1er trimestre 2017
1er trimestre 2017
Sumari Informació
Amb el suport de:
L’Ateneu Popular de Calonge no és responsable de les opinions dels autors que signin els articles.
Els articulistes exposen posicions personals.
Es poden reproduir articles total o parcialment sempre que es faci esment de la font.
Imatge de portada: biblioteca Pere Caner Autor: Antoni Illa
• Editorial ········································· 04
• Carnaval ········································ 05
• Entrevista a l’Albert Ros ·················· 06
• Mirada docent ································ 07
• El racó del meus somnis ················· 08
• Fotolliga ········································ 09
• Pesca medieval a Sant Antoni ·········· 10
• Futur económic d’Europa ················ 12
• El huevo de Colon ·························· 13
• Ara fa 100 anys ······························· 16
• Calonge terra de músics ·················· 17
• Escapades amb encant ··················· 18
• Cassà-Quart ··································· 21
• El temps a casa nostra ···················· 23
• El racó del Classic ·························· 26
Contraportada: imatges de Carnaval de Calonge– Sant Antoni
Autor Antoni Illa
Confecció portada i contraporta: Antoni Illa
Equip d’edició i redacció: Secció de la “revista” de L’Ateneu popular de Ca-longe.
Col·laboracions: Babalú, Loaisa Esther, Molla Joan, Oriol Jordi, Jo-sep Fort, Nardo Peniza, Jaume Figueras, Enric Pratsevall, Josep Falgueras, Pere Soler
Adreça : Ateneu Popular de Calonge Passeig d’hivern, 16 - Edif.3 - 2n. Esquerra (Hotel d’entitats) 17251 Calonge (Baix Empordà) Apartat de correus Nº 221
www.ateneucalonge.cat. htp://ateneucalonge.blogspot.com. [email protected] [email protected]
www.facebook.com/ateneu.decalonge
BUTLLETÍ INFORMATIU
03
1er trimestre 2017
Tot i ser primavera ja s’olora l’estiu, la Setmana
Santa com si d’una senyal es tractes, dona pas a
uns preparatius per l’estació reina a les nostres con-
trades, perquè per molt que s’intenti descentralitzar
al turisme, és gaire be impossible superar al sol i a la
platja.
És cert que en ple hivern els caps de setmana el
nostre passeig i supermercats augmentaven el nom-
bre de visitants, el segon habitatge a afavorit els in-
condicionals que els caps de setmana es troben com
a casa al nostre municipi.
Un hivern per cert que per dir fred no ha sigut,
ens han faltat alguna tramuntanada més, pel contrari
s’han fet notar més temporals de llevant dels que
son habituals, això a afavorit a pal·liar una mica
(encara faria falta més) la sequera que anàvem
arrossegant gairebé tres anys. Però com no plou a
gust de tothom, el passeig a rebut per contra una
bona pallissa, sembla que aviat posaran fil a la agu-
lla.
Com us deia per aquesta Setmana Santa ja es-
tem gairebé llestos, sorra ben posada, flors al parte-
rres, desperfectes solucionats, novetats a punt tot
apunt, inclús tenim una nova i antiestètica tanca a la
pineda de l’Avia Jovita, al menys a mi personalment
no m’agrada, però no és que no m’agradi la seva
estètica sinó el que representa, no som capaços de
respectar res.
Sempre hi haurà alguns que sense motiu aparent
realitzaran tan accions vandàliques contra el mobilia-
ri urbà o deixaran petjades de la seva estada allà on
van, en forma de bosses, ampolles i llaunes.
Sabem que els treballs per deixar el municipi en
bon estat els paguem tots, però si aconseguíssim
mantenir-los en condicions poder estalviaríem una
mica més.
Antoni Illa
Recorda que la revista en format digital es penjarà a la web de l’ateneu www.ateneucalonge.cat
http://ateneucalonge.blogspot.com
04
Editorial
1er trimestre 2017 05
40 carrosses i comparses participen
al Carnaval de Sant Antoni
Un total de 40 carrosses i comparses de
diferents municipis han participat aquest
migdia a la rua de Carnaval de Sant Anto-
ni. Es calcula que unes 1.500 persones
han desfilat avui per Sant Antoni, en una
rua que ha començat a les 12.30 h amb
sortida des de la Plaça Catalunya i que ha
seguit el recorregut habitual pel carrer Sant
Antoni. Entre les anècdotes de la rua, la
Colla Els Xatos de Sant Antoni, disfressats
de mexicans, han volgut retre homenatge
a Artur Mundet Carbó, fill predilecte de
Sant Antoni, empresari i filàntrop, que va
deixar el seu poble natal i va fer fortuna a
Mèxic, fent-se una fotografia a l’escultura
commemorativa de la plaça de la Llibertat
de Sant Antoni.
52 carrosses i comparses partici-
pen a la rua de Carnaval de Ca-
longe
Calonge, 5 de març de 2017.- Unes 2.500
persones repartides en 52 carrosses i
comparses han participat aquesta tarda a
la rua de Carnaval de Calonge. La desfila-
da ha començat a les 4 de la tarda i ha
tingut lloc per la carretera de la Bisbal i
l’Avinguda Sant Jordi. La rua, que a hores
d’ara encara dura, està previst que s’allar-
gui fins cap a les 9 del vespre. Enguany en
aquesta rua han participat colles de Calon-
ge, de Palamós, Vall-llobrega, Platja d’Aro,
Castell d’Aro, Santa Cristina, Sant Feliu de
Guíxols, Palafrugell, La Bisbal i Sant Cli-
ment de Peralta. A Calonge el punt i final
al Carnaval serà el dimarts 7 de març a la
tarda, amb l’enterrament de la Sardina.
Jaume Figueras Departament de premsa Ajuntament de Calonge
Pl. Concòrdia, 7 - 17251 Calonge T. 972 660 375 - M. 609 044 590 -
A/e: [email protected] - www.calonge.cat
Imatge Jaume Figueras
Més imatges del Carnaval de Calonge i Sant Antoni a La contraportada
1er trimestre 2017 06
En una entrevista a Radio Palamós del regi-dor d’urbanisme Albert Ros
La consolidació del front marítim de Sant Anto-ni s'aprovarà aquest any
02/03/2017 Medi Ambient
El ministeri de medi ambient s’ha compromès amb
l’Ajuntament de Calonge a aprovar aquest any el projec-
te de consolidació del front marítim de Sant Antoni. La
proposta passa per fer un espigó a l’altura de la platja
d’es Monestrí i un altre a la zona de la caseta dels so-
corristes, ja a la platja Gran de Palamós. L’objectiu és
equilibrar el repartiment de sorra en tota la badia i evitar
que les platges de Sant Antoni perdin sorra, arrossega-
da cap al port de Palamós.
Això es farà amb la construcció d'un espigó perpendi-
cular a la línia de costa, a l'altura de la platja d'es Mo-
nestrí. El dic tindrà mig quilòmetre de llargada i estarà
parcialment submergit. El sistema de contenció de la
sorra es complementarà amb un segon espigó que es
faria ja dins el terme municipal de Palamós, a la zona de
la platja Gran on hi ha la caseta dels socorristes. El regi-
dor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calonge, Albert
Ros, confirma que el compromís del ministeri de medi
ambient és aprovar el projecte aquest any.
Ros afegeix que, aprovat el projecte, caldrà que l'Es-
tat el pressuposti. El regidor creu que no es demorarà
massa perquè és un tema que ja s'arrossega des de fa
molts anys. La solució per estabilitzar la sorra del front
marítim de Sant Antoni és una reclamació urgent perquè
els temporals de mar afecten cada cop més les infraes-
tructures de la costa. Això s'ha pogut veure ja un parell
de vegades aquest hivern, amb el passeig Marítim de
Sant Antoni colgat de sorra empesa per les onades. L'A-
juntament de Calonge va pagar un estudi batimètric rea-
litzat per la Universitat de Cantàbria, que ha estat la ba-
se perquè el ministeri elabori el projecte tècnic dels espi-
gons. L'avantprojecte es va presentar l'any 2013 en una
assemblea pública. La proposta donava l'opció de con-
servar els espigons en forma de T que es van construir
aviat farà 40 anys, o demolir-los. La qüestió es va posar
a votació dels assistents, que van decidir que els espi-
gons es quedin on són.
