Any 2008 — Nº 1 GENER—MARÇ
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTOCASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO————CATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTOCATALAN CENTRE OF TORONTO
RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2RETURN REQUEST: P.O. 61015, 1840 Eglinton Ave. West. Toronto, Ontario, Canada M6E 5B2
CASAL DELS PAïSOS CATALANS DE TORONTO
Casal dels Països
Catalans de Toronto
2394 Dufferin Street
Toronto,ON
M6E 2J4
Catalan Centre of Toronto
Associació Cultural
i Social
Mail Address
P.O. Box 61015
1840 Eglinton Ave.(W)
Toronto, ON Canada
M6E 3S6
CONSELL DIRECTIU
President: A ser electe.
Vicepresidenta: Antonia Marcuzzi
Tresorer: Antonio F. Téllez Vega
Secretari: Salvador Peralta Mir
Consellers: Joan Subirana,
Luis Segura,
Carlos Marcuzzi ,
Jean Paul Baillet
Roser Balsells
Delegada per Hamilton:
Mercè Masgoret
Representants a Catalunya:
Joan i Flora Capdevila
EDITA:
Casal del Països Catalans
de Toronto
Editors: Socis del Casal
Redacció: Mercè Fosalba
Redactors: Socis del Casal
Impressió:
INFORMACIÓ
Mª. Rosa McCann:
Tel: 1-905-845-5517
Flora Capdevila:
Tel: 1-416-259-9620
CONTACTI’NS ALS NOUS WEBSITES:
www. cctoronto.cat
www. cctoronto.net
NOTA
Els articles i materials en aquesta
revista representen les opinions dels
autors i no necessàriament les del
Casal del Països Catalans de Toronto
Pàgina 02
PER E-MAIL:
Tel: (1) 416-784-9992
GENER –MARÇ 2008
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 03
Història de l'Escala
Empúries, visitat abans per
fenicis i etruscs, va ser als
segles VI aC i II aC porta
d'entrada de les civilitzacions
grega i romana a la Penínsu-
la Ibèrica. Els indígenes d'a-
rrel indoeuropea, pobladors
d'aquest territori des del se-
gle IX aC (època del bronze),
ràpidament van entrar en
contacte amb aquestes cul-
tures més avançades fins
assimilar-les plenament.
Al llarg del segle III de la
nostra era els empo-ritans
van anar abandonant Empo-
riae i els que no marxaren es
concentraren a l'antiga
Palaiapolis. Al segle V Empú-
ries esdevindria seu episco-
pal en època visigòtica i al
segle IX capital del comtat
d'Empúries quan la Marca
Hispànica (al s. XI la capitali-
tat es traslladaria a Caste-
lló). A l'inici del segle XV, un
cop extinguida la Casa Com-
tal, el comtat perdria la seva
independència i seria final-
ment annexionat a la Coro-
na; llavors va entrar en una
progressiva i imparable de-
cadència.
El port de l'Escala comença a
aparèixer documentat a par-
tir del s. XIII, però la seva
existència, molt reculada en
el temps, corre paral·lela a la
d'Empúries. El seu topònim
prové del llatí 'scala' i desig-
na un port, refugi natural
d'embarcacions (veieu cap-
çalera). El port era un petit
nucli pesquer agregat a Em-
púries on els pescadors te-
nien les seves botigues per
guardar els estris de pesca i
alguna modesta vivenda. A
mitjans. XVI aquest nucli
agafà embranzida com a port
de pesca i cabotatge fins a
adquirir caràcter propi.
La seva dependència vers
Empúries llavors s'anà capgi-
rant en benefici del Port de
l'Escala de la vila d'Empú-
ries: l'any 1680 els seus
veïns aconseguiren tenir es-
glésia pròpia i el 1766 van
assolir la capitalitat del mu-
nicipi. Desde llavors fins a la
meitat del segle XIX l'Escala
va viure l'etapa més daurada
de la seva existència, fins
que amb la introducció del
ferrocarril com a nou mitjà
de transport la població va
perdre la seva condició de
hinderland.
Scala Hanníbalis
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 4
'DORA MAAR' Théodora Markovich (Dora Maar) va foto-grafiar el procés d'e-laboració del Guernica. ELIANNE ROS (París) Les dues ànimes de Pablo Pi-
casso --les seves arrels
espanyoles i el seu país
d'adopció, França-- es
reuniran per primera
vegada en una gran exposició retrospec-
tiva.
Els ministres de Cul-
tura d'Espanya i
França, César Antonio
Molina i Christine Al-
banel, van firmar ahir a
París un conveni de
col.laboració per a la
cessió de 407 obres del
Museu Picasso de París
al Reina Sofia de Ma-
drid, que rendirà un
homenatge al pintor
malagueny amb una
mostra excepcional en-
tre el 5 de febrer i el 5 de maig.
Des de la seva creació, l'obra
realitzada per Picasso durant
el tràgic període entre l'any
1936 i l'any 1945 no s'ha tor-
nat a trobar al voltant del
mític Guernica.
Amb el títol La col.lecció del Mu-
seu Nacional Picasso, París, l'ex-
posició ocuparà 4.000 metres
quadrats. Entre les obres
cedides hi figuren quadres de
l'època blava, com l'Autoretrat
realitzat el 1901 o La Célestine;
de l'època cubista, com
Home amb guitarra; i del segon classicisme, com
La flauta de Pan.
Però el que atorgarà un
caràcter únic a la
mostra serà l'exhibició,
a més del Guernica, dels
quadres creats durant
els anys negres de la
guerra. Retrats de Dora
Maar o de Marie-Thérèse
Walter, les al.legòriques
Dona que plora i Suplicant
o Gat que devora un ocell
revelen el sofriment de
l'artista davant la mas-
sacre d'innocents. Entre les peces cedides hi ha
escultures, dibuixos,
gravats, fotografies i
ceràmica realitzats per
Picasso.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 05
GENER –MARÇ 2008
ELS ARQUEÒLEGS CREUEN
HAVER TROBAT UN TEMPLE
D'AUGUST SOTA LA CAT-
EDRAL DE TARRAGONA
| EL PERIÓDICO DE CATALUNYA |
TARRAGONA • Els experts realit-
zaran un estudi més profund de les restes trobades per corroborar
la principal hipòtesi.
