Upload
others
View
8
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Workshop ZERO WASTE Sessió 1. Els residus i canvi climàtic
Avaluació ambiental dels residus orgànics
Universitat Autònoma de Bellaterra, 22 de març de 2012
Francesc Giró i FontanalsAdjunt a Direcció[email protected]
Agència de Residus de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat
Sobre el títol…“Avaluació Ambiental dels residus orgànics”
• Títol molt genèric, ampli >>> Necessitat d’acotar• Residus Orgànics
– Dejeccions ramaderes (fems, purins)– Fangs d’EDAR– Fangs / Residus orgànics d'Indústries Agroalimentàries– SANDACH– BIOWASTE / Bioresidus (FORM / FV / Poda)
• Avaluació Ambiental (AA) >>> Impactes - Desimpactes– Identifica com millorar ambientalment projectes i permet minimitzar,
atenuar o compensar els impactes adversos– Permet ponderar oportunitats de millora en la qualitat i equilibri d’un
sistema en funció del factor antròpic que es veu afectat de forma positiva o negativa però de manera directa
– Pot desenvolupar l’enfortiment de la capacitat ambiental d’un país, permetent identificar les potencialitats del país no només en termes ecològics, sinó també en relació a la capacitat de transformació global
FORM PodaHumitat Alta (75 a 85 %) Baixa (20 a 40 %)
Materia orgànica 75 a 85 % 80%Nitrogen orgànic 2,5% 1,2%
Relació C/N 17 32Densitat 0,6 a 0,8 T/m3 0,3 a 0,4 T/m3 (triturada)
Males Olors SI NOGeneració Constant Estacional
Planta de Compostatge DeixalleriaDigestió Anaerobia Planta de Compostatge
Destí
Què és la FORM / Poda? Característiques bàsiques
• El major impacte ambiental de la gestió de residus municipals té lloc quan els biorresidus es destinen a l’abocador. Directiva 1999/31/CE regula les obligacions de desviar els residus biodegradables dels abocadors.
Reducció deposició biodegradables [Biorresidus + Paper-Cartró] respecte a 1995
% admisible
2006 75%
2009 50%
2016 35%
•Generació de CH4•Generació lixiviats•Pérdua de recursos•Ocupació de sòl
Sense recollida separada de biorresidus és molt difícil
5
MO
CH4 / CO2
Dipòsit Controlat
Lixiviats
Global Warming Potential(Potencial de Calentament Global)GWP CH4 = 21GWP CO2 = 1
Directiva 1999/31/CE, de 26 d’abril de 1999, relativa a la deposició de residus
Incineradora
Gasos nociusCO2
Escòries, Cendres
Valorització EnergèticaEstalvi Combustibles FòssilsDesmaterialització
Filtres
Fotosíntesi
CompostDigest
1. Valorització Energètica – Estalvi de Combustible fòssil (DA)2. Directiva 2001/77/EC: us de recursos per a obtenció d'energies renovables3. Tancament del cicle de la MO. Paper del sòl como reservori de Carboni 4. Millora de les característiques de sòls, el rendiment i la qualitat dels conreus5. Redueix els processos d’Erosió i Desertificació6. Els sistemes vegetals contribueixen a reduir [CO2], gràcies a la Fotosíntesi
Tractament Biològic:Compostatge[C]Digestió Anaeròbica[DA]
CO2
CH4 -> CO2+
Energia
MO
• 50 % dels sòls agrícoles i pastures a Espanya tenenmenys del 1,7 % MO (matèria orgànic al sòl) [1 % C]
• Per tant, d’acord amb la Comunicació Cap a una Estratègia per a la Protecciódel sòl, existeix un risc real de desertificació pel 50 % de sòls agrícoles i pastures
• La aplicación de enmiendas orgánicas de calidad(Compost) en los suelos reduce el riesgo de desertificación mencionado y contribuye a la lucha contra el cambio climático
Font: Ministerio de Medio Ambiente, Ministerio de Educación y Ciencia, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2005
• A més a més, la Directiva 2008/98/CE sobre residus fa una crida “cap a una societat europea del reciclat amb un alt nivell d’eficiència dels recursos” i estableix ambiciosos objetius de reciclat:– Abans de 2020, s’haurà d’augmentar com a mínim fins un 50 %
global del seu pes la preparació per a la reutilització i el reciclat de residus de materials tals com, pel cap baix, el paper, els metalls, el plàstic i el vidre dels residus domèstics i possiblement d’altres orígens …
Sense recollida separada de
bioresidus és prácticament impossible
Posicionament de la Comissió Europea
• “La gestió de residus i el reciclatge poden fer una contribució important al creixement econòmic i a la creació d'ocupació”.
