· Web view– «Pren el xiquet, amb sa mare, i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell s'alçà, prengué el xiquet amb sa mare i

2.007 ad usum privatum

LECCIONARIcicle A

LECTURESPER ALS DIUMENGES

I LES FESTES DEL SENYOR

ADVENT

7 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER D'ADVENT

LECTURA PRIMERAEl Senyor reuneix totes les nacions en la pau eterna del Regne de Déu

Lectura del llibre del profeta Isaïes 2, 1-5

Paraules revelades a Isaïes, fill d'Amós,sobre Judà i Jerusalem.

Als darrers temps, s'alçarà fermala muntanya del temple del Senyor,al cim de les muntanyes i per damunt dels tossals.

Totes les nacions hi afluiran,hi aniran tots els pobles dient:

«Veniu, pugem a la muntanya del Senyor,al temple del Déu de Jacob,que ens ensenye els seus caminsi seguim les seues rutes,perquè, de Sió, n'ix l'ensenyament,de Jerusalem, l'oracle del Senyor.»

Ell posarà pau entre les nacionsi tranquil·litzarà tots els pobles,forjaran relles de les seues espasesi falçs, de les seues llances.

Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra,ni s'entrenaran mai més a fer la guerra.

Casa de Jacob, veniu,caminem a la llum del Senyor.

Paraula de Déu.

ADVENT 8

salm responsorial121, 1-2.3-4a.(4b-5.6-7).8-9 (R/: 1)

R/ Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor.»

Quina alegria quan em van dir:«Anem a la casa del Senyor.»Ja han arribat els nostres peusal teu llindar, Jerusalem. R/

Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós:és allà que pugen les tribus,les tribus del Senyor. R/

A complir l'aliança d'Israela lloar el nom del Senyor.Allí hi ha els tribunals de justíciaels tribunals del palau de David. R/

Augureu la pau a Jerusalem:Que visquen segurs els qui t'estimen,que siga inviolable la pau dels teus murs,la quietud dels teus merlets. R/

Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir:«Que hi haja pau dins de tu.»Per la casa del Senyor, el nostre Déu,et desitge la felicitat. R/

LECTURA SEGONATenim la salvació prop de nosaltres

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 13, 11-14

Germans:Siguem conscients dels moments que vivim.

Prou de dormir; ja és hora d'alçar-nos. Avui, tenim la salvació més prop de nosaltres

que quan vam abraçar la fe.

9 DIUMENGE I

S'acaba la nit i el dia s'acosta. Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca, revestim-nos l'armadura del combat a plena llum.

Comportem-nos dignament, com a ple dia. Fora l'abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges.

Que el vostre vestit siga Jesucrist, el Senyor. Però, de la carn,

no us en preocupeu ni satisfeu els seus desigs.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 84, 8

Senyor, feu-nos veure el vostre amor,i doneu-nos la vostra salvació.

EVANGELIVetleu i estigueu a punt

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 24, 37-44

En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles:

– «Quan vindrà el Fill de l'home, passarà com en temps de Noè.Els dies abans del diluvi, tothom continuava menjant i bevent i casant-se fins que Noè hagué entrat a l'arca. No s'havien adonat de res

quan els sorprengué el diluvi i se'ls endugué tots. Igual passarà en l'adveniment del Fill de l'home.

Si hi hagueren llavors dos hòmens junts al camp, potser l'un fóra pres i l'altre deixat; si hi hagueren dues dones molent juntes, potser l'una fóra presa i l'altra deixada.

ADVENT 10

Vetleu, per tant, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor.

Estigueu-ne segurs: si el cap de casa haguera previst l'hora de la nit que el lladre vindria,

no s'hauria adormit ni hauria permès que li entraren a casa.

Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.»

Paraula del Senyor.

11 DIUMENGE II

DIUMENGE SEGON D'ADVENT

LECTURA PRIMERAFarà justícia als desvalguts


Aquell dia,la soca de Jesè tallada traurà un rebrot,naixerà un plançó de les seues arrels.L'Esperit del Senyor hi reposarà:esperit de saviesa i d'enteniment,esperit de consell i de valentia,esperit de coneixement i de pietat,i l'omplirà de reverència envers el Senyor.

No judicarà per les aparencesni decidirà per allò que senta dir;farà justícia als desvalguts,sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país.

Una renyina de la seua boca abatrà el violent,una alenada dels seus llavis matarà l'injust. S'armarà de justícia la cintura,se cenyirà de lleialtat.

El llop conviurà amb l'anyell,la pantera jaurà amb el cabrit,pasturaran junts el vedell i el lleó, i un xiquet els guiarà;es faran amigues l'óssa i la vaca,les seues cries jauran juntes i el lleó menjarà farratge com els bous;les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó,els infants ficaran la mà dins l'amagatall de la serp.

Ningú no serà roí ni farà malen tota la meua muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor

ADVENT 12

haurà omplit el paíscom l'aigua que cobreix la conca del mar.

Aquell dia, els estrangers vindran a consultar el rebrot de Jesè,que s'alçarà dret com a bandera dels pobles,i el lloc on residirà serà ple de glòria.

Paraula de Déu.

salm responsorial71, 1-2.7-8.12-13.17 (R/: 7)

R/ Que el benestar florisca en els seus dies,i mesos i anys abunde la pau.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,doneu al príncep la vostra rectitud.Que governe amb justícia el vostre poble, que siga recte amb els humils. R/

Que el benestar florisca en els seus dies, i mesos i anys abunde la pau. Que domine d'un mar a l'altre,des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R/

Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor.S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort. R/

Que es perpetue el seu nom, i dure com el sol.Que les famílies del país, per beneir-se,es valguen del seu nom;que se'n valguen tots els pobles de la terra per augurar-se la felicitat. R/

13 DIUMENGE II

LECTURA SEGONACrist salva tots els hòmens

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma 15, 4-9

Germans:Tot allò que diuen les Escriptures és per a instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen

ens ajuden a mantenir la nostra esperança. Que Déu, que us encoratja i us conforta,

vos concedisca també d'estar d'acord en Jesucrist, perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu,

el Pare de Jesucrist, el nostre Senyor.Per això, accepteu-vos els uns als altres

com el Crist vos ha acceptat, donant així glòria a Déu.

Vull dir que Crist es posà al servici del poble jueu per mantenir la veracitat de Déu, ja que calia complir les promeses fetes als patriarques, però, si els altres pobles glorifiquen Déu,

és per pura bondat. Ho diu l'Escriptura:

«Vos lloaré entre les nacions,cantaré al vostre nom.»

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 3, 4-6

Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí;tots veuran la salvació de Déu.

ADVENT 14

EVANGELIConvertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.


Per aquells dies, vingué Joan Baptista,que predicava així al desert de Judea:

– «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»Es d'ell, que deia el profeta Isaïes:

«Una veu crida en el desert:"Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí."»

Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana.

Anaven a trobar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà,

confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.

Però, quan va veure que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir:

– «Cria d'escurçons, qui us ha ensenyat mai com podreu fugir de la justícia que s'acosta?

Demostreu amb fets que us voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d'Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham

fins i tot d'aquestes pedres. Ara, la destral ja està clavada a l'arrel dels arbres, i ja sabeu que l'arbre que no dóna bons fruits

és tallat i llançat al foc.Jo us batege només amb aigua perquè vos convertiu,

però, el qui ve després de mi, és més poderós que jo, tan poderós, que no sóc digne ni d'aguantar-li el calcer. Ell vos batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era;el seu blat, l'entrarà al graner, però, la palla, la cremarà en el foc que no s'apaga.»

Paraula del Senyor.

15 DIUMENGE III

DIUMENGE TERCER D'ADVENT

LECTURA PRIMERADéu mateix us ve a salvar

Lectura del llibre del profeta Isaïes 35, 1-6a.10

La terra eixuta i el desert estan de festa,d'alegria l'estepa floreix.La seua florida s'esbadella com l'iris,s'engalana i crida de goig.Li han estat donades la glòria del Líban,les gales del Carmel i de Saron.Són ells els qui veuran la glòria del Senyor,la majestat del nostre Déu.

Enrobustiu les mans que es deixen caure,afermeu els genolls que no s'aguanten.Digueu als cors alarmats;Sigueu valents, no tingueu por! Ací teniu el vostre Déu que ve per fer justícia;la paga de Déu és ací,és ell mateix qui us ve a salvar.

Llavors, es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran;llavors, el coix saltarà com un cérvoli la llengua del mut cridarà de goig.Tornaran els qui el Senyor ha rescatat,entraran a Sió cridant de goig i una alegria eterna coronarà els seus caps.Hi haurà festes i alegria,i fugiran les penes i els gemecs.

Paraula de Déu.

ADVENT 16

salm responsorial 145, 7.8-9a.9bc-10 (R/: cf. Is 35, 4)

R/ Senyor, veniu a salvar-nos.O bé: Al·leluia.

El Senyor fa justícia als oprimits,dóna pa als qui tenen fam.El Senyor allibera els presos. R/

El Senyor dóna la vista als cecs,el Senyor redreça els vençuts.El Senyor estima els justs;el Senyor guarda els forasters. R/

El Senyor manté les viudes i els òrfens,i capgira els camins dels injusts.El Senyor regna per sempre,és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R/

LECTURA SEGONAMantingueu ferms els vostres cors, que la vinguda del Senyor és a prop

Lectura de la carta de sant Jaume 5, 7-10

Tingueu paciència, germans, fins que vinga el Senyor. Mireu com el llaurador espera els fruits preciosos de la terra, prenent paciència fins que les pluges primerenques i tardanes

l'hauran assaonada.Igualment, vosaltres tingueu paciència, refermeu els vostres cors,

que la vinguda del Senyor és a prop.Germans, no vos queixeu els uns dels altres,

perquè no hàgeu de ser judicats; penseu que el jutge ja és a les portes.

¿Voleu, germans, un exemple de paciència en els mals tractes? Preneu el que us donen els profetes

que van parlar en nom del Senyor.

Paraula de Déu.

17 DIUMENGE III

al·leluiaIs. 61, 1

L'Esperit del Senyor reposa damunt meu,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELI¿Sou vós el qui ha de vindre o n'hem d'esperar un altre?


En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir allò que feia Crist,i va enviar els seus deixebles per preguntar-li:

– «Sou vós el qui ha de vindre o n'hem d'esperar un altre?»Jesús els va respondre:– «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir:

els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la Bona Nova i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.»

Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan:– «¿Què heu eixit a veure al desert?

¿Una canya sacsejada pel vent? Llavors, ¿què hi heu eixit a veure?

¿Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, ¿què hi heu eixit a veure? ¿Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l'Escriptura:

"Jo envie davant de tu el meu missatger,perquè et prepare el camí."

Vos ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món,

no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix, el més menut al Regne del cel

és més gran que ell."Paraula del Senyor.

ADVENT 18

DIUMENGE QUART D'ADVENT

LECTURA PRIMERALa donzella tindrà un fill i li posarà Emmanuel


En aquells dies, el Senyor digué a Acaz:– «Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós,

tan avall com vullgues, a les profunditats del país dels morts,

o tan amunt com vullgues, dalt al cel.»Acaz respongué:– «No en vull demanar cap;

no vull temptar el Senyor.»Llavors, digué Isaïes:– «Escolteu, casa de David:

¿No en teniu prou de fer-vos pesats als hòmens que fins vos feu pesats al meu Déu?

Per això, el Senyor mateix vos donarà un senyal:La donzella tindrà un filli li posarà Emmanuel,

que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".»

Paraula de Déu.

salm responsorial23, 1-2.3-4ab.5-6 (R/: 7c i 10b)

R/ Ha d'entrar el Senyor, el rei de la glòria.

És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,el món i tots els qui l'habiten.Li ha posat els fonaments dins els mars,i les bases a les fonts dels rius. R/

¿Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?¿Qui pot estar-se al recinte sagrat?El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,que no confia en els déus falsos. R/

19 DIUMENGE IV

Rebrà benediccions del Senyor,rebrà els favors del Déu que salva.Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,per veure-us de cara, Déu de Jacob. R/

LECTURA SEGONAJesucrist, del llinatge de David, Fill de Déu

Lectura de la carta de Sant Pau als cristians de Roma 1, 1-7

Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la Bona Nova de Déu, que ell ja havia promès pels seus profetes

en les escriptures santes.Aquesta Bona Nova es refereix al seu Fill Jesucrist,

Senyor nostre, el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David, però, per l'esperit que santifica, va ser constituït Fill poderós de Déu

des que va ressuscitar d'entre els morts.Per ell, he obtingut el do de ser apòstol, missioner del seu nom a gent de tots els pobles,

perquè siguen obedients a la fe. Entre aquests, hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat.Als cristians de Roma estimats de Déu,

cridats a ser-li consagrats, vos desitge la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre,

i de Jesucrist, el Senyor.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 1, 23

La verge tindrà un fill,i li posaran Emmanuel,que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".

ADVENT 20

EVANGELIJesús naixerà de Maria, l'esposa de Josep, fill de David


Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera:Maria, sa mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant.Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

– «Josep, fill de David, no tingues por de prendre en ta casa Maria com esposa. Es cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant; ha de tindre un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot açò va passar perquè es complira allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«La verge tindrà un fill,i li posaran Emmanuel»,

que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".Josep es despertà

i, complint allò que l'àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com esposa.

Paraula del Senyor.

NADAL

23 MISSA DE LA VIGÍLIA

NADAL

25 de desembreMissa de la vigília

Les lectures següents es llegiran a la missa que se celebra a la vesprada del dia 24 de desembre, siga abans de les primeres vespres de Nadal, siga després.

LECTURA PRIMERAEl Senyor t'estimarà


Per amor de Sió, no vull callar,no vull reposar per Jerusalemfins que aparega, com un raig de llum, el seu béi la seua salvació, com una torxa encesa.

Els altres pobles veuran el teu bé,tots els reis veuran la teua glòriai et donaran un nom nouque els llavis del Senyor designaran.

Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor,i una diadema reial a les mans del teu Déu.

No et podran dir més "L'Abandonada",no podran dir "La Desolada" a la teua terra;a tu et diran "Jo-me-l'estime",i a la teua terra, "Té-marit",perquè el Senyor t'estimarà,i tindrà marit la teua terra.

El qui t'haurà reconstruït et prendrà per esposacom un jove esposa una donzella;el teu Déu estarà content de tenir-tecom el nuvi està content de tindre la núvia.

Paraula de Déu.

NADAL 24

salm responsorial88, 4-5.16-17.27 i 29 (R/: 2a)

R/ Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

He fet aliança amb els meus elegits,jurant a David, el meu servent:"T'he creat per sempre una dinastia,mantindré per tots els segles el teu tron." R/

Senyor, feliç el poble que vos aclama.Caminarà a la llum de la vostra mirada.Tot el dia celebrarà el vostre nom,enaltirà la vostra bondat. R/

Ell em dirà: "Sou el meu Pare,el meu Déu i la roca que em salva."I jo mantindré per sempre el meu amor,la meua aliança amb ell serà perpètua. R/

LECTURA SEGONASant Pau dóna testimoni de Crist, el Fill de David

Lectura dels Fets dels Apòstols 13, 16-17.22-25

Trobant-se a Antioquia de Pisídia, Pau s'alçà a la sinagoga, féu senyal amb la mà i digué:

– «Hòmens d'Israel i tots els altres que creieu en Déu, escolteu:El Déu d'aquest poble d'Israel elegí els nostres pares i, quan vivien com a forasters al país d'Egipte,

va fer-ne un poble gloriós i els tragué d'allà amb el poder del seu braç.

Després, els donà David per rei, i, testimoniant a favor d'ell, digué:

"M'he fixat en David, fill de Jesè,que és un home com el desitja el meu cor;ell durà a terme tot allò que em propose."

De la descendència d'ell, tal com ho havia promès, Déu ha donat a Israel un Salvador, que és Jesús.Abans que vinguera ell, Joan va predicar a tot el poble d'Israel


un baptisme de conversió. Però Joan, en acabar la seua carrera, deia:

"Jo no sóc allò que vosaltres penseu, però, després de mi, en ve un altre de qui no sóc digne de deslligar el calcer dels peus."»

Paraula de Déu.

al·leluiaDemà, les culpes seran esborrades de la terra i el Salvador del món serà el nostre rei.

EVANGELIGenealogia de Jesús, el Messies, fill de David


[ Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d'Abraham.

Abraham va ser pare d'Isaac; Isaac, de Jacob; Jacob, de Judà i dels seus germans; Judà va ser pare de Fares i Zaré,

i la mare d'ells era Tamar. Fares va ser pare d'Hesron; Hesron, d'Aram; Aram, d'Aminadab; Aminadab, de Nahason; Nahason, de Salmon; Salmon, de Booz, i la mare de Booz era Rahab. Booz va ser pare d'Obed, i la mare d'Obed era Rut. Obed va ser pare de Jesè, i Jesè, de David, el rei.

David va ser pare de Salomó, nascut de l'esposa d'Uries; Salomó va ser pare de Roboam; Roboam, d'Abies; Abies, d'Asà; Asà, de Josafat; Josafat, de Joram;

NADAL 26

Joram, d'Ozies; Ozies, de Joatam; Joatam, d'Acaz; Acaz, d'Ezequies; Ezequies, de Manassès; Manassès, d'Amon; Amon, de Josies, i Josies, de Jeconies i dels seus germans,

en temps de la deportació a Babilònia.

Després de la deportació a Babilònia, Jeconies va ser pare de Salatiel; Salatiel, de Zorobabel; Zorobabel, d'Abihud; Abihud, d'Eliaquim; Eliaquim, d'Azor; Azor, de Sadoc; Sadoc, d'Aquim; Aquim, d'Elihud; Elihud, d'Eleazar; Eleazar, de Matan; Matan, de Jacob, i Jacob va ser pare de Josep, l'espòs de Maria,

de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.En total,

hi ha catorze generacions d'Abraham fins a David, catorze, de David fins a la deportació a Babilònia, i catorze, de la deportació a Babilònia fins al Messies. ]

Jesús, el Messies, vingué al món d'aquesta manera:Maria, la seua mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l'Esperit Sant.Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l'acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

– «Josep, fill de David, no tingues por de prendre a ta casa Maria com a esposa.És cert que ella ha concebut per obra de l'Esperit Sant;


ha de tindre un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va passar perquè es complira

allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel,que vol dir "Déu-és-amb-nosaltres".»

Josep es despertà i, complint allò que l'àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa; el fill va nàixer sense haver tingut relacions matrimonials.I li posà el nom de Jesús.

Paraula del Senyor.

NADAL 28

Missa de la nit

LECTURA PRIMERAEns ha estat donat un fill

Lectura del llibre del profeta Isaïes 9, 2-4.6-7; hebreu 1-3.5-6

El poble que avançava a les fosquesha vist una gran llum;una llum resplendeixper als qui vivien al país tenebrós.Els heu omplit de goig,d'una alegria immensa;s'alegren davant vós com la gent a la sega,com fan festa els vencedors

quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava,la barra que duia a l'espatlai l'agulló del qui l'arriava;tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Ens ha nascut un xiquet,ens ha estat donat un fillque porta a l'espatla la insígnia de príncep.Déu li ha posat aquest nom:"Conseller-prodigiós", "Déu-heroi","Pare-per-sempre", "Príncep-de-pau".Serà immens el principat,la pau no tindrà fien el tron de David i en el seu regne,fonamentat i sostingut,des d'ara i per sempre,sobre el dret i la justícia.Això és el que faràel zel del Senyor de l'univers.

Paraula de Déu.

29 MISSA DE LA NIT

salm responsorial95, 1-2a.2b-3.11-12.13 (R/: Lc 2, 11)

R/ Avui ens ha nascut un salvador,que és el Messies, el Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou,canteu al Senyor arreu de la terra,canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R/

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,conteu a les nacions la seua glòria,conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/

El cel se n'alegra, la terra hi fa festa,bramula el mar amb tot el que s'hi mou,jubilen els camps amb tot el que hi ha,criden de goig els arbres del bosc. R/

Hem vist que ve el Senyor,que ve a judicar la terra; judicarà tot el món amb justícia,tots els pobles amb la seua veritat. R/

LECTURA SEGONAS'ha manifestat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 2, 11-14

Sí, germans: S'ha revelat l'amor de Déu, que vol salvar tots els hòmens, i ens ensenya que abandonem la impietat

i els desigs mundans, per viure en aquest món

una vida de sobrietat, de justícia i de veritat, mentre esperem

que es complisca feliçment la nostra esperança, que es manifeste la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre.

Ell s'entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l'esclavatge de les culpes,

NADAL 30

deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 10-11

Vos anuncie una gran alegria:Avui, ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor.

EVANGELIAvui ens ha nascut un salvador

Lectura de l'evangeli, segons sant Lluc 2, 1-14

Per aquells dies, va eixir un edicte de Cèsar August ordenant que es fera el cens de tot el món romà.Era el primer cens de l'imperi, abans del que es va fer

quan Quirini era governador de Síria.Tots anaven a inscriure's

a la població d'on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Betlem, per inscriure's amb Maria, la seua esposa,

que esperava un fill. Mentre eren allí, es van complir els dies i va nàixer el seu fill, el primogènit. Ella el va bolcar i el posà en un pessebre, perquè no havien trobat lloc a l'hostal.

A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetlaven

guardant de nit el seu ramat. Se'ls va aparèixer un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar.

31 MISSA DE LA NIT

Però l'àngel els va dir:– «No tingueu por:

vos anuncie una nova que portarà a tot el poble una gran alegria:

Avui, a la ciutat de David, vos ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seues senyes són aquestes: trobareu un xiquet en bolquers, posat en un pessebre.»

I una multitud dels exèrcits celestials s'uní llavors mateix a l'àngel,

alabant Déu i cantant:– «Glòria a Déu a dalt del cel,

i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.»

Paraula del Senyor.

NADAL 32

Missa de l'alba

LECTURA PRIMERAEl teu salvador és ací


Escolta allò que el Senyor fa sentir fins als termes més llunyans de la terra:

– «Digueu a la ciutat de Sió:El teu salvador ja és ací;l'acompanya el fruit de la seua victòria,el precedeixen els seus trofeus.A vosaltres vos diran "El-poble-sant","Els redimits-del-Senyor",i a tu et diran "La-que-té-un-enamorat","La-ciutat-no-abandonada".»

Paraula de Déu.

salm responsorial96, 1 i 6.11-12

R/ Avui resplendeix una llum per a nosaltres:ens ha nascut el Senyor.

El Senyor és rei. La terra ho celebra,se n'alegren totes les illes.El cel proclama la seua justícia,i tots els pobles contemplen la seua glòria. R/

Apunta per als justs la llum,i l'alegria per als rectes de cor.Justs, celebreu festes en honor del Senyor,enaltiu el record de la seua santedat. R/

33 MISSA DE L'ALBA

LECTURA SEGONADéu ens salva per la seua bondat

Lectura de la carta de sant Pau a Titus 3, 4-7

Germans: Quan s'ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,

i l'amor que ell té als hòmens, no l'han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seua bondat, que ens salva amb un bany d'aigua regenerador

i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha escampat a mans plenes sobre nosaltres

per Jesucrist, el nostre salvador; així, justs per la seua gràcia, som hereus de la vida eterna, que, des d'ara, tenim dret a esperar.

