vostèté crèditcada dia a 2.600.000 establiments

Una targetaextraordinària

per als nostresclients

No es tracta només que vostè tinguiavantatges si vol anar a l'estranger.

El que importa és que la targeta tambéli sigui útil aquí quan faci les compres

habituals en un supermercat, una sabateria oqualsevol establiment comercial, quan hagi de pagar

el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regaL·Ja pot fer les coses de cada dia sense haver de dur diners!

A cada pas veurà un establiment que té a la porta lareproducció de la nostra targeta.

Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com unapersona de crèdit

JL·CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA

CAÍXADE TOTS

li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge

Cartes a

L'HORANO VOLEM

I DEPENDÈNCIESSenyor director:La visita del president

d'EE.UU. Jimmy Carter al'Estat espanyol ha palesatuna vegada més fins a quinpunt aquest país està lligata la gran potència ameri-cana, econòmicament, polí-ticament i militarment.

És evident que Carter havingut a lligar-nos encaramés. Per si no n'hi haviaprou, el Gobern es des-penja afirmant que entra-rem a l'OTAN i trenca ambelles les ja migrades espe-rances que teníem demantenir-nos com un paíseuropeu no alineat, vinculata Europa, intentant viuresense dependre exclusiva-ment de ningú.

Dissortadament, semblaque això no serà possible. Ija veruem com reacciona-fan els altres països davantd això.

JOAN ROBERTBarcelona

ATUREU-VOS!Senyor director:Sempre m'he considerat

nacionalista sincer i he ad-mifat profundament la"u'ta del poble basc per la^va independència. Nocombrego amb cap mena°e violència, però a vega-des m'ha semblat com-Pfensible la lluita menadaPerETTA.

Ara però, no ho entenc,voldria que ETA m'expli-ques el per què d'aquestaofensiva contra punts turís-l l cs. contra gent innocent iJue potser d'altra mane-•jno es revoltaria contraj "s . A la Costa Brava o a«ndalusia o a Llevant, elsPnmers perjudicats som elsJfeballadors que esperemestiu com la temporada on

més fàcil és trobar feina.Molta gent viu només d'a-quests quatre mesos. Sónell els que reben.

Només puc dir: si voleuque continuem compre-nent la lluita d'Euskadi, atu-reu aquest atac brutal i in-discriminat!

JORDI COSTA I VALLÈSBlanes (La Selva)

NO, SENYOR TRIASFARGAS

Senyor director:El conseller d'Economia

de la Generalitat sembladisposat a esverar-nos acada moment més. Ara li hadonat per dir que hem deconsiderar l'atur com unmal cròniel Realment, unaaberració com aquesta, quecondemna a situacions demisèria una part de la ciuta-dania, només podia sortird'una persona com el se-nyor Trias Fargas, amb undels patrimonis més ele-vats de Catalunya i una pilade milions de renda anual,vinculat a l'oligarquia capi-talista estatal. A ell tant li faque hi hagi atur o no!

Realment, per aquestscamins la política del partitdel senyorTrías Fargas seràmés regressiva fins que lade la Lliga.

TERESA RIBERAPremià de Dart (Maresme)

TVE AL PARLAMENTSenyor director:Vaig seguir amb força in-

terès el debat parlamentarique fa cosa d'un mes ensabocava a una nova espe-rança política, i vaig podercomprovar l'apassiona-ment amb què el país el vaseguir també. Ara, ahir enveièrem un altre, el de laComissió d'Investigació deRTVE. Malgrat la manipula-

ció (a la primera cadena esdonaven xifres elogiosesde RTVE mentre els parla-mentaris, a la segona,treien els drapets bruts)s'ha evidenciat que TVE potcontribuir a la democratit-zació del país si, no en oca-sions excepcionals, sinód'una manera establerta,permet que el poble entri alParlament. Seria una granmesura veure els nostresrepresentants en acció.

JOSEP LLUÏS SEGURABarcelona

SUAREZIARIASSALGADO

Senyor director:M'he quedat literalment

bocabadada en veure per lasegona cadena de televisióel senyor Arias Salgado in-tentant defensar-se d'allòque és indefensable, la co-rrupció a RTVE. Començo adubtar que algú es puguitreure l'aigua clara.

Però el que més m'hasobtat és que el senyorArias Salgado, davant lesacusacions de corrupció, vavenir a dir que això ja veniad'èpoques anteriors. I, clar,resulta que en les èpoquesanteriors el director generalera l'actual president delgovern, Adolfo Suérez, o si-gui que Arias Salgado el vatractar, més omenys, de co-

.rrupte.M'estranya que encara

no hagi saltat, el senyorArias Salgado.

' MARIA ROSA TARDÀ(Barcelona)

UN NOU FUTUR PERALA COSTA BRAVA

Senyor director:Cada vegada és més clar

que una economia basadaen un sol factor està abo-

cada permanentment a lacrisi. Això ve a tomb pel quefa o la Costa Brava, unazona que viu pràcticamentdel turisme, i que ara quevenen les vaques flaques,motivades en part pelclima, en altra part per l'ele-vació de preus, i «last butpot least», pel terrorismeirracional d'ETA, ós molt detémer que provocarà autèn-tiques caigudes en verticalde l'economia.

Els de la Costa Brava hau-ríem de començar a pensaren diversificar la nostraeconomia: cal reprendresectors com la pesca, l'agri-cultura, etc. Si no, ens ve-nen èpoques molt magres.

PERE FÀBREGASRoses (Alt Empordà)

ELPSOEILASEGURETAT SOCIAL

Senyor director:Crec que el PSOE s'està

dedicant darrerament a in-vestigar els comptes de laSeguretat Social. Voldriaque constés el meu interèsperquè faci públics commés aviat millot els resul-tats d'aquesta investigació.Crec que els comptes d'a-quest monstre que és laS.S. ens interessen a totsels ciutadans d'aquest país,tant o més que els de laRTVE, que deu-n'hi-do deconfusos i embolicats.

Estic convençut que mol-tes persones estaríem dis-posades a aportar dades decom tracta la Seguretat So-cial als pacients que fan cuaals consultoris, per exem-ple, o de com funcionen elsmetges, llur imprudènciaen receptar sense visitar,etc.

Em temo que sortirà undesastre complet.

MÀRIUS GONZÀLEZSant Adrià del Besòs

va, que ex mon s'acaoa!

CINEMA

OPERACION OGRO. Espa-nya-Franca-ltalia. 1978.Dir.: Gillo Pontccorvo. Acl.:José Sacrislan i Àngela Mo-lina. Narració dels fels quevan acabar en la voladura delcotxe de Carreró Blanco. Pa-lau del Cinema.

i al Uns-

OPERA PRIMA. Espanya-Franca. Dir.: FernandoTrueba. 1979. Act.: Oscarl.adoire i Paula Molina. Unbon dia el protagonista des-cobreix que té una cosina queés «too much» per ell. Com espot imaginar passen a l'acciócorporal. Alexandra, Aqtiita-nia. (16 anys).

HI. IMPERIO DE LOSSENTIDOS. Japó-Franea.1976. Dir.: Nagisa Oshima.Act.: Eiko MatsudaiTatsuyaFuji. L'amor és meravellós.Segons la pel·lícujla tot es potfer fent l'amor. Molt recoma-nable. Balmes. Maryland (18anys-S-).

LO QUE EL VIENTO SELLEVO. Usa. 1939. Dir.:Victor Fleming. Act.: ClarkGable i Olivia de Havilland.Escarlata O'Hara vol utilit-zar qualsevol mitjà o homeper salvar Ics seves plant-cions. Però és que cl ClarkGable és massa home perella. Al seu temps li varen do-nar nou Oscars. Urgell.(Apta).

SALO. Franca-Italia. 1975.Dir.: Picr Paolo Passolini.Act.: Paolo Bonacclli i Cate-rina Boratto. 4 homes agafennois de diferents sexes perexperimentar amb ells. Pel·lí-cula amb escenes molt fortesque poden afectar profunda-ment l'espectador. Bosquc.C18anys-S-h

RAJOLES CATALANESFer rajoles pot ser un art. Això és el que ens

demostra l'exposició que fins el 19 de juliol hamuntat l'àrea de cultura de l'ajuntament de Bar-celona a la Sala Bernat Metge (Baixada de laLlibreteria 7) en ple Barri Gòtic, amb el nom de«Estcrgits i Rajoles». Si li ve de guts comprar-ne,en pot trobar per 1.500 pts. allà mateix.

CREMA DE CARBASSÓFRESQUET

Vol una beguda àpat cosa Tina? LlegciúIngredients: Un quilo i mig de carbaw,

tres porcions de formatge Califòrnia de Umarca Kraft, un got de llet i una pastHUdeMaggi. j

Es pelen els carbassons i es tallen mefcprims a rodanxes. Es posa aigua a bulbamb la patilia de Maggi desfeta. Quanbuüs'hi tira el carbassó fins que quedi tou. htreu aigua fins que quedi el carbassócobrnlleugerament d'aigua. S'hi afegeixen bporcions de formatge i un got de llet. hpassa tot pel «mini-pimer» i es posa a refrescar. Al cap d'una hora poden prcrxltuna suculència de crema de carbassó quenomés de pensar-ho...

Ja se sap que elsmés petits de la ca»

s'avorreixen tot el diatancats al pis i llavors o

barallen amb els germanel*i s'estiren els cabells i vostè

s'enfada i crida... Perquc totg j / això no passi elmillor es que d>' ^ ^ ' porti a passejar i a veure

espectacles pe a ells. Aquí mateix,a Premià de Mar. el dia 19 a la tarda

trobaràen Xesco Boix. Li asseguremque amb les eves cançons els entretindràuna bona estona, la màgia és també un

espectacle que al·lucina els infants. El da14 a la tarda, a Esparraguera hi ha actuació

de la Capsa Màgica. I si vostè viu o estiuejaper la comarca del Bages, el 12 a la tarda cl

Tortell Poltrona.I si s'estima més dur-los al cinema, a I*ABC.

Borràs i Savoy fan l'entranyable «La Dama i elvagabundo» al Publi 2 «La flauta dels 6 barrufet**-

al Atlàntico i Excelsior «El libro de la selva».

LLUÏS CROUS, ANNA CORTADA I JOAN CARLES BONAGA

. una de les actuacions al I catre (//<<•.

ESPECTACLESA L'ESTIU

Si es queda a Barcelona du-rant el mes de juliol, no esqueixi, s'ho pot prendre de lamillor manera possible i anarcada nit a un dels espectaclesque ens ha preparat l'Ajunta-ment. A la Plaça del Rei podràescoltar el 10 a la nit el Concertde la Banda Municipal de Bar-celona amb obres de Rossini.Tchaikowsky. Respighi, Wag-ner i Garreta. De l'U al 13. laMaria del Mar Bonet que es-trena cinc cançons noves i fa unrepàs al seu repertori de sem-pre. 1 a patir del 14. en RamonMuntaner cantant els poemesmusicats de Josep marià de Sa-ga rni.

Al Grec. en Raimon tornadesprés d'uns mesos de no ac-tuar a Barcelona. Podrà sentir-lo els dics 14. 15 i 16. I a patirdel 17. teatre. HI Teatre Lliurepresenta una reposició de «Tt-tus Andronic». l'obra de Sha-kespeare que ja va ser repre-sentada la passada temporada.I si li agrada més l'anomenadamúsica culta, cl 16 a la nit. alPati de l'Hospital de la SantaCreu. concert de l'Orquestradel Conservatori Municipal demúsica de Barcelona ambobres de Bach. Becthoven.Haydn y Mo/art.

BALLADES DE SARDANES

Els propers dies hi hauran a plaça de Sant Jaume ales 6 de la a les 12 del migdia al barri delBarcelona diverses ballades de tarda al mateix dia. aquesta set- Carmel, davant de l'ermita (fi-^rdanes. A les ja tradicionals mana s'hi ha de afegiria que hi nal de la carretera del Carmel,p ' s diumenges al matia Ics 12a haurà a càrrec de la Cobla Ciu- autobús n° 10 i 24).•a plaça de la Catedral, i a la tat de Barcelona el diumenge 13

LA DAMA Y EI. VAüA-BUNDO. USA. 1955. DtfWàll Disney. Dibtijixos ani-mats. Knamorament de dosgossos. Klln viu amb una fa-mília,rica i ell és un pobrerodamón. l·lls dos acabaran ala gossera. Li recomanemque s'emporii un mocadorj-ran i net per eixugar-se lesllàgrimes. ABC. Borràs. Sa-\oy. (Apta).

TELEVISIÓ

I.KS N U S DK LA TIliTAROSA. Guió: M* AurèliaCapmany. Realitzadors:Mercè Vilarcc i Lluís Ma

Güell. Cançons: Josep Ma

Mainal. Protagonista: RosaMaria Sardà. Avui: -La tielaes casa». Dimecres Ift. a lesI6"45.

MOTOCLUA. Dimecres16. ales I7'45. Dintre de l'es-pai -Cantem». Realització:Mercè Vilarei.

P.F.M. HLONDIH. MAN-/.ANITA. Dimarts 15 a les116.45. al "Musical-!-xpress».'Kditor-prcsenlador: ÀngelCasas. Realitzador: Manuel,Kstchan.

LOS TROTAMUNDOS.Dir.: Paul Bogart. Act.: Ja-mes Carner. Susan Clark.Aventures i desventures dedos americans: Un va d'aris-tócrata i l'altrc de pobre. Hlsdos junts fan negocis nomassa legals fins que elsexampen. Dia 12 a les 21.50.

MAS OSCURO QUH KLAMUAR. Dir.: RobenClousc. Act.: Rod Taylor.Suzy Kcndall. El detectiuprivat salva una jove de morirofegada, malgrat tot la noiamor i Travis investigarà perdescobrir Ics causes.

La l'nntuita I miicría Mar-loni al '.\fnshal·Lxf>ri:\\-f/c dimarts.

Va, que el mtfn s'acaba!GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA

RKRHCA. Dir.: Alfred Hit-chcock. Act.: Laurence Oli-vier, Joan Fontainc. Unanoia es casa en segones núp-cies amb Winter, a casa sevael record de la primera mullerés present en iots els mo-ments. Dia 11 ales 20.50 pelsegon programa.

PLAYA ROJA. Dir.: CornelWilde. Act.: Cornel Wilde.Rip Torn. HI comandant Mc-Donald és el responsable delseu batallo que ha de desem-barcar en una illa ocupadaper japonesos. S'inventaràun pla perquè els seus homesno morin. Dia 13 a les 21,30pel segon programa.

MUSICAHlt. EVANS (ja//). Dia 14.Nil.Zeleste(Plateria65).ORQUESTRA FRENESÍ.Dia II. Nit. Barri del Car-melo. Barcelona.ORQUESTRA PLATKRIA.Dia II. Nit. Premià de Mar.COMPANYIA ELÈC-TRICA DHARMA. Dia 12.Nit. Polinyà.PACO DE LUCIA. Dia 12.Nil. Discoteca Sheila. Gra-nollers.GATO PERE*/ I SISA. Dia13. Nit. Barri del Poble Sjec(Barcelona).FACTORIA MUSICAL. Dia17 al 20. Nit. Zeleste. (Plate-

•ria65). ,MARIA DHL MAR BO-NET. Dia 11-12-13. Nit.Placa úc\ Rei (Barri Gòtic).RAMON MUNTANER.Dies I5-1M7. Nit. Plaça delRei (Barri Gòtic).MARINA ROSSELL. Dia12. Nit. Castllterçol. .ORQUESTRA DEL CON-SERVATORISUPERIOR MUNICIPALDE MUSICA DE BARCE-LONA. Obres de Bach.Beethoven. Haydn, Mo/art.Dia 16. 22 h. Pati de l'Hospi-tal de la Santa Creu.AMALGAMA BLANCA.Obres de Susto. Bcnnet. Ho-ser, X. Riba. Reusner. etc.Dia 16. 10 nit. Barri Antic deGirona.RAIMON. Dies 14. 15. 16ju-liol. Nit. Teatre Gec (Barce-lona).BANDA MUNICIPAL.Obres de Rossini. Tchai-kowsky. Respighi. Wagner.Garreta. Dia 10. Nit. Plaçadel Rei.ROXY MÚSIC. Dia 14 nit.Palau dels Esports de Barce-lona (Carrer Lleida).

CARRERS ICARRERONS

Passejar pels carrers de Grà-cia dóna encara la sensació—excepte quan un molestcotxe o espatlla— de caminarpels carrers de l'antiga vilasense que hi hagi hagut massacanvis. Velles botiguetes, elsmercats voltats de polleries,matalasseries, fusters... veïnesque se saluden pel carrer i quees criden de balcó a balcó. Si esdecideix a passejar-hi li reco-manem que no vagi per Traves-sera de Gràcia, Verdi. Torrentde l'Olla carrer Gran i sobretotTravessera de Dalt. Són els demés trànsit. En canvi és agra-dable anar pel carrer de l'Or,Topaci, Llibertat, Torrijos, Le-galitat, Providència, etc.

ELS BARSDE GRÀCIA

Sempre ve de gust seure enun bar per xerrar, llegir, o sim-plement prendre un combinatde fruites del temps. Per feraixò es pot acostar fins alJugolandia-3 (Travessera deGràcia 114) on trobarà els com-binats més exòtics que es puguiimaginar. Si li vol afegir unamica d'alcohol li recomenemque es prengui un suc de raïmamb whisky: és una delícia.

Si en lloc de beure volmenjarunes torrades amb all vagi a «ElGlop» (Montmany 53). tambétrobarà costelles a la brasa ambpa i tomàquet, però per aixòs'haurà de rascar una mica labutxaca.

Taller de ceràmicaNúria Mirabell.

de la

PER A COMPRARNoves botigues han vingut a

donar nova vida al barri. AFusta (Carrer Gran 96) podreutrobar tota mena d'articles dedecoració i regal. «Ona dos»(Sant Joaquim cantonada Rosde Olano) és una nova llibreriaespecialitzada amb llibres cata-lans. Just al davant «La pote-rie» amb gerros i pots de cerà-mica. Si agafa gana arribi's finsa la cantonada Santa Agata-Trilla. AI «Forn de Pa» trobaràuna de les millors coques deBarcelona. Li recomanem es-pecialment la de poma. Si liagraden les plantes i els ani-mals, a Joan Blanques 26 entrobarà de tota mena. I una al-tra de ceràmica a Ramon i Cajal12, La Núria Mirabell fa precio-sos objectes d'aquest material.

Per a prendre un t

L'antiga Vila de Grmés personalitat de 1que es coneixen i es!l'Estrella i ia Llibertat.]davant les seves cases(de plantes... Tot això|calma. I si hi va a mitiuna de les Festes Mai

LESPLACES

Les places deGràcia són sensdubte la perso-nalitat del barri.N'hi ha moltes ide tota mena.Potser la mésimportant és lade l'Ajuntament §J ' ;^o la del Rellotgeque diuen els i£ ' .^graciencs (ofi- Ks'irÜcialment Rius iTaulet). El seualtíssim rellotgees veu des demolts punts delbarri. Si hi aneu.preneu unatassa de xoco-lata a les taule-tes del mig de laplaça i aneu acomprar xurrosa la xurreria deldavant.

La del Dia-mant és tal i com la dc-cn«Rodoreda a la famosa no*euseus nens hi podran juçar a rmentre vostè ho contempla #•pedrís que l'envolta. La ^neguda per l'envelat és uru-més grans. I la del Raspall. UÍ*sud. laméspetitonaamt>r>arf/

L.GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA -GRÀ

La Festa Major iSant Medir són lesdues grans festes delbarri. Per La FestaMajor —per la Marede Deu d'agost— elsgraciencs il·luminen iadornen els carrers. Elmillor carrer guanya elprimer premi. Aquesta

ra un dels barris amb-arrerons, places, veïns" metes, els mercats dep j que prenen la frescaLegalitat, balcons plens

3r-hi si hi passeja amb

rt,Hràdivertir"seen

dkionals de Barcelona.

<| nes de reivindi-jP cacions. Més<<à amunt la de la^ Revolució, la dels5 Col·legis pels

tí? graciencs. Unanau d'un col·legi .és al mig de laplaça i impedeixde passejar-hi.La de Sant Joan—la Virreina ofi-cialment— ambl'església deSant Joan i unabocina font ambl'escultura d'unapageseta. A pleestiu és summa-ment agradableasseurés a pren-dre la fresca ales terrasses dela plaça Rovira.1 la de més

mada no fa mas-ses anys. Ac-

"* csfaUar. la plaça Joanich, ja1 '«mits de Gràcia, és ben diferenttoies les altres. Plena de brogitcoixes, és de tota manera agra-

•^< seure una estona als seus jar-

Els Uiüsos, a la l·la^a del Nord.

«ME'N VAIG AL CENTRU...»I al «centru» s'hi pot anar a l'hora de fer cl vermut, de fer

el cafè, de fer la «manilla» a les cartes o a assajar l'obra de«teiatru» que es representarà cl diumenge.

Els casals, «circuls», centres i demés han estat durantmolts anys el centre de comunicació de i per al barri. AGràcia la tradició ha seguit.

Els Lluïsos de Gràcia (Plaça del Nord), El Cercle Catòlicde Gràcia (Plaça Trilla), L'Orfeó Gracicnc (Carrer d"Astú-ries) i la Cooperativa de Teixidors a Ma (Carrer Terol), ons'hi ha instal·lat el Teatre Lliure, són quatre mostres del quediem.

RÀDIO.I REVISTES FER EL GITANOÀCIA

R À D .D E G R À C I A . . .

La Vila de Gràcia es un delsGràcia no seria Gràcia si no^™ i c | s gitanos dels ca-

les: «ei Dduaii ««.

«Carrer Gran», amb una perio-dicitat mensual.

Sol.

de març, les collesamb cavalls i carros-ses desfilen pels ca-rrers del barri repar-tint caramels. Van finsl'ermita del Sant a di-

''aire nar i tornen a mitja%rH i fcs. t a r t j a p ^ tornar a des-.'*-c|c filar totes juntes pels

•cl 3 carrers principals.

RÀDIOCALÇONS AL VKNT. Rà-dio 4. de J u 130. Barreja demúsica pop i cançó catalana.

MERIDIANO 23. Ràdio Mi-ramar, 10.30 de la niu Infor-mació de les noticies del día.

HORA 25. Ràdio Barcelona.11.30 de la nit. Informaiiu dela Cadena SUR.

TEMPSOBKRT. Ràdio4.de9 a 12 del mati. Entrevistes,col·laboracions, trucades imes coses,

I:.STU Oli) CURO. Radio F.s-panya. Temes paracicntíflcs.Màgia, parapsicologia. A lesdot/c de l:i nit

CvUkt ,

jRADIO 4

cació propis del barri. «La "£'« • •«'Campana de Gràcia- de mo- amb cara de salut, catalanopar-ment només emet els dimecres lants. les doncs fetes i els ho-de9 a II perquè els van tancar mes elegants. Ics doncs cle-remissora (99.5 megacicles en gants i els homes molt homes.

El bar del Torrent de l'Olla onTambé s'editen dues revis- fan cites diàries per petar la xe-

tes: «El Badall de Gracia- i rradao jugarà cartes. O.scnzi-—:„ llament. per prendre la fresca

treient les cadires al carrer.Els gitanos controlen moltes

de Ics botigues de la zona. Lagent del barri sap que a cal gi-tamo trobarà articles de totamena...

És de les coses més sanesque hi ha a Gràcia. I fer cl gi-tano, mal que els pesi. és una

— cosa que no està a l'abast de-El liniliill de (ira- tothom.eia» i 'Carrer Gran-,les dues publicacionsgracienques.

l'til\!lilttlt·\ lli' llllllil fi VHIÍ\*\tirc\ diferents.

PROTAGONISTAS NOSO-TROS. Radio Nacional de 10a 12 del matí de dilluns a di-vendres. Hntrevistes. mú-sica, notícies; tot això pre-sentat per Luis del Olmo.

KNCARNA DE NOCHE.Radio Miramar de 12 a 5 de lamatinada. Programa de benc-ficóncia i -serveis socials»conduït per la intrèpida Kn-carna Sànehcz. Curiós peròno li aconsellem la conti-nuada audició.

RESTAURANTS

TINI·LL. Pot trobar-himembres de l'Ajuntament ode la Generalitat degut a la

, proximitat amb la plaça SantJaume. Preu per persona1.000 pts. Frcncria. 8 (CascAntic).

ESPAIA. Si no pol gastargaire per a menjar, es el llocideal. 200 pis. persona.Montcada. 2 (Casc Antic).Tancat els diumenges.

,CIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - G*l. GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRÀCIA - GRA

Va, que el món s'acaba (

LA GARDUNA. Menjar dequalitat. Una curiositat: estàsituar tiins del mercat de laHoqueria. Unes 850 pts. per-sona. Morena. 17 (Casc An-tic». Diumenges nit. tancat.

DKLICKS DE LA FRAN-CH. Bon menjar francès.Unes 900 pts. persona. Mun-taner. 443 (Sant Gervasi).Tancat els diumenges i di-lluns migdia.

SOPHTA UNA. Cuina cata-lana de bona qualitat. No licostarà mes de 7(X) ptes. Perel.cstortres (Casc Antic).Tancat els diumenges i di-lluns al migdia.

BOSTON. Menjar casolàmolt ben fet. Coberts a 250 i350 ptes. Carrer Aribau. can-tonada Aragó.

EL RECO D'EN BINU. Ar-gentona. Menjars excel·lentsi cars. Mengi el que vulguique tot es bonissim. peròvagi-hi en dies que hagi co-brat. Valunes dues mil pesse-tes per cap.

INFANTIL

10.XHSCO BOIX. Dia19.30. Premià de Mar.BAI.IGA RAL.AGA. Dia 12.Caldes de Montbui.TORTKLI. POLTRONA.Dia 12. Tarda. Súria.L'ARC KNHL CEL. Dia 12.Tarda. Lliçà de Vall.ANGKL DAVANSALTIMBANQUI I

PHPBO-

COL Dia 14. Tarda. SantaOliva.ÀNGEL DAVAN I LACAPSA MÀGICA. Dia 14.Tarda. Esparraguera.

BANYS

Bernat Picornell (piscina).Montjuïc. De nou del mati aquatre de la tarda. Labora-bles 40 pts. Festius 80 pts.Autobús |.

Piscines i Fsports. Av. Sa-rrià. 86. De deu del matia tresquarts de set de la tarda. 75pts. Autobús: 4.7.66.

Piscina municipal de LesCorts. Travessem de lesCorts. De nou dclrnati a dosquarts de set de la tarda. La-borables ?S pts. Festius 70pts. Autobús 15.43.54.59.

APRENDRE MÚSICA

Ja és oberta la matrícula del Centre deDifusió Musical del Barri de la Ribera (PU-teria 65). Si es decideix a anar-hi podràaprendre a tocar l'instrument que més livingui de gust. Victor Jou. el seu promo-tor, ens diu que «aquest any hem incorpo-rat mestres per l'ensenyament dels instru-ments que l'any passat ens mancaven.Pràcticament es pot aprendre tot: guitarra.piano, violoncelo. instruments de percus-sió, instruments de vent... Els que real-ment hi estiguin interessats que no esperinUns després de les vacances, que vinguinaviat perquè les places són limitades i aviatseran plenes». Evidentment l'ensenya-

, ment és també pera infants.

