Embed Size (px)
Citation preview
1 17 abril 2015
DA(despesa
agregada)
Y(produccióagregada)
�(taxa
d’atur)
(taxa
d’inflació)
2 17 abril 2015
1. Llei d’Okun
• La llei d'Okun és una relació empírica suggerida el1962 per l’economista Arthur Okun (1928 − 1980).
• Llei d'Okun: hi ha una relació negativa entre la va-
riació ∆� = � − ��� de la taxa d’atur i �� =� � ���
���, la
taxa de variació del PIB real � . Una expressióformal de la llei pren la forma
∆� = � − � ·��
on � i � són constants positives que depenen del’economia considerada i del període respecte delqual es defineixen les variables � i ��.
3 17 abril 2015
��
D�
�
� = pendent (en valor absolut)
D� = � − � ·��
4 17 abril 2015
��
D��
�
�= pendent
(en valor absolut)
�� =�
� −
�
�·D�
5 17 abril 2015
Llei d'Okun (per als EUA) /1
• Expressant les variables com a percentatges anuals,per als EUA, � ≈ 1,5 i � ≈ 0,5. En conseqüència:
∆� = 1,5 − ��/2 o � = ��� + 1,5 − ��/2.
• � representa l’augment en � que es produeix quanl’economia no creix: si �� = 0, aleshores ∆� = �.
• Per exemple, si ��� = 2% i �� = 0, es té � = ��� +� − ��/2 = 2 + 1,5 − 0/2 = 3,5 . Així, si la taxad’atur a començaments d’any és 2% i l’economiano creix, al final de l’any la taxa d’atur puja a 3,5% .
6 17 abril 2015
Llei d'Okun (per als EUA) /2
• � mesura la capacitat de l’economia de transformarel creixement del PIB en un taxa d’atur inferior:� ≈ 0,5 vol dir que un increment d’�� en un puntpercentual (no en un 1%) redueix � en 0,5 punts.
• Si �� = 2% , llavors � = ��� + 1,5 − ��/2 = ��� +1,5 − 2/2 = ��� + 0,5. Cas que �� = 3% , aleshores� = ��� + 1,5 − ��/2 = ��� + 1,5 − 3/2 = ���.
• Per tant, l’increment d’�� de 2% a 3% redueix �d’��� + 0,5 fins a ���. Hi ha així un guany de 0,5punts: un punt de més d’�� esdevé 0,5 menys d’�.
7 17 abril 2015
Okun’s law, US, 1951-2003
Llei d’OKun, EUA, 1951-2008https://www2.bc.edu/~murphyro/EC204/PPT/CHAP09.ppt
Can
vi
per
cen
tual
en
el PIB
real
Canvi en la taxa d’atur
1975
19821991
2001
1984
1951 1966
2003
19872008
1971
�� = 3 − 2 ·∆�
8 17 abril 2015-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
-2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3
∆�
1998
1977
Llei d’Okun, Espanya(1977 1998)
http://www.ine.es
��
9 17 abril 2015-1
-0,8
-0,6
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
2
-1 -0,8 -0,6 -0,4 -0,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2
Llei d’Okun, Espanya(1976IV1998IV)
http://www.ine.es
10 17 abril 2015
-1,6
-1,4
-1,2
-1,0
-0,8
-0,6
-0,4
-0,2
0,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
1,2
1,4
1,6
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
1976TIII
1977TII
1978TI
1978TIV
1979TIII
1980TII
1981TI
1981TIV
1982TIII
1983TII
1984TI
1984TIV
1985TIII
1986TII
1987TI
1987TIV
1988TIII
1989TII
1990TI
1990TIV
1991TIII
1992TII
1993TI
1993TIV
1994TIII
1995TII
1996TI
1996TIV
1997TIII
1998TII
1999TI
1999TIV
2000TIII
2001TII
2002T1
2002T4
2003T3
2004T2
2005T1
2005T4
2006T3
2007T2
2008T1
2008T4
2009T3
2010T2
2011T1
2011T4
2012T3
2013T2
2014T1
2014T4
Espanya, taxa d’atur, taxa de creixement trimestral del PIB, 1976III-2014IVhttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_02/pae/px/l0/&file=01011.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_05/rde/px/l0/&file=04002.px&type=pcaxis
http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=4086http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2504http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=9375
ATURPIB
11 17 abril 2015
-4,5
-4,0
-3,5
-3,0
-2,5
-2,0
-1,5
-1,0
-0,5
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
6,0
6,5
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
1976TIII
1977TII
1978TI
1978TIV
1979TIII
1980TII
1981TI
