����
������ ����
�������������� ���� �� ����
marjal
LA_CIENNAT_1ESO_3T_VAL_48248.indd 1 10/02/11 17:06
CONTINGUTS1. La vida a la Terra
1.1. La biodiversitat
1.2. Els fòssils
2. Les funcions vitals
3. La cèl·lula
3.1. El descobriment de la cèl·lula
3.2. El microscopi
4. La classificació dels éssers vius
5. El regne monera
6. El regne protoctista
6.1. Les algues
6.2. Els protozous
7. Els virus
Investiga: Les cèl·lules animals
Els éssers vius
8
154
RESPON• Explica quines són les funcions vitals de l’ésser humà.
• Dibuixa en el teu quadern un esquema d’una cèl·-
lula i assenyala-hi les parts següents:
membrana cel·lular – citoplasma – nucli
Competència en el coneixement i la interacció ambel món físic.
• Conéixer i valorar la importància que té la biodi-
versitat del nostre planeta, com també l’impacte
de l’acció humana sobre aquesta.
Competència en comunicació lingüística.
• Comprendre textos científics breus i extraure’n
les idees principals.
• Identificar un mateix terme en llengües diferents.
Tractament de la informació i competència digital.
• Utilitzar internet amb criteri ètic i responsable
per a obtindre informació sobre la nomenclatura
binomial.
Competència per a aprendre a aprendre.
• Aplicar els coneixements sobre l’ús del microsco-
pi òptic en l’observació de cèl·lules animals.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Tots sabem distingir els éssers vius dels objectes inanimats.
També podem reconéixer fàcilment les diferències entre la
majoria dels animals i les plantes. Amb tot, quan observem
un fons marí, ja ens resulta més difícil assignar cada orga-
nisme al regne que li correspon.
No obstant això, per molt diferents que siguen en el seu as-
pecte determinats animals o plantes..., entre
ells comparteixen unes característi-
ques que ens permeten agrupar
tots els organismes en un regne
o en un altre.
155
Escull coral·lí a la Mar Roja, Egipte.
1. La vida a la TerraL’existència de vida a la Terra, tal com la coneixem, és possible gràcies a una sèrie
de factors que permeten el desenvolupament i el manteniment dels éssers vius.
Aquests factors que fan habitable el nostre planeta són els següents:
• La presència d’aigua. L’aigua forma part de tots els éssers vius i és una substàn-
cia imprescindible en tots els processos relacionats amb la vida.
• La temperatura. A la Terra, a diferència dels planetes veïns, les temperatures no
presenten grans oscil·lacions i són adequades per al desenvolupament de la
vida.
• L’atmosfera. Conté els gasos necessaris per als éssers vius, com l’oxigen i el diò-
xid de carboni. L’atmosfera, a més, contribueix al fet que les temperatures siguen
les adequades per a la vida.
• La llum. Procedent del Sol, la llum és imprescindible per a la fotosíntesi i és la
base de la vida vegetal i animal del nostre planeta.
La biosfera comprén la zona més superficial de la geosfera, la hidrosfera i la franja in-
ferior de l’atmosfera en contacte amb la superfície terrestre. Abraça, per tant, des
dels fons oceànics fins als 10 km d’altitud, aproximadament.
Com ja hem vist, els factors ambientals influeixen sobre els éssers vius però
aquests també ho fan sobre l’ambient i sobre altres organismes. Així, per exemple,
l’atmosfera actual de la Terra, rica en oxigen i nitrogen, és fruit de l’activitat biològica
realitzada al llarg de milions d’anys, ja que, abans de l’aparició de la vida, l’atmos-
fera terrestre no contenia oxigen.
1.1. La biodiversitat
La biosfera es caracteritza per la gran diversitat de formes de vida que la integren;
aquesta diversitat s’observa en la forma, la mida, el mode de vida… dels diferents
éssers vius. L’àmplia varietat d’éssers vius existent en la biosfera rep el nom de bio-
diversitat.
La biodiversitat és valorada com un bé en si mateixa, perquè totes les espècies
d’éssers vius participen del bon funcionament de la biosfera. Així, per exemple,
l’existència d’una gran varietat d’insectes és indispensable per a la pol·linització de
les diferents plantes que hi ha.
A més, la biodiversitat genera nombrosos beneficis directes i indirectes a l’ésser
humà. Els éssers vius tenen una participació destacable en l’elaboració d’aliments
i en l’aportació de matèries primeres per a la indústria. També intervenen en pro-
cessos com l’adob de cultius, la descomposició de residus o la depuració d’aigües
residuals.
L’estudi i el coneixement de la biodiversitat també són importants perquè aju-
den els científics a comprendre el funcionament dels processos que tenen lloc
en la biosfera. Per això, cal fer tot el possible per a preservar la biodiversitat
del planeta.
156 Unitat 8
La sabana africana és una zona de la biosfera que
es caracteritza per la seua elevada biodiversitat.
La vainilla és una planta originària d’Amèrica Cen-
tral la flor de la qual només pot ser pol·linitzada
per una espècie d’insecte que viu en aquesta ma-
teixa zona.
Per aquest motiu, els cultius de vainilla en al-
tres zones del món, com passa a Madagascar, no-
més són possibles si la pol·linització es du a ter-
me de forma manual.
AMPLIA
La biodiversitat no es distribueix de
la mateixa manera en tot el planeta. La
varietat de plantes i animals és màxi-
ma en les zones tropicals i disminueix
progressivament a mesura que ens des-
placem cap a les àrees polars.
La biosfera és la capa de la Terra en la qual es desenvolupen i viuen els éssers
vius.
AC
TIVITA
TS
1. Explica quins són els factors que fan possible la vida a la
Terra.
2. Indica què ens aporta la biodiversitat. Quines són les cau-
ses i els efectes de la seua pèrdua?
3. Justifica per què els fòssils ens demostren que la biodiversi-
tat no sempre ha sigut la mateixa al nostre planeta.R
La desaparició d’alguns éssers vius és un fet natural, encara que, en l’actualitat,
l’ésser humà està accelerant aquest procés. No hi ha una única causa d’extinció de
les espècies. Les més destacades són aquestes:
• La caça i la pesca indiscriminades de moltes espècies animals.
• La destrucció dels espais naturals per a ser substituïts per zones urbanes o agrí-
coles. Quan es destrueix un espai natural desapareixen les plantes, i també els
animals que se n’alimenten o hi busquen refugi.
• La contaminació ambiental. L’ús continuat de pesticides i l’abocament de substàn-
cies contaminants a l’aigua i a l’atmosfera afecten la supervivència de les
espècies.
• La introducció de noves espècies. Una espècie introduïda en un lloc determinat
pot posar en perill la supervivència de les espècies originàries d’aquest lloc.
La pèrdua de biodiversitat té efectes molt diversos. La destrucció de boscos i zo-
nes humides, i els incendis forestals provoquen un increment de les emissions de
CO2 a l’atmosfera.
També s’afavoreix un augment de l’erosió i de la pèrdua de recursos hídrics, ja que
les àrees desproveïdes de vegetació, en cas de pluges abundants, s’erosionen més
fàcilment i afavoreixen les avingudes als rius.
