Abril de 2005
ESTUDI TÈCNIC JUSTIFICATIU DE L’ORDENACIÓ DELS USOS
RECREATIUS A L’EMBASSAMENT DE SANTA FE
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 1
ÍNDEX
I. MEMÒRIA
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS.................................................................3
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRESA ...................................................4
2.1. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA ................................................................................4
2.2. HISTÒRIA DE LA PRESA..........................................................................................4
2.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EMBASSAMENT ...........................4
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC ..............................................................6
3.1 PARC NATURAL DEL MONTSENY.......................................................................6
4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIÒTIC ..........................................................7
4.1 USOS DEL SÒL............................................................................................................7
4.2 VEGETACIÓ................................................................................................................8
4.3 FAUNA VERTEBRADA ...........................................................................................11
Peixos ...............................................................................................................................11
Amfibis.............................................................................................................................11
Rèptils ..............................................................................................................................12
Ocells................................................................................................................................12
Mamífers..........................................................................................................................12
4.4 PAISATGE..................................................................................................................16
4.5 AFECCIONS PER ESPAIS D’INTERÈS NATURAL ...........................................16
5. DESCRIPCIÓ DEL MEDI SOCIOECONÒMIC...................................18
6. SITUACIÓ ACTUAL I ZONIFICACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI ...20
6.1 USOS I APROFITAMENTS RECREATIUS ACTUALS......................................20
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 2
6.2 ESTUDI DE LA DEMANDA ....................................................................................21
6.2.1 Estudi dels visitants i les activitats recreatives. ...............................................22
6.2.2 Demanda d’activitats nàutiques........................................................................28
6.3 ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN............................28
7. ANÀLISI I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL.
PROPOSTES I RECOMANACIONS .............................................................30
7.1 ANÀLISI I DIAGNÒSTIC ........................................................................................30
7.2 PROPOSTES D’USOS I RECOMANACIONS.......................................................30
7.2.1 Propostes d’adequació i restauració del medi natural ....................................32
7.2.2 Propostes d’ordenació dels usos recreatius ......................................................32
7.2.3 Recomanacions....................................................................................................34
8. DIRECTRIUS I NORMATIVA PER A LA REGULACIÓ DELS USOS
COMPATIBLES................................................................................................35
8.1 ACTIVITATS NÀUTIQUES.....................................................................................35
8.2 BANY...........................................................................................................................35
8.3 PESCA .........................................................................................................................36
9. EQUIP REDACTOR..................................................................................36
10. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................37
ANNEX
CARACTERITZACIÓ I PROPOSTES D’ESTUDI DELS EMBASSAMENTS
CATALANS SEGONS LA DIRECTIVA 200/60/CE DEL PARLAMENT EUROPEU
II. PLÀNOLS
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 3
1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS
La utilització dels embassaments per a usos recreatius pot produir afeccions en la qualitat i els
usos de les aigües així com en els hàbitats aquàtics. Per això, l’antiga Junta d’Aigües de
Catalunya va classificar els embassaments sota la seva jurisdicció en funció de llurs aptituds
recreatives, tal i com recull el DOGC núm. 2012 de 15 de febrer de 1995. Tanmateix, les
circumstàncies particulars d’alguns embassaments, fan necessari l’estudi de les activitats que
s’hi duen a terme, les zones i la intensitat, per tal de determinar la necessitat d’incorporar
restriccions a aquestes activitats de cara a salvaguardar la qualitat ambiental i garantir la
compatibilitat amb d’altres usos.
Els objectius a assolir amb aquest estudi són:
-Caracterització fisiogràfica de l’embassament de Santa Fe i de les activitats recreatives que
s’hi desenvolupen. Estudi de l’oferta recreativa.
-Definició de la problemàtica associada a la demanda d’activitats recreatives i les afeccions
existents.
-Zonificació de l’embassament segons l’aptitud per a les activitats que s’hi desenvolupen.
-Elaboració de les Directrius generals i de la Normativa específica per a la regulació de la
navegació i de les altres activitats recreatives.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 4
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA PRESA
2.1. SITUACIÓ ADMINISTRATIVA
El propietari de la presa és PICSSA, Polígono Industrial Can Sedó, S.A.
La concessió és per a aprofitament hidroelèctric, amb dos centrals en cascada.
L’enginyer encarregat de l’explotació era, l’any 2003, en Buenaventura Aranz Suau.
2.2. HISTÒRIA DE LA PRESA
La presa va estar abandonada durant molts anys.
Va ser construïda als anys 20. PICSSA la va comprar a principis dels anys 90 recolzant-se en
la Ley de centrales.
Des de que PICSSA es va fer càrrec de la presa s’han portat a terme tot un seguit d’actuacions
de reparació i manteniment:
- Impermeabilització de nombroses filtracions, tractant el parament d’aigua amunt.
- Rehabilitació de la coronació de la presa.
- Rehabilitació de les dos centrals.
- Reparació del desguàs de fons i col.locació d’una segona comporta.
- Instal.lació d’un grup electrògen.
- Il.luminació de la galeria.
2.3. PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DE L’EMBASSAMENT
Tipologia...................................................................................... Arc gravetat
Material......................................................................................... Mamposteria
Cota de coronació......................................................................... 1.079,86 m
Altura de presa/fonaments............................................................ 24,00 m
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 5
Altura de presa/llit riu................................................................... 19,86 m
Cota del llit de riu......................................................................... 1.060,00 m
Longitud de coronació.................................................................. 170,00 m
Longitud de sobreeixidor.............................................................. 9,00 m
Capacitat d’embassament............................................................... 0,90 hm3
Superfície de la conca..................................................................... 5,23 Km2
Presa central (diàmetre).................................................................. 40,00 cm
Desguàs de fons (diàmetre)............................................................ 50,00 cm
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 6
3. DESCRIPCIÓ DEL MEDI FÍSIC
3.1 PARC NATURAL DEL MONTSENY
El Montseny és el massís muntanyós més alt de la serralada Prelitoral. Els seus cims més
característics – turó de l’Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m) i Matagalls (1.697 m)-
s’enlairen per damunt de la depressió del Vallès Oriental. El massís es perllonga per la
comarca de la Selva, al sud i a l’est, i per la plana de Vic, al nord-oest. Pel nord, el relleu
trencat de carenes i cims troba continuïtat en les muntanyes de les Guilleries. Per ponent, els
vessants del pla de la Calma s’esfondren, passada la fita del Tagamanent, cap a la vall del
Congost.
La creació del parc natural va ser iniciativa de les diputacions de Barcelona i Girona, als anys
1977 i 1978 respectivament.
L’objectiu principal del parc natural és fer compatible la preservació dels paisatges culturals
de la muntanya nascuts de la llarga història d’interaccions entre l’home i els sistemes naturals
del Montseny amb el seu desenvolupament econòmic i amb l’ús social del parc natural, tant
per al lleure com per a l’educació i la recerca.
El parc Natural del Montseny forma part des de l’any 1978 de la xarxa mundial de reserves de
la biosfera del programa MAB (l’home i la biosfera) de la Unesco. En el marc d’aquest
programa, s’han establert sengles convenis d’agermanament amb el Parc Nacional de les
Cevenes (França), l’any 1987, i el Parc Internacional de la Amistad (Costa Rica-Panamá),
l’any 1994. En el camp de les col.laboracions internacionals destaca també el conveni
establert amb el Parc Natural d’Alemanya i Luxemburg l’any 2001.
El Montseny, per la seva bellesa i singularitat, ha estat una muntanya coneguda i visitada des
de sempre pels excursionistes, científics i humanistes, que n’han propagat la història i les
característiques. Actualment, la millora de les vies de comunicació i dels mitjans de transport
l’ha posat a l’abast de milers de visitants.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 7
4. DESCRIPCIÓ DEL MEDI BIÒTIC
En aquest capítol es descriu l’embassament de Santa Fe com a medi biòtic, en cinc apartats:
Usos del sòl, Vegetació, Fauna Vertebrada, Paisatge i Afeccions per Espais d’Interès Natural.
Al final de la memòria s’han inclòs, en Annex, les pàgines corresponents a l’embassament de
Santa Fe, de l’estudi dut a terme per l’Agència Catalana de l’Aigua, al desembre de 2003,
“Caracterització i propostes d’estudi dels embassaments catalans segons la Directiva
2000/60/CE del Parlament Europeu”.
4.1 USOS DEL SÒL
Els terrenys situats a l’entorn de l’embassament són majoritàriament superfícies boscoses
d’arbres caducifolis, dominades pel faig, que no estan explotades forestalment. Arriben a
representar un 80% de la superfície situada en la franja de 500 m al voltant de la làmina
d’aigua de l’embassament.
Alguns terrenys que havien estat ocupats per antics camps de conreu ara estan ocupats per un
herbassar que comença a estar colonitzat per arbusts, sobretot com més a prop s’està de la
fageda que els envolta. Aquest tipus de coberta del sòl és molt poc important i representa
menys d’un 10% de la superfície total.
Els aprofitaments agrícoles sols es veuen representats per alguna plantació forestal i el
disseminat urbà de Santa Fe del Montseny amb les seves edificacions representen els terrenys
urbanitzats a l’entorn de l’embassament.
La làmina d’aigua de l’embassament tant sols representa una petita proporció de la superfície
total analitzada, per sota d’un 4%.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 8
Taula 1. Usos del sòl en una franja de 500 m al voltant de l’embassament.
Usos del sòl Superfície (Ha) Percentatge Habitats
Bosc de caducifolis 109,8 79,39% 41b, 41c, 44e
Herbassars i prats 12,84 9,28% 35c
Zones urbanitzades i industrials 5,99 4,33% 86b
Aigua continental 5,36 3,88% 22c
Plantacions forestals 4,31 3,12% 83f
4.2 VEGETACIÓ
Biogeogràficament, l’embassament de Santa Fe està situat dins la Regió Medioeuropea, tot i
que molt a prop es troba el límit amb la Regió Mediterrània, i concretament dins la província
atlàntica que es caracteritza per tenir un clima molt humit amb hiverns relativament freds però
no gaire llargs.
Aquestes condicions climàtiques, i l’alçada de l’entorn de l’embassament que és d’uns
1.000m situen la zona en el domini de les fagedes amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum)
que, en la zona del Montseny i les Guilleries, aprofiten la humitat que porten els llevants
ascendents que provenen del Mediterrani.
A mesura que el llevant remunta les valls, com la de la riera de Gualba, les partícules d’aigua
es van condensant i cada cop proporcionen un clima més humit, fins que es poden establir les
fagedes. Però, fins arribar a aquesta formació vegetal, hi ha una transició d’altres comunitats
menys exigents.
Seguint la riera des del nucli de Gualba fins a l’embassament, aproximadament uns 5km, hom
troba en primer lloc alzinars i suredes de terra baixa que poc a poc cedeixen lloc als alzinar
muntanyencs. Un xic més amunt, quan la humitat és prou important, es substitueixen els
boscs d’esclerofil·les pels d’arbres caducifolis i els primers que hi apareixen són les rouredes
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 9
de roure sessiliflor (Quercus petrea) i les castanyedes (Castanea sativa). Finalment, quan ja
falta menys d’un quilòmetre per arribar a l’embassament, apareix la fageda.
L’àmplia vall i les petites dimensions de l’embassament determinen un entorn poc variable i
per tant una varietat molt baixa de comunitats vegetals. Per aquest motiu el tipus d’hàbitats
que hi ha a la zona és molt homogeni i pràcticament dominat per la fageda (vegeu taula 2).
Taula 2. Hàbitats presents en una franja de 500m al voltant de l’embassament, segons el mapa
d’hàbitats de Catalunya del Sistema d’Informació Ambiental del Departament de Medi Ambient.
Codi Descripció
22c Estanys (i embassaments) de terra baixa i de l'estatge montà, incloent, si és el cas, les formacions helofítiques
associades
35c Prats acidòfils i mesòfils, amb Agrostis capillaris i Potentilla montana, de l'estatge montà del Montseny
41b Fagedes mesòfiles i xeromesòfiles
41c Fagedes acidòfiles pirenaico-occitanes
44e Vernedes (i pollancredes) amb Circaea lutetiana, de l'estatge montà, pirenaico-catalanes
83f Plantacions de coníferes
86b Àrees urbanitzades, amb claps importants de vegetació natural
Seguidament es descriuen de forma breu les principals comunitats que hom pot trobar als
voltants de l’embassament:
La fageda
L’entorn de Santa Fe de Montseny es caracteritza per la presència d’una magnífica fageda.
Per tant el faig (Fagus sylvatica) és l’espècie dominant i sovint està acompanyat pel roure de
fulla gran (Quercus petraea), el trèmol (Populus tremula), algun castanyer (Castanea sativa) i
alguns altres arbres caducifolis.
En general pertany al grup de les fagedes amb el·lèbor verd (Helleboro-Fagetum) que és el
tipus de fageda més difós a Catalunya i s’estén des del Capcir fins al Montseny, ocupant la
zona altimontana (1.000-1.400m).
Aquesta fageda es caracteritza per tenir un sotabosc molt pobre en espècies herbàcies i
arbustives. El faig requereix grans quantitats d’aigua i desenvolupa arrels molt potents que
n’absorbeixen tanta com poden, competint amb la resta d’espècies vegetals. Tot i això,
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 10
l’el·lèbor verd (Helleborus viridis) i el buixol (Anemone nemorosa) poden trobar-se amb
facilitat a l’ombra d’aquest arbre.
En alguns vessants on el substrat és més silici hi apareix una altra varietat de la fageda que és
molt més acidòfila. Es tracta de la fageda amb descàmpsia (Luzulo niveae-Fagetum) que
prospera en vessants molt inclinats. Generalment es caracteritza per la presència de grans
masses nues de sòl, tant sols cobertes per grans catifes de molsa, i sembla que creix en sòls
netejats de nutrients per les aigües d’escorrentia superficial.
Els prats
Consisteixen en antics camps de conreu que s’han omplert d’herbes que representen l’inici del
procés colonitzador cap a una etapa evolutiva de la fageda. En alguns casos hi apareixen
grups d’arbusts, sobretot prop de les fagedes, que denoten aquesta evolució amb etapes de
successió més madures.
En general són prats acidòfils i mesòfils, amb (Agrostis capillaris) i (Potentilla montana),
típics de l'estatge montà del Montseny.
Les comunitats de ribera
Aigües avall de l’embassament, la riera de Santa Fe, tributària de la de Gualba, està
acompanyada per un bosc de ribera en força bon estat de conservació en el que l’espècie
dominant és el vern (Alnus glutinosa). Per tant, la comunitat de ribera està formada per la
verneda típica (Alinetum catalaunicum) que és la més estesa per les muntanyes humides
catalanes.
Aquesta formació vegetal ocupa les zones riberenques on el nivell freàtic està a l’abast de les
seves arrels ja que, al vern, li agrada de tenir-les sempre dins de l’aigua. Al llarg de la riera és
fàcil de localitzar trams on encara s’hi forma un bosc en galeria en el que es toquen les
capçades dels arbres de cadascun dels dos marges de la riera. En aquests trams es produeix un
intens ombrejat sobre la llera que implica una baixa producció primària dins les aigües com a
conseqüència que a les algues els falta llum útil per realitzar la fotosíntesi.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 11
El vern sol estar acompanyat pel freixe de fulla gran (Fraxinus excelsior), l’avellaner (Corylus
avellana), el saüc (Sambucus nigra) i el sanguinyol (Cornus sanguinea). L’estrat herbaci està
molt ben representat i s’hi pot trobar l’herba de les encantades (Circaea lutetiana) entre
d’altres espècies.