D'altra banda, el Centre d'Estudis Musi-cals de Barcelona té oberta també la sevamatrícula. Josep M. Prat explica que •<»més de les assignatures habituals hen in-corporat aquest any cant coral i < ultimimusical, destinada a totes aquelles p-Mo-nes que no volen aprendre un instruruntconcret però volen tenir una sòlida culturade música'. El centre és a l'Avinguda deVallvidrera73.

FESTIVAL A VILANOVAI LA GESTRÚ

A Vilanova i la Geltrú, una vila de la costaque ha sabut conservar la seva personalitat,organitzen aquest estiu un llarg festival quecomença el proper 17 de juliol i no s'acaba finsmitjans d'agost. El festival es divideix en tresparts. Jazz. intèrprets de guitarra i folk.

Les actuacions de ja/z començaren el 17 dejuliol amb Georges Colleman Octet i TeteMontoliu, el 18. Stan Getz Quintet. OriginalDixieland jazz Sextet. Núria Feliu i AmericoBellotto. El 19. Benny Carter iRamon Ferranjazz i el 20 Mango Santamaría i Santi Ansa.

BIBLIOTEQUES A L'ESTIUÉs molt possible que vostè ja hagi començat

les vacances, o com a mínim deu estar a puntde fer-Ies. Si no surt de Barcelona, una de Icspossibilitats que té és la de anar a una biblio-teca, agafar un llibre i llegir-lo tranquil·lament.La Biblioteca de Catalunya (carrer del Carme47) estarà oberta tot l'estiu, amb horari de 9 a 2al matí. i de dos quarts de quatre a dos quartsde nou a la tarda. Per préstec de llibres, perllegir-los allà mateix o perquè se'ls emporti acaa seva. cal que abans es tregui el carnet desoci (50 ptes. i dues fotos de tamany carnet).

TEATRE A COMARQUESSembla que el teatre va renaixent als pobles

catalans. Aquella trdició d'abans de la guerra,quan cada poblet tenia el seu grup de teatreque representava obres d'autors catalans osimplement traduccions al català d'obres dequalsevol autores va perdre i ha estat oblidadadurant molts anys. Però pot ser que ara es >.«£'refivant poc a poc.

L'Inteatrex és un grup teatral de Palanu*que es va formar l'any 1978. Van estrenar-^amb «Calígula» i actualment volen portar-Ri-card III» de Shakespeare per les comarque*gironines durant tot l'estiu. De moment seranel 10 i II de juliol aGirona ciutat, el 12 a SantFeliu de Guíxols, el 19 a Ripoll, el 20 a Lloretde Mar. el 25 a Torroella de Montgrí, el 26.»Argúcies. A l'agost continuaran visitant p***blacions. Garantim que l'obra val la pena. Itambé val la pena recolzar la iniciativa de tea-tre a les comarques catalanes. Així que *>'vostè és gironí o passa les vacances als pobleilc Cíirona. ia ho sap. no N'IIO perdi.

Ricard Ui.

6 REPOSICIONS, 6A rostiu tota cuca viu. I. com sabent-ho, les

jvllicules que fa uns anys varen ser èxits tornen

En els cinemes barcelonins podem veure avuibnou*na reposició de «Lo que el viento se llevo-iFwarlat.i —Vivien Leigh— O'Hara, boja perH*he\iiiie a les calamitats i a l'amor amagat deRhctt Burtler —Clark Gable, els espectadorsjplaudciven la seva aparició en pantalla— i hicomprensió incondicional de la bona de la Mela-nu. Olivia de Havilland); «La dama i el vaga-hundo» (especialment recomanable el dia en quèbdam.i. passa de ser-ho, i accepta menjar un platd'cspaçheltis vagabunds amb el gos que estima,l'ncspaghetti fortuït els fa trobar els dos morros1...1: -La Icyenda de la ciudad sin nombre» (doshomes, una dona i una ciutat: Un dels dos acabamarxant). «El graduado» (que a part de ser unagran pel·lícula te una música de fons de Simón iGarfiïnkel cosa fina), «Alguien volo sobre elnidoJclcuco- (O qui es el boig?), y «Mujeres enamo-radas- (una bestiesa apassionant del Ken Rus-"<lll. Apa. doncs, deixeu anar la nostàlgia i cap alcinema.

Jack NUhotson, intïrpn't de -Alfum'n colosobri' el nido del auo-.

C A -'•

ORXATA I GELATS

L'estiu va venint i amb ell Ics ganesde seurs a les terrasses i prendre bo-

nes orxates, gelats i grnnisats de cafèi llimona. Un bon lloc per fer-ho al

cor de Barcelona és a l'orxateriaValenciana (Plaça Universitat

cantonada Aribati). Tenen ames de tot això. deliciosos

croissants, ho saben bé elsestudiants de la vella uni-

versitat central, situadajust al costat de la gran-

ja, que hi van a esmor-zar sovint-blancs inegres, o sigui, cafèamb un gelat devainilla dins. »pan-quemados». gran-dioses copes de ge-lats de tota mena.pastetes. batuts defruites, llet meren-gada i altres espe-cialitats d'aquestesque venen de gustquan fa calor.

PLATJA LLIURH. Davantdels •merenderos» de la Uar-ccloncta, i la platja del pas-seig marítim. No s'ha de pa-gar i garantim la sorra neta.

TRHNCAONFS. A la li delpasseig del trencaoncs co-mença un espigó de roqueson la geni s'hi estira per pren-dre cl sol. Estarà tranquil iamb una mica ile sort podràarribarà l'aigua. «

MUSEUSARQUEOLÒGIC. Pare deMontjuïc. Val la pena visitar-lo.CERA. Rambles. 4. Quasitols els personatges històricshi són present.FUNDACIÓ JOAN MIRÓ.Parc de Montjuïc. Interes-sants exposicions d'obrescontemporànies.JARDÍ BOTÀNIC. Palau deMontjuïc. Totes les planteshagudes i per haver,IMCASSO. Montcada. 15-17.Imperdonable si no l'ha vist.CERÀMICA, l'arc de Mont-juïc. Exposició de ceràmicade diferents països.

BOTIGUESACUARAMA SAN JüKGH.Sagrera. 117. l'eixos de totesformes i colors, i plantesaquàtiques.ARBOR SCIENÏÏAE. Prin-cesa. 15. Llibres sobre astro-logia, cspírítísmc. iKiiftismc.clc. De tant en tant es fanxerrades sobre el tema.BAHIA. Pelai. 52. Pantalonsa 2(X) ptes. Camises a 100ptes.

CONCURSOS

PRKMIS DE LA FESTA DESANTA LLÚCIA: PremiSant Jordi de novel·la. PremiCarles Riba de poesia. PremiVíctor Català de contes i na-rracions. Premi J.M. Folch iTorres de novel·les pera noisi noies. Premi Joaquim Ruyrade literatura juvenil. PremiXarxa d'assaig. Premi Fran-cesc Eiximenis d'assaig reli-giós. Premi Avui d'articlesperiodístics. Per participar-hipodeu dirigir-vos u la secreta-ria d'Omnium Cultural.Montcada 20. pral. Tel.319 80 50. Temps fins el 31d'octubre.

Va, que d món s'acaba!PREMI PRESIDENT TA-RRADELLAS. Treballs ori-ginals escriis en llengua cata-lana, castellana o portuguesaque investiguin l'aportaciócatalana als països iberoame-ricans. Per a més informació:Secretaria de l'institut catalàde cooperació ibero-americana Buenos Aires 21.

EXPOSICIONS

LA PEDRERA. (Provença265) Exosició d'homenatge aGaudi.

SALA BERNAT METGE(Llibreteria 7) Exposició derajoles i estergils.

GALERIA PERMANENTTIP TOP (Ccrdenya 521-523). Exposició de ceres, di-buixos i gotiaxes de MariaHernandez.

BARS

LA CLAU. Aguillers. 18. Lirecomanem els combinats dexampany.

MIRAMELINDO. Passeigdel Born. 15. Insuperable clcombinat de coco.

ELS QUATRE GATS.Montsió. 5. Amb cl cubata ala mà pot admirar Ics exposi-cions.

EL DRAPAIRE. Sitjàs. II.La tranquil·litat i Ics antigüe-tats es barregen deliciosa-ment.

EL RACÓ DE L'ANTI-QUARI. Plaça del Rei. Am-biení agradable, especial-ment en cl pis de dalt que.excepció feia dels festius,està pràcticament buit.

XAMPANYET. Montcada.Xampany per beure i escopi-nycN per menjar.

Ai, ai, ai, què forta que vé lasetmana. Ai, que les esposesdels senyors Suàrez i Abrils'han telefonat amb els respec-tius ulls plens de llàgrimes isanglotant mentre parlaven.Diuen que s'han dit: «Ai, xata,que les vacances se'ns han anaten orris». I l'altra li ha dit:«laculpa la té el teu home, quesempre ha anat a la seva i...».Les nostrs fonts ens diuen queha estat impossible desxifrar

Abril Martorell

els insults que a continuaciós'han començat a proferir. Elsenyor Suàrez ja ha deixat en-tendre que aquest any no ani-ran amb el Martorell a Les Illes.Mentrestant l'Abril, el perde-dor, situant-se en el bell mig delnord i el sud. ha dit: «Entre elpresident i jo no passa res». Imentrestant, el Garrigues Wal-ker, que diuen que és molt mi-lionari, per molt —una es tornaboja i deixa de ser Ilibertina-quan veu que hi ha milions pel

Garrigues Walker

De cor a cor

mig— tampoc creu que passires si «Espanya no entra finsd'aqúí deu anys a la ComunitatEconòmica Europea». Doncs,apa, tots tranquils i no cal queens baallem per aquestes fote-ses. I això de l'OTAN, que a miem sona a xinès —O Tan— ique no fa cap gràcia. Ni entrar-hi, ni no entrar-hi. Diuen que si

Jordi Pujol

hi entrem, ens manen el ameri-cans: que si no hi entrem, ensmanen el russos. Ai, la Mare deDeu de la Vea Creu. Me'n vaiga resar. «Santa Maria...».

Jcfú IYC-V

Manolo Escobar.

Reso. reso i no paro. No comaquest manet que no entencperquè les nenes s'hi tornen bo-ges, el Leif Garrett. A la mevamanera de veure, els juro. sem-

bla una Marieta. I, a mes. ha ditque«jo no reso, ja ho fa cl meumanager per mi». I ami. que depetitona m'havien dit que re-sar, el que es diu resar, éstuucosa personal i intransferible...I el senyor Pujol, que semblaque sigui l'únic que vol aixeca?el país ha dit que això —la co«ad'aixecar-lo— només ho po-dem fer «a través d'un esforç dequalitat». Vostès ho entenen1

Que és la qualitat? Com es fa unesforç de qualitat? Qualitat, iquè? Qualitat va ser la que utenir la CorínTellado que acabade manifestar que «la nit queens vàrem separar el meu espòsjo li vaig trencar una ampolla derom al cap». Això es decisió idiàleg contundent. Quasi tantcom l'Escobar quan diu —i hodiu— que «Manolo Escobar «.i-gue sacando a la gente decasa». I ho diu citant-se —nuï

Pedró Ruiz.

m'he pogut resistirà la gent quese cita, la trobo tan... tan! I hadit, en plan immobiliària, qu*treu a la gent de casa. Fet q»cno aconseguirà el Pedrito Ru>*que diu que «Espanya es unpaís d'hiperites». Diu que la«maja» d'aquest any, agafant-se la «falda almidonà» i llençantels lliris, amb fúria, per terra-s'ha acostat al Ruiz i li ha dir-«Esto se lo dirà usted a todas*-El Ruiz. diuen, s'ha quedat ge-lat.

La CotillaLlibertina

10

Carta del director En aquest

El Congrés socialistaAmic lector:

Si be no existeix cap dubte de la transcendència que ha tingut en la vida políticacatalana la celebració del segon congrés socialista, les opinions dels observadorspolítics s'han dividit a l'hora de valorar-se els resultats. És evident que la no paticipa-ció plena en els tasques del congrés d'una corrent que representava mes del trenta percent de les delegacions ofereix a primera vista una espectacularitat que atrau l'atenciódels tiiols de diaris i revistes. Però no és menys cert que el socialisme català, si voliarecuperar l'embranzida que el va portar a ser la primera força política del nostre país.requeria com una qüestió absolutament prioritària la construcció d'una majoria queassumís la direcció del patit tal com succeeix a quasi totes Ics forces polítiques.

Si analitzem les moltes fusions entre col·lectius polítics produïdes amb posterioritata la desaparició de la dictadura, la majoria d'elles no han estat tals fusions sinó quesempre alguns dels ex-col·lectius ha entrat en el procés de forma majoritària, la qualcosa ha permès de vertebrar una majoria directiva des del primer moment. Això no vaser així en la fusió dels socialisme català i la divisió a parts iguals —amb Ics scesconseqüències— ha estat la causa més important del desgast sofert pel partit socialistaen els últims dos anys.

Allò que constitueix una característica important d'aquest alincament en tendèn-cies és que en molts casos això es produeix més per raons de tipus extrapolític que enfunció d'unes diferències ideològiques. El trencament d'aquesta dinàmica, la recon-ducció cap a l'agrupament en tendències per raons de caire estrictament polític, es elgran repteque tenen plantejat ja des d'ara els nous dirigents del socialisme. Això nosolament és important pel propi socialisme sinó per qualsevol òptica d'una recons-trucció nacional de Catalunya.Ben cordialment

PERE-ORIOL COSTADirector

L'HORA.DIRECTOR: Pere-Oriol Costa.RHDACTOR EN CAP: Xavier Sabaté. _ „., ....REDACCIÓ: Francesc Navarro. Josep M.a Serra (compaginació). Conxita bocias. Pilar vila-degil·l (fotografia). Joan Catà i Francesc Baigcs. Xavier Capdevila.REPORTATGES: caries Sànchez Costa. Xavier Febres. Rafael Manzano. Marros Carol.Montserrat Radigalcs. Andreu castellet. Agustí Pons. Joana M.a Roque. Albert Moreno i Mana

CATALUNYA: Albert Garrido. Anna Ballclbò: MADRID: Pedró Aliares: MÓN: MateoMadridejos. Xavier Batalla: TREBALL: Isidor Boix: HUMOR: Ccsc. Corb. Trallcro. NunaPompeia i Joma: CULTURA I SOCIETAT: M.a Aurèlia Capmany. Anton. Bartomeus. A.Cirici Pellicer. Antoni Kirchncr. Jordi Garcia Soler. Josep Bigorda. Ennc Bancrcs RamonBarnils. Josep Maní Gómez. Marta Mata. Isidre Ambrós. Pere Anguera. J M\;* Carandell. JordiFortuny. M.4 Josep Corominas: ECONOMIA. Joaquim Monells. ASTROLOGIA: hslcvcCarbó. VA. QUE EL MÓN S" AGABA: Anna Cortada*. Lluíf. Crous i Joan Bonaga.ESCRIUEN EN AQUEST NUMERO:Miquel de Moragas Spa. Antoni Castel. Jordi Itúrria. Antoni M/ Sanchcz i Montserrat^Puig.PUBLICITAT: M.« del Carme Santmiquel: ADMINISTRACIÓ: Mcrcc Grau: DISrRIBU-CIÓ: Sami Torruella: FOTOCOM POSICIÓ: Fotolinca. S.A.. Gran Via Carles III. 93-95.Te .:VM)OI 58: IMPRESSIÓ: Impresiones generales. Alarcón. 13. Sant Adna del Besos. Tel.:*8I 28 00: EDITA L'HORA. S.A. Aríbau. 80. àtic. I.*. Tels.: 254 34 02-04. Barcclona-36.Dipòsit legal B-1904-1979.

núinoro:Cartes a L'HORA. Pag. 3.

Va, que cl món s'acaba, per JOANCARLES BONAGA. ANNA COR-TADAS, LLUÏS CROUS. Pàgs. 4 a10.

II Congrés: l'aposta socialista, perXAVIER CAPDEVILA i XAVIERSABATÉ. Pàgs. 12 a 16.

No tót son serps d'estiu, per PEDRÓALTARES. Pàgs. 17 i 18.

EI projecte radical acaba amb els pe-tes, per ALBERT GARRIDO. Pàgs.20 i 2!.

Economia en gravetat zero (II), perJOAQUIM MONELLS. Pàgs. 22 i 23.

Schmidt dialogà amb Brezncv, perMATEO MADRIDEJOS. Pàgs. 24 a26.

Espanya, entre l'OTAN i et neutra-lisme, per XAVIER BATALLA.Pàgs. 27 a 30.

Mercè Vallvé: filosofia, la ciència queestudia cl pensament de l'home, perMONTSERRAT MINOBIS. Pàgs. 31a33.

Imatges i postals dels catalans, perJOMA. Pàg. 34

Qüestió oberta, per XAVIER GAR-CIA. Pàgs. 35 i 36.

Sarau a «Televisió Catalana. S.A.»,pér JOAN CATÀ. Pàgs. 37 i 38.

Manilla d'oris, per JOSEP PIERA.Pàg. 39.

Sant Joan a Menorca, per MARIAAURÈLIA CAPMANY. Pàgs. 40Í41.

Cultura en joc, per JOSEP M. CA-RANDELL. Pàg. 42.

Seccions. Pàgs. 43 a 50.

11

II CONGRES

La aposta socialistaXAVIER CAPDEVILA I XAVIER SABATH

«Ara és hora de reposar, perposar-nos demà a treballar».Amb aquestes paraules JoanReventós reelegit primerSecretari del Partit delsSocialistes de Catalunya(PSC-PSOE) tancava el breudiscurs de clausura del Hon.Congrés del seu partit. Erenles set delmatí de dilluns dia 7de juliol, quan un ja reduïtnombre de delegats que migomplenaven la sala del Palaude Congressos de Montjuïcesmerçaven els últimsesforços, després de tresdies gairebé ininterromputsde tensions i desconcets, peraplaudir la flamant novaExecutiva de! PSC i per cridar«Visca, visca, visca,Catalunya socialista!»

«Algú ha volgut posar els elementsde diferenciació pel davant dels d'unió—afirmà Joan Reventós— i tots elsque som aquí lamentem aquesta situa-ció». Malgrat tot però, Reventós vainsistir en que el congrés havia fet elprocés democràtic que li corresponia ique PExecutiva que n'havia sortit tothi haver estat elegida només per unsector del partit, havia de ser respec-taa per la totalitat de l'organització delpartit, el seu treball aniria dirigit atots, i aquest treball fet amb eficàciaseria la millor forma de legitimitzar elque democràticament acabava d'ele-gir el ple del congrés.

Amb rostres ullerosos i fatigats i,mentre es procedia el recompte devots per elegir el Consell Nacional, lanova executiva del PSC abandonavael Palau. Una executiva de vint-i-cincmembres, vinculada d'alguna maneraa una mateixa corrent d'opiunió, deles que hi ha dins del partit socialista,ia denominada «unitària», la que d'an-tubi es prefígurava com la corrent ma-joritària del partit, la que aconseguíuna major representació i la que, fïnal-

12

Tot va comentar he.

ment, s'alçaria amb el triomf d'aquestCongrés. La llista «unitària» seria en-capçalada per Pencarà indiscutible lí-der dels socialistes catalans, Joan Re-ventós.

La tònica que havia de presidir tot elIlon. congrés dels socialistes quedàdefinida en la prímera votació que esva celebrar el mateix divendres en quevan començar les sessions. L'elecciódel president de la mesa del congrésemfrontan al candidat «unitari» JaumeCasanovas, amb el de la corent «obre-rista» Antoni Puerta posaria sobre lataula la realitat de les xifres, i lesmajo-ríes que fins aquell moment uns i altresvolien dominar. Casanovas fou elegitpel 57,63 % dels mandats de les dele-gacions presents, corresponent al sec-tor «unitari» de Raimon Obiols, amb elrecolçament de la minoria autoanome-nada «d'esquerra marxista» que en-capçala Didac Fàbregas, mentrePuerta assolia només el 36.58%. co-rresponent als vots dels «obreristes»de Carles Cigarran.

L'emfrontament entre «unitaris» i«obreristes» es faria palès tan bonpunt la mesa prengué possessió. Lessalutacions de les delegacions extran-gees convidades posaren uns minutsde pau. però la tensió exclataria ambla primera ressolució de la mesa: legi-

timar una de les dues delegacions.la«unitària», que s'atribuïen la repre-sentació de Sabadell. Tal com es te-mia, i tal com es preveia els delegatsde la tendència de Cigarràn s'aixeca-ren massivament i abandonaven lasala amb crits diversos, pe sobre delsquals en predominava un: «PSOE.PSOE», mentre la resta de delegatsromanien als seus locs cridant «Uni-tat, unitat!». Les paraules de JaumeCasanovas —«anem a seguir»—: f°ren

corroborades amb un fort aplaudi-ment. Així fou com un 37% dels dele-gats abandonaren el ple del Congréssocialista, al qual ja no tornarien: du-rant la major part de temps que res-tava de congrés, els «obreristes» res-tarien tancats a una sala del Palau queesdevindria famosa, la sala sis. AJ»celebrarien llargues reunions discutingairebé un tema únic: la reincorpora-ció o no al Congrés i les condicionsque s'imposaven per tomar-hi; aques-tes condicions foren en situacions suc-cessives la dimissió de la mesa, el re-plantejament del tema de Sabadell, clreinici del Congrés, el repatiment deproporcions en el nou Consell Nacio-nal i la nova Executiva, e tc , però so-bre tot un tema, la permanència deCarles Cigarràn al front de la secreta-ria d'Organització es convertí en la

pedra de toc del conflicte, es conside-rar el sector d'Oiols que el recanvi aOrganització era imprescindible per aqualsevol tipus de negociació. Els re-uniis de la «sala sis» es plantejaren laresurrecció de la Federació Catalanajel PSOH. antic col·lectiu al qual per-tanyien els anomenats «obreristas»,que va desaparèixer en fusionar-seamb el PSC(c) i el PSC(r) en l'actualPSC(PSC-PSOE), justament ara fados anys: l'opinió de Carmen GarcíaBloise, secretaria d'Organització del'c\ecutiva federal del PSOE, semblaser. fou definitiva per a oblidar aques-ics intencionalitats; val a dir que larepresentant de l'executiva federalque va estar present al Congrés, junta-ment amb Javier Solana i GuillermoGaleote. mantingué en tot momentuna posició espectant, ecuànime, res-pectuosa i gens intervencionista en lapollèmica bipolaritzada que presidiaambient: la seva frase «m'estimo

mes una executiva monocolor queunpasteleig» és ben sintomàtica.

Just després de l'esbandida, JoanReyentós amb veu tensa i nerviosa esdirigia! Congrés per exposar l'informe

gestió de la Comissió Executivawiint; el primer secretari del PSCfcgí al texte prèviament redactat mol-

les referències a la tensió que s'haviaproduït a la sala moments abans, des-prés d'afirmar que l'èxit històric dedos anys d'unitat socialista seria ab-

liquidar-lo, demanà que cadascúles seves pròpies responsabi-

<>. reconegué moltes deficiències

en la getió de l'executiva per ell presi-dida assenyalant que era l'hora de su-perar les etapes viscudes.

L'informe de la Comissió Nacionalde Control Financer sorprengué alsdelegats socialistes per la cura ambque estava realitzat, rel de la qual vaaprovar-se un seguit de recomena-cions per aplicar a la gestió de la Co-missió de Finances. Durant l'exposi-ció de l'informe sorgí l'afer de l'em-presa Caryn SA, en torn de la qual vaproduïr-se una estafa, protagonitzadaper dos militants del PSC que forenexpulsats en descubrir-se, amb dinersdel propi partit. Reventós va defensarmés tard l'honorabilitat de dos mem-bres de l'Executiva Nacional alsquals, de retruc, s'havia involucrat enaquest afer.

La Comissió de Conflictes tambépresentà la seva gestió, i darrera d'e-lla, varis delegacions interveniren enel torn de crítiques a la gestió de l'Exc-cutiva, crítiques a les que va contestarel propi Reventós. En mig del debat,dos representants del sector «obre-rista» reunit a la sala sis van dirigir-seal ple del Congrés demanant la dimis-sió de la mesa i el recomençar el debat,com a condicions per a negociar.Ningú dels delegats presents no vaformular cap vot de censura contra lamesa.

La sessió de dissabte va iniciar-seamb les votacions dels informes pre-sentats el dia anterior, els quals, inclòsel de gestió, foren aprovats per aclapa-radores majories. A continuació es

"'«'''. Reventós. Sala. passat .present i futur en una sola executiva.

í iiítiriiui: • Se n tii uniu i nu m iitr-

nar».

constituïren Ics diferents comissionsque ctudiarien Ics ponències del Con-grés.

Els retards, no de minuts sinó devàries hores s'havien convertit en unacosa quotidiana en el transcurs delcongres socialista; Ics llargues horesd'espera entre sessió i sessió, mentreals despatjos —sobretot a l'ocupat deforma ininterrompuda per JoanReventós— se celebraven mil i unareunions per tal de donar una sortida ala crisi que s'havia obert; el sector«unitari» cercava en la negociació laconstitució d'una executiva que res-pongués a la majoria i la minoria queevidenciaven els pecentatges de lesdelegacions del congrés i s'especulavala possibilitat de que el sector de «es-querra marxista» assolís també unasecretaria; s'arribà en alguns mo-ments, sempre segons notícies malconfirmades a principis d'acord que alcap de pocs instants es desfien pertornar a l'incetesa que presidiria tot elcongrés. Les reunions entre els capi-tostos de les diveses corrents, es si-multanejaven amb reunions «de ten-dència», i amb infinitat de grupets xe-rrant pels passadissos. Tot això, i so-bretot els grans espais de temps entresessió i sessió es perllongarien ambescreig diumenge, últim dia del con-gres.

13

l.a gestió de ('executiva va ser aprovada.

Al migdia de dissabte quedaren es-tablertes les comissions de ponències,restan la inscripció oberta durant totala jornada car el sector auto-marginatdel congrés havia anunciat la sevapossible participació en les discus-sions de ponència. Els «obreristes»s'incorporaren a les ponències en ungest que va voler considear-se comd'apropament i bona voluntat, peròque no va tenir continuitat al dia se-güent en les sessions plenàries que ha-vien d'aprovar les ponències. Les di-ferents comissions anaren realitzantels seus treballs durant tota la tarda ialgunes —les més conflictives— esperllongaren tota la nit enllaçant ambl'inici de les sessions dediumenge aldematí.

En mig de les interminables nego-ciacions i de rumors i dementits cons-tants en torn de l'entada o no delsseguidors de Cigarran al saló de plenscomençaren a discutir-se, sense captipus de dificultats, les ponències ensessió plenària que s'aprovaren peramplis marges i —la majoria d'elles—per unanimitat i aclamació. Així pas-saren les ponències de Premsa i Pro-paganda, Sanitat. Serveis Socials.Alliberament scial de la persona. Es-ports, Defensa (amb el «no» rotund al'entrada a l'OTAN), Juventut. Poli-cia. Política penitenciària. Formació,Ecologia, Ensenyament. Agricultura,i Municipal.

