Viu L'Hospitalet - edició febrer 2015

NÚM. 108 · febrer ‘15 [email protected]

www.elginjoledicions.com

Una tarda amb... David Carabén, líder de Mishima, que actua al Let's Festival 'AMB', AIGUA I TRANSPORT - QUINTO TAPA DE L'HOSPITALET - ENTREVISTA A DANIEL

SANTIÑO, GUANYADOR DEL PREMI L'H CONFIDENCIAL- SPANNABIS 2015- 'THE GAGFATHER'

Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de societat i cultura

NÚMERO 108, FEBRER DE 2015

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: CEDIDA

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

PUBLICITAT: IVAN PUIG

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA

Dipòsit Legal. B-55194-2006

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu Cornellà no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus col·laboradors. 3

VIU

L’HO

SPIT

ALET

ED

ITO

RIA

L

WW

W.EL

GINJ

OLED

ICIO

NS.C

OM

AM

B E

L SU

PORT D

E:

LA COMPLEXITAT DE L’HUMOR

Ninoní, ninoní, ninoní, ninoninonino... Així, almenys segons qui escriu aquestes línies, que té un sentit rítmic molt peculiar, co-mençava la bona sonora de la mítica sèrie MacGyver. O així ho creu qui escriu aquestes línies, amb molta voluntat, però poc sentit rítmic. El protagonista, amb estètica de superheroi o can-tant perfumat de masses, era gairebé un il·lusionista que fabri-cava els artefactes més genials amb un xiclet.

L’ajut de MacGyver [Richard Dean Anderson] ens seria molt útil per obrir certs regals, que només cedeixen amb la serra elèctri-ca. Qui diu regals, diu certs aliments, però centrem-nos en els obsequis (hi ha alguna cadena comercial que, atenció, ens facilita vendre els regals dels Reis que no ens han agradat. La imaginació no té límits). Aturem-nos, en concret, en les joguines. Ara gaire-bé totes en porten manual d’instruccions, per molt fàcil que sigui la seva posada a punt.

Malgrat que no s’expliqui en la bíblia d’indicacions, per muntar algunes joguines cal utilitzar els utensilis més estranys de la cai-xa d’eines. He vist pares movent el manual d’instruccions com si fos un volant, i, sobretot, nanos mirant-los amb cara de i tu ets més gran que jo? Deixa-m’ho a mi, a veure si me’n surto! Que vull jugar ja!

El recurs més pràctic és oblidar-se’n i contractar el manetes de la família amb un bon tiberi. Ens estalviarem disgustos i mal-decaps, però perdrem anècdotes pel camí. Això sí, tindrem més temps per interpretar els matisos dels anuncis de colònia. Uns dels objectius de l’any és conèixer un/a guionista que n’hagi fet algun per entendre què els demanen les marques més enllà de perpetrar una espècie de curtmetratge que descol·loqui l’espec-tador com fan les joguines.

Un efecte semblant als 1 de gener, en què se’ns acumulen els propòsits que no vam complir l’any anterior, i l’altre i l’altre... Potser el millor, com deia l’altre dia Mar Rovira, exjugadora de bàsquet i psicòloga, és anar per lliure: “els meus propòsits mai han coincidit amb l’inici de l’any. La curiositat i les ganes de can-viar coses no atenen al calendari”.

Té raó. Per estalviar-me sopars i dinars, miraré MacGyver; per tenir més ritme musical, veuré com ballen els artistes a Youtube; i per entendre els anuncis de colònia, repassaré vídeos de l’hu-mor intel·ligent d’Ángel Garó. Aquell home vestit com un pinzell que a molts els feia gràcia només que s’apropés al micròfon. Un altre misteri sense resoldre.

ÍNDEX5.Una tarda amb...

El vincle amb l’Hospitalet de David Carabén és intens i extens. Ens ho explica en aquesta entrevista amb Viu L’Hospitalet. És el líder de Mishima, que actuarà el proper 6 de març a la Sala 1 de la Salamandra amb motiu del Let’s Festival. Parlem ell de passat, present i futur, de pors i inquietuds, de maduresa i lideratge, i d’unes quantes coses més.

DAVID CARABÉN, LÍDER DE MISHIMA, QUE ACTUA AL LET’S FESTIVAL

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Parla com si estigués editant un text o la lletra d’una can-çó. David Carabén (Barcelo-

na, 1971) matisa i busca sinònims per enriquir un discurs que mai deixa de ser espontani i (auto)crític. És el líder de Mishima, un dels caps de cartell del desè aniversari del Let’s Festival (6 de març, a la Sala 1 de la Salamandra), amb què tenen un vincle molt especi-al. David Carabén comparteix un gran lligam amb l’Hospitalet.

—Vas començar a cantar d’Erasmus a França. Moltes vegades, quan marxes a viure fora o canvies les teves relacions so-�� desenvolupar aspectes del caràcter o de la personalitat que potser tenies adormits. O que t’havies censurat. En aquella època estava estudiant cièn-cies polítiques. Sempre he viscut molt

la música i gairebé tots els amics que vaig fer a França tenien instruments i bandes de rock. Començar a cantar va � �� seriosament, però em va acabar en-ganxant.

—Vas aprendre a ser més valent?Crec que atorguem als altres i al nostre entorn més immediat (família i amics) un poder sobre què podem o no fer, què s’espera o no que fem... Hauríem de po-der controlar més les nostres vides. [Viure

David Carabén: “El meu despertar cultural va ser a l’Hospitalet”

David Carabén. Foto: YOUTUBE.

fora] em va servir per a perdre pors, mani-es i complexos. Per a deixar-me anar.

—Quines coses vas perdre? Dir-me per què dimoni no podia cantar. Tenia 21 o 22 anys, i normalment les vocacions musicals comencen abans. Sí que havia rebut classes de piano, però mai se m’havia passat pel cap encetar �� música com a hobby.

—Quin va ser el teu primer desengany musical? Potser adonar-me que en sabia tan poc. �� sempre m’ha fet tan feliç, per què no li he dedicat més hores? Com és que no vaig continuar estudiant piano? Encara n’he d’aprendre moltíssim.

—Algun cop has dit que una cançó és com un animal viu. Com intenteu que no mori? A vegades penso que és una gàbia d’ocells, quelcom que intenta capturar �� !��és una estructura morta que pren vida quan algú l’escolta o la canta.