4.3 FAUNA VERTEBRADA
Peixos
El tram de la riera en el que es situa l’embassament pertany a la zona del barb i es caracteritza
per tenir unes aigües no gaire fredes i una velocitat del corrent més o menys moderada.
Donat que l’embassament de Santa Fe és molt petit i no té un especial interès per a l’ús
recreatiu de la pesca no presenta espècies introduïdes, a excepció feta de la carpa (Cyprinus
carpio). Tot i això, es podria discutir si la truita (Salmo trutta) que hi existeix és o no
autòctona d’aquesta zona donat que alguns autors consideren que originàriament no habitava
en aquest tipus de rieres.
A part d’aquestes dues espècies, en l’embassament i la riera també s’hi pot trobar el barb de
muntanya (Barbus medidionalis) i la bagra (Squalius cephalus).
Amfibis
L’entorn de l’embassament, el clima humit de la zona i la fageda que proporciona un medi
amb un sòl força humit fan de la zona un bon indret per la presència d’aquest tipus d’espècies.
Alguns, com la granota verda, sempre es troben pels marges de la làmina d’aigua mentre que
d’altres, com el tòtil i la salamandra es poden observar per la fageda.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 12
Rèptils
Dins les aigües de l’embassament de la Santa Fe sols hi podem trobar la serp d’aigua.
Als voltants de l’embassament hom pot trobar diverses espècies de rèptils d’ambients humits
com el lluert, la serp d’Esculapi i l’escurçó. Tot i això, són molt més freqüents en els vessants
solells on hi abunden afloraments rocosos i hi ha moltes zones obertes i ben irradiades pel sol.
Ocells
Als voltants de l’embassament no hi ha una varietat molt gran d’hàbitats i sols distingim el
biòtop forestal, l’agrícola i l’aquàtic. Tot i això, la situació de l’embassament entre la regió
mediterrània i l’eurosiberiana fa que el llistat d’espècies que poden veure’s per la zona és
força gran.
Mamífers
L’espai acull una fauna vertebrada molt variada gràcies a la diversitat de biòtops que es
localitzen a l’entorn de l’embassament. A més, la variació de les condicions climàtiques entre
els vessants obac i solell permet la presència conjunta d’espècies eurosiberianes i
mediterrànies, cosa que incrementa molt més la diversitat de la zona.
El grup més àmpliament representat és el que correspon a les espècies forestals. Depenen del
tipus de bosc hi trobem unes espècies o altres però en els carrascars i les rouredes situades uns
quilòmetres avall de l’embassament la diversitat és més elevada que en les fagedes del seu
voltant.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 13
Catàleg faunístic de l’entorn de l’embassament de Santa Fe
Biòtop Grup Família Nom científic Nom català
Aquàtic Amfibis Bufonidae Bufo bufo Gripau comú
Discoglosidae Alytes obstetricans Tòtil
Hylidae Hyla meridionalis Reineta meridional
Ranidae Rana perezi Granota verde
Salamandridae Salamandra salamandra Salamandra
Aus Cinclidae Cinclus cinclus Merla d'aigua
Motacillidae Motacilla cinerea Cuereta torrentera
Peixos Cyprinidae Cyprinus carpio Carpa
Squalius cephalus Bagra
Salmonidae Salmo trutta Truita comuna
Rèptils Colubridae Natrix maura Serp d'aigua
Forestal Aus Accipitridae Accipiter nisus Esparver vulgar
Circaetus gallicus Àguila marcenca
Accipiter gentilis Astor
Pernis apivorus Aligot vesper
Buteo buteo Aligot comú
Aegithalidae Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga
Certhiidae Certhia brachydactyla Raspinell comú
Columbidae Columba palumbus Tudó
Corvidae Garrulus glandarius Gaig
Cuculidae Cuculus canorus Cucut
Falconidae Falco subbuteo Falcó mostatxut
Fringillidae Fringilla montifringilla Pinsà mec
Fringilla coelebs Pinsà comú
Coccothraustes coccothraustes Durbec
Muscicapidae Muscicapa striata Papamosques gris
Oriolidae Oriolus oriolus Oriol
Paridae Parus ater Mallerenga petita
Parus major Mallerenga carbonera
Parus cristatus Mallerenga emplomallada
Parus caeruleus Mallerenga blava
Picidae Dendrocopus major Picot garser gros
Jynx torquilla Colltort
Sittidae Sitta europaea Pica-soques blau
Strigidae Athene noctua Mussol comú
Otus scops Xot
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 14
Strix aluco Gamarús
Sylviidae Phylloscopus bonelli Mosquiter comú
Sylvia cantillans Tallarol de garriga
Phylloscopus collybita Mosquiter pàl·lid
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet
Regulus ignicapillus Bruel
Regulus regulus Reietó
Cettia cetti Rossinyol bord
Sylvia borin Tallarol gros
Troglodytidae Troglodytes troglodytes Cargolet
Turdidae Turdus merula Merla
Turdus philomelos Tord comú
Luscinia megarhynchos Rossinyol
Erithacus rubecula Pit-roig
Mamífers Muridae Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc
Mustelidae Martes foina Fagina
Sciuridae Sciurus vulgaris Esquirol comú
Suidae Sus scrofa Porc senglar
Espais oberts Aus Alaudidae Lullula arborea Cotoliu
Caprimulgidae Caprimulgus europaeus Enganyapastors
Corvidae Pica pica Garsa
Emberizidae Emberiza cirlus Gratapalles
Emberiza cia Sit negre
Miliaria calandra Cruixidell
Falconidae Falco tinnunculus Xoriguer comú
Fringillidae Carduelis chloris Verdum
Serinus serinus Gafarró
Carduelis carduelis Cadernera
Carduelis cannabina Passerell comú
Carduelis spinus Lluer
Laniidae Lanius collurio Escorxador
Lanius meridionalis Botxí
Motacillidae Anthus pratensis Titella
Anthus trivialis Piula dels arbres
Pahasianidae Alectoris rufa Perdiu roja
Passeridae Passer montanus Pardal xarrec
Picidae Picus viridis Picot verd
Prunellidae Prunella modularis Pardal de bardissa
Prunella collaris Cercavores
Scolopacidae Scolopax rusticola Becada
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 15
Strigidae Asio otus Mussol banyut
Sylviidae Sylvia undata Tallareta cuallarga
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre
Sylvia communis Tallareta vulgar
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar
Cisticola juncidis Trist
Turdidae Turdus pilaris Griva cerdana
Saxicola torquata Bitxac comú
Turdus iliacus Tord ala-roig
Turdus viscivorus Griva
Upupidae Upupa epops Puput
Mamífers Arvicolidae Microtus agrestis Talpó muntanyec
Canidae Vulpes vulpes Guineu
Cervidae Capreolus capreolus Cabirol
Mustelidae Meles meles Teixó
Soricidae Sorex araneus Musaranya cua-quadrada
Talpidae Talpa europaea Talp
Rèptils Colubridae Elaphe longissima Serp d'Esculapi
Lacertidae Lacerta bilineata Lluert
Viperidae Vipera aspis Escurço pirinenc
Altres Aus Apodidae Apus apus Falciot negre
Columbidae Streptopelia turtur Tòrtora comú
Corvidae Corvus corax
Pyrrhocorax pyrrhocorax Gralla de bec vermell
Hirundinidae Delichon urbica Oreneta cuablanca
Hirundo rustica Oreneta vulgar
Ptyonoprogne rupestris Roquerol
Passeridae Passer domesticus Pardal comú
Sturnidae Sturnus unicolor Estornell negre
Sturnus vulgaris Estornell vulgar
Tichodromadiade Tichodroma muraria Pela-roques
Turdidae Monticola solitarius Merla blava
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada
Rèptils Lacertidae Podarcis muralis Sargantana roquera
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 16
4.4 PAISATGE
Morfològicament i paisatgísticament l’embassament de Santa Fe s’ubica en una vall on no hi
ha gaires contrasts i on tan sols es pot distingir una única unitat paisatgística.
Aquesta unitat discorre per una vall relativament oberta, amb una topografia de pendents
moderats i amb desnivells no gaire pronunciats. El fons escènic està format per una superfície
forestal molt densa, dominada pel faig, amb el turó de l’Home al fons.
Des de la presa es contempla l’intens verd dels boscs que s’enfilen pels vessants de les serres
laterals. El contrast cromàtic més significatiu es produeix durant els mesos de tardor, quan als
faig se’ls marceixen les fulles i apareixen les tonalitats marronoses. Durant la primavera i
l’estiu, però, el contrast més significatiu és el que ofereix el color verd-blavós de la pròpia
làmina d’aigua de l’embassament. Aquesta esdevé un aspecte paisatgístic considerable donat
que s’adequa a la topografia de l’entorn.
La presa, amb el disseminat d’edificacions que componen el nucli de Santa Fe de Montseny
situat a la cua de l’embassament i la seva carretera d’accés són els únics factors que denoten
l’acció antròpica en el paisatge.
En general, aquest tram de l’embassament es situa en un entorn molt natural i d’un molt alt
valor de conservació.
4.5 AFECCIONS PER ESPAIS D’INTERÈS NATURAL
L’àmbit territorial ocupat per l’embassament de Santa Fe es situa dins els límits del Parc
Natural del Montseny i dins l’EIN del Massís del Montseny que està inclòs en el Pla d’Espais
Interès Natural (PEIN) (Decret 328/1992 de 14 de desembre).
D’altra banda, l’embassament no està dins de cap zona catalogada oficialment com a
pertanyent a la Xarxa Natura 2000 (LIC) (Directiva 79/409/ CEE i Directiva 92/43/CEE) ni
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 17
inclosa dins el catàleg de Zones Humides de Catalunya, elaborat pel Departament de Medi
Ambient, ni a la llista de Ramsar.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 18
5. DESCRIPCIÓ DEL MEDI SOCIOECONÒMIC
L’àmbit territorial on es situa l’embassament de Santa Fe forma part del municipi de Fogars
de Montclús, dins de la comarca del Vallès Oriental. Des de començaments de segle, aquesta
comarca ha experimentat un increment constant de la seva població. Actualment presenta una
densitat de població bastant alta, al voltant d’uns 377 habitants/km², enfront de la mitjana de
casi 200 habitants/km² pel conjunt de Catalunya.
Si comparem l’evolució de la població del Vallès Oriental amb la de Catalunya durant els
darrers 20 anys (taula 3) s’observa que en tots dos casos augmenta, encara que de formes
diferents. Així, mentre a nivell comarcal la població ha augmentat 42,8%, a nivell català tan
sols ha augmentat un 6,5%.
Taula 3. Evolució de la població a Catalunya i a la comarca del Vallès Oriental.
1981 1986 1991 1996 1999 2001
Vallès
Oriental225.060 241.854 263.538 285.863 302.366 321.431
Catalunya 5.956.414 5.978.638 6.059.494 6.090.040 6.208.817 6.343.110
L’any 2001 la població del Vallès Oriental era de 321.431 habitants amb un 31,2% a les
ciutats de Granolles amb 53.105 habitants i Mollet del Vallès amb 47.270 habitants. El teixit
industrial ha creat una notable activitat urbanitzadora, tant per la construcció de grans
polígons industrials i ciutats dormitori com per la construcció de segones residències, i alguns
municipis, com ara Granollers, capital de la comarca, Mollet o Parets, tendeixen a formar
conurbacions amb els municipis veïns, mentre que la població dels nuclis més petits de
muntanya i la del típic poblament vallesà de masies disperses tendeix a desaparèixer.
El municipi de Fogars de Montclús, seguint la dinàmica de les poblacions allunyades de les
zones industrials, presenta una tendència poblacional regressiva i constant des de
començaments del segle XX.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 19
Taula 4. Evolució de la població en el municipi de Fogars de Montclús des de començaments
del segle XX.
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001
Fogars de Montclús 811 801 762 751 912 664 586 360 275 247 352 313
Evolució de la població(anys 1900-2001)
0100200300400500600700800900
1.000
1900
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1980
1990
2000
Anys
Po
bla
ció
Fogars de Montclús
L'economia del Vallès Oriental va enregistrar el 1999 un increment del PIB del 3,97%, mig
punt superior a la mitjana de tot Catalunya. El fort dinamisme de la comarca es reflecteix
també en la taxa anual acumulada del PIB durant la dècada dels noranta, la quarta més
elevada de Catalunya amb un 2,6% (2,4% per al conjunt de Catalunya). Hi han contribuït
especialment els serveis (sobretot el comerç), la construcció i la indústria, amb uns índexs de
creixement del 4,4, el 9,3 i el 2,8%, respectivament.
La indústria és el fonament primordial de l’economia i els sectors principals en són el
metal·lúrgic, el químic, l’alimentari, el tèxtil, el de la construcció i altres com el de
l’electrònica, la fusteria, la indústria de la pell, etc. L’activitat agrícola s’ha anat reduint en les
últimes dècades a causa del desenvolupament de la indústria i la urbanització. Actualment hi
predomina l’agricultura de secà dedicada principalment als cereals, el farratge, els llegums, la
vinya, els fruiters, les patates i les oliveres, mentre que el sector de regadiu se centra en el
conreu dels cereals, el farratge, les patates, els llegums i els productes de l’hort. D’altra banda,
la ramaderia continua tenint una certa rellevància i en destaca la cria del boví, el porcí i
l’avicultura.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 20
6. SITUACIÓ ACTUAL I ZONIFICACIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI
6.1 USOS I APROFITAMENTS RECREATIUS ACTUALS
L’embassament de Santa Fe no té una gran potencialitat per albergar activitats lúdiques i
recreatives associades a l’aigua tot i el seu entorn de gran valor paisatgístic ja que es tracta
d’un embassament petit respecte a la làmina d’aigua.
Actualment no està sotmès a una gran pressió per part d’activitats recreatives lligades a
l’aigua.
L’accés a l’embassament es pot fer seguint un camí de terra que surt del Centre d’Informació
de Can Casades (Santa Fe-Fogars de Montclús-carretera de Sant Celoni a Viladrau, Km. 21).
Aquest camí envolta l’embassament i el creua per la mateixa presa.
Respecte a la navegació de qualsevol tipus , l’embassament no presenta característiques
adequades ja que la geometria de l’embassament és massa petita per aquesta pràctica
esportiva. No s’ha detectat cap activitat lligada a la navegació ni interès en promoure-la.
Respecte a la pesca, l’embassament de Santa Fe pertany a un tram lliure i per tant s’hi pot
pescar sense necessitat de disposar de permís.
En l’actualitat la demanda de pescadors no és gaire important per bé que en el riu s’hi
localitza la truita comuna. No es realitzen repoblacions de truita en l’embassament.
En general, els pescadors es situen al marge dret, on l’accés a l’aigua és molt més senzill que
al marge esquerre.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 21
6.2 ESTUDI DE LA DEMANDA
La demanda actual d’espais lliures en plena natura, fa que els embassaments siguin una zona
possible per a la pràctica de determinats usos recreatius. En aquest punt es pretén analitzar i
establir la situació dels usos recreatius que actualment es duen a terme a l’embassament de
Santa Fe. Per això s’ha realitzat una sèrie d’enquestes als visitants de l’embassament i s’ha
contactat amb les entitats amb interessos a l’explotació de l’embassament.