Font: Radio Palamós
un “dique exento” (dic exempt) és un dic separat de la costa i situat, generalment, de forma paral·lela a ella. El seu objectiu és la protecció i estabilitat enfront de l'acció de l'onatge incident i de l'energia que aquest porta asso-ciada. Els principals efectes es persegueixen amb aquesta es-tructura són:
• Retardar el procés d'erosió sedimentària en una platja ja existent.
• Protegir les estructures d'un port.
• Crear de forma natural una zona de platja allà on no existeix.
• Pal·liar els efectes erosius generats a la costa com a conseqüència de temporals i tempestes.
El procés morfo dinàmic que té lloc a l'incidir l'onatge sobre un dic exempt convencional i paral·lel a la costa és el següent: Reflexió parcial de l'energia de l'onatge incident a causa de la presència de la barrera artificial que suposa el dic exempt. A continuació té lloc el pas de l'onatge a l'altra banda del dic mitjançant l'acció de dos fenòmens simultanis: difrac-ció de l'onatge al voltant dels extrems del dic i transmis-sió de l'energia incident per sobre de la cresta de l'es-tructura. Com a conseqüència de la difracció, té lloc una reducció d'alçada d'ona al llarg de la platja al extradós del dic. Els dics exempts són solucions que requereixen una adequada avaluació d'impacte ambiental pels seus pos-sibles efectes negatius sobre el paisatge costaner i, en ocasions, sobre els sistemes naturals dels fons marins.
Antoni Illa
Cóm un espigó a Es Monestrí podrà evitar que les
onades arribin amb tota la seva força al passeig?.
Això crec hauria de ser una de les principals preocupaci-
ons. És logic que si hi haguès més sorra davant de Can
Simón, possiblement les onades no arribarien al passeig,
però com evitar que aquesta sorra desaparegui quan hi
ha temporals, està demostrat que el millor per pal·liar
l’onatge son els espigons paral·lels a la costa (pantalles),
a prop com exemples tenim el moll de Sant Feliu de Gui-
xols, i Llançá.
1er trimestre 2017 07
Mirada Docent: Olga Cobos
He ballat durant 25 anys com a ballarina professional en
companyies de petit i gran format. Actuat en grans teatres de
llocs com Europa, Amèrica, Canadà, Països de l'Est i d'Orient.
Compaginant la meva carrera com a docent i intèrpret a edat
molt primerenca. He estat assistent de coreògrafs en com-
panyies de renom internacional. Sóc convidada com a docent
en instituts, universitats, conservatoris i centres privats de
dansa. Actualment dirigeixo al costat de Peter Mika l'espai de
formació professional de dansa CobosMika Seed's a Palamós
i la companyia de dansa CobosMika Seed s. Lluito per instau-
rar la dansa en horari lectiu en escoles d'ensenyament gene-
ral i va col·laborar amb la dansa inclusiva.
Per què i com vas començar a ballar?
Quan era adolescent, amb 14 anys, la meva directora de
majorets em va dir "tú tens un dó ... Hauries de provar la dan-
sa" i em va convidar a prendre una classe de dansa a la seva
escola.
En acabar aquesta classe de dansa es va obrir una passió
en el meu interior, vaig descobrir una nova forma d'expressió,
una forma que anava més enllà del vocabulari verbal, i aques-
ta passió va augmentar dia a dia ...
Per què has triat l'ensenyament?
En començar a donar les meves primeres classes, vaig
descobrir que m’omplia molt el poder transmetre als estu-
diants tot allò que havia estat experimentant en l'escenari i en
les meves classes de tècnica.
Què busques transmetre a les teves classes?
M'agrada transmetre la meva passió per la dansa, la sort
que tenim de poder practicar-la i fer veure a estudiants i pro-
fessionals les eines que ens proporciona la dansa per afrontar
moments de la nostra vida quotidiana ..
Què és el que més t'agrada de l'ensenyament?
Veure el progrés d'un alumne i el resultat dels seus esfo-
rços i dedicació.
Què et sembla més dificultós de l'ensenyament?
Cada alumne és un món, el haver d'entrar-hi per ajudar a
créixer a aquesta persona-ballarí a vegades no és fàcil, una
altra dificultat és intentar mantenir-los a tots contents ..
Quin tipus de relació tens amb els pares i ma-
res dels teus alumnes?
Normalment treballo amb alumnes que són ma-
jors d'edat, el meu tracte és directe amb ells. De tota
manera, si els pares desitgen una conversa o esta-
blir un tracte especial, sempre estic oberta a això
Com veus el món de la dansa actualment?
Què creus que necessita?
El món de la dansa actualment està difícil per als
professionals que comencen, encara que per a la
majoria mai va ser fàcil. Ara hi ha molt poca oferta
de treball i això dificulta molt al ballarí seguir practi-
cant i creant, és a dir, frena el seu creixement ...
Les companyies necessiten subvencions per
poder contractar nous ballarins, però per això també
és necessari que els teatres (grans i petits) obrin les
seves portes a tota varietat de formats. Calen polí-
tics que sàpiguen defensar i fer arribar a la societat
l'art de la Dansa
Mirada docent es una entrevista que DarsArt BCN
va realitzar a l’Olga Cobos ballarina i coreògrafa
professional nascuda a Palamós que viu actualment
a Calonge.
1er trimestre 2017 08
Blog El racó dels meus somnis dissabte, 25 de març de 2017
Fotografia de proximitat: Cala Canyers
Amb aquesta fotografia de una albada a Cala Canyers,
una petita cala que trobem desprès de la platja del Cas-
tell a Palamós, inauguro una nova secció dins del meu
bloc, dedicada a la Fotografia de proximitat, on aniré
pujant periòdicament fotos de llocs emblemàtics i els
respectius comentaris que poden ser com arribar-hi,
millors hores per anar-hi o simplement que hi ha darrera
la foto amb
l'objectiu final de poder contribuir a la conservació i manteniment dels ma-
teixos a través d’ensenyar la seva bellesa.
és el cas de la foto d’avui, un matí ventós, on un del problemes era mante-
nir secs els filtres degradats (un ND de 0.9 i un GND hard de 0.6) per tal de
no malmetre les fotos amb gotes inoportunes a la frontal del objectiu i ho
vaig resoldre amb un dels draps que faig servir per netejar les lents, amb
molta capacitat de absorció de líquid posat davant l’objectiu, només el treia
quan anava a fer la foto, d’aquesta manera els filtres no quedaven afectats
per el ruixim provocat per l’onatge i el vent.
Aquesta cala es de fàcil accés i té una part pavimentada i un parell d’edifi-
cacions petites que trenquen la bellesa salvatge i natural que tindria si no
fos per aquest punt. Crec que el millor moment fotogràfic aquí és la sortida
de sol.
Espero que la trobeu del vostre interès.
Pere Soler
CALONGE 972 650 061
Quins són els teus projectes actuals i futurs?
M'agrada molt el programa de formació que dirigim al nostre
espai, la meva il·lusió de futur és el de continuar creixent i millo-
rant, oferint a l'artista-alumne tot el que l'ajudi a créixer com
intèrpret i creador. Un altre objectiu present i futur és el de seguir
fent créixer l'interès per la dansa en els centres d'ensenyament
públic, així com donar més oportunitats a la dansa inclusiva.
Quins consells donaries als alumnes que volen fer de la dan-
sa la seva feina, ja sigui com a ballarí o professor?
Donar consells no és fàcil ... els empenyeria a que mai deixin
de buscar, saber aprofitar els moments i gaudir del que es fa
sempre respectant als companys. No oblidar mai la constància i
l'esforç.
1er trimestre 2017 09
Espai de Fotografia
Fotolliga
Com cada any hem gaudit de un dels
lliuraments de la fotolliga gironina al nos-
tre municipi.
En un sopar veredicte al restaurant
Can Ramón de Calonge, vam poder
gaudir juntament amb els companys de
les associacions de Salt, Girona, Arbúci-
es, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Ba-
nyoles i Blanes d’unes imatges de sorti-
des i postes de sol espectaculars ..
El jurat estava compost d’en Xavi
Cabrera de Salt i el companys de Sant
Feliu de Guíxols Enric Estarlí i en Josep
Vidal.
Després del 5è lliurament de
la Fotolliga 2016-2017, de tema “Sortida
o Posta de sol”, la classificació general
l’encapçala l’Albert Fontàs Ribas (AFIC
BLANES) amb 141 punts.