A més, la desaparició d’espècies vegetals i animals, que en molts casos són desco-
negudes per a la ciència, provoca que no arribem a conéixer les seues propietats i
possibles aplicacions. D’aquesta manera, poden desaparéixer espècies que ens
podrien ser útils per a l’alimentació, la fabricació de medicaments, el tractament
de residus...
1.2. Els fòssilsA la Terra hi ha una gran diversitat d’éssers vius des de fa milions d’anys. No obs-
tant això, les espècies que hi van existir, per exemple, en l’època dels dinosaures
no són les mateixes que trobem en l’actualitat. La majoria d’aquelles espècies
s’han extingit, o bé han evolucionat a les espècies actuals. Els fòssils ens aporten una
prova de tot açò.
L’estudi dels fòssils permet reconstruir les característiques dels éssers vius que van
existir fa milers o milions d’anys i conéixer com han evolucionat les espècies al
llarg del temps. La ciència que estudia els fòssils i la informació que ens aporten és
la paleontologia.
La fossilització és el procés de formació dels fòssils. Consisteix en una transforma-
ció i substitució d’algunes parts d’un ésser viu per minerals. És més fàcil que fossi-
litzen les parts dures de l’organisme, com ara ossos o conquilles, que les parts
toves. Per això, és molt més probable trobar, per exemple, fòssils de caragols de
mar que de meduses.
157Els éssers vius
Fòssil d’arqueòpterix. Aquesta espècie d’au
va viure fa més de 150 milions d’anys. La seua
anatomia presentava trets propis dels dino-
saures, com ara una mandíbula amb dents, i
d’altres característics de les aus, com l’existèn-
cia de plomes.
FIXA’T
La introducció deliberada o accidental
de nous organismes en un medi pot
pertorbar l’equilibri ecològic d’aquest
territori.
Les noves espècies es poden expandir,
a vegades sense obstacles, i d’aquesta
manera, dificultar el creixement dels
éssers vius originaris de la zona.
Així, per exemple, la colonització de les
illes del Pacífic per part de rates i gats
procedents dels vaixells, va causar la
desaparició de moltes espècies d’aus
i rèptils que es trobaven indefenses da-
vant uns depredadors desconeguts per
a elles.
Els fòssils són restes d’éssers vius o de la seua activitat (petjades, excrements,
ous…) que s’han conservat a través del temps en roques sedimentàries.
4. Agrupa els següents éssers vius segons el seu tipus de nu-
trició i explica en què consisteix cadascun.
caragol – alzina – falcó – gerani – vaca
5. Digues quines són les funcions vitals que realitzen tots els és-
sers vius i explica en què consisteixen.
6. Descriu amb un exemple com efectua una gallina cadascu-
na de les tres funcions vitals.
R
AC
TIV
ITA
TS
2. Les funcions vitalsLes funcions vitals són les que fan tots els éssers vius, i són la nutrició, la relació i la
reproducció. A continuació veurem en què consisteix cadascuna.
• La nutrició d’un ésser viu consisteix en l’obtenció de la matèria i l’energia que ne-
cessita per a viure. Segons l’origen d’aquesta matèria i d’aquesta energia, distingim
dos tipus de nutrició: l’autòtrofa i l’heteròtrofa.
158 Unitat 8
• Així, les plantes, com per exemple l’encisam, fan la nutrició autòtrofa: transfor-
men la matèria inorgànica, com les sals minerals i l’aigua del sòl i alguns compo-
nents de l’aire, en matèria orgànica, gràcies a l’energia del Sol. D’altra banda, els
animals, com l’ésser humà, efectuen la nutrició heteròtrofa: transformen la matè-
ria i l’energia dels components orgànics, com els de l’encisam, en matèria orgànica
pròpia.
• La relació consisteix a captar la informació del medi i utilitzar-la per a la super-
vivència. D’aquesta manera, els éssers vius poden acostar-se als medis favora-
bles, o allunyar-se dels desfavorables o perillosos. Així, quan les abelles perceben
fum, interpreten que hi ha un incendi i abandonen la bresca per a fugir del foc.
• La reproducció consisteix a donar lloc a nous éssers vius amb característiques si-
milars a les dels que els han originat. Així, per exemple, els ous que ponen les
granotes es convertiran, amb el pas del temps, en granotes adultes paregudes
als seus progenitors.
RECORDA
La matèria inorgànica és la matèria
procedent de la degradació de les ro-
ques i d’altres elements inanimats, com
l’aigua o l’aire.
La matèria orgànica està formada per
materials fabricats pels éssers vius i, per
tant, es troba en aquests o en les seues
restes.
En la nutrició autòtrofa, l’ésser viu
s’abasteix de matèria inorgànica i de
l’energia procedent del Sol.
Aquesta matèria i l’energia procedent del
Sol s’utilitzen per a fabricar els com-
postos orgànics que l’ésser viu necessita
per a viure.
En la nutrició heteròtrofa, l’ésser viu
s’abasteix de la matèria i l’energia con-
tingudes en la matèria orgànica de què
s’alimenta.
Aquesta matèria orgànica s’utilitza com
a font de matèria per a construir les seues
pròpies estructures i créixer, i també com
a font d’energia per a dur a terme les
seues activitats.
CitoplasmaADN
Cromosoma
Estructuramolecularde l’ADN
3. La cèl·lulaHi ha una gran diversitat entre tots els éssers vius de la biosfera. No obstant això, tots
es caracteritzen per estar formats per unes xicotetes unitats anomenades cèl·lules.
Les cèl·lules són les unitats bàsiques que constitueixen els éssers vius. Normal-
ment són molt xicotetes, per la qual cosa es necessiten instruments especials per
a poder-les observar. De la mateixa manera, per a mesurar-les, s’utilitza una unitat
de mesura adaptada a la seua mida: el micròmetre, o micra, que equival a una mil·lè-
sima part d’un mil·límetre i es representa amb μm.
Totes les cèl·lules contenen aigua abundant en l’interior. A més, les cèl·lules estan
compostes per molècules complexes formades principalment per àtoms de car-
boni combinats amb altres elements, en especial, oxigen i hidrogen.
Hi ha éssers vius formats per una única cèl·lula, anomenats organismes unicel·lulars,
i d’altres formats per més d’una cèl·lula, que reben el nom d’organismes pluri-
cel·lulars.
Les cèl·lules poden tindre mides i formes diferents, però totes presenten tres ca-
racterístiques en comú.
A més d’aquestes característiques comunes a totes les cèl·lules, la majoria presen-
ta també un nucli. El nucli està constituït per una membrana o embolcall nuclear
que inclou en el seu interior l’ADN de la cèl·lula. El nucli és xicotet i generalment té
forma esfèrica.
En funció de la presència o absència de nucli, distingim dos tipus de cèl·lules: les
cèl·lules eucariotes, les que tenen nucli com, per exemple, les de l’ésser humà, i
les cèl·lules procariotes, que no presenten nucli, com ara les d’alguns organismes
unicel·lulars com els bacteris.
159Els éssers vius
Fòsfor 1 %
Sofre 1 %Altres 2 %
Oxigen 64 %
Hidrogen 10 %
Nitrogen 3 %
Carboni 18 %
Percentatge en massa dels diferents elements en
els éssers vius.