A les vuit de la nit —quan ja s'haviadescartat qualsevol acte protocolaride cloenda i quan ja es coneixia la noassistència al Congrés de FelipeGonzàlez— començà el debat de les

ponències més denses i que més pro-blemes havien creat a les comissions:Estatuts, Organització-Administraciói Finances, Ponència Sindical i Ponèn-cia Política: els debats i les esmenesforen més abundants aquí que en lesanteriors, però finalment, l'unanimi-tat va presidir el resultat de les vota-cions. Eren quasi les dues de la nitquan es donaren 15 minuts per a con-feccionar candidatures als òrgans dedirecció que s'havien d'elegir: a aque-lla hora no hi havia encara cap llistapreparada. Hores abans però haviacirculat un inici de llista potenciat pelsanomenats «barons» del PSC que sesituen peit damunt de les tendències ientre els quals —segons esdiu-7- des-taca l'alcalde Narcís Serra i el diputatErnest Lluch, en aquesta llista no hifigurava ni Raimon Obiols ni CarlosCigarran els dos homes en punta de lesdues grans tendències del partit, si behi havia altres persones d'ambduescorrents.

Finalment, dues hores i 15 minutsmés tard. quan molts delegats i mili-tants socialistes ja se'ls feia difícil vèn-cer la son per les butaques i sofàs delPalau, i quan la nota humorística jahavia aparegut amb paròdies de mo-ments del congrés i una imitació deFelipe Gonzàlez. la taula presentàl'única i definitiva llista per a la novaExecutiva Nacional. La votació va sertambé gairebé unànim.

Alguns membres del sector «obre-rista», fins i tot el propi Cigarran i elsecretari general de la UGT LluisFuertes es trobaven dintre de la sala

en el moment en que fou proclamadila nova Executiva «unitària».

Durant el dissabte i el diumenge.mentre se celebrava el Congrés, al Pa-lau de Montjuïc, al circuit el costat etcorrien les 24 hores de resistència camoto. El soroll de les màquines«amenitzar en molts moments els de-bats del Congrés. A dintre del PalauUcursa de resistència durà 72 hort*Com al circuit també va haver-hi gua-nyadors i alguns abandons.

Durant l'informe de gestió encara no'"havia símptomes d'esgotament.

14

EXECUTIVAMONOCOLOR

Elsvint-i-çincunitarisDisset secretaris i vuit vocalsconstitueixen els 25 membresde l'Executi va Nacional delPartit dels Socialistes deCatalunya sorgida del II congrés,tots ells vinculats d'alguna 'manera a la corrent unitària.

A tres quarts de dues la ponènciapolítica era aprovada pel plenari i elpresident Jaume Casanoves dema-nava un descans de quinze minuts perpassr al següent punt de l'ordre del<ta. que era la presentació de candida-tures per lanov executiva i ConsellNacional i llur votació pel plenari.Però van haver de pasar més de quatrenores perquè es presentés una candi-to'ura i finalment fos aprovada.

Mentrestant els delegats i invitatsque encara resistien s'avorrien, dor-men o es queixaven pel retard, ningúno sabia que passava. Alguns caps de«legació continuaven reunits amb re-presentants de les obreristes en un in-tent ja quasi desesperat per arribar aun acord de percentatge de presència™ òrgans de direcció. Però l'acord noVa arribar i finalment quan ja la deses-peració i el cansament rendien els mi-^ants, els caps de delegació de la ten-tfcncia unitària varen confeccionar iP^entar una llista per l'Executiva,5°nsel|, comissió revisora de comptes'comissió de conflictes.-Presentada alP'enari, va ser aprovada només ambaJgun vot nul.

Les secretaries que componen* j U e s t a nova comissió Executiva te-

nen algunes diferències amb les jaexistents.

Primerament la secretaria anome-nada fins ara d'Organització desapa-ei* i se'n creen dues que compliranes seves funcions, una, anomenadaCoordinació de Federacions que, com

S e u propi nom indica és l'encarre-

I CONGRÉS SOOALJSTA

Unitaris, tots asseguts.

gada de mantenir contacte amb les fe-deracions del partit de tota Catalunya,supervisar les afiliacions, cl controldels arxius i tot el tema burocràtic quecomporta un partit. L'altra part és laque s'anomena Programació, i podriaconsiderar-se l'aspecte més polític del'antiga secretaria. Una altra secreta-ria, més que partida en aquest cas,podríem dir que ampliada, és la dePolítica Municipal, la qual roman ambel mateix nom però la qual es comple-menta amb dues més que són Movi-ment Associatiu i Política Comarcal.Totes tres tenen funcions diferents; laprimera és la que està circumscrita alcontrol i l'orientació de la políticamunicipal institucional (Ajuntaments,consells de districte, etc.) La de Movi-ment Associatiu està referida als mo-viments ciutadans d'associacions detota mena (Associacions de veïns) iserà la secretaria que portarà al partitel contacte amb el món real de la vidaciutadana. La tercera part és la de po-litica comarcal que estarà referida atots els temes que afectin les comar-ques, sobretot després de l'aprovacióde la nova divisió territorial de Catalu-nya que ha de fer el Parlament i amb lacració dels consells comarcals.

L'altra secretaria modificada és lade cultura a la qual se li afegeix infor-mació deixant en una sola secretaria aPropaganda. Aquesta unió ve donadaper la importància que te la informacióen la societat moderna i que d'algunamanera té una relació indivisible ambla cultura.

Un altre aspecte diferenciador ambl'anterior composició és la creació deles vocalies anomenadas ara secreta-ries nacionals, que es diferencien deles anteriors perquè els vocals podranser dependents de diferentes scerta-ries al mateix temps. Les altres secre-taries compleixen la mateixa funcióque abans.

Els homes que formen part deaquestes secretaries són quasi tots co-neguts. Joan Reventós, primer secre-tari. Secretari de coordinació de Fede-racions, Raimon Obiols,,Secetari deprogramació.

Carles Navarro secretari de Admi-nistració i finances, Eduardo Martin,secretari de relacions parlamentàries.

Josep Verde Aldea, secrtari de rela-cions polítiques.

Enric Adroher Gironella, secretaride relacions internacionals.

Joan Comas, Secretari de políticaMunicipal.

Pere Jover, secrtari de política sec-torial.

Lluís Armet, secretari de cultura iinformació.

Joan Prats, secretari d'Estudis i Do-cumentació.

Santiago Riera, secretari de políticasindical.

Juanjo Ferreiro, secretari de Movi-ment associatiu.

Blanch, secretari de propaganda.Esteve Tomàs, secretari de política

comarcal.Pere Ayguadé, secrtari de política^

agrària.

15

Josep Font, secretari de formació.Secretaris NacionalsJaume CasanovasJoan ColomJordi FontJordi MarsalMarta MataJordi ParpalJosep Vidal «Pep Jai»Ramon VilaltaAquest darrer candidat va ser post a

l'últim moment ja que en la propostainicial en el seu lloc figurava el líder dela tendència d'esquerra marxista Di-dac Fàbregas, el qual es va retirar per-què considerava que una secretariasense cartera era una vocalia i no s'a-justava als pactes que li han ofert lacorrent unitària. Al mateix temps lacorrent d'esquerera marxista va pre-sentar una candidatura de vuit mem-bres, xifra que en proporció numèricaen el conjunt dels Partit consideravenque els corresponia.

Malgrat aquest darrer incident elcongrés es va cloure amb els cants derigor i una improvisda roda de premsaon hi havien més executius que perio-distes car eren més de les set del matí iels delegats reemprenien el camí acasa després d'un congrés que deixa atots un regust amarg.•

No al pacte amb CiULa ponència que a

priori despertava mésinterès no tan sols din-tre dels militants socia-listes sinó també en l'o-pinió pública en gene-ral era sens dubtes laponència política, jaque era en el seu si onhauria de debatre's eltema dels pactes o nopactes de govern queels socialistes hauriende realitzar en aquestsdos anys propers.

La ponència de-fensda pel diputat perGirona del Parlamentde Catalunya XavierGuitart va rebre nom-broses esmenes en eldecurs del seu pas perla comissió. Unes pre-

sentades pels militantsdel sector «obrerista»sense entraren el textaconseguí els vots perpassar al ple però acausa de l'absènciadels seus -defensors noforen, defensdes. Gui-tart vanegar el pacteamb Convergència iUnió defensant unaoposició que no es nicorresponsable ni obs-truccionista i que avuino es podia condicio-nar la posició políticadel PSC a situacionsconjunturals.

que no es cites explíci-tament a Convergènciai Unió, el moment pre-sent argumentantd'una manera poc ente-nedora pels delegats lapossibilitat de no tan-car la porta a un possi-ble acord.

L'esmena va ser re-butjada per majoria.

La posició de IsidreMoles pretenia d'al-guna manera no tancar-se enbanda devant larealitat que es \iu actualment i sobretot tenint en compte la possi

Per altra banda el vi- bilitat de formació d'uncepresident del Parla- govern socialista a l'es-ment de Catalunya Isi- tat amb els vots de lesdro Molas va presentar minories catalanauna esmena en el sentit basca.

Mt'icnio\. molt mes </<• vint-l·i/natre ho-res de resistència.

Sindical i EstatutsLes dues ponències que seguien en

interès a la Ponència Política eren latle política Sindical i la d'Estatuts. Enla primera cal destacar una esmenaimportant i potser l'única amb certarellevància quant a modificar les reso-lucions de l'anterior congrés sobreaquest tema. L'esmena en qüestió estracta mantenint la recomanació d'afi-liació sindical a la Ugt i reconeixent aaquest sindicat com el que representaels socialistes en el terreny de les rela-cions laborals, treure el paràgraf quel'anterior ponència vigent fins al con-grés contemplava l'afiliació obligatò-ria a la Unió General de Treballadors.Les altres esmenes no varen tenir captranscendència i passaren inadverti-des.

Cal recordar que la tendència.•obrerista». malgrat haver participat-en les comissions de treball, no va pa-ticipar en la votació d'esmenes en capplenari.

L'altra ponència, l'anomenadad'Estatuts, va tenir en el plenari unacolla d'esmenes que comportaren unadiscussió molt lenta de torns a favor itorns en contra que la van fer farra-gosa. Les més importants per la sevatranscendència de política de principisva ser Kexclosió del paràgraf que enparlar de la reconstrucció nacional de

Jtumjo Ferreiro. a la secretaria de Mo-viment Associatiu.

Catalunya la centrava dintre de l'Es-panya federal; aquest darrer paràgrafva quedar eliminat. L'altre tema q«c

va suscitar polèmica va ser el de laproporcionalitat en el nombre de dele-gats elegits a qualsevol nivell del paf'tit. Es va mantenir el criteri del sis-tema majoritari corregit (majorie*759f i minories 25%) davant del P ^porcional pur (a cada un el percen-tatge corresponent segons el mb^de vots).

A part d'aquests dos temes lano va suscitar tanta polèmica.

MENTRE LA DIPLOMÀCIA ROMAN ATURADA

No tot són serps d'estiuPEDRÓ ALTARES

Fou la primera «serp d'estiu» de l'actual canícula: les dissensionsentre Suàrez i el seu lleial Abril Martorell. I amb el Sr. Barre aquíen una v isita-llampec d'encara no vuit horas per posar bàlsamen les relacions hispano-franceses. La setmana política ha tingut? més una cloenda un pèl inesperada que no ha deixat de posaruna nota d'inquietud, per la seva significació, en els partitspolítics: la confirmació per part del Tribunal Suprem de JustíciaMilitar de la sentència per als implicats en P«Operació Galàxia».

No se sap molt bé d'on va sortir elrumor. Però ningú no dubta que d'al-gún despatx de La Moncloa. Els•monclovites», segons l'últim argotpolític de moda, se sentirien incòmo-des amb Abril Martorell perquèaquest mai no s'ha estat de criticarl'equip presidencial en bona part cul-paMe. segons el vicepresident, de laPèrdua d'imatge de Suàrez. De ma-nera que van iniciar el contraatac.D aquí a les redaccions dels diaris no-més hi ha un pas, així que les discre-pàncies entre el fins ara monolític tàn-dem Suàrez-Abril van saltar a les pri-meres planes en una de les operacionsPolítiques més prefabricades dels úl-tims temps. Passades encara no vint-i-quatre hores el globus es va desinflar.Ara bé, què hi ha de veritat en el dis-tanciament? I, sobretot, Restem en vi-gílies d'una operació de gran abast per^llançar la deteriorada imatge delpartit del govern i del seu president?

Convertir una xafarderia política enun rumor en ferm és una operaciówça fàcil en els cercles de la «Villa yCorte». En realitat, és una vella trdi-c'ó que es renova. L'última ha tinguttal èxit que es fa difícil d'imaginar quena£i sortit espontàniament. No éstampoc gaire complicat treure l'entre-llat de l'embolic. Les coses, més oroenys. han anat així.

Abril Martorell, al qual no se li potnegar l'inusual valor polític de donara cara, és rigorosament conscient deJa necessitat que la Moncloa s'obri debat a bat al país. En el debat de lamoció de censura fou palpable «l'en-congimenu de la figura de Suàrez,aconsellat pel seu cercle que no caliaque ocupés un primer pla en l'hemici-cle. D'altra banda, alguns dels «homes

del president», com Alberto Aza i elcatalà Coder, autors de l'estratègiapresidencial, són objecte de crítiquesobertes pel «segresT» a què sotmetena Suàrez al qual, d'altra banda, sónincapaços de sotmetre a una mínimadisciplina de treball i de planificaciópolítica. Són els «fontaners» de laMoncloa o «monclovites», especialis-tes tanmateix en tancar el cercle iaconsellar a Suàrez que no es cremi.Per ells, no cremar-se consisteix en nosortir, mantenir-se equidistant de totacorrentia, apartar els «barons» de totapossibilitat de poder i seleccionar es-crupolosament l'accés periodístic iencara personal a la Moncloa. I, natu-ralment, iniciar contraatacs quan elseu olfacte polític els indica que el seustatus pot estar en perill.

A l'altra banda, Abril Martorellopina que poc o res es pot fer perrellançar la política del Govern, siSuà-rez no renova els seus mètodes de tre-ball i la seva estratègia de cara a l'opo-sició i al país. Ell creu que la maquinà-ria del partit governamental és pesadai difícil de moure, i que quan es mou,ho fa tard i fora de temps. I si les cosesvan malament, com efectivament hivan, la renoveió i l'obertura de LaMoncloa es fa inevitable.

Així les coses, és evident que sobreSuàrez actuen dues forces oposadesque. òbviament, tard o d'hora haviend'entraren conflicte. Per ara, amb re-sultats en taules però que palesen quehi ha moltes coses a sota. A tot aixòcal afegir-hi la lluita pel poder a UCDque, davant el Congrés de tardor (quepol ser en ple hivern) s'evidencia ro-tundament al voltant de diversosnoms que ja es presenten obertamentcom alternativa a Suàrez, contestat

Ahril s'enfronta ul.\ homvs del Presi-dent.

fortament per primera vegada. Unaamalgama d'interessos enfrontats quecada dia que passa són menys contro-lables. I amb l'ombra de la possibilitatd'una nova moció de censura davantla tardor en la qual el PSOE no eslimitaria a fer la crítica sinó que pre-sentaria l'alternativa d'una «nova ma-joria» parlamentària amb un candidata la presidència que podria no ser Fe-lipe Gonzàlez. Aquesta última possi-bilitat, d'altra banda encara molt ne-bulosa, posa autènticament nerviososels «monclovites».

Què passarà? A curt termini, no res.A mig, una certa renovació es fa im-prescindible. I en aquesta renovació,algú haurà de caure o si més no remou-re's. Suàrez pensa ara l'error de l'úl-tim canvi de govern, que no ha servitper res més que per precipitar la mocióde censura de maig i que, d'algunamanera, li lliga les mans per fer-ne unaaltra la necessitat de la qual sent tan-mateix. Efectivament, no sembla se-riós que dos mesos després del relatiucanvi de gabinet ja se n'estigui parlantd'un altre. El ball de governs ja sembla

. excessiu. Però ócom donar la sensació

17

La diplomàcia espanyola no ha poi?"t obtenir res absolutament üe la visita llampec üe Raymond Barre.

de canvi exactament amb els mateixosnoms? Hauria de serà nivell no neces-sàriament ministerial. I això és el queha fet posar-se nerviosos els «monclo-vites*, necessàriament enfrontats enllurs interessos amb una idea de reno-vació en la qual algú hauria de«sacrificar-se». I per aquest sacrificialguns pensen en Abril Martorell iaquest en el cercle de La Moncloa.Cal dir. per acabar, que de moment el«match» té la pilota a la teulada. Peròno per gaire temps.

Al sud VETA i al nord França

La visita de M. Barre a la capital noha despertat entusiasmes. Ni. el queés més important, no sembla haverassolit altres objectius que els pura-ment diplomàtics. Des de Madrid, lapostura francesa resulta incomprensi-ble i cobreix diversos fronts, tots ellsresolts amb un saldo desfavorable perla política espanyola: des del frontagrícola fins a la captura de pesquers,passant per la frenada a les nostrespretensions d'entrar immediatamenten el Mercat Comú protagonitzada perGiscard al camp obert que. segons al-gunes fonts governamentals, trobenels terroristes d'ETA al Sud deFrança, les relacions passen de la fre-dor a la tensió. I la visita de M. Barre

18

no ha dissipat ni Puna ni l'altra. Unaagenda molt plena, diversos ministresen el seguici i vuit hores de durada éssens dubte un balanç que no ha deixatsatisfet ningú. Una cosa és molt clara:França va a la seva i davant aquest fetla manca d'imaginació de la políticaexterior espanyola es fa palpable. Lamanca d'imaginació i la feblesa teninten compte que les possibilitats depressió espanyola sobre els nostresveïns són pràcticament inexistents.S'ha palesat amb la presència aquí delprimer ministre francès, al qual les su-posades renyines no l'han immutatgens. ni la glacial acollida, ni les quei-xes. Barre va venir.es va entrevistaràdiverses bandes i se'n va anar. La di-plomàcia espanyola ni tan sols vaaconseguir ni ajornar ni ampliar la vi-sita. I les orelles espanyols no aconse-guiren retenir ni una modesta promesade canvi d'actitud. Com en els vellstemps, estem més sols que la una i nosembla que les nostres presses per en-trar a l'OTAn hagin servit, o estiguinservint, peranar millor acompanyats.

Mentrestant, ETA p-m ha continuatamb la seva política de fer fugir elsturistes de les costes mitjançant cons-tants amenaces de bomba, la qual cosaafavoreix de passada els desigs d'al-guns governs europeus d'estalviar di-vises, entre d'altres el francès. És cu-

riós observar així com, objectivamentparlant, el terrorisme basc es fa mer-cenari d'interessos econòmics aliens.Curiós sentit revolucionari el d'I. TAp-m.

Cloenda

I com a colofó de la setmana políticauna cosa que no és precisament unaserp d'estiu: el Consell Suprem deJustícia Militar ha considerat, enfrontdel recurs del Capità General de Ma-drid, que les mínimes penes imposa-des als autors de l'Operació Galàxiaeren apropiades. Quan el tema del'amnistia militar havia post una notad'inquietud en amplis sectors de l'E-xèrcit, el contrapunt de la confirmacióde sentència ha vingut a palesar queels militars continuen tancats en llurs«tabús» i que el contagi del nou règimés molt escàs. La sentència ha inquie-tat seriosament en-tots els cercles poè-tics, inclosos els governamentals. I hiha motius. «Conspirar per a la rebel;lió» té en aquest país escasses penes iels tribunals no hi donen gaire impor-tància. Es comprèn la sorpresa i lapreocupació.

En aquesta mena de «llac Ness» queés la política espanyola, no tot sónserps d'estiu. La realitat, com sem-pre, supera la ficció. •

DE CANVIConstitució, 18-20- Tel. 332.84.08

BARCELONA (14)

'. Nacionalismè. i Emigració "

una literatura nacional '^^J^^Q

DE CANVI

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

"Ova subscripció

:ió (N°. de subscriptor.l

Nom

subscriure'm a la revist* TAULA DEper un any (6 números) a partir del

per la quantitat de 1.350*-0t«. que far6 efectives mitjançant

u Tal6 nominal

^ Contra reembossament

/ / I

aBARNAHOUSEun idioma

no «s'aprèn»,s'adquireix

angtè

EETETE1

l(Bímànyol|i

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:

ROSELLCn 263, METRO DIA-GONAL ENTRE PG. DE GRA-CIA I RAMBLA CATALUNYA.TELÉF. 218 78 46.

Subscripior/acarrer.Poblacióvol rebre L'HORA des dela la següent adreça:

.al

carrer.

Població.

Signatura:.

dcJunvde I980

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

UBORJ·à9· Catalunya

NOM I COGNOMS

ADREÇA _

CIUTAT _

PROVINCIÀ

PAlS

.OTE.

Desitjo subscriuri'm i L'HORA pir un iny.L'import d« l i subscripció t l faré ifectiu mit*jinçint:

Taló bancari adjuntDomiciliació bancàriaEfectiuGir postal

DaDD di

Signatura

PREUS O'UNA SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY(47 númiroi)

Estat tspanyol,

Europa ______

Amèrica i rasta dil món.

.3 .300 ptas.

,4 .400 ptas.

. 5 . 0 0 0 ptas.

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Sanyors, als iQriiré qua amb cirrac al maucompta/llibrsta. atanguin al rabut qut anual-mant als prauntari L'HORA. S. A.. pèl paga-ment da (a mava subscripció a L'HORA DE CA-TALUNYA.

BANC/CAIXA

AGÈNCIA —

NÚM. COMPTE/LLIBRETA

TITULAR

DATA :

Signatura

Un cop omplert•nvisr-tw •L'HORA OE CATALUNYAAribm, 80. ètic 1.*BARCELONA-36

19

/.f.v continues ensopegades electorals impedeixen la consolidació del PTC.

UN PARTIR A PUNT DE DESAPARÈIXER

El projecte radical acaba ambels petés

En començar el pròxim curs polític poden haver desaparegut del mapa unessigles clàssiques a l'esquerra sense representació parlamentària: les delPartit dels Treballadors de Catalunya (PTC). Aquesta força política,

relativament important entre les del seu estil, ha resistit esciccions, fusionsi crisis de tota mena, però no ha pogut suportar la reiteració de vots

insuficients cada cop que s'ha preentat a unes eleccions.

El cas del PTC és el de tantes i tan-tes altres sigles polítiques que han tin-gut una conducta similar a la dels cos-sos vius: ha nascut, crescut. s*ha en-vellit i probablement morirà sense ha-ver trobat solució a les seves contra-diccions internes. Molts dels sectorsque hores d'ara aposten per la creaciód'un partit radical, eren fa pocs mesosdefensors convençuts de la viabilitat

20

del PT en totes les seves versions na-cionals o reginals. són els mateixossectors que van jugar fort per tal d'a-conseguir la fusió amb l'ORT i fer so-roll a les eleccions autònomes, delPaís Basc i Catalunya. Res d'això úl-tim no ha passat i els petés viuen unaexistència lànguida alhora que moltsdels seus militants són temptats per lamoda radicalista.

Poca força sindicalSindicalment les agrupacions obre-

res més o menys controlades pels pe*tès no han aconseguit consolidar-se.Han tingut, això si, un paper impor-tant en conflictes puntuals, com arales diferents crisis del camp andalús,però ha estat fruit de la popularitat i elcarisma d'alguns del seus dirigentsmés que resultat d'una militància dis-

cjplinada i una estratègia política per-fjjada, coherent i consant. De maneraque quan s'ha acabat un conflicte onles organitzacions obreres dels petésnan actuat de forma destacada, s'hareproduït la mateixa sensació de mar-ginació i oblit d'abans que s'encetés elproblema.

La fusió del Partit del Treball d'Es-panya amb l'Organització Revolucio-nària de Treballadors va ser el darreresforç per aconseguir una presènciapública i parlamentària quantitativa-ment i qualitativament més important.Però la fusió en si mateixa ha estat unniu de problemes. Diferències ideolò-giques, rivalitats personals i hàbits po-filics divergents s'han sumat al fracàspràtic de la unió dels dos partits. Unavegada més s'ha demostrat que unirpartits no vol dir sumar vots ni tampocguanyar-los a altres sectors, sinó que al'inrevès representa gairebé sempredeixar algun vot descontent pel camí ipassar una fase d'indefinicions reite-rades, resultat una cosa i l'altra del'inevitable període de consolidació-que ha de superar qualsevol col·lectiude nova planta.

Un nou projecteAl Partit dels Treballadors li ha

passt tot això justament quan s'ha co-mençat a parlar amb insistència de laconstitució d'un partit radical, cal su-posar que inspirat en l'experiència ita-»ana del partit amb el mateix nom. Ésd aquesta manera com la primera in-lenció dels desencantas del PT hanPosat els seus ulls en el nou projecteP°Iítíc, si més no perquè aquesta idea"a fet córrer més tinta que totes lesrcalitats no parlamentàries actuals.™s i tot personatges tan destacatsc?m el socialista Gómez Llorente5 han lliurat a exercicis de teoria polí-jjca a les planes de «El País» per justi-ficar la necessitat dels radicals. Tot facreure, doncs, que si algun dia arribaaquallarel projecte radial els èxits o laPopularitat immediata estanassegurats.

El que pot passar a l'hora de lesveritats electorals amb aquest partit^dical és una incògnita, però men-lrestant el nou partit correrà els matei-xos perills i passarà les maeixes crisisque estan a punt d'acabar amb el PT.D entrada no cal ni dubtar de l'hetero-geneïtat que patiran els radicals en elfoment de trobar-se tots, a més delsconfictes d'interessos personals quePoden sorgiren una força on els noms"i importants tindran tots un passat

La temptació del punit radical pot acabar amb cl partit nascut de la,Insto l'I-Ctlil.

polític. Si supera aquesta fase inicial iarriba a unes eleccions tampoc no calinsistir massa en el fet que qualsevolresultat que representi continuar es-sent un projecte polític sense presèn-cia parlamentària significarà un re-plantejament total amb les seves co-rresponents tensions.

De tota manera per molts dels diri-gents del PT entre portar una vida mésque ensopida o intentar començar denou amb uns altres objectius, la se-gona opció és més interessant. S'ha detenir una solidesa teòrica a prova debombes per aguantar-ho tot quans'està a un pas de la ignorància públicaa molts llocs.

Alguns es quedaranAquest possibilitat certa que final-

ment el nucli més important dels petesacabi decidint la dissolució per co-mençar a treballar en el projecte radi-calno vol dir que les sigles PT deixinde circular. De fet ja hi ha en aquestsmoments un sector significatiu de mi-litants que s'oposen a la desaparició,la qual cosa vol dir que, com passa lamajoria de les vegades, sempre hihaurà un nucli disposat a continuaramb el mateix nom i objectius encaraque el gruix se'n vagi cap a altres in--drets.