La catedral de Tarragona, on
s'ha excavat el subsòl per buscar-
hi restes del temple d'August.
La prospecció geofísica portada a terme al subsòl de la catedral de
Tarragona ha permès localitzar un
temple de vuit columnes frontals
igual al dedicat a Cèsar August,
raó per la qual els arqueòlegs
donen pràcticament per segur que
es tracta del construït en honor de
l'emperador romà.
En roda de premsa, l'arqueòleg de
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) Josep Maria
Macias ha revelat que es tracta
d'un temple de 25 per 40 metres,
els vestigis del quals es troben a
un metre i mig de profunditat,
sota l'actual nau central de la cat-
edral.
Aquestes restes podrien corre-
spondre al temple d'August, tal
com afirmen els arqueòlegs, tot i
que no ho confirmaran fins que es dugui a terme un estudi més pro-
fund de les restes trobades.
UN PASSEIG PER LA
HISTÒRIA
De la ciutat romana d’Ègara a la
co-capital del Vallès Occidental
que és avui Terrassa. Conegueu
l'evolució històrica d'una ciutat
amb un patrimoni històric de
renom internacional, com el Con-
junt Monumental de les Esglésies
de Sant Pere, i que encara con-
serva significatius vestigis me-
dievals, com la Torre de Defensa
del Castell-Palau o el Castell Car-
toixa de Vallparadís.
També conserva importants edifi-
cis i elements escultòrics que re-
corden l'esclat de les arts
plàstiques i decoratives, de l'ar-
quitectura, de les lletres i la
música, a començaments del Se-
gle XX, així com tot el patrimoni
industrial que ens recorden que
Terrassa va ser, fins no fa pas
gaire, la ciutat dels vapors i
les xemeneies.
Així és un gran atractiu turístic el
Conjunt Monumental de les Es-
glésies de Sant Pere, que con-
stitueix un element excepcional
del patrimoni històric i artístic
català. El 3 de juny de 1931 va
ser declarat Monument Nacional.
Els tres edificis, Sant Pere, Sant
Miquel i Santa Maria, i el ric patri-
moni arqueològic i artístic que
contenen, abasten un període in-
interromput des de l'època ibèrica
fins ara.
Destaquen els testimonis conser-
vats dels edificis del bisbat
visigòtic d'Ègara, les pintures murals altmedievals i romàniques
i els retaules gòtics, a més de la
pròpia arquitectura medieval de
les tres esglésies.
CATEDRAL DE TARRAGONA
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 6
LLUIS SEGURA, soci, conseller, i ocasionalment, cuiner en el nostre Casal. DINAR DE NADAL
▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲
▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲▲ ▲
◄◄◄◄◄◄◄
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 07
GENER –MARÇ 2008
ONCLE LLUÍS Aquests dies blaus i aquest sol de la infància
(últim vers escrit per Antonio Machado a Cotlliure)
Colgat al fang de l'Ebre, l'hero-
isme.
Però per al vençut també
comptava -ja amb una pobra
roba de civil-
tenir aquella mirada, morenot,
pinxo de barri de rialla fàcil.
Desterrat, se l'enduen en un
tren.
En les llargues parades de la
nit, en el seient de fusta, entre fusells,
sent com la guerra és una fera
enorme
que amb les urpes l'empeny
fins a Bilbao,
sense equipatge i les
butxaques buides.
El deixen a l'andana un matí
gris.
Fatigat pel viatge i la derrota
es renta en una font i, al fons
dels ulls, llueixen la seva èpica
i les armes
d'antany, les velles armes
d'aquells balls de diumenge als patiots de
Montjuïc.
Busca els carrers de meuques i
tuguris.
Ja és a prop d'ella, sent el seu
perfum
barat i la mirada fosca a uns
ulls
on el rímel ha posat
banderes negres d'anarquistes
morts.
Les ungles, d'un roig brut,
són banderes que l'Ebre ar-
rossegava.
I jo estic orgullós de tornar a
escriure,
com als bons dies de la poesia,
un poema que parla d'una puta
que per amor se salva i salva
un home. Això passava en acabar la
guerra.
Mentrestant, transcorrien per
a mi
els dies blaus i el sol de la in-
fantesa.
DADES BIOGRÀFIQUES Joan Margarit i Consarnau neix a
Sanaüja, a la comarca de la Se-
garra, en un moment de la Guerra Civil Espanyola quan el
front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, l’11 de maig
del 1938, fill de Joan Margarit i
Serradell, arquitecte, de Barce-lona, i Trinitat Consarnau i Sa-
baté, mestra, de L’Ametlla de Mar.
El pare i la mare s’havien casat
el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obli-
gar a retirar-se a Sanaüja, a
casa de l’àvia paterna, on va né-ixer el poeta.
Acabada la guerra i fins el 1948,
la família canvia moltes vegades
de domicili: Barcelona, Rubí, Fi-gueres i Girona. De retorn a Bar-
celona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit fa el
batxillerat a l’Institut Ausiàs
March que aleshores estava situat al carrer Muntaner.
L’any 1954 la família es trasllada
a les illes Canàries i, des del
1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per
estudiar arquitectura, al Col
·legi Major Sant Jordi, on resid-irà fins el 1961. El 1962 coneix
Mariona Ribalta amb qui es casa l’any següent, instal·lant-se al
carrer Sardenya de Barcelona, a
tocar de la plaça Sanllehy. Allí neixen les seves filles Mònica,
Anna i Joana, i el seu fill Carles.
Margarit s’havia donat a
conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un
llarg parèntesi de deu anys, es-criu “Crónica”, publicat pel seu
amic Joaquim Marco, director de
la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir del 1980, inicia
la seva obra poètica en català.