—Què ha de tenir un disc per atreure’t?Bones cançons, coses boniques i evoca-dores que et commoguin. I, alhora, que et soni vertader. —L’ànsia que cura és el títol del vostre darrer treball. L’ànsia és també la in-quietud per saber, descobrir-se i saber moltes coses?Sí. Crec que és una mica sentir-se viu, tot i que aquest neguit pot ser conside-rat com a quelcom negatiu. Tenim coses a fer i a dir, encara no estem de tornada de res. Quan ets músic, puges a un es-cenari d’una manera regular. Has d’inte-grar aquesta angoixa, t’exposes regular-� �� et generen una ansietat, un neguit i uns nervis, i si les afrontes, és perquè et fan feliç. Perquè hi trobes un sentit.

—Tens algun mètode per combatre aquests nervis?Buff, no. Encara no he trobat ni la dro-ga ni la beguda ni tampoc l’estat d’es-

� �� A cada concert torno a ser una bèstia �"��#� �� $��-ca manera de superar-ho és pujant a l’escenari.

—En la cançó El corredor descriviu com és la vida d’un músic, però, en el fons, també ho feu en la voràgine que supo-sa La brisa. A l’escenari us poden pas-sar moltes coses pel cap... La societat t‘ofereix un comandament a distància amb 400 botons. Una sensa-��

certeses... Això et genera una certa ansietat, però també et fa sentir viu. És un dels aspectes ambivalents que li toca descriure al músic. Crec que les �� !�� el punt de valors, idees, imatges i cap-turen el misteri, la disjuntiva. A la can-!�� $ �� $ ��contradiccions: els moments en què la meva ànima dubta, s’equivoca i fa el contrari del que pensa. Així que em �� !��%�� què parteixes d’una certesa, d’una con-��

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturauna tarda amb...

(passa a la pàgina 8)

Mishima. Foto: NOEMÍ ELÍAS.

EspaiDisseny HUB BarcelonaPlaça de les Glòries Catalanes

29 gener – 25 abril 2015Entrada gratuïta

Exposició

MetròpolisBarcelona

Com era, com és, com seràLa gent i els barris, les viles i els pobles, les ciutats i Barcelona.

Els nous i els vells paisatges urbans, els que estan arribant i els que encara no hi són. Les noves formes de viure i conviure, amb la voluntat de ser, de saber i de saber fer.

La màquina metropolitana amb ànima mediterrània: el seny i la rauxa.

www.amb.cat/metropolisbarcelona

I tu, com te la imagines?

—Suposo que és més fàcil empatitzar amb sentiments hu-mans, com el dolor i l’amor, que no pas amb opinions polítiques. �� !�� &�� '�� $*� ��dir que defensar la vida és agafar una �� %�� +�� / ��apassionant, però difícil. —Amb el Let’s Festival hi teniu un vin-cle molt estret. Hi heu actuat un munt de vegades. Sí. Li tinc molt d’afecte. El meu desper-tar cultural va ser a l’Hospitalet, tot i � �� 3�5�� $��-cut gran part de la meva vida. A l’Hos-�� / �� 7� � �� he conegut gent de puta mare. A més, el Let’s Festival va ser un dels festivals que ens va donar suport en els inicis. Com a bona ciutat perifèrica, l’Hospita-let té també la necessitat i la urgència de reivindicar-se culturalment. Permet el naixement de propostes radicals com el Let’s Festrival. El compromís total amb la música emergent. Una vida cultural que vol fer societat.

—Com és la relació dels grups durant un esdeveniment d’aquest tipus? Aquest cop, el 6 de març, compartiu cartell amb Joana Serrat.9 �;�� '�� som una banda amb molts amics músics. Si ets músic, en realitat, ets un somiatrui-� ��5�� 3�� ;�$�$��els músics no ho tenim gaire fàcil i estem units per l’experiència de pujar a l’esce-nari i l’exigència psicològica. Recordo una [Sala] Salamandra amb la penya molt on �� molt calenta. Et passa sovint allà.

—Prometeu un concert... No sé si és l’adjectiu correcte, fogós? Sí. El Let’s Festival gairebé sempre és ��"��+��$ ��*��<�� 7�5�� amb el públic sigui molt peculiar i xula.

—Què ha de tenir el líder d’un grup de música?Com el de qualsevol grup humà, ha de ser capaç de treure el millor dels seus

companys, saber què vol i com aconse-guir-ho. El líder ha de buscar gent millor que ell que el complementi, tenir la ment oberta i ser humil.

—Amb tota la que està caient, com el 21% d’IVA o la pirateria, els músics sou uns supervenients. Sobreviure és tam-bé arriscar, com heu fet els Mishima canviant d’estudi de gravació i de pro-ductor, de Paco Loco a Peter Deimel. En realitat, busques tenir les sensacions dels inicis. Quan vam trobar-nos amb el Paco per primer cop, vam anar amb una mà al davant i una altra endarrere, com-pletament en pilotes. Ell va fer que ens quadréssim, curréssim el doble... Vam �� +��!�� i gravar a l’estudi on ho havien fet pri-

meres espasses mundials era un repte que volíem viure. La manera de conviure �� *��-tentar treure el màxim suc possible de l’experiència de ser músic, de gravar dis-cos o fer directes.

�� -nyar la teva mare, ballarina. Segura-�� que hi ha. El compromís en un art que mai ha en-riquit econòmicament ningú, però sí que ho ha fet d’esperit o felicitat, tant per a l’artista com per als seus seguidors, per pocs que siguin. Si a l’hivern o a l’estiu no t’ho passes bé en un local de merda, no vols ser músic. I si no et mola tenir pintura sota les ungles, no et mola ser pintor.

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

El grup de David Carabén. Foto: ALBERTO POLO.

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T


—Poder-te dedicar exclusivament a la música te n’ha propor-cionat una visió més global?��*��3�� %�� *�� ";�� *�� -rat de moltes coses. Té coses positives i negatives. Pensa que �� "�� $�� 5��$�� 5��=��ho dic massa, però és que és una cosa que d’aquí a dos me-sos pot acabar. Econòmicament, les estic veient de tots colors, com tothom, avui dia. Realment, no tinc la perspectiva de dir �� —O sigui, ets un músic de dia a dia. Visc al dia, això està claríssim. —Què ens pots dir dels teus companys de Mishima? Sense Marc Lloret, company i amic des de fa molts anys, Mishi-ma no seria igual. Sempre té moltes idees d’arranjament o de ��!��" �� apagar tempestats, aguantar-me a mi i a la resta... En Dani Vega és súper intuïtiu i ens fa riure a tots. Està molt despert �� "�� ;�� >�$��@��grans moments a la banda. Té un sentit de l’humor peculiar, i juntament amb el Vega lidera la part més exigent. Els dos fan possible els bons baixos i guitarres. En Xavi, com li passa al

Marc, té molt en compte les ambicions del grup. L’Alfons Serra és un bateria extraordinari, un enamorat de la música també, encara va a molts concerts i escolta molta música. Es desviu per seguir en això, fa moltes funcions al grup, més de les que li pertoquen. Les assumeix amb ganes. Me’ls estimo molt als quatre.