1981TIV
1982TIII
1983TII
1984TI
1984TIV
1985TIII
1986TII
1987TI
1987TIV
1988TIII
1989TII
1990TI
1990TIV
1991TIII
1992TII
1993TI
1993TIV
1994TIII
1995TII
1996TI
1996TIV
1997TIII
1998TII
1999TI
1999TIV
2000TIII
2001TII
2002T1
2002T4
2003T3
2004T2
2005T1
2005T4
2006T3
2007T2
2008T1
2008T4
2009T3
2010T2
2011T1
2011T4
2012T3
2013T2
2014T1
2014T4
Espanya, taxa d’atur, taxa de creixement anual del PIB, 1976III-2014IVhttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_02/pae/px/l0/&file=01011.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_05/rde/px/l0/&file=04002.px&type=pcaxis
http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=4086http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2504http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=9375
ATUR PIB
12 17 abril 2015
-1,8
-1,6
-1,4
-1,2
-1
-0,8
-0,6
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
-2,6 -2,4 -2,2 -2 -1,8 -1,6 -1,4 -1,2 -1 -0,8 -0,6 -0,4 -0,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 2,2 2,4 2,6 2,8 3 3,2 3,4 3,6
D�
Espanya, llei d’Okun, 1976III-2014IVhttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_02/pae/px/l
0/&file=01011.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_05/rde/px/l0
/&file=04002.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=4086http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2504http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=9375
2009I
1984I
2001I
� ̂
13 17 abril 2015
-1,8
-1,6
-1,4
-1,2
-1
-0,8
-0,6
-0,4
-0,2
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
1,8
-2,6 -2,4 -2,2 -2 -1,8 -1,6 -1,4 -1,2 -1 -0,8 -0,6 -0,4 -0,2 0 0,2 0,4 0,6 0,8 1 1,2 1,4 1,6 1,8 2 2,2 2,4 2,6 2,8 3 3,2 3,4 3,6
D�
Espanya, Llei d’Okun, 1976III-2014IVhttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_02/pae/px/l
0/&file=01011.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t22/e308/meto_05/rde/px/l
0/&file=04002.px&type=pcaxishttp://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=4086http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=2504http://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=9375
2009I
2001I
1984I
� =̂ 0.589 0.484D�
� 1.21 � 2.06
� ̂
14 17 abril 2015
2. Corba de Phillips
• És una relació empírica descrita el 1960 per PaulSamuelson i Robert Solow basant-se en un articlede 1958 de l’economista neozelandès AlbanWilliam Housego Phillips (1914 − 1975).
• La corba de Phillips expressa una relació negativaentre la taxa d’atur � i la taxa d’inflació �: com méspetita �, més gran �.
• Amb � i � essent constants positives, una corba dePhillips lineal està representada per l’equació
� = � − � ·� .
15 17 abril 2015
Estira-i-arronsa entre � i �
• Amb � i � expressats en percentatges, � = � − � ·�vol dir que, per a reduir un punt percentual (no un1 %) la taxa d’atur �, cal acceptar un augment de lataxa d’inflació � de � punts.
• Sigui � = 10 i � = 2. Si � = 4% , llavors � = 10 2·4= 2% . Així, per a reduir � un punt (i passar de 4%a 3% ), � ha d’augmentar en dos punts percentuals(de � = 2% a � = 10 2·3 = 4% ).
• � és la taxa d’inflació resultant quan no hi ha atur.És una mesura de la inflació subjacent.
16 17 abril 2015
Inestabilitat de la corba de Phillips
• A diferència de la llei d'Okun, la corba de Phillipsés en general inestable: � és un paràmetre volàtil.
• � depèn de les expectatives d’inflació i de l’estruc-tura de costs de les empreses: � puja davant d’aug-ments en la inflació expectada o en els costs deproducció. Quan � puja, la corba es mou capamunt: cal “pagar” més inflació per a reduir l’atur.
• � indica la sensibilitat de � a canvis en �. Depèn defactors institucionals, com el poder de negociaciódels sindicats (més poder, més gran �).
