Núm. 23, Segon semestre 2005

La ribera del riu Túria a Quart de Poblet

La Fundació edita el llibre Mirades sobre l’Horta Sud

Huit pobles de la comarca recuperen alguns edificis representatius

del seu patrimoni arquitectònic

Les víctimes de Picassent al camp nazi de Mauthausen

Entrevista al poeta de Catarroja Ramon Guillem

Voracitat urbanística a l’Horta

www.fhortasud.org

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 1

La Fundació Dóna entrega les ajudes a les associacions de l’Horta Sud.

El Museu Josep Ferrís March obriles seues activitats a la comarca.ADRIÀ BESÓ

Entrevista a Alfred Domínguez,nou president de la Fundació.FRANCESC MARTÍNEZ

La Fundació edita el llibreMirades sobre l’Horta Sud.DAMIÀ GONZÁLEZ

8

6

5

4

la fundació

SUMARI

associacions de comarca

Trobada de Dones de l’Horta Sud. MARGARITA RINCÓN

9

gent d’ací

Entrevista al poeta de Catarroja Ramon Guillem.CRISTINA VALERO TORTAJADA

22

paisatges de l’horta

La ribera del Túria a Quart de Poblet, un paisatge carregat d’història.YOLANDA LAGUNA QUILES

24

Entitat editora:FUNDACIÓN PARA EL DESARROLLO DE L’HORTA SUD.President: Alfred Domínguez IbáñezC/ Caja de Ahorros, 4. 46900 TorrentTel. 96 155 32 27www.fhortasud.orgfundació@fhortasud.org

Aquesta publicació no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors ni s’identifica necessàriament amb els treballs publicats.

FOTO PORTADA: Masia de la Cova de Manises (Foto: Enrique del Toro).

Papers d’història

Picassent homenatja les víctimesdel camp nazi de Mauthausen.ENRIC ROMAGUERA I BELENGUER

30

PAPERS DE L’HORTA

Director:Francesc Martínez

Col·laboren en aquest número:Adrià Besó, Cristina Valero Tortajada, Damià González, José Quintas Alonso, Enric Romaguera Belenguer, Rafael Roca Ricart i Margarita Rincón.

Assessorament lingüístic: Òscar Pérez SilvestreFotografia: José Luis Carretero, Enrique Deltoro, Ricard Martínez, Francesc Martínez, Arxiu de l’Ajuntament de Quart i Cristina Valero.Disseny i maquetació: Collage-no coop.v.Impressió: Gráficas Jovi

Tiratge: 1.000 exemplars. Imprés en paper 100% reciclat.Periodicitat: semestralDipòsit legal: V-1372-1994

cultura

El Premi d’Investigació de l’IDECO compleix 15 anys.

ARTIC, 25 anys de lluita contra les drogodependències.

Llibre: Vint-i-cinc anys fent escola a Picanya.RAFAEL ROCA

35

34

34

passat i present

Molí de Vila de Quart de Poblet. 36

sociocomunitari

Huit pobles de la comarca restaurenedificis d’interés històric.CRISTINA VALERO I DAMIÀ GONZÁLEZ

El primer grup de dones emprenedores del programa DIME de la Mancomunitatinicia les activitats.CRISTINA VALERO

L’Horta Sud amplia la xarxa de vies de comunicació.CRISTINA VALERO

13

12

10

actualitat comarcal

Voracitat urbanística a l’Horta.FRANCESC MARTÍNEZ

Febra urbanitzadora i especulacióimmobiliària.JOSÉ QUINTÁS ALONSO

20

14

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 2

L’Horta viu actualment una espècie denou “desarrollismo” urbanístic. Un

creixement accelerat i desordenat que allarg termini serà insostenible des del puntde vista mediambiental. Una febre cons-tructora que ja manifesta alguns dels seusefectes més negatius: depredació del te-rritori, saturació urbana i creixement des-mesurat del preu de la vivenda. Llevatd’alguns municipis, que mantenen encaraun creixement urbà ordenat, predominaen general una irracional voracitat urba-nitzadora que assola sense contemplacions el territori valencià, principalment les zones del litoral i les co-marques metropolitanes de València, Alacant i Castelló. Sembla que l’objectiu siga asfaltar tot el territori. Enalguns punts s’estan cometent autèntics abusos urbanístics. De fet, la Generalitat ja ha rebut una amonestació de la Unió Europea pel desgavell urbanístic existent a lacosta valenciana. La Generalitat i molts ajuntaments han estat aplicant de forma arbitrària la Llei de Regu-lació de l’Activitat Urbanística (LRAU) mitjançant l’aprovació de grans Programes d’Actuació Integrada (PAI)promoguts per empreses privades. Això suposa urbanitzar tot d’una centenars d’hectàrees de terreny ver-ge, tot generant problemes de contaminació, manca d’aparcaments i de zones verdes i dèficits importantsen serveis assistencials, sanitaris i educatius. Primer vindran les finques de vivendes i anys després les es-coles i els centres de salut. I el més greu és que molts d’aquests projectes estan promoguts per la Genera-litat a través de l’Institut Valencià de la Vivenda. D’altra banda, a més dels anomenats PAI, bona part d’a-juntaments no paren de revisar els seu Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) per a reclassificar zonaagrícola en sòl urbanitzable residencial, amb l’objectiu de continuar creixent per tal d’obtenir més recursoseconòmics.Aquest urbanisme voraç, que determinada classe política associa a progrés, no deixa de ser una bombollaimmobiliària que no afavoreix gens l’habitabilitat dels municipis, i més si tenim en compte que el 15% de lesvivendes construïdes a la Comunitat Valenciana estan buides. Quan una ciutat supera els límits de l’urbanis-me raonable perd qualitat de vida. Es produeix la fragmentació del territori, més vies de comunicació, méstrànsit rodat, més contaminació acústica i atmosfèrica, més necessitats de recursos d’aigua, manca d’espaiurbà, pèrdua de terreny agrícola i destrucció de paratges de gran valor ambiental i del patrimoni arquitec-tònic rural, entre altres valors. Una desfeta que se suma a les obres de l’AVE a l’Horta Sud. La voracitat urbanística repercuteix sobretot en les nostres butxaques, perquè l’endeutament familiar en leshipoteques de vivendes és cada vegada més elevat. Aquest model no és insostenible a mig i llarg termini, iestà sent qüestionat cada vegada més per amplis sectors de la ciutadania, que reclamen un urbanisme noespeculatiu, millors condicions d’accés a la vivenda i unes ciutats més habitables, més verdes i amb més ser-veis per a les persones. L’Horta Sud està patint bastant aquest boom urbanístic. Projectes com ara Gran Ma-nises o Nou Mil·lenni de Catarroja, o les modificacions del PGOU que han fet alguns ajuntaments per a su-perpoblar més els seus municipis, no contribueixen gens a un desenvolupament sostenible de la comarca.Tampoc és bo la falta d’acord entre les forces polítiques de les Corts Valencianes per a consensuar una lleique pose límits a aquesta política urbanística de terra cremada. Manca també una planificació estratègicadel territori en l’àmbit comarcal. No hi ha plans comarcals territorials d’ordenació urbana, ni organismes su-pramunicipals liderats pels ajuntaments que potencien una visió estratègica global de cada comarca. La Con-selleria de Territori i Habitatge fomenta el laissez faire i la “política de campanar” entre ajuntaments en ma-tèria urbanística, ja que alguns no dubten en urbanitzar grans zones en els límits del terme dels pobles veïnsamb el vistiplau de la Generalitat. Cal que la classe política autonòmica i local es pare seriosament a refle-xionar i a pensar quin és el model urbanístic que realment necessita la majoria de la ciutadania, amb ampli-tud de mires i visió de futur. Les generacions presents i futures ens ho agrairan.

ED

ITO

RIA

LN

úm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

3

urbana

EDITORIAL

Urbanisme i sostenibilitat

Pinada on s’ubicarà el projecte urbanístic Gran Manises.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 3

4

LA FUNDACIÓ

La Fundació l’Horta Sud renovà elpassat 29 de juny els seus òrgans

directius. La principal novetat ha estatl’elecció de nous vocals i d’Alfred Do-mínguez Ibáñez com a president. Do-mínguez substitueix en la presidènciaEnric Martí, qui havia finalitzat eltemps màxim de huit anys que esta-bleixen els estatuts de la Fundació pera formar part del Consell Executiu. El nou Consell Executiu està constituïtper les següents persones:President: Alfred Domínguez Ibáñez.Vicepresidenta: Xelo Sanchis Ridaura.Secretari: Xavier Forment Silla.Tresorer: Vicente Gil Primo.Vocals: José Vicente Alabajos Ibáñez,Vicent Comes Iglesia, Aldino Fernán-dez Roig, Pilar Martínez Martínez, Pre-sentació Sena Ferrer, Rafael TormoTronch, José María Torrent Chuán i Jo-sé María Veguer Muñoz.

PROJECTES INTERASSOCIATIUSD’altra banda, el passat 30 de novem-bre van ser lliurades les ajudes queanualment concedeix Caixa Popular i laFundació Horta Sud als projectes delPrograma de Cooperació entre Asso-ciacions de la Comarca. Les entitatsguardonades en la convocatòria de2005 són les associacions de comer-

ciants de Silla, Catarroja, Paiporta, Pi-cassent, així com la comparsa cristianaArtal de Manises, el Club d’Escacs Ciu-tat de Manises, Guaix-Coordinadorapel Valencià i Torrent-La Gavella.Aquest programa el convoquen anual-ment Caixa Popular i la Fundació ambl’objectiu de promoure projectes inter-associatius de tipus cultural, social oeconòmic presentats conjuntamentper associacions de l’Horta Sud. Elsprojectes guanyadors d’enguany són:Creació d’una imatge corporativaconjunta per a potenciar el comerçlocal a l’Horta, presentat per les as-sociacions de comerciants de Silla, Ca-tarroja, Paiporta i Picassent. La dota-ció econòmica concedida al projecteés de 3.250 euros.Projecte per a realitzar un escacsvivent a través de les arts escèni-ques, de la música i del teatre, pre-sentat per la comparsa cristiana Artalde Manises i el Club d’Escacs Ciutatde Manises, amb una dotació de1.000 euros.La publicació de 250 mapes de laComunitat Valenciana per a cen-tres educatius de l´Horta, projectepresentat per Benetússer Guaix-Coor-dinadora pel Valencià i Torrent-La Ga-vella, que ha rebut 750 euros.

SOLIDARITAT INTERNACIONALPer la seua banda, la Fundació HortaSud va lliurar, el mateix dia 30 de no-vembre, les subvencions del ProgramaSolidaritat Internacional. Enguany, hanrebut l’ajuda les religioses de MaríaAuxiliadora de Santa Cruz de Mataga-linas de Mèxic, amb el projecte decreació d’un espai digne per a les ado-lescents indígenes. La proposta ha re-but 3.000 euros. També ha estat subvencionada amb1.500 euros l’ONG AEDIHAL del barriLa Joya de Bucaramanga (Colòmbia)per tal de contribuir a finançar un men-jador assistencial i de prevenció del’absentisme escolar per a xiquets.

L’entitat premia els projectesinterassociatius de huitassociacions de la comarca i dosprogrames desolidaritat internacional

Consell executiu de la Fundació.

La Fundació renova els seusòrgans directius

Representants de les ONGsubvencionades en el Programade Solidaritat Internacional.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 4

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

LA

FU

ND

AC

IÓ

5

Un museu obert a tota la comarca

Vista la bona acceptació que vatindre el cicle de Música al Museudel passat mes de juny, des del’octubre fins al maig té lloc almuseu els dissabtes de matí un curs de cant valencià impartit per la cantaora Teresa Segarra.

Com en anys anteriors, els quatrediumenges del mes de novembres’ha realitzat el cicle de teatreinfantil. Aquesta activitat es plantejacom un espectacle lúdic dins elmuseu, amb la finalitat d’acostar als xiquets i xiquetes la instituciómuseística i oferir-los una imatgedinàmica i divertida.

Un any més, tot comptant amb lacol·laboració de l’Associació deBetlemistes de Torrent, el museuacull del 9 de desembre al 7 degener el Betlem tradicional. Enguanys’ofereix una guia didàctica perquèels grups escolars que el visitenpuguen aprofundir el coneixementdel betlem i les tradicionsvalencianes que acompany en les festes del Nadal.

BETLEM TRADICIONAL

TEATRE AL MUSEU

CURS DE CANT VALENCIÀDurant el darrer semestre de 2005, el Museu Comarcal

de l’Horta Sud “Josep Ferrís March” ha realitzat les següents activitatsprogramades

Per segon any consecutiu, la SalaFaitanar del Museu Comarcal vaacollir l’exposició d’aquest concurs,convocat i organitzat perl’Ajuntament de Torrent. L’exposicióes va poder visitar del 23 al 29 de juliol.

Celebrades el dissabte 1 d’octubre,enguany aquestes jornades hantingut un caràcter autènticamentcomarcal, ja que s’hi han sumat untotal de 12 municipis que han oferitun dels seus béns culturals per a servisitat. Així mateix, el museu vacontinuar organitzant un itinerari, en què es van visitar les torresd’Albal i de Silla, el Museu de lesBarraques de Catarroja i el Molí de Raga de Benetússer.

JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI

A L’HORTA SUD

EXPOSICIÓ DEL CONCURS DE PINTURA

RÀPIDA “CIUTAT DE TORRENT”

A més de les activitats realitzades,s’han materialitzat algunes milloresen l’exposició permanent. S’haninstal·lat dues vitrines per a exposarindumentària, ja que el museudisposa d’un petit fons de peces de roba que han estat catalogadesrecentment.La visita a la pallissa s’acompanyades de fa unes setmanes amb unaudiovisual que ens mostra elprocés de la sega i la trilla del cereal,tot posant-lo en relació amb leseines utilitzades que s’exposen en aquest àmbit. Es tracta del primer d’una sèrie que il·lustrarà els diferents espais delmuseu per tal d’explicar visualmentl’ús de les diverses eines que s’exposen al museu, així comels processos en què intervenen.També s’ha col·locat un aparadorque serveix de botiga del museu, on es poden trobar les publicacionsque els ajuntaments i institucionsculturals de la comarca ens faciliten per a la seua difusió.

Tant des de la Presidència com perpart de diferents membres de laComissió Executiva del museu, s’ha volgut donar un canvid’orientació en la programació i difusió per tal d’implicar la resta de municipis de la comarca i evitarque el Museu Comarcal tingaúnicament una repercussió enl’àmbit del municipi on es troba la seu i dels pobles immediats. Una prova d’això són les JornadesEuropees de Patrimoni, que fins araestaven organitzades únicament des del museu i enguany s’hi hanimplicat 12 municipis. Altres de lesaccions plantejades és la presentacióde la Peça del Mes cada vegada enun municipi diferent, o la instal·lacióen cada municipi d’una vitrina on esmostre un dels objectes presentats.

UN MUSEU QUE ARRIBE

A TOTA LA COMARCA

MILLORES EN L’EXPOSICIÓ

PERMANENT

ADRIÀ BESÓ

Director del Museu Comarcal

En la Jornada Europea de patrimonid’enguany es van visitar les torresàrabs de Silla i Albal, el Museu de lesBarraques de Catarroja i el Milí deRaga de Benetússer.