• “Si la legislació vigent s'apliqués correctament, es podrien evitar costoses operacions de neteja, contaminació i problemes de salut”.
• “I no cal oblidar que els materials reciclats són més barats que els verges i que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle i la nostra dependència de les importacions".
• “Un estalvi de 72.000 milions €, un augment anual en el sector de 42.000 milions € i la creació de més de 400.000 llocs de treball d'aquí a 2020. Aquestes són les grans xifres de l'estudi Implementar la legislació europea sobre residus per a un creixement verd”.
Ganes Potocnik:
“Els residus són un recurs
i enterrar aquest recurs és de miops"
Pro
tecc
ió d
el s
òl
Pro
ducc
ió/e
stal
vi d
'ene
rgia
Ús
sost
enib
le d
e re
curs
os
Llui
ta c
ontra
Can
vi C
limàt
ic
–Substitució d'ús fertilitzants minerals (N, P, K) evita CO2 i GEI –"Segrest" de Carboni al sòl –Incrementa la biodiversitat –Resiliencia (capacitat de recuperació) dels sòls –Redueix l’erosió –Suport a l’activitat biològica prevenció de la “desertificació” –Alliberament lent de les fonts de N –Millora del treball de la terra –Increment de la retenció d'aigua del sòl –Substitució de pesticides –Substitució de torbes
–Substitució de combustibles fòssils
Utilització del compost [C]
Producció i ús del Biogas [DA]
36 % FORM+FV
18 % Paper-Cartró
7 % Vidre12 % Envasos Lleugers
27 % Altres2. Recollida Selectiva de:
– Vidre– Paper-cartró– Envasos– FORM + FV
• Tractament Biològic [TB] Compostatge [C] i/o Digestió Anaeròbia [DA] per a l’obtenció de compost de qualitat i biogàs3. Recollida de RESTA:
– Tractaments Mecànics-Biològics [TMB]• Compostatge Gris. Obtenció d’un Residu Orgànic Bio-estabilitzat• Estabilització prèvia a la deposició controlada• Bio-assecat previ a la incineració
FORM i RESTA. Macroxifres. Opcions de Gestió
1. Reducció / Prevenció
RecollidaSelectiva
RESTA
La FORM i la RESTA. Macroxifres i Opcions de Gestió
RESTA RecollidaSelectiva
RecollidaSelectiva
RESTA
TB [Tractaments Biològics] – TMB [Tractaments Mecànics-BiològicsFLEXIBILITAT !!!