La classificació de la Categoria Or l’en-
capçala la Carme Musquera (SEC. FO-
TO. CENTRE EX. BANYOLES) amb 124
punts.
La classificació de la Categoria Plata
està encapçalada per l’Albert Fontàs
Ribas (AFIC BLANES) amb 141 punts.
La classificació de la Categoria Bronze
l’encapçala en Xavier Parés (AGFA)
amb 117 punts.
Enhorabona a tots!
Una de les imatges més espectaculars de Carme Musquera de Banyoles.
1er trimestre 2017 10
Pesca medieval a Sant Antoni,
ja reglamentada des de 1245
Les Ordinacions 1245 (actualitzades el 1400) de la pesquera a la platja de Sant Antoni, són les més anti-
gues que es coneixen a Catalunya. El port propi (successor del de l’època romana), devia funcionar en el centre
de la badia, prop del Collet, doncs el port reial de la veïna Palamós no fou fundat fins 1279, a l ’extrem est de la
badia. Recordem que aquest antic port de Sant Antoni tornà a tenir importància en el segle XVIII, juntament amb la
construcció naval.
A la platja medieval de Sant Antoni, el
tram de sorra fou més ampla, amb dunes
(llavors no hi havien els actuals edificis), i ser-
via d’espai de treball per a la gent de mar de
l’època: els pescadors hi avaraven les barques,
preparaven els estris per a la pesca, es desem-
mallava el peix, construïen petits magatzems
per als arreus de pesca i la barca; a prop els
mestres d’aixa construïen embarcacions de
fusta; i els mariners hi estibaven mercaderies
per ser transportades des del port, etc. Una
figura corrent fou el pagès-pescador, qui tot i
posseint un patrimoni escàs, era suficient per
sobreviure combinant ambdues activitats.
La façana marítima de la llavors pa-
rròquia de Sant Martí de Calonge (segle XIII)
coincidia amb els límits de l’actual municipi. Començava a l’est per la desembocadura del torrent dels Huguets,
avui carrer del Mar que separa Sant Antoni del municipi de Palamós, doncs aquest torrent ara desemboca en el
nou tram final de la riera Aubi; en aquest extrem oriental de la platja de Sant Antoni avui en dia hi trobem els patins
del Club de Vela Sant Antoni (oferim fotografia). Acabava a una distància a l’oest del Cap Roig, avui carrer de
Treumal, prop del terme de Platja d’Aro.
El peix dins de l’alimentació baix medieval fou un substitutiu de la carn pels estaments socials modestos;
en els monestirs benedictins tingué connotacions penitencials, d’abstinència de la carn, símbol d’ostentació i po-
der, per tant segurament les monges de Santa Maria del Collet menjaren sovint peix.
Cal distingir varies professions relacionades amb la captura i el proveïment de peix, o en fresc o un cop
salat: els pescadors, els traginers que portaven peix a altres localitats, de vegades per encàrrec dels mateixos pes-
cadors o bé de mercaders, intermediaris que el feien arribar als peixaters o als mercats, els quals ho venien al con-
sumidor final, sota la vigilància d’un funcionari municipal anomenat mostassaf. El 1268 Jaume I concedí a Calonge
el privilegi de mercat setmanal; consta en altres documents hi visqué un mostassaf.
1er trimestre 2017 11
Alguns articles de les Ordinacions 1245 de la pesquera de Sant Antoni de Calonge regularen
la manera de vendre, distribuir i comprar el peix. Els traginers o mercaders trametien part del peix cap-
turat fora de la vila, a Palamós, Cruïlles, Monells, La Bisbal d’Empordà, Sant Feliu de Guíxols, Girona,
Vic, Besalú i altres poblacions de muntanya (vegeu mapa). Perquè tothom de Calonge pogués com-
prar-ne una part, abans de treure el peix de la platja de Sant Antoni els professionals havien d’oferir-lo
cridant i vendre’n obligatòriament a preu taxat a qui de la localitat en volgués, també per salar-lo, però
estava prohibit revendre-ho.
Però ni el peix fresc fou suficient per alimentar la població del litoral tot l’any, ni resultà fàcil
arribés a poblacions de l’interior en bon estat de conservació. Per aquesta raó la salaó de peix va es-
devenir una artesania complementaria de la pesca, sistema aquí utilitzat a la baixa edat mitjana per
conservar-lo bastant temps. Una de les bases de la salaó fou l’anomenat “peix blau” (sardines, sei-
tons, verats, sorells, tonyina, bonítol, ...).
No volem acabar aquest resum sobre la pesca medieval a Sant Antoni, sense fer saber que
en la documentació de l’època hi ha una llarga relació d’altres animals marins, alguns dels quals avui
han desaparegut a la contrada, han esdevingut rars o només es troben a molta més distància de la
costa.
Joan Molla Callís i Esther Loaisa Dalmau
1er trimestre 2017 12
QUIN FUTUR ECONÒMIC ESPERA A EUROPA?
TRES DIFERENTS SOLUCIONS PER SORTIR DE LA CRISI
Historiar el passat, debatre el present, somiar el futur. És la
tasca tan dels professors universitaris, com dels que han aconseguit
premis Nobel, com també dels socis dels modestos Centres d’Estu-
dis Comarcals i Locals, un d’ells el nostre Ateneu Popular.
Joseph E. Stiglitz nasqué a Estats Units de Nord Amèrica
el 1943, Professor d’Universitat, obtingué el Premi Nobel d’Econo-
mia el 2001. A finals de l’any passat Edicions 62, Barcelona, publicà
la traducció al català de la seva recent obra “L’euro. Com la mone-
da comuna amenaça el futur d’Europa”. Oferim la portada amb
una guardiola trencada, els seus trossos insinuen els països d’un
mapa d’Europa, Espanya era el cap del porquet de la guardiola ... ja
sense ni un cèntim.
Té una altra visió, en bona part contradictòria, el Consell
Català del Moviment Europeu, que fa un any difongué el comuni-
cat “Treballem per més Europa”, un dels signants fou el calongí en
Víctor Pou, Professor Universitari d’Economia. L’editorial Milenio,
Lleida, li ha publicat el gener d’aquest any el llibre, en llengua caste-
llana, titulat “¿Hacia la deconstrucción de la Unión Europea? La
Europa del futu-
ro.” En Víctor Pou reconeix que l’Unió Europea probablement
travessa l’etapa més difícil dels 60 anys des de la seva creació.
Esmenta el Brexit del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i la
victòria de Trump en les recents eleccions presidencials dels
Estats Units. Proposa una reacció basada amb els valors fun-
damentals del projecte europeu. Segons ell només la Unió pot
garantir que Europa continuï essent rellevant en un segle XXI
dominat per grans potències com Estats Units o Xina.
El soci de l’Ateneu Popular n’Enric Pratsevall ens en-
via, també en llengua castellana i amb ironia, les seves refle-
xions que reproduïm a continuació.
Àrea de Recerca i Cultura
1er trimestre 2017 13
MANIFIESTO:
<<El Huevo de Colón de la Política Práctica>> (PROYECTO)
Este PROYECTO va dirigido a los políticos que buscan el bien de las personas, los cuales afortunada-
mente parece que cada día son en mayor número. Vaya también un saludo a los periodistas.
******
Considerando que el mundo ha superado ya la revolución industrial, el binomio hombre / máquina, y
está entrando de lleno en la era tecno – informático – robótica, máquinas sin hombre (ofrecemos dos imágenes
de robótica), lo que requiere un nuevo planteamiento político- social, al que para dar una primera pista llamaré Se-
guridad Pública del Hogar (SPH). Porque veamos que necesitan las personas para vivir, pongamos el caso más
común, el de una pareja que quiere fundar una familia, un hogar. Necesitan: 1º una vivienda digna. 2º alimentos y
ropa. 3º coche. 4º ocio. Llamémosles las 4 Necesidades Básicas (4NB). ¿Y como se consigue todo esto?: Traba-
jando, efectivamente.
