédeGodard,ésundelsexemplesqueamésamésserveixdepremonicióperal
queestava apuntd'ocórrer.Almaigde1968hi ha a Françaunmoviment recolzat fonamentalmentpels
intel·lectualsfrancesosielsectorestudiantil.Elscríticsidirectorsquehavientreballatabansambuncinema
"social"comencenaraageneraruna"estèticamarxista"queallargalavidad'aquestsentimentderevolució.
Estractadepel·lículesambuncomponentdereflexió,elqualsuposenungirestèticmoltimportant.Ésun
"cinemamilitant".EnparaulesdeRobertStamenTeoríasdelcine,“SiWalterBenjaminhabíahabladodela
"estetizacióndelapolítica"propiadelfascismo,laculturacinematográficadeMayodel68tomóladirección
contraria:la"politizacióndelaestética"”(2001,160).
L'escenaposteriorésdiferent:el cinemapolític téunclarobjectiu.Uncolpacceptatquenohihauràcap
revolta, els cineastes crítics se centren en la multitud de lluites actives arreu del món. Si Groupe Dziga
Vertov(GodardiGorin)iCosta-GavrashierenaFrançacriticantlamancadejustíciaarreudelmón,ElioPetri
seria a Itàlia amb els seus thrillers que criticaven l'acció policial i/o jurídica. Les pantalles esdevenen una
"finestra",enparaulesdeDidi-Huberman(2010),quemostrenalmónelqueestàpassant.
6.3L’úsdelesimatgesenlapolíticaenl’èpocadelesxarxessocials.
Lesarts,jasiguinartsplàstiques,escèniquesoenpantalla,forenelementsidealspertransmetretottipusde
discurs. Però a finals del segle XX esdevenen dos canvis tecnològics que canviaran les vides dels éssers
humansalspaïsosoccidentals.Elprimerésl'inventdelescomputadoresilanormalitzaciódelseuús,quan
s'incloucomacomputadorapersonalperadesenvoluparcertestasquesilesfamíliesl'inclouen,comsifos
unelectrodomèsticmésalessevesllars.Espentantaquestprimercanvitecnològicapareixelsegoncanvi.Es
tracta d'Internet. A diferència del televisor, que ja havia suposat la inclusió de les pantalles a les cases, i
esdevé per tant, un noumitjà de comunicació en el que incloure el discurs semblant al cinema, Internet
permetescollir.Certament,elstelevisorspermetenescollirelscanals,peròelnombred'emissoresésmolt
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
29
reduït, comparat amb les opcions d'Internet. Aquest permet trobar tot tipus de continguts, i aguaitar
aquestsen lapantalla,o tornaraveureelscontingutsquanvulguem,comsianéssimenrereenel temps,
mentre que a la televisió els programes avancen i no podem tornar enrere. Aquesta petita diferència es
trobamarcadaenlesgeneracionsmésjoves,totalmentadaptadesaInternet,quenovolenveurecontinguts
publicitaris,niintermediaris,ivandirectamentalqueelsinteressa,"navegant"perlaweb,contrastantamb
lesgeneracionsanteriors,ambunestildevidaméspausat,acostumatsaesperar,iquepotsernoacostumen
arebreoassumirtantainformaciódirecta.PertanttrobemqueInternetésuncanald'informacióambun
potencialqueencaranoenspodemferunaideadefinsonpotarribar,iquevaevolucionantjuntamentamb
lasocietat,peròhemd'entendreamblaideademultitudquetotalasocietatnofaelmateixúsd'internet,i
pertantaquellsdiscursosques'intentencomunicarhandetenirencomptelesqualitatsd'aquestmitjà.
Un dels avançaments d'Internet fou el web 2.0. Aquest consistia en permetre als usuaris participar als
contingutsdelweb, comara respondreun contingut amb comentaris, crearunperfil o afegir continguts.
Aquestadinamitzaciód'Internetfaqueelsusuarisjanosóntansolsusuaris,arasóntambécreadors(otene
lapossibilitatdeser-ho),malgratque(moltsd'ells)amateurs,comadverteixPrada(2012).Internetfadela
"multitud", una "multitud conectada", on els diferents tipus de discurs lluiten entre ells, creant nous
discursos (tal vegada)més forts,odestruintdiscursosquepotser reviscolenmés tard.Pradadiu: "nohay
contrato social en la multitud" (2012:69). És cert, perquè ningú pot controlar Internet14. És un sistema
"accessible" per a la major part de la població, i és molt difícil controlar que un gran nombre d'usuaris
d'Internetentrinenundeterminatweb.Malgrataixò,siquepodemparlar,perexemple,de"redessociales
máshegemónicas"(Prada,2012:146),fentreferènciaaFacebook,TwitteroYoutube.
Hemdetenirencomptealtracaracterísticad'aquestamultitudconectada:"Elserdelamultitudesunser
político;noesposiblehablardeellasinhacerloentérminopolíticos,ysólodesdeunaperspectivapolítica
puede ser comprendida" (Prada, 2012:69). Tenint en compte el treball La condición humana (2015)
d'HannahArendt,existeixen tresactivitats fonamentalsen la "Vitaactiva" (2015:35)de l'ésserhumà,que
són"labor","trabajo"i"acción".Políticaisocietatesdevenenunaideainseparable:comenlatraducciódel
"zoon politikon aristotélico" traduït per Santo Tomás "homo est naturaliter politicus, id est, socialis ("el
hombre es político por naturaleza, esto es social")" (2015:52). És normal, doncs, que les xarxes socials
esdevinguinespaisperaldebatiperal'accióilapropaganda(sensedeixardetenirl'úsolafinalitatperles
qualshanestatcreades).Enelmóndel'art,hansigut(isón)moltselsilesartistesqueplantegendonar-lila
voltaalamateixaidead'art,aixícomenderrocarla"InstitucióArt"(formadaperconjuntscoml'"Acadèmia",
alsseglesXVIIIiXIX).Seguramentl'artistaquemésapropestiguéd'aconseguiraquestsobjectiusfouMarcel
14Encaraqueningúcontrola Internet,és cerqueGoogle,elnavegadorques'utilitzaambmés freqüencia (sobretota
l'EstatEspanyol),síquepot,d'aquellamanera,controlarcertcontingutsqueapareixenalsusuarisquanestancercant
informació, segons les cerques anteriors d'aquests usuaris, i el que s'anomenenmetadatos, que són bàsicament les
dadesguardadesdecadausuariqueformenunscodisoperfilsdelespreferènciesd'aquestsusuaris.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
30
Duchamp.AquestartistaéselcreadordelsReady-mades:objectesqueelartistaseleccionaicanvialaseva
funcióperlad'obrad'art.ComindiquenSamuelArraciániElizabethHernández(2011:222),elsReady-mades
"anticipanlacrisisolamuertedelautor",perquè"alplantearqueyanohayautordesaparecelafirmayla
ideadegenio".Les"citesal'aire"sónunexempled'aquesttipusd'obra.L'artista,segonsBourriaud,citavaa
lagentaundiaiunahoradeterminada,enlaquall'objectequetinguésmésproperpassariaaserunaobra
d'art(2008:32).
Si analitzem les xarxes socials virtualshegemòniques, comaraTwitter, trobemque (aproximadament)un
segledesprésd'aquestesaccionsdeDuchamp,hemaconseguitelmitjà idealperacontinuar (segurament
senseserconscients)aquestesactivitatsde l'artista.Lescitesa l'airesónaraa laxarxa,vistes,avaluades i
commentades per altres usuaris. Ambel nomde "Tuits", ja no són art, ni unes accions quepretenen fer
reflexionar sobre la idead'art,però són frasesque romanena la xarxa ipertanyenauncol·lectiuperquè
foren fetesperasercompartidesambunnombredepersones incalculableper l'autord'aquestes"cites".