LA FUNDACIÓ

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 5

6

“No hi ha un determinisme que ens impediscaintroduir elements de canvi per a construir unasocietat més justa”

Com veus el passat de la comarca?Amb optimisme. Ja, ja sé que açò potser il·lògic, perquè l’optimisme pareixque es referisca només al futur. Peròho dic en el sentit següent, la comar-ca ha assolit un nivell de desenvolupa-ment humà: educació, associacionis-me, sanitat, serveis socials, indústria,econòmic.., que ens permet, d’unabanda, comprovar que ha estat unacomarca amb una massa “muscular”social de relleu, i d’altra banda, ensencoratja a cercar nous horitzons, icreure’ns, sobretot, que poden serpossibles. Més llums que ombres, laqual cosa encara em fa ser més fermen no acceptar allò que “les coses sóncom són i res més nohi podem fer”;més aviat les coses són com les per-sones volem que siguen. Es poden canviar les coses des de laFundació?Referint-me, més concretament, a laFundació Horta Sud, ha estat una ei-na molt valuosa. Per exemple, ha po-sat a l’abast de les forces polítiques,econòmiques, socials i culturals de lacomarca una sèrie d’estudis prospec-tius de la comarca molt valuosos iaprofitables. Després s’han emprat?Pot ser que no massa; així mateix,amb la col·laboració dels ajuntamentsha donat formació a un munt d’asso-ciacions; des de sempre ha fet unaaposta ferma i decidida per promourela societat civil amb l’objectiu de mi-llorar la ciutadania, és a dir, ha tingut,des del meu punt vista, l’encert d’en-tendre que la societat civil no la po-dem concebre com allò privat front aallò públic, sinó com un servei públic,o no és cert què una qualificada ciu-tadania és garantia d’una millor i més

desenvolupada democràcia? La Fun-dació, a més a més, ha recolzat lesassociacions cíviques solidàries senseànim de lucre, anomenades, al meuparer, indegudament, ONG, com atret que els seus punts de mira vanmés enllà dels límits de la comarca; lacol·laboració amb la Mancomunitatha estat una mostra fefaent de sumaresforços en la construcció d’una co-marca forta, no tant per enfrontar-sea altres sinó per si mateixa; igual-ment, la creació del Museu Comarcalde l’Horta Sud “Josep Ferrís” ja és, ahores d’ara, un punt de referència jaque, va més enllà.Quins són per a tu els punt forts i elsfebles de l’Horta Sud?Si tinguera una resposta clara al res-pecte, no tingues cap dubte que laposaria a disposició de totes aquellespersones i institucions que estan pertreballar per la comarca. No obstantaixó, al meu parer, i sense voler donarla volta a la pregunta, m’atreviria adir que aquells aspectes que suposa-dament poden ser forts han originatfeblesa i al contrari. Per exemple, laforta presència dels partits polítics haestat en proporció directa a l’esmorti-ment dels moviments ciutadans; eldesenvolupament de sectors indus-trials de tipus tradicional, que tant debenefici ens ha dut i ens està apor-tant, ha d’ajudar-nos a cercar el des-envolupament de projectes que ade-qüen el teixit econòmic i productiu alsnous temps; l’esforç realitzat des defa anys per comunicar el millor possi-ble la comarca, mitjançant infraes-tructures viàries que no entorpiren uncreixement sostingut, s’ha vist colpitde mort per la barrera originada per

FRANCESC MARTÍNEZ

Entrevista a Alfred DomínguezLA FUNDACIÓ

Alfred Domínguez ésdes del passat 30 de juny el nou presidentde la Fundació HortaSud. Ell és professor de filosofia i director de l’IES Tirant lo Blancde Torrent. Ha destacatsempre pel seucompromís cívic, ja queestà molt vinculat desde fa anys al movimentassociatiu de lacomarca i a l’IDECO de l’Horta Sud. Durant1995-2003 fou regidorde Cultura del’Ajuntament deTorrent, i actualment és membre del Fòrumd’Opinió de Torrent.Domínguez volcontinuar i potenciar eltreball de la Fundació:la dinamització de lavida associativa, cultu-ral, social i econòmicade la comarca.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 6

7

“per què complicar-se la vida?”. Eldesànim se’ns apodera, la resignaciótriomfa i la llibertat agonitza. Davantesta situació cal reaccionar. I què hi podem fer?En primer lloc, encara que estem par-lant de comarca, a hores d’ara hi haun fet incontestable: el nivell global,que vol dir que la convivència no ésqüestió de cada comunitat política ensolitari, sinó una tasca compartida; la“interdependència” resulta, si volemavançar pel bon camí, indefugible. Apropòsit? En estos moments tindria, almeu parer, molt més sentit celebrar el“dia de la interdependència” que el dela “independència”, no vos pareix?;però, tampoc podem oblidar-nos delnivell local, lloc on haurem de fer pos-sible la “democràcia forta”, on, entretots hem d’assumir la responsabilitatde traçar la trajectòria vital de la nos-tra comarca més enllà d’exercir el dretal vot cada quatre anys. En este sen-tit, a la Fundació Horta Sud no li potresultar alié qualsevol dels tres pilarsque suporten el desenvolupament hu-mà. En primer lloc, i des dels límits dela seua responsabilitat, fer possible laconsolidació de les constants de l’es-tat del benestar: educació-formació,mesures que ajuden a aconseguir unavida saludable, i promoure iniciativesper tal d’evitar que la contingència na-tural o sobrevinguda constituïsca unimpediment insalvable per a dur una vi-da digna. En segon lloc, ajudar a crearles condicions per tal que es puga ge-nerar riquesa; en tercer lloc, en la me-

sura que les anteriors prenguen cos,contribuir des de la nostra modèstia aestablir una seguretat, fruit del treballper la pau. Són objectius molt ambiciosos, no hocreus?Algú pot pensar que estos són objec-tius dels quals sols són responsablesels poders públics, però ni de bontros. La Fundació Horta Sud formapart, junt amb altres, de la xarxa deciutadans compromesos perquè, nosols estan informats, sinó que, a mésa més, són participatius. És per aixòque la Fundació, com a entitat ambfins públics, ha de fer l’esforç, com havingut fent-lo, per establir mecanismesque reafirmen els pilars als quals emreferia. La “democràcia de rodalia”, la“democràcia forta”, com alguns la de-nominen, no és cap utopia, sinó la ma-nera d’associar la democràcia ambuna cultura cívica més pròxima als te-mes referents a la participació, la ciu-tadania i l’activitat política. Com po-dem veure, tots tres, són les virtutscentrals de la democràcia. Estic con-vençut que des dels organismes s’hadotat la Fundació sabrem estar en sin-tonia amb els temps que corren, i po-sarem a l’abast de la comarca els mi-llors mitjans per aconseguir-ho. Voldriaacabar parafrasejant una resposta quedonà J.P. Sartre un periodista quan liva preguntar, quin és el futur de l’ho-me? Li contestà: l’home és el futur del’home. Quin és el futur de la comar-ca? La comarca és el futur de la co-marca. Açò, no és cap obvietat.

la forma com l’AVE travessarà la co-marca; la vinguda d’un allau d’immi-grants ha fet possible l’increment demà d’obra en àrees tan sensibles perla comarca com l’agricultura i la cons-trucció. No obstant aixó, esta raóeconòmica haurà d’incloure, si no vo-lem trobar-nos en poc de temps en si-tuacions com les que ha viscut fa unessetmanes París i altres gran ciutatsfranceses, un diàleg seriós amb les al-tres cultures que ens arriben, des delsupòsit que l’autonomia de les perso-nes és irrenunciable, que els principisde justícia són d’aplicació per al con-junt dels ciutadans i que per a totshem de procurar generar el màxim depossibilitats perquè sols així la lliber-tat serà realitzable. Pense que reco-néixer drets i no ajudar a desenvolu-par les capacitats que els facenpossibles és, com a mínim, un acted’hipocresia. Si la construcció és elsector que, a hores d’ara, més tira del’economia valenciana, i molt més a lanostra comarca, té el contrapunt deveure com desapareix l’horta, compodem anar cap a un urbanisme des-bocat, i veure com, malgrat l’incre-ment de vivendes, són, pel seu elevatpreu, inaccessibles per a molts, so-bretot joves, que busquen una prime-ra vivenda.Com podem anar en el futur?Plana i senzillament, com nosaltresvulguem. M’explique: si és cert que elpassat condiciona, i molt, el futur,també ho és, en tant que tenim volun-tat i llibertat, que no hi ha un deter-minisme que ens impedisca introduirelements de canvi que milloren ten-dències poc afavoridores per construiruna societat més justa. De vegades,veiem com alguns, que no manifestenel menor interés per reconéixer la ma-joria d’edat de la ciutadania, volentraslladar-nos la idea que l’ésser humàés una entitat fatalista, que som pre-soners del guió que altres ens es-criuen, que hauríem, diuen, d’admetrecom a habitual certes expressions,com per exemple “no es pot fer res”,“no val la pena moure ni un dit”, “jaestà tot el peix venut” o, simplement,

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

LA FUNDACIÓ

LA

FU

ND

AC

IÓ

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 7

8

VintMirades sobre l’Horta Sud

La Fundació Horta Sud ha presen-tat al Museu Comarcal Josep Fe-

rrís March el llibre Mirades sobre l’Horta Sud, una recopilació d’articlessobre els vint pobles de la comarcapublicats durant els anys 1994-2004en la revista Papers de l’Horta, edita-da per la Fundació. L’edició del llibreestà patrocinada per la CAM. Són vint ullades diferents realitzadesper autors i autores que viuen als mu-nicipis dels quals escriuen. Els articleshan estat elaborats per historiadors,mestres, arxivers, lingüistes, periodis-tes i cronistes de vila. Els autors do-nen una visió particular dels seus po-bles atenent aspectes diversos, comara la història, el patrimoni cultural inatural, els costums, l’economia, lestradicions, l’esdevenir actual i els rep-tes del futur. Vint mirades locals queens donen també una visió de conjuntde la comarca, alhora que mantenen

viva la memòria de les nostres arrels. A més amés, el llibre compta amb dosarticles introductoris. Un d’Adrià Be-só, que ens apropa a la història de l’-Horta Sud des de l’època romana finsal segle XX, mitjançant un recorregutper les principals aportacions de lescivilitzacions que han habitat la co-marca al llarg dels segles. I altre deFrancesc Martinez, centrat en el crei-xement actual de la comarca, que enspresenta un resum del context actualde l’Horta Sud, una comarca marcadaper la seua proximitat a València, fetque ha generat unes relacions d’inter-dependència social i econòmica entreamb la capital. Tots el articles estan elaborats des dela proximitat dels autors i açò es notaquan escriuen dels seus pobles, ja queels sentiments afloren i fan que els es-crits estiguen plens d’idees subjetivesque ajuden a comprendre millor tantla història del passat com les situa-cions actuals. Llegint aquests passat-ges, i mirant les més de 200 fotogra-fies que acompanyen al text i l’acuratdisseny del grup Collage-No, podemconéixer moltes dades interesantsdels 20 municipis de la comarca, comara la seua situació geogràfica, la po-blació, la seua història, els seus mo-numents més estimats, els seus pai-

satges, les seues festes populars... i lasituació actual socioeconòmica delmunicipi.Els autors del llibre són Rafa Roca d’A-laquàs, Francesc Martínez d’Albal, Ma-nuel Febrer-Romaguera d’Alcàsser, Jo-an Peiró d’Aldaia, Antoni Corelld’Alfafar, Llucià Romero de Benetússer,María José Fortea de Beniparrell i An-toni López de Catarroja. També CristinaValero de Llocnou de la Corona, VicentMasó i José Mª Moreno de Manises,Amadeu Císcar de Massanassa, JesúsLópez i Ivan Esteve de Mislata, XavierTarazona de Paiporta i Alfred Ramos dePicanya. I finalment, Conxa Garcia dePicassent, Amador Grinyó de Quart dePoblet, Vicent Albiach de Sedaví, Fre-deric Sòria de Silla, Adrià Besó de To-rrent i Xavier Agustí de Xirivella.

La Fundació Horta Sudrecull en un llibre unarecopilació d’articlespublicats en la revistaPapers de l’Horta sobreels vint pobles de lacomarca

DAMIÀ GONZÁLEZ

LA FUNDACIÓ

Presentaren el llibre: Alfred Domínguez,Empar Navarro, Enric Martí, Adrià Besó iVicent Botella.

Set dels autors del llibre.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 8

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

9

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

ASSOCIACIONS DE LA COMARCA

AS

SO

CIA

CIO

NS

DE

LA

CO

MA

RC

A

La gran majoria de les poblacionsde l’Horta Sud tenen associacions

de dones que treballem des de famolts anys per la defensa dels dretsde la dona, així com desenvolupanttreballs de conscienciació, reivindica-ció i solidaritat. En algunes ocasionshem coincidit en activitats i en objec-tius marcats que ens han fet pensar enla possibilitat de plantejar projectescomuns.Amb aquest objectiu, hem passat a unprocés de constitució d’una platafor-ma conjunta que ens proporcionaràuna major eficàcia i incidència a la co-marca de l’Horta Sud. Prèviamenthem tingut contactes puntuals queconstaten la idoneïtat de disposar d’u-na xarxa entre les associacions de do-nes que ens servisca per a crear nexesque complementen les activitats deles nostres organitzacions respectives.Entre les activitats que fins ara s’hanrealitzat, volem destacar la Trobadade Dones de la Comarca de l’HortaSud. L’última d’aquestes trobades vatindre lloc a Massanassa, els dies 26 i27 de novembre. Consisteix en una ci-ta anual en què presentem ponèncieselaborades per especialistes sobrematèries actuals i interessants, que in-viten a un col·loqui que ens ajuda amirar i a actuar d’una manera respon-

sable per a fer realitat l’afirmació que“Un altre món és possible”. Aquestatrobada tindrà lloc enguany els dies26 i 27 de novembre a l’ISO de Mas-sanassa amb les ponències “Compro-mís pel canvi social”, “Els canvis devalors” i “Influència econòmica en elmón actual”. Una altra activitat recent ha estat unviatge a Estrasburg amb l’objectiu deconéixer i visitar el Parlament Euro-peu, estretir llaços entre nosaltres iesbossar un projecte en la comarca del’Horta Sud.Partírem el dia 22 d’octubre cap a Ni-mes. Vam aprofitar les hores d’auto-bús fins a arribar a Nimes per a treba-llar en ruta. Micròfon en mà, cadaassociació es presentava i donava aconéixer les seues activitats, refle-xions i inquietuds. L’ocasió es presta-va a veure i comentar la pel·lícula Shir-ley Valentine, la qual recomanem desd’aquesta pàgina, així com un vídeodocument sobre la dura problemàticade les persones afectades per disca-pacitats físiques.Arribàrem a Nimes a poqueta nit, ivam tindre ocasió de visitar la ciutat.A l’hotel vam poder comprovar l’art iles habilitats d’algunes de les dones,que ens van fer passar uns momentsmolt agradables. El diumenge 23 arri-

bàrem de nit a la nostra destinació:Estrasburg, prèvia parada a Colmar,un poble pròxim i molt especial per aconéixer. A la ciutat d’Estrasburg vamser invitades pel Parlament Europeu aun sopar en un restaurant situat en unespai privilegiat de la ciutat, acom-panyades per l’eurodiputada valencia-na Maruja Sornosa.A més de visitar la ciutat, també conti-nuàrem treballant en grups a les ins-tal·lacions de l’hotel on ens allotjàvem.El dimarts de vesprada començàrem lavisita oficial al Parlament Europeu.Vam tindre l’oportunitat d’observar enel saló de plens el desenvolupamentd’una sessió de control sobre les con-dicions d’entrada a l’organisme euro-peu dels països de Romania i Bulgàriaprevista per al gener del 2007. Mestard vam ser ateses, en una de les sa-les de comissions parlamentàries, perquatre eurodiputats espanyols i vampoder plantejar-hi qüestions, intercan-viar idees i conéixer el treball que elsrepresentants espanyols realitzen alParlament Europeu.La tornada a casa, previ descans aLió, va consistir en la plasmació sobreel paper dels projectes que cada as-sociació proposem per a fer a la nos-tra comarca, analitzar les necessitats ila viabilitat de cada una, i ens com-prometérem a estructurar el treball apartir d’ara. Vam tornar del viatgeamb la convicció que el treball inter-associatiu és hui una necessitat a laqual no hem de renunciar, sinó tot alcontrari: és una part indispensable pera la comarca de l’Horta Sud. Amb ai-xò veurem com millora l’efectivitatdels nostres missatges, aconseguiremuna major eficàcia dels nostres recur-sos humans i materials i obtindrem unmillor reconeixement de les nostresreivindicacions.

Trobada de donesde l’Horta Sud

La Plataforma de Dones de l’Horta Sud visità el Parlament Europeu a Estrasburg.

MARGARITA RINCÓN

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 9

10

Huit pobles de l'Horta Sud restaurenalguns dels edificis més representatius del seu patrimoni

ALBALAlguns municipis han utilitzat recursosdels ajuntaments i d’associacions delspobles, d’altres les subvencions, mésprompte escasses, que la Diputacióde València ha concedit dins del Pla deRecuperació del Patrimoni. És el casde la restauració de l'emblemàtica er-mita de Santa Anna d’Albal. Durantles obres s'han descobert les tàpies,parets fetes de fang, originals del se-gle XIV de l'ermita. Han sigut recupe-rades al complet les voltes gòtiques is'ha refermat un pilar que havia cedit22 centímetres, la qual cosa hauriaprovocat l'afonament de tot l'edifici.La restauració de l'ermita de SantaAnna suposarà un cost de 900.000euros. Una forta inversió, però quesalvarà i recuperarà el patrimoni histò-ric més conegut i estimat del municipi.Aquesta és la primera fase de restau-ració de l'ermita, ja que en una sego-na es reformarà tot el seu entorn.

TORRENTPer la seua banda, Torrent ha iniciat larecuperació de l'entorn de la torreàrab, amb la intenció de reformar elcentre històric. El projecte ha permésja l'eliminació de barreres arquitectòni-ques i una secció de plataforma únicaque permet un desplaçament de via-nants còmode. Dins de l'equipament,està prevista la col·locació de conteni-dors subterranis d'arreplega de residussòlids. Els objectius d'aquest projected'urbanització són la millora de lescondicions d'urbanització, destacar laTorre i el fossat com a béns patrimo-nial, frenar la degradació urbana delcentre històric i fomentar l'activitat re-sidencial i comercial en la zona.

ALDAIAAldaia és un altre dels municipis cen-trat en la restauració dels seus bénshistòrics. Després de la recuperacióde la Casa del Bollo i la Casa del TioCarmelo, és l’hora de recuperar unaantiga casa de llauradors del segleXVIII, situada al carrer dels Coladors.De moment ja ha conclòs la primerafase de les obres de restauració. La vi-venda, una vegada rehabilitada deltot, acollirà un nou centre de serveissocials. La casa va ser adquirida perl'Ajuntament i està catalogada com a

edifici d'interés arquitectònic local. Estracta d'una vivenda de llaurador aco-modat de l'horta. La fatxada conservaarcs adovellats de gran bellesa i a l'in-terior hi ha elements ceràmics i de fus-ta de la mateixa època de la seuaconstrucció. La vivenda té planta bai-xa, planta alta i una antiga andana(magatzem de productes agrícoles).