17 17 abril 2015
-2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
1976 IV
2014 IV
Espanya, Corba de Phillips
(1976IV 2014IV)http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&
path=/t22/e308_mnu&file=inebase&N=&L=0http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&
path=%2Ft25%2Fp138&file=inebase&L=0
18 17 abril 2015
-2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28
2014 IV
1976 IV
Espanya, Corba de Phillips (1976IV 2014IV)
19 17 abril 2015
7
9
11
13
15
17
19
21
23
25
27
4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22
1976 IV
1986 IV
Espanya, Corba de Phillips (1976IV 1986IV)
20 17 abril 2015
-1
-0,5
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
4
4,5
5
5,5
6
6,5
7
7,5
7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
1987 I
1994 IV
1996 I
2014 IV
Espanya, Corba de Phillips (1987I 1994IV, 1996I 2014IV)
21 17 abril 2015
-2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
22
24
26
28
19
76
III
19
77
III
19
78
III
19
79
III
19
80
III
19
81
III
19
82
III
19
83
III
19
84
III
19
85
III
19
86
III
19
87
III
19
88
III
19
89
III
19
90
III
19
91
III
19
92
III
19
93
III
19
94
III
19
95
III
19
96
III
19
97
III
19
98
III
19
99
III
20
00
III
20
01
III
20
02
III
20
03
III
20
04
III
20
05
III
20
06
III
20
07
III
20
08
III
20
09
III
20
10
III
20
11
III
20
12
III
20
13
III
20
14
III
Espanya, taxa d’aturi taxa d’inflació
(1976III 2014IV)
22 17 abril 2015
La corba de Phillips delJapó s’assembla al Japó
(1980M1 2005M8)http://www.econ.yale.edu/smith/econ116a/japan.pdf
23 17 abril 2015
3. El diagrama de Swan
��
������� ��� ����
��(����
�� ���������)
����ó �����
����� ��������
��
����ó ���������ó
����� ��������
����ó ������
������� ��������
����ó ����������ó
������� ��������
24 17 abril 2015
Equilibri intern i equilibri extern
• L’equilibri intern requereix plena ocupació delsrecursos (taxa d’atur suficientment baixa) iestabilitat de preus (taxa d’inflació baixa i estable).
• L’equilibri extern correspon a una balança percompte corrent equilibrada (oferta i demanda de lamoneda domèstica equilibrades). Per a simplificar,l’equilibri extern voldrà dir saldo comercial zero.
• Tant l’equilibri intern com l’equilibri externs’assumeix que depenen de dues variables: despesadomèstica i taxa de canvi real.
25 17 abril 2015
La funció EId’equilibri intern /1
• La funció EIrepresentada a la diapositiva següentse suposa creixent pel següent motiu.
• Suposem que l’economia es troba al punt �. Si télloc una apreciació real (la taxa de canvi real puja),llavors les importacions augmenten i les exporta-cions cauen. Hi ha un transvasament de demandadels béns domèstics als estrangers. Com a resultat,puja l’atur i l’economia es mou del punt � al �.
• Per a recuperar l’equilibri intern assolint el punt �cal eliminar l’atur. Això exigeix un increment de ladespesa domèstica.
26 17 abril 2015
Interpretant la funció EI/1
��
������� �������
��(����
�� ���������)
�
���������ó
����
������� �� ��������� �������
� �
��′�
��
27 17 abril 2015
La funció EId’equilibri intern /2
• Se segueix de l’anàlisi precedent que els puntsdamunt la funció EI(despesa excessiva a l’exterior)comporten l’existència d’atur.
• La fallida de l’equilibri extern que es produeix sotala funció EIno és deguda a l’atur sinó a la inflació.
• Per exemple, al punt �, donada la taxa de canvireal �′� corresponent, la despesa domèstica ésexcessiva en relació amb el nivell �� requerit per aassolir l’equilibri intern. Aquest excés de despesadomèstica es manifesta en forma d’inflació.
28 17 abril 2015
Interpretant la funció EI/1
��
������� �������
��(����
�� ���������)
29 17 abril 2015
La funció EE d’equilibri extern /1
• La funció EE que es mostra a la diapositiva a conti-nuació s’assumeix decreixent per la següent raó.