També és un espai ideal per a l'aprofitament de materials i per a la remescla, com l'obra referent de
Duchampquemésens interessa:ésL.H.O.O.Q. (datade1919, tot iquehihamoltesversions).Elnomde
l'obraesllegeixenfrancèscom"èl,ache,o,o,qu",ques'interpretacom"Elleachaudaucul"(traduit"Ella
téelculcalent",peròvoldirque"Ellaestàcalenta".Enaquestaobra,l'artistaliafegeixunbigotaunacòpia
deLaGiocondadeLeonardodaVinci(probablementl'obraounadelesobresd'artmésfamosesarreudel
món), descontextualitzant-la i subvertint-la. En paraules de Juan Martín Prada (2012:182), aquesta obra
"sigue hoy intensamente en el apropiacionismomás crítico". De fet, aquesta obra ha sigut reproduïda i
imitadafinsquasil'infinit,comenelcasdeRuiSerra,quiel1993usalaimatgedeLeninambelmateixnom
d'L.H.O.O.Q.15(1993)enunaimatgequeperlasevacomposició(iambl'ajudadeltítol)enspotrecordaral
quadredeLeonardodaVinciLaGioconda(1503-1517).
Duchamp apropa (d'aquellamanera) a la gent, citant i incitant a la participació, a fer art, i ens deixa la
intervenció sobre l'obra comparable a les imatges que esmodifiquen en l'actualitat. Caldria preguntar-se
quehaguésfetunapersonacomDuchampambInternet,imésconcretamentambTwiter.Lacomparacióno
és tandesgavelladaperquè sihopensembé, i es tractarade fer "propaganda"perdefensarundiscurso
crearuncontra-discurs,nohaguéspublicatl'artistaJosepRenaulessevesil·lustracionsaTwitter?Oaquells
quedeixarenperprimeravegadalaformadelasevamàenunacova,nohaguerenvolgutquehoveiésmés
gent?
Prada fa una anàlisi acurada sobre aquest fenomen, que ell denomina "tecnologías de la comunicación
interpersonal" (2012:70). Dedica bastant interès al comportament dels usuaris d'aquestes pràctiques i
també a les reapropiacions, comparant-les amb els Ready-mades de Duchamp. Exposa exemples de
15Alnúmero41(1993)delarevistaCimal.ArteInternacional,apareixunaimatged'aquestaobrajuntambuntextde
CarlosVidalsobreRuiSerra.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
31
pràctiquesen lesqualselsartistes (ousuaris)agafen imatgesd'aplicacionscomGooglemaps,queésuna
plataforma que ens deixa veure a través d'Internet imatges dels carrers del món occidentalitzat16. Són
imatges,diu,"tomadassinfotógrafo"(2012:55),onl'artista:
no hace tomas de la realidad sino que simplemente elige aquellas que el ojo totalmente desinteresado de
Google ya ha captado del mundo. Imágenes ready-made que el artista elige por muy diferentes razones,
vinculadasacuestionespuramenteformales(Prada,2012:55)
Penso també que les imatges emprades a les xarxes socials, és a dir, les apropiacions o els cartells, fan
aquesta funció. Vora un 10 percent de la gent (sense comptar la bretxa digital), com hem vist abans,
participaalgunavegadaen lescreacions.Ésunpercentatgemoltmésaltqueelde lesvisitesa l'IVAMen
2013(menysde100.000contantelsviatgesdelesescolesi instituts,ituristes,segonseldiariElPaís17).És
peraixòquecaldriareplantejar-se(unavegadamés)finsonarribal'artoquinafunciótéenl'actualitat.El
que no és pot replantejar és el valor artesanal que pugui tenir una escultura, una pintura a l'oli o una
aquarel·la,peròaixònovoldirquetinguiunaaportaciósocioculturalmajor.Amésamés,recordemelque
vapassaralafirad'artdeMadridARCOl'any2007:
es vapenjarunquadrepintatpernensde2 i 3 anys i es vademanar l’opinió sobreel quadre als visitants.
Algunes respostes: ”Ésunquadre complexambmoltameditaciódarrere,unpintorambmoltaexperiència”;
“Aquestaobratéunagrancàrregaeròtica…possiblementreprimida”(Campàs,2015:9)
Hihaalmóndel'art,unagranquantitatd'obresqueenspodenrecordaralesimatgesdelscasosquehem
vistabans,comaraalgunesobresdeCindyShermanqueproposaPrada,olesdeYosumasaMorimuraque
"mediante la técnica del tableau vivant, tratan de llevar a cabo un desplazamiento de la tradicional
recepciónde lasobrasdeartedesdeelámbitopuramenteestéticohaciaunoteñidodecríticahistóricay
política" (Prada,2012:180).Aquestautor trobauna relacióentre l'art i l'úsde lesnoves tecnologiesquan
afirma"laevolucióndelremakeenlaépocadelasredesdetelecomunicación"oels"cambiosenlanocióny
ejerciciodelaapropiación".Sónideessobreles"colaboracionesabiertas"(2012:180).
AltreexemplequeexplicaPradaéseldeJakeetDinosChapman,quitreballasobre"grabadosoriginalesde
Goyaen series como insult to injury (2004)" i els afegeixaltreselements comorellesde "Mickeymouse",
"uniformesnazis",o"esvásticas"(2012:183).SóntreballsanteriorsaunprojecteanomenatCol·labo18,que
fa el contrari. Afegeix elements a un maniquí que té forma de bust de xiquet, i que porta de forma
permanentunbigotquelifasemblar-seaHitler,iquasisempreportaunbarretdelCheGuevara.
16Parlodelspaïsosd'occidentpergeneralitzar,perquèGooglenocobreixpaïsosenconflicteoambdificultatd'accésperaempresesestrangeres,comaraSíriaoCoreadelNord.17Veure:ElIVAMinflóenmásdeunmillónsunúmerodevisitantesaldiariElPaísel19dedecembrede201418colabocrea.net,éslawebd'unprojected'artdeparticipaciódelqualsócautor.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
32
Però per a ser justos, Prada fa un plantejament amb el qual estic d'acord, i resumeix la part central del
treball.Ellparlade"sentidocontrario"(2012:151),iexplicaquehauriadeserl'artquihad'eixirdelmuseui
delesgaleries,iapropar-sealsmovimentscomel15Mol'OccupyWallStreet,noenl'altresentit,queésel
més comú (Com ara l'exposició que es presentarà la primera setmana de febrer a l'IVAM, composta per
treballscríticsipolítics,entreellsunacol·lecciód'obresdeJosepRenau).Esticd'acordamblaideaenlaqual
l'arthauriad'eixirdelmuseu,perònosolsperd'eixir.Pensoquehihaurialesobresantiguesquetenenun
valorhistòricafegit,peròcaldriaanardeixantpas iespaiaaltresobresmésnoves.Aixònohauriade ser
incompatibleamblaconservaciódelesobres,nimoltmenyss'hauriad'impedirqueestornarenaexposar.
Plantejounmodelenconstrucciópermanent,segonslesnecessitatsdelsciutadans.
Per altra banda, no estic gens d'acord amb l'afirmació següent de Prada: "no tratemos de exigir a las
prácticasartísticasunaafectividadpolítica"directa"/.../loquedebemospediralartesesitúageneralmente
encontradecualquierpretensiónpragmática"directa"anivelpolítico"(2012:152).Pradanegalanecessitat
del'artdeformarpartdelapolítica.Elllibrefoupublicatl'any2012,ipensoqueenl'actualitat,l'autorpot
pensar (o no) d'altramanera. El que és evident és que durant els anys 2014 i 2015 va existir un interès
creixentper lapolíticaa l'Estatespanyol,potser impulsatpelsmovimentsciutadans,per la situacióabans
explicada, o per altres motius, però que no es poden negar. Els canals de televisió han canviat la seva
programació19,ionésmolthabitualtrobartemesd'actualitatpolíticaalTrendingTopic20(al'EstatEspanyol).
Si l'arthadeformarpartdelnostretemps,hauràd'escoltar,perquèd'aquellamanera,unescultorquees
tancaenelseutallerunpolíticqueestancaalseudespatxsónelmateix(encaraquecadaunalseutreball).