Membrana plasmàtica
2. Totes les cèl·lules estan embolcades per una mem-
brana plasmàtica, una estructura fina i elàstica que
recobreix la cèl·lula i la separa del medi exterior. La
seua funció principal és delimitar la cèl·lula i per-
metre l’intercanvi de substàncies amb l’exterior.
3. Totes les cèl·lules presenten un espai
interior, delimitat per la membrana
plasmàtica, anomenat citoplasma.
Ací es troben els anomenats orgànuls
cel·lulars.
1. Les cèl·lules contenen una molècula ano-
menada ADN (àcid desoxiribonucleic)
que forma unes estructures anome-
nades cromosomes. L’ADN s’encarrega
de regular tots els processos que tenen
lloc en l’interior de la cèl·lula.
Hi ha dos tipus de cèl·lula eucariota, la cèl·lula animal i la cèl·lula vegetal. En totes
trobem uns elements immersos en el citoplasma anomenats orgànuls cel·lulars,
que s’encarreguen d’executar diferents processos de les funcions vitals.
Els principals orgànuls cel·lulars comuns a totes les cèl·lules eucariotes són els mi-
tocondris, els lisosomes, el reticle endoplasmàtic, el complex de Golgi, els ribosomes i
els vacúols.
A més, en la cèl·lula animal trobem centrosomes; i en la vegetal, cloroplasts i una
estructura externa a la cèl·lula anomenada paret cel·lular.
Vegem amb més detall en què consisteixen les principals diferències entre la cèl·lula
animal i la vegetal.
160 Unitat 8
Paret cel·lular
Complex de Golgi
Complex de Golgi
Cloroplast
Lisosoma
Lisosoma
Reticleendoplasmàtic
Reticleendoplasmàtic
Mitocondri
Ribosoma
Vacúol
Nucli
Centrosoma
1. Les cèl·lules vegetals presenten una es-
tructura rígida al voltant de la membra-
na cel·lular, anomenada paret cel·lular.2. Els vacúols de les cèl·lules vegetals
són més grans que els de les cèl·lu-
les animals.
4. Només les cèl·lules animals presenten
centrosomes, uns orgànuls cilíndrics que
intervenen en la divisió cel·lular.
3. Només les cèl·lules vegetals presenten cloroplasts,
uns orgànuls pigmentats en què es du a terme la
fotosíntesi. Aquests orgànuls contenen principalment
una molècula verda anomenada clorofil·la.
AC
TIVITA
TS
7. Identifica les tres característiques comunes que presenten
tots els tipus de cèl·lules.
8. Quina característica principal presenten les cèl·lules euca-
riotes que les diferencia de les procariotes?
9. Classifica en tres grups diferents els orgànuls d’una cèl·lula
eucariota segons que siguen propis d’una cèl·lula animal,
d’una cèl·lula vegetal, o bé, estiguen presents en els dos ti-
pus de cèl·lules.
R
161Els éssers vius
3.1. El descobriment de la cèl·lulaL’estudi de la cèl·lula s’ha desenvolupat al llarg del temps gràcies a les aportacions
de molts científics. Una part important d’aquest progrés ha estat lligat al desenvo-
lupament de noves tècniques de laboratori.
Una invenció clau en l’estudi de la cèl·lula va ser el microscopi. El 1665, Robert Hooke
va estudiar, amb l’ajuda d’un microscopi molt senzill, una làmina fina de suro. Va ob-
servar la presència d’una sèrie d’espais o compartiments que va anomenar cèl·lu-
les. Hooke va usar aquesta paraula, que prové del llatí i significa ‘cel·la’, per a descriure
les xicotetes estructures que constituïen la làmina de suro.
Uns quants anys després, el 1674, Antoni van Leeuwenhoek va observar al micros-
copi una gota d’aigua d’un llac i hi va apreciar uns xicotets éssers vius formats per
una única cèl·lula. Va descobrir els organismes unicel·lulars.
Amb el pas dels anys les prestacions dels microscopis van millorar i es van fer tot
tipus d’observacions de cèl·lules animals i vegetals. A partir d’aquestes observacions,
es van començar a identificar les parts de les cèl·lules i a caracteritzar els diferents
tipus de cèl·lula.
La cèl·lula va ser objecte de molts estudis diferents al llarg de quasi dos segles, fins
que a mitjan segle XIX Matthias J. Schleiden, Theodor Schwann i Rudolf Virchow
van proposar l'anomenada teoria cel·lular. Aquesta teoria es caracteritza per tres
postulats:
• Tots els éssers vius estan formats per cèl·lules.
• Les cèl·lules són les unitats bàsiques que constitueixen un ésser viu.
• Totes les cèl·lules provenen d’una altra cèl·lula.
Posteriorment, aquesta teoria ha sigut contrastada per diferents experiments, i en
l’actualitat representa els principis bàsics de l’estudi de la cèl·lula.
Làmina de suro vista al microscopi òptic a 40
augments.
AMPLIA
ANTONI VAN LEEUWENHOEK
Antoni van Leeuwenhoek (1632-1723),
fill d’una família d’artesans, va ser un
mercader i científic de Delft, Holanda.
Va dissenyar i construir els seus propis
microscopis, amb els quals va observar
gran quantitat de mostres diferents. Va
arribar a tindre una col·lecció de més
de 500 microscopis.
Entre les seues observacions destaca
la primera descripció d’un organisme
unicel·lular, de les fibres musculars i
dels espermatozous.
Cèl·lula animal: teixit epitelial. 200x Cèl·lula vegetal: epidermis de ceba. 100x
3.2. El microscopiEl microscopi és un instrument de treball imprescindible per a l’estudi de la cèl·lula
amb el qual podem distingir detalls de menys de 0,1 mm que d'altra manera pas-
sarien desapercebuts.
El microscopi es compon de dues parts:
• La part òptica està formada per un conjunt de lents que permeten augmentar la
imatge i il·luminar la mostra adequadament.
• La part mecànica està composta pels elements que subjecten la part òptica i
permeten enfocar i analitzar la imatge.
Per a poder dur a terme una bona observació al microscopi òptic cal que la llum tra-
vesse la mostra, ja que en cas contrari no s’hi podria observar res. Per a aconse-
guir-ho, la mostra ha de ser translúcida, o bé ha d’estar tallada en làmines molt fi-
nes.
162 Unitat 8
FIXA’T
Tots els organismes que per la seua
mida requereixen un microscopi per
a poder ser observats s’anomenen mi-
croorganismes.
Part òptica
L’ocular és la lent que aug-
menta la imatge que prové
de l’objectiu. Normalment
té 5, 10 o 15 augments.
L’objectiu és la lent que for-
ma una imatge augmenta-
da de la mostra i la projecta
sobre l’ocular. Un microsco-
pi pot tindre un o més d’un
objectiu de 4, 10, 40 o 100
augments.
El condensador és un con-
junt de lents que concentra
la llum sobre la mostra. In-
clou un dispositiu anome-
nat diafragma que s’obri
més o menys per a regular
la quantitat de llum que rep
la mostra.
La font de llum consisteix
en una pereta o un espill
que orienten la llum cap a
l’interior del microscopi.