—Haver estat periodista cultural t’ajuda a entendre més les crítiques?Molt. Haver estat a l’altra banda m’ha ajudat molt, no només a �� %�� ;�� jo en una entrevista. També a la premsa li devem gran part dels nostres èxits i, per tant, és lògic que el primer a acceptar les crítiques sigui jo.

—Amb què t’han criticat més? Per l’anunci del Banc Saba-dell o la foto amb Tomás Roncero? [Riu]. Crec que tothom es va prendre la foto amb el Ronce-ro com el que era, una broma. Quan vaig acceptar l’anunci, ja m’esperava moltíssimes crítiques i que molta gent no ho �� "*��*�� ;�ens trobem. Com et deia, visc exclusivament de la música, i he d’aconseguir recursos on no n’hi ha. El país és petit, i has d’anar traient recursos d’on pugui. Tothom fa el que pot, no el que vol. §

cultura


una tarda amb...

Mishima actuarà al Let’s Festival el 6 de març. Foto: NOEMÍ ELÍAS.

10

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

11

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

PATROCINADORPRINCIPAL

AMB EL SUPORTORGANITZA PRODUEIX

IDEA ORIGINALDE L’AGT

@AGTbaix

.com/agtbaix

@quintotapa

Descarrega’t l’App de Gastronosfera i consulta els restaurants participants a les Jornades

La tarifació social ajuda les persones

En una època en què la pobresa energètica està a l’ordre del dia, per a moltes llars l’aigua s’ha

convertit en un producte de luxe. L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) n’és conscient i per aquest motiu ha es-tablert unes noves tarifes socials que comporten descomptes de fins al 25% en la factura de l’aigua de les famílies en risc d’exclusió.

Davant la situació que un ciutadà metropolità declari a la seva compa-nyia subministradora o als serveis so-cials del seu consistori que no pot fer front a les factures, o en cas que sim-plement deixi d’abonar-les, s’estudia si es pot beneficiar de les tarifes socials de l’AMB. Durant aquest procés l’AMB no autoritza tallar el subministrament d’aigua de la llar afectada i tampoc ho fa si finalment es decideix que l’usuari compleix les característiques per po-der-se beneficiar de les bonificacions.

Aigua a l’abast de tothom

Aquest protocol, aprovat al Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a finals de l’any 2013 per ga-rantir aquest bé bàsic i imprescindible, ha reduït significativament els talls d’ai-gua a les llars metropolitanes. Si l’any 2009 (abans de posar-lo en marxa) es van produir 39.000 talls al territori metro-polità, l’any 2013 n’hi va haver 14.000, i el 2014 es van reduir fins als 11.400.

A mesura que les companyies distri-buïdores de tots els municipis metro-politans es vagin incorporant a la tarifa-ció social i ecològica, les bonificacions s’aplicaran automàticament a totes aquelles persones que ja siguin bene-ficiàries del tipus social i/o de l’amplia-ció dels trams del cànon de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

S’HAN DUPLICAT EN DOS ANYS

De la mateixa manera, la situació

econòmica actual ha propiciat que des

de l’inici de l’aplicació de les bonifica-

cions s’hagi duplicat el nombre d’usua-

ris que s’han acollit a aquestes ajudes,

de manera que s’ha passat de les 3.037 llars del 2013 a les 6.442 del 2014.

En valors percentuals, l’increment

és d’un 198%. “El nombre de llars be-neficiàries s’ha doblat gràcies a la difu-sió”, apunta Martín Gullón, director de

Serveis del Cicle de l’Aigua de l’AMB,

que explica que aquest organisme pú-

blic ha fet “una campanya informativa”

als ajuntaments metropolitans i que

les companyies subministradores del

servei “també estan informant els cli-ents que tenen dificultats per pagar”. “Estem molt contents de la progressió que ha tingut la tarifa social de l’aigua, que fa que la quota sigui més justa. Vo-lem que tothom que tingui dificultats per pagar es beneficiï d’aquesta bonifi-cació”, afegeix Gullón.

ELS AJUNTAMENTS

En cas de no poder fer front a les fac-tures, també hi ha la possibilitat que els ajuntaments de cada municipi es facin càrrec del deute, de negociar ajorna-ments o pagaments mensuals amb les

companyies subministradores, o d’ac-cedir a fons socials, que permeten a lescompanyies cobrir les factures de les llars de les persones més desfavori-des econòmicament. Entre el 2012 i el 2014 ha augmentat significativament l’import acumulat destinat a finançar aquests fons. El 2012, la xifra era d’uns 25.000 euros. El 2013, va saltar fins al voltant dels 450.000 euros. El 2014 s’estima que es tancarà amb un import acumulat d’1.700.000t euros.

JA ES POT DEMANAR

Els titulars d’un contracte amb una de les nou companyies que operen a l’àrea que ja han aprovat la tarifa so-cial que puguin acreditar alguna situ-ació que els faci susceptibles de re-bre ajudes podran demanar que se’ls apliqui la tarifació social i ecològica en les properes factures. Hi ha cinc muni-cipis (Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Badia del Vallès, Castellbisbal i Barberà del Vallès) que encara no han acordat les tarifes socials amb l’ACA; en aquests casos, entraran en vigor quan s’aprovin.

AMB / Aigua i transport

3�� \^_�� "��

es més vulnerables

A finals del 2013, l’AMB, a partir del concepte que la mobilitat s’aborda com un dret i no lliga-

da a les condicions socioeconòmiques de l’individu, va posar en marxa el sis-tema de tarifació social de l’Àrea Me-tropolitana de Barcelona. Tot i que va dirigit a les persones grans i a les que tenen alguna discapacitat, els bene-ficiaris han de tenir un denominador comú basat en la seva situació eco-nòmica. L’AMB fomenta la igualtat en l’ús de la xarxa pública metropolitana.