Hihaunaapropiacióinteressantalesxarxessocials.Estractadel'apropiaciódelaideade"meme".Richar
Dawkins al seu llibre El gen egoísta (2011) defineix aquesta idea com a les idees que, amb l'objectiu de
sobreviureireproduir-sesóncompartidesentrelesmentsdelséssershumans.Unexempledememeseria
laideadeDéu:
Consideremos la idea de Dios. Ignoramos cómo surgió en el acervo de memes. Probablemente se originó
muchasvecesmediante"mutaciones" independientes.Entodocasoesmuyantigua,ciertamente.¿Cómose
replica?Mediante la palabra escrita o hablada, con ayuda de una música maravillosa y un arte admirable
(2011:252)
Així,elmot"meme"ésapropiatpermoltsusuarisdelesxarxessocials(iquenodeixend'ésserciutadans),i
quedinsiforadelaxarxautilitzenelmotperareferir-seaunasèried'imatgesquecomparteixenelspatrons
19AgafoelcanaldetelevisióLasexta,onlesnitsdedivendres,dissabteidiumenge,enl'actualitat(abrildel'any2016)
s'emiteixenprogramessobrel'actualitatpolítica,comaraElobjetivo,SalvadosoLasextanoche.20ElTrendingTopic(queveasignificar"temaesdevinguttendència")osimplificatamblessigles"TT",sónelsdeutemes
méscitatsenelpresentinmediat,queofereixlaxarxasocialTwitterperaconèixerquinaésl'actualitat.Laxarxapermet
escollirunaubicaciógeogràficaperconéixertambéquinéslatendènciaencadaciutatopaís.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
33
següents: són imatges que tracten sobre temes populars (sèries de televisió, pel·lícules, política i temes
d'actualitat). Són, aleshores, imatgesmodificades que s'han extret d'altres imatges que circulaven per la
xarxa(comara les imatgescompartidesperblocs,mitjansdecomunicació,etcètera), iquesónretallades,
retocadesoeditadesd'algunamanerainormalmentvanacompanyadesd'untextgran.Sónimatgesoarxius
(perquè tambépodem trobar-ne xicotets vídeoso un conjunt d'imatges succeïdes ambel format ".gif"21)
críticsambuntemaconcret.Avegadesla imatgenotéresaveureambeltemaqueespreténcriticar.La
finalitatd'aquestsmemeséslamateixaquelaideaoriginaldeDawkins:propagarunaidea.
6.4El"jo",posmodernitatiInternet.
EnElindividuoylalibertad,deGeorgSimmel,trobemunapossibleexplicaciódelesarrelsdelaideadel"jo".
Segons l'autor, la llibertat (a França) "se convirtió para el siglo XVIII en la exigencia general" (2001:412).
Trobemdoncs,enaquestaideadellibertat,l'essènciadelaindividualitat.Sorgeixlafiguradelahumanitat
com a senyera, en dualitat amb la de l'home (a la que ara cal afegir a la dona). Aquesta "humanitat" és
condicionadaper l'èticaoels valors (morals), enelsquals lahumanitatesdefensa (ipractica)demanera
individual,amblacondicióderepresentarelconjuntdelséssershumansielsseusvalors.Aixíhoveiemquan
parla de Schleiermacher al mateix text: "Para él la tarea moral es precisamente ésta, que cada uno
representelahumanidaddeunaformapeculiar"(2001:420).
Per altra banda, Anthony Guidens cerca aquest desenvolupament del "jo" a La trayectoria del yo, i com
aquestestàafectatpelseupropicomportament:
Laautobiografíaesuna invencióncorrectoradelpasadoynounameracrónicadesucesosocurridos/.../La
reconstruccióndelpasadovaunidaalaanticipacióndelaposibletrayectoriavitalenelfuturo.Laautoterapia
suponeloqueRainwaterllama"diálogoconeltiempo",unprocesodeautocuestionamientosobrelamanera
enqueelindividuoactúaconeltiempodesuvida.(1997:95-96)
Així,noatribueixaquestacercadel"jo"aunaqüestió(del'època)moderna,ambunasèried'exemples:
Podríamoslimitarnosadecirquelabúsquedadelaidentidaddelyoesunproblemamodernoquetiene,quizá,
susorígenes enel individualismooccidental. Baumeister pretendequeen la épocapremoderna faltaba esa
insistencianuestra,ahoranormal,enlaindividualidad.Laideadequetodapersonatieneuncarácterúnicoy
posibilidadesespeciales /.../esajenaa laculturapremoderna.En laEuropamedievalel linaje,elgénero,el
rango social y otros atributos decisivos para la identidad estaban relativamente fijados. A lo largo de los
diversos estadios de la vida se producirían cambios; pero tales cambios estarían dirigidos por procesos
institucionalizadosyelpapeldelindividuoenelloserarelativamentepasivo.(1997:98)
21".gif"ésunformatinformàticquepermetferunasuccessiód'imatgesenunmateixarxiuambbaixaqualitat,ocupant
aixíunspocskilobytesomegabytes.Ésunformatquenoempraàudio,ipertantpossibilitamoltlasevadifusióperla
web, perquè els usuaris poden veure les imatges alhora que escolten música o tenen altre vídeo de fons, sense la
necessitatd'aturarres.Normalmentestractad'arxiusambunaduraciódetempsmoltcurta(unspocssegons).
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
34
EnSimmel,trobàvemeltreballcomaelementimportantdelaindividualitat.
la teoría de la libertad e igualdad es el fundamento de la libre competencia, y la de las personalidades
diferencialeseselfundamentodeladivisióndeltrabajo.El liberalismodelsigloXVIIIpusoal individuosobre
suspropiospies,yaquélpodíairtanlejoscomoéstoslellevasen(2001:423)
De lamateixamanera,Guidensafirmaqueel treball "condiciona fuertemente lasoportunidadesdevida"
(1997:107), mentre que els mitjans (com ara la televisió) "ofrecen acceso a situaciones con las que el
individuopodríanoestarnuncaen contactopersonal" (1997:110).Aquestes ideesemsemblen rellevants
perquè, per una banda, trobem enDilemas de la identidad en el mundo contemporáneo, de Kenneth J.
Gergenqueunapartimportantdel"jo"ésconstruïda.DesdelacitadeLudwigWittgenstein:"Loslímitesdel
lenguaje(...)significanloslímitesdemimundo",alesteories"d'algunesfeministes":
segúnlascualeslasdiferenciasdegéneronosonalgointrínsecoalanaturalezasinounacategoríaproductode
la cultura, utilizada para una amplia variedad de propósitos cuestionables. En particular, las costumbres de
asignación del género responden a prejuicios políticos e ideológicos. Las simples diferencias biológicas han
llegadoaconstituirunabasenaturalparaunenormeespectrodeprácticassocialesydeconducta(2006:204)
El subjecteacceptael "jo" i l'interpretaambuna sèriede "rols" (tambéparlade representacions), coma
ferramentaper integrar-sedintrede lasocietat.SegonsNennethJ.Gergen,elementsde lanostracultura,
comara"lossentimientosdeangustia,envidiaoamorrománticosonunaconstrucción"(2006:30).També
horeflexaaixíamb lesrelacions: "Llegamosapercatarnosdequecadaverdadsobrenosotrosmismoses
unaconstrucciónmomentánea,válidasóloparaunaépocaoespaciodetiempodeterminadosyenlatrama
de ciertas relaciones" (37). Per aGergen, el jo "plenamente saturado deja de ser un yo" (2006:26), però
aquestnodeixade teniruncaràcter funcional. L'autor citaaMarcelMaussper introduiraquesta ideade
construcciósobrelacategoriadel"jo",enlaquals'afirmaque"estaideapodríadesaparecerconnosotros"
(2006:197).