Part mecànica
La platina és la peça on es
col·loca la mostra. Presen-
ta un orifici que permet el
pas de la llum i que es pot
desplaçar per a observar di-
ferents parts de la mostra.
El revòlver és la peça gi-
ratòria que sosté els dife-
rents objectius.
El caragol macromètric és
un dispositiu que puja o
baixa la platina per a acon-
seguir enfocar la imatge.
El caragol micromètric per-
met acabar d’afinar l’enfo-
cament de la imatge que
s’ha efectuat amb el caragol
macromètric.
El peu o base és el suport sobre
el qual descansa el microscopi.
Normalment du incorporada la
font de llum.
Diafragma
Condensador
Platina
Objectiu
Revòlver
Ocular
AC
TIVITA
TS
163Els éssers vius
10. Creus que es podrien estudiar les cèl·lules d’una carlota si
la depositem directament en la platina? Justifica la teua res-
posta i descriu el procés que hauríem de seguir per a poder
observar les seues cèl·lules.
11. Calcula amb quants augments màxims podem arribar a veu-
re una imatge si disposem dels objectius i els oculars indi-
cats en la imatge de la pàgina anterior.
Una vegada que hem obtingut la mostra, la col·loquem sobre una xicoteta placa
de vidre anomenada portaobjectes. Per a protegir-la, sovint es col·loca damunt
un altre vidre més xicotet anomenat cobreobjectes.
La imatge que veiem pel microscopi apareix augmentada per l’acció de les lents
de l’objectiu i l’ocular. Per a conéixer amb quin augment estem fent una obser-
vació, hem de multiplicar els augments de l’ocular pels de l’objectiu que estem
usant.
Així, per exemple, quan estudiem una mostra amb un objectiu de 4 augments i un
ocular de 10, la imatge que veurem serà 40 vegades més gran que la imatge real.
Moltes vegades, el nombre d’augments s’indica amb el símbol x; així, l’exemple
anterior es podria referenciar com una imatge 40x.
La imatge que observem a través del microscopi està invertida respecte de la
imatge real. Així, el que es veu en la dreta es troba en realitat a l’esquerra, i el que
es veu en la part inferior es troba a la superior.
Aquest fet pot confondre l’observador en les primeres observacions, ja que el
desplaçament de la platina pareix contrari al que apreciem a través de
l’ocular.
Per a observar una mostra al microscopi òptic hem de disposar d’una
superfície plana on puguem treballar còmodament. Una observa-
ció senzilla és la d’un cabell.
— Selecciona l’objectiu de menor augment i mou el revòlver per-
què l’objectiu quede en la posició adequada.
— Baixa la platina completament.
— Agafa un cabell del teu cap i talla una mostra de 3 cm de qualse-
vol del seus extrems.
— Col·loca el tros de cabell sobre un portaobjectes i afig una gota
d’aigua, cobreix-lo amb el cobreobjectes i situa la preparació so-
bre la platina.
— Per a enfocar la mostra, primer girem el caragol macromètric fins
que la preparació es trobe prop de l’objectiu. Aquest procés s’ha
de fer mirant la platina directament i no a través de l’ocular, ja
que correm el risc de ratllar o trencar la lent o la preparació.
— Encén la font de llum i mira per l’ocular. Mou suaument el cara-
gol macromètric i allunya la platina de l’objectiu fins que la imat-
ge s’observe un poc nítida. A continuació, gira el caragol micromètric
per a obtindre un enfocament més fi.
— Obri i tanca el diafragma i observa com varia el contrast de la
imatge.
— Per a observar la mostra amb més detall, gira el revòlver i selecciona un objectiu de major augment. Torna a ajustar l’enfocament
amb el caragol micromètric.
L’ús del microscopi
4. La classificació dels éssers viusCom pots observar al teu voltant, a la Terra trobem éssers vius de diverses formes,
mides, tipus de nutrició… A pesar d’aquesta gran diversitat de formes de vida,
una anàlisi detallada ens permet agrupar els diferents éssers vius segons les seues
característiques comunes.
Utilitzem quatre criteris de classificació per a identificar el grup a què pertany
cada ésser viu.
• El tipus de nutrició que presenta l’organisme. Ja coneixem que els organismes
poden presentar nutrició autòtrofa o nutrició heteròtrofa.
• L’organització de les cèl·lules de l’ésser viu. Així, podem trobar organismes uni-
cel·lulars i organismes pluricel·lulars.
• La presència de nucli en les cèl·lules de l’organisme. Així, observem organismes eu-
cariotes, amb nucli, i organismes procariotes, sense nucli.
• La presència de paret cel·lular és una característica pròpia d’alguns éssers vius.
A més, segons el tipus d’organisme, pot estar composta per diferents substàn-
cies.
A partir de l’anàlisi d’aquestes característiques, els científics han agrupat els éssers
vius en cinc grans grups o regnes. A continuació coneixerem les característiques
de cadascun.
164 Unitat 8
Encara que els organismes de cada regne presenten unes característiques comunes,
en cadascun d’aquests regnes s’aprecia una diversitat molt important.
RECORDA
La biodiversitat és un concepte que
s’utilitza en biologia per a descriure
la quantitat d’éssers vius diferents que
hi ha en un determinat ecosistema.
MONERES PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS
NutricióAlguns tenen nutri-ció autòtrofa i d’al-tres, heteròtrofa.
Alguns tenen nutri-ció autòtrofa i d’al-tres, heteròtrofa.
Heteròtrofa Autòtrofa Heteròtrofa
Organització
cel·lularUnicel·lulars
Unicel·lulars o pluricel·lulars
Unicel·lulars opluricel·lulars
Pluricel·lulars Pluricel·lulars
Presència de
nucliProcariota Eucariota Eucariota Eucariota Eucariota
Paret cel·lularAmb paret cel·lularcomposta de mu-reïna.
Alguns grups tenenparet cel·lular i laseua composició ésvariable.
Paret cel·lular dequitina
Paret cel·lular decel·lulosa
Sense paret cel·lular
AC
TIVITA
TS
12. Explica en quins criteris de classificació ens hauríem de fi-
xar per a determinar si una espècie és animal o vegetal.
13. Assenyala les diferències i les similituds que trobem entre
fongs i plantes. I entre plantes i moneres?
14. Explica en què consisteix la nomenclatura binomial i quins
avantatges té el seu ús. R
R
165Els éssers vius
Així, per exemple, en el regne animal trobem organismes que comparteixen un ma-
teix tipus de nutrició, d’organització cel·lular i de característiques cel·lulars, però
que, no obstant això, presenten formes tan diferents com la medusa, la girafa o la
formiga.
Com a conseqüència d’aquesta diversitat, dins de cada regne els éssers vius es
classifiquen en diferents grups i subgrups segons les seues característiques. Ca-
dascun d’aquests grups en què es classifiquen els éssers vius s’anomena categoria
taxonòmica o tàxon.
El regne és el tàxon més ample i es divideix de forma successiva en tàxons que
cada vegada agrupen menys individus. Així, els regnes es divideixen en tipus o fílums;
els tipus es divideixen en classes; les classes en ordres; els ordres en famílies; les fa-
mílies en gèneres; i els gèneres en espècies. L’espècie, per tant, és la unitat bàsica de
classificació dels éssers vius.