Paraula de Déu.

al·leluiaLc 2, 14

Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra pau als hòmens que estima el Senyor.

EVANGELIEls pastors trobaren Maria amb el xiquet

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc 2, 15-20

Quan els àngels se'n tornaren al cel, deien entre ells els pastors:

– «Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.»

Hi anaren tot seguit, i trobaren Maria i Josep,

amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls,

NADAL 34

van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

es meravellaven d'allò que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i alabant-lo pel que havien vist i sentit;

tot ho van trobar com els ho havien anunciat.

Paraula del Senyor.

35 MISSA DEL DIA

Missa del dia

LECTURA PRIMERAD'un cap a l'altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu


Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatgerque anuncia la pau i porta la bona nova,que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:«El teu Déu és rei!»

Escolta els crits dels teus sentinelles,escolta quins esclats de goig:veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió.

Danseu, ruïnes de Jerusalem,alceu, totes, el crit d'alegria:el Senyor ha consolat el seu poble,ha redimit Jerusalem.

Als ulls de tots els poblesel Senyor ha estès el seu braç sant,i, d'un cap a l'altre de la terra,veuran la salvació del nostre Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial97, 1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R/: 3c)

R/ D'un cap a l'altre de la terra,tothom ha vist la salvació del nostre Déu.

Canteu al Senyor un càntic nou:ha fet obres prodigioses,la seua dreta i el seu braç sagrathan eixit victoriosos. R/

El Senyor ha revelat la seua ajuda,i els pobles contemplen la salvació.

NADAL 36

L'ha mogut l'amor que ell guarda fidelmenta la casa d'Israel. R/

Tothom ha vist, d'un cap a l'altre de la terra,la salvació del nostre Déu.Aclameu el Senyor arreu de la terra,esclateu en cants i en crits d'alegria. R/

Canteu al Senyor les vostres melodies,canteu-les al so de les cítares;aclameu el rei, que és el Senyor,amb trompetes i tocs de corn. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha parlat en la persona del Fill

Lectura de la carta als cristians hebreus 1, 1-6

En diverses ocasions i de moltes maneres,Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;

però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill,

que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món.Ell, que és resplendor de la glòria de Déu

i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l'univers amb el poder de la seua paraula,

acabada l'obra de purificació dels pecats, s'ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència.Perquè, ¿a quin dels àngels Déu ha dit mai:

«Eres el meu Fill, avui t'he engendrat»? I encara:

«Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill»? Diu també, quan presenta al món el seu primogènit:

«Que es prosternen davant d'ell tots els àngels de Déu.»Paraula de Déu.

37 MISSA DEL DIA

al·leluiaNaix la claror d'un dia sant:veniu, pobles, adoreu el Senyor,que avui ha baixat a la terra una gran llum.

EVANGELIEl qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 1, 1-18

Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món, al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

NADAL 38

El qui és la Paraula, es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava: – «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

39 LA SAGRADA FAMILIA

LA SAGRADA FAMÍLIADiumenge dins l'octava de Nadal

LECTURA PRIMERAQui creu en el Senyor honora els seus pares

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 3, 3-7.14-17a; grec 2-6.12-14

En els fills, el Senyor fa l'elogi del parei sentencia a favor de la mare.Qui honra el pare expia els pecats,qui honra la mare es guanya un tresor.Els fills seran la felicitat del qui honra el pare;quan pregue, Déu l'escoltarà.Qui honra el pare viurà molts anys,qui honra la mare obtindrà del Senyor la recompensa.

Fill meu, acull el teu pare en la vellesa,no l'abandones mentre visca.Si s'afebleix el seu enteniment, sigues compassiu,no el menysprees quan et veus en plena força.Déu no oblidarà la pietat que tingues pel pare;te la tindrà en compte per a compensar els teus pecats.

Paraula de Déu.

salm responsorial127, 1-2.3.4-5 (R/: 1)

R/ Feliços els fidels del Senyor,que viuen seguint els seus camins.

Feliç tu, fidel del Senyor,que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort. R/

La teua esposa fruitarà com una parra,dins la intimitat de ta casa;veuràs els fills com plançons d'oliveraal voltant de la taula. R/

DINS L'OCTAVA DE NADAL 40

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.Que el Senyor et beneïsca des de Sió.Que tota la vida pugues veure prosperar Jerusalem. R/

LECTURA SEGONAVida familiar en el Senyor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 12-21

Germans: Tingueu els sentiments

que convenen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat,

de serenor, de paciència; suporteu-vos els uns als altres i, si alguns tinguéreu res a dir contra un altre,

perdoneu-vos-ho.El Senyor vos ha perdonat; perdoneu també vosaltres. I, com a coronament de tot això, estimeu-vos,

que l'amor tot ho lliga i perfecciona.Que la pau de Crist corone, en els vostres cors,

els combats que manteniu; recordeu que, en aquesta pau,

heu estat cridats a formar un sol cos. I sigueu agraïts.

Que la paraula de Crist tinga cabuda entre vosaltres en tota la seua riquesa;

instruïu-vos i amonesteu-vos els uns als altres amb tota classe de doctrina;

agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l'Esperit;

tot allò que feu, siga de paraula, siga d'obra, feu-ho en nom de Jesús,

adreçant per ell a Déu, el Pare, una acció de gràcies.

Dones, cal que sigueu submises al marit en el Senyor.Marits, estimeu l'esposa,

no us malhumoreu amb ella.

41 LA SAGRADA FAMILIA

Fills, creieu en tot els pares; això agrada al Senyor.

Pares, no importuneu els vostres fills, que no es desanimen.

Paraula de Déu.

al·leluiaCol 3, 16a

Que la paraula de Crist, en tota la seua riquesa,tinga estada entre vosaltres.

EVANGELIPren el xiquet amb la seua mare i fuig cap a Egipte

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 2, 13-15.19-23

Quan els mags van ser fora, un àngel del Senyor s'aparegué a Josep en somni

i li digué:– «Alça't de seguida, pren el xiquet amb sa mare,

fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho diga, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo.»

S'alçà, prengué el xiquet amb sa mare, isqué de nit cap a Egipte, i s'hi quedà fins que Herodes va morir.S'havia de complir

allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:«He cridat d'Egipte el meu fill.»

Tan bon punt Herodes va morir, un àngel del Senyor s'aparegué en somni a Josep,

allà a Egipte, i li digué:– «Pren el xiquet, amb sa mare,

i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.»

Ell s'alçà, prengué el xiquet amb sa mare i tornà, al país d'Israel.

DINS L'OCTAVA DE NADAL 42

Però, quan sentí dir que, a Judea, Arquelau havia heretat el reialme d'Herodes, el seu pare,

no gosà anar-hi, sinó que, seguint una indicació rebuda en un somni,

es retirà a la regió de Galilea i se n'anà a viure al poble de Natzaret.

Així es complí allò que havien anunciat els profetes:«Li diran Natzarè.»

Paraula del Senyor.

43 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU1 de gener

Cap d'Any, octava de Nadal

LECTURA PRIMERAInterposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré

Lectura del llibre dels Nombres 6, 22-27

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès:– «Digues a Aharon i als seus fills:

Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules:"Que el Senyor et beneïsca i et guarde,que et faça veure la claror de la seua mirada

i s'apiade de tu.Que el Senyor gire cap a tu la mirada i et done la pau."

Així interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré.»

Paraula de Déu.

salm responsorial66, 2-3.5.6 i 8 (R/: 2a)

R/ Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca.

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca,que ens faça veure la claror de la seua mirada.La terra coneixerà els vostres designis,i veuran tots els pobles la salvació. R/

Que s'alegren els pobles i criden de goig.Vós regiu el món amb justícia,regiu les nacions amb rectitudi guieu els pobles de la terra. R/

Que vos alaben les nacions, Déu nostre,que vos alaben tots els pobles alhora.Que Déu ens beneïsca,i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R/

OCTAVA DE NADAL 44

LECTURA SEGONADéu envià el seu Fill, nascut d'una dona

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia 4, 4-7

Germans: Quan el temps arribà a la seua plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona,

nascut davall la Llei, per rescatar els qui vivien davall la Llei, perquè obtinguérem ja la condició de fills.I la prova que som fills és que Déu ha enviat l'Esperit del seu Fill, que crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no eres esclau, sinó fill; i si eres fill, també eres hereu,

per gràcia de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaHe 1, 1-2

Déu, antigament, havia parlat als pares per boca dels profetes;però ara, ens ha parlat a nosaltresen la persona del Fill.

EVANGELITrobaren Maria i Josep amb el xiquet. Passats vint dies,

li posaren el nom de Jesús


En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el xiquet al pessebre. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar allò que els havien dit d'aquell infant, i tots els qui ho sentien

45 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU

es meravellaven del que deien els pastors.Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.

Després, els pastors se'n tornaren glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit;

tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.

Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel

abans que el concebera sa mare.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 46

DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

LECTURA PRIMERALa saviesa de Déu habita en el poble que ell ha escollit

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira 24, 1-4.12-16; grec 1-2.8-12

La saviesa, s'elogia ella mateixa, es gloria enmig del seu poble, parla en la reunió del poble de l'Altíssim, es gloria davant dels seus estols, s'enalteix enmig del poble, s'admira d'ella mateixa en la reunió santa, fa el seu elogi davant la multitud dels elegits i, entre els beneïts, es proclama beneïda, dient:

«El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear m'assenyalà

on plantaré la meua tendai em digué:

"Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teua heretat, trau nous plançons entre els meus elegits."

M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir. Li done culte davant d'ell al temple sant.Així, m'he establit a Sió, m'ha fet trobar repòs a la ciutat que ell i jo estimem, exercisc el meu poder a Jerusalem.He tret brotada en un poble ple de glòria, en la possessió del Senyor,

en la seua heretat; estaré per sempre en la reunió dels sants.»

Paraula de Déu.

47 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

salm responsorial147, 12-13.14-15.19-20 (R/: Jo 1,14)

R/ El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle.

O bé: Al·leluia.

Glorifica el Senyor, Jerusalem,Sió, canta lloances al teu Déu,que assegura les teues portesi beneeix dins de tu els teus fills. R/

Manté la pau al teu territorii et sacia amb la flor del blat.Envia ordres a la terra,i la seua Paraula corre de pressa, no s'atura. R/

Anuncia les seues paraules als fills de Jacob,als fills d'Israel els seus decrets i decisions.No ha obrat així amb cap altre poble,no els ha fet conèixer les seues decisions. R/

LECTURA SEGONADéu ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 1, 3-6.15-18

Beneït siga el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist

amb tota classe de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fórem sants, irreprensibles als seus ulls.Per amor, ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seua benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.

Per això, ara que he sentit parlar de la fe que teniu en Jesús, el Senyor, i del vostre amor per tots els fidels, jo no em canse de donar gràcies per vosaltres,

TEMPS DE NADAL 48

i vos recorde en les meues pregàries, demanant al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que vos concedisca els dons espirituals

d'una comprensió profunda i de la seua revelació, perquè conegueu de veritat qui és ell;

demanant-li també que il·lumine la mirada interior del vostre cor

perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria us té reservades l'heretat que ell vos dóna entre els sants.

Paraula de Déu.

al·leluiaCf. 1 Tm 3, 16

Glòria a vós, oh Crist, proclamat entre els pagans;glòria a vós, oh Crist, cregut en el món.

EVANGELIEl qui és la Paraula és va fer home i plantà entre nosaltres

el seu tabernacle


Al principi, ja existia el qui és la Paraula.La Paraula era amb Déui la Paraula era Déu.Ell estava amb Déu al principi.Per ell, tot ha vingut a l'existència,i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell.Tenia en ell la Vida,i la Vida era la Llum dels hòmens.La Llum resplendeix en la foscor,però la foscor no ha pogut ofegar-la.

[ Déu envià un home que es deia Joan.Era un testimoni;vingué a donar testimoni de la Llum,perquè, per ell, tothom arribara a la fe.Ell mateix no era la Llum;

49 DIUMENGE SEGON DESPRÉS DE NADAL

venia només a donar-ne testimoni. ]

Existia el qui és la Llum vertadera, la que, en vindre al món, il·lumina tots els hòmens.Era present al món,al món que li deu l'existència,

però el món no l'ha reconegut.Ha vingut a sa casa, i els seus no l'han acollit.Però, a tots els qui l'han rebut,

als qui creuen en el seu nom,els concedeix poder ser fills de Déu.

No són nascuts per descendència de sang,ni per voler d'un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.

El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle,i hem contemplat la seua glòria,que li pertoca com a Fill únic del Pare,

ple de gràcia i de veritat.

[ Donant testimoni d'ell, Joan cridava:– «És aquell de qui jo deia:

El qui ve després de mi m'ha passat davant,perquè, abans que jo, ell ja existia.»

De l'abundància de la seua plenitud, tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.

Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,però la gràcia i la veritat ens ha vingut per Jesucrist.Déu, ningú no l'ha vist mai;Déu Fill únic, que està en el si del Pare,és qui l'ha revelat. ]

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 50

EPIFANIA DEL SENYOR6 de gener

LECTURA PRIMERASobre tu, Jerusalem, clareja com l'alba la glòria del Senyor


Alça't radiant, Jerusalem, que arriba la teua llum,i sobre tu clareja com l'alba la glòria del Senyor.Mentre les tenebres embolcallen la terra,i fosques nuvolades cobreixen les nacions,sobre tu clareja el Senyor

i apareix la seua glòria.Els pobles s'apropen a la teua llum,els reis busquen la claror de la teua albada.Alça els ulls i mira al teu entorn:tots aquests es reuneixen per vindre cap a tu;porten de lluny els teus fills,

duen als braços les teues filles.Tota radiant i meravelladaveuràs, amb el cor eixamplat,com aboquen damunt de tu els tresors del mar,

i porten a ta casa la riquesa de les nacions.Et cobriran onades de camells,dromedaris de Madian i d'Efà,tots vénen de Sabà portant or i encens

i cantant la grandesa del Senyor.

Paraula de Déu.

salm responsorial71, 1-2.7-8.10-11.12-13 (R/: 11)

R/ Tots els pobles, Senyor, vos faran homenatge.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret,doneu al príncep la vostra rectitud.Que el rei governe amb justícia el vostre poble,que siga recte amb els humils. R/

51 EPIFANIA DEL SENYOR

Que el benestar florisca als seus dies,i mesos i anys abunde la pau.Que domine des d'un mar a l'altre,des del Gran Riu fins a l'extrem del país. R/

Li portaran obsequis les illesi els reis de Tarsís;els reis d'Aràbia i de Sabà li oferiran presents.Li faran homenatge tots els reis,se li sotmetran tots els pobles. R/

Salvarà els pobres que reclamen,els desvalguts que no tenen defensor.S'apiadarà dels pobres i dels dèbils,els salvarà de la mort. R/

LECTURA SEGONAAra, Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen

la mateixa promesa

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 3, 2-3a.5-6

Germans:Segurament, heu sentit dir que Déu m'ha confiat la missió

de comunicar-vos la seua gràcia:per una revelació, he conegut el misteri secret que els hòmens no havien conegut

en les generacions passades, tal com ara Déu l'ha revelat per l'Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes:Que des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist,

tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 2, 2

Hem vist com s'alçava la seua estrellai venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.

TEMPS DE NADAL 52

EVANGELIVenim de l'Orient per adorar el vostre rei


Quan va nàixer Jesús, a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes,

vingueren d'Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:

– «¿On és el rei dels jueus que acaba de nàixer? Hem vist com s'alçava la seua estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s'inquietaren en sentir aquestes noves.

Herodes convocà tots els grans sacerdots, amb els lletrats del poble,

i els preguntava on havia de nàixer el Messies.Ells respongueren:– «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta:

"Tu, Betlem, terra de Judà,no eres, de cap manera,

la més menuda entre les famílies de Judà,perquè, de tu, eixirà un príncepque pasturarà Israel, el meu poble."»

Llavors, Herodes cridà secretament els mags i s'informà ben bé del moment en què s'havia aparegut l'estrella.

Després, els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació:– «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest infant,

i, quan l'haureu trobat, feu-m'ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Eixint de l'audiència del rei, es posaren en camí. Llavors, van veure

que l'estrella que havien vist alçar-se, anava davant d'ells

fins que s'aturà sobre el lloc on hi havia l'infant.

53 EPIFANIA DEL SENYOR

La seua alegria en veure allí l'estrella va ser immensa.

Entraren tot seguit a la casa, veieren l'infant amb Maria, la seua mare,i, prostrats a terra,

li presentaren el seu homenatge.Van obrir després les seues arquetes

per oferir-li presents: or, encens i mirra.

I, advertits en un somni que no anaren a veure Herodes,

se'n tornaren al seu país per un altre camí.

Paraula del Senyor.

TEMPS DE NADAL 54

BAPTISME DEL SENYORDiumenge després del 6 de gener

LECTURA PRIMERAAcí teniu el meu servent en qui s'ha complagut la meua ànima

Lectura del llibre del profeta Isaïes 42, 1-4.6-7

Açò diu el Senyor:«Ací teniu el meu servent, de qui he pres possessió,

el meu estimat, en qui s'ha complagut la meua ànima.He posat en ell el meu Esperit perquè porte el dret a les nacions.No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers;no trenca la canya clevillada,no apaga la flama de la metxa que vacil·la;porta el dret amb fermesa,sense defallir, sense vacil·lar,fins haver implantat el dret a la terra,fins que les illes esperen les seues decisions.

Jo, el Senyor, t'he cridat bondadosament,et prenc per la mà, t'he configurati et designe aliança del poble, llum de les nacions,per tornar la vista als ulls que han quedat cecs,per traure de la presó els encadenatsi alliberar del calabós els qui vivien a la fosca.»

Paraula de Déu.

salm responsorial28, 1-2.3ac-4.3b i 9b-10 (R/: 11b)

R/ Que el Senyor beneïsca el seu poble amb el do de la pau.

Doneu al Senyor, fills de Déu,doneu al Senyor glòria i honor,honoreu el Senyor, honoreu el seu nom,adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat. R/

55 BAPTISME DEL SENYOR

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües,ve el Senyor sobre les aigües del Jordà.La veu del Senyor és potent,la veu del Senyor és majestuosa. R/

El Déu majestuós fa sentir el seu troi al seu palau tot canta: «Glòria!»El Senyor té el soli en les aigües diluvials,i seu el Senyor, rei per sempre. R/

LECTURA SEGONAEl Senyor va ungir Jesús amb l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34-38

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:

– «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d'uns o altres;

Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que siga.

Ell va dirigir la seua paraula al poble d'Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és Senyor de tots.

Vosaltres ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus, començant per Galilea, després que Joan havia predicat a la gent que es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar

ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder.Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut

a tots els qui estaven davall la dominació del diable,

perquè Déu era amb ell.»

Paraula de Déu.

TEMPS DE NADAL 56

al·leluiaCf Mc 9, 6

El cel s'esguellà, i es va sentir la veu del Pare:«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo.»

EVANGELIUna volta batejat Jesús va veure que l'Esperit de Déu venia cap a ell


En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan,

vora el Jordà, perquè el batejara.Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia:

– «Sóc jo el qui necessite que tu em bateges. ¿Com és que tu véns a mi?»

Jesús li respongué:– «Accedeix per ara a batejar-me.

Convé que complim d'aquesta manera tot allò que pertoca fer.»

Llavors, hi accedí.Una volta batejat, Jesús isqué de l'aigua a l'instant.

Llavors, el cel s'obrí i va veure que l'Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel:

– «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut.»

Paraula del Senyor.

QUARESMA

59 DIUMENGE I

DIUMENGE PRIMER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERACreació i pecat dels primers pares

Lectura del llibre del Gènesi 2, 7-9; 3,1-7

El Senyor-Déu modelà l'home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat.

Llavors, el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d'orient,

i va posar-hi l'home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer nàixer de la terra fèrtil

totes les varietats d'arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos.

Al mig del jardí, hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal.

La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor havia fet.

Digué, aleshores, a la dona:– «¿Així, Déu vos ha dit que no mengeu

dels fruits de cap arbre del jardí?”La dona li respongué:– «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí,

però, dels fruits de l'arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem perquè moriríem.»

La serp digué a la dona:– «No moriríeu!

Déu sap que si un dia en menjàveu, se vos obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.»

La dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d'adquirir coneixement, en collí i en menjà;

QUARESMA 60

en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se'ls obriren a tots dos els ulls.

Llavors, s'adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se'n faldars.

Paraula de Déu.

salm responsorial50, 3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R/: cf. 3a)

R/ Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,perquè hem pecat.

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;vós que sou tan bo, esborreu les meues faltes; renteu-me ben bé de les culpes,purifiqueu-me dels meus pecats. R/

Ara reconec les meues faltes,tinc sempre present el meu pecat.Contra vós, contra vós sol he pecat,i he fet allò que és dolent als vostres ulls. R/

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renàixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presènciani em prengueu el vostre esperit sant. R/

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostinga un esperit magnànim.Obriu-me els llavis, Senyor,i proclamaré la vostra alabança. R/

LECTURA SEGONACom més abundava el pecat, més ha abundat també la gràcia


Germans: Per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els hòmens, donat que tots van pecar.

61 DIUMENGE I

Abans que la Llei fóra donada, el pecat ja existia en el món,

encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats.

Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d'Adam fins a Moisès,

fins sobre aquells hòmens que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam.

I Adam prefigurava l'home que havia de vindre més tard.Però el do no té comparació amb la caiguda

perquè, si tants han mort per haver fallat aquell només, molt més ha abundat la gràcia de Déu

i el do generós que s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.

És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va vindre per haver pecat un sol home:

el juí d'un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justs els hòmens

després de moltes caigudes.Així, si per haver fallat aquell només

va imperar la mort per culpa d'ell, amb molt més motiu els qui reben

aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justs

viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.Per tant, així com per haver fallat un sol home

es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un home sol

tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol,

els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un home sol,

esdevindran justs els altres.Paraula de Déu.

QUARESMA 62

O bé més breu:

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 5, 12.17-19

Germans: Per obra d'un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els hòmens, donat que tots van pecar.

Així, doncs, si per haver fallat aquell només va imperar la mort per culpa d'ell,

amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justs

viuran i regnaran gràcies a un sol home, que és Jesucrist.Per tant, així com per haver fallat un sol home

es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un home sol

tots els hòmens són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol,

els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un home sol,

esdevindran justs els altres.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliMt 4, 4b

L'home no viu només de pa;viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

EVANGELIJesús dejuna durant quaranta dies i és temptat


En aquell temps, l'Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptara.

63 DIUMENGE I

Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam.

El temptador se li acostà i li digué:– «Si eres Fill de Déu,

digues que aquestes pedres es tornen pans.»Jesús li respongué:– «Diu l'Escriptura:

"L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu".»

Llavors, el diable se l'enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu:

– «Si eres Fill de Déu, tira't de dalt baix; l'Escriptura diu: "Ha donat ordre als seus àngels que et duguen a les palmes de les mans, perquè els teus peus no entropessen amb les pedres".»

Jesús li contestà:– «També diu l'Escriptura:

"No temptes el Senyor, el teu Déu".»Després, el diable se l'enduu dalt una muntanya altíssima,

li fa veure tots els reialmes del món i la seua glòria i li diu :

– «Tot això t'ho donaré si et prosternes i m'adores.»Llavors, li diu Jesús:– «Vés-te'n d'ací, Satanàs!