EvaIllouz,aIntimidadescongeladascercaeldesenvolupamentdel"jo"al'àmbitd'Internet,elqual"también
hacedelyounproductodeexhibiciónpública"(2010:171).Illouzse'nadonaqueaInternet,elcosesdevéun
instant;unaferramentacomplementariaa lapersonalitat,quepermetseduirocomplaurealtrespersones
(en una plana de contactes, per exemple, la fotografia de perfil) modificant-la segons la necessitat del
subjecte. Per l'altra banda, la personalitat, el caràcter, i altres elements també poden ser substituïts o
canviats per altres segons l'interès del subjecte. Açò és possible, en alguns casos, per la falta del cos
(sobretot, afegiria dels moviments facials). Segons l'autora, "Goffman sugiere que cuando dos personas
estánpresentes,intercambiandostiposdeinformación:laquedanylaque"delatan""(2010:204).Aquest
ésundelsavantatgesdel"jo"aInternet.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
35
6.5Anàlisidelsexemples.
Internet foucreatcomuncanalquepermet l'accésa la informaciócompartidaen laxarxaentrediverses
persones,demaneraquepossibilitala"connexió"entreaquestes.Elcreadordela"www"TimBerners-Lee,
compodemtrobaraOpenGovernment,vaafirmarque"Lawebesmásunacreaciónsocialquetécnica.Lo
diseñéparaunefectosocial-paraayudaralaspersonasatrabajarjuntas-ynocomounjuguetetécnico.El
objetivo final de la web es apoyar y mejorar nuestra existencia como red en el mundo" (2010:116). El
desenvolupamentdelesxarxessocialsvirtualshegemòniques,comaraFacebook(2004)iTwitter(2006)ala
primeradècadadel nou segleXXI, i els dispositiusmòbils anomenats "intel·ligents" sónunpasmésen la
possibilitatd'aquesttreballencomú,perquèenspermetenestarconnectatsenqualsevolpartdelmón(amb
accésaInternet)ienqualsevolmomentdeldiaolanit.Unadècadadesprésd'aquestesxarxes,elseuúsiel
seuscanvishaesdevingutquasienunadependència:tot itothomestàenaquestesxarxes.Algunspolítics
han trobat en aquesta dependència de participar i estar-hi a la xarxa de manera freqüent de la gent
(sobretotdelsilesmésjoves)unaeinainteressantperapropagardiversosmissatgesdemanerainteressada
idefercampanya.Trobem
6.5.1EstatsUnitsd'Amèrica,Argentinail'EstatEspanyol.
En aquest sentit podem trobar a Argentina i també en els Estats Units d'Amèrica un parell d'exemples
interessants.ElprimeréselcasdeleseleccionsaArgentina(2007),onlacampanyadeCristinaFernándezde
KirchnerempràInternetcomunadelesferramentesprincipals,alcostatdelsmitjansdecomunicacióoels
cartells.Elresultatfouquevanaconseguirmobilitzaramoltagentgràciesalaxarxa,iCristinavaguanyarles
eleccions22.AixíhodefineixCésarRamosaOpenGovernment:
Enel2007conmotivodelaseleccionespresidencialesenArgentinaGeneraciónKpusoenmarchalaprimera
ciber-campaña presidencial en la historia de Argentina, para apoyar a la candidata Cristina Fernández de
Kirchner,unacampañaqueduro30días,yqueconsiguiótejerunareddemilesdeciber-activistascoordinados
desdelasedecentralenBuenosAiresyreplicadoenlolocal,contandoconapoyotécnicoencadanodolocal
las24horasdeldía,actuandoblogporblog,ciberporciber,bannerporbannerycasaporcasa.Paraellosse
utilizó una plataforma creada para tal efecto, http://www.sumateacritina.com, con el objetivo de tener el
máximo número de blogs dinámicos y actualizados, difundiendo los mensajes de la candidata. (VV.AA.,
2010:176)
Elsegoncasatenirencompteésperamoltsprofessionalsdelescomunicacionselmésimportant(perpaís
onvasucceir, i lessevesconseqüències).Estractadelcasde lacampanyad'Obama,actualPresidentdels
EstatsUnitsd'Amèrica,quevaaconseguirunagranquantitatdefonseconòmicsgràciesalamobilitzacióde
lagentalesxarxessocials,concretamentaFacebook.Aleseleccionsarribariaalpoder,fetqueesconsidera
22 La qual cosa no significa que sense l'acció activa a la xarxa no podria haver guanyat, però tot indica que fou
determinantperalamovilitzaciócapalvot.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
36
històricperserelprimerPresidentdelsEstatsUnitsnegre.Enaquestcas,CésarRamosafegeixsobreelcanvi
del'espectrecomunicatiu:
Hasta hacepocounade las únicas formasque los ciudadanosutilizabanpara obtener información eran los
mediosdecomunicacióntradicionales.Conelavancedelaweb2.0laredsehaconvertidoenelmejoraltavoz
delasopinionesdelosciudadanosysusposicionespolíticas.EstoloentendióperfectamenteBarackObama,
quiendurantesucampañaprestómuypocaatenciónalosmediosdecomunicación.Secentróyseapoyóen
losciudadanosyenlasredesquetejíaneninternet,enlamayoríadeloscasosdeformaespontánea(VV.AA.,
2010:167)
I més concretament sobre les claus de l'èxit d'Obama, Ramos afirma en el mateix llibre (2010) que les
propostesd'Obamaforen"unadelasmejorescampañasquehastaeldíadehoyhahechounpolíticoenla
red":
aprendióaejercerel activismoen las callesdeChicago cuando luchabapor las injusticias, lo trasladóen su
campaña para las presidenciales apoyándose en la gente y mediante la movilización directa y a través de
internet. La campaña de Obama para las primarias y presidenciales de EEUU ha sido una de las mejores
campañasquehastadíadehoyhahechounpolíticoenlared.Consiguiótejerunagranreddevoluntariosa
través de las redes sociales que actuaban tanto en las mismas como por las calles de EEUU, algo que le
permitióserelquemásdinerorecaudóenlasprimariasyganarcontralospronósticosiniciales,creandoilusión
enlosciudadanos(VV.AA.,2010:172)
Ambduesqüestions (com lamajoriadels casos tractatsenaquest treball), coincideixenambcampanyeso
precampanyes electorals. El motiu potser un augment del pressupost dels partits polítics en aquests
períodesde temps,quepossibilitamésaccions imésprofessionalsde la comunicacióal capdavantde les
operacions.
César Ramos afegeix dos exemples d'ús d'Internet per arribar a la presidència dels governs regionals.
AquestssónelscasosdeGuillermoFernándezVara(candidataExtremadura)iPatxiLópez(candidatalPaís
Basc).Ambdóscasosarribarenalapresidència.Hoexplicadelasegüentmanera:
GuillermoFernándezVaracreóunblog,http://elcuadernodeguillermo.blogspot.com,enelque ibacontando
lasexperienciaspersonalesquevivíaensusvisitasa losdistintospueblosdeExtremadura;además,pusoen
marcha una web, http://www.varapresidente.es, para movilizar a los militantes y conversar con los
ciudadanos.SiendoPresidente,realizóquedadasfísicasconlosusuariosdesublog,eincorporóasuvidadiaria
laconversaciónconlosciudadanosatravésdeFacebook,emailyblog.PatxiLópez,empezóautilizarsublog:
http://www.patxilopez.com y tener presencia en los medios sociales mucho antes de las elecciones, como
elemento de cercanía y no como una acción electoral. Presencia muy activa, dando muestra de su
personalidad,comosupasiónporlamúsica.SiendoPresidente,alcumplirlos100díasdegobierno,participó
enunencuentrodigitalqueserealizóatravésdeTwitter,ademásdemantenerunapresenciamuyactivaen
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
37
redes sociales como Tuenti y Facebook, segmentado elmensaje, haciendomicropolítica (VV.AA., 2010:171-
172)
Un casmés proper és el del Parlament de Catalunya, que segons CarlosGuardián, al llibre de Calderón i
Lorenzo (2010:80) "con su presidente Ernest Benach" i alguns dels seus "diputados", formaven un
"Parlamento2.0",nomqueesdevédelaideadeweb2.0,eltipusdewebactual,quepermetlainteracció
entreelsusuaris, ielsgestorsde laweb.Lacaracterísticad'aquest"Parlament2.0",és l'úsdeTwitterper
partd'aquestsfuncionaris,amblaseva"etiqueta"o"hashtag""#parlament"(2010:80).