• Suposem que l’economia es troba al punt �, on elsaldo exterior és zero. Si la despesa domèsticaaugmenta, el PIB i, per consegüent, la renda tambéaugmenten. Part de la renda addicional s’empraconsumint béns estrangers i crea un dèficit exterior.
• Per a recuperar l’equilibri extern assolint el punt �cal eliminar el dèficit exterior. Això demana unareducció de la taxa de canvi real: una depreciacióreal (això és, una millora de la competitivitat).
30 17 abril 2015
Interpretant la funció EE /1
��
������� �������
��(����
�� ���������)
�
����������ó
����
������� �� ��������� �������
� �
�
�′�
��
31 17 abril 2015
La funció EE d’equilibri extern /2
• Se segueix de l’anàlisi precedent que els puntsdamunt la funció EE (despesa domèstica excessiva)generen un dèficit exterior.
• Als punts sota la funció EE no es produeix undèficit exterior sinó un superàvit exterior.
• Per exemple, al punt � , donat el volum �� dedespesa domèstica corresponent, la taxa de canvireal és més petita que el valor �′� requerit per aassolir l’equilibri extern amb ��. Per tant, l’econo-mia és massa competitiva i té un superàvit exterior.
32 17 abril 2015
Interpretant la funció EE /2
��
������� �������
��(����
�� ���������)
33 17 abril 2015
Diagrama de Swan (o de Meade-Swan)
• El diagrama de Swan (degut a Trevor W. Swan)combina les funcions EIi EE.
• Separa el pla en quatre regions.
A la regió I, l’economia experimenta atur i dèficitexterior (Espanya, Egipte, Polònia).
A la regió II, la inflació conviu amb el dèficitexterior (Brasil, Turquia, Colòmbia, Marroc).
A la regió III, hi ha inflació i superàvit exterior(Xina, Rússia, Corea).
A la regió IV, l’economia pateix atur i genera unsuperàvit exterior (Hongria, Eslovàquia).
34 17 abril 2015
El diagrama de Swan en acció
• Suposem que l’economia és a la Regió I i, enconcret, al voltant del numeral “I” a “Regió I”.
• En aquell punt hi ha atur a l’economia. Podriasemblar que cal més despesa per a reduir l’atur.
• El diagrama suggereix que el problema d’atur nose soluciona canviant la despesa (incrementant-la)sinó redirigint despesa. Per a assolir el puntd’intersecció entre les línies EI i EE, la despesadomèstica s’ha de reduir i les exportacions neteshan d’augmentar (per mitjà d’una depreciació real).
35 17 abril 2015
4. Explicant l’atur involuntari
• L’atur involuntari té lloc quan, al salari mitjà orepresentatiu de l’economia, hi ha gent que voltreballar però no troba feina.
• Els models considerats a continuació il·lustrenraons bàsiques de l’existence de l’atur involuntari:
salaris “massa elevats” (explicació clàssica);
demanda de treball insuficient, per demandaagregada insuficient (explicació Keynesiana);
existència de poder de mercat (sindicats);
existència de discriminació laboral; i
raons estructurals (darrer model).
36 17 abril 2015
Model clàssic del mercat de treball/1
�� = ��������� �������
�� = �������� �������
�� ��(�������)
�(��-��������)
����������� ������
�*
����������
������-�����
�*�������ó�′���������
���������ó ������
����
���������
37 17 abril 2015
Model clàssic del mercat de treball /2
• Es tracta d’un model competitiu estàndard en elqual “preu” s’interpreta com salari real � (el salarinominal W dividit per algun nivell de preus P ) i“quantitat” és treball (treball ofert i demandat).
• Com més gran , més gran també el volum ofert detreball �� (fins a arribar al volum màxim de treballque es pot oferir: la població activa ��). La funciód’oferta de treball s’assumeix, per tant, creixent.
• La funció de demanda de treball és decreixent: commés gran , més petita la demanda de treball ��.
38 17 abril 2015
Demanda de treball competitiva /1
• La funció de demanda de treball pot construir-sede la següent manera. Prenguem una empresa queempra el treball � per a produir una mercaderia �segons la funció de producció � � que indica laquantitat d’� que pot produir-se fent servir �unitats de treball.
• La funció de beneficis de l’empresa és � � = � ·� � − � ·� , on � és el treball que l’empresacontracta, � és el preu de venda d’� (en un mercatcompetitiu d’�) i � és el salari nominal (el cost decontractar cada unitat de treball).