L'Escriptura diu: "Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell només".»

Llavors, el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Paraula del Senyor.

QUARESMA 64

DIUMENGE SEGON DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAVocació d'Abraham, pare del poble de Déu

Lectura del llibre del Gènesi 12, 1-4a

En aquells dies,el Senyor digué a Abram:

– «Vés-te'n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir. Beneiré els qui et beneïsquen, però, els qui et maleïsquen, els maleiré. Totes les famílies dels pobles es valdran de tu per beneir-se.»

Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit.

Paraula de Déu.

salm responsorial32, 4-5.18-19.20 i 22 (R/: 22)

R/ Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot allò que fa;estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren,els qui esperen en l'amor que els té;ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R/

65 DIUMENGE II

Tenim posada l'esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONADéu ens crida i ens il·lumina

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 1, 8b-10

Estimat:Tot allò que has de sofrir

juntament amb l'obra de l'Evangeli, suporta-ho amb la fortalesa que Déu ens dóna.

Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagen merescut, sinó per la seua pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist

abans dels segles, i que ara ha estat revelada

amb l'aparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la Bona Nova de l'Evangeli,

ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeli

Del núvol lluminós, es va sentir la veu del Pare:Aquest és el meu Fill, el meu estimat;

escolteu-lo.

QUARESMA 66

EVANGELILa seua cara es tornà resplendent com el sol


En aquell temps,Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume,els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d'ells.La seua cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se'ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell.

Pere va dir a Jesús:– «Senyor, que bé estem ací dalt!

Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.»

Encara no havia acabat de dir això, quan els cobrí un núvol lluminós i de dins el núvol una veu digué:

– «Aquest és el meu Fill, el meu estimat,en el qual m'he complagut; escolteu-lo.»

En sentir-ho els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s'acostà, els tocà i els digué:

– «Alceu-vos no tingueu por.»Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà

que no digueren a ningú res d'aquella visió fins que el Fill de l'home

no haguera ressuscitat d'entre els morts.

Paraula del Senyor.

67 DIUMENGE III

DIUMENGE TERCER DE QUARESMA

LECTURA PRIMERADóna'ns aigua per a beure

Lectura del llibre de l'Èxode 17, 3-7

En aquells dies,el poble passava tanta set que deia,

murmurant contra Moisès:– «¿Per què ens has fet pujar d'Egipte?

¿Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?»

Moisès s'exclamà al Senyor:– «¿Què puc fer per aquest poble?

Un poc més i m'apedregaran.»El Senyor li respongué:– «Passa al davant del poble

i emporta't alguns ancians d'Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil

i posa't en camí. Jo estaré allí davant de tu dalt la roca, a l'Horeb. Tu dóna un colp a la roca i n'eixirà aigua, i tot el poble podrà beure.»

Moisès ho va fer així davant els ancians d'Israel. I donà a aquell lloc

els noms de Massà i de Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien:

«¿El Senyor és amb nosaltres o no hi és?»

Paraula de Déu.

QUARESMA 68

salm responsorial 94, 1-2.6-7.8-9 (R/: 8)

R/ Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a lloar-lo;aclamem-lo amb els nostres cants. R/

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; ell és el nostre Déu,i nosaltres som el poble que ell pastura,el ramat que ell mateix guia. R/

Tant de bo que avui sentíreu la seua veu:«No enduriu els vostres cors com a Meribà,com el dia de Massà en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares,i em temptaren, tot i haver vist les meues obres.»

LECTURA SEGONADéu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 5, 1-2.5-8

Germans,ara, que ja som justs,

com a creients que som, estem en pau amb Déu, gràcies a Jesucrist,

el nostre Senyor. És per ell que la fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia que posseïm tan en ferm, i és per ell que tenim la satisfacció d'esperar

la glòria de Déu. I l'esperança no pot defraudar ningú, després que Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha abocat en els nostres cors el seu amor.

69 DIUMENGE III

Adoneu-vos bé d'això: Quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem malvats. ¿Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que, per un home bo, trobaríem qui tinguera la valentia de donar la vida.Doncs bé, Déu donà prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres, que érem encara pecadors.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliJo 4, 42 i 15

Senyor, sé que vós sou de veritat el Salvador del món;doneu-me l'aigua viva perquè no tinga mai més set.

EVANGELIUna font brollarà sempre per donar vida eterna


En aquell temps,Jesús arribà a una població samaritana

que s'anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allí hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar,

s'estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions.

Arribà una dona samaritana, que venia a traure aigua.Jesús li diu:

– «Dóna'm aigua.»Li diu la samaritana:– «¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi,

que sóc una dona samaritana?»Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.Jesús li respongué:

QUARESMA 70

– «Si saberes què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li dónes aigua, eres tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l'hauria donada.»

Ella li diu:– «Senyor, aquest pou és fondo

i no teniu res per traure l'aigua. ¿D'on la traieu, l'aigua viva? Jacob, el nostre pare, ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. ¿Sou més gran vós que no ell?»

Jesús li respongué:– «Els qui beuen aigua d'aquesta, tornen a tindre set,

però el qui bega de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l'aigua que jo li donaré es convertirà en una font

que brollarà sempre dins d'ell per donar-li vida eterna.»

Li diu la dona:– «Senyor, doneu-me sempre aigua d'aquesta:

que no tinga mai més set ni haja de tornar mai més ací a traure aigua del pou.»

[ Ell li diu :– «Vés a cridar el teu marit i torna.»La dona li contesta:– «No en tinc, de marit.»Li diu Jesús:– «Tens raó

n'has tingut cinc, i l'home que ara tens no és el teu marit. Això que has dit és veritat.»

Ella li diu: ]

– «Senyor, veig que sou un profeta. Els nostres pares adoraren Déu en aquesta muntanya, però vosaltres, els jueus,

dieu que el lloc on cal adorar-lo és Jerusalem.»Jesús li respongué:– «Creu-me, dona; arriba l'hora

71 DIUMENGE III

que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.

Vosaltres, no sabeu qui adoreu; nosaltres sí que ho sabem, perquè la salvació ve dels jueus. Però arriba l'hora, més ben dit, és ara mateix, que els bons adoradors adoraran el Pare

en esperit i en veritat.Aquests són els adoradors que vol el Pare. Déu és esperit. Per això, els qui l'adoren

han de fer-ho en esperit i en veritat.»Li diu la dona:– «Sé que ha de vindre el Messies, és a dir, l'Ungit.

Quan ell vinga, ens ho explicarà tot.»Ell i respon:– «El Messies sóc jo, que parle amb tu.»

[ Llavors mateix, arribaren els deixebles. S'estranyaren que parlara amb una dona, però cap d'ells no gosà preguntar-li què volia o de què parlava amb ella.

La dona deixà estar el cànter i se n'anà al poble a dir a la gent:

– «Veniu a veure un home que m'ha dit tot el que he fet. ¿No serà el Messies?»

La gent eixí del poble i anà a trobar-lo.

Mentrestant els deixebles li deien invitant-lo:– «Mengeu, rabí.»Però ell els contestà:– «Jo, per menjar,

tinc un altre aliment que vosaltres no sabeu.»Els deixebles es preguntaven entre ells:– «¿És que algú li ha portat menjar?»Jesús els diu:– «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat

i acomplir la seua obra. Vosaltres dieu:

"Quatre mesos més i ja serem a la sega."Doncs jo us dic:

QUARESMA 72

Alceu els ulls i mireu els camps: ja són rossos a punt de segar.

El segador ja rep la part que li toca i recull el gra per a la vida eterna, perquè s'alegren junts el sembrador i el segador. En aquest, cas té raó la dita

"un és el qui sembra i un altre el qui sega." Jo vos he enviat a segar on vosaltres no havíeu treballat. Són altres que van treballar-hi; vosaltres sou sobrevinguts,

en el treball que ells havien fet.» ]

Molts samaritans d'aquell poble van creure en ell per la paraula de la dona que assegurava:

«M'ha dit tot el que he fet.»Per això, quan els samaritans anaren a trobar-lo,li pregaven que es quedara amb ells.

I s'hi va quedar dos dies. Després de sentir-lo parlar a ell mateix, encara molts més van creure, i deien a la dona:

– «Ara, ja no creiem només per allò que tu deies; nosaltres mateixos l'hem sentit, i sabem que aquest és, de veritat, el Salvador del món.»

Paraula del Senyor.

73 DIUMENGE IV

DIUMENGE QUART DE QUARESMA

LECTURA PRIMERADavid és ungit rei d'Israel

Lectura del primer llibre de Samuel 16, 1b.6-7.10-13a

En aquells dies, el Senyor digué a Samuel:– «Ompli d'oli el corn i vés-te'n.

T'envie a casa de Jesè, el betlemita: entre els seus fills veig el qui jo vull per rei.»

Quan arribà, va veure Eliab i pensà: «Segur que el Senyor ja té al davant el seu Ungit.»

Però el Senyor digué a Samuel:– «No et fixes en el seu aspecte

ni en l'alçada de la seua talla. L'he descartat. Allò que l'home veu no és allò que val; l'home veu només l'aspecte exterior,

però Déu veu el fons del cor.»Jesè va fer passar, davant Samuel, els set primers dels seus fills,

però Samuel li digué:– «D'aquests set, el Senyor no n'escull cap.»I Samuel afegí:– «¿No queda cap més fill?»Jesè respongué:– «Encara queda el més menut: és a pasturar el ramat.»Samuel li digué:– «Aneu a buscar-lo. No ens posarem a taula que no siga ací.»Jesè el féu anar a buscar.

Tenia el cabell roig i els ulls bonics; tot ell feia goig de veure.

El Senyor digué a Samuel:– «Ungeix-lo, que és ell.»Samuel va prendre el corn de l'oli,

el va ungir enmig dels seus germans, i, des d'aquell dia, l'Esperit del Senyor s'apoderà de David.

Paraula de Déu.

QUARESMA 74

salm responsorial22, 1-3.4.5.6 (R/: 1)

R/ El Senyor és el meu pastor, no em falta res.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em guia al repòs vora l'aigua, i allí em retorna;em guia per camins segurs,per l'amor del seu nom. R/

Ni quan passe per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè us tinc a la meua vora;la vostra vara de pastor,m'asserena i em conforta. R/

Davant de mi, pareu taula vós mateix,i els enemics ho veuen;m'heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm'acompanyen tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONARessuscita d'entre els morts i el Crist t'il·luminarà

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 5, 8-14

Germans,en altre temps, vosaltres éreu foscor, però, ara que esteu en el Senyor, sou llum. Viviu com els qui són de la llum.Els fruits que naixen de la llum

són tota classe de bondat, de justícia i de veritat. Mireu bé quines coses són les que agraden al Senyor i no us feu solidaris de les obres infructuoses

que ells cometen en la fosca;

75 DIUMENGE IV

més aviat, denuncieu-les, perquè allò que fan en secret

ens avergonyiria fins de dir-ho. Però tot allò que la llum ha denunciat

queda clarament visible, ja que les coses són clares i visibles quan són llum.Per això diuen:

«Desvetla't, tu que dorms,ressuscita d'entre els morts i el Crist t'il·luminarà.»

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliJo 8, 12b

Diu el Senyor: Jo sóc la llum del món;el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

EVANGELIAnà a Siloè, s'hi rentà i tornà veient-s'hi


En aquell temps,Jesús, tot passant, va veure un cec de naixement.[ Els deixebles li preguntaren:

– «Rabí, ¿qui va pecar, perquè nasquera cec aquest home, ell o els seus pares?»

Jesús contesta:– «Això no ha estat perquè va pecar, ni ell ni els seus pares;

és perquè en ell es revelen les obres de Déu. Mentre és de dia,

jo he de treballar fent les obres del qui m'ha enviat. La nit s'acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc en el món, sóc la llum del món.»

Dit això, ] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l'estengué sobre els ulls del cec i li digué:

QUARESMA 76

– «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.»Aquest nom significa "Enviat".

Ell hi anà, s'hi rentà i tornà veient-s'hi. La gent del veïnat, i els qui l'havien vist sempre captant, deien:

– «¿No és aquell home que veiem assegut captant?»Uns responien:– «Sí que és ell.»Altres deien:– «No és ell, és un que se li sembla.»Ell digué:– «Sí que ho sóc.»[ Llavors, li preguntaren:– «¿Com se t'han obert els ulls?»Ell contestà:– «Aquell home que es diu Jesús

va fer un poc de fang,me'l va estendre sobre els ulls i em va dir

que anara a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m'he rentat, hi he vist.»

Li digueren:– «¿On és?»Respongué:– «No ho sé.» ]

Dugueren als fariseus l'home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls

era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi.

Ell els digué:– «M'ha estès fang sobre els ulls, m'he rentat, i ara m'hi veig.»Alguns dels fariseus deien:– «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte

no pot ser de Déu.»Però altres responien:– «¿Com és possible que un pecador faça tals miracles?» I es dividiren entre ells.Es dirigiren al cec una altra vegada i li digueren:

77 DIUMENGE IV

– «Ja que és a tu, que ell t'ha obert els ulls, ¿tu, què en dius d'ell?»

Ell contestà:– «Que és un profeta.»[ Els jueus no volien creure que aquell home haguera estat cec

i ara s'hi poguera veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los:

– «¿Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va nàixer cec? ¿Com és que ara s'hi veu?»

Els seus pares respongueren:– «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill

i que va nàixer cec. Però com és que ara s'hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran

i ell mateix vos donarà raó del que li ha passat.»Els seus pares van respondre així, perquè tenien por dels jueus,

que, ja llavors, havien acordat excloure de la sinagoga tot aquell qui reconeguera que Jesús era el Messies;

per això, van dir que el seu fill ja era prou gran i que l'interrogaren a ell mateix.

Llavors, cridaren una altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren:

– «Dòna glòria a Déu, reconeixent la veritat: Nosaltres sabem que aquest home és un pecador.»

Ell contestà:– «Que siga un pecador, a mi no em consta.

Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara m'hi veig.»

Ells insistiren:– «Digues què t'ha fet per obrir-te els ulls.»Respongué:– «Ja us ho he dit i no n'heu fet cas.

¿Per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿És que també us voleu fer seguidors d'ell?»

Li contestaren en un to insolent:– «Eres tu qui t'has fet seguidor d'ell.

Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però, d'aquest, ni sabem d'on és.»

L'home els contestà:

QUARESMA 78

– «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d'on és,

però, a mi, m'ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seua voluntat. D'ençà que el món existeix, no s'ha sentit dir mai que ningú haja obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vinguera de Déu,

no tindria poder per a fer res.» ]

Li respongueren:– «¿Tot tu vas nàixer en pecat i ens vols donar lliçons?»I el van excloure de la sinagoga.

Jesús va sentir dir que l'havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué:

– «¿Creus en el Fill de l'home?»Ell respongué:– «I ¿qui és, Senyor, per què hi puga creure?»Jesús li diu:– «Ja l'has vist: és el mateix que parla amb tu.»Li diu ell:– «Hi crec, Senyor.»I l'adorà.

[ Jesús afegí:– «És per fer un juí que jo he vingut en aquest món:

perquè els qui no hi veien, hi vegen, i els qui hi veien, es tornen cecs.»

Ho van sentir alguns dels fariseus que estaven amb ell i li digueren:

– «¿Així, voleu dir que nosaltres també som cecs?»Jesús els contestà:– «Si ho fóreu, no tindríeu culpa,

però vosaltres mateixos reconeixeu que us hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.» ]

Paraula del Senyor.

79 DIUMENGE V

DIUMENGE CINQUÈ DE QUARESMA

LECTURA PRIMERAVos infondré el meu esperit i recobrareu la vida

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 37, 12-14

Açò diu el Senyor Déu:«Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres,

vos en faré eixir i us faré entrar en el territori d'Israel. Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres

i vos en faré eixir, sabreu que jo sóc el Senyor. Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida, i us deixaré en el vostre territori. Llavors, sabreu que jo, el Senyor,

ho he anunciat i ho he complit.»

Paraula de Déu.


R/ Són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.

Des de l'abisme vos cride, Senyor.Escolteu el meu clam.Estigueu atent, escolteu aquest clam que vos suplica. R/

Si tinguéreu en compte les culpes.¿qui es podria sostenir? Però és molt vostre perdonar,i això ens infon respecte. R/

Confie en la paraula del Senyor.La meua ànima hi confia.Espera al Senyor la meua ànima,més que els sentinelles el matí. R/

QUARESMA 80

Que esperen el matí els sentinelles!Israel espera el Senyor,perquè són del Senyor l'amor fideli la redempció generosa.És ell qui redimeix Israel de totes les seues culpes. R/

LECTURA SEGONAL'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, habita en vosaltres


Germans,els qui viuen d'acord amb les mires de la carn

no poden agradar a Déu. Però vosaltres no viviu segons les mires de la carn

sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i, si algú de vosaltres no tinguera l'Esperit de Crist, no seria de Crist.Però, si Crist està en vosaltres, encara que el cos haja de morir per culpa del pecat,

com que sou justs, l'Esperit és la vostra vida.I, si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell

que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts

donarà la vida als vostres cossos mortals.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeli.Jo 11, 25a.26

Jo sóc la resurrecció i la vida, diu el Senyor;els qui creuen en mi, no moriran mai més.

81 DIUMENGE V

EVANGELIJo sóc la resurrecció i la vida


En aquell temps,[ caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània,

el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era la qui, més avant, ungí el Senyor amb perfum

i li eixugà els peus, amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. ]

Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:– «Senyor, aquell que estimeu està malalt.»Jesús, en sentir això, digué:– «Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu:

el Fill de Déu serà glorificat.»Jesús estimava Marta i la seua germana i Llàtzer.

Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encarà dos dies al lloc on era.

Després, passats aquests dies, digué als deixebles:– «Tornem a Judea.»[ Ells li digueren:– «Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar,

¿i ara hi torneu?»Jesús contestà:– «La claror del dia dura dotze hores.

Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la claror d'aquest món,

però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la claror.»

Després, afegí:– «Llàtzer, el nostre amic, s'ha adormit; vaig a despertar-lo.»Els deixebles li digueren:– «Senyor, si s'ha adormit, es posarà bo.»Jesús es referia a la seua mort,

però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors, Jesús els digué clarament:

QUARESMA 82

– «Llàtzer és mort. M'alegre de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem-hi.»

Tomàs, el Bessó, digué als seus companys:– «Anem-hi també nosaltres; morirem amb ell.» ]

Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer estava al sepulcre.[ Betània és prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria

per la mort del seu germà. ]

Marta, quan va saber que Jesús arribava, eixí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:

– «Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s'hauria mort. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu vos concedirà tot allò que li demaneu.»

Jesús li diu:– «El teu germà ressuscitarà.»Marta li respon:– «Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressuscite el darrer dia.»Li diu Jesús:– «Jo sóc la resurrecció i la vida.

Els qui creuen en mi, encara que hagen mort, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més.

¿Creus açò?»Ella li diu:– «Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies,

el Fill de Déu que havia de vindre al món.»[ Havent dit això, se n'anà a cridar la seua germana Maria

i li digué en veu baixa:– «El Mestre és ací i et crida.»Quan ella sentí això, s'alçà tot seguit i anà a trobar-lo.

Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava a l'indret on Marta l'havia trobat. Els jueus que estaven amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s'alçava així i se n'anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.

Maria arribà on era Jesús i, en veure'l, es llançà als seus peus i li digué:– «Senyor, si haguéreu estat ací el meu germà no s'hauria mort.» ]

83 DIUMENGE V

Jesús,[ quan va veure com plorava, i com ploraven també els jueus que l'havien acompanyada, ]

es commogué profundament i es contorbà. Llavors, preguntà:– «On l'heu posat?»Li diuen:– «Veniu a veure-ho, Senyor.»A Jesús se li negaren els ulls.

Els jueus deien:– «Mireu com l'estimava.»Altres deien:– «Aquest home que obrí els ulls al cec,

¿no hauria pogut fer que Llàtzer no morira?»Jesús, commogut una altra vegada, arribà on era el sepulcre.

Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué:– «Lleveu la llosa.»Marta, la germana del difunt, diu a Jesús:– «Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.»Li respon Jesús:– «¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?»Llavors, van llevar la llosa.

Després, Jesús alçà els ulls al cel i digué:– «Pare, vos done gràcies perquè m'heu escoltat.

Ja sé que sempre m'escolteu, però dic açò perquè ho sàpia la gent que em rodeja i creguen que sou vós qui m'heu enviat.»

Havent dit això, cridà fort:– «Llàtzer, vine a fora.»I el mort isqué.

Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d'amortallar,i la cara lligada amb un mocador. Jesús els digué:

– «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.»Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria

i veren allò que va fer Jesús, cregueren en ell.Paraula del Senyor.

SETMANA SANTA 84

DIUMENGE DE RAMS. PASSIÓ DEL SENYORProcessó dels rams

EVANGELIBeneït el qui ve en nom del Senyor


Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Betfagué, a la muntanya de les Oliveres. Allà, Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec:

– «Aneu al poble d'ací davant, i trobareu tot seguit una burra lligada,

amb el seu pollí. Deslligueu-la i porteu-me'ls. Si algú vos deia res, responeu-li que el Senyor els ha de menester,

però que els tornarà de seguida.»Tot això va succeir perquè es complira

allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:«Digueu a la ciutat de Sió:

"Mira, el teu rei fa humilment la seua entrada,muntat en una somera,en un pollí, fill d'un animal de càrrega."»

Els deixebles hi anaren, feren allò que Jesús els havia manat,portaren la somera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, i ell hi pujà.

Molta gent entapissava el camí amb els seus mantells, altres tallaven branques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant i que el seguia cridava:

– «Hosanna al Fill de David.Beneït el qui ve en nom del Senyor.Hosanna a dalt del cel.»

Quan hagué entrat a Jerusalem, s'agità tota la ciutat.

85 DIUMENGE DE RAMS

Molts preguntaven:– «¿Qui és aquest?»La gent que anava amb ell responia:– «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.»

Paraula del Senyor.

MissaLa missa d'aquest diumenge té tres lectures, molt recomanades, si no és que alguna

raó pastoral aconsella altra cosa. Tenint en compte la importància de la lectura de la història de la Passió del Senyor, és permès al sacerdot, que coneix la naturalesa de cada assemblea de fidels, llegir només una de les lectures que precedeixen l'evangeli, o bé, si és necessari, llegir únicament la història de la Passió, fins i tot en la versió més curta. Això val únicament per les misses celebrades amb assistència de poble.

LECTURA PRIMERANo he amagat la cara davant les ofenses i sé que no quedaré avergonyit


El Senyor m'ha donat una llengua de mestreperquè, amb la paraula, sàpia sostenir els cansats.Un matí i un altre,em desvetla l'orella,perquè escolte com un mestre.

El Senyor m'ha parlat a cau d'orellai jo no m'he resistit ni m'he fet arrere:he parat l'esquena als qui m'assotaveni les galtes als qui m'arrancaven la barba;no he amagat la cara davant d'ofenses i salivades.El Senyor m'ajuda:

per això, no em done per vençut;per això, pare com una roca la carai sé que no quedaré avergonyit.

Paraula de Déu.

SETMANA SANTA 86

salm responsorial21, 8-9.17-18a.19-20.23-24 (R/: 2a)

R/ Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?