Creo que solucionar estas 4NB está en todos los programas políticos, lo que ya no esta tan claro es como
piensan llevarlo a cabo. Los conservadores recortando sueldos, los progresistas haciendo pagar a los que más
tienen. Pero no sé si unos y otros se dan cuentan que esta es la política de siempre, mientras el mundo está cam-
biando de manera acelerada, especialmente en los sistemas de producción. Pienso que los políticos, la mayoría
universitarios y volando alto, quizás no entiendan a las personas que dedican sus esfuerzos a mantener y cuidar el
cuerpo material. Éstas también son inteligentes y piensan, lo sé porque he participado en los dos ámbitos, el
universitario, y el del oficio. Lo que pasa es que estas personas están inmersas en el duro y adsorbente trabajo
diario de sostener el país.
*****
Consecuente con lo expuesto, he aquí mí Manifiesto:
“El Proyecto del Huevo de Colón de la Política Práctica”.
Consiste en que el gobierno cree un órgano estatal dedicado a resolver estas 4NB, es decir la Seguri-
dad Pública del Hogar (SPH), la cual funcionaria por este orden:
1º) Planificar, viendo las necesidades de la sociedad y preparándose para este menester.
2º) Formar a los jóvenes ya en el periodo escolar, según sus capacidades y preferencias, para ocupar
los puestos de trabajo relacionados a las 4NB.
3º) Aquí viene la bomba, eso es, crear un Servicio Obligatorio de Trabajo (SOT) (¿o quizás voluntario?)
dedicado a satisfacer las 4NB. En este punto, en el de las personas, es donde puede aparecer el conflicto, me di-
rán algunos. Pienso que no. Recordemos el obsoleto Servicio Militar Obligatorio al que todos los mozos accedían y
todos salían airosos y esto que era un servicio malo. Pero sobre todo porque la juventud es animosa, fuerte y
abierta a la generosidad.
Antes de salir adelante téngase en cuenta que deberán liberarse del SOT aquellos jóvenes necesarios
para complementar las plantillas profesionales de las organizaciones hermanas en curso: Enseñanza Pública, Se-
1er trimestre 2017 14
Col·labora amb
“La Revista” Envia’ns els teus escrits, critiques, cartes al director.
guridad Social, Seguridad Ciudadana, etc.
4º) Cómo organizar este SOT:
a) Pueden haber distintos cargos, directivos, encargados, oficiales de primera, de segunda, etc. Y además
premios al trabajo y la invención que lo hagan más ameno y competitivo.
b) La duración del SOT seria la que se estime necesaria, pongamos no más de diez años, de los veinte a los
treinta.
c) Cumplido este SOT el trabajador
tendrá derecho a un salario para toda la vida,
que le permita vivir modestamente.
d) Asimismo tendrá dos opciones o
bien dejar de trabajar viviendo con este suel-
do, o bien mejorar su poder adquisitivo ingre-
sando en el mundo laboral privado, ya como
empresario ya como asalariado.
Si a alguien me sugiere que esto pue-
de ser comunismo, le diré que no, en primer
lugar porque las personas no funcionamos
(¿todavía?) como comunistas, y porque al
coexistir la empresa pública y la privada hará
que la competitividad no desaparezca y además el natural espíritu de superación y progreso de la humanidad segui-
rá teniendo en la empresa privada el espacio necesario para realizarse y continuar dando frutos. Lo único que pre-
tende este PROYECTO es crear una base solida y segura donde asentar un mundo en constante y positivo progre-
so.
*****
C/ Josep Tarradellas, 27 Urb Mas Barceló
17251 Calonge (Girona—Costa Brava)
Tel. +34 972 660 486 Tel. +34 972 661 740
Mobil. +34 653 664 366 [email protected] Www.hotelmas1670.com
1er trimestre 2017 15
¿Qué conseguirá este PROYECTO?:
1º) Evitar el desasosiego que se crea en una familia, al saber que no vas a poder aten-
der sus necesidades, en especial de niños y mayores; el pavor ante el fantasma de la ignominiosa
miseria.
2º) Evitar planificando, el descontrol que lleva a desperdiciar esfuerzos y materiales. Un
ejemplo clásico, entre otros, el de la construcción, <<el tocho>>. ¿Cuántos pisos nuevos se están pu-
driendo por falta de personas con medios para comprarlos, y cuántos desahucios de personas que
posiblemente los construyen y que se ven en la calle por falta de dinero?
3º) Evitar el paro,
especialmente el juvenil. En
este punto hemos de insistir
que estamos en la era de la
robótica y que los buenos polí-
ticos deben estar atentos y ser
inteligentes para que los gran-
des beneficios que nos ofre-
cen estas máquinas no se
conviertan en una catástrofe.
Porque si dejamos esta robóti-
ca en manos de una élite, esto
conllevará más paro, trabajos
precarios y sueldos de mise-
ria, es decir una gran masa
social cada día más presiona-
da hasta extremos insoporta-
bles y esto como nos enseña la historia es caldo de cultivo de levantamientos y guerras. Un bestial
deporte este de la guerra que solo agrada y satisface a unos, pero que la mayoría odiamos y padece-
mos. Y atención porqué si pensamos que ya hemos vencido los primeros embates de la crisis, tenga-
mos en cuenta que la robótica avanza a pasos agigantados y llegara a ocupar los puestos de trabajo
más insospechados. Esperemos que entre todos seamos lo suficiente inteligentes para gestionar bien
esta riqueza que la ciencia nos ofrece.
Hasta aquí en líneas generales mí
<<PROYECTO EL HUEVO DE COLÓN DE LA
POLÍTICA PRÁCTICA>>, lo ofrezco al módico
precio de 1 euro a aquellos que deseen llevarlo
en su programa y tengan voluntad, capacidad y
coraje para desarrollarlo.
Enric Pratsevall Caner
[email protected] [email protected]
www.ateneucalonge.cat
Telf. 699911592
1er trimestre 2017 16
AL MÓN . - ENTRADA D'ESTATS UNITS A LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL .
La política de neutralitat nord-americana va quedar modificada
quan Alemanya va anunciar al gener de 1917 que a partir de l'1
de febrer recorreria a la guerra submarina sense restriccions
contra la flota britànica i totes les embarcacions que es dirigissin
a aquesta nació.
Estats Units ja havia expressat la seva oposició a la guerra sub-
marina sense restriccions perquè violava els seus drets com a
potència neutral i fins i tot havia amenaçat a Alemanya amb la
ruptura de relacions diplomàtiques si s'arribava a aplicar aques-
ta estratègia.
El 3 de febrer Estats Units va trencar relacions diplomàtiques
amb Alemanya. Va ser així quan tres dies després Estats Units
va declarar la guerra a Alemanya.
També la participació en la guerra tenia unes profundes implica-
cions econòmiques per Estats Units , creditora de les potències
europees.
A CATALUNYA . - L'AUCA DEL SENYOR ESTEVE L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol
publicada el 1907, de la qual es fa una versió escènica . El
1917, la mateixa obra s'estrena com a comèdia.
Rusiñol es proposà de mostrar la història de Barcelona des de
1830, any de fundació de “La Puntual” una senzilla botiga de
vetes-i-fils, fins a principis del segle XX. L'obre és la història de
l'ascensió social d'una família de comerciants al llarg de quatre
generacions. Es presenta amb humor i ironia els costums i els
valors morals d'una nova classe social, la petita burgesia catala-
na.
L'any 1929 s'estrenà l'adaptació cinematogràfica, també hi ha
una filmació realitzada per TV3 l'any 1984 d'una representació
en el Teatre Grec.
A CALONGE . - PASTORETS Les primeres representacions dels Pastorets a Calonge es
devien celebrar dins de l'església de Sant Martí i a la cape-
lla del Carme. La fotografia més antiga és del 1917, està
feta al pati de ca les Hermanes, es veuen un grup de noies
vestides per representar els Pastorets.
ARA FA 100 ANYS
1917 Entrada a París del primer cos de tropes d'Estats Units
1917 Escena de L'auca del senyor Esteve en el Teatre Victoria
1917 Primera imatge que s'ha trobat dels Pas-torets
Josep Fort
1er trimestre 2017 17
CALONGE TERRA DE MÚSICS
La biblioteca de Calonge és el primer centre d'in-
terès de la sardana i la cobla
Ddg 09.03.2017 | 10:44
La Biblioteca Pere Caner de Calonge, en el marc de
la celebració dels seus 10 anys i amb la col·laboració
del periodista vinculat al món sardanístic Francesc Sán-
chez Carcassés, ha posat fil a l'agulla en la creació del
primer centre d'interès de Catalunya dedicat a la sarda-
na i la cobla que es presenta demà.