MASSANASSA I BENIPARRELLTambé a Massanassa s’està recuperantel patrimoni. Després de la rehabilitacióde les Escoles Velles (reconvertides enl’ajuntament) s’ha restaurat l’esglésiade Sant Pere Apòstol. La major partdels diners que ha costat la rehabilita-ció han arribat de l’esforç de la parrò-quia, donatius i col·lectes, que han fetpossible que la il·lusió del rector JoanRuix haja arribat a ser una realitat. La

Els monuments històrics són la base cultural dequalsevol població, ja que representen els signesd'identitat, a més de potenciar els seus atractiuscom a reclam turístic i d’ús social. Diversosmunicipis de l'Horta Sud han apostat enguany per recuperar alguns dels seus monumentsarquitectònics més representatius.

CRISTINA VALERO TORTAJADA

I DAMIÀ GONZÁLEZ

SOCIOCOMUNITARI

Ermita de Santa Anna d’Albal.

Casa del segle XVIII d’Aldaia.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 10

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

11

humitat havia deteriorat molt l’edifici iara s’hi ha llavat la cara. A Beniparrell també hi ha hagut un tre-ball important de recuperació del pa-trimoni històric, i ha estat també unaesglésia la beneficiada. En aquest casés el temple parroquial de Santa Bàr-bara, on s’han renovat les portes cor-cades, s’han canviat els bancs i ara escol·locarà el sòl de marbre blanc i roig.

BENETÚSSERBenetússer també és un municipi preo-cupat pel seu patrimoni industrial i hacomençat la recuperació del molí arros-ser anomenat Molí de Raga, un projec-te molt ambiciós encara en fase inicialque necessitarà un finançament impor-tant. En aquests moments es troba en

la primera fase de la recuperació, i l’ob-jectiu és poder ubicar en l’antic molí unmuseu de l’arròs. La museïtzació delrecinte anirà dirigida a recuperar l’espaide treball, l’espai de magatzem i la re-sidència particular, i amb això es recu-perarà la cultura agrària valenciana alvoltant de l’arròs. Suposarà la conser-vació i difusió d’allò que representarenel molins hidràulics tradicionals en elsdarrers segles, amb la reconstrucció dela maquinària preindustrial i la recupe-ració de l’habitatge tradicional agrícolad’uns propietaris benestants de princi-pis del segle XX.

PICASSENTEn el cas de Picassent, la Confraria dela Mare de Déu de la Vallivana, una

associació que està formada per di-versos veïns del poble interessats enla recuperació de la memòria històricalocal, ha treballat de valent per poderrecuperar la cúpula de l’ermita de laMare de Déu de Vallivana. A més, s’han arreglat els ornaments que co-ronen el mur de la façana i a l’interiors’han recuperat pintures i les zonesafectades per filtracions i taques.

ALFAFARFinalment, a Alfafar s’ha rehabilitat elCentre Cultural i Recreatiu, on han ha-gut de substituir la coberta de dalt icanviar les finestres per unes altresadequades a l’estil de l’edifici, una barreja de romanticisme centreuropeui modernisme valencià. Aquest lloc haestat la seu de diferents partits polí-tics. El va crear el partit conservadorde Juan Bautista Valldecabres, ano-menant-se Casino Proteccionista d’Al-fafar en 1910. Amb l’arribada de la IIRepública, el casino es fa republicà.Després de 1939 va ser seu de la Fa-lange, fins que el 1954 es va conver-tir en Centre Cultural Recreatiu, fins al’actualitat. Ara, amb la rehabilitació,la junta directiva vol començar un noucamí amb noves activitats.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Molí arrosser de Raga (Benetússer).

…L’objectiu és poderubicar en l’antic molíun museu de l’arròs. La museïtzació delrecinte anirà dirigida a recuperar l’espai de treball, l’espai de magatzem i laresidència particular, i amb això esrecuperarà la culturaagrària valenciana al voltant de l’arròs.

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

I

Treballs de restauració de la cúpula del’ermita de la Mare de Déu de laVallivana.

Centre Cultural i Recreatiu d’Alfafar.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 11

SOCIOCOMUNITARI

12

El primer grup d’emprenedores del programa DIME comença el camícap a la creació de la seua empresa

Unes 25 dones amb ganes de mun-tar el seu propi negoci han co-

mençat la preparació per tal d’aconse-guir l’objectiu de convertir-se en donesempresàries. Són les primeres benefi-ciades del programa DIME (Desenvolu-pament Integral Dona Emprenedora),gestionat per la Mancomunitat de l’-Horta Sud. DIME forma part de la ini-ciativa comunitària EQUAL, que té coma objectiu la lluita contra la desigualtaten el mercat laboral, sobretot les quees basen en el sexe i l’origen ètnic.Aquestes dones rebran l’assessora-ment, l’ajuda econòmica i tot el suportde la Mancomunitat des del naixementde la idea de negoci fins a la consolida-ció del seu projecte empresarial.Elles són les primeres emprenedoresde les més de 200 que participaran enel projecte DIME fins al 2007. El pro-jecte, finançat per la Unió Europea permitjà del Fons Social Europeu amb 1,6milions d’euros, està desenvolupat per

la Mancomunitat de l’Horta Sud i l’A-grupació de Desenvolupament que reu-neix els principals agents institucionals,econòmics i sindicals de la comarca.L’agrupació està composta per l’em-presa Idees SL, la Federació de DonesProgressistes de la Comunitat Valencia-na, els sindicats UGT i CC OO, el Clubde Gerents de Torrent, l’Agrupació Co-marcal d’Empresaris (ACE) d’Alaquàs-Aldaia, Florida Centre de Formació il’Associació de Dones AME 2000.Dones jóvens i no tan jóvens, amb unaidea empresarial clara o amb una sim-ple intuïció del que podria ser el seunegoci, però totes amb moltíssimes ga-nes de començar el seu projecte. El pri-mer grup de dones emprenedores delDIME es reunia el dia 14 a la sala d’ac-tes de la Mancomunitat per a posar encomú les seues expectatives i comen-çar a elaborar un autodiagnòstic delque cada una necessitarà per a crear idirigir amb èxit la seua empresa.

En aquest primer grup hi ha dones dePicanya, Catarroja, Torrent, Albal, Al-daia, Quart de Poblet, Picassent, Ala-quàs i Paiporta, entre altres pobla-cions de la comarca. En el primer diadel programa DIME, aquestes empre-nedores han analitzat quina és la seuasituació de partida i han descobertcom en els pròxims mesos aprendrana superar barreres personals, familiarsi socials per a aconseguir establir unnegoci amb èxit.Algunes d’elles comencen a fer els pri-mers passos del seu negoci, altres eltenen en projecte, però totes estanmolt il·lusionades de portar avant laseua idea empresarial. Entre els pro-jectes plantejats en aquest primergrup DIME de la Mancomunitat hi haempreses de serveis educatius, de re-habilitació d’edificis, restauració, bu-gaderia industrial, relax i descans,agències immobiliàries i gabinets psi-copedagògics.

CRISTINA VALERO

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 12

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

SOCIOCOMUNITARI

SO

CIO

CO

MU

NIT

AR

I

13

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

La prolongació del metro de Valèn-cia fins a l’Aeroport, el projecte de

tramvia de l’Horta Sud, la construccióde l’autovia de connexió DistribuïdorSud-A7 (by-pass) i l’ampliació de l’Ae-roport, són algunes de les noves viesde comunicació que milloraran lesconnexions de transport transversalentre els municipis de l’Horta.

PROLONGACIÓ DEL METROL’actuació agrupa la prolongació de lalínia 5 actual del metro, des de Misla-ta cap a Quart de Poblet, Manises il’Aeroport i posteriorment cap a Riba-roja de Túria i Vilamarxant, integrantaquestes poblacions en la xarxa deMetro València. La prolongació de la lí-nia permetrà la connexió directa entreles terminals de viatgers del futur ParcCentral i l’Aeroport de Manises. Es tro-ba en execució el tram Mislata-Quart,també el tram Quart-Manises, en exe-cució el tram Manises-Aeroport, i endesenvolupament del projecte el tramentre Manises i Riba-roja.

TRAMVIA DE L’HORTA SUDLa nova línia T8 de Metro València, co-negut com el Tramvia de l’Horta Sud,connectarà les poblacions de Manises,Quart de Poblet, Aldaia, Alaquàs, Tor-rent, Picanya, Paiporta, Benetússer,Massanassa, Catarroja i Albal. D’a-questa manera, es pretén articular imillorar la connexió entre les pobla-cions de l’Horta Sud, una conurbació

que supera els 250.000 habitants, ise suma a totes les actuacions previs-tes per expandir la xarxa ferroviària enl’àrea metropolitana de València.La Conselleria d’Infraestructures iTransport està redactant l’estudi infor-matiu de la nova línia T8 de Metro Va-lència, en el tram entre Manises-Quartde Poblet-Torrent. El tram de línia denova implantació es planteja en via do-ble amb un inici al final de la Línia 5,l’ampliació del qual està executant finsa Manises i l’Aeroport.Aquest tram comptarà amb 8 quilòme-tres de longitud i finalitzarà a l’estaciócentral de Torrent, de la línia 1. D’a-questa manera, el desenvolupamentde la línia permetrà crear nous polsd’intercanvi amb altres línies radials demetro, com les línies 1, 3 i 5 de MetroValència i amb la línia de Renfe a Al-daia-Alaquàs. En aquest sentit, la novalínia suposarà també la connexió direc-ta de tots els pobles de l’Horta Sudamb l’aeroport, a través de la línia 5de Manises.

CONNEXIÓ DISTRIBUÏDOR SUD-A-7És una autovia ja en funcionament.Amb la creació de la nova autovias’absorbeix una part important detrànsit de l’A-3, perquè crea un nouaccés a València a través de l’autoviade Torrent, proporciona un accés di-recte als polígons industrials més im-portants de l’àrea metropolitana desde l’A-7, sense que el trànsit pesant

afecte els nuclis urbans. Aquesta au-tovia comunica principalment Alaquàs,Aldaia, Torrent, Paiporta i Picanyaamb la circumval·lació de València (by-pass) sense necessitat d’utilitzar l’au-tovia València-Madrid i permet la re-distribució de trànsit entre elsaccessos a la capital. L’autovia té ori-gen en l’A-7 a l’altura de Calicanto. Eltraçat dóna accés al Mas del Jutge,creuant el transvasament Xúquer-Túriai el barranc de Xiva i enllaçant amb elspolígons industrials de Torrent i Ala-quàs a través d’una rotonda elevada.

AEROPORT, AMPLIACIÓ EN MARXAEl Ministeri de Foment, a través d’AE-NA, ha adjudicat a l’empresa Ploderles obres d’ampliació del camp de volsde l’Aeroport de València, amb un ter-mini d’execució de 15 mesos. Ambaquesta millora podran aterrar a l’ae-ròdrom de Manises avions de gransdimensions. S’ampliarà l’edifici termi-nal per a aviació regional, la platafor-ma d’estacionament d’aeronaus i l’a-parcament públic. L’ampliació suposa la prolongació dela pista en 500 metres amb una am-plària de 45 metres i marges de 7,5metres i l’allargament del carrer derodatge fins a la futura capçalera. Pelque fa al nou edifici terminal, se si-tuarà a la zona occidental de la termi-nal actual i estarà connectat ambaquest, cosa que permetrà el trànsitde passatgers entre els dos espais amés de comptar amb l’accés directedes de l’exterior. La plataforma d’es-tacionament d’aeronaus tindrà unasuperfície de 165.500 metres qua-drats i l’aparcament públic que estàprevist que es construïsca tindrà unacapacitat que duplicarà l’actual.

L’Horta Sud ampliala xarxa de vies de comunicació

CRISTINA VALERO

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 13

14

Voracitat urbanística a l’Horta

L’any 2005 es tancarà de nou ambun nou rècord per al negoci immo-

biliari. La construcció de vivendes se-gueix la tendència a l’alça imperantdes de 1998 a tot l’Estat espanyol,però amb més intensitat de creixe-ment a la Comunitat Valenciana, Ma-drid i Balears, segon dades de la Fun-dación de Cajas de Ahorro (Funcas). Elterritori valencià s’ha convertit en unparadís per als promotors i construc-tors, especialment a les zones del lito-ral i les comarques de l’Horta, elCamp de Túria i el Camp de Morvedre,que viuen en els últims anys un segondesarrollismo.Les xifres parlen. A la Comunitat Valen-ciana s’han visat 542.406 vivendes no-ves des del gener de 1999 fins al maigde 2005, segons el Consell Superior deCol·legis d’Arquitectes d’Espanya. Uncreixement que va lligat totalment al’augment del preu de la vivenda, queha crescut un 20,1% en 2004, segonsel Ministeri de la Vivenda. Un augment

desmesurat per a les nostres butxa-ques i una forta pressió sobre el terri-tori i el medi ambient, sobretot per alsecosistemes més vulnerables com sónla franja marítima i l’horta. Els defensors acèrrims d’aquest modelsón –evidentment– els constructors iels propietaris del sòl. Argumentenque hi ha creixement de la demanda acausa de l’apogeu del turisme residen-cial i la compra de pisos pels immi-grants. Per a ells, construir vivendes ésprogrés i creació de llocs de treball. Idonen dades: el segon trimestre de2005, la construcció ocupava uns264.500 treballadors valencians. Peròsobretot la construcció reporta benefi-cis empresarials i bancaris espectacu-lars. A l’Horta Sud, el 20% de les vora18.000 empreses actives estan rela-cionades amb la construcció i promo-ció de vivendes, segons un informe dela Mancomunitat de l’Horta Sud. El negoci de la construcció es mou perlucre personal, que no social. Així pen-

sen els detractors de la construcciómassiva. Aquest sector està format fo-namentalment per consumidors, eco-logistes, experts en economia urbana iprofessionals liberals. Defensen uncreixement urbà ordenat i sostingut,sense malbaratar grans extensions deterritori. Opinen que hi ha un excés deconstrucció de vivenda i el preu d’a-questa està massa sobrevalorat, és adir, hi ha una bombolla immobiliària fo-namentada en l’especulació sobre elpreu del sòl, fenomen en què tenenmolta responsabilitat els propietarisdel sòl i els constructors. Les provesmés evidents del boom immobiliari sónla destrucció del territori sense cap mi-rament i el creixement de l’endeuta-ment de les famílies. De fet, de genera maig de 2005 la xifra de noves vi-vendes hipotecades a la Comunitat Va-lenciana va arribar a 72.010, segonsl’Institut Tecnològic de la Construcció. Aquest sector social denuncia que laconstrucció massiva d’habitatges posa

FRANCESC MARTÍNEZ

Hort de Ferrís de Catarroja.

El territori valencià s’haconvertit en un paradísper als promotors iconstructors,especialment a leszones del litoral i lescomarques de l’Horta,el Camp de Túria i elCamp de Morvedre

La febra constructora que assola el territori valencià està tenint repercussions nefastes a l’Horta. El model ac-tual, fonamentat en la depredació del territori, no és sostenible. La llei urbanística autonòmica afavoreix la ur-banització de milers d’hectàrees a través de Programes d’Actuació Integrada (PAI) promoguts per empresesprivades. En alguns punts s’estan cometent autèntics abusos urbanístics. Els PAI de major impacte ambiental al’Horta Sud són el “Nou Mil·lenni” de Catarroja i “Gran Manises”. Dos iniciatives que compten amb el suportde la Generalitat i que poden destruir 3.600 fanecades d’horta i huit masies de gran valor arquitectònic. Con-cretament els horts de Ferrís, del Mestre, Santa Anna, el Groc i Sant Josep de Catarroja, i les masies d’Espi-nós, Sant Joan i el Coronel de Manises.

ACTUALITAT COMARCAL

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 14

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

través dels anomenats Programesd’Actuació Integrada (PAI) que presen-ten als ajuntaments. Realment, en al-guns punts del territori valencià s’estancometent autèntics abusos urbanístics.D’altra banda, és bastant freqüentque els ajuntaments modifiquen elsPlans Generals d’Ordenació Urbana(PGOU) per a reclassificar (convertir)terrenys agrícoles en sòl urbanitzable.Bona part dels consistoris veuen en laconstrucció d’habitatges una impor-tant font d’ingressos econòmics per

als pressupostos municipals, per laqual cosa no dubten a donar suportals PAI. Projectes que en molts muni-cipis compten amb el suport de laConselleria de Territori i Habitatge, laqual, a través de l’Institut Valencià dela Vivenda (Ivvsa) està promovent PAImitjançant la creació d’empreses mix-tes públiques i privades. En el cas va-lencià, bastants dels grans PAI que es-tan en marxa estan promoguts perl’Ivvsa i polítics i grups empresarialspròxims al Partit Popular.

15

La construcció massiva d’habitatges posa enperill la sostenibilitat urbana i comporta en moltscasos la destrucció d’hàbitats naturals i depatrimoni històric de gran valor.

en perill la sostenibilitat urbana i com-porta en molts casos la destrucció d’hàbitats naturals i de patrimoni his-tòric de gran valor. A més a més, elsprojectes urbanitzadors tampoc vanacompanyats de la corresponent do-tació de zones verdes i de serveis sa-nitaris, educatius i esportius. Aquestsserveis arriben anys després que la ur-banització estiga consolidada.