Habitualment, una mateixa espècie rep noms diferents segons la zona geogràfica
o la llengua del lloc on es trobe. Perquè les persones de diferents llocs puguen saber
sense confusió a quina espècie es refereixen, un científic suec anomenat Carl von
Linné va desenvolupar en el segle XVIII la nomenclatura binomial, que encara uti-
litzem.
En aquesta nomenclatura, cada espècie rep un nom científic compost per dues
paraules en llatí. Així, per exemple, l’òliba vulgar s’anomena Tyto alba:
• La primera paraula és el nom genèric i indica el gènere al qual pertany l’organis-
me. En aquest cas, Tyto és el nom del gènere al qual pertanyen diferents espècies
d’òliba.
• La segona paraula és l’epítet específic que serveix per a identificar una espècie de-
terminada. En aquest exemple, Tyto alba és el nom que identifica l’òliba vulgar. Fre-
qüentment, l’epítet específic fa referència a alguna característica física de l’espècie:
alba es refereix a la coloració blanca de l’òliba vulgar.
Així, una espècie present en diferents zones del món té diferents noms populars i un
únic nom científic.
FIXA’T
Compararem la classificació taxonò-
mica de dues espècies d’aus: l’òliba
vulgar i l’àguila reial.
Observa que les dues aus compartei-
xen els tàxons més amplis (regne, fílum
i classe) però, en canvi, pertanyen a or-
dres, famílies i gèneres diferents.
Òliba
vulgarÀguila reial
Regne Animal Animal
Fílum Vertebrats Vertebrats
Classe Aus Aus
Ordre Estrigiformes Falconiformes
Família Tytonidae Accipitridae
Gènere Tyto Aquila
Espècie Tyto albaAquila
chrysaetos
Una espècie és un conjunt d’éssers vius que es poden reproduir entre ells i ori-
ginen una descendència fèrtil i similar a ells.
Tyto alba
Lechuza Òliba
Ontza
Crutxahttp://species.wikimedia.org/wiki/Pà-
gina_principal
Pàgina en anglés sobre taxonomia i clas-
sificació d’espècies.
@
Òliba vulgar (Tyto alba).
5. El regne moneraEl regne monera està format per organismes unicel·lulars amb una característica que
els fa diferents a la resta dels éssers vius: les seues cèl·lules no tenen nucli.
Són els éssers vius més xicotets que hi ha, ja que mesuren, normalment unes poques
micres, és a dir, unes mil·lèsimes de mil·límetre.
El grup més abundant dins de les moneres són els bacteris.
Vegem amb detall les característiques de les cèl·lules procariotes i, per tant, les ca-
racterístiques de les moneres.
• La membrana plasmàtica que cobreix la cèl·lula presenta uns replecs interns
anomenats mesosomes. Aquests mesosomes només es donen en les cèl·lules pro-
cariotes i serveixen per a augmentar la superfície de la membrana cel·lular.
• Al voltant de la membrana plasmàtica, els bacteris presenten una estructura rígi-
da anomenada paret bacteriana. Aquesta paret està formada per una substàn-
cia que generen els propis organismes, anomenada mureïna.
• Les cèl·lules procariotes no tenen un embolcall nuclear que forme un nucli, sinó
que l’ADN es troba lliure en el citoplasma formant un únic cromosoma.
166 Unitat 8
Els bacteris viuen en tot tipus de medis: en la terra, en l’aigua, en l’aire i també en l’in-
terior dels éssers vius. Fins i tot habiten en ambients extrems on no poden viure
altres éssers vius, com ara les fonts termals, on creixen moneres a més de 80 ºC, o
la neu de l’Antàrtida.
Les moneres són organismes unicel·lulars procariotes.
RECORDA
Regne monera:
• Nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
• Unicel·lulars.
• Cèl·lules sense nucli, procariotes.
• Paret cel·lular de mureïna.
Staphylococcus aureus és una espècie bacteriana
habitual en la pell de l’ésser humà. En principi,
és una espècie inofensiva, encara que a vegades
pot provocar greus infeccions en pacients afec-
tats d’altres malalties. Microscopi electrònic,
200.000x.
Cianobacteris Nòstoc. Microscopi òptic, 550x.
Els cianobacteris són un fílum del regne mone-
ra que comprén nombroses espècies de bacteris
capaços de fer la fotosíntesi. Són bacteris que
viuen, majoritàriament, en l’aigua.
Mesosoma
Membrana plasmàtica
Paret bacteriana
Citoplasma
Molècula d’ADNRibosomes
AC
TIVITA
TS
167Els éssers vius
15. Compara les característiques de les cèl·lules de les moneres
amb les de la cèl·lula eucariota i identifica quines semblan-
ces i diferències presenten.
16. Digues quin dels conceptes següents no pertany a la ma-
teixa categoria.
bacil – coc – bacteri – espiril
R
La forma que poden tindre els diferents tipus de bacteris és molt diversa i és indi-
cativa del grup a què pertanyen. Algunes de les formes més característiques són
les següents:
En l’actualitat, l’ésser hu-
mà utilitza els bacteris per
a la producció d’aliments.
Així, per exemple, els bac-
teris del grup Lactobaci-
llus s’afigen a la llet i, a
través d’un procés de fer-
mentació, transformen la
llet en iogurt o en for-
matge.
D’altres, com Escherichia
coli, viuen en l’intestí de
l’ésser humà. Aquests
bacteris ens ajuden a di-
gerir els aliments que
mengem.
No obstant això, també hi ha bacteris que causen malalties si es desenvolupen
en l’interior d’un altre organisme. Així, determinades malalties de l’ésser humà,
com el tètan, la gastroenteritis o la tuberculosi, són causades per bacteris.
Aquestes malalties es poden confondre amb d’altres provocades per espècies
d’altres regnes, com els protoctists, per això la seua identificació i el seu tracta-
ment han d’estar sempre supervisades per un metge.
Els bacils tenen forma de bastó. Els cocs tenen forma esfèrica. Els espirils tenen forma de ti-
rabuixó.
Els vibrions tenen forma de
coma o de fesol.
AMPLIA
Els metges tracten les malalties provo-
cades per bacteris amb unes substàncies
anomenades antibiòtics. Aquestes
substàncies són capaces de combatre les
infeccions bacterianes, però no les que
tenen un altre origen.
Bacteris del iogurt
A continuació observarem la fermentació dels bacteris del
iogurt, com, per exemple, el Lactobacillus bulgaricus.
— En primer lloc, hem de calfar llet a 40 graus aproxi-
madament, és a dir, que estiga calenta però sense arri-
bar a cremar. Afegim a la llet calenta una miqueta
de Lactobacillus posant-hi un poc de iogurt i reme-
nant.
— A continuació, deixem reposar la mescla en un envàs
tancat i envoltat per un torcamans per a mantindre
la calor.
Al cap d’un dia, els bacteris han completat el procés de
fermentació i tota la llet s’ha transformat en iogurt.