L'objectiu del centre d'interès és focalitzar l'atenció
dels usuaris de la biblioteca sobre aquest tema i facilitar
la recerca de documentació sobre la sardana i la cobla,
molt arrelades a Calonge i que al llarg de la història ha
donat grans noms com el del príncep de la tenora, Ri-
card Viladesau, Enric Vilà o els germans Esteve i Homs.
El nou centre d'interès recull gairebé 800 documents.
Entre els documents hi ha una quarantena de partitures
d'autors calongins o més de 60 llibres relacionats amb
formacions musicals, biografies, metodologia i tractats
d'orquestració.
Diari de Girona
Inici de activitats amb taula rodona amb
Francesc Sánchez-Carcassés, Jordi Molina i
Ivan Joanals, comentant la seva vida amb la
cobla i la sardana.
1er trimestre 2017 18
Al nord dels Països Baixos hi ha cinc illes. Quan els
holandesos són petits, a l’escola tenen un truco per
aprendre-les. En diuen TVTAS, TV vol dir tele i tas
bossa, no té sentit, però els ajuda a recordar els noms
de les illes: Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i
Schiermonnikoog. Nosaltres varem anar a Vlieland. No
hi ha vehicles a motor, només els dels habitants de
l’illa. La gent que la visita s’ha de moure en bicicleta o
a peu. Quan baixes del ferri has de recollir les maletes
d’una espècie de trenet i portar-les a una furgoneta
que les numera i les va deixant al davant de les cases.
A continuació cal anar a llogar una bicicleta que serà la
teva companya de viatge els dies d’estada a l’illa. N’hi
ha de totes mides i colors. Cal escollir la que et vagi
millor i te la graduen a la teva mida. Després has de
localitzar la casa. La meva amiga en va llogar una de
preciosa i molt acollidora a l’urbanització Ankerplaats,
la casa número 38, anomenada Ruygte. Hi ha vàries
urbanitzacions, un camping i al poble hi ha algun hote-
let. Just al costat del magatzem de lloguer de bicicletes
hi ha l’oficina d’informació on anar a buscar un mapa
de l’illa per situar-te i localitzar la casa.
És com endinsar-se a un altre món. El viatge ja co-
mença tan bon punt agafes la carretera que creua el
Mar del Nord, l’Afsluitdijk, i després el viatge amb ferri
fins a l’illa. Tota la travessia es fa contemplant vaixells
antics de vela, és com si entressis directament dins un
quadre del Rijksmuseum, directament al passat. El
ferri és molt gros i modern, va ple de famílies enteres,
inclòs l’animal de companyia i nens de totes edats,
molts bebès. Anar a les illes de vacances és un lloc
ideal per estar en contacte amb la natura i amb la fa-
mília. Hi ha bancs amb taula on asseure’s còmoda-
ment. A la popa hi ha unes barres amb tamborets on hi
ha connexió a internet i endolls per poder connectar
els ordinadors portàtils. La paret és de vidre i dona
directament al mar, la vista és espectacular. Jo hi vaig
passar una bona estona admirant el paisatge, l’estela
d’escuma que deixava el ferri al seu pas i els vaixells
antics que no paraven d’anar i venir. El viatge és al
migdia i dura una hora i mitja, el vaixell disposa de res-
taurant. Nosaltres varem aprofitar per dinar. A la co-
berta hi ha cadires on estar a l’aire lliure, però plovia i
feia molt de vent i fred, tot i així, no em vaig voler per-
dre la sensació de sentir el vent a la cara i sentir l’olor
a mar, el Mar del Nord.
Des de Leiden a Harlingen on s’agafa el ferri hi ha
una hora i mitja de cotxe. A Harlingen hi havia molta
gent i cotxes, a l’illa de Terschelling fan un festival musi-
cal anual, anomenat Oerol (www.oerol.nl), que aplega
molta gent de totes les edats que hi van a passar el cap
de setmana. Tota l’illa està plena de grups musicals de
diferents estils i és un festival molt famós. Oerol és una
paraula frísia que vol dir per t ot arreu, en aquest cas vol
dir: música a qualsevol racó de l’illa. Varem aparcar el
cotxe i un bus et portava amb les maletes fins a la porta
del moll on embarcar en el ferri.
ESCAPADES AMB ENCANT: CULTE A LA NATURA
L’ILLA DE VLIELAND ( HOLANDA)
1er trimestre 2017 19
A Holanda antiguitat i modernitat estan en completa
simbiosi. A mi tant m’agrada una cosa com l’altre, però
haig de reconèixer que l’arquitectura moderna em fasci-
na. Holanda ha guanyat molta terra al mar, això significa
que han creat noves ciutats planejades sobre el paper.
Amb tots els serveis i totes les construccions noves. És
una passada. És com imaginar-te la ciutat perfecta i aixe-
car-la, com si juguessis a un joc de construcció i el poses-
sis en pràctica.
A l’illa hi ha varies rutes per fer a peu o en bicicleta,
per la costa tot seguint la platja, per les dunes de sorra a
través dels camins per a les bicicletes, pels boscos, per
una zona de pòlders, una espècie d’aiguamolls. Hi ha
gran diversitat d’aus i ocells, al final de l’illa hi ha foques i
al davant de la nostra casa hi vivien varis conillets, era
fàcil veure’ls des de les finestres. Un dia, estàvem esmor-
zant tranquil·lament tot mirant les anades i vingudes d’un
conillet davant les dunes de sorra del nostre patí, comple-
tament bucòlic. Als matins també rebíem la visita de La
Karel, una gavina que es convidava a esmorzar amb nos-
altres i a qui li donàvem el menjar directament a la boca.
El nom de Karel ve d’un conte holandès per a nens que
tracta d’una gavina amb una pota de fusta (Pluk van de
Petterflet, d’Annie M.G. Schmidt). També hi havia molts
cavalls, xais, cabres, unes vaques amb banyes molt es-
pecials a les que s’aconsella no acostar-s’hi. A l’illa hi ha
moltes guineus i no en són autòctones. Ara els hi posen
moltes trampes, ja que volen fer-les fora.
Pel que fa referència al temps, sol fer força vent i plou
sovint, però això no és cap problema, amb la vestimenta
adequada es poden fer les activitats previstes.
El poble és preciós, molt petit, sembla extret d’un con-
te. Hi ha un carrer principal amb cases de planta baixa i
un pis i moltes botigues als baixos. Les cases tenen
grans obertures de vidre tant a dalt com a baix, decora-
des amb precioses cortines blanques i amb gerros de
flors, figures, vaixells, ... A mi m’encanta mirar la decora-
ció dels finestrals i de les cases. Es pot veure des del
carrer i en algunes fins i tot veus a la gent que hi viu cò-
modament instal·lada a casa seva. A nosaltres se’ns fa
estrany, ja que a casa nostra tots tenim cortines o persia-
nes per protegir la nostra intimitat, a Holanda, és un altre
concepte. A mi m’agrada badar pels carrers i per les car-
reteres mirant aquí i allà. Era el mundial de futbol i el co-
lor taronja estava arreu. Fins i tot hi havia joves que es
tenyien els cabells de color taronja.
El dissabte al matí hi havia molta gent i era
bonic veure passar les bicicletes a munt i avall.
Gent de totes les edats i bicicletes de tots els
estils i colors. Gent comprant, altres passejant
o badant a les botigues, es sentia el batec del
poble, un batec assossegat i plàcid. Varem
anar a veure el far de Vlieland. Era de color
blanc i vermell com el que tots hem dibuixat de
petits. Calia pujar una llarga escalinata flan-
quejada per grans plantes amb flors que olora-
ven molt bé fins arribar a dalt. Allà la vista era
espectacular i es podia veure el mar dels dos
costats de l’illa. A un costat el poble, el moll i
uns prats amb cavalls pasturant plàcidament, a
l’altre el mar més mogudet alguna casa i poca
cosa més.
Varem passejar pel poble i fer algunes com-
pres. Hi havia botigues de roba molt maques,
floristeries, supermercats, fleques, botigues de
coses per a la casa, de mobles, de souvenirs,
una mica de tot... els aparadors eren molt bo-
nics i provocadors, et convidaven a entrar.