Tots els qui em veuen es riuen de mi,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:«S'ha adreçat al Senyor, que ell el salve;que l'allibere, si tant se l'estima.» R/

M'envolta una colla de gossos,em rodeja un estol de malfactors.M'han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R/

Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba.Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;força meua, afanyeu-vos a defensar-me. R/

Anunciaré als meus germans el vostre nom,vos lloaré enmig del Poble reunit.Fidels del Senyor, lloeu-lo,fills de Jacob, glorifiqueu-lo,reverencieu-lo, fills d'Israel. R/

LECTURA SEGONAJesucrist s'abaixà. Per això, Déu l'ha exalçat

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 2, 6-11

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar zelosament

la seua igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclaui fer-se semblant als hòmens. Començà a comportar-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient

fins a acceptar la mort i una mort de creu.

87 DIUMENGE DE RAMS

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i davall la terra, doblegue el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguen

que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliF1 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

EVANGELI

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu 26, 14 — 27, 66

Estic disposat a entregar-vos Jesús. ¿Què em voleu donar?

C.– En aquell temps,un dels dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots i els digué:

S. – «Estic disposat a entregar-vos Jesús. ¿Què em voleu donar?»C.– Ells li pagaren trenta monedes de plata,

i, des d'aquell moment, buscava una ocasió per entregar-lo.

¿On voleu que vos preparem el sopar per menjar l'anyell pasqual?

C.– El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:S. – «¿On voleu que vos preparem el sopar

per menjar l'anyell pasqual?»C.– Ell respongué: – «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li:

"El mestre diu: El meu moment s'acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles

a ta casa."»

SETMANA SANTA 88

C.– Els deixebles compliren allò que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

C.– A poca nit, es posà a taula amb els dotze. I digué mentre menjava:

– «Vos ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà.»C.– Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:S. – «¡No seré jo, Senyor!»C.– Jesús contestà: – «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi

és el qui em trairà. El Fill de l'home fa el camí que les Escriptures havien predit d'ell, però, ai de l'home que li fa traïció: a aquest home més li valdria no haver nascut.»

C.– Judes, el qui el traïa, li preguntà:S. – «¡No seré jo, rabí!»C.– Jesús li contestà: – «Si que ho eres.»

Açò és el meu cos. Açò és la meua sang.

C.– Mentre menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué, donant-lo als deixebles:

– «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos.» C.– Després, prengué un calze,

digué l'acció de gràcies i els el donà dient: – «Beveu-ne tots,

que açò és la meua sang, la sang de l'aliança, vessada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que, des d'ara, no beuré d'aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare.»

89 DIUMENGE DE RAMS

C.– Després de cantar l'himne, eixiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C.– Llavors, Jesús els digué: – «Aquesta nit, tots tindreu de mi un desengany,

perquè l'Escriptura diu: "Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran".

Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea.»

C.– Pere li digué:S. – «Ni que tots es desenganyen de vós, jo, mai!»C.– Jesús li respon: – «T'ho dic amb tota veritat:

Aquesta mateixa nit, abans que cante el gall, m'hauràs negat tres vegades.»

C.– Li diu Pere:S. – «Ni que haja de morir amb vós, no vos negaré!»C.– I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut.

C.– Llavors, Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Guetsemaní, i els diu:

– «Seieu ací mentre vaig allà a pregar.»C.– Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu,

i es posà tot trist i abatut. Llavors, els digué:

– «Sent una tristor a l'ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos ací i vetleu juntament amb mi.»

C.– Ell s'avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava:

– «Pare meu, si és possible, que aquest calze s'allunye de mi.Però que no es faça com jo vull, sinó com vós voleu.»

SETMANA SANTA 90

C.– Després, va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:

– «¿Així, no heu estat capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació.L'esperit està decidit a tot, però l'home és dèbil.»

C.– Se n'anà per segona vegada i pregà: – «Pare meu,

si aquest calze no pot passar sense que jo el bega, que es faça la vostra voluntat.»

C.– Després, tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, novament, i se n'anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se'n va després cap als deixebles i els diu:

– «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l'hora. El Fill de l'home és entregat en mans dels pecadors.Alceu-vos, anem, que el qui em fa traïció ja és ací.»

Llavors, agafaren Jesús i el detingueren

C.– Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent armada d'espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:

S. – «És aquell que jo besaré: deteniu-lo.»C.– Immediatament, s'acostà a Jesús i li digué:S. – «Déu vos guard, rabí.»C.– I el besà.

Però Jesús li contestà: – «Company, estigues per allò que has vingut a fer.»

91 DIUMENGE DE RAMS

C.– Llavors, detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l'espasa i, d'un colp, tallà l'orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:

– «Torna a embeinar l'espasa: tots els qui empunyen l'espasa, per l'espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda al meu Pare? Ara mateix, m'enviaria més de dotze legions d'àngels.Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escripturesafirmant que ha de ser així?»

C.– Llavors, Jesús s'adreçà a la gent i els digué: – «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots,

com si fóra un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així, perquè es complira allò que havien escrit els profetes.»

C.– Llavors, tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Vos assegure que des d'ara veureu el Fill de l'home assegut a la dreta del Totpoderós

C.– Els qui havien detingut Jesús se l'endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s'havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati, i s'assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s'havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se'n presentaren dos amb aquesta acusació:

S. – «Aquest ha dit: "Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies."»

SETMANA SANTA 92

C.– El gran sacerdot s'alçà i preguntà a Jesús:S. – «¿No et vols defensar de res?

¿Què en dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»

C.– Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:S. – «Et conjure pel Déu viu

que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu.»C.– Jesús li respon: – «Sí, teniu raó.

Vos assegure que, des d'ara, veureu el Fill de l'homeassegut a la dreta del Totpoderós i venint enmig dels núvols del cel.»

C.– Llavors, el gran sacerdot s'esquinçà els vestits cridant:S. – «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis?

Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?»

C.– Ells respongueren:S. – «Mereix pena de mort.»C.– Llavors, li escopien a la cara i li pegaven;

altres el bufetejaven i li deien:S. – «Profetitza, Messies; endevina qui t'ha pegat.»

Abans que cante el gall em negaràs tres vegades

C.– Mentrestant, Pere s'estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:

S. – «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu.»C.– Però ell ho negà davant de tothom i li digué:S. – «No sé de què em parles.»C.– Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell

i digué als qui estaven allí:S. – «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.»C.– Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home.

Al cap de poc, els qui estaven allà s'acostaren i digueren a Pere:

93 DIUMENGE DE RAMS

S. – «És veritat que anaves amb ells: se't nota fins i tot en el parlar.»

C.– Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment, cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades», i, així que va ser fora, va plorar amargament.

L'entregaren a Pilat, el governador

C.– Quan s'hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del pobletingueren sessió contra Jesús per decretar la seua mort. Se l'endugueren encadenat i l'entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida

C.– Quan Judes, el qui l'havia traït, veié que l'havien condemnat, es penedí d'allò que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué:

S. – «He pecat entregant a la mort un home innocent.»C.– Ells, per tota resposta, li digueren:S. – «¿A nosaltres ens véns amb això? Ja t'apanyaràs tu.»C.– Ell llançà els diners al santuari,

isqué fora, se'n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:

S. – «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d'una vida.»

C.– Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, encara avui, s'anomena camp de Sang. Així es complí allò que diu el profeta Jeremies:

SETMANA SANTA 94

«Prengueren les trenta monedes, el preu d'un esclau, tal com l'avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m'havia indicat.»

¿Eres tu el rei dels jueus?

C.– Jesús comparegué davant Ponç Pilat, el governador romà;i aquest l'interrogà:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Jesús li digué: – «Sí, teniu raó.»C.– Però Jesús no contestava res a les acusacions

que li feien els grans sacerdots i els notables del poble.Llavors, Pilat li diu:

S. – «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»C.– Però Jesús no li respongué ni una paraula,

tant, que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors, hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:

S. – «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?»

C.– Perquè s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja.Mentre Pilat seia al tribunal, la seua esposa li féu arribar aquest encàrrec:

S. – «No vullgues saber res d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»

C.– Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gentque demanaren l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els pregunta quin dels dos volien que indultara,ells li respongueren:

S. – «Barrabàs!»

95 DIUMENGE DE RAMS

C.– Pilat els diu:S. – «I de Jesús tingut per Messies, ¿què n'he de fer?»C.– Tots li respongueren:S. – «Que el crucifiquen!»C.– Digué Pilat:S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»C.– Ells cridaven més fort encara:S. – Que el crucifiquen!»C.– Quan Pilat s'adonà que era inútil el seu intent

i que més bé crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:

S. – «Jo no sóc responsable de la sang d'aquest home; arregleu-vos vosaltres.»

C.– Tot el poble respongué:S. – «Que la responsabilitat d'aquesta sang

caiga sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»C.– Llavors, els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús,

després de fer-lo assotar, perquè el crucificaren.

Salve, rei dels jueus

C.– Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li llevaren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i, a la mà dreta, li posaren una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien:

S. – «Salve, rei dels jueus!»C.– També l'escopien

i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla,

SETMANA SANTA 96

li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C.– Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús.Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel, ell la tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seua condemna:

"Aquest és Jesús, el rei dels jueus". Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu

C.– Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:

S. – «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu.»

C.– També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:

S. – «Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que ell l'allibere, si tant se l'estima,ell que deia: Sóc Fill de Déu.»

C.– Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

97 DIUMENGE DE RAMS

Eli, Eli, lema sabacthani?

C.– Des del migdia fins a mitjan vesprada, s'estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitjan vesprada, Jesús cridà amb tota la força:

– «Eli, Eli, lema sabacthani?»C.– Que vol dir: – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»C.– Alguns dels qui eren allí deien:S. – «Ara, crida a Elies.»C.– Un d'ells anà corrents

a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d'una canya perquè beguera. Però els altres li deien:

S. – «Deixa'l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.» C.– Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

Ací tothom s'agenolla i es fa una pausa

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuaris'esqueixà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven;després de la resurrecció de Jesús, van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot allò que havia passat, s'esglaiaren molt i deien:

S. – «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»C.– També moltes dones estaven allà mirant-s'ho de lluny.

Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles, hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

SETMANA SANTA 98

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C.– A poca nit, vingué un home ric d'Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donaren el cos. Josep el prengué, l'amortallà amb un llençol, i el posà en el sepulcre nou que ell s'havia fet tallar a la roca.Després, féu rodolar una gran pedra, per tancar l'entrada del sepulcre, i se n'anà. Maria Magdalena i l'altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d'una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapieu

C.– L'endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:

S. – «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor,quan encara vivia, va dir:

"Al cap de tres dies ressuscitaré." Doneu ordre de guardar el sepulcre fins el tercer dia, no fóra cas que els deixebles anaren a robar-lo i digueren al poble:

"Ha ressuscitat d'entre els morts"; seria una impostura pitjor que la primera.»

C.– Pilat els digué:S. – «Podeu disposar d'una guàrdia.

Feu guardar el sepulcre tan bé com sapieu.»C.– Ells anaren al sepulcre i l'asseguraren

segellant-ne l'entrada i posant-hi guàrdia.

99 DIUMENGE DE RAMS

O bé més breu:

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu 27, 11-54

¿Eres tu el rei dels jueus?

C.– En aquell temps,Jesús comparegué davant Ponç Pilat, el governador romà;i aquest l'interrogà:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Jesús li digué: – «Sí, teniu raó.»C.– Però Jesús no contestava res a les acusacions

que li feien els grans sacerdots i els notables del poble.Llavors, Pilat li diu:

S. – «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»C.– Però Jesús no li respongué ni una paraula,

tant que el governador n'estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d'indultar un pres, el que la gent volia. Llavors, hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:

S. – «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?»

C.– Perquè s'adonava que li havien entregat Jesús per enveja.Mentre Pilat seia al tribunal, la seua esposa li féu arribar aquest encàrrec:

S. – «No vullgues saber res d'aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»

C.– Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gentque demanaren l'indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els pregunta quin dels dos volien que indultara,ells li respongueren:

S. – «Barrabàs!»

SETMANA SANTA 100

C.– Pilat els diu:S. – «I de Jesús tingut per Messies, ¿què n'he de fer?»C.– Tots li respongueren:S. – «Que el crucifiquen!»C.– Digué Pilat:S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»C.– Ells cridaven més fort encara:S. – Que el crucifiquen!»C.– Quan Pilat s'adonà que era inútil el seu intent

i que més aviat crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:

S. – «Jo no sóc responsable de la sang d'aquest home; arregleu-vos vosaltres.»

C.– Tot el poble respongué:S. – «Que la responsabilitat d'aquesta sang

caiga sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»C.– Llavors, els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús,

després de fer-lo assotar, perquè el crucificaren.


C.– Els soldats del governador s'endugueren Jesús a l'interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li llevaren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d'espines que havien teixit, i, a la mà dreta, li posaren una canya. Després, per burlar-se'n, s'agenollaven davant d'ell i li deien:

S. – «Salve, rei dels jueus!»C.– També l'escopien

i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla,

101 DIUMENGE DE RAMS

li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l'endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C.– Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l'obligaren a carregar-se la creu de Jesús.Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel, ell la tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se'ls jugaren als daus. I s'assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seua condemna:

"Aquest és Jesús, el rei dels jueus". Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l'un a la dreta i l'altre a l'esquerra.

Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu

C.– Els qui passaven l'insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:

S. – «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva't tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu.»

C.– També se'n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:

S. – «Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d'Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que ell l'allibere, si tant se l'estima,ell que deia: Sóc Fill de Déu.»

C.– Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

SETMANA SANTA 102

Eli, Eli, lema sabacthani?

C.– Des del migdia fins a mitjan vesprada, s'estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitjan vesprada, Jesús cridà amb tota la força:

– «Eli, Eli, lema sabacthani?»C.– Que vol dir: – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m'heu abandonat?»C.– Alguns dels qui eren allí deien:S. – «Ara, crida a Elies.»C.– Un d'ells anà corrents

a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d'una canya perquè beguera. Però els altres li deien:

S. – «Deixa'l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.» C.– Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

Ací tothom s'agenolla i es fa una pausa

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuaris'esqueixà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s'obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven;després de la resurrecció de Jesús, van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s'aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot allò que havia passat, s'esglaiaren molt i deien:

S. – «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»

TRIDVVM PASQUALI

DIUMENGES DE PASQUA

105 MISSA CRISMAL

DIJOUS SANT. CENA DEL SENYORMissa crismal

LECTURA PRIMERAEl Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts

i a ungir-los amb perfums de festa

Lectura del llibre del profeta Isaïes 61, 1-3a.6a.8b-9

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,perquè el Senyor m'ha ungit,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a curar els cors adolorits,a proclamar als captius la llibertat,i als presos el retorn de la llum,a proclamar l'any de gràcia del Senyor,

el dia que el nostre Déu farà justícia,a consolar tots els qui estan de dol,a vestir d'alegria els qui porten dol per Sió,a donar-los una corona en lloc de cendra,perfums de festa en lloc del vestit de dol,

i cants de triomf en lloc del desconsol.

Vosaltres sereu anomenats "Sacerdots-del-Senyor",vos diran "Ministres-del-nostre-Déu".

Els done fidelment la recompensai pacte amb ells una aliança eterna.La seua posteritat serà cèlebre entre les nacions,serà coneguda entre els pobles la seua descendència.Tots els qui els vegen reconeixeranque són un poble que el Senyor ha beneït.

Paraula de Déu.

DIJOUS SANT 106

salm responsorial88, 21-22.25 i 27


M'he fixat en David, el meu servent,l'he ungit amb l'oli sant,perquè la meua mà estiga amb ell per sempre,i el meu braç el faça invencible. R/

El meu amor estarà amb ell fidelment,en el meu nom alçarà el seu front;ell em dirà: «Sou el meu pare,el meu Déu, i la roca que em salva.» R/

LECTURA SEGONAHa fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare

Lectura del llibre de l'Apocalipsi 1, 5-8

Vos desitge la gràcia i la pau de Jesucrist, el testimoni fidel,el primer ressuscitat d'entre els morts,el sobirà dels reis de la terra.

Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecatsamb la seua sang

per fer de nosaltres una casa reial,uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare;

que li siga donada la glòria i el poderpels segles dels segles. Amén.

Mireu, ve sobre els núvols,i tothom el veurà amb els propis ulls,fins aquells que el van traspassar,i totes les famílies de la terra es lamentaran per ell.Sí, amén.

Jo sóc l'Alfa, la primera lletra de l'alfabet,i l'Omega, que és la darrera,diu el Senyor Déu, el qui és, el qui era i el qui ha de vindre,

el Déu de l'univers.

Paraula de Déu.

107 MISSA CRISMAL

vers abans de l'evangeliIs 61, 1

L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.

EVANGELIL'Esperit del Senyor reposa sobre mi, perquè el Senyor m'ha ungit


En aquell temps,Jesús se n'anà a Natzaret, on s'havia criat.El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum,

i s'alçà a llegir.Li donaren el volum del profeta Isaïes,el desplegà i trobà el passatge on hi ha escrit:

«L'Esperit del Senyor reposa sobre mi,ja que ell m'ha ungitper portar la Bona Nova als desvalguts,m'ha enviat a proclamar als captius la llibertati als cecs el retorn de la llum,a deixar en llibertat els oprimitsi a proclamar l'any de gràcia del Senyor.»

Després, plegà el volum, el donà a l'ajudant de la sinagogai s'assegué.

Tots els qui eren a la sinagogatenien els ulls posats en Jesús.

Ell començà dient-los:– «Això que avui sentiu contar de mi

és el compliment d'aquestes paraules de l'Escriptura.»

Paraula del Senyor.

TRIDUUM PASQUAL 108

DIJOUS SANTMissa del sant sopar del Senyor

LECTURA PRIMERAEl ritu del sopar pasqual

Lectura del llibre de l'Èxode 12, 1-8.11-14

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès i a Aharon

mentre eren en el país d'Egipte:«Per a vosaltres,

aquest mes serà el primer de tots els mesos de l'any.Digueu a tota la comunitat del poble d'Israel:"El dia deu d'aquest mes, que cada família, cada casa,

prenga un anyell o un cabrit.Si una família fóra massa curta,que el prenga junt amb la família del veí més pròxim,fins a completar el nombre de persones.Compteu quants en calen per menjar-se'l.Que siga mascle, sense tara,

i que no tinga més d'un any.Podeu prendre igual un anyell que un cabrit.

L'heu de guardar fins el dia catorze del mes,i que tots els qui formen part

de la comunitat del poble d'Israelel degollen al capvespre d'aquell dia,que prenguen de la seua sangi en posen als dos brancals i al travesser

de les cases on se'l menjaran.Aquella mateixa nit, han de menjar-ne la carn,

rostida a la brasa,amb pans sense llevat i herbes amargues.Per a menjar-vos-el,aneu cenyits, amb les sandàlies posades

i el bastó a la mà,i vos l'heu de menjar corrents:

109 DIJOUS SANT

aquesta víctima és la Pasqua,és a dir, el "pas" del Senyor.

Aquella nit, passaré pel país d'Egiptei faré morir tots els primogènits d'Egipte,

tant els dels hòmens com els dels animals,i faré justícia contra les divinitats d'Egipte.Jo sóc el Senyor.La sang serà un senyal a les cases on vosaltres viviu.Quan veuré la sang, "passaré" de llargi, al moment que jo castigue el país d'Egipte,no caurà damunt de vosaltres la plaga de l'extermini.

Tingueu aquest dia com un memorial,i celebreu-lo amb un pelegrinatge en honor del Senyor.Que totes les generacions el celebren

com una institució perpètua."»

Paraula de Déu.

salm responsorial115, 12-13.15-16.17-18 (R/: 1C 10, 16)

R/ El calze de la benediccióés comunió amb la sang de Crist.

¿Com podria retornar al Senyortot el bé que m'ha fet?Invocant el seu nom, alçaré el calzeper celebrar la salvació. R/

Al Senyor li doldriala mort dels qui l'estimen.Ah, Senyor, sóc el vostre servent,ho sóc des del dia que vaig nàixer,vós em trencareu les cadenes. R/

Vos oferiré una víctima d'acció de gràcies,invocant el vostre nom;compliré les meues promeses,ho faré davant del poble. R/

TRIDUUM PASQUAL 110

LECTURA SEGONACada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze,

anunciem la mort del Senyor

Lectura de la primera carta de sant Pau al cristians de Corint11, 23-26

Germans:Aquesta tradició que jo he rebuti que us he transmès a vosaltres,ve del Senyor.

Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat,prengué el pa i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué:

– «Açò és el meu cos, ofert per vosaltres.Feu açò per celebrar el meu memorial.»

Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué:– «Aquest calze és la nova aliança

segellada amb la meua sang.Cada vegada que en beureu,feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Perquè,cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze,

anuncieu la mort del Senyorfins que torne.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliJo 13, 34

Vos done un manament nou, diu el Senyor:Que us estimeu els uns als altrestal com jo us he estimat.

111 DIJOUS SANT

EVANGELIJesús demostrà fins a quin extrem estimava els seus


Eren ja les vigílies de la festa de la Pasqua.Jesús sabia que havia arribat la seua hora,

la de passar d'aquest món al Pare.Ell, que sempre havia estimat els seus en el món,ara, els demostrà fins a quin punt els estimava.

Durant el sopar,quan el diable ja havia posat en el cor de Judes,

fill de Simó Iscariot, la resolució de fer-li traïció,

Jesús, conscient que el Pare li havia deixat a les manstotes les coses,

conscient que venia de Déu i a Déu tornava,s'alçà de taula, es llevà el mantell

i se cenyí una tovallola;després, tirà aigua en un llibrelli es posà a rentar els peus als deixebles i a eixugar-los-els

amb la tovallola que duia a la cintura.Quan anava a rentar a Simó Pere,

aquest li diu: «Senyor, ¿vós voleu rentar-me els peus a mi?»Jesús li respon: «Ara, no entens açò que faig; ho entendràs després.»Pere li diu: «Mai de la vida! Vós no em rentareu els peus.»Jesús li contestà : «Si no et rente, tu no eres dels meus.»Li diu Simó Pere:«Si és així, Senyor, no em renteu només els peus:

renteu-me també les mans i el cap.»Jesús li respon: «Qui s'ha banyat només necessita rentar-se els peus;

ja està net tot ell.

TRIDUUM PASQUAL 112

I vosaltres ja esteu nets, encara que no tots.»Jesús sabia qui l'havia de trair;

per això, deia que no tots estaven nets.

Després de rentar-los els peus, quan s'hagué posat el mantelli assegut a taula, els digué:

«Enteneu això que vos acabe de fer?Vosaltres em dieu "Mestre" i "Senyor",i féu bé de dir-ho, perquè ho sóc.Si jo, que sóc el Mestre i el Senyor,

vos he rentat els peus,també vosaltres vos ho heu de fer els uns als altres.Vos he donat exempleperquè vosaltres ho feu tal com jo vos ho he fet.»

Paraula del Senyor.

113 DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT. PASSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAPer les nostres faltes ha mort malferit

Lectura del llibre del profeta Isaïes 52, 13 — 53, 12

Mireu, el meu servent prosperarà,s'elevarà i serà posat molt amunt.