Tarifes socials, mobilitat per a tots

TÍTOLS AMB DESCOMPTES

Antoni Poveda, Vicepresident de Transport i Mobilitat de l’AMB, explicava que “l’objectiu és que la falta de recur-sos econòmics no sigui un obstacle perquè aquestes persones puguin ac-cedir al transport públic i des envolupin la seva vida amb la màxima normalitat possible”. Els viatges realitzats a l’àrea metropolitana durant el 2014 van aug-� �� `w��`�{_��*��

l’any anterior. Pel que fa a la tipologia de títols de transport, destaca un augment en l’ús dels abonaments socials, com ara la T-12 i la targeta rosa. MODALITATS I BENEFICIARIS

El sistema social consta de quatre títols: la targeta rosa metropolitana, la targeta rosa metropolitana de tarifa reduïda, el passi metropolità d’acom-panyant i la T-12, per als nens i nenes de 4 a 13 anys. En el cas de la targeta rosa metropolitana, es diferencia si és gratuïta o bé ajuda a accedir a un títol de transport amb bonificació en funció de les condicions econòmiques del sol-licitant. Per tenir accés a una targeta

rosa metropolitana s’ha d’estar empa-dronat en un dels divuit municipis de la primera corona tarifària. També és possible acollir-se a aquesta bonificació si es té fixada la residència a Santa Co-loma de Cervelló, el Papiol, Sant Vicenç dels Horts, Molins de Rei o Cerdanyola del Vallès, pobla cions metropolitanes que, encara que no són de la primera corona, sí que participen en aquest conveni. Cal dir que als municipis de la primera corona tarifària els ciutadans paguen el tribut de la mobilitat, un re-càrrec sobre l’impost de béns immobles (IBI) que contribueix a finançar el trans-port dels col·lectius que s’acullen a les bonificacions.

s

EL PAPIOL

SANT BOIDE LLOBREGAT

MOLINS DE REI

BARCELONA

EL PRATDE LLOBREGAT

CORNELLÀDE LLOBREGAT

SANTA COLOMA DE GRAMENET

CERDANYOLADEL VALLÈS

TIANA

MONTGAT

BADALONAL’HOSPITALETDE LLOBREGAT

VILADECANS

GAVÀ

CASTELLDEFELS

SANTA COLOMA DE CERVELLÓ

SANTJOAN DESPÍ

SANT VICENÇDELS HORTS

SANTADRIÀ DEBESÒS

MONTCADA I REIXAC

SANT FELIUDE LLOBREGAT

SANT JUST DESVERN

ESPLUGUESDE LLOBREGAT

AMB / Aigua i transport

Targeta rosa

gratuïta

T-4

Targeta rosa

reduïda

T-12 per a nens

i nenes de

4 a 13 anys

Passi metropolità

d’acompanyant

El sistema de tarifació social del transport consta de quatre títols diferents.

Text I fotos TONI DELGADO

“No, jo prefereixo sortir fent la foto”, negocia la fo-tògrafa la Vanesa Martínez mentre retrata Els 3 Im-prescindibles. No són un grup de superherois, sinó

la tapa de Km 0 de Ca les Noies. “La intenció és que quan la gent vegi la foto comenci a salivar, que li vingui la gana”, continua: “el fotògraf no deixa de ser un conductor de la imatge dels plats. Si la gent s’emociona amb una d’aques-tes imatges, el major mèrit és del xef”.

En aquest cas, els seus models, les tapes del Quinto Tapa de l’Hospitalet (del 19 de febrer al 15 de març), també es mo-uen:�� -ons, comprovaràs que al cap de cinc, deu i 15 minuts la tapa va minvant... Per això és tan important que els restauradors muntin la tapa just abans de fer la foto. És fonamental si contenen productes frescos com les verdures i les amani-des”.

QUINTOTAPERA

La Vanesa Martínez és una quintotapera de mena. Acostu-ma a fer dos o tres sortides. No sabem quins dels 28 locals, re-partits entre el Barri Centre, Collblanc, Santa Eulàlia i Gran Via Sud, visitarà, i si omplirà Tapaports Argent i/o Tapaports Or.

“Abans havies d’omplir més segells, i hem volgut agilitzar la iniciativa. Animar encara més a la gent perquè hi parti-cipin [durant la primera edició del Quinto Tapa de l’Hospi-talet es van vendre més de 50.000 tapes]”, explica Mariano Martínez responsable de comunicació de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat), organitzadora de l’esdeveniment: “treballem conjuntament amb l’Ajunta-ment, que està fent una aposta explícita per la gastronomia local”.

TAPES DEL MÓN“Hi ha moltes rutes de tapes, però nosaltres fem una

aposta clara pel producte de temporada i del Parc Agrari, per l’economia de proximitat”, continua Mariano Martínez, abans d’advertir que el ��del Quinto Tapa serà un Fira Tapa Tapes del món, del 20 al 22 de març al Mercat Tor-rent Gornal: “una proposta amb la qualitat gastronòmica de sempre i amb un vessant social. Tindrà un gran component integrador amb la presència d’associacions d’immigrants, casals regionals...”

“BASTANT ESTRESSANT, PERÒ EXTRAORDINÀRIA” Abans parlàvem de la tapa Els 3 Imprescindibles. El seu au-

tor és l’Enric Bataller, de Ca les noies, el local que més tapes

va vendre durant la primera edició: “va ser una experiència bastant estressant, però extraordinària. La gent repetia i ��

Els bastidors del

Quinto Tapa de l’Hospitalet

14

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomia

L’Enric Bataller i la Vanesa Martínez. Foto: T. DELGADO.


a última hora, córrer molt i de dir-te doncs haurem de cór-rer més. Fas més hores però perquè la gent t’ho demana”.

—Enric, quin consell li donaries als nous participants? —Que preparin tapes que no comportin ni molta preparació prèvia ni tampoc al moment. Jo em baso sempre en cuina tradicional, tant d’altres països com ca-talana.

UN DELS ÚLTIMS FITXATGES3�� 5��" �� ~��-

el Santos, de Blanco y Negro. Ha estat un dels últims en decidir-se a partici-par. Ho farà amb el seu popular bocaíto català, amb porc ral d’Avinyó, pastana-ga del Parc Agrari, xampinyons i pa de llenya.

UNA OCUPACIÓ EXTRA3�� ~�� *��

ocupació extra: “a tots els qui no em creuen quan els dic que hi ha porc ca-talà els ensenyo el web del proveïdor [riem]. Se sorprenen molt. Malaurada-ment no es massa conegut ni es dóna a conèixer prou. Això sí, el servim des que tinc el bar, fa ja cinc anys. És molt semblant a l’ibèric”.

�~�� ;�� "��no li agraden els espinacs perquè tasti la teva tapa de la casa, els espinacs amb cigrons. —Que estan fets a la manera tradicional i, a més, no tenen res a veure amb la resta. Aquests són del Parc Agrari. No et puc convèncer, només et convido que els tastis.

GUANYAR CLIENTSLa Montse Planes, d’El Cóm, m’expli-

ca, amb tots els detalls, les dues tapes � �� =��Popeye, amb “escuma d’espinacs del Parc Agrari amb base de formatge cre-mós, donja saltada i polsim de blat de moro” i la coca de carpaccio de carabas-só. “Que si penso en els premis? Saps el que vull? Vull guanyar clients! Par-ticipem perquè la gent ens conegui”, conclou.