SobreelqueInternetinflueixalsciutadans,ésdifíciltraureunavaloració,perquèlatendènciaainfluircada
voltamés(entotselsàmbits)éscreixent.Nohemd'oblidarqueexisteix,totiquecadadiamenys,unefecte
anomenat"bretxadigital".Aquestfenomenéscausatperunpercentatgedelapoblació,elqual,permotius
econòmicsod'edat,notéaccésaInternetoanosap(onovol)empraraquestaferramenta.Així,permolt
queavanci la tecnologia i ens faci (enalguns casos) la vidamés senzilla,hemde teniren comptequeun
percentatgedelapoblaciónol'usa.
Respecteaaquestplantejament, isobreelcasde lacampanyad'Obamacomentadaanteriorment,Antoni
Manchadoexplicaque:
EsciertoqueObamamovilizóamuchaspersonasensucampañaen la red,perosóloel58%de los jóvenes
usaronlainternetparalamovilizaciónpolítica,mientrasquesóloel20%delagentesobrelos65lohicieron,lo
quesuponeunimportanteagraviocomparativoy,comotambiéndiceCastells,másalládequemuchagente
tieneconexiónainternet,quieneslausandemaneramasivasonmenoresde40años.(VV.AA.,2010:120)
Finsarahemvisttansolsexemplesdegenerarideesiutilitzarlaxarxaperaferpolíticadesd'iniciativesde
polítics professionals, partits polítics o campanyes, però cada cop és més habitual veure resistències o
iniciatives que naixen dels usuaris d'Internet, siguin o no afiliats a partits. També enOpen Government
apareixenexemplesd'altresiniciativescontestatàries,odecontra-propaganda,queéselqueensinteressa
analitzar.AleseleccionsEuropeesdel'any2009,vanàixeralaxarxaun"candidat"virtualanomenat"Oreja
Mayor", que "intentaba caricaturizar al candidato español Mayor Oreja con el mensaje final: Vota a un
candidatoquetedemenosvergüenza"(2010:169).
6.5.2PDROSNCHZ.
Enl'actualitattrobemexemplesdiariamental'EstatEspanyol,pelquehefetunaselecciódemomentsque
emsembleninteressantsivoldriaferrecordar.Elprimer,éselcasdel'actualSecretariGenerald'unpartitde
centre-esquerra.L'any2014,pocdesprésdeserelegitambaquestcàrrec,vaferunawebpersonalnovaala
manera de presentació del seu projecte per al partit i per al Regne d'Espanya. En primer lloc, el nom
d'aquestpolíticanomenatPedroSánchezapareixiaenlawebsensealguneslletres(lamajoriadeleslletres
quemancavenerenvocals),d'aquestamanera:PDRSNCHZ.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
38
A.Capturad'imatgedelawebdurantelprocés:(2014)
El motiu, sembla, fou per la necessitat que
teniaelpartitdefer-seatractiuperals joves,
per tal de competir amb altres partits que
parlaven de "regeneració democràtica" i es
presentaven amb candidats més joves. Una
necessitat,segonssemblapelresultat,mésde
contingut que de continent: el fet d'eliminar
lletres fou per a imitar l'escriptura als
dispositius mòbils i a les xarxes socials que,
segons sembla, molts joves eliminen lletres
perescriuremésràpidoguanyarespai.Potser
aquesta pràctica esdevé quan naixen els
telèfons mòbils. Els usuaris eliminen lletres
per no superar el límit de 140 caràcters
permesosalsSMS(ShortMessageServiceoserveidemissatgescurts). Unacosatansenzillaesvaferviral,
encaraquelarespostafousimpàtica.Moltagentesvasentircridadaaparticipar,fentcomentarisonoves
imatges.Aquestfenomenésconegutambelnomdememe.Podemtrobar,comésmolthabitualenaquest
tipusd'imatge,coms'empraunaimatgeanteriorambpersonatgesquetothomconeix,comaraelPresident
delsEstatsUnitsd'Amèrica(abandad'ésserunpersonatgequeesdefensamoltbéalesxarxessocials,com
envistabans),enunasituacióespecíficaiforadelseucontext,queacompanyadaperuntextafegit(inclósa
la imatge o al missatge que l'acompanya) genera recolza una idea concreta: en aquest cas, sembla que
s'identificalapropostadellevarlesvocalscomunridícul.
B.Imatge"meme"fentcríticadelawebcitada(2014)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
39
Desprésdetantesmencionsalaxarxa,critiques(positivesinegatives)icontingutscreats(imatges,articles,
etcètera), el resultat fou un canvi d'estratègia i un pas enrere amb aquesta idea. Però en aquest cas va
aconseguirfer-semésconegut,sobretotentreelsilesmésjoves.
C.Capturad'imatgedelawebactual:(2015)
6.5.3.Vullbutà.
Un cas interessat succeeix per la iniciativa de
realitzar un "referèndum" sobre la
independència de Catalunya. Es va proposar
desd'unaminoriaalesxarxessocialsFacebook
i Twitter, la idea de substituir la paraula
"votar", per la paraula "butà". Segurament la
idea esdevé per la pronunciació de la gent
castellanoparlants dels sons "v" i "b", que es
pronuncia demanera similar, i quan imiten el
sodelaparaula"votar"(/vutà/),elsoéssimilar
aldelaparaula"butà".Amésamés,elGovern
de l'Estat espanyol amenaçava que fer el
referèndum era il·legal. Per diferents motius
(evitar la censura, fer un acte d'humor sobre
l'accent,etcètera.),aquesta iniciativavatenirungransuport, inclúsvanarribarvendresamarretesambla
frase "Vull butà", que esdevé del hashtag23 "#VullButà". És un cas original, que fou compartit permolts
23 El mot hashtag esdevé de la paraula tag, que vol dir "etiqueta" en anglès. En la xarxa social Twitter s'usa per a
sintetitzaricompartiridees.Comacaracterística,s'escriuensempredarrered'uncoixinet(aquestsímbol:#)itotesles
paraulesseguides(algunespersonesescriuenlesinicialsdecadaparaulaamblletramajúsculaperfacilitatlalectura).
D.Capturad'imatgede#VullButàaTwitter(@vullbuta;2014)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
40
usuaris,ivaarribarasertendènciaaTwitter.Ésunexempledecomunaidea,posadaenmarxademanera
col·lectiva(gentquefaelsdissenys,gentqueporta lesxarxessocials,altresquefansamarretes,etcètera)
arriba a ser acceptat per tanta gent que vol expressar la seva idea, en aquest cas: participar en un
referèndumperdecidirelseufuturieldeCatalunya.
6.5.4.HasidoPodemos.
Altreexempleés,perdesgràcia, sobreun intentd'"atemptat"contra la seudelGovernespanyol,ambun
cotxeque es va estavellar contra la porta, i portava al darrereunes bombonesdebutà (que res tenen a
veureambelcasanterior).Laimatgequepresentom'interessapermotiusdiversos.Enprimerlloc,comla
majoriadenoticíesd'interèspúblic(majoria,perquècomhecomentatabanslabretxadigitalfaquenototel
mónarribi aaquestesplataformes), aquestava ser tendènciaa la xarxa.Hi vaparticiparmoltagent, fent
bromes. El malestar provocà que, encara que ningú resultà ferit, molta gent s'alegrés de l'incident
(conscients de que tot va quedar en res). Com que el partit del Govern sempre compara alsmoviments
ciutadans, i amolts dels grups (polítics i no polítics) que s'oposen a les sevesmesures polítiques, de ser
grupsterroristes,moltagentesvaburlar.Aaquestaimatgeconcretament,unusuariesfapassar,ambun
nom similar, per Esperanza Aguirre: una representant importat d'aquest partit. Així, amb el nom
d'Esppeonzabromejasobrel'actualitat,isobreelqueaquestapersonaielseupartitdiuen.