VISATS D’OBRA DE VIVENDES

COMUNITAT VALENCIANA

Any Vivendes iniciades

1999 70.970

2000 78.963

2001 71.361

2002 85.912

2003 87.441

2004 103.759

2005 44.000 (gener-maig)

Total 542.406 vivendes

Font: Consell Superior de Col·legis d’Arquitectesd’Espanya.

PREU DE LA VIVENDA

COMUNITAT VALENCIANA

Any Augment

2001 19,8%

2002 16,9%

2003 17,4%

2004 20,1%

2005 15,4 % (primer trimestre)

El preu en euros per m2 ha passat de 659,40 en2001 a 1.428 en 2005.

Font: Ministeri de Vivenda.

L’URBANISME RESIDENCIAL A L’HORTAAquesta febra constructora té reper-cussions nefastes per a la comarca del’Horta, que creix de forma desordena-da i sense planificació supramunicipal,tot generant una situació de caos urba-nístic i una regressió alarmant de l’hor-ta agrícola. El model actual, fonamen-tat en un urbanisme depredador delterritori, no és sostenible. La legislacióurbanística autonòmica afavoreix la ur-banització de milers d’hectàrees perbanda d’agents urbanitzadors privats a

CLAUS DE L’URBANISME DEPREDADOR

L’aplicació arbitrària de dos lleis autonòmiques: la Llei de Regulació del’Activitat Urbanística (LRAU), que avala la figura dels Programes d’Actua-ció Integrada (PAI), i la Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisat-ge (LOTPP). Els PAI són projectes d’urbanització presentats als ajunta-ments per promotors privats.

Aprovació de macro Programes d’Actuació Integrada (PAI). Això supo-sa urbanitzar tot d’una desenes d’hectàrees, tot deixant el disseny del te-rritori en mans privades. Els ajuntaments aproven els PAI en els plens mu-nicipals, però és la Conselleria de Territori i Habitatge l’organisme que hade ratificar l’aprovació definitiva dels PAI. Actualment hi ha més de 170PAI en tramitació, que ocupen 120 milions de metres quadrats en tot el te-rritori valencià.

Suport de la Generalitat a la política dels PAI a través de la Conselleriade Territori i Habitatge. La Generalitat fomenta determinats PAI mitjançantla creació d’empreses mixtes formades per l’Institut Valencià de la Viven-da (Ivvsa) i constructores privades.

Especulació privada del sòl per part de promotors i propietaris de ter-renys, la qual cosa suposa una sobrevaloració excessiva del preu dels ter-renys. Aquest fenomen està propiciat per la crisi de l’agricultura.

Tendència excessiva d’ajuntaments a revisar el Pla General d’Ordena-ció Urbana (PGOU) per tal de convertir sòl rústic en terreny urbanitzable,amb l’objectiu d’augmentar els ingressos econòmics municipals.

Manca de planificació estratègica. No hi ha plans comarcals territorialsper a ordenar el territori. Tampoc hi ha organismes supramunicipals lide-rats pels ajuntaments que potencien una visió estratègica global del terri-tori. Predomina encara l’anomenada “política de campanar” i la insolida-ritat entre ajuntaments en matèria urbanística.

6.

5.

4.

3.

2.

1.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 15

ACTUALITAT COMARCAL

UN NOU GRAN MIL·LENNI DE RA-JOLAEls projectes de major impacte am-biental són els PAI Nou Mil·lenni deCatarroja i Gran Manises. Es tractad’iniciatives promogudes per empre-ses privades que compten amb el su-port de l’Ivvsa i dels respectius ajun-taments, governats el primer per lacoalició UV-PP, i el segon pel PP. Dosprojectes que (si es fan tal com estanplanificats) destruiran tres milions demetres quadrats d’horta i zona bosco-sa i també huit masies i horts de ta-rongers de gran valor històric. El PAI de Catarroja, preven urbanitzaren la zona de Villa Carmen una super-fície d’horta d’1.700.000 m2 de granvalor agrícola, on es construiran12.000 vivendes. En aquest paratge(situat en la ratlla dels termes d’Albali Picanya) hi ha camps de tarongers iels horts de Ferrís, del Mestre, SantaAnna, el Groc i Sant Josep. El PAI des-truirà aquestes joies de l’arquitecturaagrícola de finals del XIX i principis delXX. Les imatges que els substituiranseran finques de vivendes i quatre to-rres de 25 pisos. Això sí, hi ha la in-tenció de fer també zones esportives,adossats i un centre comercial, i se-gons els promotors es destinaran450.000 m2 a zones verdes. El PAI haestat presentat per l’empresa mixtaImprova, formada per l’Ivvsa i la cons-tructora Llanera. Sols es respectarandos construccions, una d’elles la Ma-sia d’Estrela.Aquest PAI ha trobat l’oposició delsajuntaments d’Albal i Picanya, aixícom de l’Associació de Veïns de Catar-roja i dels grups polítics municipals del’oposició. I no és per a menys, ja queNou Mil·lenni suposarà la construcciód’un altre poble (més de 20.000 ha-bitants) entre Albal i Catarroja. Unasaturació urbana excessiva.En una altra part de la comarca, el PAIGran Manises segueix els mateixospassos. Ací s’ha planificat la construc-ció de 10.000 vivendes en una àread’1.300.000 m2. Es tracta d’una zonaboscosa singular situada prop de la ri-bera del Túria on hi ha les masies de

Pel que fa a l’Horta, pràcticamenttots els municipis de la comarca estandesenvolupant PAI. La majoria abra-cen superfícies petites i segueixen encreixement més o menys ordenat. Pe-rò en alguns pobles es volen construirtot d’una milers de vivendes, ja ques’han planificat PAI que superen enalguns llocs el milió de metres qua-drats, tot generant un gran impacteen el territori: saturació urbana i des-aparició d’importants borses d’horta.Els PAI més espectaculars són els deManises, Catarroja, el Puig, San Anto-nio de Benagéver i la Pobla de Far-

nals. En total, hi ha previst asfaltar enaquests pobles més de 12,7 milionsde metres quadrats d’horta i construir30.200 noves vivendes. Per la seuapart, València ciutat continua creixenti porta en marxa una vintena de PAIon hi ha previst construir 42.213 vi-vendes. A més a més, la capital tam-bé ha revisat enguany el PGOU per aconstruir 37.200 nous habitatges enles poques zones d’horta que encaraconserva, és a dir, en la perifèria.Concretament a la Torre, Benimàmet,Campanar, Forn d’Alcedo, Castellar,la Punta i Pinedo.

16

ALGUNES CONSEQÜÈNCIES DE LA VORACITAT URBANÍSTICA

Augment desmesurat del preu de la vivenda, tot creant un fort l’en-deutament familiar i grans dificultats d’accés a la vivenda per part de jo-ves i immigrants. Espanya és el país de la UE on més ha pujat el preu dela vivenda en els últims cinc anys.

Saturació urbana: problemes de contaminació i d’aparcaments, man-ca de zones verdes i de serveis bàsics assistencials, sanitaris i educatius.

Fragmentació del territori i necessitat de més vies de comunicació, totargumentant el trànsit rodat i la contaminació atmosfèrica i acústica.

Desaparició del terreny agrícola i de paratges de gran valor ambiental.

Més necessitats de recursos d’aigua.

Destrucció de patrimoni arquitectònic rural.6.

5.

4.

3.

2.

1.

PROGRAMES D’ACTUACIÓ INTEGRADA (PAI) DE MÉS DE 500.000 m2

PREVISTOS A L’HORTA

Municipi Superfície m2 Vivendes

Manises 1.300.000 10.000

Catarroja 1.700.00 12.000

El Puig 6.000.000 6.200

La Pobla de Farnals 700.000 2.000

San Antonio de Benagéver 3.000.000 7.000

Total 12.700.000 37.200

PREVISIÓ D’EDIFICACIÓ DE VIVENDES A LA CIUTAT DE VALÈNCIA

Sòl pendent d’edificar en l’actual PGOU en els PAI aprovats 42.213 vivendes

Superfície reclassificada Revisió PGOU 2005 Construcció de 14.835 vivendes

Total 57.048 vivendes

Vivendes deshabitades (INE 2004) 65.464

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 16

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

la Cova, Espinós, Sant Joan i el Coro-nel. Si prospera el PAI, desapareixeranalmenys els masos d’Espinós, Sant Joan i el Coronel, a més d’un paratgeamb ruïnes romanes i la pinada delbarri de Sant Francesc. De moment,sembla que es pot lliurar de la desfe-

ta la Masia de la Cova del segle XIX, jaque la Conselleria de Cultura demanaa l’Ajuntament de Manises la protec-ció de l’edifici. També a Manises, elPAI està promogut per l’Ivvsa, quecompta amb la col·laboració de l’em-presa Ortiz e Hijos.

17

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Horta de Catarroja on està previst construir Nou Mil·lenni.Plànol Gran Manises.

Plànol Nou Mil·lenni de Catarroja.

Hort de Santa Anna de Catarroja (J.L. Carretero).

REVISIÓ DELS PGOU Però ací no acaba el problema. Elsmunicipis de la corona metropolitanavolen continuar creixent. Diversosajuntaments han revisat enguany elsseus PGOU per a convertir zona agrí-cola en sòl urbanitzable. Es tracta deTorrent, Sedaví, Mislata, Alboraia i Al-balat dels Sorells. Un creixement urbàque no es fonamenta en un creixe-ment natural de la població local sinóper l’absorció de gent de València queemigra de la ciutat a la perifèria a larecerca de pisos més barats. Aquestfenomen s’està donant amb més in-tensitat de 1995 ençà. De fet, la po-blació de València està estancada i hiha més de 65.400 vivendes buides.Potser el cas més exagerat d’aquestmodel urbanístic siga Mislata. Aquestmunicipi ha reclassificat per a la cons-trucció les zones del Quint II i El Pa-quillo, més de 200.000 m2, la qual co-sa suposa la desaparició de l’últimreducte d’horta del municipi. També és intensa l’activitat urbanitza-dora a Paterna i Torrent, que no parende créixer. Torrent ha revisat en 2005el seu PGOU i té previst urbanitzar enels pròxims anys 6,6 milions de me-tres quadrats, dels quals aproximada-ment 2,7 milions de m2 es destinarana ús residencial i 4,9 milions a zona in-dustrial. L’objectiu del consistori tor-rentí és superar la barrera dels100.000 habitants.

MASIES, HORTS I PARATGES NATURALS DE MANISES I CATARROJA

EN PERILL DE DESAPARICIÓ

PAI Nou Mil·lenni de Catarroja PAI Gran Manises

Hort de Ferrís Masia de la Cova

Hort de les Mestres Masia d’Espinós

Hort de Santa Anna Masia de Sant Joan

Hort del Groc Masia del Coronel

Hort de Sant Josep Pinada del barri de Sant Francesc

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 17

una política del territori sostenible quepose límits a l’urbanisme depredador.Aquesta plataforma exigeix la suspen-sió dels PAI poc transparents i delsque no comptem amb una àmplia ac-ceptació social. En Compromís pel Territori estan in-tegrats, entre d’altres, els col·lectiusAcció Ecologista Agró, la Coordinado-ra Per l’Horta, la Plataforma per unFerrocarril Públic i de Qualitat, les as-sociacions de veïns de Godella, Va-lència i Guadalest, la Plataforma Xú-quer Viu, el Departament de Sociologiai Territori de la Universitat de València,Adena i la Coordinadora No a la Mu-ralla de l’AVE, de la qual formen partla Fundació Horta Sud, l’Institutd’Estudis Comarcals de l’Horta Sud ila Unió de Llauradors i Ramaders.Altres col·lectius que han denunciatactivament l’urbanisme desordenatsón l’associació València Metropoli-tana i el Col·legi d’Arquitectes de Va-lència.

ACTUALITAT COMARCAL

CONTESTACIÓ CIUTADANAAquest urbanisme insostenible ha ob-tingut una certa resposta ciutadana.L’Associació Abusos Urbanístics Noha denunciat que els nous PAI ocu-pen 120 milions de metres quadratsen tot el territori valencià. De fet, desdel passat mes de juny s’han presen-tat 173 PAI a la Conselleria de Terri-tori. Aquesta associació rebutja lapolítica urbanística de la Generalitat,fonamentada en la mala aplicació dedos lleis autonòmiques: la Llei de Re-gulació de l’Activitat Urbanística(LRAU), que avala la figura dels PAI, ila Llei d’Ordenació del Territori i Pro-tecció del Paisatge (LOTPP). AbusosUrbanístics No també denuncia latendència excessiva dels ajuntamentsa revisar els PGOU per a transformarsòl rústic en urbanitzable.Així mateix, uns 25 col·lectius valen-cians crearen el passat 22 de juliol aValència la Plataforma Compromís pelTerritori, un moviment que reivindica

18

MUNICIPIS DE L’HORTA QUE HAN REVISAT EL PGOU EN 2005 PER A CONSTRUIR VIVENDES I AMPLIAR LES ZO-

NES INDUSTRIALS

Municipi Superfície d’horta a reclassificar m2 Previsió de creixement

València 2.531.757 Construcció de 14.835 vivendes.

Torrent 6.600.000 Construcció de vivendes i zona industrial.

Es vol passar de 75.000 a 100.000 habitants.

Sedaví 334.642 Augmentar la població en 5.500 habitants.

Mislata 200.000 Construcció de vivendes.

Suposa la desaparició total de l’horta de Mislata.

Alboraia 400.000 Zona comercial, vivendes i espai dotacional.

Albalat dels Sorells 700.000 Passar de 3.500 a 15.000 habitants.

Abusos Urbanístics Notambé denuncia latendència excessivadels ajuntaments arevisar els PGOU per atransformar sòl rústicen urbanitzable.Així mateix, uns 25col·lectius valencianscrearen el passat 22 de juliol a València laPlataforma Compromíspel Territori, unmoviment quereivindica una políticadel territori sostenibleque pose límits al’urbanismedepredador.

Pinada del barri de Sant Francesc.

Masia d’Espinós de Manises (EnriqueDeltoro)

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 18

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

RESPOSTA D’EUROPAMentres tant, els partits de les CortsValencianes no es posen d’acord per aracionalitzar el creixement urbanístic.Hi ha interessos contraposats. El Con-sell de la Generalitat tramita en lesCorts la nova Llei Urbanística Valen-ciana (LUV), a la qual els grups de l’o-posició han presentat vora 500 esme-nes. La Generalitat pretén en 2006refondre en un text únic totes les lleisurbanístiques actualment vigents queafecten el territori, l’urbanisme i la vi-venda. Podrà la nova normativa posarlímits a aquesta voracitat urbanística?D’altra banda, la Comissió Europea –apetició del Parlament Europeu– ha re-comanat a la Generalitat Valencianauna moratòria urbanística, és a dir, lano-reclassificació de més terrenys pera construir, i també la paralització delsPAI en tramitació fins que no s’aprovela LUV. Això suposa la paralitzacióprovisional de 83 PAI en tot el territo-ri valencià, projectes que afecten mésde 94 milions de metres quadrats i177.731 noves vivendes. En aquestsPAI figuren els de Catarroja i Manises.Això no obstant, la Generalitat té pre-vist burlar aquesta recomanació. I ho

19

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Hort del Groc de Catarroja (J.L. Carretero)

Masia de la Cova.

farà amb una disposició transitòria enla futura LUV que permetrà tramitaraquests 83 PAI d’acord amb la LRAU.Per tant, aniran endavant. L’urbanisme depredador continua, i sino li posem fre estem posant en perillla sostenibilitat del territori valencià ila qualitat de vida de les generacionsfutures.

La Comissió Europea –a petició delParlament Europeu– harecomanat a laGeneralitat Valencianauna moratòriaurbanística, és a dir, lano reclassificació demés terrenys per aconstruir, i també laparalització dels PAI entramitació fins que nos’aprove la LUV.

Hort dels Mestres.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 19

ACTUALITAT COMARCAL

20

Hi ha mercats amb característi-ques i actors diversos: el petroli,

el café, els PC o els habitatges obeei-xen a normes generals però tenen lesseues pròpies peculiaritats.Així, per a construir edificis necessi-tem bancs, treballadors, empresessubministradors, terrenys, promo-tors, administració i... persones jurí-diques que vulguen i puguen ser pro-pietàries d’immobles. D’aquests, n’hiha almenys quatre tipus diferents: elsqui compren la seua primera vivendaper a satisfer la necessitat per a úspersonal; els qui compren una sego-na vivenda per a ús vacacional princi-palment; els qui adquireixen per amillorar les condicions (posant a lavenda l’adquirida prèviament), i elsqui actuen com a inversionistes (su-posen que la podran vendre a altresque volen ser propietaris, obtenint unbenefici).

Què passaria si fóra impossible pro-duir més ciment, si no es poguera tro-bar més terreny, si no hi haguera tre-balladors de la construcció? Esbuscarien productes alternatius, esreutilitzaria el terreny existent, esguanyaria terreny al mar i a la mun-tanya, apujarien els seus salaris, vin-drien de fora del país... Cada una d’a-questes actuacions resol el problemaimmediat i té altres conseqüènciesque cal avaluar (per exemple, si gua-nyes terreny al mar, has de mantindreels dics i aqueixa activitat val dinersque algú ha de pagar).