Així com tothom s'esglaià de veure'l,ja que, de tan desfigurat, ni tan sols semblava un home,

no tenia res d'humana la seua presència,així també se n'admiraran tots els pobles,els reis no obriran la bocaquan veuran amb els ulls allò que mai no s'havia contat,

i sabran de cert la cosa més inaudita.¿Qui ho pot creure, allò que hem sentit?

¿A qui s'ha revelat la potència del braç del Senyor?El servent ha crescut davant d'ell com un rebrot,

com la soca tallada que reviu en una terra eixuta;no tenia ni figura, ni res que es fera admirar,

no tenia l'aspecte atractiu;era menyspreat, rebuig entre els hòmens,home fet al dolor i acostumat a la malaltia,semblant a aquells que ens repugna mirar;

el menyspreàvem i el teníem per no-res.Tanmateix, ell portava les nostres malalties

i s'havia carregat els nostres dolors;nosaltres el preníem per un home castigat

que Déu assota i humilia.Mentre ell, per les nostres faltes, moria malferit,fet pols per les nostres culpes,complia la pena que ens torna la pau,i les seues ferides ens curaven.

Tots anàvem errants com un ramat que es dispersa,cadascú seguia el seu camí,

TRIDUUM PASQUAL 114

mentre el Senyor li infligia la penaque tots nosaltres havíem merescut.

Quan era maltractat, ell s'humiliava i no obria la boca;com els anyells portats a matar,o les ovelles mentre les esquilen,

ell callava i no obria ni tan sols la boca.Se l'han endut de la presó i del tribunal,

i, ¿qui es preocupa de la seua sort?Perquè l'han arrancat de la terra dels viventsl'han ferit de mort per les infidelitats del meu poble.L'han sepultat amb els injusts,l'han enterrat amb els malfactors,

a ell, que no obrava amb violència.ni tenia mai als llavis la perfídia.

El Senyor volgué que el sofriment el triturara.Quan haurà donat la vida per expiar les culpes,veurà una descendència, viurà llargament,

i, per ell, el designi del Senyor arribarà a bon terme.Gràcies al sofriment de la seua ànima, ara veu la llum;el just, amb les penes que ha sofert, ha fet justs els altres,després de carregar-se les culpes d'ells;per això, li done els altres per herència

i tots seran el seu botí,ell, que s'ha entregat a la mort i ha estat comptat entre els infidels,quan de fet es carregava el pecat de tots

i intercedia a favor d'ells.

Paraula de Déu.

salm responsorial30, 2 i 6.12-13.15-16.17 i 25 (R/: Lc 23, 46)

R/ Pare, confie el meu alè a les vostres mans.

En vós, Senyor, m'empare, que no en tinga un desengany.Allibereu-me, vós que sou bo;confie el meu alè a les vostres mans,vós, Déu fidel, m'heu rescatat. R/

115 DIVENDRES SANT

Sóc la befa dels enemics,burla dels veïns,esglai dels coneguts.Fugen de mi els qui em veuen pel carrer,els seus cors m'han oblidat com si fóra mort,em tenen per una eina que no és bona per a res. R/

Però jo confie en vós, Senyor,vos dic: «Sou el meu Déu,teniu el meu destí a les vostres mans,allibereu-me dels enemics que em persegueixen.» R/

Deixeu veure al vostre serventla claror de la vostra mirada;salveu-me, per l'amor que em teniu.Sigueu valents, tingueu coratge,tots els qui espereu en el Senyor. R/

LECTURA SEGONAAprengué què és obeir i es convertí en font de salvació eterna

per a tots els qui se li sotmeten

Lectura de la carta als cristians hebreus 4, 14-16; 5, 7-9

Germans:Mantinguem ferma la fe que professem,ja que en Jesús, el Fill de Déu,tenim el gran sacerdot que,

travessant els cels, ha entrat davant Déu.

Perquè el gran sacerdot que tenimno és incapaç de compadir-se de les nostres febleses:

ell, igual que nosaltres, ha estat provat en tot,encara que sense pecar.

Per tant,acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu

perquè es compadisca de nosaltres,ens mostre el seu favor i ens concedisca, quan siga l'hora,

l'auxili que necessitem.

TRIDUUM PASQUAL 116

Ell, Jesús, durant la seua vida mortal,s'adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort,

pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes.Déu l'escoltà per la seua submissió.Així, tot i que era el Fill,

aprengué en els sofriments què és obeir,i, una volta consagrat sacerdot,

es convertí en font de salvació eternaper a tots els qui se li sotmeten.

Paraula de Déu.

vers abans de l'evangeliFl 2, 8-9

Crist es féu per nosaltres obedientfins a la mort i una mort de creu.

Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nomque està per damunt de tot altre nom.

EVANGELIPassió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan 18, 1 — 19, 42

Agafaren Jesús i l'encadenaren

C.– En aquell temps,Jesús va eixir amb els seus deixeblescap a l'altra banda del torrent Cedró.Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els deixebles.Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret,perquè Jesús s'hi havia reunit sovintamb els seus deixebles.Per això, Judes prengué un destacament de soldats romansi alguns hòmens de la guàrdia del temple,que li havien proporcionatels grans sacerdots i els fariseus,i se n'hi anà.Venien amb llanternes i torxes i tots armats.Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt,s'avançà i els preguntà:

117 DIVENDRES SANT

– «¿Qui busqueu?»C.– Li respongueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Els diu: – «Sóc jo.»C.– També hi havia amb ells Judes, el qui li feia traïció.

Així que Jesús els digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra.Jesús tornà a preguntar-los:

– «Qui busqueu?»C.– Li digueren:S. – «Jesús de Natzaret.»C.– Ell els respongué: – «Ja us he dit que sóc jo.

Però, si és a mi que busqueu,deixeu que aquests se'n vagen lliurement.»

C.– S'havia de complir allò que havia dit Jesús:«No n'he perdut ni un dels que vós m'heu donat.»

Simó Pere es tragué una espasa que portava,atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l'orella dreta.Aquell criat es deia Malcus.Jesús digué a Pere:

– «Guarda't l'espasa a la baina.¿No he de beure el calze que el Pare m'ha donat?»

Dugueren Jesús a la casa d'Anàs

C.– Llavors, el destacament de soldats,amb el tribú que el comandavai amb la guàrdia dels jueus,agafaren Jesús, l'encadenareni el dugueren a la casa d'Anàs,que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d'aquell any.Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell:

«Més val que un sol home morga pel poble.»Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús.

TRIDUUM PASQUAL 118

Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot,entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot,mentre Pere es quedava fora, a l'entrada.Per això, l'altre deixeble, conegut del gran sacerdot,isqué fora, parlà amb la criada que guardava la portai féu entrar Pere.La criada digué llavors a Pere:

S. – «¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'aquest home?»C.– Ell li diu:S. – «No, no ho sóc.»C.– Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple

havien encès un caliu de brasai s'estaven allà drets, escalfant-se.Pere també s'escalfava amb ells.Mentrestant, el gran sacerdot interrogà Jesússobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava.Jesús li contestà:

– «Jo he parlat a tot el món obertament.Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple,on es reuneixen tots els jueus,i no he parlat mai d'amagat.¿Per què em pregunteu a mi?Interrogueu els qui m'han escoltat;ells saben quines coses he dit.»

C.– Així que Jesús hagué dit això,un dels guardes que tenia al costatli donà una bufetada i el reptà dient-li:

S. – «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?»C.– Jesús li respongué: – «Si he parlat malament, digues en què;

però, si he parlat com cal, ¿per què em pegues?»

¿Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell? No, no ho sóc

C.– Llavors, Anàs l'envià encadenat a Caifàs, el gran sacerdot.Mentrestant, Simó s'estava dret escalfant-se.Li digueren:

119 DIVENDRES SANT

S. – «Vols dir que tu no eres també deixeble d'ell?»C.– Ell ho negà:S. – «No, no ho sóc.»C.– Un dels criats del gran sacerdot,

parent d'aquell a qui Pere havia tallat l'orella, insistí:S. – «Però si jo t'he vist a l'hort amb ell.»C.– Pere tornà a negar-ho

i, en aquell moment, el gall cantà.

La meua reialesa no és cosa d'aquest món

C.– Llavors, dugueren Jesús des del palau de Caifàs al pretori.Era la matinada.Ells no entraren a l'edifici pagà del pretori,perquè, si es contaminaven,aquell vespre no haurien pogut menjar l'anyell pasqual.Per això, va eixir Pilat a trobar-los fora del pretorii els preguntà:

S. – «¿Quina acusació porteu contra aquest home?»C.– Ells li contestaren:S. – «Si aquest home no fera res de mal, ja no l'entregaríem.»C.– Pilat els digué:S. – «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos

d'acord amb la vostra Llei.»C.– Els jueus li respongueren:S. – «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú.»C.– S'havia de complir el que havia dit Jesús,

indicant com havia de morir.Pilat se'n tornà a l'interior del pretori,féu cridar Jesús i li digué:

S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»C.– Jesús contestà: – «Ix de vós això que em pregunteu,

o són d'altres els qui us ho han dit de mi?»C.– Respongué Pilat:

TRIDUUM PASQUAL 120

S. – «Jo no sóc jueu.És el teu poble i els mateixos grans sacerdots,els qui t'han entregat a les meues mans.He de saber què has fet.»

C.– Jesús respongué: – «La meua reialesa no és cosa d'aquest món.

Si fóra d'aquest món,els meus hòmens haurien lluitatperquè jo no fóra entregat als jueus.I és que la meua reialesa no és d'ací.»

C.– Pilat li digué:S. – «Per tant, vols dir que eres rei.»C.– Jesús contestà: – «Teniu raó: jo sóc rei.

La meua missió és la de ser un testimoni de la veritat;per això he nascut i per això he vingut al món:tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.»

C.– Li diu Pilat:S. – «I la veritat, ¿què és?»C.– Després de fer aquesta pregunta,

Pilat se n'anà altra vegada a foraa trobar els jueus per dir-los:

S. – «Jo no li trobe res per poder-lo inculpar.Però, ja que és costum d'indultar-vos algúamb ocasió de la Pasqua,si voleu, vos indultaré el rei dels jueus.»

C.– Ells tornaren a cridar:S. – «Aquest, no: volem Barrabàs.»C.– Barrabàs era un bandoler.


C.– Llavors, Pilat féu assotar Jesús.Els soldats li posaren al front una corona d'espinesque havien teixit,

121 DIVENDRES SANT

i el cobriren amb un mantell de porpra;anaven passant davant d'ell i li deien:

S. – «Salve, rei dels jueus.»C.– I li donaven bufetades.

Pilat tornà a eixir i els digué:S. – «Ara us el trauré a fora

i veureu que no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Llavors, isqué Jesús portant la corona d'espines

i el mantell de porpra.Pilat els diu:

S. – «Ací teniu l'home.»C.– Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren,

cridaren:S. – «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres:

jo no li trobe res per a poder-lo inculpar.»C.– Els jueus li contestaren:S. – «Nosaltres tenim una Llei,

i, segons aquesta Llei, mereix pena de mortperquè s'ha volgut fer Fill de Déu.»

C.– Quan Pilat sentí això, agafà encara més por.Se'n tornà dins el pretori i digué a Jesús:

S. – «¿D'on eres tu?»C.– Però Jesús no li tornà resposta.

Li diu Pilat:S. – «A mi no em parles?

¿No saps que tinc autoritatper a deixar-te lliure o per a crucificar-te?»

C.– Jesús respongué: – «No tindríeu cap autoritat sobre mi

si no vos l'hagueren concedida de més amunt.Per això, el qui m'ha entregat a les vostres mansés més culpable.»

TRIDUUM PASQUAL 122

Fora, fora, crucifiqueu-lo

C.– A partir d'aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure.Però els jueus cridaren:

S. – «Si deixeu lliure aquest home,és que no aneu a favor del Cèsar,perquè tot el qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar.»

C.– Quan Pilat sentí aquestes paraules, féu eixir fora Jesúsi l'assegué en una estradaal lloc conegut amb el nom d'Empedrat,en hebreu Gàbata.Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia.Llavors, diu als jueus:

S. – «Ací teniu el vostre rei.»C.– Ells cridaren:S. – «Fora, fora, crucifiqueu-lo!»C.– Pilat els diu:S. – «¿Jo he de crucificar el vostre rei?»C.– Els grans sacerdots respongueren:S. – «No tenim cap rei fora del Cèsar.»C.– Llavors, Pilat els l'entregà per a crucificar-lo.

El crucificaren i, amb ell, en crucificaren dos més

C.– Prengueren a Jesús,i isqué, portant-se ell mateix la creu, cap a l'indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera,en hebreu, Gólgota. Allà el crucificaren.Junt amb ell, en crucificaren dos més,posats a banda i banda, amb Jesús al mig.Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu.Duia escrit:

"Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus."Molts dels jueus el llegiren,perquè el lloc on havia estat crucificat Jesúsera vora mateix de la ciutat,i el rètol estava escrit en hebreu, en llatí i en grec.

123 DIVENDRES SANT

Els grans sacerdots digueren a Pilat:S. – «No hi poseu: "El rei dels jueus",

sinó: "Aquest deia que era el rei dels jueus".»C.– Pilat contestà:S. – «Això que he escrit, ja està escrit.»

Es reparteixen entre ells els meus vestits

C.– Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús,recolliren el seu mantell i en feren quatre parts,una per a cada soldat.Quedava la túnica,que era sense costura, teixida d'una peça de dalt a baix.I es digueren entre ells:

S. – «No l'esgarrem;sortegem-la a veure a qui toca.»

C.– S'havia de complir allò que diu l'Escriptura:"Es reparteixen entre ells els meus vestits,es juguen als daus la meua roba."

I els soldats ho feren així.

Ací tens el teu fill. Ací tens la teua mare

C.– Vora la creu de Jesús, hi havia sa marei la germana de sa mare,Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena.Jesús veié la seua mare i, al costat d'ella,el deixeble que ell estimava, i digué a la mare:

– «Mare, ací tens el teu fill.»C.– Després, digué al deixeble: – «Ací tens la teua mare.»C.– I, des d'aquell moment, el deixeble l'acollí a sa casa.

Tot s'ha complit

C.– Després d'això, Jesús,conscient que ja s'havia realitzat tot allò que calia,perquè s'acabara de complir allò que anunciava l'Escriptura,digué:

TRIDUUM PASQUAL 124

– «Tinc set.»C.– Hi havia allà un gerro ple de vinagre.

Llavors, cobriren hisop amb una esponja xopa de vinagrei li l'acostaren als llavis;Jesús, després de prendre el vinagre, digué:

– «Tot s'ha complit.»C.– Llavors, inclinà el cap i expirà.

Ací tothom s'agenolla, i es fa una pausa

A l'instant, n'isqué sang i aigua

C.– Era divendres,i els jueus no volien que els cossos quedaren a les creusdurant el repòs del dissabte,i més, perquè aquell dissabte

era una diada solemníssima.Per això, demanaren a Pilatque trencaren les cames dels crucificatsi llevaren els cossos.Els soldats hi anareni trencaren les cames del primer i, després, de l'altre que havia estat crucificat amb Jesús.Però, quan arribaren a Jesúsi s'adonaren que ja era mort,

no li trencaren les cames,sinó que un dels soldats li donà una llançada al costati, a l'instant, en va eixir sang i aigua.En dóna testimoni el qui ho va veure.La seua paraula és digna de fe,i Déu sap que això que diu és veritat,perquè també vosaltres cregueu.Efectivament: tot això succeí perquè s'havia de complirallò que diu l'Escriptura:

«No li han de trencar cap os.»I un altre lloc de l'Escriptura diu:

«Miraran aquell que han traspassat.»

125 DIVENDRES SANT

Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques

C.– Després d'això, Josep d'Arimatea,que era dels seguidors de Jesús,però d'amagat, per por dels jueus,demanà a Pilat l'autorització per endur-se'n el cos.

Pilat ho permeté.Josep hi anà i despenjà el cos de la creu.També hi anà Nicodem,aquell que temps arrere havia visitat Jesús de nit,i portà unes cent lliures d'espècies,

barreja de mirra i àloes.Tots dos prengueren el cos de Jesús i l'amortallarenamb un llençol de lli i les espècies aromàtiques,com és costum entre els jueus d'enterrar els difunts.En un hort vora el lloc on havien crucificat Jesús,hi havia un sepulcre nou,on encara no havia estat soterrat ningú.Com que el sepulcre era prop, van posar-hi Jesús,ja que al capvespre del divendres

començava el repòs entre els jueus.

DIUMENGE DE RESURRECCIÓ 126

DIUMENGE DE PASQUA, RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Vetla pasqual a la Nit SantaPer a la Vetla pasqual, hi ha indicades nou lectures, set de l'Antic Testament i dues

del Nou. Aquest nombre de lectures podrà ser més reduït si, per motius particulars, les circumstàncies ho demanen. Amb tot, caldrà fer, almenys, tres lectures de l'Antic Testament, i en casos més urgents dues, abans de l'epístola i de l'evangeli, sense ometre mai la lectura de l'Èxode, que és la narració del pas del Mar Roig.

LECTURA PRIMERADéu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat

Lectura del llibre del Gènesi 1, 1 — 2, 2

Al principi, Déu creà el cel i la terra.La terra era un món buit i sense cap ordre,tota la superfície de l'oceà era coberta de foscori un vent de Déu batia les ales sobre les aigües.

Déu digué:– «Que existisca la llum.»I la llum existí.

Déu va veure que la llum era bona de veritat.Déu la separà de la foscori donà a la llum el nom de "dia" i, a la foscor, el de "nit".Hi hagué un vespre i un matí,i fou el primer dia.

Déu digué:– «Que hi haja un firmament entremig de les aigües

per separar unes aigües de les altres.»I va ser així.

Déu va fer el firmamenti separà les aigües que hi ha davall,

de les de damunt el firmament.Déu va veure que el firmament era bo, i li donà el nom de "cel".Hi hagué un vespre i un matí, i fou el segon dia.

127 VETLA PASQUAL

Déu digué: «Que les aigües de davall del cel es reunisquen totes

en un indret i apareguen els continents.» I va ser així.

I Déu donà als continents el nom de "terra" i, a les aigües reunides, el de "mar".Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué: «Que la terra produïsca la vegetació:

herbes que facen llavori arbres fruiters de tota classe que donen fruit amb la seua llavor per tota la terra.»

I va ser així.La terra produí la vegetació,les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu ho va veure, i era bo.Hi hagué un vespre i un matí, i fou el tercer dia.

Déu digué: «Que hi haja al firmament del cel uns llumeners

que separen el dia de la nit, i assenyalen les festivitats, els dies i els anys i, des del firmament del cel, il·luminen la terra.»

I va ser així.Déu va fer els dos astres gegants: un de més gran, que regnara sobre el dia, i un de més menut, que governara la nit; va fer també les estrelles.Déu les col·locà al firmament del cel perquè il·luminaren la terra, regnaren sobre el dia i la nit i separaren la llum de la foscor. Déu ho va veure i era bo.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el quart dia.


Déu digué: «Que les aigües produïsquen éssers vius que hi naden,

i animals alats que volen sobre la terra, arran del firmament del cel.»

I va ser així.Déu creà els grans monstres marins, éssers vius de tota classe que naden dins l'aigua, i tota classe d'animals alats. Déu ho va veure, i era bo.Llavors, Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els ocells i les bestioles alades es multipliquen a la terra.»

Hi hagué un vespre i un matí, i fou el cinquè dia.

Déu digué: «Que la terra produïsca éssers vius de tota classe:

bestioles i tota classe d'animals domèstics i feréstecs.»I va ser així.

Déu va fer tota classe d'animals feréstecs i domèsticsi tota classe de cucs i bestioles.Déu ho va veure, i era bo.

Déu digué també: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu;creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»

129 VETLA PASQUAL

Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,a tots els éssers vius,els done l'herba verda per aliment.»

I va ser així.Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Hi hagué un vespre i un matí,i fou el sisè dia.

Així, quedaren acabats el cel i la terraamb tots els estols que s'hi mouen.

Déu acabà la seua obra el sisè dia,i, al dia setè, reposà de tota l'obra que havia fet.

Paraula de Déu.

O bé més breu:Lectura del llibre del Gènesi 1, 1.26-31a

Al principi, Déu creà el cel i la terra.

Déu digué: «Fem l'home a imatge nostra, semblant a nosaltres,

i que tinga sotmesos els peixos del mar, els ocells i els animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.»

Déu creà l'home a la seua imatge, el creà a imatge de Déu; creà l'home i la dona.Déu els beneí dient-los:

«Sigueu fecunds, multipliqueu-vos,ompliu la terra i domineu-la;tingueu sotmesos els peixos del mar, els ocellsi tots els animals que s'arrosseguen per terra.»


Déu digué encara: «Vos done totes les herbes que granen per tota la terra,

i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor;seran el vostre aliment.I, a tots els animals feréstecs, a tots els ocellsi a totes les bestioles que s'arrosseguen per terra,

a tots els éssers vius, els done l'herba verda per aliment.»I va ser així.

Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veritat.Paraula de Déu.

salm responsorial103, 1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, renaix la creaciói renoveu la vida sobre ta terra.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Assentàreu la terra sobre uns fonaments,incommovible per segles i segles.La cobríreu amb el mantell dels oceans,les aigües sepultaven les muntanyes. R/

De les fonts, en feu brollar torrents,que s'escolen entre les muntanyes;a les seues ribes, fan niu els ocells,canten entre les branques. R/

Des del vostre palau, regueu les muntanyes,sacieu la terra de pluges del cel;feu nàixer l'herba per al bestiarque treballa al servici de l'home. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres,i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

131 VETLA PASQUAL

O bé:Salm 32, 4-5.6-7.12-13.20 i 22 (R/: 5b)

R/ Senyor, la terra és plena del vostre amor.

La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot allò que fa:estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

La paraula del Senyor ha fet el cel,amb l'alè de la boca ha creat l'estelada;com dins un odre, recull l'aigua del mar,reté l'oceà en el seu llit. R/

Feliç la nació que té el Senyor per Déu,feliç el poble que ell s'ha escollit per heretat.El Senyor mira des del celobservant un per un els hòmens. R/

Tenim posada l'esperança en el Senyor,auxili nostre i escut que ens protegeix.Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai;aquesta és l'esperança que posem en vós. R/

LECTURA SEGONASacrifici d'Abraham, el nostre pare en la fe

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-18

En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Abraham s'alçà de bon matí,aparellà l'ase, prengué dos criats i el seu fill Isaac,estellà la llenya per al foc de l'holocausti es posà en camí cap a l'indret que Déu li havia dit.Al tercer dia, Abraham alçà els ulls i veié de lluny l'indret.Llavors, digué als criats:

«Quedeu-vos ací amb l'ase;jo i el xic ens arribarem allà,i tornarem quan haurem adorat.»

Abraham carregà la llenya de l'holocausta les espatles del seu fill Isaac,

i ell portava el foc i el ganivet.I començaren tots dos a caminar.Isaac digué al seu pare:

«Escolta, pare.»Abraham respongué: «Què vols, fill meu?»Li diu Isaac: «Tenim el foc i la llenya per a l'holocaust,

però, ¿l'anyell on és?»Abraham li respon: «Déu mateix ens proveirà d'anyell per a l'holocaust, fill meu.»I continuaren caminant tots dos.

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

133 VETLA PASQUAL

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

A aquell lloc,Abraham li donà el nom de "El-Senyor-es-proveeix".