Els objectius fonamentals de l’estudi de la demanda són:
• Avaluar els aspectes qualitatius i quantitatius relacionats amb els usos i els usuaris.
• Conèixer l’opinió dels visitants enquestats sobre la situació actual de l’embassament i
les expectatives i els interessos dels usuaris, amb la finalitat d’avaluar-ne d’una
manera adequada les propostes i conèixer el grau de consens enfront de la futura
regulació d’usos recreatius.
• Predir, avaluar i evitar els problemes que es puguin derivar de la demanda existent i
definir les línies mestres de la normativa que es proposarà.
Aquest estudi de la demanda es desenvolupa en dos punts: en primer lloc, l’estudi dels
visitants i de les activitats recreatives que serà la base per definir els usos públics actuals.
En segon lloc, s’han recollit les necessitats i inquietuds de les entitats amb interessos d’usos
recreatius de l’embassament, que podrien considerar-se demandes potencials. Ambdues
demandes, indicaran la possible zonificació de l’embassament.
És necessari valorar la demanda global que afecta l’embassament, donat que hi ha una relació
indubtable entre totes les activitats.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 22
6.2.1 Estudi dels visitants i les activitats recreatives.
Per a conèixer la situació actual de l’embassament i el seu entorn, durant el mes d’agost de
l’any 2003, s’han realitzat enquestes als visitants.
Els objectius d’aquestes enquestes han estat:
-Identificar les àrees recreatives i el seu ús particular.
-Valorar la importància de les diferents àrees recreatives de l’embassament.
-Conèixer la distribució dels visitants entorn a l’embassament.
-Servir de suport a les propostes i recomanacions d’actuacions que s’indiquin.
Les consideracions que es fan a continuació deriven no tan sols de l’anàlisi de les enquestes
realitzades que, sens dubte, no poden considerar-se com una mostra estadística per treure’n
conclusions, sinó també dels contactes realitzats amb entitats amb interessos més o menys
directes a l’embassament i a les activitats que s’hi desenvolupen o podrien desenvolupar-s’hi.
Aquestes entitats han estat:
- Departament de Gestió de Recursos i Explotació (Agència Catalana de l’Aigua)
- Parc Natural del Montseny
- Ajuntament de Fogars de Montclús
- Bestmann Green Systems Ibérica S.L.
- Naturalea Conservació S.L.
S’ha intentat reiteradament parlar amb algun representant del titular de la presa, PICSSA,
però no ha estat possible. En tot cas no s’ha considerat imprescindible aquest contacte donat
que el règim d’explotació normal de l’embassament no ha afectat mai al mateix com a peça
significativa lligada a usos lúdics del parc, fonamentalment, part d’itineraris de determinades
excursions senyalitzades per la zona.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 23
En tot cas, s’ha detectat, a través de les converses amb els responsables del Parc, la idea de
que l’autoritat del titular de la concessió per l’aprofitament hidroelèctric de l’embassament va
més enllà de la que realment li correspon d’acord a la legislació vigent.
A continuació es presenten els gràfics que recullen les dades obtingudes a les enquestes:
Est
udi T
ècni
c Ju
stifi
catiu
de
l’Ord
enac
ió d
els
Uso
s R
ecre
atiu
s a
l'Em
bass
amen
t de
San
ta F
e
Mem
òria
24
PR
OC
ED
ÈN
CIA
DE
LS
VIS
ITA
NT
S
54
44
5
20
11
47
42
52
25
42
4
0510152025TerrassaBadalona Mollet de Vallés Llinars del VallésCàmping
BarcelonaMataróGirona
Arenys MuntSant CeloniGranollers Sant Boi de Llobreg
SabadellTiana
Llinars Santa Coloma Lliça d'AmuntLa Rioja
OR
IGE
N
VISITANTS (%)È
PO
CA
DE
VIS
ITA
DE
LS
VIS
ITA
NT
S
5
51
1113
20
0102030405060
Primav
era
Estiu
Hiverm
Tardo
r
Indife
rent
ÈP
OC
A
VISITANTS (%)
FR
EQ
ÜÈ
NC
IA D
E L
A V
ISIT
A
44
47
99
18
9
05101520253035404550
Prim
erco
p2-
3 la
setm
ana
Un
al m
esU
n ca
datr
esm
esos
Tre
s ca
daan
yD
os c
ada
any
Una
cad
aan
y
CO
PS
VISITANTS (%)
TE
MP
S D
E P
ER
MA
NÈ
NC
IA D
EL
S V
ISIT
AN
TS
15
35
40
11
051015202530354045
Una
hor
aM
atí/T
arda
Tot
el d
iaM
és d
'un
dia
TE
MP
S
VISITANTS (%)
Est
udi T
ècni
c Ju
stifi
catiu
de
l’Ord
enac
ió d
els
Uso
s R
ecre
atiu
s a
l'Em
bass
amen
t de
San
ta F
e
Mem
òria
25
TIP
US
DE
VIS
ITA
NT
S
15
27
40
18
051015202530354045
Indi
vidu
alP
arel
laF
amili
aG
rups
d'a
mic
s
NO
MB
RE
DE
VIS
ITA
NT
S
VISITANTS (%)E
DA
T D
EL
S V
ISIT
AN
TS
42
4
4247
2
05101520253035404550
De
0 a
5
De
5 a
14
De
15 a
24
De
25 a
44
De
45 a
64
Més
de
65
AN
YS
VISITANTS (%)
DA
TA
DE
LA
VIS
ITA
AN
TE
RIO
R
22
25
11
15
27
051015202530
Infe
rior
al m
esIn
ferio
r a
l'any
D'u
n a
cinc
anys
Més
de
cinc
anys
Prim
er c
op
DA
TA
VISITANTS (%)
MO
VIL
ITA
T D
EL
S V
ISIT
AN
TS
22
31
47
05101520253035404550
Es
qued
en a
la z
ona
recr
eativ
aE
s m
ouen
al v
olta
nt d
el'e
mba
ssem
ent
Vis
iten
altr
es z
ones
AC
TIT
UD
VISITANTS (%)
Est
udi T
ècni
c Ju
stifi
catiu
de
l’Ord
enac
ió d
els
Uso
s R
ecre
atiu
s a
l'Em
bass
amen
t de
San
ta F
e
Mem
òria
26
AC
TIV
ITA
TS
DE
LS
VIS
ITA
NT
S
30
1718
21
31
12
7
05101520253035
Passe
jar un
a esto
naExc
ursio
ns
Dinar z
ona p
rope
raDes
cans
Pesca
Rutas B
TT
Sky
Nedar
Altres
AC
TIV
ITA
T
VISITANTS (%)A
SP
EC
TE
S Q
UE
DE
SA
GR
AD
EN
AL
S V
ISIT
AN
TS
25
3
1310
2
35
210
0510152025303540
Escom
brer
ies Sobre
explo
tació Falt
a d'eq
uips
Acces
sos
Oscil·l
ació
de l'a
igua
Falta d
'infor
mació
Qualita
t de l
'aigu
a
Degra
dació
de l'e
ntorn
Indife
rent
AS
PE
CT
ES
QU
E D
ES
AG
RA
DE
N
VISITANTS (%)
VA
LO
RS
QU
E D
ES
TA
QU
EN
EL
S V
ISIT
AN
TS
DE
L
'EM
BA
SS
AM
EN
T
2929
22
17
1110
05101520253035
Tra
nqui
litat
P
aisa
tge
Pes
caP
ràct
icar
espo
rts
Oci
Fun
ció
didà
ctic
aT
empe
ratu
raag
rada
ble
VA
LO
R
VISITANTS (%)
MIL
LO
RE
S P
RO
PO
SA
DE
S P
EL
S V
ISIT
AN
TS
87
69
79
1516
11
7
41
024681012141618
Zona d
e ban
y Acces
sos Ber
enad
ors
Fonts
Act. P
rogr
amad
es
WC
Neteja
Senya
litzac
ió
Infor
mació
turíst
ica Embarc
ader
Orden
ar el
s uso
sPes
ca
MIL
LO
RE
S
VISITANTS (%)
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 27
Analitzant les dades anteriors s’elaboren uns prototips dels diferents visitants i es valoren els
diferents aspectes de les enquestes. Cal insistir en que el reduït número d’enquestes
realitzades no permet donar a les mateixes cap valor estadístic, per la qual cosa s’han
d’entendre els comentaris següents com una interpretació qualitativa dels resultats i no com
una caracterització rigurosa dels visitants de l’embassament.
Procedència.
La major part de visitants procedeix de nuclis propers, considerant com a nucli proper la
ciutat de Barcelona.
Característiques dels visitants.
Tot i no poder parlar d’una tipologia predominant, sí que es destaca la presència de grups
familiars. Sens dubte la proximitat del Centre d’Interpretació del Parc de Can Casades,
l’Escola de Natura Can Lleonart i l’Hostal de Santa Fe fan d’aquest indret del Parc un lloc
especialment adeqüat per grans i petits.
Freqüència de la visita.
Per la freqüència de les visites es pot parlar d’uns visitants fidels i d’uns altres que vénen
guiats per l’interès de conèixer el Parc Natural del Montseny, però sense una idea de repetir la
visita.
Època de visita.
L’estiu és l’estació preferida pels visitants que probablement busquen, entre d’altres coses,
fugir de la calor en un entorn fresc propiciat pel fantàstic entorn natural que ofereix el parc.
Temps de permanència del visitant a l’embassament.
Un 45% de visitants que s’estan tot el dia i un 35% que hi estan un matí o una tarda indiquen
que l’entorn del pantà de Santa Fe té un interés per sí mateix, a banda d’estar integrat en el
conjunt del Parc Natural del Montseny.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 28
Valors que destaquen els usuaris.
El paisatge i la tranquil.litat són, amb diferència, els valors positius més destacats pels
visitants.
Valors que desagraden als visitants.
La falta d’informació és l’aspecte que més desagrada als visitants. Això és paradoxal ja que
molt a prop de l’embassament està Can Casades, un dels centres d’informació del parc.
La presència d’escombraries és el segon aspecte desagradable segons els enquestats.
Indicacions dels usuaris sobre les possibles millores a les instal·lacions.
Lligats als aspectes desagradables, els visitants proposen millores de senyalització i neteja.
La majoria dels usuaris sí recomanarien la visita de l’embassament a les seves famílies, grups
d’amics o coneguts. Una petita part que no ho recomanarien es basen en impedir que en un
futur es pogués massificar l’embassament.
6.2.2 Demanda d’activitats nàutiques
Les característiques geomètriques de l’embassament, molt petit, fan de Santa Fe un
embassament molt poc adequat per a les activitats nàutiques.
No hi ha cap tipus de pressió de demanda d’activitats de navegació.
6.3 ZONIFICACIÓ DE L’EMBASSAMENT I EL SEU ENTORN
En la zonificació es tracta de definir sectors homogenis per facilitar, més endavant, la seva
avaluació enfront dels usos que suporten i a les propostes que s’indiquin. En general es
defineixen per a cada sector la tipologia dels usos recreatius actuals que suporta i la que
podria suportar en base a les seves característiques i demanda potencial detectada.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 29
Donada la minsa existència i demanda d’activitats recreatives, lligades estrictament a
l’embassament,així com les reduïdes dimensions de l’embassament, la zonificació de
l’embassament queda reduïda la delimitació de 3 zones.
Al plànol 5 (Usos actuals) s’ha utilitzat la mateixa numeració de les zones.
Sector 1: Zona de pesca. Marge dret
L’embassament de Santa Fe és una zona lliure de pesca. La petita platja que es crea al marge
dret quan descendeix la cota d’aigua és utilitzada pels practicants d’aquesta activitat.
Sector 2: Zona de bany. Marge dret
La platja esmentada al punt anterior pot ser utilitzada per les persones que desitjen banyar-se a
l’embassament.
Sector 3 : Zona de Seguretat
Aquesta zona és la immediata a la presa. No està balissada i hi estan prohibits tots els usos
recreatius, atès el risc que comporta la proximitat als dispositius de desguàs.
Zona d’excursions
Aquesta zona no s’ha marcat als plànols ja que realment les possibilitats d’excursions i
itineraris per a passejades a peu o en bicicleta de muntanya són múltiples, i de fet excedeixen
l’àmbit geogràfic inclós als plànols d’aquest estudi. Malgrat això es vol fer esment aquí d’una
zona “d’excursions” per deixar palès l’existència d’itineraris senyalitzats i recomanats per
excursions al parc.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 30
7. ANÀLISI I DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ ACTUAL. PROPOSTES
I RECOMANACIONS
7.1 ANÀLISI I DIAGNÒSTIC
Com ha quedat dit la presa de Santa Fe té com a ús prioritari la producció d’energia
hidroelèctrica . Això, juntament amb les reduïdes dimensions de l’embassament, el fa un
indret poc adequat per activitats recreatives lligades a l’aigua, fora de la pesca.
La utilització de l’embassament com a àrea d’activitats recreatives no sembla que es pugui
desvincular de la gestió general del Parc Natural del Montseny.
7.2 PROPOSTES D’USOS I RECOMANACIONS.
Un cop avaluada la situació actual, seleccionarem aquelles activitats i propostes d’actuacions
que són compatibles amb les finalitats prioritàries de l’embassament de Santa Fe.
S’ha de mantenir la qualitat ambiental dels recursos afectats com és l’aigua i els marges de
l’embassament. L’ordenació de les activitats recreatives actuals han de repercutir en la
satisfacció de les experiències recreatives dels visitants, alhora que cal garantir la qualitat i la
integritat dels recursos afectats.
Per tot això, en aquest punt es pretén fer una classificació i planificació de les actuacions
actuals i futures que es poden realitzar a l’embassament. Per a dur a terme això ens basem en
les enquestes realitzades als visitants a l’embassament i entitats interessades a l’explotació de
l’embassament i a l’estudi del medi receptor.
S’han qualificat els diferents usos en Compatible i Incompatible. Usos compatibles són
aquells que es poden realitzar sense generar impactes importants. La qualificació es resumiria
en el següent esquema:
• Compatible
AdmissibleActivitatPreferentActivitat
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 31
• Incompatible
La distinció entre preferents i admissibles vol marcar un cert grau de priorització que pot
servir a l’hora d’establir programes d’actuacions.
La compatibilitat entesa com possibilitat de realitzar diferents activitats a l’embassament no
presenta problemes donat que amb una organització mínima dels paràmetres espai i temps, no
han de produir-se activitats excloents en un embassament com Santa Fe.
A continuació es descriuen els objectius i els criteris que s’han tingut en compte i el conjunt
d’actuacions que es proposen:
Objectius i criteris
Els objectius concrets que es pretenen assolir amb aquest estudi són els següents:
• Preservar l’entorn natural mitjançant la restauració de les zones degradades i
conservació de l’ecosistema.
• Ordenar l’ús públic, donar pautes per la zonificació de les activitats, atenuar els
impactes i afavorir la sensibilització ambiental dels ciutadans.
En definitiva, es tracta de regular els usos permetent que siguin adients i compatibles amb la
finalitat de l’explotació de l’embassament. S’intenta harmonitzar el que és natural amb el que
és afegit, possibilitant d’aquesta manera el gaudiment i augmentant l’economia de la zona.
Dels criteris aplicats es poden destacar els següents:
• Respectar sempre el caràcter prioritari de l’embassament com a infraestructura
hidràulica per a aprofitament hidroelèctric.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 32
• Adequar la demanda dels usos recreatius existents amb la capacitat dels recursos de la
zona.