39 17 abril 2015
Demanda de treball competitiva /2
• L’objectiu de l’empresa és triar � per a maximitzarla funció de beneficis. Suposant �(�)diferenciable,
la condició necessària de màxim és��(�)
��= 0. Com
l’empresa és competitiva en el mercat de producte,
• La derivada��(�)
��és la productivitat marginal del
treball (���). En suma, ��� � = �/� defineiximplícitament la funció de demanda de treball del’empresa.
��(�)
��= � ·
��(�)
��− � = 0 .
40 17 abril 2015
Demanda de treball competitiva /3
• ��� � típicament se suposa decreixent: com méstreball es contracta, més petita és la contribució a laproducció de la darrera unitat (cada unitataddicional de treball és menys productiva).
• Per això, quan es representa gràficament a l’espai
(�
�, �), la funció
�
�= ��� � és decreixent. Per tant,
l’empresa contracta treball fins que la sevaproductivitat marginal s’iguali amb el cost real de
contractar treball (el salari real�
�). El treball és
remunerat segons el valor de la seva productivitatmarginal productivity: � = � ·��� � .
41 17 abril 2015
Exemple
• Si � � = 2 ·��/�, ��� � =��(�)
��= 2 ·
�
�· �
�
��� =
���/� =�
��/�. La funció de demanda de treball és
��� � =�
�
• Així,�
��/�=
�
�. Aïllant �,
� =1
�/� � �� � =
��
��
• Atès que��
� �/�= −
�
�/� � < 0 , la demanda de
treball és una funció decreixent del salari real �/�.
Demanda de treballestimulada per
l’augment de preudel producte o lacaiguda del salari
.
42 17 abril 2015
Equilibri en el mercat de treball
• En la mesura que la demanda de treball de cadaempresa depèn negativament d’un cert salari real,es pot concloure que la demanda de treball del’economia depèn negativament del salari real del’economia.
• El salari real d’equilibri �* és tal que el volum ofertde treball amb �* iguala la demanda de treball amb�*. Donat �*, no hi ha atur involuntari: tothom quevol treballar al salri real �* troba feina. La diferèn-cia �� − �* pot interpretar-se com atur voluntari
(�∗�� seria la taxa d’activitat).
43 17 abril 2015
Atur en el model clàssic /1
• Establir un salari real mínim ���� per damunt delsalari d’equilibri �* provoca atur involuntari en unmercat de treball competitiu.
• La següent diapositiva il·lustra aquesta possibilitat.L’equilibri de mercat té lloc a �. Si es fixa el salarimínim ���� , el mercat passa del punt � al punt �:malgrat que els treballadors acceptarien ser a �, noes pot forçar les empreses a contractar méstreballadors del volum associat amb el punt �.
• Al salari de mercat ���� hi ha un excés d’oferta,que s’interpreta com atur involuntari.
44 17 abril 2015
Atur en el model clàssic /2
��
�
�����
���� �����������
�
�
��
��
�(��-��������)
45 17 abril 2015
Atur en el model clàssic /3
• Pot aparèixer atur involuntari temporalment en unmercat competitiu si el salari real s’ajusta lenta-ment. La següent diapositiva il·lustra la situació.
• L’equilibri de mercat se situa inicialment al punt �,amb salari real ��. Aleshores la funció de demandade treball es desplaça cap a l’esquerra. El nouequilibri estaria representat pel punt �.
• Però si el salari real triga temps a ajustar-se (reduir-se), el salari de mercat podria mantenir-setemporalment al nivell inicial �� . El mercat estrobaria al punt �, on es produeix atur involuntari.
46 17 abril 2015
Atur en el model clàssic /4
��
��
�
���
���� �����������
�
�
�′�
��
��
�������������
�(��-��������)
47 17 abril 2015
Un cas atípic /1
• Suposem que la funció �� té un tram constant i untram creixent, com mostra la diapositiva següent.
• El tram pla quan el salari real és �* pot interpretar-se així: quan el salari real és �*, (i) els treballadorsestan, en principi, indiferents entre treballar o no, i(ii) un esdeveniment aleatori determina la sevadecisió (el treball total finalment ofert).