Des del 1975, Margarit i la seva
família viuen a Sant Just Des-vern, on també hi ha l’estudi
d’arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, l’amic i soci,
des del 1980. Des del 1968, Mar-
garit és catédràtic, jubilat actu-alment, de Càlcul d’estructures
de l’Escola Tècnica Superior de
Arquitectura de Barcelona.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 8
El Butlletí de l'IEC, número 117, gener de
2008
El Diccionari de la llengua cata-
lana (març del 2007). Sembla
que l’espera va valer la pena,
perquè dotze anys després de
l’edició anterior del diccionari
de referència, la versió actual —que incorpora 2.422 articles
(en total, en té 69.988), 12.460
accepcions, 14.007 definicions i
6.234 exemples més— fou best
seller per Sant Jordi i va en-
capçalar la llista de llibres de
no-ficció més venuts durant les
primeres setmanes de venda,
un fet insòlit en una publicació
d’aquest tipus i en llengua
catalana.
El president de la Generalitat,
José Montilla, va rebre un dels
primers exemplars del nou Dic-
cionari. Li va lliurar el presi-
dent de l'IEC, Salvador Giner,
en un acte —foto adjunta— al
Palau de la Generalitat, amb
l'assistència dels altres mem-
bres de l'Equip de Govern i del
Consell Permanent de l'Insti-
tut.
Seguint la mateixa línia, i com
a llegat per al futur, s’ha publi-
cat el segon volum de la
Història de l’Institut d’Estudis
Catalans, que completa la
història de la institució i,
només durant l'any 2007 l'In-
stitut ha editat un total de 113
obres o publicacions
• DALÍ, DE CONTESTA-
TARI A REACCIONARI (Scala Hanníbalis)
Salvador Dalí (1904-1989),
geni de la pintura, comediant
extraordinari en el seu paper i
mestre de les relacions publi-
ques, va passar de ser un con-
testatari a ser un reaccionari;
d’estar compromès amb el sur-
realisme i amb l’esquerra Revo-
lucionària i admirar Lenin a ser
un egòlatra sense escrúpols i
un bufó que va aplaudir la dic-
tadura i que va lloar Franco.
Com ell mateix relata a la seva
obra autobiogràfica “Vida se-
creta” (1942), l’any 1919 va
ser l’únic detingut desprès que
uns estudiants de l’Institut de
Figueres cremés una bandera
espanyola: “La gent, en veu-
re’m, m’assenyalava amb el dit,
per allò de la bandera”. L’any
1921, fundà amb altres figuer-
encs com Martí Vilanova i ‘Met’
Miravitlles el grup soviet
“Renovació Social”. Segons l’escriptor i polític independen-
tista Miravitlles (1906-1988),
Dalí va viure en aquella època
“el període més romàntic i gen-
erós de la seva vida”. El 1922
ja estava absolutament lliurat a
aconseguir l’èxit tant pictòric
com literari.
Arran de la visita que ines-
peradament el rei Alfons XIII
efectuà el març de 1924
a Figueres, durant la dictadura
de Primo de Rivera, Dalí seria
empresonat després d’una ba-
tuda per arrestar potencials agitadors. Fins l’11 de juny,
primer a la presó de Figueres i
més tard a la de Girona. El jove
Dalí sentia un profund menys-
preu per Alfons XIII, com mos-
tren els seus diaris d’ado-
lescència.
En una entrevista d’aquesta
època al diari “La Publicitat”, el
pintor manifestà que “els tres
homes que més admiro són
l’escriptor i catalanòfil Lang-
don, el pintor Picasso i el
revolucionari Lenin”. Tenia lla-
vors un historial marxista i
anti-monàrquic. L’estreta iden-tificació de Dalí amb l’ideari
comunista va quedar evident
(Segueix en la pàgina 13)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 09
GENER –MARÇ 2008
MILLORAR LA LLEN-
GUA
-En aquests dies abrumats per les
Festes, ens hem allargat a la
Costa Brava, per disfrutar de la
bellesa de les oles del mar, vistes
des d’alguns acantilats, franca-
ment pavorosos.
-A nosaltres les Festes mai ens
han aclaparat, però em sembla
una bona excusa per arribar-
se a la Costa Brava i gaudir del
blau de les onades des
d’aquests penya-segats, alguns
d’ells certament paorosos.
-Vam acallar les protestes i la
rabieta dels petits que volien més
jaleo amb el mar ja descarriat i agotador... Era molt frapant, però
una autèntica pesadilla! Amb l’ar-
timanya d’atiborrar-los de xoco-
lata, els van treure de les roques,
sans i salvos.
-Veu fer bé d’aturar protestes
i rebequeries; el xivarri d’ells,
amb el mar desencadenat, cer-
tament deuria ser esgotador,
per molt impressionant que
fos, encara que potser no cal
dir-ne un malson. Va ser bona
l’estratagema d’atipar-los de
xocolata! Crec, però, que
teníeu altres maneres de tenir-
los sans i estalvis...
-Bueno...Tu no has patit el seu
assedi. Me’ls estimo, i no faig as-
cos d’ells... sin enbargo em tenen
fregit! Són enredaires empeder-
nits: es van empenyar en anar a
un hotel de gran postín i moltes
estrelles. Jo sí que em vaig
estrellar…
-Bé, ni ganes tinc de cap setge.
No en pots dir fàstics, per molt
que t’irritin. Són així! Empe-
dreïts, entestats i entossudits en
hostatjar-se en un hotel d’upa;
jo també m’hi haguera estave-
llat!
-Va ser humillant, però vaig fer la
hombrada d’abandonar l’hotel i
anar a una casa de pagès, carre-gant amb tots els bultos. Al matí
em va despertar la bulla dels
nens: ara, el capritxo era fer l’in-
dio, amb plumes i tot –havien
desplumat un pato-gritan i cor-
rent com locos per tot el corral.
-Comprenc que fos humiliant;
menys mal que vas fer l’home-
nada, tot i haver de carregar tot
l’embalum. Imagino el teu des-
pertar amb la cridòria dels nens,
el seu caprici indi, amb plomes –
d’un ànec que havien desplomat-
cridant com a bojos per tot el cor-
ral.