UN ALTRE PREMI?“Home, la veritat és que serà molt di-

fícil que em tornin a triar com a millor cambrer del Quinto Tapa. L’altra vega-da em vaig fer un fart d’explicar el fun-cionament, els Tapaports...”, reconeix �� $�� ~�� 7$�� #� “aquest any toca la tapa! Això encara està més difícil!”

“Et fa molt feliç que et vinguin molts grups, veure gent que no havia vist mai”, � 5��#� “ara ja estarem preparats, perquè si no et compliques molt la vida”.

Intervé Eric Bausson, del bar Axis de l’Hotel Hesperia Tower: “la nostra és

una instal·lació molt moderna. Cuinem utilitzant les noves tècniques que hi ha a la cuina i sempre apostem per presentacions més sorprenents i ori-ginals. Pensa que la gent menja abans amb els ulls que amb la boca”.

SESSIÓ CONTÍNUA“Amb aquesta iniciativa”, continua

Eric Bausson, “volem també que ens conegui més gent de l’Hospitalet. La gran majoria dels nostres clients són de fora i, vulguis o no, el Quinto Tapa no deixa de ser una sessió contínua de portes obertes a l’hotel”. § 1

6

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturagastronomia

El Manel Moya i l’Eric Bausson, de l’Hotel Hesperia Tower. Foto: T. DELGADO.


Text I fotos TONI DELGADO

“Saps què m’està passant?”, diu Daniel Santiño (Ba-dalona, 1974) amb el volant a les mans: “estic patru-llant! Quan vaig per l’Hospitalet, em costa molt anar

directe a un punt. Estic tan acostumat a fer la ronda...” És Mosso d’Esquadra de professió i escriptor en el seu temps lliure. Amb Los crímenes del opio ha guanyat la novena edició �� "�� #�� $�� & ��$��'*+�/�� convocat per l’Ajuntament i Roca Editorial, i promogut per la Biblioteca La Bòbila, on rebrà el guardó el proper 21 de març.

3��"�� $��"�� Catòlica. En un dels seus pisos apareix un braç clavat a terra ��'��'��3�� 5�� #�“la disposi-ció dels òrgans, que són de dues persones diferents, té un ��8��+��;�<�=��>��

UNA TRUCADA AL 112Sí que avança que tot comença amb una trucada al 112

que s’entén que és violència de gènere: “les patrulles van a tot drap. En aquests casos, dos o tres minuts marquen la línia de trobar-te la dona millor o pitjor”.

�� "� �� $�-olència i la porta està oberta. Un escenari que deixarà trasbal-sat Víctor Santino, el protagonista de Los crímenes del opio. 3��5%�� " �� %�� “un fora de sèrie autor de quatre novel·les”, i Santino és el seu cognom italianitzat, un cop d’ullet als amics d’Itàlia, on va viure cinc anys.

VÍCTOR SANTINO Amb Víctor Santino el separen la intel·ligència —“és molt

més intel·ligent que jo”—�� $�� d’empatitzar amb les víctimes: “és una feina que t’emportes ��@��W ��;�� mort. A l’acadèmia t’aconsellen que ho diguis directament. Jo si he de plorar, ploro. M’ha passat i em passa. Imagina’t el cas d’una mare precipitada després de la mort sobtada del seu bebè de vuit mesos. Digues-li al pare...”

Un patiment que es mostra a la novel·la: “una de les frases del llibre és y cada uno de esos sucesos se lleva un trocito de alma del policía. I és veritat. Quan vius i veus certes coses, ja no ets el mateix”.

—Compensa patir tant a una feina? —De tantes coses dolentes una bona és espectacular. T’expli-��*��3��$��$ �� $��"�� -

�� $% �� 3�� $�� *��%�� no sóc dels més forts, el vaig agafar pel cinturó, i el company, dels braços. Aquell dia vam salvar una vida. Aquestes coses ��

GOSSOS, LLOPS I OVELLESLi pregunto si Los crímenes del opio té un punt reivindicatiu,

�� 5��# “nosaltres, els gossos pastors, vivim atemorint els llops, però odiats per les ove-lles. Hem d’assumir que és difícil que la gent ens feliciti per la nostra feina”.

Daniel Santiño, una novel·la

amb coneixement de causa

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

cultura

Daniel Santiño, a la redacció. Foto: T. DELGADO.


De dimarts a dissabtes, sopars Dissabtes, diumenges i festius, dinars

C. Joan Cirera i Pons 13-15 El Prat_Bcn

onanuit.com

Daniel Santiño és un narrador privilegiat. Acumula experiències que altres escriptors de novel·la negra ��$�� ;�� “no es toquen gaire” en el gènere com el procés d’una inves-tigació.

“NO ERA NECESSARI” 7�5��%��*�� $�� "�� -

�� 5�� #�“sobretot perquè encara no he parlat amb ningú del cos, i com que el relat anava avançant i no eren necessaris...”

7�� "�� *�� "��'�� "��$ �� '� ��$��*��“súper complexa”. Víctor Santino tornarà a ser el prota, amb un doble cas: “hi ha un personatge ;��ZW �� \��<�;��reuniré amb algun representant del cos per saber si puc dir certes coses”.

UNA CRÍTICA ESPECIALMarta, la seva dona, és la seva gran valedora. Gràcies a

ella, que fa un esforç extra per encarregar-se dels petits [Da-niel i Ana], té temps d’escriure: “m’estima tant que tot el que escric li sembla bé”.

7� �� 9�� *�� " �� "��"�� @�� *�més clar: “vam dubtar entre la seva i una altra, que no tenia ��<� �� la vam triar per unanimitat. Vam trucar-lo i va parlar amb tots nosaltres”.

EL BOLQUERLa trucada el va sorprendre canviant-li el bolquer al petit Da-

niel a casa: “vaig fotre un crit. Tenia la pell de gallina, estava emocionat... Em vaig dir �� D’acord, he guanyat un premi, però no em considero escriptor... No sé si estic donant una imatge seriosa a les entrevistes. Sóc com sóc”.

+��;��$�� 5��@��#�“a tots els concursants els demanem un text d’unes 10 líni-es de presentació. En Daniel ens va escriure una carta de dos folis”.

�9�� 5��$ �&�� "�� $��$�� $ ��~��=��#�� $��"��*�5 �� ;�$��"� �� "�� $��"�$�-re a Itàlia i al Marroc...

EL PROFESSOR DE LITERATURA+�� *��%��" ��7��

de literatura que li va canviar la vida. Els va manar llegir i fer un treball de Zalacaín el aventurero o de Platero y yo. Però a Daniel, que era un rebel reconegut, li va dir que es llegís els dos: “no entenia res. Per què em castigava si no havia fet res? No sé si l’home va veure quelcom en mi”.