EXP
ERIM
ENTA
6. El regne protoctistaAquest regne és un dels més diversos. Els éssers vius del grup dels protoctistes estan
formats per cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars. Presenten
diferents tipus de nutrició i, en alguns casos, paret cel·lular.
Dins d’aquest grup tan divers destaquen les algues i els protozous.
6.1. Les algues
Les algues són un conjunt d’éssers vius autòtrofs de vida aquàtica. Presenten una
gran varietat de mides, ja que hi ha algues unicel·lulars microscòpiques i d’altres plu-
ricel·lulars que poden arribar als 70 metres de longitud.
Entre les algues trobem espècies que viuen tant en aigües oceàniques com en ai-
gües continentals, però en els dos casos sempre es troben en les zones superfi-
cials. Açò és perquè les algues necessiten llum per a fer la fotosíntesi i, per tant, no
podrien viure a grans profunditats. Per a poder dur a terme aquesta fotosíntesi, les
algues tenen molts cloroplasts en l’interior de les seues cèl·lules.
Algunes algues presenten una paret cel·lular. És el cas de Chlamydomonas angu-
losa, una alga unicel·lular.
Les algues pluricel·lulars estan formades per cèl·lules poc diferenciades que s’agrupen
formant un tal·lus. El tal·lus és una estructura que formen les algues i algunes
plantes, i consta de rizoide, cauloide i fil·loides.
168 Unitat 8
Les diatomees són un tipus d’alga unicel·lular.
40x
RECORDA
Regne protoctista:
• Nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
• Unicel·lulars o pluricel·lulars.
• Cèl·lules amb nucli, eucariotes.
• Alguns tenen paret cel·lular.
FIXA’T
El tal·lus és l’estructura pròpia de les
algues i d’algunes plantes. El tal·lus està
format per cèl·lules poc diferenciades;
aquestes, per tant, no donen lloc als
teixits característics que constitueixen
les arrels, la tija i les fulles de la majoria
de les plantes.
Per aquest motiu, es diu que les algues
i les plantes amb estructura de tal·lus
no formen vertaderes arrels, tiges i
fulles, sinó unes estructures d’aparença
pareguda que anomenem rizoide, cau-
loide i fil·loide.
Paret cel·lular
Flagel
Nucli
Cloroplast
El cauloide és una estructu-
ra de suport que enllaça el
rizoide amb els fil·loides.
El rizoide és la base
que fixa l’alga al
substrat i sobre la
qual es desenvolupa.
Els fil·loides són les là-
mines fines i grans si-
tuades als extrems del
cauloide. Acostumen a
ser la part més volumi-
nosa de l’alga. Fil·loide
Cauloide
Rizoide
Podem classificar les algues pluricel·lulars segons el seu color:
6.2. Els protozous Els protozous són un grup d’organismes unicel·lulars heteròtrofs de vida aquàtica.
Tots són microscòpics. En general, es troben en tot tipus d’aigües i fins i tot en sòls
prou humits.
Els protozous s’alimenten de matèria orgànica que es troba en el medi. Per a acon-
seguir-la, poden capturar altres éssers vius, com bacteris o algues unicel·lulars.
D’altres són paràsits i viuen en l’interior d’éssers vius als quals provoquen malal-
ties. Els protozous incorporen els aliments de maneres diferents.
• Per difusió: les partícules més xicotetes passen al citoplasma directament a tra-
vés de la membrana plasmàtica.
• Mitjançant fagocitosi: és el procés pel qual la cèl·lula emet unes protuberàncies
del citoplasma o pseudopodis, que emboliquen l’aliment i permeten incorporar-
lo a l’interior de la cèl·lula.
• A través de la citofaringe: aquesta és un replec de la membrana en forma d’em-
but per on alguns protozous absorbeixen els aliments.
Els protozous també presenten estructures i mecanismes que els permeten des-
plaçar-se. Els principals són els cilis, els flagels i els pseudopodis.
AC
TIVITA
TS
169Els éssers vius
17. Fes un esquema de claus que incloga els diferents grups i
subgrups del regne protoctista.
18. Explica quin tipus d’alga és el que es representa en la imat-
ge inferior de la pàgina 168. Justifica la teua resposta.
19. Què comprovaries en un protoctista per a conéixer amb
certesa si es tracta d’una alga o d’un protozou?R
Els cloròfits es caracteritzen per la presèn-
cia de clorofil·la en els seus cloroplasts.
La clorofil·la és un pigment de color verd
que intervé en la fotosíntesi. Aquestes
algues reben el nom d’algues verdes.
Els rodòfits tenen, a banda de la clorofil·la,
un altre pigment que els confereix unes
tonalitats que van del roig al porpra; per
això reben el nom d’algues roges.
Els feòfits tenen, a banda de la clorofil·la,
un altre pigment de color marró. Les espè-
cies d’aquest grup també reben el nom
d’algues brunes.
Alga verda del gènere Ulva Coral·lina (Corallina officinalis) Alga bruna del gènere Dictyoperis
Protozou flagel·lat. Microscopi electrònic.
FIXA’T
• Els cilis són filaments curts i molt
nombrosos que amb el seu moviment
donen lloc al desplaçament de la
cèl·lula.
• Els flagels són filaments més llargs
que els cilis i menys nombrosos.
Amb el seu moviment impulsen la
cèl·lula.
• Els pseudopodis són deformacions
del citoplasma que es produeixen en
la direcció del desplaçament i que
arrosseguen darrere seu la resta de la
cèl·lula.Flagel
PseudopodisCilis
20. Per què diem que els virus no es poden considerar éssers
vius?
21. Compara les característiques dels virus i les cèl·lules. Ex-
plica quines diferències i quines similituds hi trobes.R
AC
TIV
ITA
TS
7. Els virusCom hem vist al principi d’aquesta unitat, els éssers vius són organismes capaços de
realitzar les tres funcions vitals: la nutrició, la relació i la reproducció. Els virus, en can-
vi, no es nodreixen ni es relacionen, només es reprodueixen, per la qual cosa no es
consideren éssers vius.
Els virus no presenten estructura cel·lular, per aquest motiu, necessiten infectar les
cèl·lules d’un ésser viu, penetrant en el seu interior, per a crear nous virus i reproduir-
se. Una vegada dins de la cèl·lula infectada, el virus utilitza els components cel·lulars
per a produir còpies de si mateix.
Hi ha una gran diversitat de formes entre els virus, però tots presenten unes carac-
terístiques comunes.
Els virus són partícules molt xicotetes i únicament es poden observar amb potents
microscopis, com el microscopi electrònic, molt diferent del microscopi òptic. Els
virus més grans no arriben a mesurar més d’unes micres, metre que els més diminuts
mesuren centèsimes de micra.
Com que necessiten infectar cèl·lules per a reproduir-se, els virus moltes vegades
provoquen greus malalties, ja que la seua activitat pot perjudicar notablement les
cèl·lules de l’ésser viu que ha infectat.
Els virus poden infectar tot tipus d’éssers vius: alguns infecten animals; d’altres, plan-
tes, i fins i tot, n’hi ha que arriben a infectar bacteris. Aquests últims s’anomenen
bacteriòfags.