EFECTES DEVASTADORSUn altre escenari, relacionat però dife-rent, és que sobre qualsevol dels re-cursos enumerats hi haguera una nor-mativa que es convertira en unaprohibició total o parcial, d’utilitzacióo de producció. Per exemple: “qualse-

vol terreny no consolidat està prote-git, o “no es faciliten diners per a fi-nançar la construcció ni la compra d’habitatges”. Normes d’aquest tipus–fins i tot no tan dràstiques– tindranefectes immediats i potser devasta-dors.En absència de decisions d’aquest ti-pus, però, sense entrar en les seuesmotivacions, l’escassetat de matèriesprimeres se soluciona buscant substi-tuts o altres mercats. De manera quepensar que la febra constructora aca-barà quan s’acabe el terreny, és fals;pel mateix preu podria haver-se enu-merat qualsevol dels altres factors (màd’obra, diners, materials...); el factorlimitador és el propietari. Els propieta-ris d’immobles són fonamentals: perquè construir si ningú no pagaria peraixò?El “tenidor de la hipoteca” compra ipaga a tots, mantenint el sistema, i hofa a un interés real pràcticament nul;és a dir, el negoci dels bancs deu es-tar en una altra banda. Si observemels quatre tipus de compradors, ¿laseua activitat té els mateixos efectessobre el mercat de propietaris i viven-des? Els dos primers són els “ideals”.El propietari de millora trau una casadel mercat però n’hi posa una altrausada; diguem-ne que és neutre. Eldenominat inversionista que comprasobre el plànol i ven fins i tot abansd’arreplegar “les claus” té efectes dis-torsionadors importants: acapara unbé i no el posa en circulació fins queno arriba al preu desitjat o fins que s’hi veu obligat. Els inversionistes notenen tota la responsabilitat de l’alçadesmesurada dels preus de la viven-da, però sí en una part estimable.

Febra urbanitzadora i especulació immobiliària

JOSÉ QUINTÁS ALONSO

President de l’associació València Metropolitana

L’autor proposa un pacte urbanístic entre els dospartits majoritaris de les Corts Valencianes, PP iPSPV, per tal d’aminorar la febra urbanitzadora,facilitar l’accés a la vivenda i racionalitzar eldesgavell urbanístic que impera a l’Horta.

Construcció d’una nova zona residencial a l’Horta.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 20

Quan el nombre es dispara i especu-len milers de persones, hi ha un perillreal: les “bombolles” tenen conse-qüències molt negatives. L’inversionis-ta actua perquè sap que la inversió enimmobles realitzada sense informacióprivilegiada és prou segura i que, sideixa passar el temps adequat, hihaurà una revaloració certa. Però allòque té més morbo és accelerar el pro-cés i que els immobles es revalorenfortament en un espai de temps moltbreu. A Florida, allà pel 1923, les re-valoracions de terrenys van arribar al300% en dos anys i el nombre d’a-gents de la propietat immobiliària aMiami va arribar als 75.000. Al Japódels anys 90, es creia que els preusde la terra mai no descendirien i quel’actuació del govern podria pal·liarqualsevol situació problemàtica. Huisabem que, a Florida i al Japó, elsmercats van corregir de maneraabrupta l’especulació.Les distorsions que produeixen sobreel mercat pareixen importants (les da-des numèriques del gràfic són fictícies,però el diferencial dóna una idea deles conseqüències derivades de l’es-peculació immobiliària):

PROCESSOS RECONSTRUCTORSDe manera que, allò més sa, en ab-sència de processos reconstructorsmassius, és atraure propietaris ambdiner fresc obtingut en un altre lloc–Regne Unit, Noruega...–, i també tre-balladors immigrants que vulguen serpropietaris i que guanyen els dinersamb el seu treball ací. Ara bé, aquestspropietaris no inversionistes consu-meixen un altre tipus de recursos, en-tre els quals l’energia, les vies públi-ques –circulació, aparcaments...–,aigua potable, servei de depuraciód’aigües, escoles, hospitals, servei derecollida de fem, seguretat que no se-ran assassinats, seguretat que no elsfaran fora de sa casa perquè no podenurbanitzar la parcel·la, consumiran ai-re que procuraran que siga de quali-tat, clamaran contra el soroll i el gam-berrisme, voldran vistes a la mar, a lamuntanya i fins i tot al camp de golf...

Els propietaris escassejaran quan tin-guen satisfetes les seues necessitatsi/o decaiga la seua confiança. Pot de-caure perquè estan fins a la gorra deser assaltats en els seus xalets, per-què s’han cansat de la barbàrie delsoroll, perquè aquelles vistes ja noexisteixen (només es veuen cases i unbosc de grues marca el futur de la zo-na), perquè l’agent urbanitzador mésaviat sembla un depredador, perquètenen huit hores al dia de restricció:obris l’aixeta i no cau ni una gota d’ai-gua!...En el consum de recursos que fan elspropietaris és on es troba el repte dela sostenibilitat, el repte de la societat,el repte de l’administració: l’aigua i laconstrucció estan relacionades, perdescomptat. Pareix obvi que quan unasocietat ha decidit no utilitzar profusa-ment mecanismes dràstics per a impo-sar una determinada línia d’actuació,ha de recórrer sovint al raonament i alpacte justificat, legal i racional.

OBLIGATS A ENTENDRE’SDe manera que les dues grans forma-cions polítiques d’implantació nacio-nal –PP i PSOE– estan obligades aarribar a pactes; la qüestió és trans-portable a les autonomies, i concreta-ment a la nostra. No obstant això,vam poder llegir una entrevista realit-zada als senyors Blasco i Burriel, enquè parlaven sobre temes urbanístics iconcretament sobre el pacte proposatpel president Camps. En aquesta en-trevista es posa de manifest la mútuaincapacitat per a centrar el debat, aixícom l’habilitat d’efectuar retrets, vin-guen o no a tomb. Com que la quali-tat intel·lectual de tots dos contertu-lians està fora de dubte, només es potpensar que les dues actituds són vo-luntàries i que, per tant, no desitgencap entesa.És necessari, però, pactar amb l’ad-versari, perquè és obvi que tenim pro-blemes d’aigua, de residus i d’urba-nisme. Diuen que sobre residus hi hapacte: PP i PSPV podrien posar-se aparlar de l’aigua i de l’urbanismeabans de les eleccions. Quan el PP

ofereix un pacte parcial sobre urbanis-me i el nega sobre l’aigua, opine quetracta de confondre, de parar trampesperquè “pique” l’oposició... llevat queel Sr. Camps no perceba la relació en-tre les dues matèries, la qual cosa eldesqualifica per a continuar governantaquesta comunitat. Pel que fa a l’urbanisme practicat enl’àrea metropolitana, només diré queevoluciona sense una visió de conjunti que, de la mateixa manera que l’ac-tivitat constructora continuarà en laresta de la comunitat, continuarà dinsde l’àrea. Si realment volem que d’acía 20 anys els nostres fills tinguen unaciutat habitable, comencem hui treba-llant per la ciutat metropolitana comja ha fet Londres o Montreal. Actuaren aquest sentit també és competèn-cia autonòmica; si no hi fem res oanem en sentit contrari... és la nostrapròpia responsabilitat.¿Veuen cap raó per la qual fóra nociuplanificar el marc en el qual es desen-voluparà la ciutat metropolitana du-rant els pròxims 15 o 20 anys?

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

21

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Què passaria si fóraimpossible produir mésciment, si no espoguera trobar mésterreny, si no hihaguera treballadors de la construcció? Es buscarien productesalternatius, esreutilitzaria el terrenyexistent, es guanyariaterreny al mar i a lamuntanya, apujarien els seus salaris,vindrien de fora del país...

ACTUALITAT COMARCAL

AC

TU

AL

ITA

T C

OM

AR

CA

L

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 21

GENT D’ACÍ

nostra vida. En poesia m’agrada coma creador la sorpresa i sorprendre’m.He anat creixent en el transcurs delspoemaris tant com en el tractamentdels temes que m’obsessionen: eldesig, la mort o el pas destructor deltemps.Jo vaig començar a escriure als quinzeanys, i eren poemes per a mi, però apoquet a poquet vaig anar descobrintaquest món i millorant la meua obra.Quan comences és important conéixergent que tinga confiança en tu i que si-ga prou dura i sincera per a dir-te comés allò que escrius; amb els amics delmón literari s’aprén moltíssim així.També s’ha de llegir moltíssim perquès’ha de ser primer molt bon lector pera poder ser un escriptor mitjanet.Un escriptor ha de ser ambiciós, és elque deia García Márquez: “No vull sercom Cervantes, vull ser millor queCervantes”; una altra cosa és que etquedes a mitjan camí, però el poetas’ha de posar un nivell alt. Intenteque m’agrade en conjunt tot el poe-ma. Un ha d’estar content amb laseua obra, però que hi haja sempreun puntet que podria haver estat mi-llor. Moltes voltes publicar un llibre és

Ets optimista?Optimista és una paraula que potsemblar en determinades situacionsingènua. Jo no m’atreviria a dir-la. Avoltes ser pessimista implica abando-nar, i a mi no m’agrada ser pessimistaper això, sempre m’agrada creure quehi ha eixida. La literatura catalana huiestà en bon estat, i millor o pitjor la li-teratura sempre la tindrem. Desapa-reixerà la literatura quan desapare-guen les persones del món.Per què escrius poesia?Si ho pense bé puc trobar molts mo-tius per a escriure’n: escric per una ín-tima necessitat, per fugir de la realitatabsurda que ens toca patir, per a cap-tar la bellesa i jugar a fer-la eternacom una llança contra el pas fugisserdel temps, perquè és així com em tro-be a mi mateix... Tants motius que po-den ser tots plegats, o cap ni un. Alcap i a la fi, escriure poesia és encaraper a mi un enigma, i potser per aixòencara continue escrivint.Començares molt jove amb aquest jocde les paraules... Com valores la teuaevolució com a poeta?La poesia és un organisme viu, enconstant evolució, talment com la

Així ho demostren el gran nombrede premis obtinguts com ara el

Premi de Poesia Ausiàs March, el de lacrítica Serra d’Or o el dels EscriptorsValencians. Dels guardons –dels qualsopina que no hem de donar-los mésimportància de la que tenen–, del pro-cés de creació, de la comarca, de lanostra llengua, dels amics, i sobretotde literatura, parlàrem durant uneshores que s’escaparen fugisseres en-tre el murmuri de la gent que esmor-zava animadament a la terrassa d’a-quell bar de la plaça.Són bons temps per a la literatura?Sempre han sigut bons temps per a laliteratura, encara que la gent penseque no. Ja al segle XIX, John StuartMill explicava en un dietari que noeren bons temps per a la poesia, peròtot i així s’havia de fer. Hui és cert quees llig poc, però hi ha més lectors quemai. A més, la poesia sempre ha sigutun gènere de minories.

22

CRISTINA VALERO TORTAJADA

Un matí de dissabte, a la vora de l’Ajuntament deCatarroja, entre el remor de la gent queconversava al bar de la plaça, Ramon Guillem ensva contar com viu el seu treball de poeta, un oficique reconeix propi “d’esmoladors de paraules, defetillers, de mags, d’estranys bojos”, un artaquest d’escriure que el va encisar des de benjove i que l’ha convertit en un dels millors autorsde la nostra literatura.

Ramon Guillem:“Escric per a captar la bellesa

i jugar a fer-la eterna”

Ramón Guillen.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 22

GENT D’ACÍ

GE

NT

D’A

CÍ

desfer-se d’ell, perquè si no sempreestaríem retocant.Ets perfeccionista?Tots els autors que valoren el que fanhan de ser perfeccionistes, sense exa-gerar però perfeccionistes. El somni ésfer el millor poema possible: un arte-facte contingut, en recerca de la per-fecció fins i tot jugant amb el límit deles arestes imperfectes, un ritme in-tern, i de vegades imperceptible, comuna font secreta, un engranatge silen-ciós. Açò serien els propòsits, és clar,els resultats de vegades són una dolo-rosa constatació dels propis límits.On trobes la inspiració?A vegades em pregunte d’on ve aquellvers tant de temps buscat quan menysl’esperava, aquella imatge amagada,aquell color reverberant... Podempensar que del treball, de les lectures,de la contemplació de la pròpia vida ode l’art. És possible, però hi ha un mo-ment en què tot això desapareix, i laforça de la voluntat, tan necessàriaper a escriure una novel·la, per exem-ple, no hi té res a veure. A mi, m’ins-pira molt escoltar música i passejar,però moltes vegades em quede nomésmirant el sostre, sense fer res. Els es-criptors sovint mirem les teranyines. Avegades no faig res, simplement espe-re, no sé què faig, però al cap d’unahora em ve alguna cosa per a escriu-re, ho sé, estic tota la vida fent-ho i nosé per què, però és així, misteriós.Per què la poesia és especial?A pesar de tots els raonaments, de-duccions i interpretacions que en femsempre hi ha un component en la poe-sia que se’ns escapa. Podem dir-limisteri, revelació... i és aquest miste-ri, tan estrany a les rodes de la vidaquotidiana, feta de rutines i deshuma-nització, amagada darrere els apara-dors de luxe dels negocis, aquell haloque cal preservar. La poesia és la veude l’home, el seu esperit, la seua àni-ma escrita.Què ha de tindre un bon poema per-què siga bo?A l’hora d’escriure un poema, abans detot, he de creure-me’l. Ha de ser au-

Quins autors t’han influït més, o mést’han interessat?Cada época m’han influït alguns i m’han agradat altres. Les cites delprincipi sí que tenen a veure amb allòque està dient el llibre de poemes iamb l’estètica a la qual s’acosta du-rant eixa època. Va per etapes. IehudaAmikai, un autor d’Israel, usa un llen-guatge molt senzill però molt profund,o Andrade, i m’ha marcat molt AusiàsMarch. El meu primer llibre de poe-mes és un vers tallat d’Ausiàs March itambé de Cernuda.

"El problema de la nostra comarcaés que no es creu que és comarca,ningú no té consciència que és l’Horta. València s’ho menja tot"

Com veus l’Horta Sud des del punt devista de la creació literària?El problema de la nostra comarca ésque no es creu que és comarca; ningúno té consciència que l’Horta és l’Hor-ta. Tu te’n vas a la Ribera o la Safor isí que hi ha més consciència de co-marca; ací València s’ho menja tot. Hiha autors importants: Ferran Torrentés de Sedaví, Rafael Escobar, PasqualAlapont... La comarca, cada vegadamés, tendeix a convertir-se en una ciu-tat dormitori de València, però tota.Una cosa és el progrés i que el mónevolucione, que és normal. El que nopot ser és que tots evolucionem demanera uniforme i que tots els poblessiguen iguals. Els pobles cada vegadas’assemblen més a les parts de la ciu-tat que no tenen cap personalitat. Nosom tan forts els escriptors per a sal-var la personalitat de cada poble.

23

Escriure poesia ésencara per a mi unenigma, i potser peraixò encara continueescrivint.

tèntic, que transmeta allò que per a misignifica en el moment en què l’escric.Per a escriure s’ha d’estar tranquil;una cosa és que el poema tinga emo-ció per a transmetre, i una altra ésque quan tu escrigues hages d’estaremocionat. Quan escrius has d’estarmolt tranquil, molt relaxat, controlarperfectament el procés creatiu. Quanhi ha emoció, que no hi haja massaemoció. Controlar les regnes del cavallés complicat. Això em passava a mi enla novel·la eròtica A foc lent: haviad’escriure una escena eròtica forta pe-rò no havies d’estar massa erotitzatperquè si no, no funcionava; si n’esta-ves poc, tampoc, havies de posar-tedins, però controlant.

"Un poema és un món, una arqui-tectura gran. Si en falla un trosset,se’n va tot a terra"

Tens comunicació amb els lectors?Si un poema no arriba al lector, si noés capaç de despertar la seua emoció,de provocar la seua complicitat, elspoetes estaríem dedicant-nos a un jocestèril que res no ha de dir-nos si a resno ens condueix.Els lectors de poemes solen ser proureservats. Els poemes, una volta espubliquen i la gent els llig, tendeixen afer-los seus, quan els fan seus és comsi ja no foren de l’autor, ja forma partde la persona que l'ha llegit i hi ha pu-dor de parlar amb el poeta i donar-li’nl’opinió.Alguns dels teus poemes s’han musicati també has desenvolupat treballs ambcreadors d’altres arts. Com veus laresta d’arts?La creació és una lluita contra els efec-tes del temps, contra el solc més invi-sible dels núvols i la neu voraç queofega la molsa. Contra la mort, contrael seu blanc silenci.El poema “Un silenci” el canta MiquelGil. Un altre el va cantar l’Orfeó Cata-là, i escoltar-lo amb música i a tantesveus va ser sorprenent. He realitzatcol·laboracions amb pintors, i el resul-tat és preciós.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 23

sut de Vilamarxant o l’Aqüeducte delsArquets a Manises. Hi ha autors quedefenen també la procedència romanadel pont de Quart de Poblet, conegutpopularment com el Pont de Catxo oel Pont Romà, i, fins i tot fra BartomeuRibelles, afirma en la seua crònica Va-lència i alguns pobles abans de l’èpo-ca cartaginesa que els fonamentsguarden estructures ibèriques. Aquest pont és l’únic antic sobre el riude tota la comarca de l’Horta, excep-tuant els de València. La seua influèn-cia en la vida social i econòmica deQuart de Poblet és indiscutible. JaimeSanmartín Fita, historiador local, sostéque els romans van engrandir l’obraibèrica perquè les seues hosts passa-ren cap a Sagunt i els àrabs la van re-construir i la van refermar. El 1232, Jaume I determinà dirigir-secap al sud per a realitzar l’atac defini-tiu en la conquesta de València. Laseua estratègia va suposar circumdar

Quart de Poblet torna a mirar al Túria

La història de Quart dePoblet està lligada a lapoderosa riquesa d’unTúria que va donargenerosament la seuaaigua per a alimentaruna agricultura rica ipròspera, una incipientindústria, molins deproducció important, ique, en ocasions, vatornar el somni deprosperitat en malsonamb crescudesdevastadores.