-Els duenyos es van cabrejar pel
descaro de la mainada. I ni els
mimos de la meva dona els va
serenar. Vaig haver de tirar de
monedero... I vam continuar dos
dies més, però amb el seu des-
content. Desde luego que no hi
tornarem, perquè si els nens es
van desmadrar, ells van tenir
molts mal modos, algo que no es
pot olvidar.
-Comprenc que els amos, s’em-
prenyessin pel desvergony-
iment de la canalla i que ni les
moixaines de la teva dona els
asserenés. Sort que ho vas ar-
ranjar a cop de cartera! Lla-
vors, no entenc el seu descon-
tentament. Jo, com tu, sens
dubte, no hi tornaria més: si
els nens es van passar de la
ratlla, ells van tenir males
maneres, una cosa que no po-
deu oblidar.
CATALÀ
SEMPRE—
LLETRA 22-
16 de Gener
del 2008
Va un tio pel carrer i es troba a
un amic:
- Ei tio, què m'he trobat un pingüí! Què faig en ell?
- Doncs porta'l al zoo, no? - Ah val! Moltes gràcies!
Això que es troben al cap d'uns
dies i el tio encara va en lo pingüí:
- Ei, què fas encara en lo pingüí?
Què no l'has portat al zoo?
- Si, si va anar molt bé! Avui
nem al cine!
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 10
EL SALARI MITJÀ ANUAL A
CATALUNYA SE SITUA EN
3.000€ PER SOTA DEL DE MA-
DRID
L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha fet públic aquest diven-dres l'Enquesta Anual d'Estruc-tura Salarial dels anys 2004 i 2005 que assenyala que durant l'any 2005 els salaris mitjans més elevats van ser, per aquest ordre, els de la comunitat de Madrid (22.973,66€ anuals per trebal-lador), País Basc (21.730,03€), Navarra (20.829,74€) i Catalunya (20.067,13€).
La diferència entre el salari mitjà de Catalunya i de Madrid era d'aquesta manera al 2005 de 2.906,53€ anuals. El document també apunta que mentre que entre el 2004 i el 2005 els salaris mitjans de les comunitats de Ma-drid i País Basc van distanciar-se encara més de la mitjana de l'es-tat, a Catalunya la diferència va disminuir.
Aquestes quatre comunitats, jun-tament amb Astúries, són les úniques que se situen per sobre la mitjana
espanyola tant al 2004 com al 2005 (18.676,92€, 2% més que al 2004). Les que al 2005 regis-tren uns salaris mitjans més baixos són: Extremadura (15.242,05€), Canàries (15.590,68€) i Galícia (15.621,43€).
Al 2004, la mitjana dels salaris a Catalunya va ser de19.750,11€, mentre que a Madrid va ser de 22.385,38€.
EL SALARI MÍNIM INTER-
PROFESSIONAL ARRIBA ALS
600€ MENSUALS EL 2008
El consell de ministres ha aprovat en la seva reunió d'aquest diven-dres, a proposta del ministre de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, la quantia del salari mínim interprofessional (SMI) per a l'any 2008, que s'ha fixat en 600 euros mensuals. Aquesta xifra suposa un incre-ment del 5,15% respecte a l'esta-blerta el 2007. A més, d'aquesta manera, es compleix així l'objectiu impulsat pel govern de dignificar l'SMI en aquesta legislatura.
Concretament, aquesta és la quarta pujada de l'SMI escomesa pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. La retribució mínima va passar el 2004 dels 460,5 euros als 490,8 euros, va pujar als 512,9 euros el 2005, als 540,9 euros el 2006 i, ja el 2007, es va situar en 570,6 euros al mes.
ALTRES NOTÍCIES LABORALS
CCOO situa en el 5,1% l'incre-ment mínim de salari en la nego-ciació col·lectiva del 2008 El salari real dels catalans creix un 1,9% en 10 anys Un 50% dels assalariats catalans són 'mileuristes' La UGT apostarà perquè en els convenis col·lectius s'acordin salaris mínims de 1.000 euros (AVUI.catEconomiaDissabte 2 de febrer del 2008)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 11
GENER –MARÇ 2008
PRÒXIMES REUNIONS A
LA NOSTRA SEU
24 de Febrer 2008— Dinar de St.Valentí
16 de Març 2008 – Dinar de St. Josep
20 d’Abril 2008 — Dinar de St. Jordi
18 de Maig 2008 – Dinar de Primavera
22 deJuny, 2008 — Dinar de St. Joan
Esperem que tots els nostres socis i amics s'acostin al nostre Casal els dies assenya-lats a les 2 PM, previ avís. Les dates són a confirmar.
La foto és la reproducció de la mona de xoco-lata que vaig fer aquest anys: LA FAÇANA DE LA PASTISSERIA FERRER, degut a la cele-bració dels 100 anys de la seva inauguració.
És la història d’aquests quatre: TOTS, ALGÚ,
NINGÚ, i QUALSEVOL.
Es tractava d’una tasca important i TOTS eren
convençuts que ALGÚ la faria.
QUALSEVOL podia haver-la fet però NINGÚ no
la va fer.
ALGÚ va enutjar-se perquè aquest era l’afer de
TOTS.
TOTS cregueren que ALGÚ la faria. Però
NINGÚ demanà a QUALSEVOL de fer-ho.
Així que la feina no es va fer i TOTS culparen a
TOTS encara que, de fet, NINGÚ ho demanà a
NINGÚ.