D'aquesta manera la proposta radi-cal, que si més no semblava destinadaa reunir sota un sol nom un bon nom-bre de sigles disperses, propiciarà, en-cara que no sigui aquest el seu propò-sit immediat, que continuïn donantvoltes els mateixos noms que fins ara.

això si, molt més repartits i per aquestmotiu amb menys força real. A més amés. Ics personalitats interessades enel projecte radical no s'han plantejatencara quin espai polític poden aspirara representar de bell nou, atès queaparentment no queda sense repre-sentar ni un centímetre quadrat de ciu-tadans i un canvi en profunditat enaquesta representativitat no és unacosa que pugui articular-se en quatredies. Més aviat és qüestió de temps iconstrucció d*un cos teòric mínim pertal de saber què es vol fer i cap on esvol anar.

A.G.

CULTURALUna cultura

en marxaper a totun poble

Carrer Ample, 35 Barcelona 2

21

LA REVOLUCIÓ DE L'ANY 2000

Economia en gravetatzero (i 2)JOAQUIM MONELLS

Seguint els plantejaments de O'Neill, la darrera setmana homjustificava la necessitat de colonització humana massiva del'espai exterior, exposava la conveniència de la seva localitzacióen «espais» buits estables, allunyats de masses planetàries ambforces gravitacionals pertorbadores, i relacionava les exigènciesmínimes que qualsevol habitat espacial haurà de complir perinstal·lar-hi vida humana permanent.

À partir de l'esmentada composicióde lloc. esdevé possible de tractar arales formes concretes que presumible-ment adoptaran els futurs habitats hu-mans a l'espai exterior, així com lescaracterístiques previsibles de llur in-fraestructura econòmica.

En aquest sentit, el primer projected'habitat espacial exterior, ubicat enuna regió de l'Univers de les condi-cions físiques dels espais de La-grange. podria inaugurar el seu funcio-nament vers l'any 2000 (2010 en la ver-sió més conservadora). Expost de ma-nera esquemàtica, aquest primer habi-tat —anomenat illa I— podria consis-tir en'una esfera de 1,6 quilòmetres decircumferència, sotmesa a una rotaciód'una volta sencera cada trenta se-gons, de manera que la zona habitadade l'equador de l'esfera gaudiria d'unagravetat cpm l'existent a la superfíciedel nostre planeta. El pes de l'estruc-tura d'aquest habitat esfèric se situa-ria al voltant de les 100.000 tones,mentre que el seu contingut —habita-'eles. muntanyes, aigua, atmosfera ielements i objectes de tota mena— po-dria assolir uns tres milions.de tones.Quant a la població prevista peraquesta primera colònia espacial,sembla que una capacitat òptima fórala d'uns 10.000 habitants, xifra quepermetria (com a mitjana) la disposi-ció d'un apartament de 230 m.2 per acada família de cinc persones. El costd'aquest primer projecte descolonitza-ció espacial resulta prou raonable.Mentre que cl projete Apollo. que vaculminar amb la col·locació d'un as-tronauta sobre la superfície lunar vacostar uns 50.000 milions de dòlars(dòlars de 1978), diversos càlculs de laNASA avaluen el cost del projecte

22

«illa-1 — en uns 100.000 milions de dò-lars. És a dir, el muntatge d'una colò-nia espacial permanent de 10.000 per-sones costaria simplement el dobled'allò que va exigir el breu passeig perla lluna d'un astronauta solitari.

Tanmateix, illa-1 protagonitzarànomés l'inici (tímid) del procés de co-lonització espacial. Les previsionssuggereixen que, tant sols amb la tec-nologia actualment coneguda, a la pri-mera meitat del proper segle estaremen condicions d'endegar la construc-ció de colònies espacials de dimensiófntermèdia. Aquestes colònies inter-mèdies, anomenades illes-3, consisti-ran en un cilindre d'un diàmetred'unes quatre milles i d'una longitudd'unes vint milles, subjecte a un índexde rotació d'una volta sencera cadados minuts—per garantir una gravetatnormal a les àrees habitades—, i ambuna població d'uns 10 milions de per-sones.

Les parets interiors del cilindre es-taran cobertes per tres «valls» habita-des, alternades per tres zones de mira-lls que reproduiran artificialment el ci-cle terrestre de dia-nit. Aquestes «va-lls» seran dedicades a boscos, prats,llacs, pobles i ciutats amb infraestruc-turas adients de serveis i diversions(museus, cabarets, camps de fut-bol...), i els habitants de cadascuna deles «valls» podran veure, damunt d'e-lls i més enllà dels núvols interiors delcilindre, unes altres dues «valls» habi-tades, com qui mira la superfície delnostre planeta des d'un avió que vola aquatre milles d'alçada (diàmetre delcilindre).

El transport d'habitants d'una illa-3que contingués (per exemple) un mónde clima mediterrani a una altra illa-3

Una possibiliten fascinant: la vida en

de clima nòrdic, per tal de passar clcap de setmana practicant Pesqui deneu, no planteja massa problemes.Tota vegada que Pilla-3 medileràniagiraria a 400 milles/hora. el personalesquiador es col·locaria en un vehicleespacial —com un autobús terrestreperò sense motor— situat a la pariexterior del cilindre. En el momentprecís, el vehicle seria desenganxatdel cilindre i amb la mateixa velocitattangencial imprimida per la seva rota-ció viatjaria en línia recta fins arribaràla superfície exterior de Pilla-3 nòr-dica (i minuts de viatge si la distànciafos de 50 milles). En qüestió de minutspdorien calçar-se els esquís i fer cua altelecadira. Esdevé innecesari remar-car que, per un procediment idèntic,els habitants de Pilla-3 nòrdica po-drien gaudir de caps de setmana asso-lellats a les platges de Pilla-3 medite-rrània.

L'agricultura d'una colònia espa-cial intermèdia de les característiquesesmentades consistiria en un anell decilindres menors d'una milla2, a unacerta distància del cilindre habitat i enposició circular en relació a aquest.L'espai agrícola, amb una baixa densi-tat d'orígen. gaudiria d'una intensitatsolar adient assolida amb reflector cò-nics i d'una elevadísima productivitat,per Poptimalitat de les condicions quepoden ésser lliurement decidides i re-gulades.

Una agricultura com aquesta no es-taria sotmesa a la restricció de les es-tacions i funcionaria, per tant, totPany de manera ininterrompuda, al-hora que permetria de seleccionar elcultiu dels productes preferits: alguns

dels cilindres —com més millor-- po-drien ésser dedicats, per exemple, afrivolitats com les ostres, la llagosta oel xampany francès.

F.ls espais agrícoles necessiten evi-dentment una certa abundància d'ai-gua que, un cop introduïda en el cilin-dre, seria indefinidament recicladamitjantçant la disposició d'energia ba-rata i il·limitada. Els adobs senen pro-duïts en grans quantitats i a baix cost,escalfant una barreja d'oxigen-nitrògen a partir d'energia solar, pro-cés generdor d'òxid nítric que consti-tueix un precursor dels adobs quí-mics. D'altra banda, no resulta proba-ble l'aparició de cap malaltia o infec-ció agrícola, carnomés s'introduiranen els cilindres les bactèries essencialsper ala vida vegetal. El règim d'esten-lització de la superfície agrícola esmantindrà a base d'un circuit tancatd'aigua esterilitzada, aïllada de lesàrees habitades pel buit de Pespai, queactua com a barrera perfecta per impe-dir la transmissió d'infeccions.

Quant a la producció industrial,convé distingir entre la indústria lleu-gera i l'artesania, que poden insta-I larse en pobles i ciutats a Pinteriordel cilindre habitat, i la indústria pe-sada, que s'haurà de localitzar neces-sàriament a Pexteiror del cilindre, endiscs-factoria sense rotació per tal degaudir dels avantatges immensos de lagravetat-zero.

Efectivament, en absència de gra-yetat. el transport y manipulació d'ob-Kctes «pesats» i voluminosos no plan-tegen cap problema. D'una banda, im-pulsos d'esforç mínim (però precisos)

permeten moviments fàcils de gransmasses —amb trajectòries matemàti-cament definides—, moviments que ala superfície del nostre planeta resul-ten difícils, cars i s'enfronten a límitsevidents d'economicitat, atès el pes iel fregament implicats per la gravetatterrestre i la resistència que ofereixl'atmosfera. En segon lloc, cl trans-port de les mercaderies des del disc-fatoria productor fins a la colònia es-pacial consumidora pot realitzar-scmitjantçant un container sense motor,accelerat per un motor elèctric, sensetripulació car en Pespai la trajectòria ila velocitat —semblant a la típica enuna autopista terrestre— són conegu-des amb exactitud, i a un cost de trans-port gairebé negligible.

Pel que fa al transport dels treballa-dors des de la colònia espacial al disc-factoría, si aquest es localitza a unadistància curta del cilindre habitat, elstreballadors poden arribar al lloc detreball a través de corredors ambien-tats adequadament però amb gravetat-zero, de manera que amb un simpleimuls els passatgers poden avançarpel corredor en condicions de vollliure, i llegint el diari si els plau. En elcas que el disc-factoría es localitzi auna distància d'uns quants quilòme-tres de la colònia residencial, el mitjàde transport utilitzat seria una esferaamb diversos nivelles de passatgers;una esfera-autobús amb cent passat-gers, per exemple, podria ésser acce-lerada per un motor elèctric assolint lavelocitat d'un avió comercial en me-nys de mig minut.

Un tercer nivell de transport, el dematerials de la lluna o dels astroides

vers els disc-factoria, està actualmenten vies de resolució tecnològica, ambla posta a punt d'un aparell anomenat«conductor de masses». El primer d'a-quests aparells fou constniï experi-mentalment per O'Neill i Kolm el 1977i consisteix en una espècie de tub cir-cular magnètic a l'interior del qual unimpuls elèctric accelera una massacompacta de material —a 130 kms-/hora en una dècima de segon— i final-ment la llença a Pespai amb una trajec-tòria calculada per fer-la arribar a unpunt predeterminat Els càlculs actualsassenyalen que el primer «coductor demasses» instal·lat a la lluna podria és-ser maniobrat per un equip d'unes deupersones i podria enviar a Pespai unmilió de tones de materials llunars perany. Aquests materials podrien ésseremmagatzemats en una estació inter-mèdia, com per exemple el punt 2 deLagrangc pròxim a la lluna, per ésserposteriormente distribuïts als dife-rents discs-factoria.

Un darrer gran avantatge de la ins-tal·lació dels discs-factoria d'indústriapesada en Pespai l'elecció d'ubicaciós'efectua en tres dimensions, mentreque a la Terra tant sols dues dimen-sions resulten disponibles. La tripledimensionalitat de la localització delsdiscs-factoria permetria les indústriesespacials d'instal·la-se molt a propd'una «planta» generadora d'energiabasada en miralls —de l'extensió d'uncamp de futbol i tan lleugers com elpes d'un automòbil—que aprofitarienPçnçrgia solar il·limitada; aquesta pro-ximitat indúslria-energia permetriaper tant de reduir els costos de distri-bució de Pcnegia.

Aquests constitueixen probable-ment els clements bàsics que podenconfigurar una possible revolució eco-nòmico-demogràfica a partir dels pri-mers anys del proper mil·lenari. Lacctnologia està disponible. Les pelesresulten tal vegada més difícils d'ac-conseguir. Però ja que el món «avan-çat», en comptes d'utilitzar-les per fi-nalitats com Perradicació de la fam enel món o la millora de les condicionsde vida, les malversa en activitats es-túpides com per exemple Pobsessivade matar persones, fóra una inversióexcel·lent que les dediqués a finançarun projecte que (com a mínim) no fariamal a ningú. 1 que, a llarg termini, talvegada servís per resoldre alguns pro-blemes, per una via diferents de la d'e-liminar físicament els excedents depersonal. •

23

NOU INTENT DE MANTENIR LA DISTENSIÓ

Schmidt dialogà amb BreznevMAÏKO MADRIDEJOS

La visita del canceller alemany a Moscou demostra les creixents reticències europees davant ladiplomàcia de Washington, però confirma la sospita que els nordamericans i els soviètics puguinarribar a un acord al marge dels respectius aliats.

HI canceller de la República federald'Alemanya, el socialdemòcrata Hel-mut Schmidt. ha estat el primer diri-gent occidental que visita Moscou desque les tropes soviètiques va invadirAfganistan a finals del proppassat de-sembre. El canceller ha fet el viatgeque no realitzaran els atletes del seupaís. amb la qual cosa es reaferma, persi calia, que la política està per damuntdels Jocs Olímpics, als quals condi-ciona de fornia força brutal.

Després de les declaracions del pre-sident Carter a Belgrad sobre un«arreglamcnt transitori» a Afganistan ide les precisions entorn el mateixtema subministrades pel conseller Br-zezinski. en l'avió que el conduïa desde la capital iugoslava a Madrid, moltsobservador diplomàtics tenen la sos-pita que el canceller Schmidt es pre-sentà a Moscou amb força retard. Perprimera vegada des que va esclatar lacrisi i s'estengué la psicosi de guerrafreda, els nordamericans i els soviè-tics, sense parlar directament, han do-nat motiifper pensar que el diàleg potreprendre's, si bé probablement noabans que s'hagin celebrat o estiguin apunt de celebar-se les eleccions nor-damericanes de novembre. Resta persaber si la notícia que retornem a ladistensió s'oferiràen vigílies de la citaelectoral, per barraré! pas "definitiva-ment a les aspiracions presidencialsde l'ex-actor Ronald Reegan.

Si bé el canceller va dir que la sevavisita a Moscou havia «satisfet les se-ves esperances*, les conversacionsamb Breznev. segons tots els indicis,no foren fàcils, sinó tot el contrari, i eldiari Pravt/a. entre la insolència i ladescortesia, tornà a oferir una demos-tració clamorosa del poc respecte quesent envers els seus lectors. El diarisoviètic no sols censurà el discurs delcap del govern alemany, com és habi-tual, sinó que li recriminà que no ha-gués dit el que el Kremlin desitjava.Les frases censurades, motiu de polè-

24

mica, feien referència a Afganistan,tema sobre el qual la premsa sovièticano fa altra cosa que insistir en les «in-gerències exteriors» i en «l'ajut frater-nal» sol·licitat pel govern titella de Ba-brak Karmal. Allò que el cancellerllançà a la era de Breznev fou: «Esticsegur que vostè, senyor secretari ge-neral, contribuiria de manera essen-cial asuperar una crisi perilosa si po-gués declarar que l'anunciada retiradad'algunes tropes sovitiques és el co-mençament d'un procés continuat queserà prosseguit fins l'evacuació com-pleta». Després de tot, aquestes pa-raules tan mesurades, però directes,eren d'altra banda, del tot necessàriesperquè el canceller pogués justificar elviatge davant Washingon i la mateixaopinió pública alemanya.

Afganistan i els «euromíssils»

En principi, els soviètics es mostrenintractables en l'afer d'Afganistan, en

el sentit que no estan disposats a per-dre els avantatges adquirits. Un mem-bre del comitè central soviètic acabade declarar al Washington Post queuna solució que impliqui la substitucióde Karmal és inacceptable. Pol seucantó, Pravda acaba d'escriure que clpla de «solució transitòria» in>inuatpel president Carter, no és més que«una temptativa de legalitzar l'agres-sió exterior». No obstant, això no voldir, evidentment, que Babrak Karmalno pugi ser substituït, si l'ocasió espresenta. Els dos predecessors deKarmal, també dirigents del partit co-munista, Taraki i Amin, foren sacrifi-cats, liquidats físicament, pel be delsinteressos soviètics, sense que peraixò s'hagin resolt els greus proble-mes i les lluites de facicons que afec-ten el partit comunista afganès.

Sobre la qüestió dels anomenats«euromíssils», el canceller alemany esmostrà relativament optimista, en de-clarar que és possible la negociació

Una certa distensió, fruit de l'entrevista Schmidt-Breznev.

Gensrher i Carter: la por és que EE. UU. i URSS prescindeixin dels aliats europeus.

Est-Qest per allunyar Europa de tansinistra amenaça. Com se sap, fronta[s SS- 0 sovièTícsrelS coets capaçosd assolir qualsevol urbs de l'Europaoccidental, l'OTAN acordà, el desem-bre proppassat, donar el vist i plau a lainstal·lació de míssils nordamericans,els famosos «Pershing», que no esta-ran a punt fins a 1983. El cancellerSchmidt ha proposat una negociacióEst-Oest, la qual podriadesenvolupar-se durant els tres anysque falten perquè els coets nordameri-cans estiguin llestos, a canvi que els^«ètics suspenguin la instal·lació«els seus.

El problema per l'Alemanya federal*•"•«' país més amenaçat— i en generalPer l'Europa occidental, rau en el fet9ue qualsevol negociació sobre l'ar-niament nuclear passa necessària-ment per Washington i Moscu, amb eln?»c, tantes vegades asumit pels euro-peus, que els interessos de les super-Potències acabin per imposar-se,sense tenir massa en compte el punt deyista dels respectius aliats. No obs-'ant, com que els soviètics coneixen icomprenen les urgències electoralsdel canceller alemany, el qual haurà

de fer front per octubre al repte deldemòcrata cristià Strauss, es conver-sacions de Moscou van concloureamb l'entrada en escena del ministresoviètic de la Defensa, Ustinov. i l'a-nunci que el desplegament d'armesanomenades «de teatre» pot ser nego-ciat.

L'acord més complet es produí en-torn la nova sessió de la Conferenciaeuropea de cooperació i seguretat,prevista per a la tardor propera a Ma-drid. El Kremlin està molt interessaten continuar el diàleg i consolidar elsbeneficis de la distensió pel que fa a lesrelacions entre els dos Estats alema-nys, l'estatut de Berlín i el status quoterritorial a Europa consagrat perl'Acta final d'Helsinki (1975). El pre-sident Breznev, en fi. a insistir sobreel seu vell projecte d'una conferènciaque abordi els problemes energètics,els quals estan afectant molt duramentels països d'Europa oriental, mentreque el canceller Schidt exposà les se-ves propostes per una «cimera» deldesarmament que permeti un millorconeixement sobre els dispositius mi-litars de l'Est i l'OEst.

La cooperació econòmica

Si cal jutjar per l'acord-basc suscritper ambdues parts en finalitzar lesconverascions, la cooperació econò-mica, en la qua tan interessats es mos-tren els soviètics, no es veurà seriosa-ment afectada per la tensió internacio-nal regnant: ans al contrari, la granindústria alemanya trobarà a l'Est unabona sortida per pal·liar la crisi. Si bés'assegura a Bonn que no seran expor-tadesmercaderies d'alt valor tecnolò-gic, la veritat és que els occidentalssón moll lluny d'haver arribat a unacord sobre cl tipus de productes quehan de ser negats als soviètics. A tra-vés d'uns intercanvis comercials crei-xents, els alemanys estan reconque-rint amb paciència els mercats i la in-fluència cultural que van mantenir enl'Europa oriental abans que es produísla catàstrofe hitleriana.

De moment el Dranx nach Osten(l'impuls cap a l'Est), que en altresmoments va entar en conflicte amb elsinteressos russos als Balans. no sus-cita gaires preocupacions al Kremlin,malgrat que l'existència de dos Estatsalemanys i el manteniment de la fron-

25

tera Oder-Naisse amb Polònia figuraninvariablement en el ritual periodísticdels països comunistes. L'Ostpolitikde Bonn s'ha estabilitzat després delsprogressos espectaculars assolits el1970-1973, quan Willy Brandt fou can-celler; però la República federal, men-tre no es demostri el contrari, conti-nua actuant com un gegant econòmic iun nan diplomàtic. En el fons, Was-hington, Moscou i París coincideixenen l'apreciació que l'existència de do-sEstats alemanys és una garantia de lapau. Només alguns historiadors, querecorden les tràgiques conseqüènciesdel tractat de Veralles, gosen dir quela divisió d'Alemanya es «un pro-blema lacerant».

La insuficiència europea

En qualsevol cas, la visita a Moscoudel canceller Schmidt, en un momentde greus tensions internacionals, havingut a confirmar que els països del'Europa occidental, fins els més sen-sibles a les amenaces soviètiques oa la

«indústria anticomunista», s'inquie-ten davant el caràcter creixentmentunilateral de la diplomàcia de Was-hington i accepten amb reticències elpaper de «domèstics». No obstant, lesdisputes intestines entre els europeus,que assoleixen llur paroxisme en elMercat Comú, no afavoreixen una in-dependència diplomàtica que sensdubte serviria de contrapès al poderexorbitant de les dues superpotències.

El projecte d'una Comunitat Euro-pea de Defensa, com es recordrà, fra-cassà sorollosament el 1954, quanMendès France, els gaullistes i els co-munistes francesos realitzaren la«unió sagrada» per oposar-se il·lusò-riament al rearmament de la Repú-blica federal alemanya. Els mals re-cords continues vius, i la unitat del'Europa occidental sobreviu com unaidea atreient però inecifaç. En tals cir-cumstàncies, la «bomba de neutrons»que tan pomposament anuncia el pre-sident Giscard no és un factor de cohe-sió, ni uns instrument per l'emancipa-ció diplomàtica.

Schmult a un dels actes pmlmoltitn ut'URSS.

Cada dia més a prop del primer

Perquè som l'altra manerade veure les coses

rs=T\26

LA UCD RECORREA LA SANTA ALIANÇA

Espanya, entrel'OTANi el neutralisme

Vista general de l'Assembleu de L'OTAN a lièlui

XAVIER BATALLA

De manera una mica sorprenent, el president francès, Valery Giscard d'Estaing, i el cancelleralemanya, Helmut Schmidt, semblen haver realitzat dos grans serveis, en el decurs de les darreressetmanes, a l'OTAN. El primer, creant a Madrid un ambient propici per l'ingrés espanyola PAliança, la qual cosa ha reactivat el debat entre atlantistes i neutralistes;i el segon, enobrir, possiblement, les portes a una represa de les negociacions per la limitacióde l'armament estratègic.

De la mateixa manera cjue el cop deKabul féu ressuscitar les velles porsenvers Moscou, amb la qual cosa vansortir reforçats aquells sectors parti-daris de posar més èmfasi en els objec-tius militars que no en els polítics, lesrecents i controvertides declaracionsdel ministre espanyol d'Afers Estran-gers. Marcelino Oreja, han tornat apalesar que l'Aliança Atlàntica és avuien dia. i especialment d'ençà els man-dats de Richard Nixon, alguna cosamés que un simple pacte militar.

En el pla militar, la cimera Schmidt-Breznev es va sldar, segons els pri-mers indicis, amb una «concessió» so-viètica: el Kremlin ja no pretendrà l'a-pul·lació dels projectes de fabricació iinstal·lació a Europa dels míssilsPcrslting-2 i Cruise per reprendre les*eves negociacions amb Washington^bre la limitació de l'armament estrà-b i c . Es més: els soviètics també ac-ceptarien de tornar a la mesa de nego-C|acions encara que el tractat SALT IIn° hagi estat ratificat pel legislatiuaniericà. Aquest canvi d'actitud perPart de l'URSS. anunciat el passat dia3 pel canceller alemany davant el Bun-«<".wa , fou qualificat com un «èxit deCarter i d'Occident». Aparentment, lanova possibilitat d'una «frenada» enI actual carrera armamentista podriac°nfirmar que, malgrat la crisi afga-ne$a, encara existeix alguna voluntat

de perseverar en la via de la distensió.No obstant això, les pressumptos

«concessions» soviètiques no serieninterpretades d'igual manera a EstatsUnits que a Europa. Washington po-dria considerar que l'oferta sovièticaestà adreçada, en realitat, a aquellspaïsos que no es mostren entusias-mats amb la instal·lació a Europad'una nova generació de 572 coets nu-clears d'abast intermig, l'objectiu delsquals és compensar, en aquest «teatreeuropeu», el desequilibri actual queafavoriria l'URSS, posseïdora delsmíssils SS-20 capaços d'assolir blancssituats a 4.500 quilòmetres de distàn-cia. Mentre el Govern de Bonn esperaque els Estats Units acceptin les no-ves propostes, alguns cercles de Was-hington contemplarien la possibilitatque els resultats de la visita de Sch-midt a Moscou estiguin destinats a«temptar» els europeus a fi que renun-ciïn a l'armament nuclear nordame-ricà. Si això fos cert, encara que lespossibilitats dèxit no serien precisa-ment moltes, Moscou oferiria a Eu-ropa una mena de «tracte especial» pelque fa als SS-20 i al bombarder Back-fire.

No hiha dubte que aquesta pre-sumpta maniobra de «neutralització»no compta amb gaires possibilitats,fins i tot si es limita a convèncer bel-gues i holandesos, els quals foren els

més reticents a l'hora d'aprovar, eldesembre de 1979, la fabricació delsmíssils nordamericans d'abast inter-mig. Però el cert és que a París s'hasubratllat que el fet important de lacimera de Moscou és que les «conces-sions» han estat transmeses a un paíseuropeu. Coincidint amb l'estada deSchmidt a Moscou, Raymond Aronafirmava a L'Express: «Més que lesrelacions franco-americanes, són lesgermano-americanes les que han can-viat. L'ostpolitik, inaugurada per Wi-11 y Brandt, ha creat progressivamentinteressos nacionals propis de Bonn,eventualment contradictoris amb elsinteressos americans, tal com els ava-luen els dirigents de Washington».

Les presses d'Oreja

Curiosament, mentre alemanys ifrancesos feien front a les acusacionsde «fínlandització», el Govern d'A-dolfo Suàrez respongué a la «pausa»comunitària amb Ics presses de Mar-celino Oreja per ingressar a l'OTAN.Les declaracions d'Oreja a «EI País»,afirmant que Espanya ingressarà ar Aliança abans de 1983 i que plante-jarà la qüestió el 1981, s'inscriuen,més que en l'objectiu militar de l'O-TAN, en el segon dels grans objectiusde l'Aliança: el polític. No semblaagosarat afirmar que fins la UCD és

27

conscient de l'absurd que suposa rela-cionar l'entrada a l'OTAN amb l'in-grés en el Mercat Comú i la recupera-ció de Gibraltar. Les causes del sobtatanunci d'Oreja van per un altre cantó.

Paradoxalment, la VCD es mostramés atlantista que els propis atlantis-tes del Mercat Comú els quals ara,sobretot després del cop de Kabul,s'han encarregat de subratllar que l'a-liança creada per superar les tensionsde postguerra suporta difícilment lesque han sorgit d'uns anys ençà. Esde-veniments com la derrota nordameri-cana a Vietnam, l'avanç soviètic enmatèria nuclear i la consolidació de laCEE i Japó com a potències econòmi-ques en competència amb els EstatsUnits, portaren a Washington, durantelmandat de Richard Nixon i HenryKissinger, a replantejar-se la modali-tat del liderat nordamericà sobre Eu-ropa. L'estratègia de Kissinger, per laqual, entre altres qüestions, s'arribà aun «repartiment de responsabilitats idespeses», desembocà finalment enuna redefinició de la defensa de la «in-tegritat territorial», la qual a patir dellavors s'anomena «integració polí-tica».