Les propostes que es desenvolupen a continuació, i que es valoraran més endavant, s’han
dividit en tres punts: adequació i restauració del medi natural, ordenació dels usos recreatius i
recomanacions.
7.2.1 Propostes d’adequació i restauració del medi natural
La construcció de l’embassament va portar aparellada la necessitat de la desforestació del vas
que es va dur a terme fins la cota que es va considerar estrictament necessària i que va ser una
mica per sobre de la cota del sobreeixidor, 1.079,51 m, per tal de tenir una franja de seguretat.
Apart d’això la construcció de la tancada no va generar cap impacte que faci necessari, ara,
actuacions de tipus reforestació o revegetació.
En resum, no es considera necessària cap mesura de restauració mediambiental de l’entorn de
la presa.
7.2.2 Propostes d’ordenació dels usos recreatius
Es tracta de concentrar els usos recreatius de tot l’embassament en zones concretes i potenciar
els existents que són la pesca i les excursions pels voltants de l’embassament, que, un cop
més, s’ha de recordar que està integrat dins del Parc Natural del Montseny. Les actuacions
que es detallen a continuació són aquelles la regulació de les quals és competència de
l’Agència Catalana de l’Aigua:
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 33
Abalisament
Amb aquesta activitat es tracta d’indicar clarament les limitacions d’usos i/o accessos dins de
la làmina d’aigua de l’embassament. Cal abalisar la zona de seguretat per part del titular de la
presa, tot i la prohibició de tot tipus de navegació actualment vigent a l’embassament.
Activitats al marge dret de l’embassament
• Activitat compatible i admissible: Pesca.
• Activitats incompatibles: Bany i acampada lliure.
Zona de seguretat
Aquesta zona és la immediata a la presa. Està pendent d’abalisament i estan prohibits tots els
usos recreatius atès el risc que comporta la proximitat dels dispositius de desguàs.
Senyalització
La competència sobre aquesta activitat pot considerar-se compartida amb el Parc Natural,
especialment en allò que fa referència a rutes i itineraris per a visitants del parc.
Es poden definir quatre grans blocs d’elements informatius visuals.
El primer inclou els plafons informatius de les característiques de l’embassament i el seu
entorn i l’ordenació d’usos existents.
En el segon hi ha els senyals característics d’usos permesos, com també els accessos a cada
zona.
El tercer seria el corresponent a les rutes, activitats i els senders existents a l’entorn de
l’embassament.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 34
L’últim inclou les indicacions que suposen una restricció i/o prohibició d’usos i accessos.
7.2.3 Recomanacions
Les actuacions exposades en aquest apartat no són competència directa de l’Agència Catalana
de l’Aigua:
Zona d’excursions
Aquesta zona no s’ha marcat als plànols ja que realment les possibilitats d’excursions i
itineraris per a passejades a peu o en bicicleta de muntanya són múltiples, i de fet excedeixen
l’àmbit geogràfic inclós als plànols d’aquest estudi. Malgrat això es vol fer esment aquí d’una
zona “d’excursions” per deixar palès la possibilitat de considerar o potenciar el pantà de Santa
Fe com un punt important al Parc Natural del Montseny.
Guia de l’embassament
Amb la finalitat d’integrar l’embassament en l’entorn social i econòmic de la comarca i de
realçar-ne els indubtables atributs naturals és recomanable elaborar una guia de
l’embassament tan completa com es pugui, en quadricromia, de caràcter eminentment
descriptiu i de lectura amena, en la qual s’informi de les possibilitats recreatives i dels serveis
i la regulació de l’embassament.
Lleure passiu
Val a dir que, donat que l’embassament està integrat dins del Parc Natural del Montseny
sembla que ha de ser des d’aquest organisme que es regulin, promocionin i coordinin totes les
activitats lligades al gaudiment d’una natura tan privilegiada com el Montseny.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 35
8. DIRECTRIUS I NORMATIVA PER A LA REGULACIÓ DELS USOS
COMPATIBLES
L’objectiu d’aquest apartat és establir unes propostes de regulació bàsiques de totes les
activitats recreatives que es desenvolupen actualment a l’embassament. Es recull la normativa
i les directrius relacionades amb les activitats i els usos compatibles més importants.
La classificació vigent de l’embassament, segons la “Resolució de Junta d’Aigües de 10 de
gener de 1995, sobre classificació del embassaments compresos en les Conques Internes de
Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i ús de banys”
estableix la prohibició de la navegació (rem, vela o motor) a l’embassament de Santa Fe, així
com restriccions al bany, degut a les petites dimensions de l’embassament.
8.1 ACTIVITATS NÀUTIQUES
Donat que no s’ha detectat cap interès significatiu per portar a terme activitats lligades a la
navegació a l’embassament de Santa Fe i explicades les caracterísques de l’embassament que
el fan del tot inadequat per aquest tipus d’activitats, es proposa mantenir la classificació
vigent respecte a la prohibició de navegar a l’embassament.
8.2 BANY
D’altra banda, pel que respecta a l’ús de bany, atès que no existeixen instal.lacions que
poguessin ser utilitzades per visitants que volguessin banyar-se, atès que no s’ha detectat cap
interès per aquest tipus d’ús, atès que les dimensions de l’embassament són petites i la zona
de pesca abarca la pràctica totalitat de la làmina d’aigua, i, finalment, atès que la zona de
seguretat, actualment no abalisada, ocupa un percentatge important de l’embassament, es
proposa el canvi de classificació de l’embassament respecte a l’ús de bany de B a A, és a dir,
prohibició del bany a l’embassament.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 36
8.3 PESCA
L’embassament de Santa Fe pertany a un tram lliure i per tant es pot pescar sense necessitat
de disposar de permís.
9. EQUIP REDACTOR
Aquest Estudi tècnic de l’ordenació dels usos recreatius de l’embassament de Santa Fe ha
estat elaborat sota la supervisió del Departament d’Avaluacions de l’Àrea de Planificació de
l’Agència Catalana de l’Aigua i per l’empresa IBERINSA que ha comptat amb la
col.laboració de l’empresa NATURGEST.
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 37
10.BIBLIOGRAFIA
Publicacions i artícles
BORRÀS, A., F. JUNYET. (1993). Vertebrats de la Catalunya Central. Impresions
Intercomarcals, SA.
CONESA, J.A. (1997). Tipologia de la vegetació: anàlisi i caracterització. Edicions de la
Universitat de Lleida. Lleida.
DOADRIO, I. (2001). Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. Dirección
General de Conservación de la Naturaleza.
FOLCH, G., T. FRANQUESA i JM. CAMARASA. (1984). Història Natural dels Països Catalans.
Vol. VII. Vegetació. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
LLORENTE, G.A., A. MONTORI, X. SANTOS i M.A. CARRETERO. (1995). Atlas dels amfibis i
rèptils de Catalunya i Andorra. Edicions El Brau. Figueres.
RUIZ-OLMO, J. I A. AGUILAR. (1995). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Lynx
Edicions. Barcelona.
Fonts d’informació diversa
-Cartografia dels hàbitats de Catalunya. Departament de Medi Ambient. www.gencat.net/mediamb
-Censos de població. Instituto Nacional de Estadística. www.ine.es
-Dades econòmiques. Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es
- Plan Especial del Parque Natural del Montseny. Texto Normativo. Edición definitiva. (Texto
Refundido. Adaptado a la Orden Ministerial de 26 de enero de 1978. Enero de 1979).
- Inventari i diagnòstic dels embassaments particulars a les conques internes de Catalunya.
Agència Catalana de l’Aigua. Gener 2003.
Barcelona, abril de 2005
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 38
ANNEX
Regionalització del sistema fluvial a les Conques Internes
de Catalunya
Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea (2000/60/CE)
Maig 2002
FOTO
Caracterització i propostesd’estudi dels embassamentscatalans segons la Directiva
2000/60/CE del ParlamentEuropeu
Desembre 2003
5Els embassaments catalans
1.1. Introducció a la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu
Segons l’article primer d’aquesta directiva un dels objectius declarats es la
prevenció de tot deteriorament de les aigües superficials continentals, promoure
l’ús sostenible d’aquestes aigües i la posada a punt de mecanismes que permetin
reduir l’impacte de les activitats humanes sobre les aigües. Entre aquestes masses
d’aigua es troben els embassaments, catalogats segons l’article 2 - definicions 8
i 9- com massa d’aigua artificial1 i/o massa d’aigua molt modificada 2. Segons
l’article cinquè, els Estats membres vetllaran per que a cada demarcació es portin
a cap els estudis necessaris per la caracterització de les seves aigües i les
repercussions que les activitats humanes tenen sobre aquestes aigües. Una
vegada entri en vigor aquesta directiva els estats disposaran d’un termini de 4
anys per finalitzar els estudis –punt 1, article 5- i de 15 anys per la regeneració de
les masses d’aigua superficial artificials i molt modificades –punt 1, article 4-.
Com a conseqüència de totes aquestes consideracions es fa necessari l’estudi
dels embassaments del nostre Estat, portant a terme la seva caracterització i
classificació dins l’àmbit d’aquesta directiva. D’aquest estudi, s’extrauran les
mesures necessàries per la monitorització dels embassaments dins el marc imposat
per la Directiva 2000/60/CE sobre política d’aigües.
1.2. Metodologia
La metodologia que es proposa es l’estudi dels embassaments seleccionats per
l’estudi (veure taula 1.1.) al llarg de l’any 2002 i 2003, en quatre períodes coincidint
amb les diferents estacions. Amb l’ajut d’una embarcació es prendran mostres i
mesures al mig de la cubeta per les variables rellevants (veure la taula 1.2.).
S’han seleccionat els 21 embassaments dels que hi ha a Catalunya (10 a les
Conques internes i 11 a la Conca de l’Ebre). El criteri de selecció ha estat el
d’assolir l’estudi de la màxima quantitat d’aigua emmagatzemada a l’Estat amb
un esforç de recollida de mostres i de costos proporcionats. La capacitat dels
embassaments seleccionats representa el 93.7% de la capacitat total dels
embassaments catalans, amb la qual cosa ens assegurem d’assolir l’estudi i
1. «Massa d’aigua artificial»: massa d’aigua superficial creada per l’activitat humana.2. «Massa d’aigua molt modificada»: massa d’aigua superficial que a conseqüència de les alteracions físiques
i químiques provocades per l’activitat humana, ha experimentat un canvi substancial a la seva natura,designada com a tal a per l’Estat membre segons lo disposat a l’annex II de la directiva 2000/60/CE.
Capítol 1. Projecte d’estudi delsembassaments catalans.
Els embassaments catalans6
catalogació de quasi la totalitat de l’aigua
emmagatzemada a les conques
catalanes.
Cal recordar que els rius reben l’impacte
de les activitats humanes en les seves
conques i que aquests aboquen les
seves aigües en els embassaments.
Degut a la dinàmica d’aquests sistemes
els embassaments integren gran
quantitat d’informació dels processos
succeïts a la conca. Així l’estudi de les
seves variables pot proporcionar una
gran quantitat d’informació no tan sols
de l’embassament i el seu estat
(reflecteix de l’estat del riu) sinó que
també ens informarà fidelment de l’estat
de la conca.
La mesura d’un seguit de variables
físiques i químiques al llarg de la
columna d’aigua és una de les etapes
prèvies a la presa de mostres. Les
dades obtingudes en els perfils verticals
permeten seleccionar els nivells en els
que es produeixen canvis sobtats
d’alguna propietat de l’aigua i, per tant
agafar-hi les mostres per anàlisis
químiques i biològiques. En aquest
estudi s’ha emprat una sonda
multiparamètrica Turo (model T-611
Water Quality Analyser) per mesurar els
següents paràmetres: temperatura, pH,
oxigen (absolut i % de saturació),
conductivitat, terbolesa i potencial
redox.
L’energia lumínica de l’espectre de
radiació fotosintètica (400-700 nm) que
arriba a diferents fondàries es mesura
amb un sensor de llum difosa Li-Cor LI-
193SA acoblat a un Data Logger Li-
1000. La mesura de la transparència
de l’aigua s`ha realitzat amb un disc de
Secchi de 30 cm de diàmetre.
VARIABLES FISICO-QUÍMIQUES
Embassament Conca superfície conca capacitat(km2) (hm3)
Baells, la Llobregat 532 115Boadella Muga 182 62Camarasa Noguera Pallaresa 2.850 113Canelles Noguera Ribagorçana 1.628 688Escales Noguera Ribagorçana 731 152Foix Foix 290 6Llosa del Cavall, la Cardener 200 80Oliana Segre 2.675 101Flix Ebre 82.246 11Rialb Segre 3.320 402Riba-roja Ebre 79.177 210Riudecanyes Riudecanyes 31 5Sant Llorenç de Montgai Segre 7.110 10Sant Ponç Cardener 318 24Santa Anna Noguera Ribagorçana 1.757 240Santa Fe Tordera 5 1Sau Ter 1.564 169Siurana Siurana 60,4 12Susqueda Ter 1.850 233Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 2.070 205Terradets Noguera Pallaresa 2.620 23
Taula 1.1.
7Els embassaments catalans
Variables Tipus treball DetallsBiològiques
Fitoplancton identificació Mostra integrada (0-7m)Zooplancton identificació Mostra integrada (0-20 m)Clorofil·les cuantificació Mostra integrada (0-20 m)Peixos ident./cuantif. Pesca amb xarxa i elèctricaFísico-químiques
TP cuantificació Mostres a diverses profunditatsTN cuantificació Mostres a diverses profunditatsSRP cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrits cuantificació Mostres a diverses profunditatsNitrats cuantificació Mostres a diverses profunditatsSulfats cuantificació Mostres a diverses profunditatsClorurs cuantificació Mostres a diverses profunditatsAmoni cuantificació Mostres a diverses profunditatsAlcalinitat cuantificació Mostres a diverses profunditatsSólids en susp. cuantificació Mostres a diverses profunditatsTemperatura mesura PerfilConductivitat mesura PerfilPH mesura PerfilOxigen % i mg/L mesura PerfilIrradiació mesuraMesura de la profunditat del «disc de Secchi»
Per tal de reflectir al màxim les
variacions de les variables químiques
durant els períodes d’estratificació
tèrmica de la columna d’aigua, es trien
diverses fondàries de mostreig. A la
superfície s’agafa una mostra integrada
de 0 a 7 m a continuació se n’agafen
dues a fondàries situades a sota de la
termoclina i just sobre el fons. En
aquests dos darrers casos, es fa servir
una ampolla hidrogràfica UWITEC de 5
L de capacitat i es transporta fins al
laboratori dins de garrafes de plàstic
fosques de 5 litres.
Al laboratori una part de la mostra es
filtra a través de filtres Whatman GF/F
(47mm Æ) per l’anàlisi de tots els
elements dissolts, mentre que s’agafen
submostres sense filtrar per analitzar la
concentració total d’alguns compostos
(nitrogen i fòsfor total). A continuació es
comenten el procediments seguits per
cada variable analitzada. S’inclou al
finaldel present informe la bibliografia
Gran realitzant la valoració de la mostra
d’aigua amb HCl (0.01N) i elèctrode de
pH en un titrador automàtic Metrohm,
model Titrino SM 702, dels Serveis
Científic-Tècnics de la Universitat de
Barcelona. L’especiació del sistema
carbònic-carbonats per tal d’obtenir les
concentracions de carboni inorgànic
dissolt (DIC), de bicarbonats, de
carbonats així com la pressió parcial de
CO2 es realitza pel mètode de
Mackereth el al (1978).