• L’equilibri de mercat és �, on l’ocupació és �*. Siels treballadors finalment decideixen oferir �′(oferta de treball efectiva representada per �), esprodueix atur involuntari (la diferència �� − �*).
48 17 abril 2015
Un cas atípic /2
��
��
� (�������)
�(��-��������)
��*
�*
���� �����������
��� ������� ��
������� �����������
�
�′
�
�′′
49 17 abril 2015
Demanda (derivada) de treball
• Les empreses no contracten treball perquè la sevafinalitat sigui acumular treballadors. El treball ésun instrument per a produir i obtenir un beneficide la venda de la producció.
• Per aquest motiu, es diu que la demanda de treballper part de les empreses és una demanda derivada:s’obté com a pas intermedi en l’assoliment del’objectiu últim que és l’obtenció de beneficis.
• Per tant, la demanda de treball està determinadaper l’expectativa de venda de la producció: permolt “barat” que sigui contractar, no es contractaràsi no s’espera vendre el que es produirà.
50 17 abril 2015
Poder de mercat a l’oferta: sindicats /1
• L’anàlisi del monopsoni mostra que el poder demercat a la demanda genera menys ocupació isalaris més baixos que la competència perfecta.
• El poder de mercat en el costat de l’oferta s’associatípicament amb l’existència de sindicats. Per aqualsevol volum de treball �, el salari que recla-men els sindicats per a oferir � és superior al salarique dicta la funció d’oferta de treball.
• Això se segueix del fet que els sindicats (en poderorganitzar vagues) tenen més poder de negociaciósobre el salari que treballadors individuals.
51 17 abril 2015
Poder de mercat a l’oferta: sindicats /2
• Com a resultat, la funció ���������� que associaamb cada volum de treball � el salari exigit pelssindicats per a estar disposats a oferir � s’ha desituar damunt la funció d’oferta de treball.
• La següent diapositiva combina la funció ����������amb una funció de demanda competitiva ��. Sensesindicats, l’equilibri de mercat és al punt �. Ambsindicats, l’equilibri és al punt �. L adistància entre� i � representa atur involuntari: donat el salari �� ,els treballadors voldrien, individualment, oferir ��però la presència del sindicat només permet que escontracti el volum �� de treball.
52 17 abril 2015
Poder de mercat a l’oferta: sindicats /3
��
� (�������)
�(�� −��������)
�
��
�� ��
����������
��
����
�����������
�
��
�
��
53 17 abril 2015
Lluitant contra l’atur involuntari
• Quan el salari és “massa alt”, la solució òbvia per aeliminar l’atur involuntari és reduir el salari (odeixar córrer prou temps per a què baixi tot sol).
• Quan l’atur es deu a manca de demanda de treball,la solució natural és una expansió de la demandaagregada que estimuli les empreses a contractartreballadors per a satisfer l’augment de demanda.
• Quan la causa de l’atur és el poder de mercat(sindicats), la solució sembla més difícil d’imple-mentar: com reduir el poder de negociació delssindicats sense aixecar protestes dels sindicats?
http://en.wikipedia.org/wiki/Trade_unions_in_the_United_Kingdom
54 17 abril 2015
Model de fixació de preus i salaris /1
• A les economies modernes, el salari nominal d’unapart important de treballadors es determinamitjançant negociacions col·lectives amb sindicats.
• Si els sindicats representen els treballadors, per atot volum d’ocupació, el salari real corresponentserà superior al salari que marca l’oferta de treball.
• El model assumeix que els sindicats trien el salarinominal seguint una funció de fixació de salaris�� creixent situada per damunt la funció d’oferta��. Com més gran el poder de negociació sindical,més gran serà la diferència vertical entre �� i ��.
55 17 abril 2015
Model de fixació de preus i salaris /2
• En tant que els treballadors (mitjançant els sindi-cats) trien el salari nominal, les empreses fixaranels preus de les mercaderies que produeixen.
• Una regla simple de fixació de preus és afegir un
marge ��> 0 al cost laboral: � = 1 + �� ·�
���.
• � es mesura en diner (EUR) i ��� en producció
per treballador. Per tant,�
���és diner pagat als
treballadors dividit pel que produeixen. Dit d’una
altra manera,�
���és el cost (laboral) de produir una
unitat de mercaderia.