UNA ENTRADA COMBINADA PERMETRÀ ENTRAR
ALS CINC MUSEUS DE BARCELONA AMB FONS AR-
QUEOLÒGIC
Turisme de Barcelona ha creat Arqueoticket,
una entrada combinada que permetrà l’accés
als cinc museus de la ciutat amb fons arqueo- lògic: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el
Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, el Mu-
seu Egipci, el Museu d’Història de la Ciutat i el
Museu Marítim.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya reuneix
les millors peces trobades en els jaciments ar-
queològics de Catalunya i el seu entorn; el Mu-
seu Barbier-Mueller és l’únic a Europa dedicat
en exclusiva a les cultures prehispàniques;
l’Egipci és una de les col·leccions privades d’art
egipci més importants d’Europa; el Museu
d’Història de la Ciutat conserva restes de la
colònia romana de Barcino, i el Marítim reuneix
un important conjunt de col·leccions de la cul-
tura marítima catalana.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 12
JAIME I, EL CONQUERI-DOR (1208-2008)
En aquest mes de febrer es com-pleixen vuit-cents anys del naixe-ment, a Montpeller, d’un dels nostres reis més ben considerats per la història i potser el més popular i estimat en la memòria dels catalans; Jaume I. Aquesta visió està més que justifi-cada per les seves conquestes de Mallorca (1229), en els seus joio-sos vint-i-un anys, i de València (1238) eixamplant considerable-ment el territori de Catalunya-Aragó. Ens hem acostumat a veure un Jaume I triomfant, però en realitat cap dels nostres reis va tenir una infància i adolescència tan dissor-tades com la seva. El mateix fet de la seva concepció ja seria un signe del que succeiria després, en els primers anys de la seva vida. Pere el Catòlic, rei de Cata-lunya-Aragó i Maria, senyora de Montpeller, eren un matrimoni de conveniència, empescat pel rei en Pere. Maria, menyspreada, vivia sola tres anys després del seu casa-ment i es va haver d’inventar una estratagema per poder dormir
amb el seu marit: Desclot i Munta-ner parlen de que el rei tenia una
amistançada i que, a les fos-ques, la reina la va substi-tuir. . Aquesta atzarosa concepció augurava una difícil infància, però es van quedar curts: la dissort del seu pare a Muret (1213) on Pere hi va perdre la batalla i la vida, marca el nen de cinc anys; a l’hereu de Catalunya-Aragó se li havia acabat la infància. Serà ostatge de Simó de Monfort, el guerrer francès que havia abatut el pare; el Papa Innocenci III l’alliber-arà, però per dur-lo de pressa i corrents a Lleida (1214), on reunits els tres estaments de Catalunya i Aragó -noblesa, clerecia i braç reial-li juraran sol-emnement fidelitat. Ell no entén res: era un rei de sis
anys! El seu futur està en mans dels altres: se l’emporten a Montsó on, al costat dels Templers el prepara-ran per a rei; al mig de tants guerrers té la sort que el seu cosí, el també infant Ramon Berenguer del Rosselló, sigui el seu company de jocs i estudis. No se n’entera que el seu oncle Ferran, germà del seu pare, crea un partit aragonès que atempta contra la seva reiale-sa, com no acaba de comprendre que als seus dotze anys el casin amb Elionor de Castella. Més problemes: la reial parella serà segrestada per la noblesa aragonesa, duta a Saragossa i més tard alliberada pels catalans. Als disset anys, Jaume ja es veu en cor d’acabar que els altres de-cideixin per ell, i força el final de la seva minoria d’edat: Jaume co-mença a manar. Des d’un bon principi té clar que el seu enemic és el moro. I comen-çarà el mateix any 1225 l’atac a Penyíscola, que se li resisteix, però que accepta fer-se’n el seu tributari. Incorpora el comtat d’Urgell amb
un pacte insòlit: el de concubi-natge! La hereva, Aurembiaix, i Jaume, viuen un afer amoròs, el 1228 –el rei té vint anys- que posa en mans d’ell, el comtat. Tot seguit, Mallorca. El desem-
bre de 1229 salpen de Salou 150 naus, 800 cavallers, 1.000 soldats, amb l’absència d’aragone-sos. El darrer dia de l’any la ciutat de Mallorca cau en mans de Jau-me I i en pocs dies la resta de l’illa. Les altres “Mallorques” hau-ran d’esperar: Eivissa el 1235 i Menorca, més tard, el 1287, ja no en vida del Conqueridor. Un nou punt de mira: València, una con-questa dilatada. Començada el 1233 amb la presa de Borriana i el seu entorn, s’acabarà amb el set-ge i l’entrada a València el 1238. Amb la capital cauen les rodalies
–Jaume ho explica en la seva Crònica: “E així haurem la gallina e puis los pollets” Es repobla el litoral per gent de
les terres de Lleida i l’Urgell, i les zones muntanyenques, a l’interior, per aragonesos. Hi resten molts sarraïns, uns 200.000, mentre que els pobladors no passen de 30.000. La manca d’acord amb les Corts
d’Aragó, que volien instaurar els seus furs en la terra conquerida, va portar Jaume I a la creació del nou Regne de València, amb furs propis. De cara la unitat nacional no és un pas encertat. Obtinguda la nul·litat del casa-ment amb la infanta castellana –malgrat haver-ne tingut un fill, Alfons- Jaume es casà amb una princesa hongaresa, Violant, de la qual vingueren al món els fills mascles Pere (1240), Jaume, (1243), i Ferran (1248). Violant és una marassa i a cada nou fill mascle que naixia, hi havia un nou repartiment del territori, havent d’encaixar-hi, és clar, l’hereu Al-fons. (Segueix en la pàgina 14)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 13
TRETZE MILLONS
D’ESPECTADORS SEGUEIXEN
EL DEBAT ENTRE ZAPATERO Y
RAJOY
El debat entre José Luis Rodríguez
Zapatero i Mariano Rajoy va tenir
una audiència a l'Estat de 13
milions d'espectadors i es
converteix en el quart programa
més vist dels últims 15 anys. A
Catalunya, 1.628.000 d’especta-
dors van seguir el cara a cara per
alguna de les tres televisions que
el transmetien.
ESPANYA PREN POLÒNIA
Les empreses espanyoles
inverteixen amb força en amplis
sectors. És el país més gran de
l'antiga Europa socialista. El 60%
del sòl venut per urbanitzar està
en mans d'immobiliàries
espanyoles. El seu gran
creixement, del 6% anual,
afavoreix les inversions
UN ANY DE PRESÓ PER AL
CONDUCTOR DEL “QUAD”
QUE APAREIX A
INTERNET FENT
TEMERITATS
El jutjat de Rubí (Vallès
Occidental) ha condemnat a un
any de presó al conductor d'un
'quad' que va aparèixer en un
vídeo distribuït per internet
circulant de forma temerària per
la carretera de l'Arrabassada i li
ha retirat tres anys el carnet de
conduir.