Així són els quarters generals de l'OTAN

El desembre de 1975, l'aleshores se-cretari d'Estat nordamericà, HenryKissinger, i el seu assessor per qües-tions de l'Europa de l'Est, HelmutSonnenfeldt, es reuniren a Londresamb els ambaixadors nordamericans aEuropa per explicar els objectius de laseva nova política exterior. Primer lapremsa i després el Departamentd'Estat donarien llur versió del que jaes coneixia per «doctrina Sonnen-feldt», una doctrina basada fonamen-talment en la necessària continuïtatd'una «esfera d'influència exclusiva»de la Unió Soviètica en l'Europa del'Est. Com a contrapartida, l'OTAN,igual que al Pace de Varsòvia a l'Est,continuaria essent la garantia de l'ac-tual sttus quo a l'Europa occidental.Amb l'Aliança, els països membresestan assegurats contra tota mena deriscs polítics. Els dos pactes militarses veien així confirmats en llur missióde màxims defensors de l'immobi-lisme polític en les respectives àreesd'influència.

I és ara, alhora que els mateixosGoverns conservadors europeus pre-tenen, si bé de forma equívoca, man-tenir una política neutralista, quan la

UCD aposta decididament per l'atlan-tisme. Però no deixa de tenir la sevalògica: si el capitalisme espanyol haperdut la seva independència econò-mica, és comprensible que busqui clredós de l'OTAN. El Portugal del 25d'abril va guanyar així la seva actualestabilitat.

El neutralisme

Els entusiastes partidaris de l'ingrésa l'OTAN obliden amb massa facilitatels actuals problemes interns do l'A-liança, que van de la no participaciófrancesa en l'estructura de comanda-ment conjunt militar a la crisi entreAtenes i Ankara, que continua afe-

ORGANITZACIÓ DE L'OTAN

28

blinl el flanc sudoriental del pacte mi-liiar; de les reserves d'holandesos ibelgues a instal·lar en llur territori elsmíssils d'abast intermig, a les dificul-tats de nombrosos països per incre-mentar en un 3 per cent llurs pressu-postos de defensa. Però en el bàndolcontrari, en el dels patidaris d'un•neutr.ilisme actiu», els desigs tampocno van acompanyats de la necessàriaclarificació.

El passat 2 de juliol, Michel Jobert,l'ex-ministre francès d'Afers Estran-gers que s'enfrontà a Kissinger acausa de les intencions de Washingtonde manipular la crisi energètica de

1974 en contra d'Europa, definia així,a «El País», les possibilitats de la nos-tra política exteror: «Espanya, que noés membre de I'OTAN, pot seguir l'e-xemple francès i mantenir-se al margede l'organització militar integrada del'Aliança atlàntica, o bé cedir a lesinvitacions nordamericanes perquèingressi definitivament al corral quecontrolen del tot. Al seu pas per Ma-drid, el senyor Jimmy Carter i el seuseguici no hauran deixat de repetiraquesta cantilena a llurs oients espa-nyols. Gràcies a Giscard D'Estaing,l'ambient s'hi havia tornat propici.Ara bé, es tracta d'una qüestió espe-

cialment important per tota Europa,per la seva llibertat i per la voluntat depreservar-la. Però si no es tracta mésque de gronxar-se entre la tutela ame-ricana i un neutralismc mesquí res-pecte dels russos, està mancada designificació per una Europa que, enaquest cas, no arribarà a existir mai».

El ncutralisme, que alguns confo-nen amb tercermundisme, pot ser,evidentment, una alternativa a l'atlan-tisme i a la consegüent limitció de lasobirania. Per raons històriques i geo-polítiques. Espanya té més possibili-tats que altres països europeus per^mantenir un nou tipus de relacions^1

L'ALIANÇA, 31 ANYS DESPRÉS X.B.

De la por a l'equilibri del terrorl/Organització del Tractat de l'A-

tlàntic Nord ja té 31 anys. Trenta-unanys que són la història de la guerrafreda i de la incerta detente que Eu-ropa coneix avui dia.

Firmat el 4 d'abril de 1949 a Was-hington pels ministres d'Afers Es-trangers de deu països europeus (1) id'EE.UU. i Canadà, el tractat atlan-tiMa nasqué d'un «reflex defensiu».L'n any abans, i adreçant-se a Mos-cou, el belga Paul-Henry Spaak, quedesprés seria secretari general deI'OTAN, havia escrit: «La base de lanostra política és la por, la por alvostre Govern, la por a la vostra polí-tica». Occident estava aleshores in-quiet pel «cop de Praga», pel pro-gressiu expansionisme soviètic al'Est. Paral·lelament, la divisió entreels grans en el si del Consell de Segu-retat havia provocat el fracàs del sis-tema de seguretat col·lectiva a escalamundial que es pretenia a través deles Nacions Unides. Després de lesproves de força enregistrades a Iran,Turquia, Grècia i Txecoslovàquia,als líders occidentals només els vafaltar el bloqueig de Berlin per consi-derar encertada la idea que l'URSSpodia atacar en qualsevol moment.Finalment, i sota els auspicis del pre-sident Truman, acabaren evocantl'article 51 de la carta de l'ONU, elqual estableix el dret de legítima de-fensa col·lectiva i justifica els pactesde caràcter regional. Els únics païsoseuropeus que van romandre el margede l'Aliança foren Suècia, Finlàndia,

Irlanda i Suïssa, els quals va conti-nuar fidels a la seva neutralitat: Ale-manya i Àustria, que encara estavenocupats, i Espanya, la candidaturadel qual trobà una forta oposició,malgrat el suport del Pentàgon, perpart de França i Gran Bretanya.

Trenta-un anys més tard, I'OTANha aconseguit, evidentment, els seusprincipals objectius: no sols ha de-fensat les seves fronteres, sinó queha salvaguardat el règim polític delspaïsos membres. Sobre la base d'unstatus quo que comporta la divisiód'Alemanya, la Santa Aliança haproporcionat una «estabilitat» ex-cepcional a l'Europa no socialista,alhora que batia tot un rècord de lon-gevitat en un segle poc donat al man-teniment dels pactes. L'OTAN hasobreviscut malgrat la llarga sèrie decrisis internes que han palesat, alllarg d'aquests trenta-un anys, l'exis-tència de contradiccions (França) ide conflictes (Grècia i Turquia) entreels països menbres, quinze en l'ac-tualitat després de l'adhesió, el 1952,de Grècia i Turquia i, el 1955, de laRepública Federal d'Alemanya.

Seria precisament l'adhesió de laRFA a l'Aliança el fet que provoca-ria, aquell 1955, el naixement delPacte de Varsòvia (2). Malgrat que lacreació del Pacte de Varsòvia és ge-neralment analitzada com una rè-plica a I'OTAN, els seus orígens nosón a l'acta de 1949, sinó en el rear-mament de la RFA alguns anys més

tard. El tractat de Varsòvia fou fir-mat el 14 de maig de 1955, és a dir,nou dics després de l'adhesió de l'A-lemanya occidental. No obstantaixò, el tractat de Varsòvia, que esproclama obert a tots els Estats', «in-dependentment de llur règim social ipolític», s'assembla a I'OTAN comuna gota d'aigua a l'altra. Per comen-çar, els seus onze articles estan pocmenys que inspirats en els catorze del'Aliança, si bé és curiós com en elpreàmbul del tractat de Varsòvia s'e-nunciïn solemnement —la qual cosano passa en l'altre camp— els princi-pis de «independència», de sobiraniadels Estats i de no ingerència en llursafers interns».

Ara, trenta-un anys després, la si-tuació a Europa, com a la resta delmón, és ben diferent. En el pla mili-tar, les armes nuclears han provocatun canvi radical d'estratègia i creat«l'equilibri del terror», el qual avuidia constitueix el primer fonament dela seguretat dels dos antics blocs. Enel pla polític, l'amenaça sovièticas'ha atemperat considerablement, sibé el recent «cop de Kabul» ha res-suscitat les ports i enfortit la posiciódels qui els plau d'insistir en la qües-tió de la defensa per no referir-se a lanecessitat de mantenir els actuals rè-gims polítics.

(II Bèlgica. Dinamarca. França- GranBrelana. hlàndía. Ità-lia. I.utcrnhurií. Holanda. Norucpa í fVirtufwl.

i ï l Amb l'única excepció d'Albània, que denuncia el (racialel ISM. el* membre* actual» del Pacle de Vartòvu són tUm.ilcum que el 1955: URSS. Polònia. Txecoslovàquia. Ru-nunia. Bulgària. Hongria i RDA.

29

amb Llatinoamèrica i el món àrab, aixícom per servir de pont entre aquests i,per exemple, laCEE. Però els partida-ris del neutralisme han de ser cons-cients de la insuficiència d'una simpledeclaració de bons propòsits. Cal defi-nir una política exterior concreta. Perla mateixa raó, si el neutralisme pro-posat és l'anomenat «actiu», tampocno seria massa realista pensar que elnecessari esforç en matèria de defensapot limitar-se a un enriquimicnt de lamitologia nacionalista. I, a més,aquest no alineament es veuria com-promès amb la supervivència delstractats bilaterals amb els EstatsUnits. En aquest cas, la suposada al-ternativa estaria reconeixent que Es-panya és un membre de facto de l'O-TAN des de la signatura, el 1970, del'acord d'amistat hispano-nordamericà.l

Destructors de l'üTAN. L'alianca atlàntica ha servil per consolidar els règims </< /»països membres.

Forta dels bergants RAMON B ARNI i S

Que facin les Amèriquesd'un cop ja

Ara que ve l'estiu podríem parlar d'Espanya, quèpunyefla, de l'Espanya d'aquí a cent anys.

D'aquí a cent anys i si el pogrés no s'atura, el centrehispànic polític, social, científic, de la raça taurí i de lesSetmanes Santes serà a les Amèriques: Buenos Aires,México DF o. més probablement, Caracas-Veneçuela.La cultura hispànica també s'hi courà.

Tota de fet els artistes, que són molt sensibles a aques-tes coses i més anys per endavant que no la trepa políticaja han començat a ensumar-se'l. aquest sentit del po-grés: Cúlio Iglesias ja hi viu, els toreros si en fa, d'anys,que fan les Amèriques: L'Arrussa es veu que va tornargenuinisme a les arts tauromàtiques. Etcètera.

Aleshores i com és lògic, perquè el pogrés és el pogrési no es pot anar contra el sentit de la Història. Espanyaserà un desert.

Lògic. No hi ha aigua ni vegetació, a Espanya, lameseta és geològicament inclinada cap al buit atlàntic id'esquema a la cultura i la civilització, que és la Medite-rrània. Un error de la Natura? Bah. l'error dels espa-nyols és haver-hi anat contra. Error que en cent anyetsde no res i amb ajut del pogrés poden esmenar: seguir elsentit de la meseta i relliscant relliscant, cap a les Amèri-ques falta gent.

L'Espanya podria tornar doncs a ser «lo desert», unameseta més aviat poc apta per a una vida humana dis-creta: una mena de Patagònia actual, o de desert d'a-

Així estaran, doncs. Nosaltres, el que hauríem de ferés treballar des d'ara per demà i mirar d'engiponar-no^un futur arregladet. Una cosa casolana, més modesta,mediterrània. Si fatalment a ponent ens ha de quedar unpaistge polsegós i ple de radiacions, afortunaament sem-pre hem format part d'un llevant que, bé o malament,s'ha anat defensant durant vint o trenta segles: Grècia.Itàlia, els moros tan refiusts, Egipte, Provença. Creta,els fenicis.quests que eis imperis d'ara, els Estats Units i la UnióSoviètica, fan servir per provar bombes, satèl·lits i mjs-sils. Tira des d'un punt de vista alt i ample, antiprovin-cià, espanyol de segle XXI, tampoc serà cap mal dedisposar d'una d'aquestes zones. Desgraciadament, desatèl·lits, míssils i bombes sempre n'hi haurà per provar.

Potser doncs que seguim com els veïns de P?ne.nt eJpas que marca la Història i anem refrescant l'italià, clgrec, l'àrab. Revifem els canals comercials, industrials,culturals i agrícoles de la conca mediterrània.

De casa nostra, vaja. O això o continuar aquesta feinainnecessària, paternalista, còmoda, covarda o em resumavorrida de predicar al desert.

Una cosa només ens ha de fer por: i si els asteques,inques, quítxues, txitximeques, aimarais, maputxes.guaranins i torrats es desperten abans d'hora i no elsvolen i els fan enrera?

Aquest segle que ve podria ser de pogrés general.Ieeepa!

30

en ruasujiu /xnuiuicu

Mercè Vallvé i RiberaEdat: 32 anysEstat: casada i mare de tres fills:Pere, Jordi i RosaLlicenciada en FilosofiaHa cursat estudis a la Universitatde Barcelona, a Alemanya i aAnglaterraHa donat classes de Filosofia al'Institut VerdaguerActualment acaba la tesidoctoral sobre el pensamentfilosòfic contemporaniangloxaxó a partir de la IIGuerraMundial.

MERCÈ VALLVÉ I RIBERA I... MONTSERRAT MINOBISïviJj/iW^JC/ V/VLJL, VH, 1 rvlJDJDlvrv 1 . . . MUNisfcKKAi MIINUHI:

Filosofia: la ciència que estudiael pensament de l'home

Aquest darrer aspecte és el quem'ha mogut dur a terme aquesta entre-vista amb una persona que no és cone-guda, evidentment a niveles populars,però que la seva tasca, la seva carrera,cl fet de ser una «estudiosa» del pena-rem filosòfic ens ajudarà a apropar-nos al que és la Filosofia i.al que pen-*n als filòsofs d'ara.

El fet que la Mercè Vallvé pertanyia la classe alta, a la burgesia, no es potvalorar com a element suficientmentvàlid per a defnir-la com a persona. LaPot. això si, situar. El seu cognom pot^ r fàcilment reconegut: el seu pare,J?an Vallvé és l'atual President d'Om-niurn Cutural i la seva germana, Ma

Àngels Vallvé i Ribera després d'ha-er efectuar la carrera de Ciències

Econòmiques, es convertí en la pri-mera dona de l'Estat Espanyol queaccedia a la professió «d'agent decanvi i borsa». Però no parlem amb laMercè Vallvé de la seva família sinó<*e Filosofia.

Com definim la Filosofia?.—En ben poques paraules: és la

Ciència que estudia el pensament de' home. Però cal afegir que el con-cepte de Filosofia ha variat des del seuPrincipi fins ara, evidentment. Primer,

va ser l'estudi i, el pensament eral'única cosa de la qual l'home dispo-sava per conèixer la naturalesa i a simateix; posteriorment, el pensamentes va diversificar en les branques de laciència, ja que no cal oblidar que eldescobriment de Galileu sobre el«cosmos» va provocar la revoluciócartesiana que va establir la visió del'home com a «ment i cos». Amb Kantes va produir una altra revolució filo-sòfica que ha esdevingut importantís-sima: fou el moment de «l'espai deNewton», és a dir de «l'espai com atemps absolut» on l'home es trobàdins unes coordenades fixes no varia-bles i marcades per «l'espai-temps»;això, però, també va variar just en elmoment en què «l'espai i el temps» estransformen en dos elements relatius.I de Kant cap als nostre dies cal remar-car la tendència ideliasta alemanya(Niestzche, Heideger, etc.) fins arri-bar a una tendència més racionalistaanglosaxona...

Quan hem de començar a parlar deFilosofia contemporània?

—Jo diria que la Filosofia contem-porània viu el seu «gran moment» en-tre les dues guerres i a Alemanya d'onsurt l'anomenat «Círculo de Viena»,

un grup de filòsofs alemanys que veie-ren que l'important en l'home, en lamanera d'arribar a l'home no eren so-lament les dades sensibles que semprepodienquedar alterades per una sèriede condicins físiques, sinó que el querealment tenia importància era la sevacomunicació. És a dir, cl llenguatge;l'únic medi objectiu que tenien de«veure's» els uns amb els ajtres. Perexemple: jo sé el que tu penses pel quetu cm dius, però no puc saber el quepenses. Tu m'ho has de dir i així hosabré. Aquesta corrent, però, va que-dar tallada pel nacionalsocialisme deHitler que va obligar la majoria de filò-sofs a marxar cap a Anglaterra, primeri, posteriorment cap als Estats Units.Així sorgiran, primer el que serà laFilosofia Analítica i que seguirà la co-rrent anglosaxona —ja que no podempas parlar d'una corrent nordameri-cana pròpiament dita—; paral·lela-ment a aquesta sorgirà una Filosofiaideològicament molt marcada, el mar-xisme, junt amb una Filosofia o pensa-ment que intenta, d'alguna manera,contemporitzar amb la metafísica an-tiga i amb la nova Filosofia matemà-tica i que és la Fenomenologia de Hus-serl i que no té res a veure amb la

31

corrent lingüística de Wittgenstcin.De quina manera hem de veure, o

d'entendre, la figura del Filòsof?—Això si que es difícil!...Qui és...?—Doncs mira, jo diria que un ésser

molt escèptic i gens compromès. És lapersona que busca la realitat del'home a través del que el propi homeli dóna, és a dir, a través dels propiselements de l'home, per tal de poder-ne fer la coneixeça. I en cl cas delfilòsof analític és el que busca la reali-tat de l'home a través del llenguatge; iel llenguatge, cal tenir-ho en compte,és Túnica cosa que l'home «ha fabri-cat» sense que ningú l'ajudés.

Hi ha un estudiós de la filosofia quediu en un dels seus llibres: «... pelshumanistes i pels marxistes la Filoso-fia no és simplement una activitat inte-l·lectual». I a més referint-se a la figuradel Filòsof diu: «...el filòsof no potdeixar de comprometre la seva vida enla seva pròpia Filosofia...». Com lligatot això amb el que em deies abans? ocom s'ha d'entendre?

—Bé, penso que això ha estat certfins ara. almenys ha tingut vigènciafins ara: és a dir mentre la Filosofia hatingut uns postulats ideològics, polí-tics, religiosos o bé anímics...

Quan dius això hem de pensar ràpi-dament amb l'existencialisme?

—Sí... Però ïexistencialisme ha es-tat, per a mi. l'últim reducte d'un pen-sament filosòfic vital. Actualment laFilosofia ha deixat de ser-ho (vitals'entén) i s'ha tornat fins i tot allò queara se'n diu «passota». Jo crec que laFilosofia, el concepte de Filosofia, hacanviat: ha hipostasiat el que pottreure de l'home, de la persona, i hobusca, això si a través de l'home peròsense comprometre'n la seva pròpiaidentitat.

Això vol dir que no s'hi identifica?—Pel que veig en els escrits dels

filòsofs analítics dels anys trenta alsseixanta, sí. i això possiblement s'hagidonat perquè hi han hagut unes ten-

32

dències polítiques molt marcades obé, perquè la Filosofia ideològicaments'ha hipostasiat molt en una realitatmolt concreta... El Filòsof ha cercatuna investigació que no li provoquésnecessàriament una definició ideolò-gica.

El pensament filosòficcontemporani

Si ens endinsem dins de! pensamentfilosòfic contemporani em penso queno podem oblidar de cap manera Rus-sell...

—L'atomisme lògic de Russell és,jodiria, el primer pas per canviar tot elparadigma de la Filosofia actual. Rus-sell pren com a punt de partida pel quefa referència a la visió del mónl el sen-tit comú. Fins aquell moment i amb laFenomenologia de Husserl, per exem-ple, es busca l'essència de les coses através d'una consciència que és consi-derada prou perfecta com per sabercopasr-ho així. En canvi Russell iMoore no ho creuen pas així. Per a ellsi el seu sentit comú quan veuen una mào un dit. veuen precisament aquestsdos elements del cos humà, el dit,cerca una lògica mitjançant la qual esjustificarà tot el muntatge humà i lin-güístic. Russell creu en la diversitat icom a bon científic creu en l'àtom(d'aquí rau el nom d'atomisme lògic) icreu, en definitiva que. a través d'unaanàlisi es podrà arribar fins els últimsreductes del llenguatge humà on, pre-cisament, s'hi troba «l'essència» deles coses.

I tot això que sembla tan fàcil, coms'explica a la gent del carrer...

—Ja he dit abans que la Filosofiaactual no era. ni vital ni humanista i,per tant es fa difícil d'entendre...

I per això creus, doncs, que la Filo-sofia Analítica contemporània no és al'abast de tothom...?

—No. no... Jo penso que sí que hi ésa l'abast de tothom. I per una raó moltsenzilla: pels seus ligams, estrets lli-

«jo recomanaria a tothom imereuatt^ fablectura dels «Diàlegs» de Plató...

gams, amb la Psicologia...Això vol dir que Filosofia i Psicolo-

gia van de bracet?—Veuràs... No oblidis que és

l'home el qui parla. El llenguatge ésl'home qui l'ha fet; és la seva obra i.per tant, ens hi hem de veure reflec-tits. A través de la Filosofia Analítica ide la Psicologia, especialment cal es-mentar W. Reich en aquest sentit. shacomençat a estudiar l'home, la per-sona, a partir de les dades més direc-tes que es poden obtenir i que són.evidentment, les del llenguatge.

Wittgenstein diu en un dels seus lli-bres una cosa que per a mi connectamolt directament amb W. Reich i quees refereix a l'ànima: «...la meva acti-tud respecta a ell (l'home) és que téuna ànima. Però jo no crec que inguiànima; si que crec, però, que el coshumà és la millor figura de l'ànima». Iaixò vol dir que nohem pas de cercaruna identitat prèvia; ja la te nim. Sócjo i nohi ha res darrera meu. Això posaen evidència unes connotacions reli-gioses importantíssimes i des d'aquestpunt de vista, naturalment, la Filoso-fia Anatlítica és compromesa...

Però serà compromesa per segonsqui, no?

—Ben cert. Tot dependrà de les

creences religioses. Jo, personalment,no crec que es destrueixi l'ànima; sim-plement es posa al seu lloc.

La filosofia analítica/ el llenguatge

Dèiem que la Filosofia Analítica esrefereix al «llenguatge ordinari»,l'eina de comunicació de les perso-nes...

—Si la llengua és el vehicle de co-municació hom de partir d'aquest llen-guatge, encra que aquest pugui teniralgun signe, que tl bé, de civilització.Un crit de dolor, posant un exemple,no és pas més expressiu que el fet dedir «em fa molt de mal», és exacta-ment el mateix. Qui m'escolta sap per-fectament el que vull expressar.

Què es pretén a través de l'anàlisidel «llenguatge ordinari»?

—Doncs... desprendre's de moltsproblemes filosòfics que s'han creat, apartir d'unes paaules mancades de sig-nificat: analitzant el llenguatge podemarribar a saber quines paraules tenenrealment significat. En el fons, actuade dissolvent dels problemes filosò-fics. De tota manerano ceguis pas queno tingui crítiques la Filosofia Analí-

• Analitzant t'l llenguatjsc podem arribiir oparaules constitueixen tot un sistema *.

JA

**"* paraules tenen realment .sifinijhat. Les

tica, també les té. Hi ha qui pensa quetot això no duu enlloc. Aquesta no ésuna Filosofia especulativa, no preténdemostrar rés. És important, però,l'estudi del llenguatge sigui limitat,amb paraules que tenen mil sentits ique són aplicades de diverses mane-res, ens entenem molt bé. I amb aixòque sembla tan simple hem construïttota la civilització.

I quina ha estat la funció de Witt-genstein en la Filosofia Analítica?

—Ell i en un segon període del seupensament filosòfic, descobreix el va-lor de l'ús de la paraula; l'ús que lidonem i que es troba en el seu signifi-cat, en l'ús per ser més exacte, que lidonem dins del sistema, perquè Icsparaules jo, per exemple, Ics esticconformant segons el context del seuentorn. Veuràs, tot el que aprens depetita no són paraules, sinó un sis-tema; i les paraules les has d'anar col-locant dins d'un sistema perquè tin-guin un significat... El nen, la nena, lesva interrelacionant dins del sistema ien el sistema —el context— és on te-nen tot el seu veritable significat.

Què té de diferent, o quina és ladiferència, del pensament filosòficanalític amb el diguem-ne «tradicio-nal»?

—Encara que jo m'hagi especialit-zat d'una manera o altra amb aquestesnoves corrents filosòfiques actuals,haig de dir-te que per a mi és molt mésbonic el pensament «tradicionals»...

Per què?—Per exemple, Plató i Sòcrates, per

dir dos noms importants, es recolzen,per fer Filosofia en l'ètica, en unaètica. En el cas de la Filosofia Analí-tica, no hi ha ètica, hi ha metolodogia.

Cal pensar de tota manera que, mal-grat les evolucions hagudes i mentreles persones continuem habitant clPlaneta Terra, el pensament filosòficcontinuarà...

—Evidentment!!A què ens pot dur el pensament filo-

sòfic analític?

—No ho sé pas... Potser... a un hu-manisme més profund, perquè a tra-vés de la Psicologia anem a la recercade la interioritat de la persona...

En aquests moments cl pensamentanalític és la corrent filosòfica mésforta?

—Per a mi sens dubte que si. Peròaixò no vol dir pas que ho pugui ser pertothom. Els marxistes continuarandient que l'estudi de la dialèctica ésmolt més important o bé, d'altres po-den dir que la fenomenologia continuatenint plena vigència...

Com pot agradar o interessar la Fi-losofia?

—Jo penso que en la Filosofia sola-ment s'hi pot «entrar» mitjançant unFilòsof, és a dir llcgint-lo directa-ment...

Què recomanaries, doncs, a les per-sones que mai no han agafat un llibrede Filosofia?

Sembla mentida fent cl què faig;però jo els recomanaria que llegissinalgun dels «Diàlegs» de Plató. L'Apò-logia de Sòcrates que fa Plató en elsseus diàlegs, és una de Ics coses mésmeravelloses que s'han escrit mai. I josóc de les qui pensen que no es potanar pel món sense haver llegit els«Diàlegs» de Plató... «De veritat Sim-mias i tu Gebcs, si jo no esperés trobaren l'altra vida déus tan bons i tan savisi homes millors que els d'aqui abaix,seria injust no sentir pena de morir.

•Però sapigueu que espero reunir-meamb homes justos. Puc sentir-me or-gullós en tot cas; però quant a la possi-bilitat de trobar-hi déus, mestres moltbons, m'atreviria gairebé a assegurar-ho si em veiés en l'obligació de fer-ho.Heu ací, perquè no em ausa cap penamorir tenint l'esperança que encara hiha quelcom pels homes després d'a-questa vida i, segons la vella dita, elsbons seran més ben tractats que elsdolents...».

«Apologia de Sòcrates». Diàlegs dePlató.

33

Els perills de Tarragona

L'ampliació de la Dow agreuja la perillositai de la zona

EI nostre col·laborador Xavier Garcia, periodista especialitzat en temes de contami-nació i mitja ambient ens fa una radiografia de la situació en que es troven lescomarques tarragonines en relació a la contaminació i perillositat de certes indús-tries.

El mini-transvassament de l'EbrecaP a l'àrea industrial de Tarragona i laPetició d'ampliació de les factories pe-Irt>químiques d'aquesta zona són dos?^ns projectes paralels que tindranj^a enorme repercusió negativa sobrele$ dues àrees si s'arriben a fer, talcom destigen l'Administració Central,c s grans complexos multinacionals i?JS grans propietaris de terres del°elta.