Així, podem veure que a la imatge, l'usuari del
compte afirma que "Ha sido PODEMOS" i el
hastag que va circular per la xarxa:
#AtaqueSedePP. Cal dir que PODEMOS és un
partitdedosanysd'existènciaquefaoposicióal
partit que està al Govern, i aquest, junt amb
alguns mitjans l'acusen constantment de
"radicals" i el relacionen amb sistemes
totalitaris.Podemveurea la imatgeelSecretari
Generalambunesbombonesdebutà,comsifos
elculpable.
També podem veure a la imatge una sèrie de
comptadorsqueindiquen,ambelnomderetuit24,
quanta gent ha compartit aquesta cita. Tenim a
continuació,doncs,unexempled'unaimatgeque
24 Retuit és un neologisme que esdevé d'altre neologisme: un tuit (de l'anglès Twit) és una cita a la plataforma de
microblogging Twitter, mentre que retuitar (fer un retuit) és compartir aquesta cita perquè els seguidors de qui la
comparteixlavegin.
E.Capturad'imatgedeTwittersobre#AtaqueSedePP,per
@esppeonzAguirre(2014)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
41
fa una paròdia, avançant el que podria ser una notícia habitual d'un mitjà de comunicació (qualsevol)
ideològicamentcontrarialpartitqueespresentaalacapturadepantalla:aquestpartitésrelacionat,com
decostum,ambtotallòqueésnegatiuquepassaal'Estat,oinclúsfora.Encapcas,penso,aquestl'exemple
proposatpreténserunafaltaderespectecapalesvíctimes,tansolsunamostrad'humor.
6.5.5Discurs-rap.
Es tractad'un treball creatiu formatperuna
imatge imúsica. Lamúsica fouproduïdaper
undelsmésfamososcompositors/productors
de Hip Hop als Estats Units, Dr. Dre25.
Aquesta música en concret és considerada
unadelesmillorsproduccionsques'hanfet,
de tal manera que s'ha usat en infinitat de
vídeos (per a fer altres cançons reals,
campanyes publicitaries, paròdies, etcètera),
iésconsideratpermoltagentcomunmeme,
com ara el cas següent: durant l'any 2013,
algú va veure un vídeo d'una dona major
anomenat "Las tablas de multiplicar con la
profesoraEsterLopez"26(2006).Estractad'un
vídeosenzill,enelqualaquestamestrarepassalestablesdemultiplicarperrecordarelstempsenelsquals
impartiaclasse.Aquestapersonaquevaveureelvídeo,peralgunmotiuelvarelacionaramblamúsicaque
heesmentatabans,ilivaparèixerqueencaixavencomsihaguessind'estarjuntstotsdosobjectes.Aquesta
personavacompartirelvídeodelaprofessorajuntamentambunvídeod'aquestamúsica,ideseguidaesva
ferviral(compartitper49.000personesen24hores).Aixídoncs,lacançódelcasésunaentretantes,però
quedónalacasualitatqueésmoltactual(2015),iencomptedeserunacançórealotablesdemultiplicar,
l'autorhaagafatpartd'undiscurs (tansols l'àudio)delSecretariGeneraldePODEMOS lamateixanitque
s'hafeteldiscurs,ihohapujataYoutube27juntamentambunaimatgedelmateixS.G.vestitambunestil
hip-hop,mentrel'actedelpartitcontinuavasentunatendènciaenTwitter.Haemprattambéunaimatgedel
mateixS.G.,editadaambunagorraiunencadenatd'orqueportaelsímboldelDòlar.
6.5.6Elpassatielpresent.
Pedro Sánchez és el protagonista d'altra situació que trobo interessant d'analitzar. Aquest S.G. ha sigut
"víctima"d'altresusuaris.QuanlagentusaTwitterhofaperparticiparenunpresentimmediat.Elqueellno
esperava fou que altres usuaris empraren els seusmissatges antics per a fer "broma" del present. Quan
25Linkdelvídeo:http://youtu.be/eRCJow2tKso26Linkdelvídeo:http://youtu.be/WaQp8_0JpMQ27Linkdelvídeo:http://youtu.be/OxOCWRyVhtc
F.Capturd'imatgedeTwittersobre#EsAhora31E,per
@neolenguas(2014)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
42
Pedrova iniciarel seucompteanysenrere, ino teniapràcticament seguidors (tampoceraunpersonatge
conegut arreu de l'Estat, com ara). Així, escrivia sobre la seva vida i el seu oci (les amistats, el bàsquet,
etcètera). En l'actualitat, alguns usuaris usen aquests missatges (com han escrit alguns articles28) per
traure'lsforadecontext i ferbromasobreaquestpolític,comaraquanelReid'Espanyalivaoferircercar
pactesperformargovern,ialgúvacompartirunmissatgedePedroquedeia"Somoslosmejores".
6.5.7Twitterparticipaenelseupropiescenari.
Aquestsdarrersexemplesesdevenend'accionsdelsusuarisilesusuariesdeTwitter,imoltsd'ellsambuna
identitat"noreal".Ésadir:aTwittertenenunanovaidentitat,diferentdelavidaforadelaxarxa,peròmai
podem dir que es tracta d'una identitat falsa, perquè no estan suplantant ningú, a més a més que
s'expressin amb el "rol" el qual es senten identificats. Potser, aquestes noves identitats generadores de
seguretat incitena laparticipaciópolíticaenunpaíselqualhihavia cert ressentimentunsanysenrerea
parlaroparticiparenlapolítica.Elcasésqueenl'actualitat,elRegned'Espanyaestàquasialnivelld'altres
païsosambunaaltraculturaieducaciócapaallòqueensafectaatothom(ésadir,lapolítica).Lamateixa
plataformaTwitterhacreatcomptesoficialsperaferdifusiódel'actualitatpolítica,compodemtrobarala
imatgesegüent:
28Articlesobrel'exempledelsmissatgescompartits:http://vozpopuli.com/memesis/75404-pedro-sanchez-comentando-
las-noticias-de-pedro-sanchez
F.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrepolíticaielsEUA(@gov;2016)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
43
En l'Estat Espanyol ja existeix, des d'aquestmes de juny (2016), un compte oficial de Twitter, centrat en
l'actualitatpolíticai l'activitatdelspolítics.Alaimatgesegüentpodemveurel'inicidel'activitat29,aixícom
undelscandidats"presidenciables"interactuantambelcompte.
A més a més, el compte va afegir la següent imatge, amb quatre emoticones que, pels seus colors,
representenelsquatrepartitspolíticsambmés representacióa tot l'Estat:PartidoPopular (blau),Partido
SocialistaObreroEspañol,Podemos(morat)iCiudadanos(taronja).
H.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol(2016)
NoésperamenysaquestainiciativadeTwitter.Al'EstatEspanyol, lesxarxessocialss'hanconvertitenun
espai (virtual) ocupat per l'activitat política, la propaganda (entesa com l'activitat comunicada des dels 29 Els dos missatges que apareixen a la imatge són els dos primers missatges fets des d'aquest compte de Twitter
Política.
G.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol
(@TwitterPolitica;2016)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
44
partitspolíticsilesinstitucions),ilacontra-política(comaraels"atacs"capalapropaganda,eltrencament
dels discursos, i la generació d'altres nous). Com ja he esmentat abans, podem trobar diàriament nous
exemples,d'aquestes imatgesqueacabenfent-sememes.En les imatgessegüents trobemles tendències,
gràciesalamateixaaplicaciódeTwitter.