56 17 abril 2015
Model de fixació de preus i salaris /3
• Se segueix de � = 1 + �� ·�
���que
�
����·��� =
�
�.
Atès que ��> 0,�
����< 1. Així, per a algun � > 0,
�
����= 1 − �. Per tant, 1 − � ·��� =
�
�. Això és,
��� = �
� + � ·���.
• � representa un marge sobre la producció: la partde la productivitat laboral que l’empresa s’apropia.
produccióper treballador
salari realper treballador
benefici realper treballador
57 17 abril 2015
Model de fixació de preus i salaris /4
• Si hi ha competència perfecta als mercats de treball
i productes,�
�= ���.
• Si les empreses fixen els preus amb un marge sobre
el cost laboral unitari (mark-up),�
�= 1 − � ·���.
Aquesta és la funció de fixació de preus ��. Com
0 < � < 1,�
�= 1 − � ·��� fa que
�
�< ���.
• Essent ��� una funció decreixent, la funció ��també és decreixent. �� queda sota ��� perquè ��és una fracció de ��� (la constant 1 − � és inferiora 1).
58 17 abril 2015
El model FW -FP
��
� (�������)
�(�� −��������)
�
��
�� ��
���
��
��
����
������������
��
59 17 abril 2015
Exemple
• Funció d’oferta de treball: ω =�
�·� (ω representa
el salari real).
• Funció ���: ��� = 20 − 5 ·�.
• Funció de demanda de treball: ω = ���.
• Funció �� : ω = 3 ·�.
• Funció ��: ω = 1 − � ·���, amb � = 0,4.
• Solució competitiva:�
�·� = 20 − 5 ·� � = 3 i
ω = 5.
• Solució �� - �� : 3 ·� = 0,6 ·��� 3 ·� =0,6 ·(20 − 5 ·�) � = 2 i ω = 6.
60 17 abril 2015
Model de mercat de treball segmentat
• Imaginem que els treballadors poden tenir o no untret econòmicament irrellevant però que a lesempreses pot agradar o no (exemple: ser un home).
• Les empreses classifiquen els treballadors en dostipus (I i II) en funció de si tenen o no el tret.Algunes empreses (empreses de tipus I)prefereixen contractar treballadors de tipus I; lesaltres (tipus II) prefereixen els de tipus II.
• Cada tipus d’empresa defineix un mercat de treball(competitiu) diferent. Els treballadors ignorenaquesta segmentació i creuen que el mercat és únic.
61 17 abril 2015
Exemple /1
• Funció d’oferta de treball dels treballadors de tipusI : ��
� = 4 ·ω (ω és el salari real).
• Funció de demanda de treball de les empreses de
tipus I : ��� = 60 − 2 ·ω (��
� = 0 si ω > 30).
• Equilibri de mercat (tipus I): ��,ω � = (40,10).
• Funció d’oferta de treball dels treballadors de tipusII : ��
�� = 12 ·ω .
• Funció de demanda de treball de les empreses de
tipus II : ���� = 80 − 4 ·ω (���
� = 0 si ω > 20).
• Equilibri de mercat (tipus II): ���,ω �� = (60,5).
62 17 abril 2015
Exemple /2
•��
�����=
�
�= 40 % de l’ocupació correspon a treba-
lladors de tipus I i��
�����=
�
�= 60 % als de tipus II.
El salari mitjà (ponderat per aquests pesos) seria
ω� =�
�·ω � +
�
�·ω �� =
�
�·10 +
�
�·5 = 7.
• Amb ω� = 7, tots els treballadors de tipus I que vo-len treballar ho fan, però els de tipus II volen oferir���� ω� = 7 = 12 ·ω� = 84. Atès que l’ocupació dels
de tipus II puja a ��� = 60, l’atur involuntarisembla ser ��
�� ω� = 7 − ��� = 84 − 60 = 24 (ambtaxa d’atur = 24 24 + �� + ��� = 19,3 %⁄ ). Lasegüent diapositiva il·lustra aquesta anàlisi.
63 17 abril 2015
�(������ ����)
�
ω�
40
����
�����������
�
���(��������� ����� ��)
10
30
60
���
���
60
5
���� ��
��
= 7
20
84
24
���������� ����� ��
���������� ����� �
Malgrat que cada segment està en equilibri, hi ha motius per a dir que existeix atur involuntari.
��(��������� ����� �)