El jove, Jesús M.L., de 23 anys i
veí de Cerdanyola del Vallès
(Vallès Occidental), ha estat con-
demnat per un delicte contra la
seguretat del trànsit, per la qual
cosa el fiscal demanava inicial-
ment cinc anys de presó.
La C-58, la B-23 i la C-31 tindran carrils directes a BCN per a autobusos
El govern català ha anunciat que
treballa per impulsar la creació de
carrils exclusius per a autobusos a
la C-58, la B-23 i la C-31 als
accessos a Barcelona. En
l'actualitat, ja hi ha un carril d'ús
exclusiu per a autobusos i taxis a
la C-31 a Badalona, a l'entrada de
Barcelona per la Gran Via.El pla
de seguretat viària aprovat avui
pel govern amb un inversió de
250 milions d'euros inclou 57
mesures per reduir la sinistralitat
a les carreteres.
.
TIO
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 14
JAIME I (Ve de la pàgina 12) El destí va facilitar la feina a Jaume I: Alfons i Ferran ja havien mort en vida del rei; tot i així no es va poder evitar que el regne es dividís: Pere rebria Catalunya, Aragó i València, i Jaume, Mallor-ca, Roselló i Cerdanya. Un greu error i no de Violant, sinó del Conqueridor. Jaume I era un home de grans contrastos: tenia un gran sentiment religiós, que no li privava, però, d’exercir d’hom de fembres –molt a l’aire del seu pare- al llarg de tota la seva vida. Molt més important, però, és el prestigi que va anar adquirint en la seva relació amb altres regnes, i per una característica gens co-rrent en les cancelleries d’aquest segle XIII: la fidelitat a la paraula donada. En el seu haver també cal recordar que amb ell comen-çaren a funcionar les Corts; que s’instituïren els governs munici-pals a les principals ciutats catala-nes que culminarien (1265) amb el Consell de Cent barceloní; l’avanç jurídic i la introducció del dret romà. Donà suport a les lle-tres i ens deixà el Llibre dels Feyts, la gran Crònica del seu reialme, indispensable per l’historiador.Va morir el 1276, a València, la ciutat que més va estimar. El pas de les seves des-pulles, camí de Poblet, com diu Ramon Montaner, “en cascun cas-tell, vila o lloc on venien, el rebien amb grans plors e crits e pla-nys...” Jesús Mestre i Godes
DALí ( Ve de la pàgina 8)
…els primers anys 30 amb les seves col·laboracions a “L’Hora”, la re-vista del BOC. El 1934, però, era acusat "d’actes
contrarrevolucionaris tendents a la glorificació del nazisme" pel moviment surrealista liderat per André Breton. Ernest Milà, al seu llibre “Dalí, entre Déu i el Diable” (2002), conta que “el pintor, als primers anys 30, se sentia atret per la “dimensió mítica” que intuïa en els règims totalitaris i pels seus símbols suggeridors, segons ell, d’associacions paranòiques. Sentia una forta atracció vers el nazisme i especialment vers la figura de Hitler i l’esvàstica”. Fou una espècie de ‘prima donna’ de totes les idees feixistes i reac-cionàries. Tot i que la seva germana fou torturada a la presó i havia estat assassinat el seu gran amic Fede-rico Garcia Lorca (1898-1936), Dalí declarà el 1939 la seva simpatia a Franco. Mentre milers de persones eren empresonades i afusellades, Dalí-Gala consoli-daven un imperi econòmic. Con-nectà perfectament amb les necessitats ideològiques del fran-quisme. L’escriptor britànic Ian Gibson explica a “La vida exces-siva de Dalí” (1998) que en tornar l’artista el 1950 dels EUA “va re-negar de la seva vida anterior revolucionària i blasfema i es va declarar fervent catòlic i fran-quista”. Aquesta conversió era interessada però també va evidenciar una genuïna pulsió feixista, talment com altres surrealistes i futuristes italians. Volia convertir-se en el pintor de cambra del Dictador; va pintar la néta de Franco i un re-trat de família. Sobre la vinculació del pintor amb el règim fraquista, J.J. Navarro Arisa, expert en Dalí, recorda que aquest no va tenir cap escrúpol: "L’any 1974, quan el projecte del Museu Dalí estava empantanegat, va aprofitar una breu audiència amb Franco per fer desbloquejar el tema". I afegeix: “Va ser un precursor de l’art com
a espectacle i un oportunista in-solidari”. Fou “el Surrealista del Règim”.
Arran de les execucions de setem-bre de 1975 de cinc presos polí-tics dictades per Franco, ja malalt i decrèpit, Dalí declarà a l’agència France-Press l’1 d’octubre de 1975: “Franco és una persona meravellosa. Cinc és un nombre molt baix”. I a l’endemà va mani-festar: “Seria un error introduir a Espanya un règim democràtic”. Tot plegat va provocar un esclat d’indignació a Europa i als EUA. A la seva casa de Port Lligat, on un retrat de José Antonio Primo de Rivera presidia una de les es-tances, van aparèixer pintades insultants a les parets i es van tirar pedres contra les finestres; també hi van arribar amenaces de mort per carta i telegrama. Imminent la mort del Caudillo, Dalí anava diàriament a la cat-edral de Saint Patrick per pregar pel seu restabliment. Ensems, cada dia feia una trucada al Palacio del Pardo interessant-se per la seva salut. “En morir Franco -relata Ian Gibson- gairebé es va desmaiar; tenia por de no poder tornar mai més si l’esquerra es feia amb el poder”. Dalí ha estat presentat sovint com un rebel, però aquell esperit revolucionari no era massa con-vincent. El crític Carlos Yusti (www.rebelion.org) afirma que “la seva suposada iconoclàstia era fruit més aviat de ser un nen mal-criat”. Malcriat o no, iconoclasta o no, aquest nen s’acabaria convertint en el geni empordanès de la pin-tura universal. (L’Escalenca, 2004)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 15
GENER –MARÇ 2008
Dimarts, 15 de gener de 2008
(La Muntanya Russa)
CIUTAT PER ALS VIAN-
ANTS
Ara que han acabat les obres
de davant de casa i que tenim
una plaça Sant Ignasi molt
digne trobo a faltar, per reblar
el clau, una major consciencia-
ció de la institució cap al vian-
ant. La cobertura física de la
plaça amb mobiliari urbà, jar-
dineres, bancs i pilons s’ha fet
a mitges i ha deixat l’entrada al
carrer Santa Llúcia lliure per a
què aquell que no tingui ma-
nies hi pugui deixar el cotxe
amb tranquil·litat. M’ha comen-tat Josep de l’Associació de
Veïns de les Escodines que és
un tema que tractaran en la
propera reunió municipal.