Després varem anar a casa i varem fer la
ruta de les dunes fins al Posthuis un lloc on es
pot menjar en un restaurant molt acollidor. El
camí no és planer i cal fer moltes pujades i
baixades a través de les dunes amb el vent de
cara. Va ser una mica dur. Aquell dia varem fer
uns 20 kilòmetres en bici. Val la pena, el pai-
1er trimestre 2017 20
satge és preciós i molt variat. La platja a la dreta amb les
ones del Mar del Nord, llocs amb aigua on hi ha gran vari-
etat de vegetació i d’aus. Les gavines i altres ocells estan
criant i no es pot caminar per les dunes, ja que està ple de
nius amb ous. Un bon dinar i un xic de repòs i després
una passejada a peu pel pòlders. Moltes aus, plantes i
aigua arreu, a la part esquerra de l’illa el mar havia retro-
cedit i es podia veure la platja i uns ocells amb les potes
molt llargues que es menjaven les conquilles i crustacis
que ara quedaven a la vista, s’estaven donant un bon
banquet. És un passeig molt relaxant i bonic. Hi ha bancs
on asseure’s i gaudir del silenci tot contemplant el paisat-
ge i la natura en estat pur. Només se sent el vent que
mou les plantes i els ocellets i ànecs que viuen en aquella
zona humida. Un cop recuperades les forces i l’esperit cal
tornar cap a casa. Varem fer la ruta de la costa est, la part
contrària de l’illa, fins trobar la carretera asfaltada i des-
prés varem creuar pel bosc fins arribar a Ankerplaats. Va
ser una excursió preciosa. Quan arribàvem a casa m’em-
plenava la banyera amb sals relaxants que vaig comprar
en una d’aquelles botigues tan boniques del poble per
suavitzar la musculatura i evitar les agulletes, funcionava
de meravella. Una mica de lectura per escollir alguna ex-
cursió original i notes al meu quadern de viatge. A la nit
havíem de tornar a agafar la bici per anar a sopar al res-
taurant de la platja, el ‘t Badhuys. Hi anàvem molt sovint a
dinar i a sopar, es va convertir en el nostre quarter gene-
ral. És una construcció de fusta arran de platja amb grans
finestrals que donen directament al mar. Pots menjar cò-
modament tot gaudint d’una espectacular vista sobre la
platja. Mirant els joves més agosarats fent surfing, els
nens jugant amb els estels, els pares jugant a fer castells
de sorra amb els seus fills, els gossos corrent darrera una
pilota o un tros de fusta, gent caminant, parelles festejant,
...
L’endemà volíem agafar un camió que circula per la
platja a trancar d’aigua fins el final de l’illa on es poden
veure les foques. És un gran camió amb la part del darre-
ra oberta on et pots posar i gaudir de la vista. Quan el ca-
mió passa els ocells alcen el vol, i l’aigua juga amb les
grans rodes. Cada any hi ha un concurs de poesia. El te-
ma és el mar i l’amor. El poema guanyador es grava a les
rodes dels camió, el Vliehorse, de manera que quan pas-
sa per la platja va escrivint a la sorra el poema. És una
passada. Al final hi ha una zona militar i just al davant un
museu de les restes que el mar torna a la terra. És una
gran casa aixecada sobre uns pals i amb una barana tot
el voltant, just a sota hi ha una balla feta de les restes de
fustes que arriben a la platja. S’hi pot trobar de tot, ordina-
dors, sabates, fustes, restes de vaixells, pissarres de
bars, flotadors, salvavides dels vaixells, botelles de vi-
dre amb missatge inclòs ... el museu està flanquejat per
una gran senyera pirata que oneja als quatre vents.
Arran d’aigua es podien veure les foques parant el
sol en els bancs de sorra. Algunes nedaven d’un costat
a l’altre, les més joves i inquietes. Les de grans dimen-
sions s’ho miraven des de la sorra tot movent la cua.
Feien molta fresa, es diria que estaven contentes de
veure’ns. Aquí hi havia moltes onades i el mar feia mol-
ta remor, les gavines, els cormorans assecant-se les
ales, les foques i el nostre company fidel, el vent del
Mar del Nord. Un gos negre molt bonic ens va venir a
trobar i vaig jugar una bona estona amb ell tirant-li ob-
jectes que em portava un cop i un altre, al final estava
tan esverat que em va acabar clavant les dents. En el
camió hi havia un senyor vestit de mariner, semblava
un llop marí, tocava l’acordió i cantava cançons típiques
holandeses i la gent l’acompanyava, tenia una certa
retirada al meu pare. El viatge va durar dues horetes, i
val la pena. És una experiència única. Tens una sensa-
ció de llibertat immensa. Des del final de l’illa es veu el
far de l’illa del costat, el far de Texel. En algunes parts
de les illes es pot anar a peu d’una illa a l’altre a través
dels bancs de sorra que queden al descobert quan la
marea ha retrocedit.
Varem dinar al restaurant de la platja i després va-
rem fer una caminada per la sorra, aquest cop direcció
al nord, és de molt bon caminar, el terra és més com-
pactat que el de les nostres platges. Vaig agafar petxi-
nes per a la meva col·lecció. A Holanda són molt fos-
ques, de color grisos o de ratlles grises i blanques, al-
gunes són de color blanc trencat, molt diferents a les
nostres i n’hi ha moltíssimes. Al cap d’una bona estona
varem entrar a fer una ruta pel bosc i després de torna-
da al restaurant de la platja on teníem les bicis. A prop
hi ha una pintora que té un estudi, un lloc idíl·lic on ex-
posa la seva obra i on inspirar-se. Fa una espècie de
collages preciosos amb fotos antigues d’escenes de
platja, cares, algun text barrejat, poemes, paraules sol-
tes, utilitza colors pastels molt bonics.
A la tornada, ja acomodades al ferri esperant per
emprendre la navegació, varem veure una foca jovene-
ta molt enjogassada. Les meves amigues, la Helma i la
seva cunyada, la Dineke, em varen dir que havia vingut
expressament per dir-me adéu.
Web page: www.vlieland.net
Babalú
1er trimestre 2017 21
CASSÀ-QUART C.131
Ha passat una setmana i ens tornem a situar a
Cassà. Deixem el cotxe al mateix lloc de l’últim
dia. El tenim davant un magatzem de vins i tam-
bé botiga de comestibles, un supermercat petit,
per donar-li un nom. Creiem, com sempre, que
es un bon indret per deixar-lo fins a la tornada.
Serà un vehicle més dels que resten aparcats a
prop i d’altres que el deixen poca estona per
cedir la plaça a un altre al cap de poc.
Ens dirigim a la sortida de la població esqui-
vant com podem basses i fang que envaeixen
tota l’amplada del camí. Després d’haver passat
el fangar ens adonem que no anem bé. El camí
és molt ample i sembla que únicament dóna ac-
cés a un magatzem gran i obert. Ens hi acos-
tem, cridem amb un hola estrident i ningú res-
pon. Dins l’edifici hi ha tractors, un camió i ma-
quinària agrícola diversa, tots aquests vehicles i
demés són d’ús freqüent. Les rodes enfanga-
des, senyalen que passen sovint per on hem
deixat petjada.
Reculem. Ens hem equivocat. Es veu que volí-
em llustrar-nos les espardenyes de baix a dalt.
Això de llustrar el calçat i fer-ho sempre a la part
superior és passat de moda, de tant en tant cal
canviar la norma.
En aquest tram, que el terreny és elevat res-
pecte a la carretera, està protegit per una paret
feta d’una mena de vidre gruixut i transparent
amb la finalitat de parar el soroll que produeix
l’intens trànsit de cotxes anant i tornant. Hem
pogut comprovar que el sistema es eficaç, en el
ben entès que ha sigut durant uns instants.
Mentre retornem als nostres passos, fem es-
campar la vista pel nostre entorn per si trobem
el camí a seguir. I ha sortit. És a deu passes
d’on havíem començat. No és cap raresa perdre
el camí anant caminat i enraonant i deixar de
mirar senyals i rètols. Que voleu que us digui.
Despistar-nos no és tant estrany. Ho sabeu i no
us ha de venir de nou.
Tornem a començar. Aquest començament és
un anar i tornar. Ara ens acostem a la carretera i
de cop ens allunyem. Reculem i avancem sense
distanciar-nos massa. Si anéssim en línia recta, com devia
anar el tren, en el mateix temps emprat, recorreríem més
tros que de qualsevol altra manera, tampoc tenim pressa i
el tren no s’escaparà, ja ha fugit.