Nitrat, sulfat i clorur. Aquests ions són
analitzats en un Cromatògraf líquid
Konik (model KNK 500-A) que té dos
tipus de detectors: el de conductivitat
és el WESCAN i el de UV/V és el
Kontron model 332. S’utilitza una
columna Waters IC-Pack Anion. Els
anàlisis es realitzen als laboratoris del
Servei Científic-Tècnic de la Universitat
de Barcelona.
Taula 1.2.
Els embassaments catalans8
Nitrit. Determinació colorimètrica amb
lectura a 543 nm en un
espectrofotòmetre Shimadzu UV-1201
i procediment metodològic descrit per
Grasshoff el al (1983).
Amoni. Determinació per colorimetria
segons el mètode de Solorzano (1969)
amb lectura a 630 nm en un Technicon
AutoAnalyzer II al Servei Científic-
Tècnic de la Universitat de Barcelona.
Fòsfor reactiu soluble (SRP).
Determinació colorimètrica pel mètode
de Murphy & Riley (1962). amb lectura
a 890 nm amb espectrofotòmetre
Shimadzu UV-1201 i segons el
procediment metodològic de Koroleff
descrit a Grasshoff el al (1983).
Fòsfor i nitrogen total. El procediment
segueix els mateixos passos descrits en
el punt anterior per a les formes
dissoltes però en aquest cas utilitzem
mostres d’aigua sense filtrar.
Sòlids en suspensió (SSP). S’obtenen
per diferència de pesada d’un filtre de
fibra de vidre Whatman GF/F (47mm Æ)
abans i després de filtrar un volum
conegut d’aigua. Abans de filtrar l’aigua
el filtre es deixa mitja hora en una estufa
el filtre es posa a refredar en un
dessecador i a continuació es pesa. La
quantitat de material particulat de l’aigua
s’obté per diferència entre els dos valors
pesats anteriors.
VARIABLES BIOLÒGIQUES.
Fitoplàncton. S’ha recollit una mostra
integrada d’aigua dels primers 7 metres
de la columna d’aigua amb un tub
flexible de 20 mm de diàmetre, llastrat
fins que l’extrem queda a ran de l’aigua.
Es tanca amb un tap i es treu tot e tub
de l’aigua, buidant-se en un recipient.
Així tindrem una mostra representativa
de les comunitats situades entre la
superfície i els 7 metres de fondaria.
Cada mostra es posa en ampolles de
Pyrex de 250 mL i es fixa en solució de
Lugol alcalí fins a una concentració
aproximada de l’1% i es guarda fins al
moment del recompte. El recompte de
cèl·lules es fa posteriorment en una
cambra de sedimentació i amb un
microscopi invertit, segons el
procediment d’Utermöhl (1958).
Pigments. El primer mètode era l’ús
d’una sonda fluorimétrica BBE
Fluoroprobe de BBE MOLDAENKE
gmgh. Aquest aparells són capaços de
mesurar les concentracions de diferents
tipus de pigments algals, mitjançant
l’emissió de llum de diferents longituds
d’ona, que provoquen l’emissió de
fluorescència dels diversos pigments.
Mesurant aquesta fluorescencia
induïda, fan els càlculs necessaris per
donar la concentració de pigments
provinents dels cuatre grups algals més
importants del fitoplàncton: cloròfits,
criptòfits, crisòfits i diatomees. El segon
mètode es basa en l’extracció dels
pigments. Es determinen per extracció
amb acetona al 90% durant 24 h de les
cèl·lules que queden retingudes en
filtres de fibra de vidre Whatman GF/F
després de filtrar un volum conegut
d’aigua. La concentració de les
clorofil·les a, b i c es calcula amb el
9Els embassaments catalans
mètode tricromàtic per comunitats
mixtes de fitoplàncton segons Jeffrey &
Humphrey (1975) segons el protocol de
Wetzel & Likens (1991), indicant-ne les
fórmules a la pàgina següent; on v és
el volum de l’extracte en mL, V el volum
d’aigua filtrada en L, Z l’amplada de la
cubeta de l’espectrofotòmetre en cm:
Sent A les absorbàncies a la longitud
d’ona que s’indica a continuació i E les
absorbàncies corregides per les
fórmules indicades anteriorment.
Zooplàncton. S’han fet pesques
verticals de 20 m amb una xarxa Apstein
de 18 cm de diàmetre de boca i 50 mm
de pas de malla. A les zones poc fondes
(<20 m) la xarxa es baixa fins a la
proximitat del fons sense arribar a tocar-
lo per evitar l’entrada de fang o la
possible pesca d’espècies bentòniques.
Les mostres es fixen amb formol fins a
una concentració final del 4%. Al
laboratori es passen les mostres per
malles de 710, 500, 250, 150, 100 i 53
mm per tal de fer una classificació del
material per mides i amb l’objectiu de
facilitar el recompte. Amb una prèvia
determinació de les espècies amb
material viu o fresc recent fixat segons
convingui, es fan a continuació els
recomptes en cambra de sedimentació
de la dilució de cada fracció de mida
per poder contar amb facilitat un mínim
de 60 exemplars. Els resultats
s’expressen per unitat de volum
Mostreig de peixos. S’han mostrejat
els peixos de 14 embassaments a
principis del 2003 en les dates
detallades a la Taula 1.3. El mostreig
de la comunitat de peixos s’ha realitzat
mitjançant pesca elèctrica des
d’embarcació (Fig. 1.2.), pesca amb
soltes de llum de malla variable i
ecosondació. La pesca elèctrica s’ha
realitzat mitjançant una embarcació
específica de pesca elèctrica 5.0-GPP
.0-GPP (Smith-Root Inc., Vancouver)
(amb voltatge fins a 1000 V o 16 A).
Aquest tipus d’aparell, que és molt més
eficient que els equips convencionals de
pesca elèctrica, és l’estàndard per a
aigües lèntiques o trams baixos de rius
als EUA i al Canadà, però probablement
és l’únic disponible a l’estat espanyol.
La pesca elèctrica només és efectiva al
litoral. Per a aigües profundes, la tècnica
de mostreig típica són les xarxes de llum
variable (Fig. 1.3. i 1.4.), que per la seva
marcada selectivitat permeten una
estimació acurada de l’estructura
poblacional 27-29, en comparació a altres
mètodes com per exemple els tresmalls.
S’han utilitzat les 10 xarxes de llum de
variable, que s’han dissenyat de 50 ×
1.5 m amb els deu pannells de 5 m de
longitud cadascun especificats a la
Taula 1.4. S’han evitat els ploms i
flotadors exteriors (per facilitar l’ús).
(1) [Chl a](mg/m
3) = C
a·v / V·Z
(2)Ca = 11.85E
664–1.54E
647–0.08E
630
(3) on E664
= A664
–A750
i E647
= A647
–A750
i E630
= A630
–A750
(4) [Chl b](mg/m
3) = C
b·v / V·Z
(5) on Cb = 21.03E
647–5.43E
664–2.66E
630
(6) [Chl c1 + c
2]
(mg/m3
) = C
c·v / V·Z
(7) on Cc1+c2
= 24.52E630
–1.67E664
–7.60E647
Els embassaments catalans10
Taula 1.5.
TSI<25
ultraoligotròfic
25<TSI<35 oligotròfic
35<TSI<55 mesotròfic
55<TSI<70 eutròfic
70<TSI hipereutròfic
Embassament Ecosondatge Pesca elèctrica Xarxes-soltes
Boadella 28/02/2003 07 i 28/02/2003 19-20/02/2003
Sau 24/02/2003 24/02/2003 26-27/02/2003
Susqueda 13/03/2003 13/03/2003 11-12/03/2003
Santa Fe 05/03/2003 05/03/2003 05-06/03/2003
Foix 17/03/2003 17/03/2003 17-18/03/2003
Riudecanyes 20/03/2003 20/03/2003 20-21/03/2003
Flix 24/03/2003 24/03/2003 24-25/03/2003
Riba-roja 26/03/2003 25/03/2033 25-26/03/2003
Sant Antoni 07/04/2003 08/04/2003 07-08/04/2003
Terradets 09/04/2003 09/04/2003 09-10/04/2003
La Baells 21/04/2003 21/04/2003 21-22/04/2003
Sant Ponç 22/04/2003 23/04/2003 22-23/04/2003
Camarasa 29/04/2003 29/04/2003 29-30/04/2003
Escales 05/05/2003 05/05/2003 05-06/05/2003
Taula 1.3.
L’augment de les llums segueix
aproximadament una sèrie geomètrica,
que suposa una major eficiència en la
capturabilitat. L’ordre de les llums s’ha
repartit (interspersed) per evitar un ordre
consecutiu que es pogués confondre
amb gradients de mides de peixos
existents en el camp.
L’ecosondació s’ha realitzat mitjançant
una ecosonda registradora Furuno FE-
450 single-beam 50º (Fig. 1.1), que
transmet un sol feix sonor amb un angle
d’incidència cap al fons de 50º i alhora
rep uns senyals elèctrics. S’han realitzat
dos transectes transversals al llarg dels
embassaments per tal de determinar la
posició de la comunitat de peixos en la
columna d’aigua.
Índex d’estat Tròfic. Es calcula d’acord
amb el mètode de Carlsson (1977). Les
fórmules i taules de referencia es
mostren a la Taula 1.5. A més, aquest
métode ha estat la base per
desenvolupar els Indexos de Potencial
Ecológic (veure capítol 4).
Llum de les xarxes que s’han utilitzat pel
mostreig en l’ordre real a la xarxa. La llum és
la de la xarxa estirada (stretch mesh), no de
nus a nus (que seria la meitat) sinó la diagonal
del rombe estirat (3 nusos).
pannell llum (mm)
1 102
2 40
3 260
4 90
5 56
6 184
7 140
8 68
9 202
10 31
Taula 1.4.
Figura 1.1.
Paràmetres Funcions del estat tròfic por paràmetre
DS (m) TSI (DS) = 60- 14,41 ln DS
Clorofil·la (mg/m3) TSI (Chl) =9,81 ln Chl + 30,6
P total (mg/m3) TSI (P tot)= 14,42 ln P tot + 4,15
- Mitjana TSI = (TSI (DS)+ TSI(Chl) + TSI (P tot)/3)
11Els embassaments catalans
Figura 1.2.
Figura 1.3.
Figura 1.4.
Exemple d’una xarxa solta de llum variable, que selecciona diferents mides depeixos i permet una estimació més acurada de la composició d’espècies i es-tructura de mides de les poblacions.
Representació de la instal·lació d’una xarxa solta (gillnet), que s’ha utilitzat enprofunditat i aigües limnètiques.
Sistema de pesca elèctrica des d’embarcació, que s’ha utilitzat al litoral.
Els embassaments catalans20
G F M A M J J A S O N D
0
10
20
30
40
50
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Vo
lum
(H
m3)
En
tra
de
s y
so
rtid
es (
Hm
3 d
ía-1
)
Cota sobreeixidor 154 mAltura presa 63 mCota Mínima: 106 mCota Coronació: 160 mCota N.M.N.: 159 mVolumen Total: 62-67 Hm3
Sup embass 364 HaTemps residencia 303 dies
% Volum
0 20 40 60 80 100
% C
ota
0
20
40
60
80
100
Embassament de Boadella
2.3. Embassament de Boadella
Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques
21Els embassaments catalans
ºC6 8 10 12 14 16 18 20
0
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3tardor
Embassament de Boadella
Criptòfits
Temperatura
Diatomees
Total clorofil·les
Cianòfits
Cloròfits
Perfils de pigments algals
ºC6 8 10 12 14 16 18 20
0
5
10
15
20
25
hivernµg/L0 1 2 3 4 5
ºC6 8 10 12 14 16 18 20
0
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3 4
primavera
ºC10 15 20 25 30
0
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3 4 5
estiu
Els embassaments catalans22
Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 440 300 352 364 71K(m-1) 0,489 0,629 0,375 0,577 0,518 0,111
Embassament de Boadella
primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 2,70 5,62 1,30 2,70AFDW (mg/L) 0,00 3,75 0,20 1,20% mat. Org 100,00 33,27 84,62 55,56
Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 24,22 27,18 15,97 30,97
P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + - - -Chlamydomona sp - - - +Chlorella sp - + - +Coelastrum microporum + - - -Crucigenia quadrata - + + +Crucigenia tetrapedia + - - +Kirchneriella lunaris - - - +Oocystis sp - - + -Pediastrum tetras - + - -Pediastrum duplex + - + -Scenedesmus acuminatus - - - +Scenedesmus arcuatus + - - -Scenedesmus quadricauda - - - +Sphaerocystis schroeteri - + + -Tetraedrom minimun - - + -DESMIDEACIESClosterium aciculare + - - +Cosmarium sp + - + +Staurastrum sp + - - -DIATOMEESAsterionella formosa - - + +Coconei sp - - - +Cyclotella meneghiniana - + + +Cyclotella sp - - - -Cymbella sp + - - +
P E T HFragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + - - -Fragilaria sp 2 - + - -Melosira af itálica + - - -Melosira sp af varians + - + -Navicula sp - + - -Pinnularia sp - - + -CRYPTÒFITSCryptomona erosa + - + +Cryptomona sp af ovata + - - +Cryptomona sp/oblonga - + + -Rhodomona minuta + + - +XANTÒFITSDrynobrion sp + - - +Tribonema sp - - - +EUGLENÒFITSEuglena sp - + + -Phacus sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - - - +Chlorococus limneticus - - + +Merismopedia punctata - - + -Microcystis sp + - + +Oscillatoria sp - - - +
Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.
Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.
Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.
Presencies d’espècies de fitoplàncton identificades.