Ens trobem davant d'un dels casosjjés escandalosos tramats per la UCD'Ministeris d'Indústria i Obres Públi-j^es), els cacis del Delta (Gimeno,*-'uc, Joel) i les grans indústries deS?pital exterior (Dow, Basf, Bayer,*aPsa) per tal de perpetuar l'aberrantrnodel de creixement concentrat enPpques àrees del nostre territori, pres-C|ndint per complet de la voluntat po-

pular i continuant planificant les gransoperacions des del centre. Allò ques'entén per autonomia només existeixper a aquests sectors, que fan i desfansegons les conveniències del gran ca-pital, interessat en continuar aprofun-dint l'abisme entre àrees sobresatura-des i àrees deprimides i, en definitiva,en continuar el desenvolupament de-sigual que ha caracteritzat el capita-lisme dels últims anys.

El drama del Camp de Tarragona ésque, tenint una de les produccionsagrícoles més florents, ha hagut de su-portar els darrers quinze anys una deles imposiciones més dures del fran-quisme: la implantació d'una de lesàrees petroquímiques més denses delmón, abocant tres comarques a unadependència monoindustrial que noha fet més que ocasionar greus proble-

mes en tots els ordrers. INO es uuiu<~.»el cèlebre conflicte de dèficitt i mal-versament de recursos hídrics delCamp el que és més preocupant. Lamateixa fabricació de centenars de mi-lers de tones d'una vintena de produc-tes altament tòxics, inflamables i peri-llosos (etilè, propilè, acrilnitril, buta-diè, etc.) pot ocasionar igualment unacatàstrofe ecològica de grans dimen-sions. Les condicions en què han de«viure» milers de ciutadans dels barrisde Tarragona i Reus (Torreforta, LaCanonja, Bonavista...) són d'una in-defensió total i representen un atacinsultant a la natura humana.

Aquestes indústries que fabriquenaquests productes encara volen am-pliar llurs factories i, com que han oca-sionar uns dèficits d'aigua de 24 mi-lions de m3/any, no troben altra sor-tida que demanar 4 m3/seg. de l'Ebre,

35

QÜESTIÓ OBERTA

es a dir, el mini-transvassament, per"més que en el projecte de llei ministe-rial es digui que es tracta d'un simpleaprofitament dels sobrants de les ai-gües usades en el reg dels arrosars.

L'ampliació de les indústries quími-ques de Tarragona (tant a la zona Trè-bol, litoral fins a Salou, com a la Refi-neria d'ENPETROL) no farà més queagreujar una situació que els darrerstres anys han anat esdevinent caòtica ique ve emmarcada com subterrània.Tenint present que els recursos hí-drics superficials del Camp són de 90Hm3/any, només les 25 indústries enconsumeixen 60; 35 van a l'agriculturai 25 a consums domèstics. Aquests 30Hm3/any de més els aporta l'aqüiferdel Camp i els pous pagesos, quetambé han estat saquejats per la granindústria. Això, per tant, baixes en elnivell de la capa freàtica, salinització irestricciones per a ús domèstic i agrí-cola.

2. Aquesta gran indústria és alta-ment energívora i precisa grans despe-ses financeres. La indústria en generalconsumeix el 52% del total d'energiaprimària, i només la indústria químicaen consumeix la meitat. El consell ofi-cial d'estalviar energia és una fal·làciai un engany: el que cal és estalviar laquantitat de productes inútils (plàs-tics, fibres sintètiques...) que surtend'aquestes factories. Les nuclearsd'Ascó estan en funció, també delgran consum de quilowats que exigeixla indústria química. Només en el casde la Dow Chemical, l'ampliació deles sis factories està valorada en30.000 milions de pessetes i donarà600 llocs de treball. Cada lloc ha cos-tat, per tant, 50 milions de pessetes.Un luxe semblant sembla que no hau-ria de ser permès. Dintre de tres-quatre anys. acabades les obres deconstrucció, continuarà l'atur.

3. Aquesta indústria comportarà unaugment de la contaminació i de laperíllositat dels productes. La quanti-tat dels gasos i àcids que es barregenen aquesta zona, així com les emis-sions d'anhídrid sulfurós no controla-des, formen un conjunt que no nomésprovoca pànic visual —sobretot quanés vist de nit—, sinó que ja ha ocasio-nat molts accidents, fuites i morts. Amés de l'intercanvi de productes peri-llosos al mateix Camp de Tarragona,•extremadament vulnerable, hi ha pre-vistos o en obres l'etilenoducteEnpetrol-Solvay, el gasoducte d'Ena-

36

gàs Barcelona-Bilbao-Valençia, l'o-leoducte Tarragona-Saragossa i elprevist fueloducte Enpetrol-Tèrmicade Cubelles. A tot aquest fluxe ener-gètic cal afegir-hi l'autopista, les líniesd'alta tensió provinents d'Ascó i, apartir d'ara, la conducció d'aigua de #l'Ebre, totes les quals coses confor-men l'actual massacre del nostre lito-ral.

Les quatre comarques de l'Ebretambé tenen, i de fa molts anys, el seudrama particular i específic. Sotmesesa una espanyolització brutal fins faben poc, paral·lela al provocat despo-blament del camp, ara aquesta zona sela remata amb grans projectes macro-industrials destinats únicament a pro-veir d'energir, capital i mà d'obra ba-rata els grans centres ja saturats deCatalunya. Aquest és el cas de les nu-clears a Ascó, Vandellòs i les previs-tes a l'Ametlla, el cas del transvassa-ment i també, encara que no se'n parlimassa, de l'extracció del petroli da-vant del delta, recurs que hauria de sercontrolat per Catalunya. »

Després que a Ribera d'Ebre, TerraAlta, Baix Ebre i Montsià, l'Adminis-tració ha passat anys incomplint lesinversions destinades a sanejar eldelta, revestir els canals per evitar fil-tracions, donar concesió administra-tiva per dotar d'aigua el canal Xerta-Sènia i posar en marxa els plans deregadiu, ara, deu anys desrpés delsestudis que projectaven el faraònictransvassament fins a Barcelona, sur-ten amb un projecte de llei pactat atres bandes, com hem dit, en què ve-nen a dir que les terres de l'Ebre s'hande fer solidàries amb les necessitatshídriques de la conca del Frabcolí.provocades salvatgement per ells ma-teixos.

Aquest projecte sibil·lí és un xan-tatge amb majúscules que es fa als re-gants dels dos canals, manipulats pelspresidents de les Comunitats i delsSindicats de Regs. és un xantatge quees fa a tota la comunitat de l'Ebre, alsconsumidors urbans i als pagesos delCamp de Tarragona, perquè dels 4m3/seg. de l'Ebre que aniran a Tarra-gona, que representen 126 milions dem3 d'aigua/any, només la Dow Che-mical sola ja en consumirà 84. essentrepartida la resta del cabdal per lesindústries que ja han sol·licitat tambéampliacions, la qual cosa prova un copmés que el minitransvassament és unagran operació industrial-financera

destinada a cobrir les extraordinàriesdemandes hídriques de les petroqui.miques, sense que queden garantiuels consums urbans i agrícoles.

El finançament del projecte és unaaltra maniobra molt ben trobada entreles tres parts esmentades. El cos delm3 d'aigua de l'Ebre per a les indús-tries serà de 20 ptes. (15 en concepted'infrastructura i 5 en concepte de cà-non econòmic per a les terres de l'E-bre, una caritat que a sobre adminis-trarà la Confederació de Saragossa ique servirà, diuen, per revestir els ca-nals que hauran regalat l'aigua). Perúals deu pobles més afectats per lesindústries de Tarragona, que Uns aracompraven l'aigua a 4-5 ptes/m?. se'lsfarà pagar a 20 ptes/m3, quan és del toldubtós, com hem dit, que puguinbeneficiar-se'n. Però, a més que l'ai-gua per a consum urbà serà quatrevegades més cara per aquests despo-bles, aquesta mateixa aigua de l'Ebreserà vuit vegades més barata per a lagran indústria, que Kestà pagant a 150-200 ptes/m3, a causa dels costos quesuposa anar-la a cercar amb camions-cisterna dels pous pagesos i. última-ment, encara més, amb vaixells-cisterna de la badia de Cadiz. El ne-goci el farà, per tant, la gran indústria.però també els grans terratinents del'Ebre, que veuran com les indústriesels paguen el revestiment dels canals, ifinalment l'Administració, que peraixò ha redactat el projecte de llei. q"«veurà com el cànon econòmic tramesper les derovadores petroquímiques ipels contribuents li resi financeramentel revestiment dels canals i saneja-ment del delta.

Contra aquesta situació intolerable,que els arguments oficials no han fetmés que fragmentar per fer veure queno era tan greu, s'han aixecat pagesos,veïns i ecologistes que, tant al Campde Tarragona com a les Terres de I h-bre. han traçat solidàriament una al-ternativa conjunta a aquests dos pro-jectes monstruosos. Aquestes duoregions del nostre país estan en joc-Les Unions de Pagesos d'un i altrelloc. la Comissió per la Defensa de lesAigües del Camp de Tarragona i laCoordinadora per la defensa de les Te-rres de l'Ebre, així com un sector im-portant de batlles i del Consell de lesTerres de l'Ebre, han dit que no volenpassar per aquí. Llàstima que no totsels partits i sindicats, ni molt menys,pensin igual.»

FL COMPTES NO SÓNDEL TOT CLARS

Sarau a«Promotora deTelevisióCatalana, S.A.»JOAN CATÀ

L'empresa privada «Promotora de la TelevisióCatalana S.A.» no té els comptes gaire clarssegons s'assegurà en la darrera juntaordinària de la societat, per bé que el seugerent afirma tot el contrari, tot acceptant,això si, que «els procediments comptabless'han de millorar».

TELEVISIU CATALANAIndependent i lliure

Lacarà no hi havia dis\cn\ionx.

Hs fa difícil de conèixer la realitatdels fets que darrerament s'han pro-duït a l'empresa promotora ja que lesversions facilitades a L'HORA per Jo-sep Ma Pareja, gerent de la societat, iAntoni'Pous, ex-director de promociói portaveu del sector crític de la socie-tat, no consonen en molts dels seuspunts.

Mentre Josep Ma Pareja uneix lamarxa d'Antoni Pous de l'empresaamb tot el sarau posterior que ha arri-"at al zenit en la junta ordinària delpassat dia 30 de juliol, Antoni Pousinsisteix en distingir el fet laboral delse acomiadament, i l'embolic delscomptes de la societat, la qual comptaamb prop de dos-cents milions de pes-*etes subscrits en accions.

Clarificació i renovació

Els fets del sarau actual s'inicienquan vint-i-un accionistes, que repre-sentaven més del deu per cent del api-fal desemborsat, fan a finals de maiguna petició notarial per celebrar unajunta extraordinària fonamentalmentamb dos apartats: endegar una audito-"a comptable des del dia de la funda-ció de l'empresa, i renovar totalment oParcialment el consell d'administra-C|ó. Antoni Pous assegura que no téres a veure amb aquesta iniciativa, de»a qual en té coneixement en ser l'en-

carregat de la promoció de la societatamb una missió principal, les rela-cions amb els accionistes. La inicia-tiva d'aquests accionistes provoca un«estat de nervis» entre els dirigents dela promotora, segons Pous, els qualsconvoquen ràpidament la junta legalordinària pel 30 de juny per sortir alpas de la proposta.

Els vin-i-un accionistes adrecensengles cartes a la resta de propietarisde la societat informant-los de la situa-ció. A la segona carta amb dta del 18de juny s'explica que «hem rebut jamés de cinc-centes adhesions al nos-tre manifest en favor d'un procés declarificació i renovació de TelevisióCatalana S.A.». Després de reconèi-xer la mala imatge de què gaudeix lasocietat, s'expliquen les raons: «Aixòes així perquè al front de la nostraempresa hi ha uns homes que, pelsseus antecedents, són vulnerables ales crítiques de l'opinió pública i nocompten, per tant, amb la més mínimaconfiança col·lectiva»». Actualment ladirecció està formada per Joaquim Sa-rrau, president, Antoni Gonzàlez. vi-cepresident. í Josep Ma Pareja, ge-rent. De Joaquim Sarrau «El Perió-dico» va dir-ne fa un any i mig quehavia estat condemnat dues vegadespel delicte d'estafa, amb peticions fis-cals de més de trentaanys de presó. Dela primera en sortí amb sis anys de

presó, de la segona amb vint-i-tres quequedaren reduïts per diferents induts.Fins i tot assegura l'esmentat articleque fou a la presó Model on establí unagran amistat amb Josep Ma Pareja.

La comissió d'accionistes, críticaamb l'actual gestió de l'empresa,raona amb aquests paraules la de-manda de. Junta general extraordinà-ria: «Sobretot, perquè ha estatuna ini-ciativa nostra, dels accionistes, de labasc de la societat. Volem l'Extraor-dinària per clarificar definitivamenttots els aspectes econòmics, financersijurídics que afecten a Televisió Cata-lana i per establir un calendari precís iseriós de realitzacions. El consellno ha fet altra cosa que fer volar co-loms i ens ha mantingut privats dequalsevol informació sobre la marxade l'empresa». L'actual consell no esnega a aquesta junta «si ha de servirper clarificar, però no hi estem d'a-cord si serveix només que per fer xiva-rri» diu Pareja.

Mentrestant Antoni Pous, encra desdel seu càrrec de cap de promoció,pensa que aquesta comissió d'accio-nistes té tot el dret legal i moral demantenir la seva actitud, per la qualcosa es proposa fer una carta als ac-cionistes explicant els fets. «Nosaltresens devem bàsicament als accionis-tes» assenyala Pous. No ho entén aixíJosep Ma Pareja, gerent de l'empresa,

que pensa que Antoni Pous conspirades de l'interior de l'empresa per ferun canvi, i decideix de retirar-li la con-fiança. Això passa el 18 de juny. Men-tre el gerent explica que al cap de pro-moció no gaudia de permís per fer lacarta, aquest es justifica dient que elseu departament moltes vegades ha-via enviat cartes sense el vist i plau deta direcció. A l'endemà la situació s'a-greuja i segons Pous, Pareja l'aco-miada verbalment per la qual cosa haefectuar una demanda judicial contrael gerent. Segons Pareja, que nega l'a-comiadament, és Pous qui no ha tor-nat a la feina des d'aquell dia. AntoniPous remarca que la direcció de l'em-presa té moltes ganes de barrejaraquest fet amb les crítiques a la gestióeconòmica «per presentar-ho com unaenrabiada meva, i, realment, les duescoses corren separades». Araja sónset més els acomiadats del departa-ment de promoció, segons el seu ex-cap.

Junta escandalosaAmb aquest estat de coses s'endega

la junta general ordinària al Palau deCongressos de Barcelona cl passat dia30. Amb l'assistència d'uns cinc-centsaccionistes s'aproven tots els punts del'ordre del dia per majoria absolutasegons el comunicat oficial. L'es-purna que encén el foc és l'examen delbalanç econòmic de l'empresa a 31 dedesembre de 1979.

Ei comunicat oficial liquida el sarautot explicant que «vahaver-hi unacerta polèmica quant al balanç de si-tuació i compte de resultats a causaque els dos accionistes nomenats cen-sors a la Junta anterior no varen poderdonar la seva aprovació per motiuscomptables i de sistema portat a termeper l'auditoria. No obstant els censorsjurats de comptes —Garriga, Jiménezi Cia-— que oficialment van realitzarl'auditoria, van lliurar el seu dictamensatisfactori en el balanç de la situa-ció». En canvi el comunicat de la co-missió d'accionistes parla d'irregula-ritats greus en la gestió de l'empresapalesades «quan els interventors no-menats a l'anterior Junta General Or-dinària, manifestaren que no havienpogut dura terme la seva tasca a causadel desori de l'administració de l'em-presa i dels entrebancs que els havienestat posats per part del màxims direc-tius de Televisió Catalana S.A.Aquests interventors, explicaren con-cretament que el Consell d'Adminis-tració de l'empresa no els va lliurar els

38

balanços fins a darrera hora i que lasocietat no disposa actualment de capllibre de comptabilitat mínimamentpresentable. Com exemple d'aquestsospitós desgavell cal dir que, segonsaquests interventors, en un llibre hihavia un assentament escrit en llapisque havia estat esborrat abans que ellstinguessin accés a l'esmentada docu-mentació».

L'acte s'inicia sota la presidènciade Joaquim Sarrau, acompanyat a lamesa por tres homes propers a l'Es-querra Republicana de Catalunya,Elies Rogenc, Josep Dalmau, i JesúsPrujà, aquest diputat per ERC al Par-lament. L'escàndol comença en serprohibida l'entrada a la reunió a An-toni Pous, el qual després de la peticióformal feta per un accionista i de justi-ficar la seva qualitat d'accionista, pe-netra a la sala.

Els enfrontaments verbals entreAntoni Pous i la presidència arran delbalanç econòmic de l'empresa van enaugment, fins que uns dos-cents cin-

quanta accionistes segons la comissiócrítica i una vintena segons la notaoficial abandonen la reunió com amostra de rebuig.

En senyal de protesta també algunsaccionistes impugnaren la sessió. íl'estat de comptes.

Mentre Josep Ma Pareja nega rotun-dament la crisi, els homes de ïa comis-sió d'accionistes proposen una alter-nativa de canvi a l'actual consell d'ad-ministració formada per personesneutrals, alienes als actuals enfronta-ments, de prestigi públic, privat i pro-fessional indiscutibles per portar aterme aquesta televisió que qualifi-quen de catalana, lliure, independent.digna i popular.

La situació, doncs, per a «Promo-tora de Televisió Catalana S.A.- escomplicada. Actualment formen la so-cietat uns deu mil accionistes que hansubscrit prop de dos-cents milions depessetes en l'intent de posar en marxala primera emissora de televisió pri-vada a Catalunya.!

EL MILIONS EN DANSAEl polèmic balanç de «Promotora de Te- pessetes en la compra d'uns terrenys que

levisió Catalana S.A.» reflecteix un actiu ningú no sap on son, com són i si realmentde 142 milions de pessetes aproximada- existeixen. Sobre aquests terrenys Jo··cpment. Aquest balanç no obrava en poder Ma Pareja explicà a L'HORA que obrava adels accionistes a la junta ordinària. Fou les seves mans l'escriptura dels terrenys.Antoni Pous, ex-cap de promoció, qui res- A més, segons manifestà posteriormentsenyà públicament l'existència de punts Antoni Pous. és dubtós que s'hagi bloqtic-foscos en aquests comptes, la qual cosa jat el setanta per cent del capital com es >aaixecà una gran polseguera. prometre al començament, ja que si fos així

en els comptes bancaris hi haurienAntoni Pous comentà de forma concreta d'haver-més de 70 milions de pessetes i no

la xifra de 63 milions de pessetes en despe- els 29 que hi figuren,ses pel primer establiment, dividides en Hi figura en l'actiu també una partidal'actiu en dos apartats, difícils d'explicar curiosa, el compte corrent del seu prem-en una empresa que encara no funciona dent, Joaquim Sarrau, en el qual hi figuraplenament, i la inversió de 20 milions de un milió i mig de pessetes.

BALANÇ AL 31 DE DESEMBRE DE 1979ACTIUTerrenysinstal·lacionsMobiliariDipòsits i FiancesPatents i MarquesDespeses Constitució.Despeses Ampliació CapitalSubscripcions pendents de DesscmbossamentClients L" EsplaiCompte. Corrent Sr. SarrauCaixa _________________Bancs .Despeses, ter. Establiment 1977/78Despeses ler. Establiment 1979TOTAL _ _ f •

20.772.750.-2.688.010.-2.284.737..

180.000.-340.350.-427.830.386.781.-

16.947.345.3.968.210.1.554.760.

15.268.29.045.924.24.067.900.39.617.068.

142.297.293.—

PASSIUCapital socialAccions subscrites.ProveïdorsAcreedonImpostosAltres despeses a pagarTOTAL

13.017.000.—114.783.978.—

6.649.095.—5.652.750.—

527.784.—1.666.686.—

142.297.293.—

Manilla dtoos

L'intimismecol·lectiude MarcGranellJOS KP PIERA

Entre la diversitat de pràctiquespoètiques que la dècada dels 70 haanat aportant a la literatura, el cas deMarc Granell, de la seua escripturacallada, va confirmant-se com una deles presències indubtables. Incoporaten aquest panorama amb la publica-ció, l'any 1977, del seu primer poe-m;iri, «LLarg camíllarg * (1), guanya-dor del premi Vicent A. EstellésN976), la seua poètica ha crescut,consolidant-se, en aquests temps da-rrers.

Tres són, a hores d'ara, les publica-cions més significatives que ens per-meten de considerar Marc Granellcom una de les evolucions més lúci-des, i personals, de l'anomenada'nova* poesia, o poesia dels 70. Re-cordeu el seu «LLarg camí llarg»?Aquell anar passant del «jo» en sole-dat al pessimisme contemplatiu de laconsciència com un "exili pur»?Doncs aquest llibre ha estat seguit perdos reculls, apassionats, els quals ensmouen ara el comentari. Es tracta de'Refugi absent» (2) i * Materials pera"na mort meditada »(3).

Dels poemes, brevíssims i inten-sos., expressió del silenci dels déus,del començament del poeta, ara se'nstrasllada a la intimitat elegíaca d'unayeu oprimida. De la consciència exis-lencial (el ser-nen-el-món de M. Hei-degger) a l'intimisme col·lectiu {«etcondemnem a ser poble per sempre »).fntimisme pessimista, siga ben dit. Dela "soledat del cos» a "la plenitud dela consciència». De la interiorització

crítica en el «jo», al lúcid fatalisme delpoder: «Manen».

Poemes, els de Marc Granell, quèse'ns ofereixen en tant que memòria, iautocrítica, d'un projecte d'escripturaque continua, d'un camí personal quesegueix, d'una vida sola que avança(anhel, desig, por) cap a una paraulafeta desencís, cap a un refugi (absent),cap al més assumit pessimisme, cap a«una mort meditada», definitiva, ine-vitable, a la llarga o a la curta. EnMarc Granell, com en els romàntics,com en els metafísics, la poesia és uncréixer cap al silenci, i la vida un oblitpermanent cap a la mort. Pessimismeexistencial. Romanticisme col·lectiu.Poesia metafísica?

Ara ja no. això de metafísic. Potser,posats a l'adjectiu de caire filosòfic, jon'hauria dit «existencial». No podemoblidar que M. Granell (València,1953) estudià «filosijla pura» i queHeidegger, així com l'existencialismealemany i francès li van ser lecturesprofundes d'aquell temps.

Potser resulte interessant de recor-dar, a hores d'ara, com la filosofiaexistencial va pesar bastant en la poe-sia de la primera meitat del segle, so-bretot en aquells de més intimistes delperíode de postguerra (Gabriel Ferra-ter. Vicent A. Estellés, Miquel Martí iPol. el mateix Espriu, així com en al-guns dels posteriors i més joves, talcom Feliu Formosa i Francesc Parce-risas) poetes tots ells, els citats, quetrobarem entre les predileccions del

Marc Granell, tot seguint les pròpiespistes o citacions que l'autor ensotorga.

Poesia metafísica, doncs? No quanla referim als dos darrers llibres. Enaquests, el poble, la col·lectivitat, haneliminat —al poeta i al lector— cldrama existencial («Abans no sabíemnostralaqiiesta terra. Érem») i hanarrossegat cl poeta cap a un intimismecol·lectiu —que no pas «realisme ci-vil» com diuen Altaió/Sala Valladauraa «Les darreres tendències» (Ed.Lata)— a més de pessimista, en lluitaconstant contra la desesperança i clgenocidi; així com nacional i interna-'cional, ja que, ben mirat per un lectoratent, allò que hom diu «opressió» s'e-xerceix sobre tot cl triangle acabat en«al».

en total, dos llibres intensos d'unpoeta «jove» («Com ens hem fet d'an~tics en tan pocs anys») què confirma, iconsolida, la renovació literària delsPaïsos Catalans. També, és clar, ve ademostrar-nos la significació que elsvalencians comencen a tenir-hi dinsaquest ventall d'opcions que és «Lanova poesia catalana» com en diuenJ. Marco i J. Pont, en la seua antologia(Ed. 62), on el darrer antologat delspoetes és, precisament, el Marc Gra-nell.

1. - M.ircOfjficll: -Llarscamí llars*: Ecf.TrcOqualr*. Valentia1977.2. - Marc Granell: Refugi ah%cnl-: Llibtc* del Mall. Barcelona1979.V • Marc Granell: -Material pera una mort meditada». GandiaI9S0

39

SANT JOAN A CIUTADELLA

Tot, tot, l'amo!MARIA AURÈLIA CAPMANY

Me n'havien parlat molt del Sant Joan de Ciutadella i laveritat és que no m'havia pogut imaginar que fos com és. I no ésque els reportatges, amb magnífiques fotografies de cavalls fentcabrioles, no diguin la veritat o que els amics que hi havien etatvolguessin amagar-me un especial sentit de la festa. En realitatés que, una vegada més, per conèixer una festa viva cal viure-la.

Conten que un d'aquest ministresque va tenir el vell genera), que voliadescobrir lo típica, va tenir la merave-llosa idea de promoure la vila ciutade-llenca i va dir a les autoritats que liorganitzessin un Sant Joan a unaèpoca de l'any que a ell li semblavamés adequada i amb gran sorpresa depart seva els ciutadellencs li van dir

(que no. Que la festa començava ambel diumenge del be i acaba amb la bor-nada al pla. seguint un protocol rigo-rós, que ningú no s'ha d'apuntar a l'a-genda perquè sap molt bé. El ministreno va entendre res, però suposo queno estava disposat a entendre.

Que les festes del Sant Joan de Ciu-tadella són populars no cal dubtar-ne,la prova es que tothom és al carrer i elseu èxit. que més aviat intranquil·litzaels ciutadellencs, fa que la població estripliqui durant aquests dies. Però nos'assembla de res a allò que solem tro-bar al llarg de la nostra geografia com afestes populars, misterioses, simbòli-ques, al fons de les quals trobaríeuancestrals creences. A Ciutadella tro-bareu tot al contrari l'expressió d'unasocietat organitzada, amb uns proto-cols on tot hi és clarament expressat,cada autoritat, cada funció, gairebécada gest. Muntats dalt de cavall, elsestaments d'una societat feudal es fanvisibles: Caixer Senyor, i Caixer Ca-pellà, el braç militar i l'església, elsCaixers pagesos, i representant la me-nestralia el Caixer casat i el CaixerFadrí.

Si voleu fer història només cal quellegiu el número extraordinari de larevista «El Iris» que us dóna rigorósdetall, entre altres coses descobrireuque el 10 de Gener del 1300, Jaume IIva nomenar Arnau de Burgués i PereEsturs perquè repartissin les terres alscolonitzadors, i que anomenaren les

40

hisendes particulars «cavalleries»,amb l'obligació per pat de cada amo demantenir un cavall armat per la de-fensa de l'illa. Un cavall, especifica,lliure de les feines del camp.