Per això, encara avui, la gent diu:"A la muntanya, el Senyor es proveeix".

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosa

com les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;

els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,

i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

O bé més breu:

Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18

En aquells dies,Déu, per posar a prova Abraham, el cridà:

«Abraham, Abraham.»Ell respongué: «Ací em teniu.»Déu li digué: «Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes,

vés-te'n al país de Morià


i allà, dalt de la muntanya que jo t'indicaré,sacrifica'l en holocaust.»

Arribats al lloc que Déu havia indicat a Abraham,hi alçà l'altar,apilà la llenya,lligà el seu fill, Isaac,i el posà a l'altar, sobre la llenya.

Llavors, Abraham agafà el ganivet per degollar el seu fill.Però l'àngel del Senyor el cridà des del cel: «Abraham, Abraham.»Ell li respongué: «Ací em teniu.»L'àngel li digué: «Deixa estar el xic, no li faces res.

Ja veig que reverencies Déu,tu que no m'has refusat el teu fill únic.»

Llavors, Abraham alçà els ulls i veié un moltóagafat per les banyes a una bardissa.

Hi anà, el prenguéi el sacrificà en holocaust en lloc del seu fill.

L'àngel del Senyor tornà a cridar Abraham des del cel i li digué:– «Escolta l'oracle del Senyor:

"Ja que has fet això de no refusar-me el teu fill únic,jure per mi mateix que t'ompliré de benediccionsi faré que la teua descendència siga tan nombrosacom les estrelles del celi com els grans d'arena de les platges de la mar;els teus descendentsheretaran les ciutats dels seus enemics,i tots els pobles de la terra, per beneir-se,es valdran de la teua descendència,perquè has obeït el que jo t'havia manat."»

Paraula de Déu.

135 VETLA PASQUAL

salm responsorial15, 5 i 8.9-10.11 (R/: 1)

R/ Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.

Senyor, heretat meua i calze meu,vós m'heu triat la possessió.Sempre tinc present el Senyor;amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

S'alegra el meu cor i faig festa tot jo,fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

M'ensenyareu el camí que duu a la vida:goig i festa plena a la vostra presència;al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA TERCERAEls israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar

Lectura del llibre de l'Èxode 14, 15 — 15, 1

En aquells dies,el Senyor digué a Moisès:

«¿Per què aquests crits d'auxili?Ordena als israelites que es posen en marxa,i tu alça la vara,estén la mà cap al mar i es partirà en dosperquè els israelites caminen per terra eixuta,

enmig del mar.Jo faré que els egipcis s'obstinen a penetrar-hi

darrere d'ells.I mostraré el meu poder sobre el Faraó

i sobre tot el seu exèrcit,sobre els seus carros de guerra i els seus soldats.I Egipte sabrà que jo sóc el Senyor,quan la meua glòria s'haurà manifestaten el Faraó, en els seus carros i en els seus soldats.»


L'àngel de Déu que caminava davant la formació d'Israeles posà a caminar al seu darrere,i també la columna que tenien al davantes posà al darrere

i se situà entre la formació dels egipcis i la d'Israel.Hi havia el núvol i la fosca,però el núvol il·luminà la nit.En tota la nit,

les dues formacions no s'aproximaren l'una a l'altra.Moisès estengué la mà cap al mar,

i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevantque durà tota la nit,

va fer retirar la mar i la convertí en terra eixuta.Les aigües es partireni els israelites entraren caminant per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Els egipcis intentaren perseguir-los,i tota la cavalleria del Faraó,

amb els carros i els guerrers,entraren darrere d'ells en el llit de la mar.

A la matinada,el Senyor, des de la columna de foc i de núvol,posà la mirada sobre la formació dels egipcis

i hi sembrà la confusió:encallà les rodes dels carrosi feia que a les tropes els costara molt d'avançar.

Els egipcis digueren: «Fugim del combat!

El Senyor lluita a favor d'Israel contra els egipcis.»Llavors, el Senyor digué a Moisès: «Estén la mà cap al mar:

que se'n tornen les aigües i cobrisquen els egipcis,els seus carros i els guerrers.»

Moisès estengué la mà cap al mari, de bon matí, quan el mar se'n tornava al seu lloc de sempre,es trobà amb els egipcis que fugien,

137 VETLA PASQUAL

i el Senyor precipità els egipcis al mig del mar.Les aigües que se'n tornaven

cobriren els carros amb els seus guerrers.De totes les tropes del Faraó que havien penetrat

darrere els israelites en el llit de la mar,no en quedà ni un sol home.Però els israelites havien caminat per terra eixuta

enmig del mar,amb l'aigua com una muralla a dreta i esquerra.

Aquell dia, el Senyor salvà Israel de les mans dels egipcisi els israelites veieren els egipcis morts a la platja.Quan els israelites veieren la gran gesta

que el Senyor havia obrat contra Egipte,tot el poble sentí un gran respecte pel Senyori cregueren en ell i en el seu servent Moisès.

Llavors, Moisès i els israelitesentonaren aquest càntic en honor del Senyor.

salm responsorialEx 15.1-2.3-4.5-6.17-18 (R/: 1a)

R/ Cantem al Senyor que s'ha cobert de glòria.

Cantem al Senyor, que s'ha cobert de glòria,ha tirat al mar cavalls i cavallers.Del Senyor em ve la glòria i el triomf,és ell qui m'ha salvat.És el meu Déu, i jo l'he de lloar,és el Déu del meu pare, i jo l'he d'enaltir. R/

El Senyor és un gran guerrer,el seu nom és el Senyor.Ha tirat al mar els carros del Faraó,els millors combatents s'han afonat al Mar Roig. R/

Els han cobert les onadesi han baixat al fons com una pedra.La vostra dreta, Senyor, té un poder magnífic,la vostra dreta, Senyor, ha desfet l'enemic. R/


Feu entrar el vostre poble a la muntanya,planteu-lo a la vostra heretat,al lloc on heu posat el vostre tron,al santuari que han construït les vostres mans.El Senyor serà rei per sempre més. R/

LECTURA QUARTAEl Senyor t'ha reclamat amb un amor etern


El teu creador s'ha fet el teu marit,el seu nom és "El-Senyor-de-l'univers";t'ha rehabilitat el Sant d'Israel,anomenat "Déu-de-tota-la-terra".

El Senyor t'ha cridat com qui cridal'esposa abandonada que s'enyora.«¿Pot ser repudiada l'esposa de la joventut?»

—diu el teu Déu—.

«Jo t'havia abandonat per poc de temps.però ara, et recobre amb un afecte immens.En un esclat d'indignaciót'havia amagat un moment la meua mirada,però ara, t'estime amb un amor etern»

—diu el Senyor, el qui t'ha reclamat—.

«Faré com vaig fer en els dies de Noè:Llavors, vaig jurar que l'aiguat de Noèno inundaria mai més la terra;ara, jure que no m'irritaré ni t'amenaçaré mai més.Ni que desapareguen les muntanyes, i se somoguen els tossals,no desapareixerà l'amor que jo et tincni se somourà el meu pacte de pau»

—diu el Senyor, el qui t'estima—.

139 VETLA PASQUAL

«Oh pobra, batuda per les tempestes, desolada.Faré reposar les teues pedres sobre una roca d'antimoni,i et donaré uns fonaments de safir;faré de robins els teus merlets,les teues portes de carbonclei tot el teu recinte de pedres precioses.Tots els qui et reconstruiran treballaran instruïts pel Senyori serà gran el benestar dels teus fills.

Quedaràs sòlidament restaurada, voltada d'estimació,lluny de tota amenaça:

no hauràs de tindre por per res;lluny de tot terror:

no s'acostarà vora teu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b (R/: 2a)

R/ Amb quin goig vos exalce, Senyor!

Amb quin goig vos exalce, Senyor!M'heu tret a flor d'aigua quan m'ofegava,i no heu permès que se n'alegren els enemics.Senyor, m'heu arrancat de la terra dels morts,quan ja m'hi afonava, m'heu tornat la vida. R/

Canteu al Senyor els qui l'estimeu,enaltiu la seua santedat!El seu rigor dura un instant;el seu favor, tota la vida.A poca nit, tot eren plors,l'endemà, són crits de goig. R/

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;ajudeu-me, Senyor.Heu mudat en goig les meues penes.Senyor, Déu meu, vos lloaré per sempre. R/


LECTURA CINQUENAVeniu a mi i us saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna


Açò diu el Senyor:«Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners,compreu i mengeu,compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta,i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?

Escolteu bé i tastareu cosa bona,i vos delectareu assaborint allò que és bo i millor.Estigueu atents, veniu a mi,

i vos saciareu de vida.Pactaré amb vosaltres una aliança eterna,els favors irrevocables promesos a David.Vaig fer-lo testimoni davant els pobles,sobirà i legislador de nacions.Cridaràs una nació que tu no coneixies,i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents,buscant el Senyor, el teu Déu,el Sant d'Israel, que t'ha honorat.

Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,invoqueu-lo, ara que està prop.

Que els injusts abandonen els seus camins,i els hòmens malèfics, els seus propòsits;que es convertisquen al Senyor i s'apiadarà d'ells,que tornen al nostre Déu, tan generós a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres,i els vostres camins no són els meus

—diu l'oracle del Senyor—.Els meus camins i els meus pensamentsestan per damunt dels vostrestant com la distància del cel a la terra,

141 VETLA PASQUAL

Així com la pluja i la neu cauen del celi no hi tornen, sinó que amaren la terra,la fecunden i la fan germinar,fins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar,així serà la paraula que ix dels meus llavis:no tornarà infecunda, sense haver fet allò que jo voliai haver complit la missió

que jo li havia confiat.»

Paraula de Déu.

salm responsorialIs 12, 2.3-4bcd.5-6 (R/: 3)

R/ Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.

El Senyor és el Déu que em salva,confie, no m'espante.D'ell em ve la força i el triomf,és ell qui m'ha salvat. R/

Cantant de goig eixirem a buscar l'aiguade les fonts de salvació.Enaltiu el Senyor, proclameu, el seu nom,feu conèixer entre els pobles les seues gestes.Recordeu que el seu nom és excels. R/

Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.Que ho publiquen per tota la terra.Poble de Sió, aclama'l ple de goig,perquè el Sant d'Israelés gran a la teua ciutat. R/


LECTURA SISENAAvança pel camí que condueix a la claror del Senyor

Lectura del llibre del profeta Baruc 3, 9-15.32 — 4, 4

Escolta, Israel, els preceptes de vida,estigues atent i aprendràs la prudència.

¿Com és, Israel, que et trobes en país enemici t'has fet vell en una terra que no és teua,que tots eviten el teu contacte,

com evitarien el contacte d'un difunt,i et tracten igual que si fores al país dels morts?

És que has abandonat la font de la Saviesa. Si hagueres seguit el camí de Déu, hauries viscut en pau per sempre.

Aprèn on es troba la prudència, on és el vigor, on és la intel·ligència,

i coneixeràs al mateix temps, on es troba la vida llarga i bona, on és la llum dels ulls i la pau.

Però, ¿qui ha descobert el lloc de la prudència? ¿Qui ha penetrat a les cambres on guarda els tresors?

Només la coneix el qui ho sap tot.És ell qui l'ha trobada amb el seu enteniment. Ell ha preparat la terra per sempre i l'ha poblada d'animals;quan envia la llum, ella se'n va; quan la crida, ella l'obeeix tremolant; les estrelles brillaven al lloc on es ponen, celebrant allà la seua festa: ell les cridà i li respongueren: «Ací ens teniu»,

i amb alegria brillaren per al seu creador.Ell és el nostre Déu, ningú no se li pot comparar.I és ell qui ha descobert tots els camins de la Saviesai l'ha donada a Jacob, el seu servent,a Israel, el seu estimat.

143 VETLA PASQUAL

Després d'això, s'aparegué ací a la terra,on va conviure amb els hòmens.

És això el llibre dels manaments de Déu,la llei que perdura per sempre més.Tots els qui la guarden s'encaminen a la vida, però els qui l'abandonen moriran.

Retorna, poble de Jacob, i apodera-te'n,avança pel camí que condueix a la claror de la seua llum. No dónes a un altre poble la teua glòria, no cedisques el teu privilegi a una gent forastera.Que ho som de feliços nosaltres, poble d'Israel! Nosaltres coneixem com hem d'agradar a Déu.

Paraula de Déu.

salm responsorial18, 8.9.10.11 (R/: Jo 6, 68b)

R/ Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

És perfecta la llei del Senyor,i l'ànima hi descansa;és ferm allò que el Senyor disposa,dóna seny als ignorants. R/

Els preceptes del Senyor són planers,omplin el cor de goig;els manaments del Senyor són transparents,il·luminen els ulls. R/

Venerar el Senyor és cosa santa,es manté per sempre;els determinis del Senyor són ben presos,tots són justíssims. R/

Són més desitjables que l'or fi,més que l'or a mans plenes;són més dolços que la melregallant de la bresca. R/


LECTURA SETENAAbocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 36, 16-17a.18-28

El Senyor em va fer sentir la seua paraula i em digué:«Fill d'home,

quan la casa d'Israel habitava el seu territori,el profanà amb el seu comportament

i amb tot allò que feia.Llavors, vaig abocar sobre ells el meu rigorper la sang que havien vessat sobre aquella terraque ells havien profanat amb els seus ídols.Els vaig dispersar entre els pobles estrangers,els vaig escampar per diversos païsosen pena del seu comportament i de tot allò que feien.

Entre els pobles estrangers on anaren,profanaren el meu nom,fent que digueren d'ells:

"Aquest era el poble del Senyor,i s'ha vist obligat a abandonar el seu país."

Llavors, m'ha dolgut de veure el meu sant nomprofanat per la casa d'Israel

entre els pobles estrangers on anaren.Per això, digues a la casa d'Israel:

Açò diu el Senyor el teu Déu:"No obraré perquè vosaltres ho hàgeu merescut,

casa d'Israel,sinó per consideració al meu sant nom,que vosaltres heu profanat

entre els pobles estrangers on anàreu.Jo santificaré el meu nom,que ha quedat profanat entre els pobles estrangers,després que vosaltres l'heu profanat entre ells.I, quan jo manifestaré en vosaltres la meua santedat

als ulls dels pobles estrangers,sabran que jo sóc el Senyor Déu.Vos prendré d'entre els pobles estrangers

145 VETLA PASQUAL

vos arreplegaré de tots els païsosi vos faré vindre a la vostra terra.

Abocaré sobre vosaltres aigua puraperquè sigueu purs de tota màculai de tots els vostres ídols.

Vos donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins de vosaltres;

trauré de vosaltres aquest cor de pedrai vos en donaré un de carn.

Posaré dins de vosaltres el meu esperiti faré que seguiu els meus decrets,

que compliu i observeu les meues decisions.Habitareu el país que vaig donar als vostres pares.Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu."»

Paraula de Déu.

salm responsorial41, 3.5bcd; 42, 3.4 (R/: 41, 2)

R/ Com la cérvola es deleix per l'aigua viva,també jo tinc deler per vós, Déu meu.

Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m'és vida;¿quan podré veure Déu cara a cara? R/

Recorde com en altres tempsvenia amb colles d'amicscap a la casa de Déu,enmig d'un aplec festiu,amb crits d'alegria i d'alabança. R/

Envieu-me la llum i la veritat;que elles em guien,que em duguen a la muntanya sagrada,al lloc on residiu. R/

I m'acostaré a l'altar de Déu,a Déu, que és la meua alegria;ho celebraré i us alabaré amb la cítara,Senyor, Déu meu. R/


Quan se celebra el Baptisme, el Salm responsorial serà Is 12, 2.3-4bcd.5-6, com després de la lectura cinquena.

0 bé:Salm 50, 12-13.14-15.18-19 (R/: 12a)

R/ Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,feu renéixer en mi un esperit ferm.No em llanceu de la vostra presència,ni em prengueu el vostre esperit sant. R/

Torneu-me el goig de la vostra salvació,que em sostinga un esperit magnànim.Ensenyaré els vostres camins als pecadors,i tornaran a vós els qui us han abandonat. R/

Les víctimes no us satisfan,si us oferia un holocaust, no me'l voldríeu.La víctima que oferisc és un cor penedit;un esperit que es penedeix,vós, Déu meu, no el menyspreeu. R/

LECTURA DE L'APÒSTOLCrist, una volta ressuscitat d'entre els morts, ja no mor més


Germans:Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist,hem estat submergits en la seua mort.Pel baptisme, hem estat sepultats amb ell en la mort,perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare,

va ser ressuscitat d'entre els morts,també nosaltres emprenguem una nova vida.I, si nosaltres hem estat plantats vora d'ell

per aquesta mort semblant a la seua,també hem de ser-ho per la resurrecció.

147 VETLA PASQUAL

Queda ben clar:l'home que érem abans, ha estat crucificat amb ellperquè el cos pecador perda el seu dominii, d'ara endavant, no siguem esclaus del pecat:els qui són morts

queden desvinculats del pecat.

I, si hem mort amb Crist,creiem que també viurem amb ell.I sabem que Crist,

una volta ressuscitat d'entre els morts,ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre,

però ara que viu, viu per a Déu.Igualment vosaltres,penseu que sou morts pel que fa al pecat,

però viviu per a Déu en Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaSalm 117, 1-2.16ab-17.22-23

R/ Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/


EVANGELIHa ressuscitat i anirà davant de vosaltres a Galilea


Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del diumenge,Maria Magdalena i l'altra Mariaanaren a veure el sepulcre.

De sobte, se sentí un gran terratrèmol:un àngel del Senyor, baixat del cel,havia fet rodolar la pedra i s'hi havia assegut.Resplendia com un llampi el seu vestit era blanc com la neu.Va ser tan gran el sobresalt dels guardes,que de l'esglai quedaren com a morts.

L'àngel del Senyor digué a les dones:– «No tingueu por, vosaltres.

Sé que busqueu Jesús, el crucificat.No hi és, ací.Ha ressuscitat tal com ho havia predit.Veniu a veure el lloc on havia estat posat,i aneu de seguida a dir als deixebles:Ha ressuscitat d'entre els mortsi anirà davant de vosaltres a Galilea; allà el veureu.Mireu que jo vos ho he dit.»

Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria,se n'anaren corrents del sepulcreper anunciar-ho als deixebles.Jesús els va eixir al pas i les saludà dient:

– «Déu vos guard.»Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i l'adoraren.Jesús els digué:– «No tingueu por.

Aneu a dir als meus germans que vagen a Galileai que allà em veuran.»

Paraula del Senyor.

149 MISSA DEL DIA DE PASQUA

DIUMENGE DE PASQUA. RESURRECCIÓ DEL SENYOR

Missa del dia de Pasqua

LECTURA PRIMERADesprés d'haver ressuscitat d'entre els morts, hem menjat i hem begut amb ell

Lectura dels Fets dels Apòstols 10, 34a.37-43

En aquells dies, Pere prengué la paraula i digué:– «Ja sabeu què ha passat darrerament per tot el país dels jueus,

començant per la Galilea,després que Joan havia predicat a la gentque es feren batejar.

Parle de Jesús de Natzaret.Ja sabeu com Déu el consagrà

ungint-lo amb l'Esperit Sant i amb poder,com passà pertot arreu fent el bé i donant la saluta tots els qui estaven davall la dominació del diable

perquè Déu era amb ell.Nosaltres som testimonis de tot allò que va fer

en el país dels jueus i a Jerusalem.Després, el mataren penjant-lo en un patíbul.

Ara bé: Déu el ressuscità al tercer diai concedí que s'apareguera, no a tot el poble, sinó a uns testimonis que, des d'abans, Déu havia escollit: és a dir, a nosaltres,

que hem menjat i hem begut amb elldesprés que ell hagué ressuscitat d'entre els morts.

Ell ens ordenà que predicàrem al poble assegurant que ell és el qui Déu ha destinat a ser

jutge de vius i de morts.Tots els profetes donen testimoni a favor seuanunciant que tot el qui creu en ell

rep el perdó dels pecats gràcies al seu nom.»Paraula de Déu.


salm responsorial117, 1-2.16ab-17.22-23 (R/: 24)

R/ Avui és el dia en què ha obrat el Senyor,alegrem-nos i celebrem-lo.O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo,perdura eternament el seu amor.Que responga la casa d'Israel:perdura eternament el seu amor. R/

La dreta del Senyor fa proeses,la dreta del Senyor em glorifica.No moriré, viuré encara,per contar les proeses del Senyor. R/

La pedra que rebutjaven els constructorsara corona l'edifici.És el Senyor qui ho ha fet,i els nostres ulls se'n meravellen. R/

LECTURA SEGONABusqueu allò que és de dalt, on hi ha el Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Colosses 3, 1-4

Germans:Ja que heu ressuscitat juntament amb el Crist,busqueu allò que és de dalt,on hi ha el Crist, assegut a la dreta de Déu;estimeu allò que és de dalt,

no allò que és de la terra.Vosaltres vau morir,i la vostra vida està amagada en Déu

juntament amb el Crist.Quan es manifestarà el Crist,

que és la vostra vida,també vosaltres apareixereu amb ell plens de glòria.

Paraula de Déu.


O bé es pot dir aquesta altra:

Netegeu-vos bé del llevat que éreu abans perquè sigueu una pasta nova

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 6b-8

Germans:¿No sabeu que una mica de llevat fa pujar tota la pasta?Netegeu-vos bé del llevat que éreu abansperquè sigueu una pasta nova,

vosaltres que heu de ser com pans sense llevatara que Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat.Per això, celebrem Pasqua cada dia,no amb el llevat que érem abans,el llevat de la maldat i de la malícia,sinó amb pans sense llevat,

vivint amb sinceritat i veritat.

Paraula de Déu.

seqüència

Els cristians immolen un càntic triomfala la Víctima pasqual.Morint l'Anyell, el ramat d'ovelles redimia.El Just als pecadors amb Déu reconcilia.

Lluitaren Vida i Morten lluita sense mida.El Rei de vida, mort,ja regna amb nova vida.

– «Digueu-nos, oh Maria,¿qui véreu pel camí?»– «La tomba que va obrirel Crist quan ressorgia,i el Crist que reviviaamb glòria sense fi.


Els àngels sense dol,les benes i el llençol.El Crist, que és ma esperança,el Crist ressuscità;camí de Galilea,ell vos precedirà.»

Jesús ressuscitat,sou, d'entre els morts, Senyor.Monarca vencedor,teniu-nos pietat.

al·leluia1 Co 5, 7b-8a

Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat immolat:celebrem en el Senyor la festa de Pasqua.

EVANGELIHavia de ressuscitar d'entre el morts


El diumenge, Maria Magdalena se n'anà al sepulcre, de matí,

quan encara era fosc,i veié que la pedra havia estat treta de l'entrada del sepulcre.Ella se'n va corrents a trobar Simó Pere i l'altre deixeble,

aquell que Jesús estimava tant, i els diu:– «S'han endut el Senyor fora del sepulcre

i no sabem on l'han posat.»

Llavors, Pere, amb l'altre deixeble, se n'anà cap al sepulcre.Corrien tots dos junts,però l'altre deixeble s'avançà i arribà primer al sepulcre,s'ajupí per mirar dins

i veié aplanat el llençol d'amortallar,però no hi entrà.Darrere d'ell, arribà Simó Pere,entrà al sepulcre


i veié aplanat el llençol d'amortallar,però el mocador que li havien posat al capno estava aplanat com el llençol,sinó lligat encara al mateix lloc.Llavors, entrà també l'altre deixeble

que havia arribat primer al sepulcre,ho va veure i cregué.Fins aquell moment, encara no havien entès que,

segons les Escriptures,Jesús havia de ressuscitar d'entre els morts.