23Els embassaments catalans
Embassament de Boadella
Perfils de física
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
0
5
10
15
20
25
30
120 140 160 180 200 220 240 260 280 300 320
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Primavera
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
funditat (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12 14
0
10
20
30
311,0 311,5 312,0 312,5 313,0
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Hivern
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 5 10 15 20 25 30
0
5
10
15
20
25
30
240 250 260 270 280 290 300 310
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Estiu
Temperatura ºC
Oxigen mg L-1
Pro
fund
ita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
0
10
20
30
280 300 320 340 360
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Tardor
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fund
itat (m
)
Conductivitat µS cm-1
Els embassaments catalans24
TSI(CARLSON) per DS perChl per PT Mitjana TSI
Mitjana anual43,53 41,60 41,26 42,13Estiu 44,17 42,60 42,03 42,93
Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM
P 0 0,07 0,,398 6,35 24,50 0,04 0,54 2,78 3,80 24,50 73,48P 30 0,05 0,00 12,89 28,70 0,04 0,55 2,57 4,27 23,90 68,53E 0 0,08 0,14 - 125,30 0,00 0,45 2,43 8,12 36,06 40,62E 5 0,09 0,11 - 124,50 0,00 0,49 2,29 5,71 28,52 40,47E 10 0,09 0,18 - 131,10 0,00 0,27 2,40 4,57 22,11 88,04E 32 0,00 0,27 9,00 139,80 0,00 0,96 2,82 5,34 23,86 77,71T 0 0,07 0,92 0,26 16,85 0,17 0,18 2,77 22,94 35,75 32,88T 22 0,15 0,10 3,15 23,49 0,33 0,43 2,82 7,21 39,74 63,44T 44 1,88 0,12 0,26 140,98 2,88 4,13 3,66 22,72 19,56 137,8H 0 0,02 0,13 4,58 28,35 0,03 0,48 2,79 9,19 63,00 42,68H 35 0,03 0,10 5,21 30,79 0,02 0,50 2,77 9,17 67,10 39,99
Embassament de Boadella
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
C. carpio,
R. rutilus,
S. cephalus,
L. gibbosus,
M. salmoides,
P. fluviatilis,
S. lucioperca.
CPUE litorals: 0,01
CPUE limnètiques: 0,53
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 62,2
Boadella
Densitat (no. peixos/m3)
0,000 0,005 0,010 0,015 0,020 0,025 0,030 0,0350
5
10
15
20
25
30
35
40
Els embassaments catalans56
G F M A M J J A S O N D
0
10
20
30
40
50
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Vo
lum
(H
m3)
En
tra
de
s y
so
rtid
es (
Hm
3 d
ía-1
)
Embassament de la Llossa del Cavall
2.9. Embassament de la Llossa del Cavall
Cota Mínima: 720 mCota Coronació: 810 mVolum Total: 92 Hm3
Temps residencia: 333 dies
% Volum
0 20 40 60 80 100
% C
ota
0
20
40
60
80
100
Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques
57Els embassaments catalans
tardor
ºC0 5 10 15 20
0
5
10
15
20
µg/L0 1
Embassament de la Llossa del Cavall
Criptòfits
Temperatura
Diatomees
Total clorofil·les
Cianòfits
Cloròfits
Perfils de pigments algals
hivern
ºC0 5 10 15 20
0
5
10
15
20
µg/L0 1 2 3
ºC0 5 10 15 20
0
5
10
15
20
25
µg/L0 1
primavera
ºC10 15 20 25 30
0
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3 4 5
estiu
Els embassaments catalans58
Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 1375 478 491 760 776 420K(m-1) 0,350 0,369 1,007 0,014 0,435 0,414
Embassament de la Llossa del Cavall
primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 1,20 4,15 1,38 0,80AFDW (mg/L) 0,10 2,46 0,00 0,00% mat. Org 91,67 40,69 100,00 100,00
Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 14,35 21,18 7,81 9,04
P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + +Crucigenia quadrata - +Chlorella vulgaris - +Chlamydomona sp - +Chlorococcum sp - +Coelastrum microporum + -Sphaerocystis schroeteri - +DESMIDIACEESClosterium aciculare - +DIATOMEESCoscinodiscus sp - +Cyclotella sp + +
Cymbella sp + +
Diatoma sp + +Fragilaria crotonensis + -Fragilaria sp + -Gyrosigma + -Melosira sp + -Navicula sp + -Nitszchia sp + -Acnanthes sp + -Amphora sp + -XANTÒFITSDynobrion sociale + +EUGLENÒFITSEuglena sp - +Phacus sp - +Trachelomona sp - +CIANÒFITSOscillatoria sp + -
Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.
Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.
Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.
Presencies d’espècies de fitoplàncton identificades.
59Els embassaments catalans
Embassament de la Llossa del Cavall
Perfils de física
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
0
10
20
30
40
50
150 200 250 300 350 400 450 500
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Primavera
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12
0
10
20
30
40
50
60
70
450 452 454 456 458 460 462 464
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Hivern
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
funditat (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 5 10 15 20 25 30
0
10
20
30
40
50
60
70
380 400 420 440 460 480 500
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Estiu
Temperatura ºC
Oxigen mg L-1
Pro
fun
dita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
8,0 8,2 8,4 8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6
0
10
20
30
40
50
60
70
422 424 426 428 430 432
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Tardor
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
Els embassaments catalans60
TSI(CARLSON)
per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 32,86 33,86 29,74 32,15Estiu 37,46 40,14 34,38 37,32
Embassament de la Llossa del Cavall
Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM
P 0 0,08 0,20 20,25 39,20 0,05 0,04 0,87 14,31 78,20 20,93P 17 0,13 0,01 22,82 36,40 0,09 0,03 1,00 13,77 77,90 31,85P 50 0,04 - 27,18 42,70 0,13 0,12 0,74 12,84 83,70 44,63E 0 0,41 0,39 10,04 144,30 0,00 0,16 2,44 11,77 75,85 15,53E 6 0,26 0,34 8,85 142,50 0,00 0,33 2,44 11,07 72,19 14,76E 29 0,27 0,66 22,50 151,90 0,00 0,23 3,22 11,35 82,28 35,87E 77 0,55 0,24 15,35 143,70 0,00 0,25 2,86 12,33 85,04 32,87T 0 0,02 0,18 0,26 38,65 0,05 0,10 3,08 18,40 102,20 36,63T 55 0,02 0,29 0,26 38,62 0,07 0,14 3,08 18,60 102,20 36,72H 0 0,01 0,17 22,50 48,66 0,00 0,36 3,10 25,37 150,40 41,34H 70 0,02 0,14 22,50 36,13 0,01 0,33 3,11 26,46 146,70 42,04
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Els embassaments catalans92
G F M A M J J A S O N D
0
5
10
15
20
25
0,0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Volu
m (
Hm
3)
En
tra
de
s y
sort
ide
s (
Hm
3 d
ía-1
)
Embassament de Sant Ponç
2.15. Embassament de Sant Ponç
Cota Sobreexidor 527 mAltura presa 60 mCota Mínima: 491 mCota Coronació: 531 mCota N.M.N.: 530 mVolumen Total: 25 Hm3
Sup. embassament 126 HaTemps residencia: 76 dies
% Volum
0 20 40 60 80 100
% C
ota
0
20
40
60
80
100
Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques
93Els embassaments catalans
ºC0 5 10 15 200
5
10
15
20
µg/L0 1tardor
Embassament de Sant Ponç
Criptòfits
Temperatura
Diatomees
Total clorofil·les
CianòfitsCloròfits
Perfils de pigments algals
ºC0 5 10 15 200
5
10
15
20
µg/L0 1 2 3hivern
primavera
ºC0 5 10 15 200
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3estiu
ºC10 15 20 25 300
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3
Els embassaments catalans94
Embassament de Sant Ponç
Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 210 160 259 232 215 42K(m-1) 0,637 0,561 0,464 0,402 0,516 0,104
primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 4,60 4,20 1,80 3,50AFDW (mg/L) 2,50 1,50 0,70 2,50% mat. Org 45,65 64,29 61,11 28,57
Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 15,17 10,60 9,06 9,93
Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.
Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.
Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.
Presencies d’espècies de fitoplàncton identificades.
CLORÒFITS P E T HAnkistrodesmus sp - - + -Chlorella sp - + + -Coelastrum microporum - - + -Kirchneriella lunaris - - + -Oocystis lacustris + - - -Scenedesmus sp + - - -DIATOMEESAcnanthes sp - - - +Cyclotella meneghiniana + - + +Cyclotella compta + + + +Cymbella - - + -Fragilaria sp - - + -Melosira sp - - + -Navicula sp - + + -Stephanodiscus - - + -CRYPTÒFITSCryptomona sp + - + +Rhodomona minuta - + + +EUGLENÒFITSEuglena sp - - - +Trachelomona sp + - + -XANTÒFITSTribonema sp + + - -CIANÒFITSAphanothece sp + - + -Chroococcus limneticus - + - -Gonphosphaerea sp + - + -Microcystis sp + + - +
95Els embassaments catalans
Perfils de física
Embassament de Sant Ponç
4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24
0
5
10
15
20
25
420 430 440 450 460 470
Ox mg/L
uS/cm
Estiu
Temperatura ºC
Oxigen mg L-1
Pro
fun
ditat
(m)
Conductivitat µS cm-1
6 8 10 12 14 16 18 20
0
5
10
15
20
25
260 280 300 320 340 360 380 400 420 440
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Primavera
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fun
ditat (m
)
Conductivitat µS cm-1
5 6 7 8 9 10 11 12
0
5
10
15
20
25
430 431 432 433 434 435
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Hivern
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
8,5 9,0 9,5 10,0 10,5 11,0
0
5
10
15
20
25
360 380 400 420 440 460 480 500 520
C
Ox mg/L
uS/cm
Tardor
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
Els embassaments catalans96
TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 48,95 33,89 45,83 42,89Estiu 53,23 33,36 57,67 48,09
Embassament de Sant Ponç
Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM
P 0 0,11 0,24 24,77 42,90 0,05 0,05 0,99 13,67 71,30 34,00P 4 0,14 0,18 23,93 42,70 0,07 0,09 - 13,73 73,60 35,84P 30 0,05 0,00 30,27 48,30 0,09 0,08 2,79 12,96 72,50 45,72E 0 0,00 0,20 7,48 138,60 0,00 0,23 2,46 13,75 72,64 23,22E 2 0,12 0,21 5,92 137,50 0,00 1,22 2,45 13,68 75,49 23,45E 7 0,17 0,66 12,25 141,30 0,00 0,25 2,82 14,13 77,02 36,75E 26 0,00 0,14 16,85 147,20 0,00 0,28 3,03 13,95 76,77 41,99T 0 0,02 0,30 0,26 31,86 0,03 0,06 2,87 15,50 102,29 34,64T 29 0,02 0,27 0,26 34,68 0,05 0,11 2,93 21,83 80,82 37,14H 0 0,01 0,17 20,00 48,38 0,02 0,34 3,00 23,43 129,50 34,04H 26 0,01 0,17 20,00 35,37 0,02 0,39 3,04 23,50 134,30 36,76
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. alburnus,
C. carpio,
S. erythrophthalmus,
L. gibbosus,
M. salmoides
CPUE litorals: 0,12
CPUE limnètiques: 0,45
% carpa: 10,5
% alburnet: 72,8
% madrilleta: 0,0
Sant Ponç
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,300
5
10
15
20
25
30
Els embassaments catalans104
2.17. Embassament de Santa Fe del Montseny
Volum Total: 1 Hm3
Sup embassament 6 HaSense dades
Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques
Volum emmagatzemat i entrades i sortides
Sense dades
105Els embassaments catalans
ºC0 5 10 15 20
0
2
4
6
8
10
12
14
µg/L0 5 10 15
tardor
Embassament de Santa Fe del Montseny
Criptòfits
Temperatura
Diatomees
Total clorofil·les
Cianòfits
Cloròfits
Perfils de pigments algals
ºC0 5 10 15 20
0
2
4
6
8
10
12
14
µg/L0 5 10 15
hivern
ºC0 5 10 15 20
0
5
10
15
20
25
µg/L0 5 10 15 20 25 30
estiu
ºC10 15 20 25 30
0
5
10
15
20
25
µg/L0 5 10 15
Els embassaments catalans106
Embassament de Santa Fe del Montseny
Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 136 257 230 208 64K(m-1) 1,097 0,712 0,667 0,749 0,806 0,197
primavera estiu tardorhivernSS (mg/L) 8,50 3,30 7,86 3,00AFDW (mg/L) 2,50 2,70 3,00 1,63% mat. Org 70,59 18,18 61,82 45,83
Primavera Estiu TardorHivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 110,21 43,42 85,10 46,38
Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.
Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.
Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.
Presencies d’espècies de fitopláncton identificades.
P E T HCLORÒFITSAnkistrodesmus sp + + - +Botryococcus sp - - + -Chlorella vulgaris - + + +Chlrorococcum sp - + + -Kirchneriella obesa - + + +Kirchneriella lunaris + - - +Oocystis lacustris - + + +Pandorina sp - - - +Scenedesmus ecornis - + + -Scenedesmus sp af. quadricauda - + - +Sphaerocystis schroeteri - + + -DESMIDIACEASStaurastrum sp - - + -Cosmarium sp af. punctatum + + + +EUGLENÒFITS - - - -Phacus sp - - + +CRYPTÒFITS - - - -Cryptomona erosa - + + +Cryptomona ovata - - + -
Rhodomona minuta - - - +DIATOMEESAsterionella formosa + + + +Acnanthes minuta - - - +Coconei - - + -Cyclotella meneghiniana - + + -Cyclotella sp - + + -Cymbella sp - - - +Dyctyosphaeriom sp + - - -Dyctiocystis sp + - - -Fragilaria crotonensis + + + +Fragilaria sp + + + -Melosira granulata + + + +Navicula sp - - + +Tabellaria sp + - + +CIANÒFITSAphanothece sp - + + -Microcystis sp + + + +Gomphospheria sp + + + -Aphanocapsa sp /colonial +
107Els embassaments catalans
Perfils de física
Embassament de Santa Fe del Montseny
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22
0
2
4
6
8
10
12
14
20 25 30 35 40 45 50
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Estiu
Temperatura ºC
Oxigen mg L-1
Conductivitat µS cm-1
2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
0 10 20 30 40 50
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Primavera
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fun
ditat (m
)
Conductivitat µS cm-1
2 4 6 8 10 12 14
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
32 34 36 38 40 42
ºC
Ox mg/L
uS/cm
Hivern
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fundita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
8,6 8,8 9,0 9,2 9,4 9,6 9,8 10,0 10,2 10,4
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
40,8 41,0 41,2 41,4 41,6 41,8 42,0
C
Ox mg/L
uS/cm
Tardor
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fund
ita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
Els embassaments catalans108
TSI(CARLSON)
per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 50,81 52,03 50,86 51,23Estiu 46,40 47,19 55,37 49,65
Embassament de Santa Fe del Montseny
Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM
P 0 0,01 0,11 0,88 28,40 0,04 0,72 0,37 15,66 8,30 13,81P 10 0,09 0,12 5,37 31,90 0,05 0,68 0,32 14,61 8,70 21,03P 17 0,29 0,17 7,30 42,30 0,06 0,67 0,34 14,28 9,60 22,88E 0 0,08 0,22 0,33 127,00 0,05 0,87 0,50 6,22 0,00 106,8E 2 0,29 0,19 0,33 127,40 0,03 1,07 0,49 16,87 2,34 101,8E 4.5 0,00 0,25 0,33 128,70 0,02 1,25 0,51 5,99 2,43 104,0E 14 0,00 0,31 0,33 143,60 0,08 1,11 0,26 4,33 4,07 72,66T 0 0,12 0,13 12,14 32,32 0,08 0,57 0,50 8,95 2,68 108,8T 17 0,07 0,14 4,91 30,43 0,08 0,54 0,52 10,06 3,84 111,2H 0 0,03 0,15 4,90 22,59 0,04 0,89 0,39 12,85 12,40 98,23H 17 0,02 0,16 5,21 21,50 0,04 0,95 0,41 11,09 11,90 87,70
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
C. auratus,
C. carpio,
S. cephalus.
CPUE litorals: 0,01
CPUE limnètiques: 0,04
% carpa: 0,0
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
Santa Fe
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,02 0,04 0,06 0,08 0,100
5
10
15
20
Els embassaments catalans122
G F M A M J J A S O N D
0
20
40
60
80
100
120
140
160
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
Volum
Entrades
Sortides
Volum d'aigua entrat, sortit i emmagatzemat (mitjanes per mesos)
Volu
m (
Hm
3)
Entr
ades y
sort
ide
s (
Hm
3 d
ía-1
)
Embassament de Susqueda
2.20. Embassament de Susqueda
Cota Aliviadero 351 mAltura presa 135 mCota Mínima: 237 mCota Coronación: 357 mCota N.M.N.: 351 mVolumen Total: 233 Hm3
Sup embalse 463 HaTiempo residencia 115 días
% Volum
0 20 40 60 80 100
% C
ota
0
20
40
60
80
100
Relació cota-volum emmagatzemat Dades tècniques
123Els embassaments catalans
ºC6 8 10 12 14 16 18 200
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3tardor
Ci òfitEmbassament de Susqueda
Criptòfits
Temperatura
Diatomees
Total clorofil·les
CianòfitsCloròfits
Perfils de pigments algals
ºC6 8 10 12 14 16 18 200
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2hivern
ºC6 8 10 12 14 16 18 200
5
10
15
20
25
µg/L0 1 2 3 4 5primavera
ºC10 15 20 25 300
5
10
15
20
25
µg/L0 5 10 15 20 25 30
estiu
Els embassaments catalans124
Primavera Verano Otoño Invierno Media anual Desv. Est.DS (cm) 660 162 310 818 488 304K(m-1) 0,496 0,837 0,477 0,417 0,557 0,190
Embassament de Susqueda
primavera estiu tardor hivernSS (mg/L) 0,95 8,18 0,95 0,80AFDW (mg/L) 0,00 8,18 0,00 0,00% mat. Org 100,00 0,00 100,00 100,0
Primavera Estiu Tardor HivernChl total Integrada de 0-8m (ug/m2) 21,76 181,20 19,16 10,35
Dades de Disc de Secchi i del coeficient d’extinció de la llum calculat a partir delsperfils obtinguts amb un fotòmetre.
