DISRAEL (1929) A ANTGONA (1939)
LAPROPIACI ESPRIUANA DE MITES BBLICS
I CLSSICS, ENTRE LA LLUM I EL NEGUIT
Tesi doctoral dEduard Juanmart i Geners
Direcci de Vctor Martnez-Gil
Departament de Filologia Catalana
Universitat Autnoma de Barcelona
Setembre de 2015
AGRAMENTS
En presentar aquesta tesi doctoral em plau dexpressar el meu agrament ms sentit a
totes aquelles persones i institucions que durant aquests anys de treball mhan ajudat
a trobar informaci o mhan orientat en la meva lectura daspectes concrets o ms
generals de lobra espriuana. Per ordre alfabtic, aquestes persones sn Carles
Alemany, Susanna lvarez, Rosa Boncompte, Montserrat Caba (Centre de
Documentaci i Estudi Salvador Espriu), Glria Casals, Josep Casas, Rosamaria
Cendrs, Jordi Cerd, Montserrat Comas (Biblioteca Museu Vctor Balaguer), Miquel
Edo, Pilar Frago (Arxiu Nacional de Catalunya), Enric Galln, Juli Guillamon,
Teresa Guiluz, Pau Magraner, Josep Massot, Joaquim Molas, Ricard Pedreira
(Fundaci Xavier Nogus), Llus Permanyer, Agust Pons, Pere Ravents, Antoni
Rubio, Eullia Salvat (Fundaci Salvat), Jordi Sarsanedas, Gens Sinca, ngels
Tarib, Amlia Tineo, Joaquim Triad i Font, Joaquim Triad i Vila dAbadal, Alcia
Vacarizo (Fundaci Palau) i Anton Maria Vilarrbias.
Tamb s just reconixer que sense el suport familiar i del director de tesi aquesta
tasca no hauria estat possible o, en tot cas, no hauria estat tan plaent com ha estat per
a mi.
PROJECTE DE RECERCA
Aquesta Tesi Doctoral sha realitzat dins del Projecte de Recerca Salvador Espriu:
estudi gentic i interartstic de la seva obra (FFI2011-25037) del Ministeri
dEconomia i Competitivitat.
3
1. INTRODUCCI
1.1 Hiptesi i textos estudiats
Com el ttol i el subttol volen indicar, en aquest treball em proposo demostrar una
hiptesi doble. Duna banda, afirmo que lapropiaci de mites bblics i clssics que
Salvador Espriu fa en les seves primeres obres, des dIsrael (1929) fins a lAntgona
de 1939 (1955), respon a les inquietuds fonamentals de lautor en aquells anys i,
encara ms, evoluciona en funci daquests interessos. Una descripci diacrnica
quins mites tria i com els reelabora en cada moment mostrar aquesta evoluci
general dEspriu en els deu primers anys de la seva carrera literria. En aquest sentit,
haur de fer alguna allusi a ttols que no contenen represes mitolgiques, com ara
El doctor Rip o Laia, per assegurar que en certes explicacions daspectes concrets es
tenen en compte les baules intermdies. Daltra banda, plantejo que la consideraci de
les nocions de llum i neguit, que precisar tot seguit, sn punts de referncia tils per
explicar, no noms el treball de reelaboraci mitolgica sin, ms en general, les
obres dEspriu i levoluci que hi ha entre elles, sigui per la presncia o labsncia
daquestes idees, per la forma que puguin adoptar o per la distncia que lautor agafa
respecte a elles, o a una delles, segons els casos.
Val a dir que tant la combinaci duna lnia analtica diguem-ne sectorial els
mites amb una perspectiva destudi temtica la llum i el neguit com
lanivellament dels mites clssics i els bblics sn opcions metodolgiques que poden
tenir sentit en lintent de comprensi duna obra literria total, on forma i sentit sn
indestriables en cada ttol i en el conjunt. No debades, Joaquim Molas va poder traar
un suggerent esquema per a una comprensi del corpus espriu en tres cicles o
reflexions bsiques (la vida, el jo, el mn) que conformen un univers mtic personal
que, daltra banda, inclou tant el mn bblic com el grec i, encara, el sinerenc, de
creaci prpia (MOLAS 2005). I, en un pla ms general, s reconeguda la
funcionalitat antropolgica del mite com a eina de supervivncia humana davant del
que genera inquietud en la impossibilitat de comprendre tota la realitat, especialment
la que sintueix ms transcendent (BLUMENBERG 2003: 11-40).