També en el seu moment em va
sorprendre la col·locació dels
semàfors, que sigui dit de pas-
sada tenen un temps d’espera
molt llarg per al ciutadà de
peu, ja que esperava que amb
dos advertidors intermitents
n’hi hauria prou per fer una
plaça més humana i dinàmica.
És clar que si vaig a l’origen del
que m’esperava hauria de dir
que somniava amb un graó pels
cotxes que els forcés a reduir
la velocitat fent-los passar amb
precaució al mateix nivell que les voreres a l’estil del que hi
va haver força temps amb tràn-
sit motoritzat en el Passeig,
davant de Crist Rei.
De fet aquesta idea de fer alen-
tir la velocitat dels vehicles
situant-los a nivell del vianant
que es va fer a la inversa a So-
brerroca, a mitges a Puigterrà
de Dalt i molt encertadament a
Santa Llúcia i Escodines és un
model que es podia haver ex-
trapolat a la Plaça de Vall-
daura, al principi de Guimerà i
a la Muralla del Carme, just da-vant del Passeig i com una con-
tinuació d’aquest. Aquesta me-
sura també suposaria una dis-
minució de semàfors. Segura-
ment em descuido algun altre
punt que us convido a compar-
tir en els comentaris.
Manresa com qualsevol altra
ciutat ha de bastir un mapa de
quatre eixos viaris principals i
no gaires més de secundaris
que apropi el cotxe a tot arreu
sense necessitat d’arribar a la
porta. El vianant és l’usuari
primer de la via i qui n’ha de disposar principalment. Estic
segur que a la curta es re-
duirien els atropellaments, la
velocitat, es millorarien els
hàbits i s’educaria en l’ús del vehicle privat. Tot plegat és un
tema de consciència com quan
es van instal·lar els primers
contenidors de reciclatge.
I que consti que a la feina
malauradament he d’agafar el
cotxe gairebé a diari.
El pardal quan s’ajocava
Feia remor
Per veure si el sentiria
La seva amor.
De la finestra més alta
Li’n va parlar:
-Les onze hores són to-
cades,]
Vés-te’n a acotxar
No m’acotxo pas encara,
Vaig de camí: Som fer una prometença A Sant Martí. La cançó, qui t’ha dictada? Qui treat t’ha? -Tres fadrinets de la plana De l’Empordà. (Cançó Popular)
CASAL DELS PAÏSÖS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 16
L’ÚLTIM PATRIARCA
Najat El Hachmi guanya el
Premi Ramon Llull
'L'últim patriarca' narra la
història d'un immigrant marro-
quí, confrontat amb el canvi
cultural de la seva filla.
El Premi Ramon Llull 2008 no
ha guardonat cap escriptor
consagrat ni conegut, sinó una
escriptora gairebé descone-
guda, d'origen marroquí, Najat
El Hachmi, que hi havia presen-
tat 'L'últim patriarca'.
La novel·la exposa la història
d'un immigrant marroquí que
s'instal·la a la Catalunya cen-
tral, un patriarca omnipotent,
a vegades dèspota que es troba
confrontat amb els canvis cul-
turals que assumeix la seva
filla, que trenca amb la tradició
d'origen i s'adapta als valors de
la nova societat en què viu.
'No és una novel·la sobre la in-
tegració, sinó una mirada crea-
tiva sobre una realitat que
forma part de mi.”
' Najat El Hachmi (Nador, Mar-
roc, 1979) va arribar a Vic als
vuit anys, per reagrupament
familiar.
Va estudiar filologia àrab a la
Universitat de Barcelona, és
mitjancera cultural, i actual-
ment resideix a Granollers, on
treballa de tècnica a l'ajunta-
ment.
L'autora ja té un primer llibre
publicat:'Jo també sóc cata-
lana' (Columna, 2004), estric-
tament autobiogràfic, en què
aborda la qüestió de la identi-
tat.
L’èxit de la Najat és l’èxit d’un
esforç personal i també l’èxit
d’una oportunitat, l’oportunitat
que li ha proporcionat el nostre
sistema educatiu i l’èxit de la
immersió lingüística.
Si s’acabés imposant la segre-
gació escolar per raons de llen-
gua, seria més difícil que es
donessin més casos com el de
la Najat, que és insòlit en altres
territoris més tancats i més in-
tolerants a la diferència.
TINC UN DUBTE
Amb un estil que defuig dels
manuals de llengua de sempre,
'Tinc un dubte”.
El petit llibre del català cor-
recte' (La Magrana) pretén
acostar el lector d'una forma
amena al català normatiu que
s'ensenya a les escoles i insti-
tuts. El seu autor, el lingüista
Rudolf Ortega, ha escollit un
total de 250 dubtes i errors
comuns il·lustrats a partir de
temes d'actualitat, com podrien
ser els trens de rodalies, l'Es-
tatut, la política catalana o la
bombolla immobiliària.
'La idea és explicar els contin-
gutsde sempre però amb un to
distès, amè i irònic', explicava
el seu autor durant la prentació
d'aquest dimecres.
El llibre, que va sortir el 17 de
gener a les llibreries, està
tenint una bona acollida i
s'està preparant una segona
edició amb un tiratge de 1.500
exemplars.