Tornem a acostar-nos a la carretera. El camí va paral·lel
a uns dos metres de la via ràpida. Una llarga recta ens es-
pera. El temps que tardem a recorre’l és escandalosament
molest. La contínua densitat d’automòbils que circulen a
aquesta hora, acudeixen i no tornen. La música dels neu-
màtics a l’asfalt, acompanyada de la cançó dels motors, va
acumulant-se a la nostra caminada lenta. Aquesta nosa,
sembla que minva al deixar aquest tros.
Superem el brunzit automobilístic al decantar-se el camí
cap a l’interior que ens durà fins a Llambilles, un barri nou
que va creixent sota l’esguard del campanar que sotja a
l’altre costat, considerant que la carretera determina els
costats. Llambilles, nom bonic i especial. Potser és l’únic
poble de Catalunya que porta dues elles. El de Llampaies,
situat a l’alt Empordà es transformà o el canviaren. És clar,
sempre és millor paies que palles i més si aquestes són als
ulls. Així Llambilles, s’ha quedat sol per facilitar la pronunci-
ació als espanyols.
Diuen que el topònim ve de llambordes. Potser sí que en
un temps llunyà fabricaven peces de pedra per empedrar
els carrers i places, o per vendre.
També els imaginatius asseguren que es una paraula
1er trimestre 2017 22
composta de llamp i bitlles. La cosa s’explica que mentre
uns mossos jugaven a bitlles plantades, un llamp les va
fer caure de cop, esquerdant-ne unes quantes. Un dels
jugadors va dir aquella expressió tant en boga en dia de
tempesta, de: mal llamp et mati, emparant-se amb la
mala sort. Es maleeix al llamp i que el mati a un altre
llamp per haver danyat a les bitlles, la seva joguina prefe-
rida i del llamp i les bitlles, va néixer Llambilles.
Altres diuen que sí, que es una paraula composta, per
llamp i ville, o sia el llamp caigut sobre la vila i de llavors
ençà va degenerar en un sol mot, transformat per la pro-
nuncia defectuosa. Trieu i remeneu.
Entrem en aquest nucli naixent, on els rajols val apilant-
se en la construcció. Mentre passem revista a cinc o sis
vivendes bessones i adossades, considerem que és mo-
ment d’esmorzar. Ho fem assentats a uns bancs que
ocupen una part d’un petit parc que poden gaudir-ne pe-
tits i grans pel seu esbargiment.
Marquen el recinte del costat oposat unes alzines i uns
suros de soca neta i forta. Algun té la columna desviada
producte de la poca atenció rebuda de joves. Si hagues-
sin tingut temps d’esporgar-los de petits, ara serien drets
i altius, amb el cap assolellat.
Cinquanta passes més i estem davant l’estació, petita
però igualment rejovenida i pintada com les que hem
anat visitant. En aquest instant, un empleat municipal
cuida de netejar el seu entorn de brossa que els arbres i
el vent cuiden de deixar. També ha de treure altre classe
de deixalles. Aquesta sí que és abandonada amb inten-
ció i sense sentit moral per part d’uns que, desgraciada-
ment n’hi ha amb tanta abundor com les mateixes deixa-
lles.
Continuem la nostra marxa fins arribar a les primeres
cases escampades de Quart. Anem a on les edificacions
són més compactes i escollim un lloc per deixar el cotxe
la propera vegada. Fem un retrocés cap a la sortida.
Aquest tram tret de petits i escassos indrets no ens ha
pas agradat, potser per fer voltes i més voltes i per tenir-
nos tant a prop la carretera, tot plegat ha malmès el nos-
tre esbargiment. També hi hem de comptar amb aques-
tes sorpreses, no tot han de ser flors i violes, oh sí?
De retorn a casa i amb l’interès de voler saber més de
la “pineda fosca” que tantes vegades n’hem sentit parlar,
ens adonem de que al peu de carretera hi ha un rètol
indicatiu de la pineda famosa. Hi anem sense massa em-
buts. Anem seguint els camins que hi menen. Les indica-
cions les trobem, però la pineda no surt. Després d’algu-
nes recolzades i de travessar un rec que segons quina
època pot dificultar el pas, tornem a fer una altra volteta i
aconseguim la troballa. Ni que fossin una clapada de
bolets. Sense baixar del cotxe fem una inspecció molt
superficial i veiem que es tracta d’un lloc d’acampada,
amb un bar d’obra instal·lat al centre i a un costat, no
massa lluny, uns bidons ajaguts damunt uns suports de
ferro, fan de fogons per facilitar la cuita de carn, o fer
una cassola d’arròs o una paella, sofregint la samfaina i
també un peix a la brasa, malgrat ser allunyats de la
costa. També mengem carn els tocats pel salanc, enca-
ra que es pot deduir de que preferim la gamba ara que
no se’n pot comprar. Té un preu tant escandalós com
vermella és la clova i gustosa la seva carn.
Tornant a la pineda, podeu creure que de pins n’hi ha
ben pocs. L’arbre que més es manifesta és el suro. Pot-
ser sí un dia va ser una pineda poblada de pins espes-
sos i verds, ufanosos, formant una catifa de fullaraca
que servia de jaç i de coixí, reservant alguna punxada a
les anques o galtes del aparell de seure. Ara el sòl es
tant pelat que no es veu cap mena de fulla, ni que sia
dibuixada. Les coses canvien amb el temps i si alguna
resta en queda, l’home la transforma, no sempre millo-
rant-les, sinó pel fet de fer-les diferents.
Ja hem vist la “pineda fosca”, que de fosca no en té
res i de pineda encara menys.
Josep Falgueras
1er trimestre 2017 23
EL TEMPS A CASA NOSTRA
Tot i que es va començar el desembre amb temps anticiclònic, la matinada de dissabte 3 al diumenge dia 4
va ploure i es van recollir 6,3 mm.
Aquells dies, la pressió va arribar a enfilar-se fins els 1035 hPa, juntament amb poc vent i temps assole-
llat, feia que la temperatura diürna provoqués que els dies fossin “agradables” però en canvi les nits fossin
més fresques. Els dies 2 i 3 per exemple, es van veure les primeres gebrades a la nostra zona, amb una míni-
ma de 1.6º. Això sí, pràcticament cada dia ens llevàvem amb una important rosada que feia, fins i tot, bolcar el
pluviòmetre i afegir dècimes a la precipitació.
El diumenge dia 11 ens vam aixecar amb
boira, vaig haver d’anar a Palamós i tornant,
des de la zona del Balitrà, el sol va treure el
nas i va il·luminar la boira deixant veure un
arc acromàtic, un arc de boira, un meteor
difícil de poder observar a la nostra zona.
No era molt marcat, però no podia perdre
l’oportunitat de fotografiar-lo:
Els dies 19 i 20 vam “viure” un “temporal”
de tramuntana negra. Mentre a l’observatori
es van recollir 30,4mm, a llocs del SE penin-
sular (comarques com La Safor a València,
d’Alacant, Murcia,…) es van superar els 400
mm o més, on es van haver de lamentar
pèrdues humanes. Diuen que amb tramun-
tana, vent normalment fred i sec, no plou
mai. En canvi, en aquesta ocasió, es va
complir la dita “Quan plou de tramuntana,
plou de bona gana”. I això té una explicació:
Teníem una baixa entre Ses Illes i Còrsega,
deguda a la proximitat del centre de la baixa
amb el seu gir ciclònic, ens enviava vent en
superfície de component nord, però en canvi
a partir dels 850 hPa (a uns 1500 metres
d’alçada) derivava a gregal allevantat. Per la
mateixa derivació de la vorticitat d’aquesta
baixa ens afectava el ramal humit i per
aquesta raó plou bufant la tramuntana (des
d’aquí donar les gràcies al company Sergi
Corral per ajudar a fer l’explicació més tècni-
ca).
Per aquesta mateixa raó, va provocar
que el mar s’esvalotés. El passeig de St.
Antoni va tornar a quedar ple de pedres ja
que moltes onades hi pujaven a dalt. A la
boia del cap de Begur, que pertany a Puer-
tos del Estado, es va enregistrar una ona-
da de 11,25 metres d’alçada!!