4
Daltra banda, per, Espriu estableix, des de la seva primera pgina publicada, la
Portada del recull desbossos bblics Israel, una jerarquia entre Israel i Grcia que
atorga clarament la superioritat als semites en tant que poble on sha desenvolupat la
lli ms elevada que hagi donat mai la histria de la humanitat: la llum singular i
inextingible de la idea monoteista, que troba la seva culminaci en la figura de Jess
de Natzaret, fundador del cristianisme. Enfront daquesta veritat fonamental, Grcia
t tamb un gran inters per la seva mitologia, una mitologia que dna peu a un
pensament filosfic sublim que t un encs immarcescible.
s des daquest partit pres per lautor que es pot entendre millor lapropiaci de mites
que opera entre 1929 i 1939, perode objecte del meu estudi. Per a Espriu, la
mitologia, concretament la grega, s interessant per dos motius. Des del punt de vista
del fons, perqu engendra pensament, filosofia, especulaci, i, per tant, pot ajudar a
entendre el mn. Des del punt de vista de la forma, sedueix per la seva elegncia, la
seva fastuositat i la seva decadncia amable. Els mites grecs, per tamb els bblics,
sn, per al jove Espriu, un terreny propici per especular sobre el neguit inherent a la
condici humana. Aquesta noci de neguit, obsessivament repetida en lobra narrativa
daquells anys, s central en la comprensi dels textos espriuans de lpoca.
Provisionalment, el neguit espriu pot ser ents com un estat dinsatisfacci
permanent i de recerca de sentit a la vida, en el marc de la reflexi dalg que t un
plantejament radicalment moral i, molt sovint, moralista.1
Aquest neguit, alhora, adopta diverses formes en els mites que estudio. Algunes
daquestes formes de neguit sn la decadncia o degradaci dun mn i duns
personatges; la conscincia, el remordiment, el sentit de culpa, la por de la mort per
part dels individus; les passions que destrueixen lhome, com ara la carnal i la
material, i la seva solidificaci en institucions com el matrimoni o lordre social; les
grans dificultats, si no la impossibilitat, de sintetitzar dues concepcions que se
sobreposen, com sn el cristianisme autntic i la religi aparent i oficial; lnim que
es persegueix a ell mateix, situaci que pot atnyer la neurosi obsessiva; o el filtre,
1 En el qestionari que lany 1933 promogu la Revista de Catalunya en ocasi del centenari de la
Renaixena, proposa com a ideal vital prioritari lassoliment de la pau i, en ser demanat sobre com
voldria el dem de Catalunya, avantposa la regeneraci moral a la plenitud intellectual, que en podria
ser una conseqncia: Desitjaria per a la nostra terra la cura radical de les seves tares. De la
immodstia, i de lenveja, sobretot. I que esdevingus, en lhora gloriosa, una petita, per ntegra i
intensa foguera de lesperit (EE/1: 3-4, el subratllat s meu).
5
sovint falsificador, de la tradici literria i cultural en general. Ms enll de les seves
mltiples manifestacions, hom pot intentar lliurar el combat contra aquest neguit de
diverses maneres: lautocontrol, levasi, la sublimaci esttica, la pietat o el sacrifici.
Aquesta hiptesi de treball es concreta cronolgicament en la distinci de quatre fases
en lapropiaci espriuana de mites bblics i grecs entre 1929 i 1939, en les quals
predominen successivament una formulaci inicial dualista que contraposa creena i
mancaments (mites bblics dIsrael), lexpressi intensa del neguit prpiament dit
(mites molt majoritriament grecs dAspectes i dAriadna al laberint grotesc), la
lluita per lautocontrol i la supervivncia (mite de Fedra) i la superaci tica
daquesta dinmica de lluita interior (mite dAntgona). No debades el gest piets
dAntgona, acompanyada dEumolp, es tenyeix duns ressons bblics, i
particularment evanglics, que vnen a tancar el cercle obert des de la Portada
dIsrael.
Tot seguit dono la llista dels textos objecte destudi, amb indicaci de lobra a la qual
pertanyen, del mite a qu es refereixen i de la manera com hi remetr al llarg de la
meva exposici. Citar sempre de la primera edici de cada text en volum. Aquestes
edicions estn referenciades a la bibliografia.2 Les citacions sn literals, errors
inclosos. Noms excepcionalment tinc en compte les versions posteriors a la primera
i, quan s el cas, ho indico explcitament.
1. El captol Jahel dIsrael (1929), referit al mite homnim; hi remetr com a Jah i
amb indicaci de la part3 i de la pgina.
2. El captol Ruth de la mateixa obra, referit al mite homnim; hi remetr com a
Ruth i amb indicaci de la part i de la pgina.
3. El captol El santuario de Silo de la mateixa obra, referit al mite del sacerdot
El; hi remetr com a San i amb indicaci de la pgina.
4. El captol Abigail de la mateixa obra, referit al mite homnim; hi remetr com a
Abig i amb indicaci de la part i de la pgina.
2 Han estat digitalitzades i es poden consultar fcilment a ladrea electrnica
http://www.catedramariustorres.udl.cat/autors/item.php?acr_item=espr001 [data consulta: 7.8.15]. 3 Totes les indicacions de parts o capitolets sn regularitzades en nmeros romans, independentment
que a loriginal es facin servir nmeros romans (cas dels esbossos dIsrael o de les narracions
dAriadna al laberint grotesc), xifres arbigues (cas de les narracions dAspectes) o b