• Generació de Residus Biodegradables a Catalunya POTENCIAL (100%)
– FORM+FV Aprox. 1.509.190 T / año– Paper-Cartró Aprox. 754.594 T / año– TOTAL Residus Biodegradables Aprox. 2.263.784 T / año
Generació de Residus Municipals (2010) 4.192.190 T / año
36 % FORM+FV
18 % Paper-Cartró
7 % Vidre12 % Envasos Lleugers
27 % Altres
ResidusBiodegradables
54 %
La FORM i la RESTA. Macroxifres i Opcions de Gestió
300.000 T Compost 9.000 Ha (< 1%)
FORM + Residus Vegetals
FORM (procedència vegetal i animal) Residus Vegetals
Classificació segons característiques i gestió [PROGREMIC 2007-2012]
• Classificació segons PROGREMIC 2007-2012
PodaGespa, fulles, etc.Restes menjar o preparar menjar
Fracció Orgànics dels Residus Municipals (FORM)
Fracció Vegetal (FV)
FORM Catalunya FORM Alemania
FORM fresca FORM con mucha FV FORM pastosa
Tipologia segons procedència
FORM Catalunya FORM Alemanya
Fracció RESTAFORM amb baix nivell impropis
FORM amb elevat nivell impropis
Importància de la Qualitat
• La Directiva 2008/98/CE ratifica la jerarquía que s’ha d’establir a la legislació i a la política sobre la prevenció i la gestió dels residus (ordre de prioritats):– a) prevenció– b) preparació per a la reutilitzación– c) reciclat (valorització material) (inclou Compostatge)– d) altre tipus de valoritzación (valorització energètica)– e) eliminació
Jerarquia de Gestió de Residus aplicada als Bioresidus
Banc d’Aliments de Barcelona
Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya
Prevenció de bioresidusPrincipals actuacions:
Autocompostatge a Catalunya
Més de 19.000 compostadors, dels quals més de 4.000 com a vía de
gestió exclusiva de bioresidus
S’estima en més de 260.000 t/any malbaratades, un 7% del consum d’aliments sòlids, equivalente a uns 35 kg/habitant i any
• Fabricació, compra i consum responsable– Processos productius ben dimensionats– Envasat de promocions adequat– Adequar les compres a les necessitats reals, en
quantitat i en temps– Comprar el que es necessita i que no caduqui– No produir innecessariament restes d’aliments
• Aprofitar els aliments sobrants per a altres usos(alimentaris o no)– Gestió alimentària de “l’àvia”– Estalvi econòmic– http://www.lovefoodhatewaste.com
• A Catalunya la recollida selectiva dels bioresidus ha requerit la participació activa de tots els municipis, directamente o mitjançant entitats supramunicipals.
• S’han realitzat nombroses campanyes de comunicació i sensibilització per a informar a la població, a les escoles, grans productors, associacions de veïns i altres entitats socials de la importància de la recollida separada de bioresidus.
La orgánicaal marrón
! devuelve a la tierra lo que es suyo ¡
Bolsas CompostablesEN-13432
256 / 312
132 / 221
176 / 232
110 / 131
51 / 51
725 (de 947) municipis realitzen recollida separada de Bioresidus
La població servida arriba als 7 milions d’habitants
La recollida separada de bioresidus ha millorat la implicació de la població en la gestióde residus, el seu coneixement i, en definitiva, la seva responsabilitat
Vidre, Paper-Cartró, Envasosy BIORESIDUSrecollits separadamente
Vidre, Paper-Cartró, Envasosrecollits separadamente
20 %
35 %
SISTEMA CONTENIDORS
Incidència de la recollida separada de bioresidus en el % global de recollida selectiva
SISTEMA PORTA A PORTA
70 %
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
1000
t
Generació Recollida Selectiva Fracció RestaGeneració RM Recollida Selectiva RESTA
1,54 kg/hab · día4.190.000 T RM (2010)
12,7% TMB34,7% Abocador12,0% Incineradora
40,6 % Recollida Selectiva
MATÈRIA ORGÀNICA 24,1%
PODA 6,3%
PAPER I CARTRÓ 26,7%VIDRE
11,0%
ENVASOS 8,0%
Altres Residus 23,8%
Resultats obtinguts. Evolució de la generació i gestió de RM 2001-2010
FORM
FVProcés de
CompostatgeCompostP
ostra
ctam
ent
Pre
tract
amen
t
Recirculat Vegetal
Lixiviats
Emissions Gasoses (CO2, H2O, NH3, etc.)
RR
R
FORM (+ impureses)
Trituració
PLANTA DE COMPOSTAJE: Producción de compost
Fracción vegetal
COMPOST
Entre un 15% y un 20% sobre la FORM entrada
FORM
Font: ESAB, 2009
• Canvi d’aspecte dels materials (volum, pes, color, identificació de residus)
PLANTA DE DIGESTIÓN ANAEROBIA: Producción de Biogás + Digesto
digesto
compost
energia
FORM amb elevat nivell impropis
FORM amb baix nivell impropis
• Qualitat de la Matèria Primera (FORM)– Presència Impureses perceptibles (vidres,
plàstics, metalls, etc.)– Presència Impureses imperceptibles
(Metalls Pesants, Contaminants orgànics)
• Qualitat lligada al Procés de compostatge– Estabilitat de la Matèria Orgànica– Higienització (patògens, llavors de males
herbes)
• Qualitat agronòmica– Matèria Orgànica (Quantitat i Qualitat)– Nutrients (Macro i micro) i disponibilitat– Propietats físiques
Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost
QUALITAT DEL COMPOST
y
Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost
• Un estudi fet sobre el compost produït a 86 plantes de compostatge a Espanya va caracteritzar el compost de diversa procedència (FORM, RSU, fangs d’EDAR, fems, residus vegetals) i va determinar el compliment de l’actual legislació espanyola [Decret 824/2005 de Fertilitzants].