Concentració de clorofil·la total integrada pels 8 metres superficials, a partir de lesdades de la fluorosonda.
Concentració de sòlids en suspensió; pes sec lliure de cendres (AFDW) i elpercentatge de matèria orgànica d’aquests sòlids en suspensió.
Presencies d’espècies de fitopláncton identificades.
P E T HCLORÒFITSActinastrum hantzschii + - + +Chlorella vulgaris + + + +Chlrorococcum sp + - + +Chlamydomona sp + - - +Coelastrum microporum + + - -Coelastrum reticulatum - + - -Crucugenia quadrata + + - -Crucugenia rectangularis + - - -Eudorina sp - - + -Kirchneriella lunaris + - - -Kirchneriella obesa + - + -Oocystis lacustris + + - +Pandorina morum + - - -Pediastrum boryanum + - - -Pediastrum duplex + - + -Pediastrum simplex + - - -Scenedesmus acuminatus + - + -Scenedesmus arcuatus + + + +Scenedesmus Ecornis + + - -Sphaerocystis schroeteri + - - -Staurodesmus + - - +Tetraedron minimun + + + +DESMIDIACEASCosmarium sp a phaseolus + + + +Closterium sp - - - +Staurastrum sp af .paradoxum + - + +
CRYPTÒFITSCryptomona erosa - - + +Cryptomona sp af ovata + - + -Cryptomona sp - - - +Rhodomonas minuta + + + +EUGLENOFICIEASTrachelomona sp + + + +Phacus sp + - - +DIATOMEESAcnanthes minuta + + + -Coconei sp. af. placentula - + - +Cyclotella meneghiniana + + + +Cyclotella sp + - + +Cymbella sp + + - -Diatoma vulgaris - - - +Fragilaria sp - - - +Melosira itálica - - + +Melosira varians - - + -Navícula sp + - - +CIANÒFITSAnabaena flosaquae - - + -Aphanothece sp + + - -Chroococcus limneticus + - - -Gomphospheria sp + - + -Merismopedia punctata - - - -Microcystis sp - + + +Oscillatoria sp af rubescens + - + -
125Els embassaments catalans
Embassament de Susqueda
Perfils de física
0 5 10 15 20 25 30
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
300 400 500 600 700 800
ºCOx mg/L uS/cm
Estiu
Temperatura ºC
Oxigen mg L-1P
rofu
ndita
t (m
)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
200 300 400 500 600 700
ºCOx mg/L uS/cm
Primavera
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fund
itat (
m)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12 14
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
450 500 550 600 650 700 750
ºCOx mg/L uS/cm
Tardor
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fund
itat (
m)
Conductivitat µS cm-1
0 2 4 6 8 10 12 14
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
450 500 550 600 650 700 750
COx mg/L uS/cm
Hivern
Temperatura ºCOxigen mg L-1
Pro
fund
itat (
m)
Conductivitat µS cm-1
Els embassaments catalans126
TSI(CARLSON) per DS per Chl per PT Mitjana TSIMitjana anual 34,83 50,03 61,0448,34Estiu 56,00 61,21 55,99 57,73
Embassament de Susqueda
Z Amoni Nitrit Nitratos TN SRP TP Alcal. Clor. Sulfats Silic.ppm µM µM µM µM µM meq ppm ppm µM
P 0 1,70 1,40 84,50 94,80 0,40 0,60 2,60 42,50 44,20 33,60P 10 7,20 0,80 130,80 134,40 1,00 1,50 2,70 39,00 47,50 44,40P 90 68,20 0,20 53,90 149,50 7,60 9,40 3,00 81,50 60,90 62,30E 0 0,00 0,71 33,87 186,30 0,00 1,06 1,54 44,04 47,78 12,12E 3 0,02 0,71 5,56 188,20 0,00 1,08 1,53 52,02 57,24 2,50E 14 0,16 0,95 71,22 232,80 0,00 1,74 2,56 37,80 50,66 44,13E 74 0,00 0,59 120,38 329,50 2,17 0,19 2,68 82,83 71,69 41,69T 0 0,00 0,05 75,79 100,03 1,81 2,18 2,53 49,63 - 59,21T 40 0,00 0,09 76,76 99,28 1,87 2,31 2,66 38,99 - 57,47T 92 65,41 0,09 83,21 173,65 6,17 7,31 3,10 85,08 - 46,64H 0 1,28 0,88 87,25 107,62 2,05 2,33 2,60 42,54 47,20 44,05H 35 1,55 1,05 88,54 107,00 2,12 2,49 2,64 49,63 46,53 44,35H 83 58,21 0,06 75,79 158,99 7,09 7,78 2,93 85,08 63,74 57,82
Taula amb la química de les diferents profunditats analitzades, amb la indicacióde P (primavera), E (estiu), T (tardor) i H (hivern) per diferenciar-ne les campanyesde treball.
Càlcul de l’índex de estat tròfic.
Espècies de peixos detectades:
S. trutta,
A. alburnus,
B. graellsii,
C. carpio,
P. phoxinus,
S. glanis,
L. gibbosus,
M. salmoides
CPUE litorals: 0,00
CPUE limnètiques: 0,36
% carpa: 58,2
% alburnet: 0,0
% madrilleta: 0,0
Susqueda
Densitat (no. peixos/m3)
0,00 0,01 0,02 0,03 0,04 0,050
5
10
15
20
25
30
35
40
Els embassaments catalans168
Capítol 3. Tipus d’embassaments
Tipologia
La tipologia resultant de classificar els
embassaments catalans, queda defini-
da amb la utilització de 5 criteris. La clau
de classificació amb els criteris es
mostra a la pàgina seguen (Figura 3.1.).
El primer criteri emprat es el de la alti-
tud a que es troben; els Tipus I i II inclou
els 2 embassaments situats a més altu-
ra: Escales y Santa Fe del Montseny.
Son embassaments de capçalera,
d'aigües netes i fredes i una excel·lent
qualitat d'aigua. La diferència entre ells,
el segon criteri, es el volum
emmagatzemat. Santa Fe del Monseny,
per les peculiaritats de la seva conca,
fortament arborada amb caducifolis, es
troba en un avançat estat d'eutrofia
sense que les activitats humanes
(descomptant és clar la construcció de
l'embassament) siguin les responsa-
bles. El tercer criteri emprat es el de la
distancia a la costa. Els embassaments
situats a menys de 25 km de la costa
composen el Tipus III. Pertanyen a
aquest Tipus 3 embassaments de rius
curts, propers a la costa i sobre substrat
calcari principalment. Després, apareix
un altre grup caracteritzat per tenir un
concentració de clorurs per sota de 40
ppm. aquest darrers formen el Tipus IV,
que compta amb 12 elements. Tots ells
son embassaments de mitja muntanya,
amb conques mitjanes, amb substrat
calcari i conques més humanitzades
que els del Tipus I i II, però menys que
els del III. Després hi trobaríem un parell
de Tipus amb concentracions de clorurs
superiors a 40 ppm, que corresponen
als que reben l'aigua dels dos rius amb
més cabal i més importants de les
nostres conques, L'Ebre i el Ter. Es di-
ferenciaran per la mida de les seves
conques. Els del Ebre tenen conques
amb superfícies superiors a les 10.000
Ha i formen el Tipus V, mentre que els
embassaments del Ter conformen el
Tipus VI, i a diferencia del Tipus ante-
rior, les seves conques son inferiors a
10.000 Ha.
Aquesta tipologia surt de combinar les
dades de la química de l'aigua ( els
clorurs reflexen el tipus de substrats que
erosiona l'aigua a les conques
respectives i la superfície total) amb
factors de situació respecte al nivell i dis-
tancia del mar i la grandària de les
seves conques. Son factors que no
canviaran i que determinaran quina
podria ser la qualitat a que arribarien
aquests embassaments quan totes les
mesures correctores possibles a nivell
de conca, riu i embassament fossin
implementades.
169Els embassaments catalans
Figura 3.1. Clau de clasificació
dels embassaments catalans
Grup IVConcentració
de clorurs
superior a 40
ppm
Grup III
no
Superficie de
conca superior
a 10.000 Ha
si
Grup Vsi
no
BoadellaCanellesCamarasaLa BaellsLa Llossa del CavallOlianaRialbSan Lorenzo de M.Sant PonçSanta AnaTalarnTerradets
FlixRibarroja
SauSusqueda
Embassaments
situats per
sobre els 815
m d’altitud
Embassaments
situats a menys de
25 km de la costa
Grup I
Inici
Escales
no
si
Grup II
FoixRiudecanyesSiurana
Sta. Fe
Grup VI
siVolum
superior
a 20 Hm
si
no
no
Els embassaments catalans170
Capítol 4. Càlcul de l’Index dePotencial Ecològic
Per cadascun dels tipus s’ha realitzat el
següent treball:
S’ha seleccionat els indicadors més
adients per valorar l’estat ecològic dels
embassaments. Els criteris emprats han
estat el de utilitzar eines contrastades
(com ara el TSI de Carlsson 1977), que
utilitza la concentració de fòsfor, la
fondària de visió del Disc de Secchi i la
concentració de clorofil·la)
adequadament modificades i reforçades
amb més indicadors que complementin
amb informació sobre problemàtiques
específiques dels embassaments, la
informació aportada pel TSI. Els detalls
relacionats amb les variables piscícoles
es troben al capítol 5. D’acord amb les
directrius Europees s’ha establert una
jerarquia en l’agrupament de les
variables seguint la taula 4.1.
Els paràmetres son les variables que
realment son mesurades als
embassaments, amb les metodologies
descrites al capítol 1. Una vegada
obtinguts aquests valors s’ha procedit
a relacionar els possibles valors de cada
variable amb unes condicions d’Estat
Ecològic definides com: «Optim, Bo,
Mediocre, Deficient i Dolent», d’acord
amb les directrius de la U.E. Els valors
assignats a cada classe es basen en
modificacions de les recomanacions de
la OCDE (1982) per els indicadors
Clorofil·la total, Disc de Secchi i Fòsfor
total; en les recomanacions de la «World
Health Organization» per la
concentració de clorofil·la de cianòfits, i
les del WQI de Brown et alt. (1970). Els
valors del paràmetres de peixos es
basen en els indexos IBI (Karr, 1986) i
171Els embassaments catalans
RFAI (Hickman et al., 1994; Jennings
et al. 1995; Hickman & McDonough
1996). Els valors asignats a les variables
oscilen entre 1 y 5 en funció de la
classificació de qualitat ecològica
establerta pel tipus d’embassaments al
qual pertany l’embassament estudiat. El
procediment en detall es mostra a la
taula 4.2. Una vegada tenim la valoració
ecològica dels paràmetres, posem en
marxa la mecànica establerta per la
normativa, per tal de anar sintetitzant la
informació en un únic valor (IPE), amb
la metodologia detallada a la taula 4.3
El resultats obtinguts per tots els
embassaments es mostren a la taula 4.4
i al mapa 4.1.
Per conèixer com de lluny ens trobem
del estat ecològic ideal, compararem el
Indicadors Elements Paràmetres
Concentració de clorofil·la (mg m-3) Composició, abundància i biomassa de fitoplàncton Concentració de clorofil·la de cianòfits (mg m-3)
% anomalies CPUE de carpes litorals CPUE de carpes limnètiques % de carpa litoral
Biol
ògic
s
Composició, abundància i poblacions de peixos
% de carpa limnèticaTransparència Profunditat de visió del Disc de Secchi (m) Condicions d’oxigenació Percentatge d’oxigen hipolimnètic, mitja per m. Ín
dex
de P
oten
cial
Eco
lògi
c (IP
E)
Físi
c-qu
ímic
s
Concentració de nutrients Fòsfor total (mg m-3)
valor del IPE obtingut per al nostre
embassament problema amb l’IPE de
la massa d’aigua de referència:
IPEreferència
/IPEembassament
= RQE
Ratio de Qualitat Ecològica
D’aquesta manera obtindrem un
percentatge o ratio del potencial
ecològic que ha assolit el nostre
embassament respecte a la massa de
referència. Els valors del RQE per cada
categoría de qualitat s’indiquen a la taula
4.4. També es mostren les taules amb
els valors de treball per cada tipus de
embassaments:
Tipus I: taula 4.5
Tipus II: taula 4.6
Tipus III: taula 4.7
Tipus IV: taula 4.8
Tipus V: taula 4.9
Tipus VI: taula 4.10
Taula 4.1. Paràmetres que composen els diferents elements que a la seva vegada
formen els dos grans tipus de indicadors que crearan l’Index de Potencial ecològic.