El cas és que el petit Daniel va llegir-se els dos llibres i va

presentar dos treballs. Aquell mestre de la Nostra Senyora de ��3�� !�� $�� $�� -tora: ��*�� #�;��anava a totes les cases de familiars em deixaven un llibre”. El retorn a casa del pare, camioner “i bon lector”, era màgic: “sempre tornava amb uns quants llibres”.

CURTCIRCUITDaniel Santiño és gairebé com Curtcircuit, el robot que lle-

"�� "�� 3�� $�� llibres en una setmana, i a repassar les 273 pàgines de Los crí-menes del opio� �� $� �� ~��Editorial per si volia canviar alguna cosa.

� �� $��$ ��$�� "��$�� $��#�“sempre m’ho diu la dona. He de tenir la ment ocupada en alguna cosa i un llibre m’ho permet”. 2

0

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturacultura

L'entrevistat, amb les últimes novel·les guanyadores del premi.



—Dani, però no estàs tranquil mai?—Ho estic amb el cap saturat. Per això, perquè era difícil, vaig començar a aprendre el xinès. Durant una època em van motivar els escacs o dibuixar. Volia aprendre a fer retrats i caricatures... I ara vull començar a estudiar Dret, a veure com va.

LA MEMÒRIA COM A LLIBRETA

La memòria és la seva particular llibreta. No necessita apuntar-se res. Gran part de les idees de Los crímenes del opio li van sorgir al llit: “per agafar el son solc repassar el dia. En aquell moment, pensava en la novel·la i em sorgien �� ;�� *��-dinador, però hi va haver moltes tardes que no vaig poder �� <�� ;��\��

LA PROPOSTA DEL COMPANY=��5%�� $ ��#�“seria

juliol o agost”. La va presentar al concurs al setembre, pocs �� *�� *�#�“malgrat treba-llar a l’Hospitalet, i és per això que les principals accions de la novel·la passen a la ciutat, no sabia que existia el Premi '*+�/�� W�� ;��manuscrits d’escriptors novells”.

LA VOCACIÓLa vocació de ser Mosso li va arribar tard. Va decidir pre-

sentar-se a les oposicions poc temps abans de complir els 35, �� '5�� #�“volia casar-me i el cos dels Mossos m’oferia la possibilitat de poder anar creixent. Tens un munt �*�� <��;��*�� <��W��més que la d’investigació [on està ara]...”

EL MATAVIEJITAS Sobre la taula d’entrevistes de la redacció li poso les últi-

mes novel·les guanyadores del Premi Internacional de Novel·la � "��@�� #�Caminos Cruzados,��3��Las niñas perdidas� �\w`w�� @��La llamada de un extraño, � �~�� 7�� \w`\��El asesinato de los marqueses de Urbina,�� \w`��La chica que llevaba una pistola en el tanga �\w`�� @�� "��“i perquè no la vaig trobar en lli-bre electrònic”, és la de Cristina Fallarás. La seva favorita és Caminos cruzados, “el mataviejitas. Presenta casos que, a priori, no tenen res a veure i amb investigadors diferents, i ;�� W�� ^��

LA FALSA PORTADAJust després preparem una falsa portada de Los crímenes

del opio � ��7�� "�� avorrits: “sempre està passant quelcom. És fàcil de llegir, vull apropar la lectura a la gent que no llegeix”. Un repte que ��$�� $��$ ��$ ��

—I va funcionar?—No! Em van preguntar oncle, on està la Play?

Daniel Santiño no va defallir, sinó que va canviar de gènere, decidint-se pel que més l’atreia, la novel·la negra. Tenia més o menys clar el títol —“en un primer moment va ser Opio”—, l’ini-ci i quin seria el tipus de delinqüent: “els crims i els delictes que va cometent seran d’una manera o d’una altra en funció �� +�� \��\��moments especialment durs, molt de novel·la negra, en què tocava ensenyar el lector de quina classe de monstre estem parlant. És un tipus molt particular”. També sabia com aca-baria el relat, però el va canviar: “no podia ser un altre. Quan llegeixis la novel·la [es presentarà el mateix dia de la gala] ho veuràs”.

�@ �� *�� $�� ;�� sentit com si estigués llegint —li dic abans d’acomiadar-nos. § 2

2

VIU

L'HO

SPITA

LET

culturacultura


9�� #�T. DELGADO.

��

��

Text TONI DELGADO

“Estàs davant de l’ordinador? Entra al web. Així veu-ràs millor les novetats. N’hi ha moltes”, proposa, a l’altra banda del telèfon, Raúl del Pino, responsable

de comunicació d’Spannabis 2015. Ens fa de guia a distàn-cia de l’aparador de referència de la cultura del cànnabis, el seu consum i les tecnologies alternatives. Del 20 al 22 de març, l’Spannabis celebra a Fira de Cornellà la seva 12a edició, amb 500 empreses representades, 17.000 metres quadrats d’espai, concerts, una carpa més d’estands i les primeres World Cannabis Conferences.

Les conferències, en format fòrum, són una resposta a “la necessitat de materialitzar tots els avanços i esforços dels últims anys en matèria de cànnabis”, i estan dividides en �� %�� “Di-vendres i dissabte serà un non-stop. Aniran totes encadena-des i canvien d’ubicació, es fan a l’Auditori de Cornellà. Hem volgut que els ponents fossin persones rellevants d’arreu del món”, continua.

ELS ESTATS UNITSS’espera que l’Spannabis 2015 superi les xifres de l’edició

��`�¡ww�� \ww�� -��www�$��3�� %�� '��*�� '� �� "�� ;�� Estats Units, en part pels “darrers moviments”: la legalització

� � �� ¤��"��DC, Oregon, Alaska o Colorado. Espanya i Holanda, per aquest ordre, seran els països més representats.

“Cada any, des de l’organització, ho tenim més compli-cat, perquè l’Spannabis no para de créixer. Malgrat que en aquesta edició muntarem una carpa més d’estands, encara hi ha una llista d’espera d’empreses que volien participar i s’han quedat fora”, 5��~��

EL REPTE ��$��*�5 �� ;� ��" ��“pogués conèixer el càn-

nabis i deixés de veure aquest tipus d’esdeveniment com a quelcom exòtic. Crec que ho hem aconseguit”. El següent pas és normalitzar el sector: “posem el nostre gra de sorra convi-dant les associacions de cànnabis perquè puguin fer força i lluitar, entre tots, per seguir pel camí de la normalització”.

En el pròxim Viu Cornellà us ampliarem la informació de l’Spannabis 2015. §

Les sorpreses de l’Spannabis 2015

societat

SPANNABIS 2015 Horaris: divendres 20 i dissabte 21 de març

(11.00-20.30 h.) i diumenge 22 (11.00-20.00 h.)Web Spannabis: www.spannabis.com/barcelona/

Web World Cannabis Conferences www.worldcannabisconferences.com

24

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

sabies que...