Quart de Poblet mira de nou al Tú-ria. El projecte de recuperació de

les riberes iniciat l’any 2000 per l’a-juntament ha permés tornar al pobleun dels motors de la seua història: elriu. Riu i vila han avançat i avancen pa-ral·lelament units. La història de Quartde Poblet està lligada a la poderosa ri-quesa d’un Túria que va donar genero-sament la seua aigua per a alimentaruna agricultura rica i pròspera, una in-cipient indústria, molins de produccióimportant, i que, en ocasions, va tor-nar el somni de prosperitat en malsonamb crescudes devastadores. Precisa-ment, aquestes van ser el detonant delPla Sud, amb el qual el municipi vaquedar definitivament pres entre l’ae-roport, l’autovia A-3 i el nou llit, impe-dint el seu creixement natural. El dèbiti l’haver d’una relació mil·lenària. Un recorregut pel patrimoni històric,cultural i natural de Quart de Pobletrevela amb contundència eixe vincle,

segons es desprén de l’exhaustiu es-tudi realitzat per l’Agència de Desen-volupament Local (ADL), dependentde la Regidoria de Promoció Econòmi-ca, com a pas previ en el Projecte deRecuperació i Adequació per a Ús Pú-blic del Riu Túria. Alguns historiadors atribueixen un ori-gen romà al municipi. El topònim pa-reix procedir, de fet, del terme llatíQuartum miliarium, que fa referència ala quarta milla des de València al llargde la via que comunicava la ciutat ambl’interior. Durant aquest període, laprincipal activitat econòmica era l’a-grària i, encara que l’absència defonts i restes arqueològiques no per-meten afirmar-ho amb certesa, s’hanlocalitzat línies que podrien corres-pondre a centuriacions o parcel·la-cions del terreny d’origen romà. Es conserven, de fet, vestigis que re-forcen eixa tesi: els aqüeductes en laribera de Vilamarxant i Riba-roja, l’as-

24

Estació de Catarroja.

YOLANDA LAGUNA QUILES

PAISATGES DE L’HORTA

Vista aèria del riu Túria a Quart de Poblet.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 24

la ciutat creuant el Túria per un puntque coincidiria amb el Pont de Catxo.El 1235 va travessar la mateixa zona,però després de reiterats fracassos vadecidir finalment canviar de tàctica: vaconquerir les alqueries que rodejavenla ciutat per assetjar-la i prendre-la. Hova aconseguir el 9 d’octubre de 1238. Al pont es refereix també de maneracol·lateral el privilegi que el rei Pere Iofereix a València l’1 de desembre de1283, en concedir-li “totes les ram-bles per a l’ús del públic d’aquella,des del pont de Quart fins a la mar”. Aquesta construcció va ser transcen-dental en multitud d’episodis histò-rics. Pel que fa a la Guerra de Succes-sió, Escolano i Perales narren en laseua Història General de València: “Alfront d’una arma de cavalleria, va bai-xar des d’Aragó el comte de les Torres(Borbó) (…). El comte es va establir aMontcada amb el seu exèrcit, on vadecidir acampar pels pobles i alque-ries de l’Horta, realitzant tota classede destrosses (…). Davant l’arribadaimminent de les tropes angleses (alia-des amb l’arxiduc Carles d’Àustria), elcomte travessà el Túria per Quart i esva situar a Torrent. Al seu pas cremàalgunes cases de Quart i Aldaia, per-què no eren partidaris de Felip V”.

GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIADurant la Guerra de la Independència,el poble es va enfrontar a les tropesnapoleòniques en la Batalla de SantOnofre. Consumada la derrota, els vo-luntaris van creuar el pont a la recercade punts estratègics des dels qualsoposar-se a l’invasor; també el traves-

saren els valencians que van defendreSaragossa contra les forces de Bona-parte. Les successives riuades i confronta-cions van erosionar la construcció. Jo-sé María Moreno, cronista de Mani-ses, documenta la petició de Quart ide la resta de pobles de la zona derestaurar el pont el 1847, ja que eldeteriorament dificultava tant el tràn-sit de molts propietaris de terres si-tuades a l’altra part del riu, que ha-vien d’anar fins al pont de Sant Josepa València, com l’afluència de treballa-dors, mercaderies i bestiar. Les obresvan començar el 1851. Quart de Po-blet va portar tot el pes del finança-ment i del manteniment. L’11 de novembre de 1897 es va pro-duir una forta inundació, que el quar-tà Josep Aliaga descriu en el seu dia-ri: “Va tindre lloc una altra riuada queva ser molt més poderosa i potser lamés gran o cabalosa que registra lahistòria. Va enderrocar tot el pont deferro, que fou arrossegat pel correntquasi mig quilòmetre. Va inundarcamps, cases i fàbriques”. Des d’eixa data fins a 1936, tan solsconsta l’existència d’una passarel·lade fusta amb una barana de ferro, finsque en la Guerra Civil es va construir auns 50 metres del pont, aigües avall,un altre de fusta sobre fonaments de

25

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Primera representació que es coneixdel pont de Quart de Poblet. És un gra-vat de 1690 de l’artista Juan AntonioConchillos, en el qual es llig: “Puentede Quarte” i “Torre de Paterna”.

PAISATGES DE L’HORTA

PA

ISA

TG

ES

DE

L’H

OR

TA

pedra, que el riu es va emportar unsanys després. La riuada de 1957 va destrossar elpont; sobre els pilars van quedar úni-cament unes bigues de formigó. Elsresponsables de la fàbrica Refractavan construir una escala de fusta per afacilitar el pas d’una important quanti-tat de treballadors que procedia dePaterna. L’actuació definitiva es vaproduir el 1973, quan va adquirir laimatge actual. Fins a mitjan segle XX va existir aQuart de Poblet la figura del ponter,que s’encarregava de cobrar el dretde pontatge, un cànon que tenia l’ori-gen en el costum medieval de pagarper l’ús de les construccions públi-ques, molins, forns, etcètera. El pon-ter s’arrecerava durant el dia en unacaseta situada en la vora dreta del riu,a pocs metres aigües amunt. Durant els anys 20 s’ha documentat,així mateix, el funcionament d’un em-barcador, que possiblement va des-aparéixer una dècada després. El bar-quer conduïa la barca i cobrava pelpas. Aquest fet posa de manifest la di-ficultat de travessar un pont que du-rant molt de temps tingué un pendentimportant. Això obligà a construir ungual pel qual creuaven els carros. Pera fer-lo més viable s’omplia de gravaextreta del riu.

Un home travessa a cavall el riu en la riuada de 1957 a pocs metres aigües avall delpont. Foto: Família Mínguez.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 25

Les huit séquies, de les quals en sor-geixen altres de secundàries, verte-bren el sistema de reg de la cada ve-gada més minvada Horta de València.Jaume I, després de la conquesta, nosols no va modificar aquest entramatde canals àrabs, sinó que el va preser-var en els Furs atesa l’eficàcia. No obs-tant això, el pas del temps ha introduïtcanvis significatius en l’estructura. El Pla Sud va suposar en els anys 60el desviament del Túria per un nou llitcapaç de contindre unes ben temudescrescudes i, inevitablement, va ferdesaparéixer els assuts de les séquieshistòriques que prenien l’aigua en l’úl-tim tram del riu. L’obra implicà laconstrucció de l’Assut del Repartiment(més conegut com “la Cassola”), enterme de Quart de Poblet, des delqual les séquies de Favara, Rascanya,Rovella i l’Oro s’alimenten de les últi-mes aigües del riu.

EL LLIT VELLEl Túria, en el tram final del seu llitvell, es veu impel·lit per una paretovalada a dirigir-se cap a l’almenarade la Cassola, des d’on baixa per em-prendre un nou camí, en el qual, qua-si sense aigua, s’eixampla. El dilluns és el dia en què agafen aiguadel riu les séquies del marge dret:Quart, Benáger-Faitanar, Aldaia i Ma-nises, Mislata, Favara, Rovella i l’Oro.El repartiment es paralitza el dijous ales huit de la vesprada, quan es tan-quen les comportes en la Cassola. Eneixe moment s’obrin els assuts de lesséquies del marge esquerre: Tormos,Mestalla i Rascanya. Aquesta continuaregant en el lloc que ocupava en el vellllit, encara que amb el nou assut tél’accés per la dreta.

“LAS MADERADAS”Una de les activitats característiquesdel riu, que es va desenvolupar durantsegles, foren “las maderadas”, ço és,el transport de troncs des dels tramsalt i mitjà del Túria fins a València. Lafusta podia produir destrosses en elsponts en travessar-ne els ulls. Per aevitar-ho, estaven els “gancheros”,que a vegades baixaven en barca,arriscant la seua vida, per guiar la càr-rega. L’última expedició documentadaes va realitzar el 1888. D’aquestes “maderadas” ens parlauna acta de la junta ordinària dels co-muners de la la séquia de Benáger-Quart, realitzada el 7 de febrer de1863. Es conserva en la Comunitat deRegants de Picanya i la cita Ramón Ta-rín López en el seu estudi sobre “El riu

Túria: anàlisi i evolució del regadiu deValència”, publicat en el llibre El Tribu-nal de les Aigües de València, que Ja-vier Boronat preparà per a la Genera-litat Valenciana: “Constituyendo yo, el infraescrito Es-cribano Síndico de dichas dos ace-quias en el mismo (el azud), en que sehallaban también don Antonio Tarazo-na, Síndico Labrador de Benacher yFaytanar, vecino de Paiporta, y donOnofre Puchades Fità, Síndico Labra-dor de la de Cuart, vecino de Cuart dePoblet, se requirió por dichos señoreslevantar acta de reconocimiento quedebía practicarse en el Azud antes delpaso de la madera por la almenara delmismo que conducen a flote por esterío Turia Don Jorge y Don Cormín y Vi-cente Chapa del comercio de maderasde la ciudad de Valencia para el cualhabían sido nombrado peritos a saber:Fermín Griñó vecino de Quart de Po-blet por parte de esta acequia, y Mar-celino Cerveró vecino de Chelva por lade los dichos maderistas,…”.

LES SÉQUIES DEL TÚRIAAl riu acompanya un altre dels ele-ments patrimonials més singulars deQuart de Poblet. Es tracta de la in-fraestructura que ha sustentat des defa més de deu segles l’horta: la xarxade séquies de la Vega de València, tei-xida durant l’època islàmica, queuneix el nom del municipi al del tribu-nal consuetudinari més antic d’Euro-pa. La històrica séquia de Quart, alcostat de les de Montcada, Tormos,Mislata, Mestalla, Rascanya, Favara iRovella, té representació en el Tribu-nal de les Aigües de València des detemps immemorials, la qual cosa evi-dencia l’antiguitat del poble.

26

La històrica séquia de Quart, al costat de les deMontcada, Tormos, Mislata, Mestalla, Rascanya,Favara i Rovella, té representació en el Tribunalde les Aigües de València des de tempsimmemorials, la qual cosa evidencia l’antiguitatdel poble.

Embarcador de principis del segleXX. Foto cedida per l’ADL.

Crescuda del riu a l’altura del pontantic. Any 1967. Foto: Família López Monzó.

Banys en el riu en els anys 60. Fotos cedides per l’ADL.

PAISATGES DE L’HORTA

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 26

Quant a la séquia de l’Oro, es vaconstruir en el segle XIX per a regar elsarrossars de la Marjal, però habitual-ment no pren l’aigua del Túria, sinó dela depuradora de Pinedo i dels so-brants de les altres séquies. La Comunitat de Regants de cada sé-quia es regeix per ordenances prò-pies: les de Quart són medievals, i esremunten a 1350. En el cas que unllaurador infringisca alguna d’aques-tes normes, ha de ser jutjat davant elTribunal de les Aigües, fundat el 960durant el regnat d’Abd-el-Rahman III,del Califat de Còrdova (en l’època fo-ral es denominava Tribunal o Cort deSequiers, segons els privilegis ator-gats per Jaume I i alguns dels seussuccessors).La denúncia és formulada pel guardade la séquia, que cita l’infractor per-què comparega davant el Tribunal eldijous següent, dia en què se celebrenles sessions davant la Porta delsApòstols de la catedral de València.Quan les campanes del Miquelet de laseu toquen les dotze del migdia, elssíndics, vestits amb la brusa d’hortolài encapçalats per l’algutzir, que portael tradicional “ganxo”, es dirigeixendes de la casa vestidor a ocupar el seuseient.

27

El síndic de Quart de Poblet, OnofreGimeno.

Obertura de comportes a l’assut delRepartiment.

La Comunitat deRegants de cada séquiaes regeix perordenances pròpies: les de Quart sónmedievals, i esremunten a 1350. En el cas que unllaurador infringiscaalguna d’aquestesnormes, ha de ser jutjatdavant el Tribunal de les Aigües, fundat el 960

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Travessant el riu en carro l’any 1961. Foto: Família Castellà Mellado.

PAISATGES DE L’HORTA

PA

ISA

TG

ES

DE

L’H

OR

TA

Una vegada pronunciat el tradicional“s’obri la sessió”, l’algutzir crida perdues vegades consecutives els denun-ciants de cada una de les séquies i hofa sempre pel seu ordre, el mateix enquè prenen l’aigua del riu Túria, delprimer a l’últim. Per tant, des de fa se-gles, les sessions del Tribunal de lesAigües comencen amb la fórmula:“Denunciants de la séquia de Quart”,ja que aquesta és la primera a prendrel’aigua del riu pel marge dret.

SÍNDIC DE QUARTEn l’actualitat, el síndic que representaQuart és Onofre Gimeno. Acompanyatpel guarda de la séquia, José AntonioMonzó, acudeix cada dijous a la Portadels Apòstols a impartir justícia en unprocés totalment consuetudinari. Con-tinuant una tradició ancestral, José An-tonio l’ajuda a col·locar-se la brusa a lacasa vestidor un poc abans de l’inici dela sessió.Cada dos anys, el primer dilluns dePasqua, segons manen les ordenancesreimpreses per la impremta MaríMontañana en castellà de 1709, elsregants de la séquia de Quart acudei-xen a l’ajuntament a triar el síndic, unprivilegi que només pot recaure enaquelles persones que compleixen

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 27

tres requisits: ser llaurador, regant iveí de Quart de Poblet. Onofre Gime-no és dels pocs que hi queden, ja queen el municipi a penes si perviu un pocterreny de regadiu. El Túria, doncs, atorga a Quart de Po-blet l’honor de pertànyer a una insti-tució mundialment reconeguda, i departicipar d’una de les tradicions mésarrelades de la Comunitat Valenciana. La importància de l’aigua per a un po-ble que va ser fonamentalment agríco-la és evident. Els cereals, amb el blatal capdavant (en l’escut de Quart dePoblet trobem una espiga), la dacsa,la morera, les hortalisses, els fruiters,oliveres i garroferes, entre altres, vanser els cultius característics de la zo-na. La regularitat del cabal del riu noera la tònica general i, de fet, el ca-dastre manuscrit de 1813 (un dels do-cuments més antics de Quart, estudiatper José Ramon Sanchis en Llauradorsi rendistes en una comunitat rural del’horta de València. Quart de Poblet en1812), revela la gran quantitat debasses construïdes. En el segle XIX, això no obstant, elsector industrial experimentà un inci-pient desenvolupament, en el qualtambé va tindre un paper destacat elTúria. Al voltant del llit es va situar lamajor part de les primeres fàbriquesrelacionades amb l’activitat ceramistai del taulellet, la fabricació de rajoles il’obtenció de terra.

EL RAJOLAR DE BAPTISTETEl Rajolar de Baptistet es trobavaprop de l’actual IES Riu Túria i es de-dicava a la producció de rajoles. El Ra-jolar del Cacauero, ubicat al costat delcarrer de la baixada al riu, tenia unafunció idèntica. La fàbrica de taulelletsd’Onofre estava entre les anteriors,encara que uns metres més cap a l’in-terior del poble.No obstant això, el símbol de la inser-ció de Quart de Poblet en el sector dela ceràmica és el Molí de Vila, cons-truït per Salvador Vila Bellver. Estavadestinat, inicialment, a la refinació devernís ceràmic, que s’exportava a Ma-nises. El molí utilitzava com a forçamotriu l’aigua de la séquia de Mislata,sobre la qual estava construït. Durantla Guerra Civil el van emprar per amoldre el carbó que es gastava en elsgasògens, el combustible característicde la contesa bèl·lica, que substituïaels escassos productes derivats delpetroli. El 1957, la riuada va inundar el molí.L’aigua va arribar a una alçada de2,57 metres. A partir de 1989 va dei-xar de funcionar, però pel seu caràcteremblemàtic l’ajuntament va decidirutilitzar-lo com a seu de l’actual Audi-tori Molí de Vila.En aquesta zona es va erigir també elprincipal molí fariner local, el Molí delRiu, que prenia l’aigua directament delTúria. Localitzat a la plaça de Sant Ra-

fel, on té l’entrada original, molí i ma-gatzem estaven comunicats per un arc,davall el qual passaven els carros per acreuar el riu a l’altura del gual en di-recció a les rambles a treballar la ter-ra. Va quedar inactiu en els anys 30. Al municipi trobem actualment els tes-timonis de cinc molins: els dos esmen-tats, el de la Comuna, el del Real i eld’Animeta. No obstant això, les fontsen citen molts altres: el Molí dels Fra-res, el de Poblet i el de Quart, el deJacinto Rius i el de José María Ibáñez,entre altres. No debades, el patró delpoble, sant Onofre, es va aparéixer aun moliner un 10 de juny, dia de laseua onomàstica, segons la tradició.