En aquests exemples podem trobar
lestendències:#RedPPVAL(xarxade
corrupció del Partit Popoular a
València), #PedroEnTwitter (Pedro
Sánchez, candidat presidenciable
esmentat ja anteriorment),
#CsNoSabePerder (contra el partit
políticCiudadanos, abreviatamb les
lletres "Cs"), #SomosComunistas
(gentques'identificava,ono,ambel
comunisme), Banco Mundial (en
relació al Banc Mundial o alguna
declaraciódelsseusdirigents),ElCIS
(sobre els resultats de la enquesta
del Centro de Investigaciones
Sociológicas de l'Estat Espanol), i
#RajoyQuiereGobernar(sobreelPresidentdel'Estat,MarianoRajoy,principalmentafavor).
6.5.8ContingutsforadeTwitter.
HeescollitTwitterperatraureelsexemples idesenvolupar l'anàlisiperquèemsembla lamés interessant
(entrelesxarxeshegemòniques)perquè,comjaheexplicatabans,lamateixaplataformaofereixunsistema
deconèixerlestendències,iaixòajudaalocalitzarnousfenòmens.Peròhihamoltesxarxessocials(virtuals)
i molts altres exemples interessants. A vegades, els continguts i/o les imatges són creades en el mateix
Internet.Éselcasderajoypresidente.es,unaplanawebqueparòdiaalgunesfrasesiactitudsdelPresident
(araen funcions)de l'EstatEspanyol.Ésunwebpublicatdurant la campanyaelectoralpera lesEleccions
Generals de l'Estat del present 2016 que imita la plana oficial creada pel partit del candidat. Em sembla
interessantperquèempraelements (queperaltrabandasónconstruïts socialment)molt significatiusdel
queanomenemmeme,comaragatets,opersonatgesmundialmentreconeguts,querestenenaveureamb
elcas tractat.Ésel casde Jesús,el filldeldéucristià,elqualens trobempersorpresacomamembrede
l'equipdelcandidatpresidenciable,comunamenadebromasobrelarelacióentreelpartitdelmateixRajoy
(queésunpartit,d'aquellamanera,conservador),amblareligiócristianailadefensadelsseusvalors.
I.Capturad'imatgedelsTT(Twitter)aValènciaelsdies07/06/2016
(blau)iel09/06/2016(vermell)(2016)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
45
J.Capturaderajoypresidente.es(2016)
K.Capturaderajoypresidente.es(2016)
L.Capturaderajoypresidente.es(2016)
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
46
7.Conclusions.
Lesxarxessocialsvirtualshegemòniqueshangeneratunnouparadigmasocialicultural.SiInternetpermetia
compartirqualsevoltipusd'informacióambpersonesdetotarreu,lesplataformesd'usuaris,juntamentamb
elsdispositiusmòbils intel·ligents,handesenvolupatnoustipusd'activitats iactitudsques'adhereixenala
conducta humana. Per una banda, l'art relacional troba un espai adequat per a generar tot tipus de
creacionsencomú,mentrequelatecnologiapermetcrear,modificaricompartirelstreballsalaxarxa,com
unamenadebastidorcooperatiuvirtual.Aquestnonecessitaunformatfísicmésenllàdelsdispositiusamb
pantalla iconnexióaInternet.Peraltra, lespersonespodencreardiscursosipolítica,demaneraseparada
d'allòinstitucional,icompartir-hoambtothom.AmblesTIC,elciberactivismehaconnectatamblacultura-
meme(esdevingudadelaculturapopular)enelmomentenelquall'ésserhumàésconscientdel'existència
delaindependènciaentrelesideesilespersones,idelasevaacceptació,inaixunanovaideadememe:una
creació (una imatge, un vídeo, una plana web, etcètera) esdevinguda de la cultura popular (com ara
elementsopersonatgesconegutsper tothom). Alhora, lesxarxessocialssuposenunpuntd'inflexióen la
manerad'entendre'nscomasocietat.Encaraquevivimencomunitats,hofemdemaneraindependent(o
individualista).Almateixtemps,però,estemcomunicatsambgentdetotelmóngràciesaInternet.Aquest
fet permet amplificar els fenòmens que s'alimenten de la comunicació i de la informació. Les noves
generacionseconòmicamentindependentsmanquendelscostumsdelesgeneracionsanteriors.Aixòfacilita
nousmodelsproductius,comaraelsmitjansdecomunicaciódintredelmercatdelsmassmedia:avuipodem
consumir diaris que funcionen de manera virtual (i que no s'imprimiran mai en paper) i es nodreixen
d'aquestesxarxeshegemòniques,itambéaltresqueencomptededependredegransinversors,hofande
milers d'usuaris d'Internet. Aquesta independència dels "grans capitals" permet escoltar les queixes i les
demandesqueesprodueixena laxarxasobreelsmitjansdecomunicació, i respondre-les,mentrequeels
seus consumidors gaudeixen de la informació sense intermediaris, o els utilitzen per a les seves pròpies
creacions. L'ésser humà és avui, més que mai, prosumidor. Cada dia hi ha més d'aquests elements
audiovisualsque"okupen"laxarxaiqueensconten,desdelaperspectiva(compartida)delsseuscreadors
elqueestàpassantalmónacadasegonquepassa.Totselscontinguts (elsoriginals iels remesclats) són
compartits,amplificant les sevesvisualitzacions iaconseguintenalgunscasos fer-los "virals".Pelque faa
l'úspolíticd'Internet,enelmomentenelqualelmalestaramblesinstitucionséscompartitpermitjàdeles
xarxes socials, el que es produeix és el "dinamitar" el sentit mateix de l'existència d'un sistema polític
piramidal. En aquest, la majoria dels ciutadans són apartats del fer política, i relegats a elegir als seus
representants, que són en realitat els "gestors" del conviure dels ciutadans. Internet esdevé un canal de
comunicació que no es pot controlar al cent per cent, però l'activitat a les xarxes socials sí que es pot
programar,comaraelshashtags,quemoltsviatgesresponenainiciativesdecol·lectiusindependents,ode
grupspolítics.Estemparlantd'unhabitarde lapropaganda,en lasevadefiniciómoderna,a laxarxa,però
tambédelapossibilitatdelacontrapropaganda.Amésamés,araelsusuarispodeninteractuardirectament
ambelspolítics(enelcasqueaqueststinguincomptealesxarxessocials).Pelquefaalsilesartistes,com
en cada canvi de model productiu, s'adapten al seu context. Aquest té un punt particular. És més fàcil
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
47
d'accedir (tan sols requereix una computadora, o un dispositiu mòbil), mentre que la manca de
reconeixement (en gran majoria dels exemples) oficial, és encara més difícil de censurar. No hi ha una
"acadèmia" que digui que una imatge o un vídeo no sigui rellevant. Són els usuaris qui ho fan, sigui de
maneraconscient,ono,mentrequelaformad'aquests'adaptaa lestendències,evolucionantcadadia.A
mésamés,elsresultatspodenarribaraserméspositius.Qualsevolnopotaccediraexposarenunmuseuo
unagaleria,peròtotelmón(menysenelcasdelques'anomena"barreratecnològica")potpujarunaimatge
o una fotografia a Twitter. Amb unes condicions determinades, aquesta podria arribar a milions
d'internautesque la valoraran, i potser la compartiran (o inclúspodrien fer unanova apartir d'aquesta).
Aixòéselqueconverteixaquestselementsenunanovaestèticade l'"amateurització",ambunsobjectius
basatsenl'opinió,delseucreadoridelsquielscomparteix.
Eldiscursésuna ferramenta imprescindibleperaconstruir realitats.Enelsexemples trobemcasosenels
qualspodemveureaccionsireaccionsadiferentstipusdediscurs.Són,entotcas,mostresquotidianesque
generalitzen la interactivitat amb finalitats, diguem-ne, política (od'expressió i participació enel discurs).