El consell de Josep Prats

sabies que...

Text TONI DELGADODel llibre Hospitalencs d’ahir, de Francesc Marcé, l’ex-

director del Museu d’Història de l’Hospitalet i que va morir l’octubre, se’n va fer una edició generosa. “L’enquaderna-ció, però, va ser defectuosa. El meu exemplar em va durar més temps sencer que a la gran majoria, però també es va acabar fent malbé”, lamenta Matilde Marcé, cosina segona de l’autor d’una obra que recull els retrats de personalitats de la ciutat que es van publicar a Xipreret, la publicació de l’Ateneu. Ella n’és la presidenta.

Entre la pàgina 393 i 399, d’un llibre de prop de 600 pla-nes, el protagonista és Josep Prats i Sanfeliu (l’Hospitalet de Llobregat, 1969-1929). Fou secretari de l’Ajuntament durant 25 anys, entre 1899 i 1924.

Un dia el va anar a veure un veí que volia saber quins trà-mits necessitava per obrir una sabateria. Era un negoci ar-riscat en una època en què a l’Hospitalet “només” s’hi veni-en espardenyes. “Mira, no corris. Ja saps si t’hi guanyaràs la vida?”, li va aconsellar Josep Prats, “obre la botiga i, si d’aquí a un any veus que la cosa va bé, vine de nou i ja t’informaré”.

“Eren temps no tan deshumanitzats com els que corren”, continua Francesc Marcé, “per això mateix, ben al revés d’ara, que el secretari és un senyor pràcticament descone-gut del poble ras, Josep Prats gaudia d’una immensa popu-laritat”.

Li deien Pepet Lau, el sobrenom amb què era conegut el seu pare, Estanislau Prats i Soler. Josep Prats fou un gran apassionat del teatre, a més d’un bon actor i director. De fet, va ser inclòs en el cens d’intèrprets notables de la ciu-tat.

Segons Adolf Piera, coetani seu i “dipositari municipal”, Josep Prats era un “ciutadà que sembrava arreu el bé, un esclau de la Casa de la Vila, com un pare, (...) [un] Apòstol, [un] Sant, [un] mai prou volgut company, amic i germà de cor”.

El proper 13 d’abril es compliran 85 anys de la jornada d’ho-menatges que li van fer. Així, el carrer de la indústria va passar a portar el seu nom. En el programa de l’acte es pot llegir: “tots els qui coneguéreu i tractàreu en Josep Prats i Sanfeliu recordeu qui era i com era. Tots tenim encara, calcada en el nostre cervell la imatge de l’home exemplar que durant molts anys fou el Secretari de l’Ajuntament de la nostra vila. Més que un funcionari públic, fou un servidor de tothom, un conseller per molts i un guia per qui l’havia de menester. Tots veiem, com si fos avui mateix, amb quin entusiasme ��W�k�� ;�� d’algun desvalgut”.

L’orquestra Els Escolans, de Sant Sadurní, hi va actuar com el cor claverià L’Univers, de la Torrassa. A més, també les en-titats de l’Hospitalet van representar al Casino El Místic, de Santiago Rusiñol, i també es van recitar poesies.

Al camp de la Unió Esportiva d’Hospitalet es va celebrar, per primer cop a l’Estat, un festival entre clubs d’atletisme fe-mení (FC Barcelona, FC Badalona, RCD Espanyol, Club Femení d’Esports, CE Europa, Lleidatà FC, US Vilassar, CE Terrassa, FC Júpiter, SC Sanfeliuenc, la mateixa Unió Esportiva d’Hos-pitalet...)

La recaptació es va destinar íntegrament al Patronat Gene-�� ;��¥

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

P�� *��{�� *�� *\�� W �� -destructible, però té les mateixes debilitats que l’espectador. “Per sort, amb el temps vas aga-

��^��8��connectar amb el públic”, enceta Fidel Fernández (Madrid, |}~��W��*� ��;�� |��^��al Teatre Joventut amb The Gagfather.

Recorda un dels moments més tensos que ha viscut la com-panyia entre les més de 2.000 representacions que han fet a 44 països. Un record poc representatiu, i de “fa molts anys”, en un teatre holandès: “la poca gent que hi havia va acabar aplaudint, però de manera freda. Potser estàvem fent quel-com molt espanyol i ells potser buscaven un altre tipus de teatre. La por també t’ensenya”.

La por també els fa arriscar-se i explorar els límits: “som molt inquiets i col·laborem amb molta gent. No deixem d’investigar”. A The Gagfather Yllana presenta quatre gàng-sters atípics caracteritzats amb unes màscares de pallasso. “Fins ara”, reconeix Fidel Fernández, “no les havíem fet servir mai. Se’ns va ocórrer recordant una escena d’Atraco perfecto, d’Stanley Kubrick. La companyia Morboria [espe-cialista en màscares i caracteritzacions] ha fet una gran feina. N’hi ha dues més còmiques, i les altres dos són més ��<�;��

AMB I SENSE MÀSCARESEl repte era “bastant complicat” per a una companyia de

teatre d’humor gestual que també s’ha fet un forat a les arts escèniques i l’audiovisual. No hi ha dubte que Fidel Fernández i els seus companys de repartiment (Luis Cao, Juanfran Dora-do i Jony Elías) han sabut ser igual de contundents amb les màscares. Sense elles donen vida també a un grup de quatre policies (el fort, el cap, el sobrat i el temorec) amb “el seu punt fora de la llei”.

Basat en el cinema negre americà, en el joc entre el bé i el mal, el penediment, i, és clar, la violència, The Gagfather és una proposta esbojarrada sense paraules, però amb discurs i balbuceigs, que no deixa indiferent ningú. No hi ha treva entre balls, confessions, tortures, morts i cadàvers, enterraments, humor negre, tiroteigs, intents de suborn, vòmits falsos o ho-menatges, “donant-li la volta”, a El Padrino o Uno de los nu-estros.

�3�� $�� '�� -nández.

—No sé si us inspireu en Bud Spencer i Terence Hill, una de les parelles d’humoristes més divertides del cinema. Les seves pel·lícules, surrealistes, estaven plenes de cops i no tenien gai-re guió. Sobretot pretenien fer riure —li comento. —La idea d’Yllana —continua— és, sobretot, entretenir i que tots plegats desconnectem i passem una hora i mitja d’humor. Els còmics que dius m’agraden. Els veig de tant en tant.

L’ALÈA The Gagfather el públic és molt més partícip del que es

�� "��

Fidel Fernández: “Passi el que passi,

has de seguir lluitant per les teves idees”

26

VIU

L'H

OSPI

TALE

T

cultura

Luis Cao, Fidel Fernández, Jony Elías i Juanfran Dorado.