La majoria dels virus estan molt especialitzats a infectar un determinat tipus de
cèl·lules. D’aquesta manera, un virus pot infectar tots els individus d’una mateixa
espècie però, per regla general, no pot infectar individus d’altres espècies.
170 Unitat 8
Els virus són partícules sense estructura cel·lular la supervivència dels quals
depén de la seua capacitat d’infectar una cèl·lula.
Bacteriòfag T4. Microscopi electrònic, 110.000 x.
Els virus poden presentar formes molt diferents.
Tots els virus estan coberts per
una estructura rígida anome-
nada càpsida.
En l’interior de la càpsida trobem
una molècula de ADN, o bé, una
molècula de funció similar, l’ARN
(àcid ribonucleic).
Càpsida
Molècula d’ADN o d’ARN
Ebola
SIDA
Mosaic deltabac
Poliomielitis
SÍNTESI• Per a resumir la unitat, completa l’esquema següent: T’ajudarà a estudiar.
• Amplia les parts de l’esquema que corresponen a les moneres i els protoctists.
• Per què creus que no trobem el concepte virus en l’esquema?
En aquesta unitat podem destacar els conceptes següents per a definir-los i afegir-los al glossari, tal com hem explicat al principi
d’aquest llibre.
Biosfera Nucli Mesosoma
Membrana plasmàtica Paret cel·lular Bacteri
Citoplasma Regne Tal·lus
— Afig a aquesta llista un parell de paraules noves el significat de les quals hages aprés en aquesta unitat.
GLOSSARI
171Els éssers vius
Nutrició
Moneres Fongs
realitzen les funcions es classifiquen en
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
el microscopi
ProcariotesADN
estan formats per
s’observen mitjançant
estan constituïdes per poden ser
Els éssers vius
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
AC
TIV
ITA
TS Per a comprendre
22. Explica quins són els factors que fan possible la vida al pla-
neta Terra.
23. Indica com es desenvolupa la funció de nutrició en la planta
de la dacsa i digues de quin tipus de nutrició es tracta.
— Descriu un exemple de la funció de relació en un ésser
humà.
24. Observa les fotografies següents i indica quin dels dos orga-
nismes és procariota i quin és eucariota. Justifica la teua res-
posta.
— Explica quines parts de la cèl·lula eucariota pots identificar
en la fotografia.
25. Busca informació sobre l’ou de gallina i explica a quina uni-
tat estructural dels éssers vius correspon. Assenyala també de
quin tipus és.
26. Identifica els orgànuls que apareixen indicats en les fotogra-
fies següents.
— Justifica quins grups d’organismes presenten l’orgànul de
la imatge B.
27. Podries determinar el regne a què pertany una espècie de la
qual només saps que presenta nutrició autòtrofa? I d’una al-
tra de la qual saps que no presenta nucli? Justifica les teues
respostes.
— Identifica aquelles característiques que siguen específiques
d’un únic regne.
28. A continuació tens un llistat, en anglés, de diferents éssers vius
i, al costat, la segona paraula del seu nom en nomenclatura
binomial.
• Rosemary officinalis
• Red squirrel vulgaris
• Woodpecker major
• European hedgehog europaeus
— Descobreix el nom en llatí i en valencià dels éssers vius
de la llista.
Per a fer aquesta activitat has d’usar un buscador d’internet,
per exemple: www.google.cat. Introdueix el nom en anglés i
el terme en llatí en la casella de recerca. Amb els resultats de
la recerca podrem reconéixer el nom complet en nomencla-
tura binomial com aquell que està compost per dues paraules
en llatí, la que hem introduït i una altra. Per últim, ens faltarà
buscar, només en les pàgines en valencià, el nom complet
en llatí i sabrem de quin ésser viu es tracta.
29. Observa les fotografies següents d’éssers vius i justifica a
quin regne pertanyen.
— En el cas que es tracte d’un bacteri, indica quin tipus de for-
ma té i, per tant, el grup.
— Si es tracta d’un protoctista, indica a quin grup pertany i,
si correspon, quin tipus d’alga és.
30. Descriu dues característiques morfològiques pròpies de les
moneres relacionades amb els seus embolcalls cel·lulars.
31. Cita dues semblances i dues diferències entre les algues uni-
cel·lulars i els protozous.
A
C D
B
@
A
C D
B
A
A B
A
172 Unitat 8
32. Utilitza les paraules que cregues convenients per a construir
una frase que definisca les característiques de les algues roges
i dels protozous.
unicel·lular – pluricel·lular – eucariota – procariota
nutrició autòtrofa – nutrició heteròtrofa
33. Descriu el recorregut que segueix la llum en un microscopi òp-
tic des de la font de llum fins a arribar a l’ull de l’observador.
Què passa si tanquem el diafragma?
34. Dibuixa l’esquema d’un virus i explica’n les parts.
35. Busca informació al voltant dels virus de la grip i el xarampió.
Explica com es contagien i quins efectes tenen sobre l’ésser
humà.
36. Fes un esquema desglossat dels regnes monera i protoctista
en el qual estiguen representades totes les agrupacions que
s’han explicat al llarg d’aquesta unitat.
— Aquest esquema podrà ser ampliat amb l’organització de
la resta de regnes que s’explica en les unitats següents.
Avaluació de la unitat a l'annex final
A
AC
TIV
ITA
TS
Per a ampliar
Mesures microscòpiques
Hi ha unes unitats de longitud específiques per a la mesura d’e-
lements microscòpics. Les més emprades en les ciències de la na-
turalesa són el micròmetre, el nanòmetre i l’àngstrom.
• Un nanòmetre (nm) equival a una mil·lèsima part d’una mi-
cra.
• Un àngstrom (Å) equival a una dècima part d’un nanòmetre.
Per a transformar una determinada mesura de longitud en les di-
ferents unitats, podem usar la taula següent:
Així, si volem conéixer l’equivalència d’una micra en altres uni-
tats, hem d’omplir amb zeros els espais corresponents fins a la
unitat amb la qual es compararà:
D’aquesta manera, obtindrem que 1 μm = 1 000 nm.
Per a conéixer l’equivalència en mil·límetres d’una micra proce-
direm de la mateixa manera. En aquest cas, com que es tracta
d’una conversió a una unitat major, haurem de situar una coma
just després de la xifra que correspon a la unitat en què expres-
sarem el resultat. És a dir, 1 μm = 0,001 mm.
— Analitza la taula anterior i calcula quants àngstroms són una
micra.
— Calcula a quantes micres, nanòmetres i àngstroms equival un
mil·límetre.
— El virus de la grip té un diàmetre de 100 nm. Calcula a quan-
tes micres i àngstroms equival.
Per a pensar
L’ús dels antibiòtics
Ja has vist que alguns organismes microscòpics poden arribar
a produir malalties a l’ésser humà. El 1921 A. Fleming va desco-
brir la penicil·lina, una substància segregada per uns fongs que
exercia una acció letal sobre els bacteris.
La penicil·lina va ser el primer d’un grup de medicaments ano-
menats antibiòtics. Encara que originalment es tractava de pro-
ductes generats per fongs microscòpics, és a dir, productes
naturals, actualment la penicil·lina i altres antibiòtics es pro-
dueixen mitjançant processos industrials.