L’ANTIGA CISTERNAEl riu continua present en molts mo-ments i béns de la vida d’aquest po-ble. Destaca, pel seu valor històric iartístic, la Cisterna Medieval, datadaen el segle VII i declarada Bé d’InterésCultural (està inscrita en l’InventariGeneral de Jaciments Arqueològics dela Comunitat Valenciana). La tradició oral diu que la cisternas’omplia una vegada l’any amb l’aiguaque li arribava des del Túria, a travésde la séquia de Quart, i es garantia ai-xí el consum de la població durantdotze mesos. L’operació s’iniciava lanit de lluna plena del mes de gener ies perllongava durant la nit següent,des de les onze fins a les quatre de la

28

El símbol de la insercióde Quart de Poblet enel sector de laceràmica és el Molí deVila, construït perSalvador Vila Bellver.Estava destinat,inicialment, a larefinació de vernísceràmic, ques’exportava a Manises.

PAISATGES DE L’HORTA

El guarda ajuda el síndic a vestir-se.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 28

29

matinada. La cisterna es troba a laplaça de l’Església, al nucli antic delmunicipi, mirant al riu. Actualment ésutilitzada com a sala d’exposicions. En la segona meitat del segle XX, pe-rò, la gran expansió industrial va ferque el creixement del municipi s’o-rientara cap a la zona sud-oest delpoble i l’expansió urbana generà ladesaparició, que ha seguit de formaprogressiva i constant, d’una partimportant de l’horta. El riu, ambmultitud d’usos tradicionals (reg, pera fer la bugada, zona de banys o re-creació, lloc per a la pesca), va em-malaltir greument per la desídia i lafalta de sensibilització. La contami-nació va arribar a extrems més quealarmants. Davant d’aquesta situació, l’Ajunta-ment de Quart de Poblet es va marcar

la meta de recuperar aquest impor-tant patrimoni natural i cultural. El seudesig es va fer realitat l’any 2000 ambl’inici d’un projecte que ha permés re-cuperar ja uns 30.000 metres qua-drats de ribera. Amb l’ajuda de l’INEMi del Servef, per mitjà de fons euro-peus i l’aportació municipal, s’handesenvolupat programes i tallers quecombinen la regeneració amb la for-mació i la creació d’ocupació. Durant aquests cinc anys, el consisto-ri ha assumit tasques de mantenimentde la superfície recuperada, ha dis-senyat plans de sensibilització, ha po-sat en marxa una Aula de la Natura(espai formatiu i informatiu del riu pelqual han passat tots els i les escolarsdel municipi) i participa en el Projectedel Parc Fluvial del Túria, coordinatper la Confederació Hidrogràfica del

Xúquer, en què Quart de Poblet témolt a aportar, atesa la seua expe-riència. L’ajuntament ha sol·licitat re-centment un altre taller per a conti-nuar un treball que ja dóna fruits. Elriu és protagonista en el procés de l’A-genda 21 Local.La flora autòctona torna a créixer enles riberes, i desplaça les canyes i elcàrritx. Passejar pel riu, empinar elcatxerulo per Pasqua, sentir el rauc deles granotes, observar el vol d’ausaquàtiques i, fins i tot, pescar-hi (grà-cies també al funcionament de la de-puradora de Paterna), és de nou pos-sible després de dècades en què unavoraç expansió industrial i l’acció hu-mana es van unir per convertir el Túriaen un abocador incontrolat de residusde tota classe. Riu i vila caminen pa-ral·lelament units.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Xiquets en el riu en una de les activitats de l’Aula de la Natura.

Durant aquests cincanys, el consistori haassumit tasques demanteniment de lasuperfície recuperadai ha dissenyat plans desensibilització.

Treballs de regeneració. Les riberes ja recuperades. Planta autòctona de la ribera del Túria aQuart de Poblet.

PAISATGES DE L’HORTA

PA

ISA

TG

ES

DE

L’H

OR

TA

La redacció d’aquest article ha estat possiblegràcies a la informació facilitada per l’Agència deDesenvolupament Local de Quart de Poblet.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 29

atlàntica, la del Canal de la Mànega ila zona nord del país; la resta, queconstituiria l’anomenada “zona lliure”,quedaria sota el domini del mariscalPétain, el qual va escollir com a cen-tre polític i administratiu la ciutat bal-neària de Vichy. L’exèrcit alemany vacapturar més de 40.000 espanyolsque els va incorporar als seus bata-llons de treball, molts d’ells els va de-portar als camps de la mort i quasiuns 25.000 els va integrar a l’organit-zació Tdot per a treballar en la cons-trucció de fortificacions militars.El primer grup d’espanyols que fou de-portat al camp d’extermini austríac deMauthausen estava format per 392 re-publicans tots procedents de l’stalagVII-A (Moosburg bei Freising) i tinguélloc el 6 d’agost de 1940. A partir d’a-questa data, i fins al 16 d’abril del1945, les deportacions d’espanyols esproduïren de forma continuada amb lacol·laboració del mariscal Pétain i ambel beneplàcit del general Franco. El go-vern espanyol, i en particular el seu ministre d’Afers Estrangers Ramón Se-rrano Súñer, estaven perfectament as-sabentats del martiri que estaven pa-tint els soldats espanyols republicans,com s’ha demostrat documentalmentmitjançant la correspondència que esmantingué amb el cònsol espanyol aViena i l’ambaixador espanyol a Berlín.La deportació a Mauthausen continua-rà periòdicament fins a vint dies abansde l’alliberament per les tropes alia-des: el 5 de maig de 1945.

verns autonòmics del País Basc i Cata-lunya, els diputats de les Corts, líderspolítics i sindicals, els millors quadresmilitars i els humanistes, poetes, pin-tors i músics més importants de l’èpo-ca com ara Antonio Machado, quemoriria el 22 de febrer de 1939 a Co-lliure, Juan Ramón Jiménez, que re-bria més tard el Premi Nobel de Lite-ratura, Rafael Alberti, Francisco Ayala,María Zambrano, Severo Ochoa, queseria Premi Nobel de Medicina, i al-tres com Pau Casals, Picasso o LuisBuñuel.

PERSECUCIÓ I DEPORTACIÓEl 22 de juny de 1940 cessaren leshostilitats entre França i Alemanya, ies va signar l’Armistici mitjançant elqual els nazis ocuparen els dos terçosdel territori francés, és a dir, la costa

L’EXILI ESPANYOLAl final de la Guerra Civil, fugint de lestropes nacionals del general Franco,emigraren a França quasi mig milió depersones que serien confinades encamps de refugiats al sud-est de Fran-ça. Després de l’ocupació d’aquest país pels alemanys, molts d’aquests es-panyols exiliats van ser deportats alsterribles camps d’extermini nazis. Dis-sortadament, aquesta barbàrie l’ha-gueren de patir al camp de Mauthau-sen, fins a la mort, dos paisans nostres:Juan Díaz Doria “el Niuero” i RamónRomaguera Pastor “el Tot-igual”. Segons l’informe Vallière, realitzat apetició del govern francés, el nombred’exiliats espanyols que hi havia aFrança el 9 de març de 1939 era de440.000. S’havien exiliat també elsministres del govern d’Azaña, els go- Serrano Súñer (al centre) amb Hitler.

30

PAPERS D’HISTÒRIA

En memòria de Juan Díaz Doria i RamónRomaguera Pastor, dos picassentins morts alscamps d’extermini nazis, i de totes les víctimes del’Holocaust. En el nostre pensament perduraransempre els éssers més estimats que patiren l’exilii moriren per lluitar contra la intolerància i perdefensar la democràcia i la llibertat.

ENRIC ROMAGUERA I BELENGUER

Picassent a Mauthausen-Gusen

Ramón Romaguera. Juan Díaz Soria.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 30

PAPERS D’HISTÒRIA

PA

PE

RS

D’H

IST

ÒR

IA

31

EL KL-MAUTHAUSENEl KL-Mauthausen fou el primer campde concentració que es va construirfora de les fronteres d’Alemanya; igualque el seu annex Gusen. Estava situata 20 Km. de Linz, a Àustria. El campde Mauthausen es presentava comuna fortalesa inexpugnable i durant elsset anys de la seua existència, s’asso-cià a la barbàrie i a l’horror: era elsímbol de l’esclavatge i de la mort.Mauthausen tenia 49 camps auxiliarsrepartits per tot Àustria.Milers d’éssers humans van ser inter-nats en aquell infern, dels quals mésde 170.000, d’ambdós sexes, vanmorir assassinats. Uns 12.000 repu-blicans espanyols hi van ser internats ien moriren quasi 7.000, dels qualsuns 450 eren valencians. Juan Díaz iRamón Romaguera, els dos picassen-tins protagonistes d’aquest article, hieren entre ells.

EL “SANATORI” DE GUSENPer tal de descongestionar Mauthau-sen, als presoners més febles se’lsoferia sarcàsticament la possibilitat detraslladar-se a Gusen (un camp auxi-liar situat a uns cinc quilòmetres) unlloc considerat pels SS de repòs i des-cans i on se’ls deia que cuidariend’ells. En realitat ocorria tot el contra-ri: en arribar-hi se’ls obligava a córrergrans distàncies i els més dèbils ereneliminats. Els maltractaments que re-bien a Gusen eren encara pitjors queels de Mauthausen. Gusen estava con-siderat com una fàbrica de morts.Entre les diverses formes d’exterminiusades a Gusen, el mètode denominatBadeaktion era desconegut en la restade camps; grups de centenars de pre-soners eren sotmesos diàriament de

nit a intenses dutxes d’aigua freda du-rant hores les quals provocaven lamort per hipotèrmia i congelació; a al-tres els ofegaven els mateixos kapos iSS, i aquells que aconseguien sobre-viure els abandonaven al ras sota unatemperatura d’uns 15 graus davall dezero. El fred feia el seu treball: més dela meitat morien abans de trencar eldia i la resta a l’endemà. Gusen era uncamp d’extermini com Mauthausenperò la velocitat d’anihilació era moltmés gran. Els forns crematoris funcio-naven tot el dia, a penes es podia res-pirar amb aquella olor de carn huma-na cremada. Amb la cendra i els ossosdels cadàvers es fabricaven superfos-fats. Les cambres de gas asfixiavendiàriament centenars de presoners iels experiments mèdics que es feienacabaven sempre amb una injecció debenzol al cor. L’any 1942 els SS vandecidir construir dos annexos més:Gusen II (denominat pels presonerscom “l’infern dels inferns”) i Gusen III. El 24 de gener de 1941 arribà a Gusenel primer grup d’espanyols, els qualsvan ser utilitzats com a esclaus per aconstruir un mur. Ramón Romaguera iJuan Díaz, els dos picassentins, van sertraslladats a Gusen, en el mateix com-boi, el 20 d’octubre de 1941. Esticconvençut que els dos van conviurejunts moltes estones recordant Picas-sent, les seues famílies i els momentsmés entranyables de la seua infantesa.Juan i Ramón tingueren moltes cosesen comú, com ara: els dos van nàixera Picassent el mateix dia del mes, un24; ambdós van ser batejats a la par-ròquia de Sant Cristòfor i visquerenjunts pel mateix barri, el format pelscarrers de les Barraques, de Santa Te-resa, de l’Àngel i les Coves del carrerMajor; els dos se n’anaren a viure foradel poble: Ramón, als divuit anys, a laciutat de València i Juan, als vint-i-tres,a Benimàmet; els dos van haver d’in-tervindre en la Guerra Civil espanyola ivan haver d’exiliar-se als camps de re-fugiats del sud-est de França; els doss’incorporaren a les CTE franceses ivan ser empresonats per l’exèrcit ale-many en juny de 1940; els dos van ser

traslladats als stalags d’Alemanya idesprés deportats a Mauthausen l’any1941, i finalment, ambdós van sertraslladats junts el mateix dia, mes iany a Gusen, la seua darrera “residèn-cia”, un lloc infernal des d’on els doss’acomiadaren per sempre. En efecte,a Gusen, i en ple hivern, van morir elsdos: Ramón el 27 de novembre i Juanel 30 de desembre. També del mateixany. Malgrat haver patit dos guerres itota classe de vexacions, estic conven-çut que els dos van ser capaços d’en-frontar-se a totes les adversitats senseperdre mai el seny picassentí. Lesseues defuncions van ser anotades alregistre civil de Gusen tretze anys des-prés de l’alliberament.

L’ALLIBERAMENT L’avanç de les tropes soviètiques perl’est d’Europa i el de l’exèrcit nord-americà per l’oest feia pensar que benaviat Hitler seria vençut. El 27 de ge-ner de 1945 els russos van alliberar elcamp d’extermini d’Auschwitz, i el dia6 de maig arribaven els nord-ameri-cans a Mauthausen: els soldats ameri-cans foren rebuts amb una pancartaque els deportats col·locaren a la partinterior de la porta central on es podiallegir en espanyol, anglés i rus: “Los es-pañoles antifascistas saludan a lasfuerzas libertadoras”. La imatge que esvan trobar fou horrorosa: centenars depresoners morts i amuntegats per ter-ra, el dispensari ple de malalts agonit-zant i de cossos en estat avançat deputrefacció, els barracons dels russoss’havien convertit en autèntics dipòsitsde cadàvers... Finalment, el 7 de maiga Berlín, Alemanya es rendeix i finalit-za la Segona Guerra Mundial a Europa.Hitler i Himmler s’havien suïcidat.

Pedrera del camp d’extermini nazi.

Camp de Mauthausen.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 31

PAPERS D’HISTÒRIA

Com que el Regiment Otumba núm. 7va intervindre en la zona del nord-estd’Espanya, a la caiguda de CatalunyaJuan hagué d’exiliar-se a França ambcentenars de milers de persones. Tra-vessà els Pirineus i després va ser in-ternat als camps de refugiats del sud-est de França on va haver de malviureuns quants mesos abans d’allistar-se ales Companyies de Treballadors Es-trangers (CTE) franceses. A Juan sel’emportaren a la zona dels departa-ments de la Marne, de Côte-d’Or, dela Nivière i de Yonne (Champâge-Bour-gogne), un lloc situat entre París, el riuLoira i Des Vosges, on treballà incan-sablement a càrrec del govern francés.Al mes de juny de l’any 1940 fou cap-turat per l’exèrcit alemany i despréstraslladat com un animal en un tren detransportar bestiar a l’stalag VI-D deDormund a Alemanya. El matricularenamb el número 8645 i després el por-taren a diversos stalags, com ara: elVI-C (Bathorn), el VI-F (Bocholt) i final-ment al XII-D (Trier/Trêves).El 3 d’abril de 1941 van ser deportatsal camp de Mauthausen 358 espa-nyols procedents de l’stalag XII-D si-tuat a uns 800 quilòmetres. Prèvia-ment havien estat identificats idetinguts per la Gestapo (la policia po-

lítica alemanya) de Trier. En aquestcomboi de presoners anava Juan, quealeshores tenia 28 anys. Ben prompteseria humiliat i deshonrat pels SS fins ala mort. El número de presoner que lifou assignat va ser el 3922, que enalemany s’havia de dir Neununddreibig(39) i Zweiundzwanzig (22): quatreasèptiques xifres que simbolitzariendes d’aleshores la seua personalitat ique evidentment hagué d’aprendre’sde memòria per a evitar càstigs, vexa-cions... Les dades familiars que donàvan ser el nom de la seua companya il’adreça d’on vivia aleshores: RamónJuan, 2. València.Al cap de sis mesos, el 20 d’octubrede 1941, Juan va ser traslladat a Gu-sen on el matricularen amb el número14289. Hi moria el 30 de desembredel mateix any. La inscripció de la seuamort al registre civil de Gusen es va ferl’any 1958 amb el número 1824. AFrança i a Alemanya continuaven elsreconeixements i homenatges als de-portats espanyols republicans.