Paraula del Senyor.

En lloc d'aquest evangeli es pot llegir el de la Nit Santa. A la missa vespertina, es pot substituir l'evangeli pel del diumenge tercer de Pasqua, pàg. 160.

PASQUA 154

DIUMENGE SEGON DE PASQUA

LECTURA PRIMERATots els creients vivien units i tenien en comú tots els béns


Els germans eren constants a assistir a l'ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària.

Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles.

Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns,venien les seues propietats i les altres coses que posseïen, per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.

Cada dia, assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria,cantant les lloances de Déu.Tot el poble els apreciava.

Cada dia, el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè foren salvats.

Paraula de Déu.


R/ Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo,perdura eternament el seu amor!O bé: Al·leluia.

Enaltiu el Senyor: Que n'és de bo, perdura eternament el seu amor! Que responga la casa d'Israel: perdura eternament el seu amor! R/

155 DIUMENGE II

Que responga la casa d'Aharon: perdura eternament el seu amor! Que responguen els qui veneren el Senyor: perdura eternament el seu amor! R/

M'espentejaven tan fort que anava a caure,però el Senyor m'ha sostingut. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m'ha salvat. Escolteu crits de festa i de victòria al campament dels justs. R/

La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se'n meravellen. Avui és el dia en que ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo. R/

LECTURA SEGONAEns ha fet nàixer de nou i ens ha donat una esperança viva,

gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts

Lectura de la primera carta de sant Pere 1, 3-9

Beneït siga Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist.Pel gran amor que ens té, ens fa nàixer de nou

i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre els morts.L'esperança que us dóna és una heretat

que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres:

creients com sou, el poder de Déu vos guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada

perquè es revele a la fi dels temps.Açò vos ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convinguera,

vos hagueren d'entristir per poc temps diverses proves. Si l'or, que al cap i a la fi perdrà tot valor,

ara és provat al foc,

PASQUA 156

la vostra fe, més preciosa que l'or, també ha de ser provada perquè resulte mereixedora d'elogi, d'honor i de glòria

el dia que Jesucrist es revelarà.Vosaltres, sense haver-lo vist, l'estimeu, i, des d'ara, per haver cregut en ell sense haver-lo vist, esteu plens d'una alegria tan gran i gloriosa

que no hi ha paraules per a expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe,

la salvació de les vostres ànimes.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 20, 29

Diu el Senyor: Tomàs, ¿perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.

EVANGELIVuit dies més tard, Jesús entrà


El vespre d'aquell mateix diumenge,els deixebles eren a casa

amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi,

també jo us envie a vosaltres.»Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats,

però, mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»

157 DIUMENGE II

Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no estava allà amb els altres. Ells li digueren:

– «Hem vist el Senyor.»Ell els contestà:– «Si no li veig a les mans la marca dels claus,

si no li fique el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré.»

Vuit dies més tard, els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, digué a Tomàs:– «Porta el dit ací i mira'm les mans;

porta la mà i posa-me-la dins el costat. No sigues tan incrèdul. Sigues creient.»

Tomàs li respongué:– «Senyor meu i Déu meu.»Jesús li diu:– «¿Perquè m'has vist has cregut?

Feliços els qui creuran sense haver vist.»Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles

que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit ací han estat escrits

perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut.

Paraula del Senyor.

PASQUA 158

DIUMENGE TERCER DE PASQUA

LECTURA PRIMERALa mort no podia de cap manera retenir-lo captiu

Lectura dels Fets dels Apòstols 2, 14.22-28

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent:

– «Hòmens de Judea i tots els qui viviu a Jerusalem: Escolteu bé i sapieu això que us dic: Jesús de Natzaret era un home que Déu acredità

davant vostre, obrant entre vosaltres, per mà d'ell,

miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.Doncs bé, d'acord amb la decisió que Déu havia pres

i coneixia per endavant, Jesús de Natzaret va ser traït, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns hòmens sense llei. Però Déu l'ha ressuscitat

i l'ha alliberat dels llaços de la mort, que de cap manera no podia retenir-lo captiu.Perquè David, referint-se a ell, deia:

"Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. El meu cor se n'alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meua vida enmig dels morts,ni deixareu que es corrompa el qui us estima. M'ensenyareu el camí que duu a la vida: goig i festa plena a la vostra presència".»

Paraula de Déu.

salm responsorial15. 1-2 i 5.7-8.9-10.11 (R/: 11a)

R/ Ensenyeu-me, Senyor, el camí que duu a la vida.O bé: Al·leluia.

159 DIUMENGE III

Guardeu-me, Déu meu, en vós trobe refugi.Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.» Senyor, heretat meua i calze meu, vós m'heu triat la possessió. R/

Beneït siga el Senyor que em dóna seny. Fins a les nits m'amonesta el meu cor. Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré. R/

S'alegra el meu cor i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat: no abandonareu la meua vida enmig dels morts, ni deixareu caure a la fossa el qui us estima. R/

M'ensenyareu el camí que duu a la vida: goig i festa plena a la vostra presència; al costat vostre, delícies per sempre. R/

LECTURA SEGONAEl preu del vostre rescat és una sang preciosa, la de Crist sacrificat com un anyell sense tara

Lectura de primera carta de sant Pere 1, 17-21

Estimats: Vosaltres invoqueu com a Pare aquell que judicacadascú segons les seues obres, sense fer distincions. Per tant, vetleu sobre la vostra conducta

durant l'estada en aquest món.Penseu que heu estat rescatats de la manera absurda de viure

que havíeu heretat dels vostres pares, no pagant un preu que pot perdre valor, com serien la plata o l'or,

sinó amb una sang preciosa, la de Crist, sacrificat com un anyell sense tara ni defecte.

Abans de crear el món, Déu havia decidit el seu destí, i ara, a la fi dels temps, l'ha manifestat per a vosaltres, els qui, per ell, heu cregut en Déu, que l'ha ressuscitat d'entre els morts i l'ha glorificat.Per això, teniu posada en Déu la fe i l'esperança.

Paraula de Déu.

PASQUA 160

al·leluiaCf. Lc 24, 32

Jesús, Senyor nostre, obriu-nos el sentit de les Escriptures;feu abrasir el nostre cor quan vós ens parleu.

EVANGELIEl reconegueren quan partia el pa


Aquell mateix diumenge, dos dels deixebles de Jesús se n'anaven a un poble anomenat Emaús, a onze quilòmetres de Jerusalem,

i conversaven entre ells comentant aquests incidents. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix els va aconseguir i es posà a caminar amb ells, però Déu impedia que els seus ulls el reconegueren.

Ell els preguntà:– «¿De què discutiu entre vosaltres caminant?»Ells s'aturaren amb un posat trist,

i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:– «De tots els forasters que hi havia aquests dies a Jerusalem,

¿eres l'únic que no saps allò que hi ha passat?»Els preguntà:– «¿Què?»Li contestaren:– «El cas de Jesús de Natzaret.

S'havia revelat com un profeta poderós en obres i en paraules davant Déu i el poble.

Els grans sacerdots i les autoritats del nostre poble l'entregaren perquè fóra condemnat a mort i crucificat. Nosaltres esperàvem

que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Ara, de tot això, ja fa tres dies. És cert que unes dones del nostre grup ens han esglaiat: han anat de bon matí al sepulcre, no hi han trobat el cos, i han vingut a dir-nos que fins i tot se'ls han aparegut uns àngels

161 DIUMENGE III

i els han assegurat que ell és viu. Alguns dels qui eren amb nosaltres han anat al sepulcre i ho han trobat tot exactament com les dones havien dit, però a ell, no l'han vist.»

Ell els digué:– «Sí que vos costa d'entendre!

Quins cors tan indecisos a creure tot allò que havien anunciat els profetes!

¿No havia de patir tot això el Messies abans d'entrar en la seua glòria?»

Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures

que es referien a ell.Mentrestant, s'acostaven al poble on es dirigien

i ell va fer com si seguira més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo:

– «Queda't amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar.»

Jesús entrà per quedar-se amb ells. Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre:

– «¿No és veritat que els nostres cors s'abrasien dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?»

Llavors mateix, s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allà, trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien:

– «Realment el Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó.»Ells també contaven allò que els havia passat pel camí,

i com l'havien reconegut quan partia el pa.

Paraula del Senyor.

PASQUA 162

DIUMENGE QUART DE PASQUA

LECTURA PRIMERADéu l'ha constituït Senyor i Messies

Lectura dels Fets dels Apòstols 2, 14a.36-41

El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent:

– «Tot el poble d'Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar,

Déu l'ha constituït Senyor i Messies.»En sentir això, es van penedir de tot cor,

i deien a Pere i als altres apòstols:– «Germans, digueu-nos què hem de fer.»Pere els va respondre:– «Convertiu-vos,

i que cadascú de vosaltres es faça batejar en el nom de Jesús, el Messies,

per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l'Esperit Sant,ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.»

Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació:

– «Aparteu-vos d'aquesta gent innoble».

Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s'afegiren a la comunitat unes tres mil persones.

Paraula de Déu.

163 DIUMENGE IV

salm responsorial.22, 1-3.4.5.6 (R/: 1)

R/ El Senyor és el meu pastor, no em falta res.O bé: Al·leluia.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res,em fa descansar en prats deliciosos;em duu al repòs vora l'aigua, i allí em retorna.Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom. R/

Ni quan passe per barrancs tenebrososno tinc por de res, perquè us tinc a la meua vora; la vostra vara de pastor, m'asserena i em conforta. R/

Davant de mi pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanya tota la vida,i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONAHeu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià

Lectura de la primera carta de sant Pere 2, 20b-25

Estimats:Si, després d'obrar bé, vos toca sofrir,

i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així vos deixà el seu exemple perquè seguiu les seues petjades.

PASQUA 164

«Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.»

Quan l'insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces, sinó que confiava la seua causa

a aquell que judica amb justícia. A la creu, ell "portà" en el seu cos "les nostres culpes", perquè no visquem més com a pecadors, sinó com a justs."Les seues ferides ens curaven". Tots vosaltres "anàveu errants

com un ramat que es dispersava",però ara, heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 14

Jo sóc el bon pastor, diu el Senyor:jo reconec les meues ovelles,i elles em reconeixen a mi.

EVANGELIJo sóc la porta per entrar a les ovelles


En aquell temps, Jesús parlà així:– «Vos ho dic amb tota veritat:

el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc,

és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obri la porta, i les ovelles reconeixen la seua veu; crida les que són seues, cadascuna pel seu nom,

i les fa eixir. Quan té a fora totes les seues, camina al davant,

i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seua veu.

165 DIUMENGE IV

Però, si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.»

Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir.

Jesús continuà:– «Vos ho dic amb tota veritat:

Jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo

eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas.Jo sóc la porta. Els qui entren passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i eixir lliurement i trobaran pasturatges. Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguen vida,

i en tinguen abundosament.»

Paraula del Senyor.

PASQUA 166

DIUMENGE CINQUÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAElegiren set hòmens plens de l'Esperit Sant


Per aquells dies, anava augmentant el nombre dels creients, i els immigrats de llengua grega es queixaven dels nadius perquè, en la distribució diària d'ajuda als pobres, les seues viudes no eren ateses.

Llavors, els dotze convocaren una reunió de tots els creients i els digueren:

– «No estaria bé que nosaltres deixàrem la predicació de la paraula de Déu

i ens posàrem a distribuir l'ajuda als pobres. Per això, germans, busqueu entre vosaltres mateixos set hòmens fiats,

plens de l'Esperit Sant i de seny, i els encarregarem aquesta faena; nosaltres continuarem ocupant-nos de la pregària i del ministeri de la paraula.»

Tothom trobà bé aquesta proposta, i elegiren Esteve, un home ple de fe i de l'Esperit Sant, Felip, Pròcor, Nicànor, Tímon, Parmenàs

i Nicolau, un antioquè convertit al judaisme. Els presentaren als apòstols, i aquests, després de pregar, els imposaren les mans.

La paraula de Déu s'anava estenent, i, a Jerusalem, creixia molt el nombre dels creients; fins i tot molts sacerdots acceptaven la fe.

Paraula de Déu.

167 DIUMENGE V

salm responsorial32, 1-2.4-5.18-19 (R/: 22)

R/ Que el vostre amor, Senyor, no ens deixe mai; aquesta és l'esperança que posem en vós.O bé: Al·leluia.

Justs, aclameu el Senyor, fareu bé en lloar-lo, hòmens rectes.Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants. R/

La paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot allò que fa; estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor. R/

Els ulls del Senyor vetlen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; ell els allibera de la mort, i els retorna en temps de fam. R/

LECTURA SEGONAVosaltres sou un poble escollit, reialme sacerdotal


Estimats:Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva.

Els hòmens l'havien rebutjada, però als ulls de Déu és «escollida, de gran valor.»També vosaltres, com pedres vives, deixeu que Déu faça de vosaltres un temple espiritual,

un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals, acceptables a Déu per Jesucrist.Per això, diu l'Escriptura:

«Jo pose a Sió una pedra angular, de gran valor, escollida: el qui hi creu, no quedarà defraudat.»

PASQUA 168

És de gran valor per a vosaltres, els qui heu cregut, però per als qui no creuen

«la pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici»,

i «s'ha convertit en pedra que fa entropessar, en cudol que fa caure».

Entropessen quan no fan cas de la predicació. Sempre n'hi haurà que no en fan cas. Però vosaltres sou

«un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu»,

perquè «proclameu l'alabança» d'aquell que vos ha cridat del país de tenebres a la seua llum admirable.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14, 6

Jo sóc el camí, la veritat i la vida, diu el Senyor;ningú no ve al Pare sinó per mi.

EVANGELIJo sóc el camí, la veritat i la vida


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

– «Que els vostres cors s'asserenen. Confieu en Déu, confieu també en mi. A casa del meu Pare, hi ha lloc per a tots: si no n'hi haguera,

¿vos podria dir que vaig a preparar-vos estada? I, quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i vos portaré a ma casa, perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic. I ja sabeu quin camí hi porta, allà on jo vaig.»

169 DIUMENGE V

Tomàs li diu:– «Senyor, si ni tan sols sabem on aneu.

¿Com podem saber quin camí hi porta?»Jesús li diu:– «Jo sóc el camí, la veritat i la vida:

ningú no arriba al Pare, si no hi va per mi. Si m'heu conegut a mi,

heu de conèixer igualment el meu Pare: des d'ara, ja el coneixeu i ja l'heu vist.»

Li diu Felip:– «Senyor, mostreu-nos el Pare, i no ens cal res més.»Jesús li diu:– «Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres

¿i encara no em coneixes? Qui em veu a mi, veu el Pare. ¿Com pots dir que vos mostre el Pare? ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo vos dic, no vénen de mi mateix. És el Pare qui, estant en mi, fa les seues obres. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si no, creieu-ho per aquestes obres. Vos ho dic amb tota veritat: Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, perquè jo me'n vaig al Pare.»

Paraula del Senyor.

PASQUA 170

DIUMENGE SISÈ DE PASQUA

LECTURA PRIMERAEls imposaven les mans, i rebien l'Esperit Sant

Lectura dels Fets dels Apòstols 8, 5-8.14-17

En aquells dies, Felip baixà a la província de Samaria,

i predicava el Messies als de la regió.Unànimement, la gent feia cas de Felip

després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia: els esperits impurs eixien de molts posseïts,

bramant tant com podieni molts invàlids o paralítics recobraven la salut. La gent d'aquella província se n'alegrà molt.

Quan els apòstols, a Jerusalem, sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu,

els enviaren Pere i Joan. Hi anaren,

i pregaven per ells perquè reberen l'Esperit Sant, que encara no havia vingut sobre cap d'entre ells; només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor. Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l'Esperit Sant.

Paraula de Déu.

salm responsorial65, 1-3a.4-5.6-7a.16 i 20 (R/: v. 1)

R/ Aclama a Déu, tota la terra.O bé: Al·leluia.

Aclama a Déu, tota la terra.Canteu la glòria del seu nom, canteu la seua fama gloriosa. Digueu a Déu:«Que ho són d'admirables, les vostres obres!» R/

171 DIUMENGE VI

«Tota la terra es prosterna davant vostre i canta la glòria del vostre nom.»Veniu a contemplar les gestes de Déu.Que n'és d'admirable el que fa amb els hòmens! R/

Convertí la mar en terra ferma, passaren el riu a peu eixut. Ell és la nostra alegria,ell, que sempre governa amb el seu poder. R/

Veniu, fidels de Déu, escolteu-me;vos contaré allò que ha fet per mi.Beneït siga Déu: no ha refusat la meua súplica,ni m'ha negat el seu amor. R/

LECTURA SEGONAEn el cos va ser mort, però en l'Esperit fou retornat a la vida


Estimats,reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor.Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui vos demane la raó de l'esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte. Guardeu neta la vostra consciència; així, els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians, s'hauran d'avergonyir d'haver-ne malparlat. Si és voler de Déu, val més sofrir per haver obrat bé

que per haver obrat malament.També Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injusts, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort,

però, per l'Esperit, fou retornat a la vida.

Paraula de Déu.

PASQUA 172

al·leluiaJo 14, 23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules, diu el Senyor;el meu Pare l'estimarà i vindrem a fer estada en ell.

EVANGELIPregaré el Pare que us done un altre Defensor


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare que vos donarà un altre Defensor, l'Esperit de la veritat,

perquè es quede amb vosaltres per sempre.El món no el pot rebre, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo, però vosaltres sí que el coneixeu,

perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres.No vos deixaré òrfens: tornaré a vindre. D'ací a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu,

perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.El qui m'estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix; el meu Pare l'estimarà, i jo també l'estimaré i me'l faré conèixer clarament.»

Paraula del Senyor.

Als llocs on celebren l'Ascensió del Senyor el diumenge següent, el diumenge sisè de Pasqua es poden llegir la segona lectura i l'evangeli corresponents al diumenge setè.

173 ASCENCIÓ DEL SENYOR

ASCENSIÓ DEL SENYOR

LECTURA PRIMERAS'enlairà davant d'ells.


En la primera part del meu llibre, Teòfil,he parlat de tot allò que Jesús va fer i ensenyar,des del principi fins al dia que fou endut al cel,després de confiar, en virtut de l'Esperit Sant,

la seua missió als apòstols que ell havia elegit.

Després de la passió, se'ls presentà viu,i ho comprovaren de moltes maneres,ja que, durant quaranta dies, se'ls aparegué,i els parlava del Regne de Déu.

Estant reunit amb ells,els manà que no s'allunyaren de Jerusalemi els digué:

– «Espereu ací la promesa del Pareque vau sentir dels meus llavisquan vos deia que Joan havia batejat només amb aigua;vosaltres, d'ací a pocs dies,

sereu batejats amb l'Esperit Sant.»Els qui es trobaven reunits li preguntaven:– «Senyor, ¿és ara que restablireu la reialesa d'Israel?»Ell els contestà:– «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates

ha fixat l'autoritat del Pare,però, quan l'Esperit Sant vindrà sobre vosaltres,rebreu una força que vos farà testimonis meusa Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria

i fins als límits més llunyans de la terra.»Quan hagué dit això, s'enlairà davant d'ells,

i un núvol se l'endugué i el perderen de vista.Encara s'estaven mirant al cel com ell se n'anava,

PASQUA 174

quan es presentaren dos hòmens, vestits de blanc,que els digueren:

– «Hòmens de Galilea, ¿per què vos esteu mirant al cel?Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres

cap al cel,tornarà de la manera

com vosaltres acabeu de contemplarque se n'anava al cel.»

Paraula de Déu.


R/ Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.O bé: Al·leluia.

Aplaudiu, pobles de tot el món,aclameu Déu amb entusiasme.El Senyor és l'Altíssim, el terrible,rei de reis a tot el món. R/

Déu puja enmig d'aclamacions,al so dels corns puja el Senyor.Canteu a Déu, canteu-li,canteu al nostre rei. R/

Que és rei de tot el món,canteu a Déu un himne.Déu regna sobre les nacions,Déu seu al tron sagrat. R/

175 ASCENCIÓ DEL SENYOR

LECTURA SEGONAEl féu seure a la seua dreta dalt del cel

Lectura de la carta de sant Pau als cristians d'Efes 1, 17-23

Germans:Demane al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós,que vos concedisca els dons espiritualsd'una comprensió profunda i de la seua revelació,

perquè conegueu de veritat qui és ell;li demane també que il·lumine la mirada interior

del vostre cor,perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat,quines riqueses de glòria ens té reservades

en l'heretat que ell ens dóna entre els sants.Que conegueu també la grandesa immensadel poder que obra en vosaltres, els creients;vull dir l'eficàcia de la seua força i de la seua sobiraniaamb què obrà quan ressuscità el Crist d'entre els mortsi el féu seure a la seua dreta dalt el cel,per damunt de tots els governants

i dels qui tenen autoritat, poder o senyoria, i per damunt de tots els títols que es poden donar

en el nostre món i en l'altre.Tot ho ha posat davall dels seus peus,i a ell l'ha fet cap de tot i l'ha donat a l'Església,

que és el seu cos i el seu complement,ell que té en totes les coses la seua plenitud.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 28, 19 i 20

Aneu a convertir tots els pobles;jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

PASQUA 176

EVANGELIDéu m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra.


En aquell temps,els onze deixebles se n'anaren cap a Galilea,

a la muntanya que Jesús els havia indicat.En veure'l, es prosternaren.Alguns, però, dubtaren.Jesús s'acostà i els digué:

– «Déu m'ha donat plena autoritat en el cel i a la terra.Aneu a convertir tots els pobles,bategeu-los en el nom

del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant,i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat.Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.»

Paraula del Senyor.

177 DIUMENGE VII

DIUMENGE SETÉ DE PASQUA

LECTURA PRIMERATots unànimement assistien sens falta a les hores de pregària


Després de veure com Jesús era endut al cel, els apòstols se'n tornaren a Jerusalem

des de la muntanya de les Oliveres, que és vora mateix de Jerusalem,

a la distància que era permès de recórrer durant el repòs del dissabte.

Entraren a la ciutat i pujaren a la sala on s'allotjaven.Eren Pere, Joan, Jaume, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d'Alfeu, Simó, el Zelador, i Judes, fill de Jaume.

Tots unànimement assistien sens falta a les hores de pregària, amb les dones,

amb Maria, la mare de Jesús, i els parents d'ell.

Paraula de Déu.

salm responsorial26, 1.4.7-8a (R/: 13)

R/ N'estic cert, fruiré en aquesta vidade la bondat que em té el Senyor.O bé: Al·leluia.