CATALÀ SEMPRE (Lletra 24)
(16 de febrer de 2008)
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al Servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 17
GENER –MARÇ 2008
LLOM DE PORC AMB SAL-
SITXES, PANSES I PINYONS.
6 persones 1 hora i 15 minuts
Ingredients: 1 quilo de llom en un tros 1/2 quilo de salsitxes
200 g de panses 100 g. de pinyons 1 ceba 2 cullerades de farina
2 dl. de llet Oli, sal, pebre, nou moscada, canyella en rama 1 dl de vi blanc de bona qualitat
Poseu en remull les panses i els pinyons amb una mica d'aigua tèbia, durant un parell d'hores.
En una cassola de terrissa, col-loqueu-hi el llom salpebrat, la
ceba tallada a tires i la canyella
en rama; daureu una mica el llom, afegiu-hi les salsitxes i deixeu-les fregir; després retireu-ho del foc i reserveu-ho.
Deixeu coure lentament el llom, a mitja cocció ruixeu-lo amb vi blanc, banyeu-lo repetides ve-
gades amb el seu propi suc. Deixeu que cogui uns trenta
minuts. Quan estigui al punt, traieu-lo i
deixeu-lo refredar. En la mateixa cassola, traieu la canyella, afegiu-hi la farina, deixeu daurar una mica, removeu
una mica i poseu la llet tèbia; re-moveu amb compte per tal que no es formin grumolls, aromatitzeu-ho amb un xic de nou moscada i
proveu el punt de sal. Coleu les panses i pinyons i afegiu-los a la salsa.
Afegiu a la cassola les salsitxes.
Talleu el llom a rodanxes i torneu-lo a posar a la cassola.
Deixeu-lo coure suaument uns
quinze minuts més, per tal que s'impregni del sabor de la salsa. Serviu-lo calent en la mateixa
cassola.
LA SELECCIÓ CATALANA DE CICLISME SUMA CINC TÍTOLS EN ELS CAMPIONATS D’ESPANYA DE PISTA ( CICLISME (ESPORTCATALA.COM-05/02/2008)
La selecció catalana de ciclisme va
sumar cinc títols en els Campionats
d'Espanya de pista, celebrats aquest
cap de setmana a Palma de Mal-
lorca. Les victòries van venir de la
mà del lleidatà Sergi Escobar,el de
Salt (Gironès) Josep Antoni
Escuredo i la de Vila-Seca
(Tarragonès) Helena Casas, aquests
dos últims amb dues victòries ca-
dascun.
Escobar, que va sumar el seu di-
novè títol estatal, va imposar-se en
la persecució individual; Escuredo,
que s'acosta a la xifra de trenta
metalls en competicions estatals, va
guanyar en cursa keirin i en veloci-
tat per equips i Casas ho va fer en
els 500 metres i velocitat. A part
d'aquests cinc ors, Catalunya va
penjar-se onze metalls més, sis en
categoria
masculina i
cinc en
femenina.
A part dels
cinc ors, el
combinat
català també
va penjar-se plates i bronzes. El
mateix Sergi va quedar segon en
persecució per equips i tercer en
puntuació i americana, acompanyat
del de Palafrugell (Baix Empordà )
Antoni Miguel. El vilanoví- Itmar
Esteban i el barceloní- Alfred Mo-
reno van obtenir l'argent i el
bronze, respectivament, en velocitat
individual. En la mateixa modalitat,
peró en categoria sots 23, el pre-
mianenc Oriol Martínez va fer-se
amb el tercer lloc.
En dones, la barcelonina Marta Vila-
josana va penjar-se la plata en per-
secució i el bronze en puntuació i
'scratch', també en aquest disciplina
la terrassenca Airan Fernández va
ser segona, però en categoria sots
23. Per últim, la vilanovina Débora
Gàlvez va guanyar la plata en els
500 metres.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Pàgina 18
On està aquest lloc ? Provi els seus coneixements sobre
llocs de Catalunya. Descobreixi a quina ciutat, comarca o po-
ble pertany aquesta fotografia. Solució:
El Celler Güell de Garraf es troba en el terme municipal de Sitges. El "celler" és avui dia un restaurant i es pot visitar tant l'interior com l'exterior. L'entrada és lliure i no hi ha horari de visites. Aquesta con-strucció va ser un projecte conjunt entre Antonio Gaudí i Francesc Berenguer. És un exemple de modernisme arquitectònic català. Les seves formes són molt originals i recorden un estil medieval.
ENDEVINA
ENDIVINAIRE
1) A quina profundi-
tat del mar arriva
la llum del sol ?
2) Quin Ministre es-
panyol va èsser el
primer a imposar la vacuna contra la
verola ?
3) El nostre vi-
xampany de la fa-
milia Codorniú va
èsser el primer
elaborat a la
Península l’any
1872. Dieu-ne la
comarca de pro-
cedència.
Solucións a
ENDEVINA ENDIVINAIRE
1) Els raigs de l’astre diürn no són perceptibles més enllà dels
400 metres.
2) Godoy, ministre de Carles IV, el novembre de 1798
3) Sant Sadurní d’Anoia
- Maria! El nostre fill fa moltes tonteries. - I què podem fer? - Li he comprat una bici - I trobes que amb això farà menys tonteries? - No, però les farà més lluny!
Acudit valencià: RENTA CAR. Això és un valencià que se'n va a Chicago i vol aconseguir un cotxe de lloguer. Pega volta per la ciutat, visitant diferents establiments d'automòbils, però en tots hi troba els mateixos cartells: RENT A CAR, RENT A CAR, RENT A CAR... Finalment exclama, deses-perat: "¡Xè! ¡Que m'arrancaran un ou! Si de rentar-los ja és car, tu imagina't de llogar-los". Sueca (País Valencià), 18 d'agost del 2007. (Nit d'avorriment extrem. Es nota, no?) Joanjo Aguar Matoses.
CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO
Revista trimestral al servei de la Cultura i la llengua Catalana a l’Ontario Pàgina 19
GENER –MARÇ 2008