Els antibiòtics són
substàncies que en con-
tacte amb els bacteris
impedeixen la formació
de la paret bacteriana,
de manera que aquests
organismes queden
desprotegits i acaben
per morir.
Els metges recepten freqüentment antibiòtics i amb açò arri-
ben a salvar la vida de moltes persones.
— De segur que alguna vegada el metge t’ha fet prendre anti-
biòtics. Recordes quan i per què va ser?
— Per què creus que els antibiòtics no actuen contra les cèl·lu-
les del nostre cos?
— Algunes persones, equivocadament, es mediquen amb an-
tibiòtics davant els primers símptomes d’una grip. La grip
és una malaltia provocada per un virus. Creus que és efec-
tiu prendre antibiòtics per a cuidar-se’n? Justifica la teua
resposta.
— Davant d’una malaltia és important no automedicar-se. Què
creus que hem de fer quan sentim que estem malalts? Quines
conseqüències pot tindre no seguir completament el trac-
tament prescrit?
173Els éssers vius
mm μm nm Å
mm μm nm Å
0 0 0 1 0 0 0 0
A continuació prepararem una mostra de cèl·lules i l’observa-
rem al microscopi. D’aquesta manera, practicarem el maneig
del microscopi i ens iniciarem en la tècnica de tinció. La tinció
és una tècnica necessària per a l’observació de les cèl·lules i
les seues parts.
Usarem un colorant, el Sudan III, que serveix per a tenyir de ma-
nera específica els greixos que contenen les cèl·lules.
Les cèl·lules que triarem són els adipòcits, ja que són cèl·lules
que acumulen greixos. Aquestes cèl·lules abunden en la ma-
joria dels mamífers i constitueixen una important reserva
d’energia d’aquest grup d’animals.
a. Dibuixa en el teu quadern les cèl·lules que has observat i indica el nombre d’augments. Quins orgànuls cel·lulars has identificat?
b. Per què creus que cal tenyir la preparació amb Sudan III?
c. Calcula quin és l’augment màxim i el mínim del microscopi que has utilitzat.
d. Busca informació sobre tècniques de microscòpia i explica per a què se sotmet la mostra a una breu immersió en alcohol.
Activitats
— Amb l’ajuda del professor i d’un bisturí, talla una làmina molt
fina de greix o de cansalada.
— Estén tot el que pugues la mostra sobre el portaobjectes amb
ajuda de les pinces.
— Situa el portaobjectes sobre la cubeta de tinció.
— Cobreix la mostra amb unes gotes d’alcohol al 70% perquè la
mostra no s’altere en aplicar-hi el tint. Deixa que actue entre 10
i 15 minuts.
— Elimina l’alcohol de la mostra afegint aigua a la preparació amb
el flascó llavador. Aquest procés s’anomena llavat.
— Cobreix la mostra amb unes gotes de Sudan III i espera 5 mi-
nuts.
— Torna a llavar la mostra amb aigua, tal com ho has fet ante-
riorment.
— Col·loca un cobreobjectes sobre la mostra. Has de prestar aten-
ció perquè no queden bambolles d’aire quan l’apliques. Per a
fer-ho, cal que uses l’agulla emmanegada.
— Col·loca la mostra en la platina i observa-la al microscopi tal com
hem explicat en la pàgina 163 d’aquest llibre.
— Recorda que primer has d’enfocar amb el caragol macromè-
tric i acabar de definir la imatge amb el micromètric.
— Observa la preparació amb els diferents augments.
Procediment
IntroduccióMaterial
• Microscopi òptic
• Portaobjectes i cobreobjec-tes
• Estoig de dissecció
• Flascó llavador amb aiguadestil·lada
• Cubeta de tinció
• Comptagotes amb Sudan III
• Alcohol al 70%
• Greix animal o cansalada
• Agulla emmanegada
Cada vegada que faces
un llavat de la prepa-
ració, has d’abocar l’ai-
gua lentament i amb
atenció perquè no s’es-
córrega la mostra.
INVESTIGA: Les cèl·lules animalsA
CT
IVIT
AT
S
174 Unitat 8
El plàncton
El plàncton és el conjunt dels éssers vius microscòpics que viuen en la superfície de l’aigua d’oceans, mars, llacs, estanys i rius.
La paraula plàncton prové del llatí i significa ‘errant’, ja que tots aquests éssers vius comparteixen la característica de viure
flotant lliurement en l’aigua. El seu pes és xicotet i poden tindre minúsculs apèndix que els permeten fer desplaçaments curts.
El conjunt dels éssers vius autòtrofs que formen el plàncton és el fitoplàncton. Principalment està constituït per bacteris
autòtrofs i algues unicel·lulars que produeixen el 70% de l’oxigen que consumim els organismes terrestres.
Una de les algues més característiques que formen el fitoplàncton és la Noctiluca, que té una capacitat de fosforescència que
es pot apreciar de nit. Les diatomees són algues que també formen part del fitoplàncton; estan recobertes d’una closca dura
de sílice que se’n va cap al fons quan la diatomea mor.
Els organismes heteròtrofs del plàncton constitueixen el zooplàncton i s’alimenten del fitoplàncton. El zooplàncton està for-
mat per protozous, bacteris heteròtrofs i larves d’animals aquàtics.
Els tintínids són un dels grups de protozous
més abundants en el zooplàncton.
Es mouen mitjançant cilis i viuen
en l’interior d’una coberta ano-
menada lloriga. Els copèpodes
són uns xicotets crustacis que
usen les antenes per al des-
plaçament mitjançant movi-
ments en forma de remolins.
El fitoplàncton necessita la llum solar per a fer la fotosíntesi i, per això, sem-
pre es troba en la capa més superficial de l’aigua. El zooplàncton, en can-
vi, durant el dia es troba a més profunditat per a evitar les radiacions del Sol,
però de nit migra cap a la superfície per tal d’alimentar-se del fitoplàncton.
AMPLIA I DESCOBREIX
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Maria és una biòloga que treballa en un parc nacional situat en una zona costanera de maresmes i xicotetes llacunes. Per a conéixer
quin és l’impacte que ocasionen les activitats humanes sobre la biodiversitat del parc, Maria està elaborant un estudi. Entre altres
dades, s’ha d’informar de la qualitat de les aigües del parc, gràcies a l’anàlisi dels éssers microscòpics o microorganismes que hi ha-
biten.
— Cita tres factors d’origen humà que poden afectar la biodiversitat d’aquest espai protegit i explica quines conseqüències li po-
den provocar. Has de tindre en compte les característiques i la ubicació del parc nacional que es descriuen en l’enunciat.
— Creus que els factors que poden amenaçar un espai protegit costaner són els mateixos que es poden donar en un espai d’alta
muntanya? Explica breument un exemple d’amenaça que es done preferentment en la muntanya.
— Per a l’estudi de la qualitat de les aigües, quin instrument necessitarà Maria per a observar els microorganismes? Quines parts
d’aquest instrument són les encarregades d’augmentar la imatge? I d’enfocar-la?
— Explica a quins regnes poden pertànyer els microorganismes que s’hi trobaran.
L’estudi de la biodiversitat
AC
TIV
ITA
TS
175Els éssers vius
Diatomea. 400x
Copèpode.