solsonaturisme.com
Els sentinellesde fusta de Solsona
bigaCaps
de
Ajuntament Solsonade
Us proposem un joc d’identicació tot fent el recorregut. Us hi animeu?
Quants caps de biga s’han deixat barba?
Nombre:____
On:____________________________
Quants d’ells porten pírcing?
Nombre:____
On:____________________________
Quantes dones trobem?
Nombre:____
On:____________________________
Heu trobat algun animal?
Nombre:____
On:____________________________
Quants són pintats de colors?
Nombre:____
On:____________________________
Algun us treu la llengua?
Nombre:____
On:____________________________
Quin us ha fet més por?
Nombre:____
On:____________________________
Algun d’ells porta ulleres?
Nombre:____
On:____________________________
Per als més menuts
Poden trobar les respostes a
www.solsonaturisme.com
Caps de biga.Els sentinelles de fustade Solsona
Passejant pel nucli antic solsoní ens adonem
que uns ulls esbatanats ens espien des de
les alçades, la majoria són personatges
amb cares grotesques. Us proposem un recorregut
per localitzar-los en menys d’una hora.
Els caps de biga són cares de fusta tallada, de
grans dimensions, que formen part de les bigues
estructurals que sostenen les cobertes i decoren
l'extrem nal de la biga d’algunes cases històriques
solsonines. En alguns casos, culminen les biguetes
voladisses de balcons o tribunes.
La façana de les cases ha estat un reex de la idio-
sincràsia dels seus estadants. L’aparició del balcó
en substitució de la nestra va demostrar la volun-
tat d'ocupar l'espai urbà i reecteix la posició social
en una població estamental. Així, l’aparició dels
caps de biga esculpits es pot atribuir a una voluntat
d'ostentació de les famílies.
Els més antics que es conserven els trobem als por-
xos de Ca l'Aguilar, a la plaça Major (que daten del
s. XV). Més tardans (1756) són els elements barrocs
de la casa de la nissaga d’escultors Morató (on ac-
tualment s’ubica la biblioteca).
La sensibilitat ciutadana envers la preservació del
patrimoni va propiciar el segle XX l'embelliment de
façanes, adaptant els caps de biga com a solució
constructiva visual a les cases que es reformaven.
La major part són obra de l'escultor Manel
Casserras i Boix (1929-1996), més conegut com a
artista geganter i autor de bona part dels gegants
de Catalunya.
Els caps de biga han estat un element distintiu de
l'arquitectura popular solsonina, d'orígens incerts.
La rumorologia popular diu que tenien com a ob-
jectiu espantar els mals esperits. Per què, si no, tin-
drien aquestes cares d’espant?
Aquest itinerari pel centre històric fa parada a una
vintena de punts.
ca
r re
te
ra
de
Ba
ss
ell
a
plaça deSant Isidre
plaçaMajor
carrerd
e
St. Roc
Va
l l C
al e
nt
avinguda del Pont
ca
rre
r d
el
Ca
ste
l l
V a l l F r e d
Campdel Serra
carre
r de
l Ca
stel l
pg. de les More
res
c. de
ls Dom
inics
c. de
San
t Llo
renç
c. del Bou
trv. dels Dominics
c. d
e San
t Ll
oren
ç
plaça de Sta. Llúcia
c. d
e S
anta
Llú
ciac.
de San
t Roc
c. de
San
t
Miqu
el Pe
tittrv. de St. Miquel Petit
c. d
e Sa
nt S
alva
dor
c. d
els
Esc
ola
pis
c. de les Llices
Isidre
trv. de
Llobe
ra
c. Estret
c. Hosp
ital Ve
ll
c. de Sant Pere
c. de Mirabalda
c. del Fe solet
c. Sant C
ristòfol
c. de lesTerceries
c. d
els T
ints
av. d
els T
rabu
caire
s
av. Verge de Montsserrat
av. M
are d
e Dé
u de
l Cla
us
tre
plaça de St. Salvador
c. de Sant Pau
plaça deRibera
St. Josep
deCalassanç
St.JosepdeCalassanç
pl. deSant Pere
plaça del
Camp
passeig de Sant
Antoni M
. Claret
a la Seu d’Urgella Andorraa Ponts
a la Mare de la Font
a Guissonaa Lleida
plaçade Palau
al Castellvell
av
c. d
e la
Bòf
a
av. de
l Ca
rde
na
l Ta
ran
con
P
i
trv. de Sant
plaça deLl o b er a
d edd e
car r er
tnaS
M iquel
1
2
3
4
5
6
7
8
10
1112
1314
15
16
1718
19
20
9
Sant Joanplaça de
Inici del recorregut. Just abans d’entrar pel portal del Pont en podem veure nou.
Hi trobem un trio de guardians.
Entrem al Museu D.C., on a l’entrada s’exposa un cap del segle XVIII, antiga-ment ubicat a la coberta de la catedral.
A la plaça Major, sota els porxos de Ca l’Aguilar, hi ha els més antics de Solsona (segle XV).
Aquí en podem veure cinc.
A la casa d’August Font, arquitecte oriünd de Solsona i autor del cambril del Claustre i del cimbori de la catedral de Barcelona, n’hi ha d’aspecte noble i posat serè, escul-pits seguint uns cànons clàssics.
Cal sortir del portal i mirar ben amunt: serà un rei?
Un dels tres caps ens recorda un dels ge-gants bojos del Carnaval. Sabeu quin?
Estem davant d’unes joies del barroc, segu-rament construïdes pel mateix escultor Carles Morató el 1756 –autor del col·lossal retaule del santuari del Miracle–, i que denoten un gran mestratge escultòric. Restaurats l’any 2011, tenen característi-ques formals marcadament barroques: for-mes caricaturitzades i amb certa tendència al grotesc, detalls que tendeixen al realis-me, com els rínxols de les barbes o bigotis, les dents, el coll d’època...
Sota el campanar n’hi ha tres de petites dimensions.
Fem parada al taller on l’artista Mayra D’Amore ha pintat alguns dels caps de bi-ga solsonins. Obert els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí (per a més infor-mació: 617 443 330).
Tremendament grotescos, amb boca, nas i orelles desproporcionats, hi ha caps de biga que guaiten la plaça més emblemàti-ca de Solsona. Al centre, hi ha la font Major, gòtica, amb gàrgoles i lleons de pe-dra.
Abans de marxar de la plaça en trobem un altre de barroc, segurament de l’època de construcció de la casa, però és del 1876 o del 1860? a quina llinda fem cas?
Aquests són els més recents, del segle XXI. Curiosament, un d’ells és l’únic exemplar policromat a Solsona.
Ara tenim l’oportunitat de veure’ls de ben a prop i apreciar-ne bé els detalls.
Aquí l’hem de mirar darrera el vidre de l’hotel La Freixera, extret de la coberta de la casa ubicada al carrer de la Regata, núm. 3. Pel seu aspecte s’atribueix al barroc.
Just al costat n’observem tres més.
A punt de completar la ruta, apreciem aquí quatre caps més.
I per acabar, formes d’animal que honoren el nom del carrer.
1
Itinerari
23
4
56
7
8
9
10
11
12i 13
14
15
16
17
1819
20
c. de la Regata
A més, durant el recorregut podeu veure escuts de pedra en façanes de cases nobles, i teieres en algunes cantonades, que eren els fanals que il·luminaven els carrers abans que arribés la llum elèctrica.