Els embassaments catalans174
Taula 4.4.Clasificació , IPE i RQE de tots els embassaments. Els tipus I i II
estan composats per embassaments que son elements i referents a la vegada
per aquest motiu s’obté un 1 de RQE. Als tipus V i VI s’utilitzen models «experts»,
per això el color de la representació es el blanc; els valors de RQE, no pertanyen
a masses d’aigües reals. També es mostren els intervals de valors de cada classe
del Ratio de Qualitat Ecològic
Tipus Embassament IPE RQE I Escales 2 1 II Santa Fe del Montseny 4 1
Siurana 3.3 1 Foix 5 0.66 III Riudecanyes 4 0.82 Canelles 1.3 1 Camarasa 2.6 0.50 Boadella 2.6 0.50 La Baells 2.6 0.50 La Llossa del Cavall 2.3 0.56 Oliana 3.3 0.39 Rialb 3.6 0.36 Sant Llorenç de Montgai 3.3 0.39 Sant Ponç 2.6 0.50 Santa Ana 2.3 0.56 Talarn 2.3 0.56
IV
Terradets 2.6 0.50 Model expert 1.5 1 Flix 1.6 0.93 V Riba-roja 2 0.75 Model expert 2.3 1 Sau 3.3 0.69 VI Susqueda 3 0.76
RATIO DE QUALITAT ECOLÒGICA Òptim Bo Mediocre Deficient Dolent
Valor assignable 1-0.9 0.9-0.7 0.7-0.5 0.5-0.3 0.3-0
Estudi Tècnic Justificatiu de l’Ordenació dels Usos Recreatius a l'Embassament de Santa Fe
Memòria 39
PLÀNOLS
Ro
cd
ela
Gu
ard
iola
ts
en
y
Fon
t del
Cire
rer
Can
Fèl
ix
elR
amis
laB
arra
ca
Pan
tàde
San
taF
ede
Mon
tsen
y
Ri e r a
d eS
a
nt a
Fe
Ro
ur
ed
a
d'
en
Fi
gu
er
ol
es
Can
Fig
uer
ole
s
Bal
adre
ll
Fo
nt
del
Bal
adre
ll
Ca
rre
tera
de
Sa
nt
Ce
lon
ia
Sa
nta
Fe
de
Mon ts en y B V-51 1 4
Pl
a
de
le
sB
ar
ra
qu
es
Pu
igP
orq
uer
elG
rèvo
lSan
taF
e Can
Cas
ades
San
taF
ed
eM
on
tsen
y
elC
amp
s
de
Mo
nts
en
yB
V-4
11
4P
la
Mu
ll
ad
in
s
Ri e
r ad e
S a n t aF e
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3A
bril-
2005
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
11
ÀR
EA
D'E
ST
UD
IE
ST
UD
ITÈ
CN
ICJU
ST
IFIC
AT
IUD
EL'
OR
DE
NA
CIÓ
DE
LSU
SO
SR
EC
RE
AT
IUS
AL'
EM
BA
SS
AM
EN
TD
ES
AN
TA
FE
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
1:4
.000
CT
0300
0221
0m10
0m
BE
RG
UE
DÀ
BA
GE
S
ALT
AR
IBA
GO
RÇ
A
VA
LD
'AR
AN P
ALL
AR
SS
OB
IRÀ
PA
LLA
RS
JUS
SÀ
ALT
UR
GE
LL
CE
RD
AN
YA
SO
LSO
NÈ
S
NO
GU
ER
A
RIP
OLL
ÈS
SE
LVA
GA
RR
OT
XA
PLA
DE
L'E
ST
AN
Y
ALT
EM
PO
RD
À
BA
IXE
MP
OR
DÀ
GIR
ON
ÈS
MA
RE
SM
E
VA
LLÈ
SO
RIE
NT
AL
VA
LLÈ
SO
CC
IDE
NT
AL
AN
OIA
SE
GA
RR
A
UR
GE
LL
CO
NC
AD
EB
AR
BE
RÀ
GA
RR
IGU
ES
TE
RR
AA
LTA RIB
ER
AD
'EB
RE
BA
IXE
BR
E
PR
IOR
AT
BA
IXC
AM
PTA
RR
AG
ON
ÈS
ALT
CA
MP
BA
IXP
EN
ED
ÈSG
AR
RA
F
ALT
PE
NE
DÈ
S
BA
IXLL
OB
RE
GA
T
BA
RC
ELO
NÈ
S
MO
NT
SIÀ
PLA
D'U
RG
ELL
SE
GR
IÀ
OS
ON
A
Aig
uafr
eda
Big
ues
iRie
lls
Cas
tellc
ir
Cas
tellt
erço
l
laG
arrig
a
Gra
nera
Gua
lba
Lliç
àde
Val
l
Mon
tman
y-
Fig
aró
Mon
tsen
y
Par
ets
delV
allè
s
San
tQui
rze
Saf
aja
Val
lgor
guin
aC
alde
sde
Mon
tbui
Tag
aman
ent
deC
odin
esS
antF
eliu
Fog
ars
deM
ontc
lús
San
tCel
oni
Càn
oves
iSam
alús
l'Am
etlla
delV
allè
s
GR
AN
OLL
ER
S
Lliç
àd'
Am
untCan
ovel
les
laR
oca
delV
allè
s
Vila
nova
delV
allè
s
Val
lrom
anes
Mol
let
delV
allè
s
Car
dede
u
Mon
torn
èsde
lVal
lès
San
taM
aria
deM
arto
relle
s
Mar
tore
lles
San
tFos
tde
Cam
psen
telle
s
Llin
ars
delV
allè
s
laLl
agos
ta
Cam
pins
Mon
tmel
ó
les
Fra
nque
ses
delV
allè
sS
anta
Eul
àlia
deR
onça
naV
ilalb
aS
asse
rra
San
tAnt
oni
deV
ilam
ajor
San
tPer
ede
Vila
maj
orS
anta
Mar
iade
Pal
auto
rder
a
San
tEst
eve
deP
alau
tord
era
Cas
tellc
ir
N
elP
uig
elS
alic
rup
Can
Ton
i
laT
raün
a
Mon
tsen
y
Ca
laX
ica
Col
l d'e
nP
lane
s
Can
Rov
ira
Col
l Ses
bass
es
elC
onve
nt
Pla
dels
Gin
ebro
ns
Col
l Sac
arba
ssa
Roc
aneg
ra
Can
Rub
í
Can
Pin
yoca
elR
amis P
antà
deS
anta
Fe
Fig
uero
les
San
t Roc
Can
Rov
iraR
idau
ra
Càm
ping
Fon
tmar
tina
Tur
óde
l'Hom
e
els
Ter
rers
Càm
ping
Les
Illes el
Bai
èsde
laC
osta
Can
Rie
rade
Siu
ret
San
taF
e
deM
onts
eny
Can
Pla
nes
deF
ontm
artin
a
Càm
ping
Rie
rade
Ciu
ret
So
td
ela
Co
rtin
oia
Rie
rad
ele
s
Truites
la
T
ord
era
SE
RR
AD
EN
AV
AL
L
S o t
d' A
ren
ys
Sotde
Rit
ro
nyes
TS
EN
Y
Fa
ge
da
Gr
an
CAREN
Rie
ra
de S an ta Fe
Tur
óde
lsG
ineb
rons
Tur
óde
Roc
afig
uera
els
Cas
telle
ts
Roc
aE
scan
yada
les
Agu
des
Pui
gS
esol
les
Tur
óde
Maç
aner
s
Mon
tllob
ar
Tur
óG
ros
Pui
gA
rboç
Tur
óde
San
t Mar
çal
Tur
óde
l'Are
ny
Tur
óde
l Cas
tella
r
Roq
ues
deS
anta
Hel
ena
elG
rane
rs
Col
l de
Te
Vila
nova
les
Illes
elD
aum
al
Col
l del
Ven
t
Can
Ton
iJa
ume
San
t Mar
çal
deM
onts
eny
Can
Pla
laF
eixa
Llar
ga
Can
Vila
cros
a
Can
Ber
nat
Can
Bat
lle
Can
Per
eA
rnau
Can
Ber
engu
er
Can
Pra
t
elG
uacs
laM
osqu
era
Gor
gN
egre
le
sC
an
al
s
MO
NT
SE
NY
Rie
rad
'en
Ber
engu
er
So
td
e
C
an
P
R
i e ra de
Esq
ueis
dela
Bur
ra
Tur
óde
Mor
ou
Tur
ód'
enB
eren
guer
Tur
ód'
enM
oixe
ll
Can
Per
eP
onç
Can
Bel
luga
Can
Cer
vera
Ca
n'A
mat
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
12E
ST
UD
ITÈ
CN
ICJU
ST
IFIC
AT
IUD
EL'
OR
DE
NA
CIÓ
DE
LSU
SO
SR
EC
RE
AT
IUS
AL'
EM
BA
SS
AM
EN
TD
ES
AN
TA
FE
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
Abr
il20
05
1:2
5.00
0
CT
0300
0221
0m50
0mH
IDR
OLO
GIA
-C
ON
CA
D'A
PO
RT
AC
IÓ
Sup
erfíc
iede
laC
onca
d’A
port
ació
=52
2,89
Ha
Per
ímet
rede
laC
onca
=10
.258
,84
m
N
Ro
cd
ela
Gu
ard
iola
ts
en
y
Fon
t del
Cire
rer
Can
Fèl
ix
elR
amis
laB
arra
ca
Pan
tàde
San
taF
ede
Mon
tsen
y
Ri e r a
d eS
a
nt a
Fe
Ro
ur
ed
a
d'
en
Fi
gu
er
ol
es
Can
Fig
uer
ole
s
Bal
adre
ll
Fo
nt
del
Bal
adre
ll
Ca
rre
tera
de
Sa
nt
Ce
lon
ia
Sa
nta
Fe
de
Mon ts en y B V-51 1 4
Pl
a
de
le
sB
ar
ra
qu
es
Pu
igP
orq
uer
elG
rèvo
lSan
taF
e Can
Cas
ades
San
taF
ed
eM
on
tsen
y
elC
amp
s
de
Mo
nts
en
yB
V-4
11
4P
la
Mu
ll
ad
in
s
Ri e
r ad e
S a n t aF e
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3A
bril-
2005
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
13
PLA
NIM
ÈT
RIC
ES
TU
DIT
ÈC
NIC
JUS
TIF
ICA
TIU
DE
L'O
RD
EN
AC
IÓD
ELS
US
OS
RE
CR
EA
TIU
SA
L'E
MB
AS
SA
ME
NT
DE
SA
NT
AF
E
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
1:4
.000
CT
0300
0221
0m10
0m
Cot
a1.
079,
51-
Màx
imN
ivel
l
Mas
sís
del
Mo
nts
eny
Mas
sís
del
Mo
nts
eny
elP
uig
elS
alic
rup
Can
Ton
i
laT
raün
a
Mon
tsen
y
Ca
laX
ica
Col
l d'e
nP
lane
s
Can
Rov
ira
Col
l Ses
bass
es
elC
onve
nt
Pla
dels
Gin
ebro
ns
Col
l Sac
arba
ssa
Roc
aneg
ra
Can
Rub
í
Can
Pin
yoca
elR
amis P
antà
deS
anta
Fe
Fig
uero
les
San
t Roc
Can
Rov
iraR
idau
ra
Càm
ping
Fon
tmar
tina
Tur
óde
l'Hom
e
els
Ter
rers
Càm
ping
Les
Illes el
Bai
èsde
laC
osta
Can
Rie
rade
Siu
ret
San
taF
e
deM
onts
eny
Can
Pla
nes
deF
ontm
artin
a
Càm
ping
Rie
rade
Ciu
ret
So
td
ela
Co
rtin
oia
Rie
rad
ele
s
Truites
la
T
ord
era
SE
RR
AD
EN
AV
AL
L
S o t
d' A
ren
ys
Sotde
Rit
ro
nyes
TS
EN
Y
Fa
ge
da
Gr
an
CAREN
Rie
ra
de S an ta Fe
Tur
óde
lsG
ineb
rons
Tur
óde
Roc
afig
uera
els
Cas
telle
ts
Roc
aE
scan
yada
les
Agu
des
Pui
gS
esol
les
Tur
óde
Maç
aner
s
Mon
tllob
ar
Tur
óG
ros
Pui
gA
rboç
Tur
óde
San
t Mar
çal
Tur
óde
l'Are
ny
Tur
óde
l Cas
tella
r
Roq
ues
deS
anta
Hel
ena
elG
rane
rs
Col
l de
Te
Vila
nova
les
Illes
elD
aum
al
Col
l del
Ven
t
Can
Ton
iJa
ume
San
t Mar
çal
deM
onts
eny
Can
Pla
laF
eixa
Llar
ga
Can
Vila
cros
a
Can
Ber
nat
Can
Bat
lle
Can
Per
eA
rnau
Can
Ber
engu
er
Can
Pra
t
elG
uacs
laM
osqu
era
Gor
gN
egre
le
sC
an
al
s
MO
NT
SE
NY
Rie
rad
'en
Ber
engu
er
So
td
e
C
an
P
R
i e ra de
Esq
ueis
dela
Bur
ra
Tur
óde
Mor
ou
Tur
ód'
enB
eren
guer
Tur
ód'
enM
oixe
ll
Can
Per
eP
onç
Can
Bel
luga
Can
Cer
vera
Ca
n'A
mat
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
14
ES
PA
ISD
'INT
ER
ÈS
NA
TU
RA
LE
ST
UD
ITÈ
CN
ICJU
ST
IFIC
AT
IUD
EL'
OR
DE
NA
CIÓ
DE
LSU
SO
SR
EC
RE
AT
IUS
AL'
EM
BA
SS
AM
EN
TD
ES
AN
TA
FE
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
Abr
il20
05
1:2
5.00
0
CT
0300
0221
0m50
0m
Ro
cd
ela
Gu
ard
iola
ts
en
y
Fon
t del
Cire
rer
Can
Fèl
ix
elR
amis
laB
arra
ca
Pan
tàde
San
taF
ede
Mon
tsen
y
Ri e r a
d eS
a
nt a
Fe
Ro
ur
ed
a
d'
en
Fi
gu
er
ol
es
Can
Fig
uer
ole
s
Bal
adre
ll
Fo
nt
del
Bal
adre
ll
Ca
rre
tera
de
Sa
nt
Ce
lon
ia
Sa
nta
Fe
de
Mon ts en y B V-51 1 4
Pl
a
de
le
sB
ar
ra
qu
es
Pu
igP
orq
uer
elG
rèvo
lSan
taF
e Can
Cas
ades
San
taF
ed
eM
on
tsen
y
elC
amp
s
de
Mo
nts
en
yB
V-4
11
4P
la
Mu
ll
ad
in
s
Ri e
r ad e
S a n t aF e
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3A
bril-
2005
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
15
US
OS
AC
TU
ALS
ES
TU
DIT
ÈC
NIC
JUS
TIF
ICA
TIU
DE
L'O
RD
EN
AC
IÓD
ELS
US
OS
RE
CR
EA
TIU
SA
L'E
MB
AS
SA
ME
NT
DE
SA
NT
AF
E
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
1:4
.000
CT
0300
0221
0m10
0m
1Z
ona
deP
esca
Zon
ade
Ban
yZ
ona
deS
egur
etat
2 3
2
1
3
Ro
cd
ela
Gu
ard
iola
ts
en
y
Fon
t del
Cire
rer
Can
Fèl
ix
elR
amis
laB
arra
ca
Pan
tàde
San
taF
ede
Mon
tsen
y
Ri e r a
d eS
a
nt a
Fe
Ro
ur
ed
a
d'
en
Fi
gu
er
ol
es
Can
Fig
uer
ole
s
Bal
adre
ll
Fo
nt
del
Bal
adre
ll
Ca
rre
tera
de
Sa
nt
Ce
lon
ia
Sa
nta
Fe
de
Mon ts en y B V-51 1 4
Pl
a
de
le
sB
ar
ra
qu
es
Pu
igP
orq
uer
elG
rèvo
lSan
taF
e Can
Cas
ades
San
taF
ed
eM
on
tsen
y
elC
amp
s
de
Mo
nts
en
yB
V-4
11
4P
la
Mu
ll
ad
in
s
Ri e
r ad e
S a n t aF e
Dep
arta
men
td
eM
ediA
mb
ien
tiH
abit
atg
eG
ener
alita
tde
Cat
alun
yaG
RÀ
FIQ
UE
SO
RIG
INA
LSA
3A
bril-
2005
Agè
ncia
Cat
alan
ade
l'Aig
uaF
ULL
:
PLÀ
NO
LN
ÚM
: 1de
16
PR
OP
OS
TE
SIR
EC
OM
AN
AC
ION
SE
ST
UD
ITÈ
CN
ICJU
ST
IFIC
AT
IUD
EL'
OR
DE
NA
CIÓ
DE
LSU
SO
SR
EC
RE
AT
IUS
AL'
EM
BA
SS
AM
EN
TD
ES
AN
TA
FE
ES
CA
LES
:D
AT
A:
TÍT
OL:
CLA
U:
1:4
.000
CT
0300
0221
0m10
0m
1Z
ona
deP
esca
Zon
ade
Seg
uret
at2
12