Click here to load reader

file · Web viewgeografia 2n batx. curs 2011-12. unitat. s. 1: el medi fÍsic d’espanya i catalunya. unitat . 2 : els climes d’espanya. els paisatges agraris, climes i relleu

  • View
    234

  • Download
    7

Embed Size (px)

Text of file · Web viewgeografia 2n batx. curs 2011-12. unitat. s. 1: el medi fÍsic...

Ttol del document

GEOGRAFIA 2n Batx. Curs 2011-12

UNITATS 1: EL MEDI FSIC DESPANYA I CATALUNYA

UNITAT 2 : ELS CLIMES DESPANYA

ELS PAISATGES AGRARIS, CLIMES I RELLEU DESPANYA

PAISATGE AGRRI ATLNTIC

Localitzaci: propi dels espais litorals i prelitorals de la cornisa atlntica i terres gallegues (Galcia, Astries, Cantbria, Pas Basc, Vall dAran a Catalunya)

Relleu: predomini zones muntanyoses,s a dir relleu accidentat. Poca agricultura.

A nivell de relleu, cal tenir en compte el segent: les vores muntanyoses de la Meseta, on destaquen com a serralades principals: la Serralada Cantbrica, el Masss Galaicolleons, la Sierra Morena( la part o vorera meridional o sud de la Meseta) i el Sistema Ibric i Muntanyes de Lle (pgs. 14 i 15)

Quantitat de rius i la majoria cabalosos i relativament regulars i curts (salven desnivells considerables des del naixement fins a la desembocadura).Alguns daquests rius sn: Sella, Naln, Narcea, Esva, Sil, Nerbion. Excepci Mio. Pg.55

Les costes: hi distingim la costa cantbrica (predominen les formes altes i rectilnies. Platges i planes litorals hi sn escasses, predominen els penya-segats i les ries del Cantbric sn curtes i estretes, en general), la costa gallega (el tret ms caracterstic sn les ries). (pgs. 20 i 21)

Estructura agrria: predomini de minifundis o petites explotacions.

Agricultura escassa i conreus que necessiten humitat: patates, blat de moro o pomeres.

predomini dexplotacions ramaderes (orientada especialment al bestiar bov)

poblaci agrria dispersa encaserios o poblats

Clima ocenic o Atlntic

Sestn per terres de Galcia, Astries, Cantbria, el Pais Bas, lextrem septentrional de Navarra i la Vall dAran

Presncia freqent de depressions atlntiques produeixen precipitacions abundants durant gaireb tot lany, malgrat que sn ms escasses a lestiu, aix afavoreix la presncia de prats i boscos caducifolis

Nuvositat i humitat ambientals altes

Temperatures suaus (entre 11 i 15C) i poca oscillaci trmica

Vents dominants sn de ponent, dintensitat moderada

Varietats del clima:

- Varietat de muntanya ocenica

- Ocenica de transici (pgs. 39)

- Mapa pg. 38

Vegetaci:

Bosc temperat caducifoli (amb repoblacions deucaliptus). Roures i fagedes.

El tipus de clima afavoreix el prat natural

PAISATGE AGRRI MEDITERRANI

Localitzaci : propi de les terres del litoral i prelitoral mediterrani, depressions de lEbre i del Guadalquivir i Balears

Relleu:

El litoral mediterrani s constitut per un seguit de costes baixes i rectilnies

Serralades: corresponen a les Serralades exteriors de la Meseta: Pirineus (Pirineus axials o centrals, els Prepirineus), Serralades Litorals Catalanes, Serralades Btiques (pgs. 16 i 17) i Depressions de lEbre (pgs. 18 i 19)

Les costes: el litoral mediterrani es caracteritza per costes baixes i rectilnies, on es poden distingir platges, cales petites, on podem diferenciar el litoral catal, el golf de Valncia i costa dAndalusia i Mrcia (pgs. 21)

El bosc dalzines est molt degradat i en part substitut per pinedes

Estructura agrria : es practica lagricultura de sec, els conreus bsics sn cereals, vinya i olivera (Trilogia mediterrnia de sec)

agricultura intensiva de regadiu en aquelles zones de temperatura ms suau. Conreus: hortalisses.

caracteritzada per explotacions de dimensions mitjanes

poblaci molt nombrosa, concentrada en grans pobles

desenvolupament ramader entorn de les grans rees urbanes: la ramaderia de bestiar s extensiva a les zones de sec i la de bov i porqu s de tipus extensiva.

Clima mediterrani:

Estiu clid i sec , amb manca de pluges,i hiverns suaus i pluges no massa abundants, a vegades torrencials

El volum de precipitacions oscil.la entre els 400 mm i els 700mm, amb valors ms alts cap al nord i a zones de muntanya.

La sequedat de lestiu mediterrani explica que els rius que desemboquen experimentin un estiatge intens i prolongat, alguns fins i tot shan assecat totalment algun any. Les pluges de la tardor augmenten el cabal .