Seiem a casa d'en Salo Pons, beventgin, és clar, eposant de les caminades ide les emocions de veure entrar cavalli cavaller fins al fons de la casa i veurecom fa la cabriola sota l'escala, i comel cavall treu el cap per la finestra per1

fer sa capadeta. En Salo Pons ja elconeixem, de la Univesitat d'estiu dePrada, de la Porciúcula a la Universi-tat d'estiu de Mallorca, ila seva veu lareconeixeríem cent llegües a la ro-dona, a través de la ràdio. Fa màgia, fapedagogia, però avui ens deixa a caseva, rendits i se'n torna a la festa, iabans que se'n vagi intento fer-li expli-car el secret d'aquesta festa, cavalle-resca, civilitzada, que sembla peròd'un atreviment ferotge, quan veiemtota la jovenalla de Ciutadella sota lespotes dels cavalls que s'alcen i fanequilibris per no esberlar caps i sem-blen enabrítats així cavalls d'escacsde banús.

—Els cavalls no fan mal a ningú —diu en Salo— és més aviat la gent ques'esvera i corre que et pot fer mal.

—Però, —li dic— aquests cavalstan ben anostrats han de donar moltfeina, no es pot improvisar aquestafacultat que tenen de moure's entre lagent, entre la gent jove que els empenycap a dins de les cases, cridant: Tot,tot. l'amo!

—Naturalment —ens diu. com sifos així com sona la cosa més naturaldel món. Cada pagès que veus qual-carha mantingut el seu cavall de SantJoan. t'ha peixat. l'ha educat, li haensenyat a córrer l'ensortilla. a caval-car aparellat, amb els genets units pera una abraçada que ens recorda la ger-manor de l'antiga cavalleria.

—Però aquest cavaller que ara

•s/es de Sant Joan a Menonu, unu tuíhi r*

veiem, bornant com un pesonatge deTirant lo Blanc, aquest home colrai ticpell, que fa avançar el cavall entre lagentada, que el manté amb les potesfent molinet per damunt dels cap->.aquest cavaller fa de pagès?

—És un pagès —diu rient en Salo.com si li preguntés si Sant Joan és SantJoan.

Jo he perdut el compte dels cava-llers que càragolegen pel born. pelscarrers estrets, per la plaça, em sem-blen una munior, em sembla que tro-baré cavalcades per tot arreu. Peròaixò és imaginació meva de pesonaforana, de noia de pis barceloní. Peranar no sé a on hem de travessar laplaça, plena de cavalls i cavallers queespeen l'hora justa per començar ladesfilada, per dirigir-se al pla i demos-trar com cada any la destresa per en-certar amb la llança la petita anella.

—Jo no passo, dic.—Es clar que sí-—em diu en Salo. i

m'agafa de la mà i pasem entre uncavall que esbufega, un altre que facapada verssllesoa, un altre que giraen rodó dins el petit espai que li toca. 1en Salo saluda el cavaller i acaricia elfront lluent del cavall i penso en lacançó popular que Marian Aguillò vaqualificar de cavalleresques:

Moncavall roig,estellatde les quatre potes blanques.Des de dalt d'una finestra uns in-

fants ens llencen avellanes a grapats icriden:

—Bon Sant Joan, l'àvia!Vet aquí la màgia del Sant Joan ciu-

tadellenc, totes les portes obertes,tota la gent al carer, entrem en elmónpermissiu de la festa. Tothom és amic.tothom se saluda. Això et fa compren-dre per què la cavalleria del Sant Joanciutadellenc és un joc, és un ritu. El

poble sap, comho saben els infantsquan juguen, que la representació queprotagonitzen no és la realitat, preci-sament perquè és representació.

En Salo somriu amb els meus co-

mentaris, ell que en sap tant de jocs.—Tot és un joc de forces —diu—

l'aristocràcia de Ciutadella és cons-cient que ha perdut el seu poder, peròno vol perdre el seu prestigi. I per aixòhi ha qui defensa el protocol i no se'nvol apartar ni una engruna. Peròaquest ritual procuren no perdre'l.L'atlot Salort, el caixer senyor, és adir el senyor de la festa, ha estat edu-cat lluny de'Ciutadella, en un col·legide frares, que l'han ensenyat a ratllaren castellà, i ha après a muntar en unaescola d'equitació barcelonina. Peròavui s'ha revesit del seu papec de se-nyor d'hisendes, i ell i cavall s'hanguarnit amb els arreus dels seus avant-passats, i ha fet la invitació en catalàde Ciutadella, una mica indecís, per-què no en té massa el costum.

—I com expliques tu que aquest ri-tual, que sembla una ironia del móncavalleresc persisteixi a-Ciutadella ienlloc més?

—Vés a saber—KIÍU en Salo—. Pot-ser perquè Ciutadella ha estat una ciu-tat petita i tancada, durant molts se-gles arribavesa l'illa pel port de Maó illavrs havies de fer tres hores de cavallper arribar a ca teva.

—Amb tot, els ciutadallencs tambées van espavilar per fer diner. Les sa-bates ciutadcllcnques són famoses almón.

En Salo m'explica la història del seuavi, el sabater que va començar a ex-portar, que va muntar una fàbrica, que"des d'aquesta petita illa, tan suau, deverds tendres va pensar que la fortunali havia de venir d'Europa.

AI pla, hem vist córrer l'ensortilla.I, el que més m'ha impressionat és lacursa al galop dels dos cvalls amb elscavallers abraçats, com si establissimper damunt de la competivitat, la sa-grada germanor de l'ordre de cavalle-ria, que tan bé va explicar aquell altregran illenc, en Ramon Llull. •

Llibres PEREANGUERA

Cristians pel socialisme al 1980.Ed. Lata. 73 ps.

Un programa d'actuació pel futur i una rigorosa anàlisi de la pròpiaideologia, més que no pas una valoració històrica de la integració delscristians dins del socialisme a casa nostra i cl món. Un document interessantper a comprendre millor l'evolució de la part progressista del catolicisme.

Recull de quaranta poemes, presentat per M.A. Capmany, d'autorsFONOLL, CELDONI: Cançó- catalans de totes les èpoques, amb la música que hi ha posat i canta C. Fonoll,

il·lustrat per L. Miquel. Amb aquesta edició Fonoll completa la seva tasca dedivulgació d'alguns dels més reixits poemes catalans des de G. de Pròixitafins a M. Mercè Marçal.

ner groc. Ed. la Magrana. Lamagrana, 18. 147 ps.

BALAGUER, MARTA: EnJaumet de les Xanques. Pubica-cions Abadia de Montserrat.Llibres del sol i de la lluna, 6.28

jxs.n. _ _ _

Un llibre acuradíssimament imprès, comtots els de la col·lecció, ambuna història ingènua i graciosa, dinte la tònica de la narrativa tradicional,il·lustrada amb molta traça per la mateixa autora.

L'ofici de pintar a l'època romà-nica. Ed. Blume. Els camins del'art a Catalunya, 1.58 ps.

Llibre realitzat conjuntament per un notable grup d'estudiosos i peda-gogs í il·lustradors, on de forma planera i didàctica s'explica als infants elmarc històric, la tècnica i el per què de les pintures romàniques, el seusignificat, el sistema per a salvar-les i una útil orientació per a la visita delmuseu d'art de Catalunya.

T A R A w r - u n P A T R i n A • ^n " ' b r e a m b ^ ^ polèmic per establir les bases pera un debat sobre laUAtJAlNCHU, rAlKlL · lA: j j t e r a t u r a catalana através de les opinions de 8 persones més o menysCultura rima amb confitura, representatives. El resultat és un aiguabarreig desigual on al costat de l'anà-Ed. 62. L'escorpí , 42. 153 ps. lisí suggerent s'apleguen vulgaritats.

VICENS ANTÒNIA* Primera ^ n c o n i u n t . ^e c ° n t e s presentats per M.A. Capmany, presidits per unpfiw, • ' VA x>f tt t> *v« 11« element gairebé comú de frustració i de mort, ambientat en una societatcomunió, t a . M O U . Kaixa, i i s . p c t i l a { c k ) S a Els contes hàbilment construïts demostren les dots narratives118 p s . %

petitade la seva autora.

41

Cultura en joc JOSEP MaCARANDFXL

País de renaixença

L'esparver d'edicions 7x7, de Bar-celona, acaba de sortir al carrer ambcinc volums destinats als adolescents:«El Castells dels Càrpats» de JulesVerne. en traducció M. Antònia Oli-ver: «El Corsari negre», d'Emili Sal-gari, que no he pogut veure: «Vint MilLlegües de Viatge SHbmarí», de JulesVerne. en dos volums, i traducció deJaume Creus: «Huckleberry Finn». deMark Twain, traducció de Joan Font-cuberta. i «La crida del bosc», de JackLondon'. traduït per Antoni Rovira iVirgili.

Sobre la programació, sobre la líniaeditorial, poc és el que puc dir: la tra-dicional programació de llibres desti-nats als adolescents, amb cap novetat.Però això no és un retret, com no ho ésque a les escoles es continuí ense-nyant la cultura grega i medieval, o lahistòria de Pere UI i de 1*11 de setem-bre. Fou sens dubte mèrit d'aquests ialtres escriptors l'haver aconsseguitd'immortalitzar-se en el redós de lacultura juvenil, malgrat no fos el seupropòsit primordial comunicaria sevacreació a l'adolescència, sinó'a tots elspúblics sense distinció d'edats. Quel'esoerver es dirigeix als adolescentsho demostra, si els cinc títols no sónsuficients per fer-ho, el fet que cada undels llibres inclou una darrera pàginaen la qual es diu «Retalla aquest full iporta'l a la seva escola».

Tampoc no hi ha molt a dir sobre elsllibres en ells mateixos. Se n'ha parlati escrit tant sobre cada un dels seusautors i sobre aquestes obres clàssi-ques, que jo gosaria afegir ni un mot atanta literatura secundària. Més inte-ressant em sembla subratllar el fet quel'editorial 7x7 hagi triat uns traduc-tors, la professionalitat dels quals estàfora de tot dubte, i això sí que és d'a-grair, car massa sovint hem vist com

JOSEP M. CARANDELL

l'adolescència és denigrada pels ob-jectes culturals, sense la més mínimaqualitat, que se li ofereixen.

Jo no he sigut mai partidari que al'adolescència se li proposin aquest oaltres llibres, perquè crec, per unabanda,I que són els adolescents els quihan de triarà partir d'una oferta cultu-ral molt àmplia, i perquè, com he ditabans, no crec que aquestes obres si-guin adequades per a la joventut peròno pels grans i. la insistència en donarsempre als noi i noies aquesta mena dellibres suposa inevitablement que nosón lectura adient per totes les edats.Hi ha. de tota manera, un motiu percontinuar oferint les obres de London.Twain. Verne, Stevenson. e t c alsadolescents, i és perquè aquests au-tors constitueixen un dels trets de lasubcultura d'aquesta edat, com ho sóncerts jocs i certs costums, i també per-què aquests llibres han demostrat pos-seir un llenguatge prou planerl peròprou ric. per ser ben compresos pelsjoves i. això. amb guany cultural per aells.

De fet. la política, malgrat sigui co-mercial, de 7x7, té uns objectius cul-turals evidents —com ho demostra lapersonalitat dels traductor?;— que calconèixer i potenciar. El català no solsarribarà a la normalització mitjançantel seu ensenyament a les escoles, sinótambé a través d'una literatura que.atractiva en si mateixa, acostumi elsescolars a llegir. Robert Saladrigas hainsistit amb molta freqüència sobre lanecessitat de crear una literatura deconsum —inclòs el consum més man-cat de qualitat— per tal que el catalàs'obri camí. i. auxí. el nostre novel-lista i crític, aconsella fer llibres delladres i serenos. novel·las rosa i pro-ductes lleugers per als infants, com elpúblic obté en castellà o en qualsevol

altre idioma normalitzat. El que diuSaladrigas és una aberració, peròtambé és aberrant la situació del catalài de la cultura catalana, i això explicaque ell «s'embruti les mans» amb clpropòsit noble de multiplicar els elec-tors en la nostra llengua.

Ens trobem en una situació culturali social prou feble com per haver decaure en totes les contradiccions. Unhom tot rebutjar visceralment o racio-nalment la societat de consum, idefensar-la com a mal menor, com acondició prèvia de normalitat. Catalu-nya és ün oaís de renaixença. Cadamatí ha de néixer de nou, i això propi-cia tota mena d'idealismes que con-trasten amb la dura realitat. El nostrepaís és un ésser estrany, de cos \cllrostre de nadó. Aquests llibres anticsdirigits als adolescents, que públicL'esparver, són un signe exacte de lanostra posició contradictòria. Socictat renaixentista, en el sentit menyhistòric de l'adjectiu. A l'estrena de«Un lloc entre els morts», de ManrAurèlia Capmany, vaig haver de senti—més que pensar—el mateix: un joveentre vells, els somnis d'un jove entreparets i costums envellides. Tan aviatpodem compenetrar-nos amb la \i\cntura escèpticament realista d'un Plaamb els versos de mort d'un Espnucom podem escoltar amb satisfacció wpromesa més irrealista d'un polític d'un jove escriptor sense experiència.

Quan aquests dies d'un estiu sen cconvicció vetllo el meu oncle que mof

i em sembla increïble però inevitableque la vida humana acabi d'una ma-nera tan terrible, i veig com el seu cosvell i desfet porta els mateixos bol-quers dels nadors. penso estranyat..-

Josep Maria CarandcH

42

OFERTES

Nota estudiant de BUP s'ofereixpe* a fer canguros. Truqueu al T.?26 79 091 demaneu per Montse-rrat

NOU 20 inri l'oftrtix ptr • qualst-1* trtbtll qui tttigui tn contacten i Infants i Puariculture. T i r tM T.31193 Bl STOP L'HORA. Rif. 8 1 .

M% IB anys par consulti matga owslif només mitins (Batxilltnt BUPi COLí). Sou • coffvtnir. Truqutu d* 9i 12 2494538 Nó/ia o escriviu •S W L'HORA. Rtf. 48.

aJvtlt urtvtrehiri 3ir din-

Uteandat an Rloaofia i Ua-

. i » datstt particular* d*EQB i

. bcrfvta STOP L'HORA Rtf. 7 1 .

Tafcríwlsta amb uptrièflda a'oft-* « . Sou a convanir. Truquau3 " ' 898 Mtria o «ertviu i STOP«CRARal 98.

6rrfita amb 7 any» íaxptriènda^ T. 308 72 15oascriYlua

L'HORA, Rai. 68.

noia 18 anys par a guar-* * * can compttrt dt putricuttura• " • wwtnlr. Troooau a Baa T.?J*3188totaidiaoascrivluSTOPW R FW. 5 a

noi i s anys amb cenaixa-• » » català atoft par a administra-* . També a l tm kirm «ot ctlgol et-'* • ••crft Zoaj Broaa I comarca, Es-

U _ l STOP L'Han. M. 70.

M Patologia amb axat-

•rottsaianal an Escolar I CHrú-

• * « • * * • par • comabtar jornada

• * B < · a compartir dasattx amb ai-

* * prafatatowW T a M f . 3 8 8 0 0 5 8 o

* » L'HORA Rtf. 74.

da 22 anyt amb^ actBafeMBt aanaa «aína. sffft* m al | M siaai M bnporta al o i* <wplaçàmtiita. Trvtnao ala na-

taL 7 6 1 3 1 1 6 o « o W u a98.

fívàva da 3ar. da Mtdtdna* ' · í i r *à par conwftt mèdica • asm-* J « - Par nftrandaa tnjqvau al TaL• W 1 7 8 7 0 Btcrhfe a STOP L'HORA* • 103.

COMPRES

Compro tots als discos dt BOBI La-pottta, cantant francès ja mort i mas-trt (Tan 6. BRASSENS. Etcriviu STOPL'HORA. Rtf. 88 indicant adraet o ta-lafon. Contttttré tothom.

Compraria núm. 0 da L'AVENÇ i di-vtrsos númaros atrtssats da HISTO-RIA 16. Truquau al 308 05 86 da 8 a10 dal vaspre. Santi. STOP L'HORA.Rtf. 101.

Compraria Roulotta an bon attst. Pati-ts, da duts placas. Imprtidndibla ta-tigui totaimtnt paotdt pal stu pròpia-tari. Pago al comptat Escriviu STOPL'HORA Rtf. 105.

Vtndt par mill moto Buttaco Mt-trallt GTS nora (4.000 km.). Prtu125.000 ptaa. Comptst. STOP L'HO-RA. Rrf. 4 1 .

Grandiosa torre tipus u l t t . Zona Pont

ds Vallctrca. Suparflda parctlJa 510

m2. adifid 1.000 m2. Façana a 2 ca-

rrera. 3 plantas més sotarrsni. Carat»

ga. Jardí ampli amb plidna. Aire

acondidontU Ptrqutt Preu 18 m.

Sanst sotarranl, 13 m. Condldons s

convtnir. Informtdó o vititas. T.

213 57 08 matins. Sra. Núria.

STOP L'HORA. Rtf. 8 1 .

A Comtlli vanc o llooo local com-post ptr tanda (50 m1.) I tòtan(450 m*.) nma cèntrica c/. EdutrdoGibart junt Eduardo Oavi. Trucar T.377 01 38 o tscriviu STOP L'HORA.Rtf. 48.

L'HORAPETITS ANUNCISL'HORA DE CATALUNYA ha eraat aquatta nova aaceló da pattta

anuncia oom a aarvai al* nottraa factor», an al qual •'Inolou·n ofartaa Idamandaa da traball, oompraa I vandaa Intarcanvft, atc. L M ofartaa I

damandaa da traball aaran orttuTtaa I podran oaudlr d'un aapal an oadacas. En ala aftraa O M O I al prau aari da tiaa oanfa (300) paaattaa par

atpai. tn a» anuncia ni aniran forçoaamant al n.* da taM. o da rafaraneiada raaunolant.

hO ES MANTINDRÀ CORRESPONDÈNCIA DES D'AQUESTAREDACCIÓ

Laa Insardona afaetuadaa daada la nottra radacelò aann abonadaa alcomptat, la* Intardona fataa par eorrèu aniran acompanyada» par taló o laquantitat da paaaataa an aagalla da oorraua.

VENDES

Venc una tenda, model DA-KAR 4, Marca André Jamet. Quasinova i molt bé de preu. Truque altólèfon 218 3 1 4 6 a partir de tes 7del vespre o escmui STOP L'HO-RA Rpf 106 _ _ _ _ _

Vaac fotocopiadora Canoa 6 4 0 0amb dos asr> partntta (vaJer orta.7M.OO0 ptaaj lar 600.000 atot,ptfamant a com·nir. T. 217 0 8 1 8 .OostèotC NtBOtt ntl. 54.

Vtnda ttttrra B*t>tharmh. mod. 318OS. r t n . fatsí nevi, par 10.000ptat. TL 803 60 39 o atowia a STOPL'HORA rW. 85.

Lfit net mttill cromat Puja I baixaacdonat pala pwt. Vtndria par. 84)00ptaa. Sra. UtmL T l 220 63 70 i \ 1 a1 STOP L'HORA Rtf. 80.

Es van parcafJa 18.000 ptms2 iEspingOts dt Uobrtgtt prea a convt-nir. T. St. Toms 3713618. STOP L'-HORA. Rtf. 4S.

Vanc 2 botaaatt t*pistdtt « bon » •tat Molt bé d t p r t t t . T . 2 1 1 0 5 66.STOP L'HORA. Rtf. nfim. 78.

Vanc biddtta dt carreras marcaZaes-Camptfnolo. an bon at iat Pretitrentt mil ptttttts. Estnvht a STOPL'HORA m 102 o taltfontu al7982802 da Mataró (Barofona) dadifhms a tfvtndres dt 2 a 4 i dt 20a 24 nores.

Vanc una tanda, tipua xalat marcaAndré Jsmtt dt 4-5 pitets amb unasuparflda da 12 m1, smb cIMng» I unaspti ptr a cuina. Quasi nova i mortsé da preu. Truqutu t l talèfon803 6 0 3 8 d'Igualada o ascrivlu aSTOP L'HORA Rtf. 104.

DEMANDES

LLOGUERS

Ptgtrfa fins 16.000 ptsaattt da llo-gutr mtnsuat pts »na Eixampla.Escriviu a STOP L'HORA, Rtf. 37.

D/VERSOS

Ctfrtre dt reladò sodal i matrimo-nial ptr a ptrsonts solts i stpartdts.Ctrqui la ttva parella. Mèdma strio-shat Carrer Ecua.der núm. 63, tntrt-so l4 . *B -29T . 322 45 62. STOP L'-HORA Rtf. 100.

43

Cinema

Cap on vael cinema?ANTONI KIRCHNER

Bona pregunta per fer-se just en elmoment en què la temporada d'estiuestà deixant les cartelleres d'estrenaen mans de les reposicions. O sigui, enel moment en què no hi ha pel·lículesnoves que condicionin una actualitatque comentar o discutir.

Vull dir que, quan es produeixenaquestes baixades de tensió, quan nohi ha tema impossat per l'actualitatcomences a regirar dins les carpetes,míres dins dels calaixos i en surt eltema de l'estiu. En realitat el que surtés el tema que sempre podries tractarperò que no ho pots fer mai perquèn'hi ha d'algres que t'exigeixen unaurgència a la qual no pots negar-te.

I parlar del futur del cinema no ésuna manera de cobrir un espai d'estiu,sinó recuperar un moment de tranquil-litat per poder-ho fer.

Tinc damunt de la tula un catàlegd'una empresa del país que es dedica avendre i llogar videocasettes. Es a dir.ven í lloga pel·lícules cinematogràfi-ques traspassades en videocassette.El primer títol et costa 9.000 ptes. i sivols utilitzar el mateix sistema que esfeia abans (no sé si encara es fa) delloguer de llibres en les «bibliotequescirculants», cada cop que canvies depel·lícula et costa 1.000 ptes. De mo-ment el catàleg inclou 100 títols.

Més encara, damunt la taula, totjust al costat d'aquest catàleg, tinc unarevista professional del cinema fran-cès en la qual s'inclou una relació de800 (sí, vuit-cents) títols de pel·lículesgravades en video.

Voleu saber alguns d'aquest títols?Bé, doncs hi podeu trobar un «Alexan-der NewskU, «La belle et la Bète»,«Citizen Kane», «L'Imperi dels sen-tits», «King Kong», «Rio Grande»,«El rey y yo», «Espartaco». «jTora!,jTora!, jTora!», molt de cinema fran-cès, com es lògic, i molts títols eròticsi fins i tot pornogràfics.

No és la primera vegada que trac-tem en aquestes pàgines del fenomendel videocassettei ja us anuncio que

El video, les pel·lícules en llaunes, faran ben aviat una durissima competència aicinema.

aquesta no serà la darrera. Cada copmés s'està introduint el video anivellsubprofessional. El sistema VHS (Vi-deo House System) o el sistema BE-TAM AX és a la gravació videomagnè-tica el que el cassette va suposar per lacinta magnetofònica. Els qui seguei-xen aquest fenomen des d'un punt devista professional em diuen que ja hihan 7.000 aparells arreu de Catalunya.Aquestes ja són xifres que comencen aresultar impressionants.

Si un parell d'amics adquireixen unsaparells de video les possibilitats quetenen a les seves mans es multipli-quen. Poden fer còpies i canviar-semútuament el material gravat i poden,atenció, copiar tot el material que aracomença a llogar-se. És fàcil imaginarque molt aviat —vull dir no menystard d'un any—ja començarem a tenirun mercat paral·lel i un mercat negrede còpies de pel·lícules en cassette devideo.

I el cinema? Què se*n farà del ci-nema?

El cinema haurà de restructurar debell nou les seves fórmules comer-cials. Fins ara, cada cop que es plante-gen aquest problemes la solució que esdóna és dir: quedaran tan sols lesgrans superproduccions a exhibir ensales molt grans, o sigui produir es-pectacles monumentals als quals la te-levisió no hi pugui tenir accés per la

seva pròpia naturalesa i per les carac-terístiques de transmissió de les imat-ges en unes pantalles reduïdes (permés que les engrandeixin), i quedaranles obres d'avantguarda, el cinemad'autor, que es podrà veure en les sa-les petites i a les quals la televisió tam-poc hi donarà massa importància per-què al cap i a la fi són obres minonta-ries.

Aquesta és l'única resposta que oh-tenim cada cop que plantegem el pn>-blema del futur del cinema en compe-tició amb la televisió i el video. _tlsprofessionals, els industrials del cine.estan dormint. No sembla que sen a-donin que un dia o altre acabaran pro-duint i dirigint per les grans compa-nyies de distribució de videocasset-tes. •

BARRESTAURANT

D'OSESPECIALITAT EN:

MENJARS CASOLANS. MENÚS

I SERVEIS A LA CARTA.

BARCELONA

44

satisfet, fuxitiu impenitent, Jeroni viu prop de nosaltres >

fcatre

JeroniCampdepadrós,un llocen l'escena

BARTOMEUS

i Jeroni Campdepadrós i Jansana* va convertir, sense que Ma Aurèlia4?'g com, en personatge pel seu•'*npte (i, segons la seva creadora ex-'< prescindint de la novel·la que el

^ n i a ) , és possible que ara Jeroni^pdepadrós i Jansana es conver-iïXl· tal vegada també pel seu

Pte, en personatge de referència* a l'escena. Sabent o no sabentm.S< "Un lloc entre els morts», novel-

^ es la biografia d'un poeta apassio-*l * apassionant. Un lloc entre els

**. obra de teatre , és la narració* « història d'un personatge, poeta5^«»ionat i apassionant, a qui es res-*eH!a a dalt i a baix de l'escenari.

^ Jeroni Campdepadrós és un per-^ i g e de novel·la caracteritzat per

mena de no ser-hi, aquest Jeroni^Pdepadrós d'ara és tan present i^ i tan preocupant per a

tots (per a Ma Aurèlia, per a nosaltresi, segons diuen, pels mateixos direc-tors del muntatge), que sembla quesense la seva assistència l'espectacleno hauria pogut començar.

El perill era que Ma Aurèlia haviallegit la novel·la. La reivindicació deJeroni, però, devia ser enèrgica: fer-seun lloc en l'escena.

«Llibertí insatisfet, fugitiu impeni-tent, Jeroni viu prop de nosaltres, desd'un Hoc entre els morts, mentre almateix escenari actuen, parlen, es ba-rallen, l'estimen i l'odien, els seus, elseu pare, la seva dona, les sevesamants, el seu amic, company de lluitai antagonista*. Així parla del poeta quiel va inventar, i d'aquesta manera re-fereix el joc qui l'ha pujat a l'escenari.A partir d'aquí, el muntatge va expli-cant la història del protagonista. Per-què, tot i que l'obra amaga un cert aireautobiogràfic, el protagonista deixaals altres la narració; el que ell fa. migen la llum mig en l'ombra, és explicar-se, justificar-se, i fer de contrapunt itestimoni. Sempre en primer termeperò mai dins l'acció. Aquesta és lasolució escènica que s'ha decidit per aun argument concebut inicialmentcom a novel·la. Es comprèn, doncs,que es parli d'una obra nova. encaraque s'hagi inspirat en un text antic. Hiha tot el dret a fer-ho, perquè la re-creació és gairebé absoluta. I penso,d'altra banda, que en aquesta recrea-ció, Ma Aurèlia, respectuosa amb els*

Astrologia

La influènciaen les malaltiesESTEVE CARBÓ

Les múltiples aplicacions socials del'Astrologia, permet estudiar les in-fluències astrals en la constitució fí-sica i mental de la salut humana. Exis-teix un variat mac de possibilitats perenfocar tots els esdeveniments i ca-racterístiques que cnvltcn la salut hu-mana.Tenim influències Astrals en el cos fí-sic?