Peròpodemtrobartotamenadediscursos:tambéaccionsracistes,homòfobes,masclistes,etcètera.Hem
detenirencomptequeaquesta"llibertat",encaraqueenalgunscasostérepercussions,sónincontrolables
al 100%, i aquesta "diversitat" permet mantenir latent els discursos que semblaven acabats, així com
enderrocar-los. És una lluita constant que serveix per a repensar la conducta humana, que canvia, o
evoluciona amb l'experiència. D'aquella manera, la creació o construcció de nousmemes pot ajudar a
accelerar el canvi o l'acceptació d'altres discursos que abans no es coneixien o eren rebutjats. En l'Estat
Espanyolcomençaaseracceptatelconviureambinformacionsque,potsernotenenunespecialinterèsper
als ciutadans espanyols, o sónmenys esperades que altres notícies, però ajuden a construir o treure els
"altres"discursos, funcionantambcert interès.A la fi,hihaun"poder"o"poders"que tenenaccésa les
institucions iacertes ferramentes,comelsmassmedia, i veuenaquestacreació"lliure"dediscursos,així
com l'emergirde "ferramentesalternatives" (comaraaquestsmitjans ambsuport "popular") comun risc
peralseumonopoli.
Aleshores, trobemen les xarxes socials unparadigmaenplena construcció. Internet és un canal "obert",
peròdarreredelesxarxessocialsvirtualshihagranscapitals.Perunabanda,lesxarxesnecessitenmantenir
certes"regles"perpersuadiralsusuaris, inecessitengarantiruna llibertaten l'úsde lessevesaplicacions.
Perl'altrapart,l'interèsreald'aquestesplataformeshegemòniques,comaraFacebookiTwitter(icomlesde
qualsevolgranempresa)éselbeneficieconòmicicirculardintredelsmercatsd'inversors(idel"Mercat"),el
qual entra ambun conflicte ambel creixement de discursos alternatius a les polítiques que defensenun
model econòmic que permet l'especulació i la capitalització dels béns per a unes minories. No podem,
doncs, certificar la direcció d'aquest paradigma: potser cap a una privatització exagerada; potser una
oberturadecondicionsdavant lapressiódenovesxarxesvirtualsquecerquenl'hegemonia.Potsercapde
les dues opcions. Però és evident que la generació d'un context (i discursos que poden influir en els
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
48
usuaris/ciutadans) juga una part important en aquest tipus de xarxes, i serà també un factor a tenir en
compteenelfuturesdevenird'aquestesxarxes.
Artiparticipacióenlacreaciód'imatges-memeambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
49
8.Bibliografia
8.1Articlesitreballs.
Arracián,S.,Hernández,E.,(2011)."Laredefinicióndelaestética".OtrosLogos.Revistadeestudioscríticos.
CentrodeEstudiosyActualizaciónenPensamientoPolítico,DecolonialidadeInterculturalidad,Universidad
NacionaldelComahue.Argentina.
CAMPÀS,J.(2015).Sobreelconcepted'art.Blogd'humanitats.UniversitatObertadeCatalunya
DeGràcia, E. (2014).Art departicipació i culturaaudiovisual.Un cas d'estudi: colabocrea.net.Universitat
PolitècnicadeValència.FacultatdeBellesArts.Riunet
DeGràcia,E.(2015).colabocrea.netcomoexperienciaenelartedeparticipaciónylasredessociales.RealI
Virtual.IICongresointernacionaldeinvestigaciónenartesvisuales.Valencia:ANIAV
El Periódico. Política (2016). "Rajoypresidente.es, la 'web-parodia' del candidato del PP". El periódico.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/rajoypresidente-web-parodia-candidato-partio-popular-
5204209?utm_source=rss-
noticias&utm_medium=feed&utm_campaign=politica&utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter
(Consultadael20/06/2016).
Gràffica política (2016). "Rajoypresidente.es, un meme en forma de web". Gràffica.
http://graffica.info/rajoypresidente-es-un-meme-en-forma-de-
web/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter(Consultadael20/06/2016).
Játiva, J. (2014). "El IVAM infló en más de un millón su número de visitantes" en elpais.com.
http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/19/actualidad/1419018132_361411.html (Consultada el
14/06/2016).
Memesis (2016). "Pedro Sánchez comentando las noticias de Pedro Sánchez". Voz Pópuli.
http://vozpopuli.com/memesis/75404-pedro-sanchez-comentando-las-noticias-de-pedro-sanchez
(Consultadael20/06/2016).
Vidal,C.(1993)."RuiSerra".Cimal.ArteInternacional.Número41.EdicionesCimalInternacional.Valencia.
8.2Llibres.
Arendt,H.(2015).Lacondiciónhumana.España:Paidós
Bernays,E.(2010).Propaganda.España:Melusina
Benjamin,W.(2012).Laobradearteenlaépocadesureproducciónmecánica.Madrid:Casimirolibros
Benjamin,W.(2015).Elautorcomoproductor.Madrid:Casimirolibros
Bishop,C.(2006).Participation,Cambridge:WhitechapelGallery
Bourriaud,N.(2008).Estéticarelacional.BuenosAires:AdrianaHidalgoeditora
Calderón,C.,Lorenzo,S.(Coords.)(2010).OpenGovernment.Gobiernoabierto.Jaén:Algóneditores
Clark,T.(2000).ArteyPropagandaenelsigloXX.Madrid:Akal
Danto,ArthurC.(2014).Quéeselarte.España:Paidós
Artiparticipacióenlacreaciód'imatgesambcontingutpolítical'EstatEspanyol.EnricdeGràciaiPérez.
50
Dawkins,R.(2011).Elgenegoísta.Lasbasesbiológicasdenuestraconducta.España:SalvatEditores
Didi-Huberman, G. (2010). “Cómo abrir los ojos” enHarun Farocki. Desconfiar de las imágenes. Buenos
Aires:CajaNegra
Foucault,M.(2015).Elordendeldiscurso.Barcelona:Fábula.
Gergen,K.(2006).Elyosaturado.España:Paidós
Giddens, A. (1997).Modernidad e identidad del yo. El yo y la sociedad en la época comtemporánea.
Barcelona:Península
Illouz,E.(2010).Intimidadescongeladas.Lasemocionesenelcapitalismo.España:Katz
MartínPrada,J.(2012).Otrotiempoparaelarte.España:Sendema
MartínPrada,J.(2012).PrácticasartísticaseInternetenlaépocadelasredessociales.Madrid:Akal
McLuhan,M.(1985).Guerraypazenlaaldeaglobal.Barcelona:EditorialPlanetadeAgostini
Rodríguez,D.(2014).Memecracia.Losviralesquenosgobiernan.España:Gestión2000
Sierra,J.(2013).ElmaestrodelPrado.Ylaspinturasproféticas.España:Planeta
Sierra,J.(2011).Lacenasecreta.España:Planeta
Simmel,G.(2001).Elindividuoylalibertad:Ensayosdecríticadelacultura.España:Península
Stam,R.(2001).Teoríasdelcine.Unaintroducción.Barcelona:Paidós
V.V.A.A.(2015).Muckraker02.Madrid:CapitánSwing
Villafañe,J.(2006).Introducciónalateoríadelaimagen.España:Pirámide.
Wagner,R.(2013).Arteyrevolución.Madrid:Casimirolibros
9.Índexdelesimatges
A.Capturad'imatgedelawebdurantelprocés:(2014)
B.Imatge"meme"fentcríticadelawebcitada(2014)
C.Capturad'imatgedelawebactual:(2015)
D.Capturad'imatgede#VullButàaTwitter(@vullbuta;2014)
E.Capturad'imatgedeTwittersobre#AtaqueSedePP,per@esppeonzAguirre(2014)
F.Capturd'imatgedeTwittersobre#EsAhora31E,per@neolenguas(2014)
G. Captura d'imatge del compte oficial de Twitter sobre l'activitat política a l'Estat Espanyol
(@TwitterPolitica;2016)
H.Capturad'imatgedelcompteoficialdeTwittersobrel'activitatpolíticaal'EstatEspanyol(2016)
I.Capturad'imatgedelsTT(Twitter)aValènciaelsdies07/06/2016(blau)iel09/06/2016(vermell)(2016)
J.Capturaderajoypresidente.es(2016)
K.Capturaderajoypresidente.es(2016)
L.Capturaderajoypresidente.es(2016)