• El compost de recollida selectiva de FORM presenta continguts de metalls pesants significativament més baixos que el compost de RSU.
Compost RSU Compost FORM
Valor mitjà
Clase A RD 824/2005 Clase C RD 824/2005
Clase B RD 824/2005
Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost
Cd Cr Cu Hg Ni Pb ZnCompost Clase A 0,7 70 70 0,4 25 45 200Compost Clase B 2 250 300 1,5 90 150 500Compost Clase C 3 300 400 2,5 100 200 1000
Real Decreto 824/2005 de Productos Fertilizantes
• La calidad del compost que se obtiene es consecuencia de la calidad de los residuos entrados a planta y de las condiciones en que estos residuos han sido compostados
• Hoy por hoy, está suficientemente documentado que, por lo que se refiere a la presencia de metales pesados, el compost de Recogida Separada de FORM tiene una concentración inferior (o muy inferior) al Bioestabilizado de RESTO (recogida no separada)
Compost FORM
Bioestabilizado Resto
Limitación uso: hasta 5 T ms / Ha año
Uso de acuerdo con el Código de buenas Prácticas Agràrias
Cd Cr Cu Hg Ni Pb Zn1,5 100 100 1 50 120 400
Criterios End of Waste para Biorresiduos (borrador)
Uso Agrícola
Uso No agrícola
Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost
I de cara al futur?
I de cara al futur?
Nutrients del Compost (N, P, K, Mg, Fe, etc.) >>> aprox 40 €/t
71.800 ha
Compost. Característiques bàsiques i qualitat del compost
• La gestió dels Biorresidus– Recollida + Transport >>> Consum d’Energia– Tractament >>> Consum d’Energia
• Màxima qualitat dels Bioresidus• Tractament de proximitat >>> Reducció del transport• Tractament descentralitzat en plantes
– Simplicitat tecnològica• menor cost inversió i menor cost gestió• major capacitat de resolució de problemàtiques
– Capacitat de tractament inferior– Treballant en xarxa (compartint recursos)
• Solucions tecnològiques flexibles
I de cara al futur?
Recollida Selectiva FORM com a complement
Prioritat II
Promoure Compostatge Agrícola
Prioritat III
Tant compostatge domèstic com sigui
posible
Prioritat I
Plantes de piles a l’aire lliure
~ 90 % de les plantes
~ > 60 % de la capacitat
= 55% >300 plantes
El cas d’Àustria
8,7 milions d‘habitants
16.000 habitants per planta de compostatge
Compostatge
Número 536Capacitat Total 1.300.000 tCapacitat mitjana 2.400 t
El cas d’Àustria
Experiència Boadella (CAT)
Sinergies i Optimització
Fracció RESTA
Dipòsit ControlatTractament Biològic versàrtil i flexible
FORM
Residus Vegetals
Compost
• La gestió dels BIORESIDUS és un element clau en les polítiques ambientals (Directiva Abocadors, Directiva Marc de Residus, Estratègia Protecció dels sòls, Lluita contra el canvi climàtic) i en concret en la gestió dels residus municipals.
• La recollida separada dels Bioresidus és un pre-requisit per a la producció de compost de qualitat i per tant imprescindible per al seu adequat reciclatge.
• Los resultats obtinguts a Catalunya demostren que la recollida selectiva dels Bioresidus és viable i redueix les quantitats de materials biodegradables abocats, alhora que permet obtenir un compost de qualitat per a la millora dels sòls contribuint positivament i de forma transversal en diversos problemàtiques ambientals .
Conclusions