RAMÓN ROMAGUERA PASTORAl carrer de les Barraques, a les cincde la vesprada del 24 de març de1918, naixia un xiquet que era fill delmatrimoni format per Ramón Roma-guera Ibáñez (descendent de la nissa-ga dels “Tot-igual”) i Vallivana PastorSan Luis (procedent de la família de les“Xarrones”) i que el dia 27 del mateixmes a la parròquia de Sant CristòforMàrtir seria batejat pel coadjutor Mn.José Pastor Bernabeu. Ramón tinguéuna germana, Maruja (actualment té77 anys i viu a Paterna amb el seu ma-rit Francisco Benito i han tingut tresfills) i dos germans Paco i Salvador, elsquals van faltar ja fa uns quants anys.Ramón era el major de tots els ger-mans, de menut segur que ajudariason pare al camp a fer espart, pita illenya fornilla, a casa cert que fariaparlar molt sa mare, al carrer jugariaamb els amiguets (entre els quals hihauria un que era un poquet més ma-jor que ell i que li deien Juanito) per lescoves del carrer Major i del Forn de Vi-ret a la rodanxa, al piqui, a xurro bo-

JUAN DÍAZ DORIAJuan va nàixer a Picassent al carrer deles Coves, núm. 24 a la una de la ves-prada del dia vint-i-quatre de desem-bre de l’any 1913. A son pare li deienJuan Díaz Fuentes i a sa mare Mª Con-cepción Doria Espert i fou batejat a laparròquia de Sant Cristòfor Màrtir eldia vint-i-huit pel coadjutor LorenzoRoselló Ballester. Juan tingué un ger-mà que li deien Vicent i una germanade nom Teresa. Juan era el major delstres. De menut compartiria els jocs amb elsamiguets del barri d’on vivia: el carrerde Santa Teresa, Barraques, l’Àngel,Major, les Coves... Segur que jugariaamb els companys a menjar terra, alpotet, a mort i pam, i de segur que co-neixeria un xiquet un poc més jovenetque ell que li deien Ramonet. De mésmajor, igual que feien quasi tots els xi-quets de la seua edat, se n’anava pelterme a buscar nius de pardalets, icom que era qui més en trobava, elscompanys li tragueren de malnom “elNiuero”; també aniria al barranc a fercaragols avellanencs perquè se’ls men-jaren els patos, a esmicolar fesols o ci-grons a les eres del Sequer o a les deCurreta, a menjar figues, a fer espà-rrecs, sajolida, timó...Fins que el van cridar a files, Juan vatreballar al camp. Al vint anys entrà enquintes i va anar a fer la mili a la ciu-tat de Lleida en el Regiment d’Infante-ria núm. 25, conegut també amb elnom d’Albuera. El van llicenciar el 26d’octubre de 1935 i quedà destinat,en cas de mobilització, al Regimentd’Infanteria Otumba núm. 7 de Valèn-cia. Aleshores vivia a Picassent al ca-rrer de l’Àngel i poc després es tras-lladà a viure al poble de Benimàmetamb la seua companya Dolores Fer-nández Doria.Al mes de juliol de 1936, en esclatarla Guerra Civil Espanyola, s’haguéd’incorporar d’immediat al front ambel seu regiment de València. Juan nova saber mai que el seu germà Vicent,que era cinc anys més jove que ell, vamorir al front de Guadalajara lluitantcasualment en el bàndol contrari.

32

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 32

PAPERS D’HISTÒRIA

PA

PE

RS

D’H

IST

ÒR

IA

33

ta... al barranc nadaria en el clot de laGramassà i en el dels Patos i tambémenjaria dàtils de rabosa, margallons,gínjols, codonys, magranes, figues depala, móres...Als divuit anys se n’hagué d’anar a viu-re a València amb sa mare i els seusgermans. Al poc temps d’esclatar la guerra, en-cara no havia complit els vint anys,Ramón fou cridat per la República pera integrar-se als grups de miliciansque es formaven als ajuntaments. Fouenviat al front de Catalunya des d’onva fugir a França pel febrer-març del1939 amb mig milió més de persones.Internat en un dels camps de refugiatsfrancesos (Le Barcarès, Saint-Cyprieno Argelès-sur-Mer), estigué malvivintuns mesos fins que a conseqüència dela invasió de França s’allistà a una deles Companyies de Treballadors Es-trangers (CTE) que el govern de Pétainva crear. A Ramón se l’endugueren ala regió de Des Vosges prop de la ciu-tat de Belfort, al nord-est de França,on estava la zona fortificada de LaLauter. En aquell maleït lloc va treba-llar uns quants mesos a expenses deles autoritats franceses en una gegan-tesca i absurda obra arquitectònicamilitar-bèl·lica. En juny de 1940 foufet presoner pels alemanys i traslladata més de mil quilòmetres en vagonsde mercaderies i de transport de ra-mats de bestiar, amb unes condicionsinfrahumanes, al camp de treball (sta-lag) XI-B de Fallingbostel, prop deHannover a la Baixa Saxònia, al nordd’Alemanya, on el van matricular ambel número 86.602. El dia 27 de gener de l’any 1941,1.506 soldats republicans procedentsde l’stalag XI-B travessen les seuesportes després de quatre o cinc diesde patiment i de recórrer més de milquilòmetres en aquelles porcateres devagons. Prèviament havien estat iden-tificats i detinguts per la Gestapo (lapolicia política alemanya) de Lüne-burg. En aquesta munió d’hòmensviatjava Ramón que aleshores tenia23 anys. Malauradament l’esperavenben aviat el sofriment físic i la degra-

dació psíquica mai patits per un ésserhumà. Les dades familiars que donàvan ser el nom de son pare i l’adreçad’on vivia aleshores: el Forn de Viret,4 de Picassent. El matricularen amb elnúmero 6148 i, com tots els depor-tats, hagué d’aprendre’s de memòriales dos paraules alemanyes: Einund-sechszig (61) i Achtundvierzig (48),que des d’aquell instant representa-rien la seua “identitat” en aquell con-demnat lloc. El 20 d’octubre de 1941va ser traslladat a Gusen on li assig-naren el número 14.449 i el 27 de no-vembre moria. La seua mort es regis-trava en el jutjat de Gusen l’any 1958amb el número 809. Sa mare va rebre l’any 1963 una com-pensació econòmica del govern ale-many com a reconeixement de la seuatragèdia i, mentrestant, França home-natjava els espanyols republicans de-dicant-los nombrosos monuments.

ÚLTIMES PARAULESDesprés de la derrota del nazisme, arafa 60 anys, els deportats espanyolsforen ignorats i oblidats pel règimfranquista. Tots van caure en l’anoni-mat. Com que s’havia produït una si-tuació “d’amnèsia col·lectiva”, la tascade recuperació de la memòria històri-ca hagué de fer-la la societat civil i, aCatalunya l’any 1962, es va crear enla clandestinitat l’Amical de Mauthau-sen, una associació de supervivents ifamiliars que continua tenint encaracom a objectius principals explicar a lasocietat els crims i recordar la memò-ria dels exterminats. El rei Joan Carles I d’Espanya visitàÀustria l’any 1978 i manà dipositaruna corona de flors al monument eri-git el 1962 en memòria del republi-cans espanyols morts a Mauthausen, il’any 1995 l’exministre de Defensa, elsocialista Julián García de Vargas, tin-gué un gest emotiu amb els exiliats re-publicans i se’ls va retre un curt i breuhomenatge al Congrés. Des d’aleshores, el nombre d’actes desolidaritat i de reconeixement enversels espanyols ha augmentat pertotarreu, i mentre que a Andalusia i Ca-

talunya es fan homenatges, s’inaugu-ren monuments, es descobreixen pla-ques i es dediquen carrers als seusveïns, a casa nostra no res. Fins ara, elsilenci i l’oblit han sigut el tracte quehan donat els nostres representantsautonòmics als més de 400 deportatsvalencians morts. Enguany el Congrésdels Diputats celebrà la primera com-memoració oficial d’àmbit estatal enrecord de les víctimes de l’Holocaust iel president José Luis Rodríguez Zapa-tero, en nom del Govern espanyol,lloava els republicans a Mauthausen.

HOMENATGE A PICASSENT El poble de Picassent sí que ha fet elseu particular homenatge a Juan Díaz iRamón Romaguera, en un acte cele-brat al saló de plens de l’Ajuntament,presidit per l’alcaldessa Conxa Garcia iel regidor Jaume Sobrevela. L’home-natge va comptar amb l’exposició d’A-drián Blas Mínguez, delegat de l’asso-ciació Amical Mauthausen, i delsupervivent d’aquest camp d’exterminiPaco Aura. Per a finalitzar, es va des-cobrir un monòlit al cementeri munici-pal en record de Juan Díaz i RamónRomaguera i de totes els víctimes del’holocaust nazi. Un acte que va con-cloure amb una ofrena floral, la lecturad’uns poemes i l’himne de Riego.

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

Placa en homenatge a Juan Díaz iRamón Romaguera.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 33

El premi d’investigació de l’IDECOde l’Horta Sud compleix 15 anys

ficatius com Art actual a l’Horta Sud dePascual Patuel, Ecoguia d’itinerarisambientals i culturals de l’Horta Sud dePaco Tortosa, L’espai local. Bibliografiade l’Horta Sud de Vicent S. Olmos iAgustí Colomines, La premsa local i co-marcal de l’Horta Sud (1976-1996)d’Alfred Ramos i Francesc Martínez, iGeografia física de l’Horta Sud, entrealtres llibres.L’IDECO, fundat en 1982, realitzauna important tasca cultural en la de-fensa del nostre patrimoni i la verte-bració comarcal en totes les seuesvessants. Edita la revista d’estudisAnnals, a més de cartografia sobrel’Horta Sud. L’IDECO també ha parti-cipat en els tres congressos d’histò-ria de l’Horta Sud i ha organitzat di-verses jornades i conferències sobretemes comarcals.

pologia, literatura, geografia, filologia,ciències ambientals, música i d’altres.Com en anteriors edicions, els projec-tes presentats seran seleccionats perun jurat format per membres de les en-titats convocants, l’IDECO i la CAMcom a entitat patrocinadora. El premicompta, a més, amb el copatrocini dela Mancomunitat de l’Horta Sud.El lliurament oficial del premi tindràlloc en el tradicional Sopar Comarcal,que tots els anys reuneix el món cul-tural, polític i econòmic de la comarca.Una cita ja típica en la qual es conce-deix també el Premi Quico Moret de laConcòrdia a una persona o instituciódestacada pel seu treball continuatper la comarca.El treball premiat serà publicat en lacol·lecció «Monografies de l’HortaSud», que compta amb títols tan signi-

L’Institut d’Estu-dis Comarcals

(IDECO) de l’HortaSud, que presideixVicent Boscà, haconvocat la quinzenaedició del Premid’Investigació de la

comarca amb l’objectiu de fomentarl’estudi i el coneixement dels vint mu-nicipis que configuren aquest territori.Un premi de prestigi, dotat amb4.500 euros, que compta també ambl’al·licient que el treball guardonat se-rà publicat en la col·lecció «Monogra-fies de l’Horta Sud».El premi de 2005 s’atorgarà al millorprojecte d’investigació inèdit en qual-sevol de les disciplines que permetaaprofundir en algun dels aspectes de larealitat comarcal, siga història, antro-

En la segona part podem trobar arti-cles de diverses persones relaciona-des amb l’associació i que ens pre-senten una exposició detallada de totsels programes que realitza ARTIC perals seus afiliats. La tercera i últimapart és una reproducció de tots els ar-ticles que el BIM de Torrent ha publi-cat sobre ARTIC des de la seua crea-ció. 25 anys treballant en la prevenciói en la lluita contra les drogodepen-dències sense ànim de lucre, per sim-ple dedicació social, bé mereixen unhomenatge com el que suposa l’ediciód’aquest llibre.

nes, acollir-les, tractar el seu proble-ma amb normalitat i tornar-les a la so-cietat en condicions favorables.La primera part del llibre ens acosta lahistòria d’ARTIC, per mitjà de diversosarticles de membres de l’associació,des dels durs inicis fins al moment ac-tual i de com ha anat aconseguint ungran reconeixement per la seua laborsocial tant a Torrent com als municipispròxims. A més s’inclouen més d’unadesena de testimonis de persones quehan acudit a ARTIC pels seus proble-mes d’addicció i que en aquest mo-ment estan totalment rehabilitades.

En 1980 naixial ’ A s s o c i a c i ó

d’Alcohòlics Rehabi-litats de Torrent i Comarca (ARTIC).Enguany celebren el seu 25é aniversa-ri i l’Ajuntament de Torrent ha deciditeditar un llibre commemoratiu queconta la història de l’associació a tra-vés de vivències i records de personesque han tingut o tenen contacte ambella. L’alcohol i altres addiccions hanvarat les esperances de moltes perso-nes que no sabien on acudir. No obs-tant aixó, aquesta associació oberta atots ha sabut captar aquestes perso-

34

CULTURA

ARTIC, 25 anys de lluita contrales drogodependències

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 34

La col·lecció «Pont vell. Estudis lo-cals», que amb tanta exquisidesa i

bon criteri edita l’Ajuntament de Pi-canya, acaba d’arribar al seu llibrenúm. 10, i ho ha fet amb la publicaciód’un monogràfic dedicat a L’escolaque hem viscut. Vint-i-cinc anys del CPAusiàs March de Picanya. Coordinatper Alfred Ramos, actual director delcol·legi i membre del Consell de re-dacció de Saó, el volum, que ha estatconcebut «per no caure en l’oblit»,festeja les noces d’argent de la insti-tució educativa local fent un rigorósrepàs a l’activitat que el centre esco-lar ha desenvolupat al llarg del darrerquart de segle i, per extensió, a l’edu-cació democràtica a aquell municipide l’Horta Sud.El llibre s’estructura en cinc parts: laprimera, «La història», comprén els ca-pítols «Temps era temps (1979-1982)», «La renovació pedagògica(1982-1985)», «Un nou marc partici-patiu (1985-1990)» i «A voltes amb lareforma (1990-1993)», redactats perAlfred Ramos, i «Dies de multiculturali-tat (1993-2004)», redactat per MíriamCordero; la segona, «Viure l’escola»,recull vint testimonis que, a manera

d’experiències, records i anècdotes,han redactat diversos pares, mares,mestres i antics alumnes; la tercera,«Parla l’alumnat», dóna veu a sis exa-lumnes; la quarta, «100 paraules per aun Diccionari Històric de l’Ausiàs», haestat elaborada per l’amic Alfred, àni-ma i esperit de la publicació, i defineixbreument les cent paraules-clau queexemplifiquen i resumeixen el tarannà ila història de l’escola; finalment, la cin-quena part, dedicada a «Annexos», es-tà integrada per un bon grapat d’orlesdel període 1991-2005 i per tres llar-gues relacions nominals: la del profes-sorat que ha passat pel col·legi (101mestres des de novembre de 1979), ladel personal no docent (vora 40 treba-lladors entre conserges, cuineres, ne-tejadores, etc.) i la de l’alumnat(2.340 xiquets i xiquetes) que durantels darrers 25 anys ha donat vida al CPAusiàs March. A més, tots els capítolsestan il·lustrats amb nombroses foto-grafies, històriques i actuals, que per-meten visualitzar les múltiples activi-tats lúdiques i pedagògiques que haportat a terme aquesta veterana esco-la picanyera.Tot això, i el fet que la monografia es-tiga encapçalada amb escrits de JosepAlmenar (alcalde de Picanya), MariaMira (inspectora d’educació), MercéViana (assessora del Cefire de Tor-rent), Xelo Sanchis (regidora d’Educa-ció i Cultura de l’Ajuntament de Pican-ya durant els anys 1979-1991) iVicent Boscà (president de l’Institutd’Estudis Comarcals de l’Horta Sud),fa de L’escola que hem viscut un llibreobert i plural, que mostra que l’edu-cació és una realitat que ens afecta atots i totes, mestres, polítics i societatcivil; i que només des del diàleg i elcompromís és possible construir unaescola viva, dinàmica i participativa.

Perquè, tal com s’afirma a la introduc-ció, una institució educativa «és obracol·lectiva de nombroses persones,del seu esforç, del seu treball».Fa unes setmanes, durant el transcursdel sopar anual de Saó, Francesc dePaula Burguera recordava que «el PaísValencià, el faran els mestres o no se-rà», i del que no hi ha cap dubte ésque l’Ausiàs March de Picanya, nascutal temps que les primeres eleccionsmunicipals democràtiques, ha cons-truït poble, comarca i país, ha formatpersones cultes i respectuoses, arrela-des i sensibles amb la pròpia història iamb les múltiples formes de culturaque actualment expressa la nostra so-cietat. Si la major part de les escolesvalencianes seguiren el model de qua-litat que durant més de dues dècadesha guiat els responsables del col·legiAusiàs March, el País Valencià, en tantque territori amb idiosincràsia i perso-nalitat pròpia, tindria el seu futur mésque assegurat. L’enhorabona, i a perles noces d’or.

35

Escola viva a Picanya

Núm. 2

3, s

egon s

emestre 2

005

RAFAEL ROCA

CU

LT

UR

A

CULTURA

Festeja les nocesd’argent de la institucióeducativa local fent unrepàs rigorós al’activitat que el centreescolar hadesenvolupat al llargdel darrer quart desegle i, per extensió, al’educació democràticaa aquell municipi del’Horta Sud.

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 35

PASSAT I PRESENT

El símbol de la inserció de Quart de Poblet en el sector

de la ceràmica és el Molí de Vila, construït per Salvador Vila

Bellver. Estava destinat, inicialment, a la refinació de vernís

ceràmic, que s'exportava a Manises. El molí utilitzava l'aigua

de la séquia de Mislata, sobre la qual estava construït,

com a força motriu. Durant la Guerra Civil, el van emprar

per a moldre el carbó que es gastava en els gasògens,

el combustible característic de la contesa, que substituïa els

escassos productes derivats del petroli. Posteriorment es va

restaurar i fou reconvertit en l’Auditori Municipal

de Quart de Poblet en 1997.

Molí de Vila de Quart de Poblet

L'HORTA23 21/12/05 13:10 Página 36