Divendres

20 de febrernovaubicació

al parc de la Serp de 15:30a 20h

a l'hospitalet de llobregat

a 5 minuts de rambla de la Marina

protagonista. A Fidel li encanta tenir els es-pectadors molt a prop perquè gairebé olorin els actors, “que quasi sentin el nostre alè. Vols que et vegin bé el gest i la cara”.

Yllana sap com bellugar el públic amb pocs elements i molts recursos: “si revises els clàssics, veuràs que no són neces-saris molts per fer una comèdia. Amb pocs detalls pots fer viatjar l’espectador”.

LA PROPOSTA “MÉS CINEMATOGRÀFICA”�� The Gagfather és més o menys típic i bastant

sorprenent alhora, amb l’Església pel mig”, adverteix Fidel Fernández: ��;�� ;��\��@��W��;�� -bar a la violència d’una manera còmica”.

Segons Fidel Fernández, l’humor no té límits: “no sé si és dur dir-ho, però és una realitat. Les accions jihadistes es �� {�� ;�{� �� Ells s’atreveixen amb tot. A 666 parlaven de quatre temibles con-victes que arribaven al corredor de la mort abans de ser exe-cutats: “va ser una de les nostres primeres obres i ens va permetre passar-nos a un cantó més obscur”.

LES IDEESMai s’han sentit amenaçats per ningú, però sí que hi ha

qui, de tant en tant, “ens ha aconsellat que anéssim amb compte amb alguna cosa”. Indicacions que no han seguit: “els còmics sabem què fem, i si hi ha fanàtics o descere-brats que t’amenacen... A Leo Bassi li van posar una bomba que, per sort, no va esclatar quan feia La revelación, en què parlava [a més de criticar i despullar] sobre l’església catò-lica. Passi el que passi, has de seguir lluitant per les teves idees”.

�� 5��9 �� `¨¨{�" �� = ��7��de Madrid, un espai de comèdia de referència “que ens està costant bastant mantenir amb el 21% d’IVA”. A la capital de l’Estat, diu, “no ens donen gaire suport. Tenim més treballa-dors que als inicis i ens defensem com podem. Afortunada-ment, l’humor sense paraules té un llenguatge universal”.

LA PACIÈNCIAEl punt de partida dels seus espectacles és “sempre” la

paciència: “en necessitem molta perquè som molts com-panys. Cadascú defensa una idea i és normal que la resta no la comparteixi. Tenir un segell propi és una cursa de llarg recorregut. S’ha de seguir aguantant”.

Acumulen molts quilòmetres i escenaris. També molts mo-ments previs a la funció, que Fidel Fernández sol viure amb “certa tranquil·litat, la veritat, concentrat amb què faré i amb ganes de donar i rebre”. No té massa història: arriba dues hores abans de l’inici de l’actuació; escalfa amb els com-panys; “comproves que tot estigui bé, per evitar sorpreses; col·loques les teves coses”; i, si s’escau, “si se’ns ocorre una idea molt ràpida i senzilla”, la proven: “si no, ja ho farem després, al local d’estudi, més tranquil·lament”.�¥ 2

8

VIU

L'HOS

PITA

LET

culturacultura

Dos dels dolents de The Gagfather.


Un ball entre gàngsters.

Una lluita desigual.

Participa a la 8a edició de Joves i Conducció �� Futuroscope per a la teva classe!

www.jovesiconduccio.cat

amicorganitza: amb el suport de:

Fotos Vídeos Relats

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/xarxa/cnllhospitalet

cnl

Diners, de tort fan veritat i de jutge bon advocat

Aquesta setmana us volem parlar de la campanya En català, també és de llei, de la Generalitat de Catalu-nya, destinada a promoure l’ús de la llengua catala-

na entre els usuaris i els professionals de l’àmbit de la justícia. Val a dir que l’ús del català en els processos judicials és real-ment escàs i que, lluny d’augmentar, sembla que va enrere.

Les lleis estableixen el coneixement lingüístic de les llen-"/ �� 3��;�� $�� judicials en els territoris amb llengua pròpia, tant pel que fa a jutges i magistrats com amb relació a la resta de personal, però no concreten el tipus de procés d’acreditació. Per tant, saber català és un mèrit i no un requisit per accedir al cos.

Davant d’això, som els ciutadans els que hem de fer ús dels nostres drets lingüístics i demanar als nostres advocats o no-taris que redactin els documents i iniciïn els procediments en català. Igualment, sol·licitem els documents públics en català sense cap cost ni retard. Així doncs, davant la inacció de l’Ad-ministració de justícia, siguem nosaltres qui decidim la llengua d’un procés jurídic o administratiu.

Cal que l’utilitzem amb els advocats i a les notaries, en els jutjats i als registres, amb tota garantia jurídica i legal. Po-dem elegir el català en totes les actuacions judicials, notarials �� "�� @��-lunya en català sense que hi pugui haver indefensió ni retards indeguts a causa de la llengua emprada ni se’n pugui exigir cap mena de traducció. Només els assumptes que s’han de tramitar fora de Catalunya poden necessitar traducció.

També cal saber que tenim dret a utilitzar el català en qual-sevol tipus de declaració oral, ja que l’Administració de justícia està obligada a entendre’ns i a atendre’ns en aquesta llengua.

El Termcat ha posat a l’abast dels professionals i usuaris del món de la justícia un ampli ventall de recursos terminològics:

El Diccionari de dret administratiu conté 1.130 termes amb �� 5��$ �� '�� $�� -llà i àrea temàtica.

El Diccionari de dret civil conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil ge-

neral, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions.

El Vocabulari de dret penal i penitenciari conté 2.705 ter-mes corresponents a quatre grups temàtics: dret penal, dret processal penal, dret penitenciari i dret penal militar.

La Terminologia notarial aplega uns 300 termes d’ús habitu-�� '�� $�� castellà. A més, també s’hi inclouen termes que provenen d’al-tres branques del dret vinculades amb la feina diària del no-tari, com ara el dret civil, el dret hipotecari o el dret mercantil.

I per acabar, us recordem que el refranyer està ple de sen-tències sobre el món de la justícia. N’hem triat algunes que esperem que us agradin: Al porter digues-li noves, però al jutge vés-hi amb proves; de foc te’n guardaràs, de la justícia no podràs; la missió de l’advocat és buscar cinc peus al gat; ��;��W�� *��cap; advocats i procuradors a l’infern de dos en dos! ¥

UTILITZA’L

HI TENS TOT EL DRET

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

Documents

Viu L'Hospitalet - edició febrer 2015