Rius: llevat de lEbre, els rius formen conques petites, amb desnivells acusats, destaquen: Segura, Xquer, Tria, Llobregat

Varietats climatolgiques:

Varietat mediterrnia dinfluncia atlntica

Varietat de muntanya mediterrnia

Varietat seca amb menys de 400 mm de precipitacions anuals (pg. 41)

Vegetaci:

En aquesta zona el bosc dalzines est molt degradat i en part ha estat substitut per pinedes. A mesura que el bosc es va degradant sestn la mquia, la garriga i estepa

PAISATGE AGRARI INTERIOR o CONTINENTAL

Localitzaci terres dinterior de Castella i Lle, Castella-La Manxa i enclavaments de lEbre i Guadiana.

Relleu:

La Meseta s la unitat principal del relleu espanyol, ocupa lespai central de la pennsula (45% de superfcie). T dos blocs:

Submeseta Nord i Submeseta Sud (pg. 12)

Les serralades interiors de la Meseta: destaquen el Sistema Central i les Muntanyes de Toledo (pgs. 13)

predomina les zones planes, amb altitud elevada a la Meseta

Estructura agrria : conreu de cereals amb rotacions de conreus, per tant parlem de grans explotacions cerealstiques tecnificades

predomina el bestiar ov a les zones de sec i, a les proximitats dels nuclis urbans hi ha ramaderia industrial

poblaci escassa i predomini de poblaci envellida a causa de lxode rural.

Clima continental o dinterior

clima de tendncia continental o dinterior , amb hiverns molt freds. Amb la formaci freqent de bancs de boira hivernal molt extensos, i amb estius molt calorosos i secs (de 22 a 45)

amb manca de precipitacions durant tot lany (325 i 550mm), que limita el tipus dagricultura i els boscos

amb rius irregulars, amb crescudes en poques de plugues i estiatges a lestiu

els rius de la Vessant Atlntica: conques ms extenses, arrenquen la majoria molt a prop del Mediterrani, per desemboquen a causa de la inclinaci del relleu de la Meseta a lAtlntic. Destaquen el Tajo, Duero, Guadiana i Guadalquivir

Vegetaci: alzinars i pinedes, i a les planes predominen els arbustos, que formen comunitats denses a zones humides i estepes seques i espinoses.

Varietats climtiques : pgs. 43

Hiverns llargs i freds amb estius curts, secs i moderats

Varietat de muntanya interior

Zones de precipitacions escasses i domini dels cer

PAISATGE AGRRI DE MUNTANYA

Localitzaci : es localitza en altituds baixes i mitjanes dels nord de la Pennsula i en altituds elevades i mitjanes del sud

Relleu: relleu abrupte i clima fred

Estructura agrria: lagricultura condicionada pels factors fsics, amb precipitacions en forma de neu. Activitats agropecuries caracteritzades per lesglaonament dels usos del sl segons laltitud

lestructura agrria la formen petites propietats drees conreades en valls i a peu de muntanyes

poblament escs i concentrat en petits nuclis.

Clima:

Varietat de muntanya ocenica (pg.39)

Varietat de muntanya mediterrnia (pg.41)

Varietat de muntanya interior (pg. 43)

Ja comentats anteriorment

PAISATGE AGRRI DE LES CANRIES

Localitzaci : arxiplag canari

Relleu: molt complex perqu els seus materials presenten una gran diversitat de formes i disposicions com a resultat dels diferents moment geolgics

Illes i el Teide (pgs. 23)

Estructura agrria :paisatge agrari caracteritzat per factors fsics: sls volcnics i relleu abrupte

productes agrcoles destinats a lexportaci: pltans i tomquets

estructura agrria variada. Hbitat rural concentrat.

Clima

Es caracteritza per temperatures clides durant tot lany, precipitacions escasses (ms abundants a lhivern i mnimes a lestiu). Tot i aix es parla de varietats de clima canari, segons tres factors: situaci, altitud i orientaci del relleu i corrent mar fred (pgs. 44)

Exercici 1

[5 punts]

Observeu el mapa segent i responeu a les qestions plantejades.

Mapa dels climes dEspanya

1. Descriviu la informaci representada en el mapa.[1 punt]

2. Expliqueu els conceptes anticicl i isbara.[1 punt]

3. Exposeu les caracterstiques que defineixen el clima temperat ocenic o

atlntic.

Esmenteu el nom de cinc capitals de provncia situades en aquesta zona

climtica. [1,5 punts]

4. a) Expliqueu quins tipus de vegetaci prosperen a la zona de clima ocenic.

b) Quines caracterstiques presenten els rius daquesta zona? [1,5 punts

PAUTES DE CORRECCI

En aquest exercici es proposa la verificaci duna part de lobjectiu general 5 del

currculum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 Medi ambient i

paisatges del document de concreci del currculum.

Lexercici es valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent.

1) [1 punt]

Lalumnat hauria de comentar que es tracta dun mapa temtic on es representen el

diversos climes dEspanya. La llegenda mostra sis tipus de clima: temperat ocenic,

mediterrani clid, mediterrani amb hivern fred i estiu clid, mediterrani amb hivern fresc

i estiu fresc, dalta muntanya i semidesrtic. La font s la pgina web de lIGN i lany el

2010.

(0,5)

El mapa mostra com els climes mediterranis ocupen la major part de la superfcie de la

Pennsula. El clima temperat ocenic domina la faana can