Els antics ja varen donar atribu-cions Zodiacals a les parts del coshumà. (fig. I).

A més es del tot evident que elsplanetes exigeixen una acció fisiolò-gica en Ics diferents parts del cos.

Així per veure l'energia, encara quea vegades porti a una acció excessiva,cal veure els trànsits i Ic situació dinsel Tema Natal del planeta Mart. Lainfluència de Saturn és contrària alprecedent, deprimeix i dóna estatsanèmies; tendeix a paralitzar, a re-duir, a atrofiar, i adhuic pot donar labase per malalties posteriors de tipuscrònic i llarg procés.

Mercuri per la seva banda regeix elsistema nerviós:

La Lluna: les funcions digestives ieliminatòries.

Júpiter: la circulació arterial i lesfuncions hepàtiques.

Urà: La glàndula de la hipòflsi (se-creció interna), ctc...

En definitiva l'examen astrològicpot ser comparat a l'examen radiogrà-fic, detactant si cal les causes profun-des pels símptomes exteriors d'unquadre clínic.

El Tema Natal dóna una idea exactade la constitució i vitalitat d'un indi-vidu, de la seva resistència i les sevesfuncions orgàniques. Circulació san-guínia. Sistema Respiratori. Nervis.Etc.

També indica els punts febles del'organisme, les lesions, les tares he-reditàries, les predisposicions a deter-minades malalties. I si cal es podenpreveure determinats esdeveniments—com tasca preventiva— dels riscsaccidentals, intervencions quirúrgi-ques, etc.

45

orígens i amb ella mateixa, no cau eninútils auto-reverències.

Feta, com s'ha dit, amb la idea degran espectacle. Un lloc entre elsmorts era una obra perillosa per laseva pròpia densitat. Som davantd'uns pesonatges que només tenen raóde ser quan s'han atrapat dins d'uncontext històric i social molt determi-nat. Les seves actituds no obeeixen amotivacions abstractes ni exactamentfilosòfiques, sinó que venen provoca-des per situacions violentament con-cretes. Jeroni Campdepadrós neix gai-rebé amb el «Rebombori del pa» i moramb la pesta de 1821. Entre un i ,-ltreesdeveniment, el país passa per allòque se'n diu un període difícil. Alesho-res, la situació social dels personatgesfa que en l'obra hi bateguin totes lescontradiccions, crisis, antagonismes itics d'una societat catalana burgesaque viu moments de desconcert i queno sap ben bé què pot esperar. Lesmisèries són a flor de pell i és llavorsquan el paper de l'heroi romàntic,enyoradís, rebel i idealista es fa mésexòtic.

Plantejada amb un rigor extraordi-nari per Josep Montanyès i Just Sega-rra, un pensa que Un Hoc entre elsmorts és al mig d'un immens desafia-ment. Si no som en un món cultural-ment mort, tot fa creure que en senti-rem a parlar.»

Música

ESPORTS

JOGUINESESPORTS

ROSELLÓ. 370T. 257 63 93

BARCELONA-13

Lapersonalitatd'OvidiMontllor

JORDI GARCIA SOLER

Quan encara és recent el record delseguit de recitals que l'Ovidi Montllorrealitzà al teatre Romea de Barcelonaper presentar-nos el seu nou i tan es-perat àlbum discogràfic, 4.02.42. araaquest acaba de sortit al carer. Val adir que en aquest cas l'espera no haestat endebades, perquè és una de lesobres més ineressants i completes dela ja ben abundosa producció disco-gràfica de l'Ovidi Montllor, i ho ésprecisament perquè és un reflex pati-cularment fidel de la singular perso-naitat humana i artística del cantautoralcoià.

Aquest caràcter eminentment per-sonal del disc ve definit a pel mateixtítol de l'àlbum, puix que 4.02.42 no téres d'enigmàtic: és la data de naixe-ment d'Ovidi Montllor. Aquest caràc-ter eminentment personal és tambémolt clar si hom estudia les autories deles diverses cançons aplegades al disc:Balada del pas del món. Història d'A,Cançó per a dues guitarres i un amor.Tot esperant Ulisses. Culminació.Tragèdia a dia i, per bé que amb lacol·laboració de Toti Soler, tambéCues d'estels i Baralla de ta vida i jo,són composicions de l'autoria perso-nal d'Ovidi Montllor. i únicamentdues de les cançons d'aquest disc —M'aclame a tu i Un homerepateix...— estan basaes en musica-cions de sengles poemes de VicentAndrés Estellés i Joan Brossa, respec-tivament. Això dóna un to força singu-lar a Pobra, en el decurs de l'audicióatenta de la qual hom redescobreixamb facilitat l'afany eminentment vi-talista de l'Ovidi Montllor. un afany alqual es lliura esperançadament o de-

"4.02.42". obra personal i inttmtstu d (>vidi Montllor.

sesperançadament, però sempre ambuna gran càrrega crítica, a voltes irò-nica i fins i tot sarcàstica, però sempretraspuant a la vegada una dosi no gensdesdenyable de tendresa i, per estranyque pugui semblar, també d'aciili>a.en una mescla ben suggerent i que haestat sempre un altre dels trets carac-terístics de l'Ovidi Montllor.

Tot i que el cantautor alcoià destacade manera molt especial a les se\esactuacions públiques mercèsa les se-ves a bastament conegudes capacitatsinterpretatives —no endebades elsseus orígens artístics foren precisa-ment teatrals, i posteriorment ha de-mostrat la seva gran categoria com ac-tor al cinema, al teatre i a la televisió—, val a dir que 4.02.42 no ens fa enyorargens ni mica aquestes capacitats inter-pretatives, perquè com a tal producciódiscogràfica posseeix entitat pròpia ité un pes específic realment molt nota-ble. Cal destacar en aquest sentit l'ex-cel·lent treball realitzat per Toti Soler.Enric Esteve i Toni Xuclà pel que faals arranjaments instrumentals, ai*»com unes interpretacions molt acura-des i sempre al servei de les composi-cions musicals i poètiques.

Potser la més personal de totes lesobres que confegeixen la seva benabundosa producció discogràfica.4.02.42 és, sens dubte, la més personalcreació de l'Ovidi Montllor. Es la rnc*definitòria del seu tarannà vitalistapersonal, la que expressa amb majorexactitud i fidelitat tot un món perso*nalíssim i a la vegada obert a una di-mensió comunitària, col·lectiva, arre-lada pregonament en una situació his-tòria concreta, però sense un caràcterconjuntura!. •

46

EXPEDICIÓ CATALANA A L'ALGUERdel 29 de juliol al 5 d'agost

Sortida el dimarts dia 29 de juliol envol directe a l'Alguer.

Tornada el dimarts 5 d'agost en voldirecte a Barcelona.

S'organitzaran diverses soritidesfacultatives per a poder conèixer Pillade Sardenya.

Podreu participar en els diversosactes que s'organitzaran per als expe-dicionaris: debats, recitals de cançó,concerts, sopar de germanor, recep-ció a l'Ajuntament, etc.

Aprofiteu uns dies de les vostresvacances pera conèixer el «país catalàde Sardenya».. Possibilitat de pagament a terminis.

Per a més informació dirigiu-vos aXarxa Cultural, carrer Ample, 35 (Pa-lau Mornau), tel. 35 10 11.

US ESPEREM!

Encreuats ntun. 6 6 JORDI FORTUNY

HORITZONTALS: 1. El sofre les ha sofertes tota lav|da. - 2. Acompanya perfectament les galetes. - 3. Hidrò-xid de ferro vermellós que es forma dins de l'ou. Com had'estar el cafè per posar-lo a la cafetera, al revés. - 4. Quepresagien desgràcies per les esquerres. - 5. Li encanta nofer res, al revés. Després de menjar tant com vulguis. - 6.L'as d'oros per exemple, al revés. Fa el be i se'n fotinjuriosarnent. - 7. A qualsevol casa i a qualsevol cosa. Notenen iniciatives, al revés. - 8. Destaca per la seva ruque-ria. Quasi deu centúries. Vocal. Consonant. -9.5480845.Ni meves ni seves. - 10. Vocal. Trets que només existei-xen en el pensament. -11. Corrent natural d'aigua conta-minada, al revés. Si l'agafeu es com si agaféssiu unamona.

VERTICALS: I. Consonant. Vocal. Fruit d'un arbretropical que cau quan és madur. - 2. Tassa de most em-prada per condimentar carn. Vocal. - 3. Cada vint segons.Aquell tabac que tant s'ensuma, al revés. - 4. Sempredeixen rest al dividir-los per dos. Del llibre. - 5. Ticspropis del clima. - 6. Fonèticamentfa joc amb el martellpero no és veritat. Gos que no diu res però té les camesben desenvolupades. - 7. Consonant. La mateixa repe-tida. Una altra. Al bell mig de la carga. - 8. Pagà un serveia la tribu. Part de la marea que no és en el mar. - 9.Taqueta produïda per un pet. La mateixa consonant queheu repetit abans però encara més repetida. -10. Profueixenergia bona, bonica i barata, al revés. Els divendres esmengen tendres. - 1 . Una casa de pagès ben desgavellada.

A23l\56?8<?AOM

4 z 3

~4

4

-

5

-

6n--•-

'+ enjz

í-10

i4-1

i

Frr11H

SOLUCIÓ ALS ENCREUATS 65

HORITZONTALS: I. Gustos. Malves. - 2. Narcòtic.esA. - 3. Lima. Orifici. -4 . Cantonada. An. - 5 . Òrgan. M.Rire. -6 . Trio. Debutant. - 7. Analfabets. -8 . Atila. - 9. L.

VERTICALS: I. G. L. Ta. - 2. Unicorn. - 3. Samària. -4. Tràngol. - 5. Oc. Ta.Fa. - 6. So. Ondat. - 7. Ton. Ebi. -8. Mirambell. - 9. Àcid. UTA. -10. L. Farts. - I I . Vei. la. -12. Escarn. -13. Sainet.

47

Informació sobre rexercici 1979 aprovat a l'Assemblea General del 19 de juny de 1980

. Aquests sónels nostres comptes

>QUESTHAESTATELNOSTRE CREIXEMENTEl 1979 els recursos confiats aLa Caixa assoliren 479.411milions, amb un increment del2 1 . 9 9 * . Aquesta taxa decreixement és superior a lamitjana de tes obtingudes per laresta de les Caixes de Catalunya id'Espanya.

Crèdits i efectes

Valors mobiliaris

Immobles

230.199151.07476.702

AiTOTAL 457.975El total de crèdits concedits el1979 ha estat de 71.079 milions.D'aquest import, el 4 0 * ha estattotalment gestionat per lesnostres oficines prosseguint enaquest sentit el nostre esforç dedescentralització.

A-.QUESTAESLANOSTRA SOLIDESAEl 1979 el coeficient de garantias'ha situat en un 1 3 * . Aquestcoeficient ès un dels rnès elevatsde tot el sistema financerespanyol.

wQUESTA HA ESTATLA NOSTRA ACTIVITAT . _INVERSORAL'evolució de la inversió assoliel 1979 els següents imports(en milions de pessetes):

.QUESTHAESTATELNOSTRE EXCEDENTL'excedent de rexercici ha estatde 4.505 milions.L'esmentat excedent hom fhaobtingut desprès de destinar1.554 milions a la provisió per ales insolvències i pèrdues de lacartera de valors.L'excedent s'ha distribuït(en milions de pessetes):

Obra Social 2.100

LQUESTA HA ESTAT LANOSTRA EXPANSIÓEl 1979 ens hem fusionat amb laCaixa d'Estalvis i Mont de Pietatde Lleida.La Caixa ha continuat la sevapolítica de creació de nous llocsde treball. En els darrers 5 anyss'han incorporat 2.171 persones,762 de les quals durant l'any1979. .Hom ha incrementat la nostraxarxa d'oficines en 79, de lesquals 27 provenen de laintegració amb la Caixa d'Estalvisi Mont de Pietat de Lleida, assolinta la fi de l'àny el nombre de 626.

Reserves

Previsió impostos

1.705700

Distribució de la Inversió de la Caixa (en percentatges)

HABITATGE 29% ^ ~i ^ ^ SECTOR PÚBLIC 16 %

AGRICULTURA 5"S

COMERÇ IPARTICULARS 10 %

ALTRES 13*»

jfxQUESTAÉSLANOSTRA OBRA SOCIAL2.092 milions aplicats a TObraSocial durant el 1979.Aprovats 2.171 milions per al1980.

Obra social per a la Vellesa35 clubs diürns "L'esplai", amb21.352 associats.Cafedra de Gerontologia.Escola d'Animació Sóckxultural.

Obra cultural113 Biblioteques Públiques

6 Biblioteques especialitzades27 Cases de Cultura i Sales

d" ExposicionsCentre Cultural "Caixa dePensions".Programa "Dinamització Culturala les Biblioteques de la Caixa"en 96 poblacions.Programa "Culturalia" en 30pobiadons.

Obra Infantil i EscolarPrograma cultural "La Caixa a les

Escoles": 336.588 escolarsinscrits.Beques per a estudis cTE.G.B.,B.U.P. i Estudis Universitaris.

Obra d'Ajuda a MinusvàlidsCentre Educatiu de Sords"Verge de Montserrat"Aula experimental de nens cecs.Residència de cegues"Santa Llúcia" a Torrebonica.Programa d'integració de nenssords a l'escolaritat normal.II Jornades d'estudi sobrel'educació del deficient sensorial.

Obra Social AgrícolaColònia Agrícola de Torrebonica.Programa: "Activitats al servei dela Pagesia"83 camps experimentals.34 oficines d'assessorament.Jornades Agràries de lescomarques de Ponent (Lleida).

Obra SanitàriaInstitut de Santa Madrona.Clínica de Santa Madrona:17.579 allotjaments atesos.Escola Universitàriad'Infermeria.

48

Un «NouTestament» al'abast del pobleJOSEP BIGORDÀ

La crònica dels fets de rellevànciareligiosa ha de fer lloc evidentment al'esforç de posar a l'abast del poblecatalà cl missatge bíblic i, més concre-tament, el Nou Testament per tal comés la deu originària i genuïna de l'esde-veniment cristià.

Els biblistes de Catalunya, els hanportat a terme una tasca meravellosaen tot allò que suposa aproximar lallengua i els lectors catalans al contin-gut de la Bíblia.

A part dels estudis d'investigacióbíblica que omplen actualment unaample capítol bibliogràfic, el que pot-ser és més remarcable encara d'uns

anys ençà, és el treball encaminat al'assoliment d'unes versions catala-nes del Nou Testament veritablementadmirables. N'hi ha prou, per exem-ple, amb la referència de les realitza-des al llag del darrer decenni: l'any1972, pels monjos de Montserrat;l'any 1978, pel Dr. Josep Rius Camps id'altres col·laboradors, dins el ritmemarcat per la «Nueva Biblia Espa-nola», edicions Cristiandad; l'any1979, per grups catòlics i protestantsen una versió ihterconfessional.

Aquesta llista cal eixamplar-la desde fa algunes setmanes. Els pares cla-retians acaben de llançar al mercat lli-breter una nova versió catalana delNou Testament. El responsable prin-cipal és el claretià Jaume Sidcra iPlana, el qual ha gaudit de la col·labo-ració de dos col·legues, Pere Fran-quesa i Ramon Caralt. L'animadord'aquesta empresa ha estat un home,claretià també, d'una incalculableafecció a la causa de l'Evangeli i a lacausa de Catalunya: el pare Josep M.Nolla.

Em sembla que és de justícia reco-nèixer que les quatre versions estan

fent un servei immens a la llengua ialhora a la comprensió del Nou Testa-ment, amb una qualitat realment ex-traordinària.

Aquest reconeixement es fa més in-tens pel fet que tots els qui han treba-llat en les esmentades versions hanmaldat de debò per seguir els criterisdel que, en llenguatge tècnic, en diuenuna «equivalència dinàmica», que voldir l'intent d'expressar el contingutdel text original sense, però, calcar-nela forma. L'opció pel mètode de tra-ducció segons r«equívalència dinà-mica»» comporta una exigència mésmarcada de cara a treure més suc de lapròpia llengua i cxplotar-nc allò queesdevé el seu caràcter més distintiu.

No seria gens elegant que, ara, ensposés jo a establir una comparació en-tre les quatre versions. Amb tot,penso que al lector li pot agradar depoder fer-ho directament ell mateix.Una mica a l'atzar, cm decideixo perla «paràbola del blat i cl jull o la co-gula»:Versió Montserrat (1972)

«Al Regne del cel, digué, li passacom a un home que va sembrar bona

L'ou com balla JAUME FUSTER

Mare, dona i reina dels xamfransEls andoves del Prat (no el de Llobregat, ni el de Lluça-

nès, no del Rei de Madrís) ens han endinyat sense engaltaruna mandanga més saxona que els mitxelins de la DianaDors, en la qual una paia pona, tan pona com una tassetade poniol, es dedica als xamfrans de cals britànics. Lagarsa, que no és perdiu, els té més ben posats que laMargarida Tatxer, o i que hi té una retirada, a fe! i vingaparlar de pela llarga —de lliura llarga, posem per cas—que és allò que deu passarà cal President, no l'honorable,ï"altre,eh!

Susara mateix m'empescava que ara que està de modaaixò de fitxar (lino, amg efa, no potem!) ritmes exòtics debossa nova (tant si sona com si no sona, la bossa sempreés nova) i vinga importar peu d'obra forasterum i vingadeixar a l'atur els pinrés regionals, nacionalso o estatals,ja seria hora que ens dediquéssim a l'exportació de pes-quis de cal déu com és ara el pesquis inefable de la Ciaindisoluble dels Nunyes i els Navarros. Que el Maradonaes quedi a casta bo i prenent ujn gavadal de cafetó, quenosaltres enviarem per poc calé el geni del maó, l'empera-dor de la bastida, el curt de talla del ciment armat, el reidels xamfrans barcelonins. La Davínia, finalment, podràcomprar el BigBen i plantificar-hi un enxamfranat d'aque-lls d'aquí no em moc, glòria dels morenos, encís de lasenyora Navarro, vici dels manobres i joia del Ciset Se-

rra, àlias el rei de la vara (florida). I que estigui tranquil·lala dama principal que enlloc d'una fundació d'estar percasa el Napoleó dels guixaires, cl Tutankamos de la Seud'Urgell, el terror dels arquitectes li muntarà un equip dejugar a bimba que s'hi cagarà la burra.

I si la Prince vol, a més del Dràcula de la pastera, elMaoma de la plomada, el Xèspir de les lletres de canvi, elGran Diamant dels fonaments, li regalarem de torna elNicolau «Boccadoro», cl goll de l'Helènio Herrera—quepoc cuit fa un rosbif que s'hi xuclen els dits i un parell dequilos de cuixa de Kubala que, revingut i tot, encara laposaria més en solfa que el baranda aquell amb qui es fotal piltre. Si jofos la flàvia de cal Prince no m'hi pensariagens) cinc a una canviaria Ics accions de l'Organitzacióper les de la Cia Nunyes y Navarro. Cinc i a una, com enels partits amb el Reial.

Si el rei de la vara (florida) i baranda de Barcelona vol laideia, li venc per poca pela: ni Maradona ni re: el Nunyesa London i així podríem veure córrer la bimba els diumen-ges a la tarda sense els patiments d'aquests darrers me-sos. El preu? Un piset que tinc ullat a València/Diagonald'aquells de l'NN que ve a ser com l'SS de les escomeses,la BB dels sòcols, la CC de les aixetes i la KK delsinodors.

49

llavor al se camp. Mentre tothom dor-mia, vingué el seu enemic i va sembrarJuli enmig del blat, i se'n va anar. Quanva brotar l'herba i va fer fruit, alesho-res aparegué també el Juli. Els mossosse'n van anar a trobar l'amo i li digue-ren: «Senyor, v.no vau sembrar bonallavor al vostre camp? D'on li ve,doncs, cl jull?» Els digué: «Un enemicho ha fet». I ells li diuen: «<,Voleu,doncs, que anem a arrencar-lo?». Elsdiu: No, no fos cas que arrenquéssiu elblat juntament amb ell. Deixeu créixerl'un i l'altre fins a la sega, i el temps dela sega diré als segadors: «Colliu pri-mer el jull i lligueu-lo en feixos percremar-lo: el blat, en canvi, aplegueu-lo al graner».

Versió Cristiandat! (1978)«S'assembla el regnat de Déu a un

home que va sembrar llavor bona a laseva finca: mentre tothom dormiaarribà el seu enemic, va sembrar jullentre el blat i se n'anà. Quan brotarenles tiges i es formà l'espiga va aparèi-xer també el jull. Els obrers anaren adir al propietari: «Senyor, no vas sem-brar a la teva finca bona llavor? Comés, doncs, que produeix jull?» Els res-pongué: «Es obra d'un enemic». Elsobrers li preguntaren: «Vols que l'a-nem a escardar?». Ell respongué:«No. no fos cas que en escardar el jullarrenquéssiu alhora el blat. Deixue-los créixer junts fins a la sega. Altemps de la sega diré als segadors:destrieu primer el jull i lligueu-lo engarbes per cremar-lo: el blat,aplegueu-lo dins el meu graner».

Versió interconfesshnal f 1979)«Amb el Regne del cel passa com

amb un home que havia sembrat bonallavor en el seu camp. però a la nit.mentre tothom dormia, vingué el seuenemic, sembrà jull enmig del blat i sen'anà. Quan el sembrat hagué crescuti es veié l'espiga, aparegué també eljull. Els mossos anaren a trobar l'amoi li digueren: No era bona la llavor quevas sembrar en el teu camp? t*,Com és.doncs, que hi ha jull? Ell els respon-gué: Això ho ha fet algú que em volmal. Els mossos li digueren: {.Vols queanem a arrencar-lo? Ell els diu: No hofeu pas: si collíeu el jull. potser arren-caríeu també el blat. Deixeu que crei-xin junt fins a l'hora de la sega i llavorsdiré als segadors: colliu primer el jull ifeu-ne feixos per cremar-lo: despréscolliu el blat i porteu-lo al meu gra-ner».

Versió Claret (1980)«El regnat de Déu s'assembla a un

home que sembra bona llavor en el seucamp. Però, mentre els homes dor-mien, va venir l'enemic i hi va sobre-sembrar cogula en el blat, i se'n vaanar. I quan el bri va créixer i féuespiga, llavors es va veure també lacogula. Els mossos vancuitar a dir-hoal cap de casa: «Senyor!, <,oi que vassembrar bona llavor en el teu camp?D'on li vé, doncs, la cogula?», li diuenels mossos. «No!, els fa ell, tot arren-cant la cogula encara em descalçaríeuel blat i tot! Deixeu-los créixer tots dosfins a la sega. I al temps de la sega, diréals . %gadors: «Arreplegueu primer la

cogula i feu-ne feixos per cremar: peròel blat, arreplegueu-lo al graner-.

Les quatre versions revesteixenuna innegable qualitat lingüística.Amb tot, imanifestant només Ics me-ves preferències personals —que cmfa relligar amb l'aire de la llengua querecorda un home que vé de poble comjo—, trobo que el llenguatge col·lo-quial, senzill i variat al mateix temp*.amb més recursos de lèxic i d'expres-sions interjectives, i amb més forçaper a recollir el geni popular del català.sembla més palès en l'edició que aca-ben de fer sortir els responsables ticl'editorial Claret.•

Llengua

Fitxes, en catalàROSA-VICTÒRIAGRAS

Ha quedat clar que no ens convenenplanys sinó solucions, de manera quevindria a tomb parlar de l'ajut que caldonar als professors de català als cen-trs estatals o privats perquè la qualitatde l'ensenyament que imparteixen si-gui la requerida.

El suport no ha de ser, solament,moral, davant les dificultats o les si-tuacions hostils —no ens hemd'enganyar— sinó el mateix coneixe-ment de la matèria.

Tinc a les mans unes quantes fitxesde quart urs d'E.G.B. d'escoles priva-des, que desperten reflexions serioressobre la possibilitat de recuperar lallengua, per a la infància, amb un ma-terial tan deficient. Els errors aparei-xeran a divesos sostres. Copio:*... esrecullen els fruits, es seca la sàvia. Al'hivern la sàvia... Els arbres estanforrats de fulles». Malament, si el co-neixement de la natura i de la vida s'had'assolir al través de les deformacionsque constatarem.

Copio d'una altra fitxa, on troboparlant de cabres: «... són poc apre-ciades i també perquè al pastares des-trueix l'arbrat». El calc arriba a infon-dre sospites. Trec d'un altre llocaquesta instrucció: «Recórrer un lli-bre voltant les fulles.t.Hem de ser op-timistes i pensar que es tracta de laincorporació d'un ús arcaic de voltar.tal i com consta al Diccionari Mollt.tret d'un document del XVI? On hanestat fetes aqueixes fitxes?

Amb perplexitat, trobo a una fitxadestinada pròpiament al llenguatge,on s'ha de completar una forma \er-bal: «Fa un rato arrib.». Aquí l'enemicera fàcil de detectar, com en aquestaltre cas; «Abans i ahir, en el seu signi-ficat mire cap darrera...».

En canvi, en d'altres exemples queveurem, per a molts ja tant se valdrà lasubstitució d'una manera de dir arre-lada per una altra de nou vinguda, quel'ha suplantada, hàbilment, perquè tela possibilitat de fer-ho. Copio: -mm-xeco sempre aviat» comparat amb:«em llevo sempre d'hora»; «personaque cuida el ramat», amb el castella-nisme i tot, comparat amb: «personaque acondueix el ramat, una de !e$formes vives que tradueix en certscontextos «cuidar del rebano»; -c»mencem a desperar la taula» amb -co-mencem a desparar taula».

Les substitucions de matisos sonmés perilloses que la falta que s'esme-narà amb una simple fórmula. Tanma-teix, ja hi ha qui troba que no cal ve-tllar tant les subtileses.

Plego l'àlbum i l'última paraula queveig és deures. Recordo aquell treballde casa. que dèiem, alguns, com diuenels anglesos, sense ampul·lositats, iparlant d'anglesos em venen ganes deglossar l'exclamació britànica: «Déusalvi el català!»

La cura d'urgència s'hauria de fercara als professors de llengua de l'es-cola primària, que tenen als dits elnostre esdevenidor més concret i viu.Potser haurien de passar un temps en-tre correctors, però també a comar-ques, escoltant la gent i lligant, sem-pre, —això no passa mai de moda en-cara que hagi fet forrolla fa moltsa ny5— e j s m o l s a injj j e s c o s e 5 , amb lamanera de viure i de veure el món. •

50

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ:

En/Na

Domicili Telèfon

Població

Autoritza que siguin carregades al seu compte corrent o Llibreta d'estalvi

número de La Caixa/Banc

Agència del carrer núm.

Població

SUBSCRIPCIÓ ANUAL D Barcelona. 8397 ptes. D Fora Barcelona 7775

RETALLEU 1 ENVIEU

aprop lli11 • u a

JML

IIili

I%?•