A partir d’aquell dia, i ja fins a finals d’any, vam continuar en temps anticiclònic, amb temperatures agrada-
bles de dia i fresquetes de nit…
1er trimestre 2017
En resum: Pel que fa a la pluja: A la mitjana. Es van
recollir 44,7 mm en tot el mes. I pel que fa a temperatura
mitjana, 11,1º, un grau per sobre de la mitjana dels
desembres dels últims 10 anys.
L’entrada de l’any nou, ens va portar canvis, ja que es
va viure un mes de gener que va estar el segon més fred
des de 2006. Si mirem la mitjana de temperatura màxima
veurem que ha estat de 12,8º, que vol dir que ha estat
1,9º més baixa que la mitjana de les màximes dels últims
11 anys (14,7º) i només superat pel que vam viure el
2010 (12,1º). Si ens fixem en la temperatura mitjana, no-
més en 8 dies de tot el mes vàrem tenir la temperatura
per sobre de la mitjana diària d'aquesta última dècada de
dades. Això vol dir que en un 75% dels dies la temperatu-
ra va quedar per sota de la mitjana climàtica (això ho po-
drem veure gràficament al final d'aquest escrit)
Si fem una mica de repàs de dades, veurem que la nit
després de Reis ens va portar la primera glaçada de l'any
"gràcies" a una entrada d'aire àrtic. A l'observatori, el ter-
mòmetre va baixar fins a -1º, però no va ser la mínima del
mes ja que aquesta es va produir el dia 18, on el mercuri
va arribar a -1,2º.
Curiosament, la setmana anterior, concretament el dia
12 i amb vent de SW, s'havia produït la màxima mensual
amb 17,7º. Llavors vam tenir un canvi de vents, va entrar
tramuntana i amb ella els termòmetres van patir una im-
portant davallada del mercuri. Resultat: ens vam trobar
que el dia 17 (a la setmana següent), que coincidia amb
la setmana dels barbuts, el mercuri no va voler passar
dels 6,1º de màxima. El motiu del perquè la temperatura
va quedar tant baixa és perquè un anticicló situat entre
les illes britàniques i zona de la Mar del Nord i una baixa
al sud d'Itàlia, va provocar una entrada de vent de gregal
(NE) fred i força sec que va fer baixar la temperatura. En
principi va ser una entrada freda i seca i provocant que
s'assolís una temperatura en determinades zones que no
es produïa des de 2001. Per exemple, a l'estació de
l'aeròdrom de Das, a La Cerdanya, es va arribar als -
21,6º (la més baixa dels últims 15 anys).
Tot i que en aquest cas la temperatura va ser con-
tundent, no es pot considerar una entrada freda ex-
cepcional com per exemple el febrer de 2012 que fou
més forta i duradora...
Uns dies després, amb la baixa situada cap al sud i
aportant vents marítims humits, concretament entre els
dies 20 i 23, vam patir un temporal, de pluja i mar. Pel
que fa a pluja, en aquells quatre dies es van recollir
138.5 mm provocant que la riera baixés com feia
temps que no ho feia.
I també temporal de mar... El passeig de St. Antoni
de Calonge va tornar a quedar ple de pedres i sorra i
les onades passaven tranquil·lament per sobre dels
espigons. La boia que hi ha a la zona de Begur va do-
nar onades de 4 a 6 metres, i a algunes zones del lito-
ral, com és en el cas de Badalona, es va superar els 7
metres d'alçada i van fer malbé les tanques del Pont
del Petroli.
En resum: Pel que fa a la pluja: Molt per sobre de
mitjana. Es van recollir 152,3 mm en tot el mes (el
272,9% de la pluja que climatològicament es recull a
Calonge en el mes de gener que és de 55,8mm). I
pel que fa a temperatura mitjana hem tingut 8,2º, que
està 1,2º per sota de la mitjana dels geners dels últims
11 anys.
Però abans d'acabar el resum del mes, voldria re-
cordar que aquest any 2017 es compleixen 70 anys de
la gran nevada que va afectar les nostres terres els
dies 24 i 25 de gener de 1947. En podeu veure unes
grans explicacions al bloc del Servei Meteorològic de
Catalunya i també al blog del company palamosí Jordi
Fernández. Una nevada que va deixar gruixos de 80
cm al nostre poble. No he trobat cap fotografia de Ca-
longe, però perquè us feu una idea, en posaré una
d'uns obrers netejant les vies del Tren Petit al voltant
de Palamós (podria ser que fos a Vall-llobrega). Les
congestes de neu a causa del
vent van ser, com es pot apre-
ciar, més que importants!!
I per acabar el trimestre, arribem
a febrer: Mentre que l'anterior
mes de gener havia estat més
fred comparat amb la mitjana
dels últims anys, aquest passat
febrer es va girar la truita i va
passar a ser més càlid. La mitja-
na de les temperatures va ser de
11,8º, la més alta dels mesos de
febrer des de 2007, 2,4º més
que la mitjana dels últims 11
1er trimestre 2017
anys!! Només dos dies de tot el mes, la temperatura mitjana
va estar per sota del que estadísticament ens aporta el mes
més curt de l'any. La màxima es va arribar a enfilar per sobre
els 20º, concretament fins els 20,7º del dia 4. Màximes molt
suaus: el valor més baix de les màximes fou de 13,3º i míni-
mes que en cap dia es va baixar dels 2,3º que es va enregis-
trar el dia 10.
Els dies 13 i 14 va caure una mica més de la meitat del
que va ploure en tot el mes, 25,2 mm degut a una baixa que
ens va aportar pluja de fang a les nostres terres. Als mapes,
veiem com el vent a 850 hPa (1500 metres d'alçada) venia de
l'Àfrica aportant sorra en suspensió que al barrejar-se amb la
precipitació dóna la coneguda pluja de fang.
Uns dies abans, vam poder viure un fet no meteorològic:
un eclipsi penumbral de lluna: que es va produir la nit del 10
al 11, amb el màxim a les 1:43. En Francesc Pruneda, en la
seva web, hi té aquesta explicació del que és un eclipsi pe-
nombral:
[Un eclipsi (en català acaba en “i”, en castellà en “e”) de
lluna es produeix quan el sol, la terra i la lluna (en aquest or-
dre) queden perfectament alineats; així doncs, la ombra de la
terra bloqueja la llum del sol que va cap al nostre satèl·lit i
aquest s’enfosqueix.
En alguns casos l’alineament no és del tot perfecte i es
poden produir eclipsis parcials (només una part de la lluna
queda ocultada) o penumbrals, on la lluna passa per la pe-
nombra i només es pot apreciar un lleuger descens de la
brillantor.]
A la foto que acompanyo i feta en el moment de màxima
"ocultació", es pot veure la penombra a dalt a
l'esquerra.
Podríem destacar que el dia 13 vam tenir
una amplitud de només 0,3º (màxima de 14º i
mínima de 13,7º), la més petita des d'abril de
2006. Fou un dia gris i amb pluja on vam re-
collir 14,8mm (dia més plujós del mes).
En resum: Pel que fa a la pluja: Es van
recollir 47,1 mm en tot el mes.. I pel que fa a
temperatura mitjana, com ja havíem dit més
amunt, 11,8º, que es va quedar en 2,4º per
sobre de la mitjana dels mesos de febrer dels
últims 10 anys.
I per finalitzar aquest resum trimestral, us
deixo amb la gràfica de l’evolució de les tem-
peratures d’aquests últims 3 mesos:
Jordi Oriol
Podeu trobar tota aquesta informació am-
pliada al web www.meteocalonge.cat i des
de fa uns mesos, al blog https://
meteocalonge.wordpress.com/ on cada mes
hi aniré afegint diversa informació i on po-
dreu participar, si voleu, amb els vostres
comentaris.
1er trimestre 2017 26
Sabeu de quin lloc del municipi són aquestes quatre fotografies?. Si ho sabeu podeu enviar la resposta al e-mail : [email protected] , amb el vostre nom i núm. de telèfon de contacte. D'entre els guanyadors, es sortejarà el llibre “Calonge i la seva gent”, en cas de no haver-hi cap màxim encertant l'obsequi serà per la persona que més encerts tingui. El guanyador sortirà a “La revista” del proper trimestre Tots els participants tindran l'obsequi de un DVD de “La Unió Esportiva Calonge - Un viatge als anys 70”. Data límit per a la resposta : 15 de juny de 2017
El racó del “CLÀSSIC”
1
2
3
4
1er trimestre 2017