El Senyor m'il·lumina i em salva,¿qui em pot fer por?El Senyor és el mur que protegeix la meua vida,¿qui em pot espantar? R/

Una cosa he demanat al Senyor, i la desitge amb tota l'ànima:poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida,per fruir de l'estima del Senyor i vetlar pel seu temple. R/

PASQUA 178

Escolteu el meu clam, Senyor,compadiu-vos de mi, responeu-me.De part vostra, el cor em diu:«Busqueu la meua presència.» R/

LECTURA SEGONAFeliços vosaltres si algú us tira en cara el nom de cristians


Estimats, alegreu-vos de poder compartir els sofriments del Crist: també, el dia que es revelarà la seua glòria,

desbordareu d'alegria.Feliços vosaltres si algú vos retrau el nom de cristians: vol dir que l'Esperit de la glòria, que és l'Esperit de Déu,

reposa sobre vosaltres.Que mai cap de vosaltres no haja de sofrir per criminal,

lladre, malfactor, o per violar els drets dels altres; però, si algú ha de sofrir perquè és cristià,

que no s'avergonyisca, sinó que glorifique Déu perquè pot portar aquest nom.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 14, 18

No us deixaré òrfens, diu el Senyor;me'n vaig, però tornaré, i el vostre cor s'alegrarà.

EVANGELIPare, glorifiqueu el vostre Fill

Lectura de l'evangeli segons sant Joan 17, 1-11a

En aquell temps, Jesús alçà els ulls al cel i digué:– «Pare, ha arribat l'hora.

Glorifiqueu el vostre Fill,

179 DIUMENGE VII

perquè el Fill vos puga glorificar amb la sobirania que li heu donat sobre tots els hòmens, perquè done vida eterna a tots els qui vós li heu confiat.I la vida eterna és que us coneguen a vós,

l'únic Déu vertader,i aquell que vós heu enviat, Jesús, el Messies.

Jo ja vos he glorificat ací a la terraduent-hi a terme l'obra que m'havíeu confiat.Ara, glorifiqueu-me també vós, Pare, al costat vostre,amb aquella glòria que ja hi tenia

abans que el món existira.He fet conèixer el vostre nom als hòmens

que vós heu tret del món i m'heu donat.Eren vostres, i vós me'ls heu donat,i ells han guardat la vostra paraula.Ara, saben que tot això que m'heu donat

m'ha vingut de vós perquè, quan jo els he transmès les paraules

que m'havíeu donat vós, ells les han rebudes, reconeixent i creient

que jo he eixit veritablement de vós i que vós m'heu enviat.

Jo pregue per ells: No pel món,sinó per aquells que vós m'heu donat,

perquè són vostres.Tot allò que és meu és vostre, i allò que és vostre és meu.

Ells són la meua glòria.Jo no em quede més en el món,però ells sí que s'hi queden,

i jo vinc a vós.»

Paraula del Senyor.

DIUMENGE DE PENTECOSTA 180

DIUMENGE DE PENTECOSTAMissa de la vigília

Aquesta missa es diu al vespre del dissabte, siga abans de les primeres vespres de diumenge, siga després.

LECTURA PRIMERA

1La ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món

Lectura del llibre del Gènesi 11, 1-9

En aquell temps, per tot el món els hómens parlaven una sola llengua,

amb les mateixes paraules.

Venint de l'Orient, trobaren una plana al país de Senaari la poblaren.

Llavors, es proposaren els uns als altres de fer rajoles i coure-les al forn.

Així començaren a fer servir rajoles, en lloc de pedra,i asfalt, en lloc de ciment.

Després, digueren:– «Construïm-nos una ciutat,

amb una torre que arribe fins al cel;així farem famós el nostre nom

i no ens dispersarem per tota la terra.»El Senyor baixà per veure la ciutat i la torre

que construiren els hòmens, i digué:– «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua,

i aquesta és tot just la primera obra que emprenen.Des d'ara, no quedarà fora del seu abast

qualsevol dels seus projectes.Baixem-hi a posar confusió en el seu llenguatge,i que ningú no entenga els altres.»

Així, el Senyor els dispersà per tota la terrades d'aquell lloc,


i abandonaren la construcció de la ciutat.Per això, la ciutat porta el nom de Babel:allà, el Senyor posà la confusió

en el llenguatge de tot el món,i, des d'allà, el Senyor els dispersà per tota la terra.

Paraula de Déu.

O bé:

2El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí davant de tot el poble

Lectura del llibre de l'Èxode 19, 3-8a.16-20b

En aquells dies, Moisès pujà a la muntanya de Déu.El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:

– «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites:Vosaltres heu vist allò que he fet als egipcis,i com vos he pres sobre les ales, igual que una àguila,

i vos he portat fins a mi.Ara, si vosaltres m'escolteu

i observeu les condicions de la meua aliança,sereu la meua possessió personal,

a part de tots els pobles,encara que tota la terra siga meua.

Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal,la meua nació sagrada.

Això és el que has de dir als israelites.»

Moisès vingué, convocà els ancians del poblei els proposà tot això que el Senyor li havia encomanat.Tot el poble, unànimement, respongué:

– «Complirem tot això que el Senyor diu.»

Al despús-demà, quan es feia de dia,dalt la muntanya, coberta d'un núvol espès,esclataren trons i llamps


acompanyats d'un toc de corn fortíssim.En el campament tot el poble s'esglaià.Moisès va fer eixir del campament el poble

per anar a trobar-se amb Déu,i s'aturaren al peu de la muntanya.Tota la muntanya del Sinaí fumejava,perquè el Senyor hi havia baixat enmig del foc.El fum pujava de la muntanya

com la fumerada d'una fornal,i tot el poble estava esglaiadíssim.El toc de corn creixia, cada vegada més fort:Moisès parlava i Déu li responia enmig d'aquell so.El Senyor baixà a la muntanya del Sinaí,al punt més alt de la muntanya,

i cridà Moisès perquè hi pujara.

Paraula de Déu.

O bé:

3Ossos descarnats, faré entrar dins de vosaltres l'esperit, i recobrareu la vida


En aquells dies, la mà del Senyor es posà sobre mi,em féu eixir fora, portat per l'Esperit del Senyor,i em deixà al mig de la plana, que era plena d'ossos.Em va fer passar pertot arreu on estaven,donant voltes i més voltes:n'hi havia moltíssims per tota la plana,

i es veien del tot descarnats.Llavors, em digué:

– «Què et sembla, fill d'home: ¿reviuran aquests ossos?»Jo li vaig respondre:– «Senyor, Déu meu, només vós ho sabeu.»Ell em digué:


– «Profetitza sobre aquests ossos i digues-los:"Ossos descarnats, escolteu la paraula del Senyor.Això diu el Senyor Déu a aquests ossos:Faré entrar dins vostre l'esperit, i recobrareu la vida.Vos cobriré amb tendons,faré créixer la carn damunt de vosaltres,vos revestiré de pell,vos infondré el meu esperit, i recobrareu la vida.Llavors, sabreu que jo sóc el Senyor."»

Jo vaig profetitzar tal com ell m'ho havia manati, tan bon punt vaig començar de fer-ho,

se sentí un rebombori:els ossos s'arrimaren l'un a l'altre

i vaig veure que es cobrien amb tendons,els creixia la carn, es revestien de pell pel damunt,

però no respiraven.Llavors, em digué:– «Profetitza a l'esperit, profetitza, fill d'home,

digues a l'esperit:"Això diu el Senyor Déu:Vine dels quatre vents, esperit,alena sobre aquests morts perquè recobren la vida."»

Jo vaig profetitzar tal com m'havia manat,els entrà a dins l'esperit,recobraren la vida i s'alçaren drets sobre els peus.

Formaven una multitud molt, però molt gran.I em digué:– «Fill d'home, aquests ossos són tot el poble d'Israel.

Ells diuen: "Els nostres ossos ja són descarnats,hem perdut l'esperança,per a nosaltres tot s'ha acabat."

Per això, profetitza i els dius:"Això diu el Senyor Déu:Mira, poble meu, jo obriré els vostres sepulcres,vos en faré eixir i vos faré entrar en el territori d'Israel.Llavors, poble meu, quan obriré els vostres sepulcres


i vos en faré eixir,sabreu que jo sóc el Senyor.

Vos infondré el meu esperit i recobrareu la vida,i vos deixaré en el vostre territori.Llavors, sabreu que jo, el Senyor,

ho he anunciat i ho he complit."»

Paraula de Déu.

O bé:

4Abocaré el meu Esperit sobre els meus servents

Lectura del llibre del profeta Joel 2, 28-32; hebreu 3, 1-5

Açò diu el Senyor:– «Abocaré el meu Esperit sobre tothom:

els vostres fills i les vostres filles profetitzaran,els vostres vells seran afavorits amb somnis,

i els vostres jòvens, amb visions.En aquells dies, fins i tot abocaré el meu Esperitsobre els esclaus i les esclaves.

Faré que apareguen presagis al cel i a la terra:sang i foc i columnes de fum;e1 sol s'enfosquirà i la lluna es tornarà sangabans no arribe el dia del Senyor, gran i terrible.

Llavors, tots els qui invocaran el nom del Senyorse salvaran del desastre,

perquè, tal com ha dit el Senyor,quedaran supervivents a la muntanya de Sió i a Jerusalem,i, entre els qui quedaran,hi haurà aquells que el Senyor crida.»

Paraula de Déu.


salm responsorial103, 1-2a.24 i 35c.27-28.29bc-30 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran! Aneu vestit d'esplendor i de majestat,vos embolcalla la llum com un mantell. R/

Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fetes amb saviesa!La terra és plena de les vostres criatures.Beneeix el Senyor, ànima meua. R/

Tots esperen de la vostra màque els doneu l'aliment al seu temps;els el doneu, i ells l'arrepleguen,així que obriu la mà, mengen abundosament. R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R/

LECTURA SEGONAL'Esperit intercedeix amb gemecs que no es poden expressar


Germans: Fins ara, tot l'univers creat gemegai sofreix dolors com la mare quan infanta.

Però no és ell tot sol.També nosaltres, els qui ja posseïm l'Esperit

com a primers fruits de la collita que vindrà,gemeguem igualment dins nosaltres,esperant l'hora que serem plenament fills,


quan el nostre cos serà redimit.Ja estem salvats, però dins una esperança.Ara bé, ningú no espera allò que veu;si ja ho veiera, ¿com ho esperaria?Per tant, si esperem allò que encara no veiem,ens toca viure ferms en l'esperança.

És també l'Esperit mateix el qui, per ajudar la nostra debilitat,intercedeix amb gemecs que no es poden expressar.Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar,

per pregar com cal,però és ell, l'Esperit, qui es posa en lloc nostre.I, encara que els seus gemecs no es puguen expressar,el qui penetra l'interior dels cors

sap prou bé quin és el deler de l'Esperit;ell intercedeix a favor del poble sant tal com Déu ho vol.

Paraula de Déu.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELINaixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi


Quan se celebrava el darrer dia de la festa dels Tabernacles,que era el dia més solemne de tota la vuitada,Jesús es posà dret i cridà:

– «Si algú té set, que vinga a mi, i que bega. Com diu l'Escriptura,naixeran rius d'aigua viva de l'interior del qui creu en mi.»

Deia açò referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.Llavors, encara no havia vingut l'Esperit,perquè Jesús encara no havia estat glorificat.

Paraula del Senyor.

187 MISSA DEL DIA

Missa del dia

LECTURA PRIMERATots quedaren plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar


Durant la celebració de la diada de la Pentecostaes trobaven tots junts en un mateix lloc,quan, de sobte, se sentí vindre del cel un so

com si es girara una ventada violenta,i omplí tota la casa on es trobaven asseguts.Llavors, se'ls aparegueren com unes llengües de foc,que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d'ells.Tots quedaren plens de l'Esperit Santi començaren a expressar-se en diversos llenguatges,

tal com l'Esperit els concedia de parlar.

Residien a Jerusalem jueus piadososprovinents de totes les nacionalitats que hi ha davall el cel.

Quan se sentí aquell so,la gent hi anà i quedaren desconcertats,perquè cadascú els sentia parlar en la seua pròpia llengua.Estranyats i fora de si, deien:

– «¿No són galileus, tots aquests que parlen?¿Com és que cadascú de nosaltres

els sentim en la nostra llengua materna?Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites,hi ha residents a Mesopotàmia,

al país dels jueus i a Capadòcia,al Pont i a l'Àsia, a Frígia i a Pamfília,a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirene,hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits,hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres

els sentim proclamar les grandeses de Déuen les nostres pròpies llengües.»

Paraula de Déu.


salm responsorial103, 1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R/: 30)

R/ Quan envieu el vostre alè, Senyor,renoveu la vida sobre la terra.O bé: Al·leluia.

Beneeix el Senyor, ànima meua.Senyor, Déu meu, que ho sou de gran!Que ho són de variades, Senyor, les vostres obres, la terra és plena de les vostres criatures! R/

Si els retireu l'alè, expireni tornen a la pols d'on van eixir.Quan envieu el vostre alè, renaix la creació,i renoveu la vida sobre la terra. R/

Glòria al Senyor per sempre!Que s'alegre el Senyor contemplant allò que ha fet,que li siga agradable aquest poema,són per al Senyor aquests cants de goig. R/

LECTURA SEGONATots nosaltres hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 12, 3b-7.12-13

Germans: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyorsi no és per un do de l'Esperit Sant.

Els dons que rebem són diversos,però l'Esperit que els distribueix és un.Són diversos els serveis,però és un el Senyor a qui servim.Són diversos els miracles,però tots són obra d'un sol Déu,que els fa valent-se de cadascú de nosaltres.

Les manifestacions de l'Esperit distribuïdessón en bé de tots.

189 MISSA DEL DIA

Perquè el Crist és com el cos humà:és un, encara que tinga molts membres,ja que tots els membres, ni que siguen molts,

formen un sol cos.Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures,hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos,i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Paraula de Déu.

seqüència

Veniu, oh Sant Esperit, des del cel al nostre pit amb un raig de llum divina.

Pare dels pobres, veniu, dau-nos els dons que teniu, oh sol que el cor il·lumina.

Vós sou nostre Defensor, de l'ànima Habitador,i dolcíssim refrigeri.

En els treballs sou confort, en les penes sou conhort, en la calor sou temperi.

Oh divina Claredat,visiteu la intimitatdel cor que ja us ansia.

Res tindrà l'home si vós no li dau vostre socors divinal, que bé li sia.

Tot lo que no és net renteu; tot lo que ja és sec regueu; cureu tota malaltia.


Tot lo indòmit endolciu;tot lo fred encalentiu;regiu el qui s'esgarria.

Dau als fidels confiatsdels vostres dons esperats la sacrosanta Setena;

el mèrit de la virtut,el camí de la salut,la joia immortal i plena.

al·leluiaVeniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidelsi enceneu-hi la flama del vostre amor.

EVANGELICom el Pare m'ha enviat a mi, jo vos envie a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant


A la vesprada d'aquell mateix diumenge,els deixebles estaven a casa

amb les portes tancades per por dels jueus.Jesús entrà, es posà al mig i els digué:

– «Pau a vosaltres.»Després, els ensenyà les mans i el costat.

Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor.Ell els tornà a dir:

– «Pau a vosaltres.Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envie a vosaltres.»

Llavors, alenà damunt d'ells i els digué:– «Rebeu l'Esperit Sant.

A tots aquells a qui perdonareu els pecats,els quedaran perdonats,

però, mentre no els perdoneu, quedaran sense perdó.» Paraula del Senyor.

SOLEMNITATS DEL SENYOR

DE DURANT L'ANY

193 SANTÍSSIMA TRINITAT

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITATDiumenge després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERAJo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne

Lectura del llibre de l'Èxode 34, 4b-6.8-9

En aquells dies, Moisès s'alçà a la matinada i pujà a la muntanya del Sinaí,

tal com el Senyor li havia manat. Portava a les mans les dues tauletes de pedra.El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom.

Moisès s'estigué allà amb ell. Llavors, el Senyor passà davant d'ell tot cridant:

– «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, fidel en l'amor.»

Moisès es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, i digué:

– «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat.»

Paraula de Déu.

salm responsorialDn 3, 52a.52b.53.54.55.56 (R/: 52b)

R/ Glòria i lloança per sempre.

Sou beneït, Senyor, Déu dels nostres pares.Glòria i lloança per sempre. R/

És beneït el vostre sant nom.Glòria i lloança per sempre. R/

Sou beneït al vostre temple sant.Glòria i lloança per sempre. R/

SOLEMNITATS DEL SENYOR 194

Sou beneït assegut al vostre soli reial.Glòria i lloança per sempre. R/

Sou beneït a la carrossa de querubins,quan penetreu amb la mirada els oceans.Glòria i lloança per sempre. R/

Sou beneït al firmament del cel.Glòria i lloança per sempre. R/

LECTURA SEGONALa gràcia de Jesucrist, l'amor de Déu i el do de l'Esperit Sant

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint13, 11-13

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, visqueu en pau i ben avinguts,

i el Déu de l'amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau.Vos saluda tot el poble sant.Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i el do de l'Esperit Sant

siguen amb tots vosaltres.

Paraula de Déu.

al·leluiaCfr. Ap 1, 8

Glòria al Pare, al Fill i a l'Esperit Santa Déu que és, que era i que ha de vindre.

EVANGELIDéu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a Ell


En aquell temps, Jesús digué a Nicodem:– «Déu estima tant el món,

que ha donat el seu Fill únic,

195 SANTÍSSIMA TRINITAT

perquè no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna.

Déu envià el seu Fill al món, no perquè el condemnara, sinó per salvar el món gràcies a Ell.Els qui creuen en Ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu.»

Paraula del Senyor.


SOLEMNITAT DEL COS I LA SANG DE CRISTDijous després de la Santíssima Trinitat

LECTURA PRIMERAT'alimentarà amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu

Lectura del llibre del Deuteronomi 8, 2-3.14b-16a

Moisès digué al poble:– «Recorda't del camí que el Senyor t'ha fet fer pel desert,

des de fa quaranta anys,per afligir-te, per provar-te, per conèixer els sentiments del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments.T'afligí fent-te passar fam, però després, t'alimentà amb el mannà,

que ni tu ni els teus pares no coneixíeu, perquè aprengueres que l'home no viu només de pa;

viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.Recorda't del Senyor, el teu Déu,

que et va fer eixir de la terra d'Egipte, un lloc d'esclavatge;

que t'ha fet passar per aquest desert immens i terrible,infestat de serps verinoses i d'escorpins, una terra eixuta, sense aigua,

on, per a tu, va fer saltar un doll d'aigua de la roca dura, i t'hi alimentava amb el mannà,

que els teus pares no coneixien.»

Paraula de Déu.

197 EL COS I LA SANG DE CRIST

salm responsorial147, 12-13.14-15.19-20 (R/: 12a)

R/ Glorifica el Senyor, Jerusalem.O bé: Al·leluia.

Glorifica el Senyor, Jerusalem, Sió, canta lloances al teu Déu, que assegura les teues portes i beneeix dins de tu els teus fills. R/

Manté la pau al teu territori i et sacia amb la flor del blat. Envia ordres a la terra,i la seua paraula corre de pressa, no s'atura. R/

Anuncia les seues paraules als fills de Jacob, als fills d'Israel, els seus decrets i decisions. No ha obrat així amb cap altre poble, no els ha fet conèixer les seues decisions. R/

LECTURA SEGONAEl pa és un. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts, formem un sol cos

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint10, 16-17

Germans,el calze de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és, potser, comunió amb la sang de Crist? El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?

El pa és un de sol. Per això, tots nosaltres, encara que siguem molts,

formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.

Paraula de Déu.


al·leluiaJo 6, 51

Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor; qui menja aquest pa, viurà per sempre.

EVANGELILa meua carn és un veritable menjar i la meua sang és una veritable beguda


En aquell temps, Jesús digué als jueus:– «Jo sóc el pa viu, baixat del cel.

Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meua carn perquè done vida al món.»

Els jueus es posaren a discutir. Deien:– «¿Com s'ho pot fer aquest,

per donar-nos la seua carn per menjar?»Jesús els respongué:– «Vos ho dic amb tota veritat:

Si no mengeu la carn del Fill de l'home i no beveu la seua sang,

no podeu tindre vida en vosaltres. Qui menja la meua carn i beu la meua sang té vida eterna,

i jo el ressuscitaré el darrer dia.Ben cert: la meua carn és un vertader menjar, i la meua sang és una vertadera beguda. Qui menja la meua carn i beu la meua sang

està en mi i jo en ell.A mi m'ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare;

igualment, els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.Aquest és el pa baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir,

però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.»Paraula del Senyor.

199 SAGRAT COR DE JESÚS

SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚSDivendres de la tercera setmana després de la Pentecosta

LECTURA PRIMERAEl Senyor s'ha complagut en vosaltres i vos ha escollit

Lectura del llibre del Deuteronomi 7, 6-11

Moisès digué al poble:– «Eres un poble consagrat al Senyor, el teu Déu.

Ell t'ha escollit perquè sigues la seua possessió personal a part de tots els pobles que estan escampats per la terra. El Senyor s'ha complagut en vosaltres i us ha escollit, no perquè fóreu un poble més nombrós que els altres,

quan de fet sou el més petit de tots, sinó perquè us estima i es manté fidel al jurament

que havia fet als vostres pares.Per això, el Senyor et va fer eixir amb mà forta

i et va redimir de l'esclavitud, de les mans del Faraó, rei d'Egipte.

Reconeix que el Senyor, el teu Déu, és veritablement Déu, que és el Déu fidel; per als qui l'estimen,

manté la seua aliança i els seus favors fins a milers de generacions;

però, als qui no l'estimen, els dóna la paga que es mereixen i els fa desaparèixer;

no espera a donar-los més tard la seua paga: els la dóna a ells mateixos.

Tu, per tant, observa els preceptes, els decrets i les decisions que avui et mane que complisques.»

Paraula de Déu.


salm responsorial102, 1-2,3-4.6-7.8 i 10 (R/: 17)

R/ L'amor del Senyor pels seus fidels és de sempre i dura sempre.

Beneeix el Senyor, ànima meua, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meua, no t'oblides dels seus favors. R/

Ell et perdona les culpes i et cura de tota malaltia;rescata de la mort la teua vida i et sacia d'amor entranyable. R/

El Senyor fa justícia als oprimits,sentencia a favors d'ells. Ha revelat a Moisès els seus camins, el seu estil d'obrar, als fills d'Israel. R/

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, gran en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. R/

LECTURA SEGONADéu ha estat el primer d'estimar-nos

Lectura de la primera carta de sant Joan 4, 7-16

Estimats meus, hem d'estimar-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu.Tothom qui estima és fill de Déu:

ha nascut d'ell i el coneix. Els qui no estimen no coneixen Déu,

perquè Déu és amor.Hem vist clarament l'amor que Déu ens té

quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell.

201 SAGRAT COR DE JESÚS

L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant, que ha enviat el seu Fill

com a víctima propiciatòria pels nostres pecats.Estimats meus, si Déu ens ha estimat així,

també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres. Mai ningú no ha pogut contemplar a Déu, però, si ens estimem, Déu està en nosaltres, i dins nostre el seu amor és tan gran

que ja no hi falta res.Un senyal per a saber que estem en ell i ell en nosaltres

és que ens ha fet el do de compartir el seu Esperit. Més encara: nosaltres mateixos hem contemplat com el Pare ha enviat el seu Fill perquè fóra el salvador del món; nosaltres en donem testimoni; per això, tot aquell qui confessa que Jesús és el Fill de Déu,

està en Déu i Déu en ell.Així, nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té,

i hi hem cregut.Déu és amor; el qui està en l'amor, està en Déu,

i Déu està en ell.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 11, 29ab

Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor.


EVANGELISóc benèvol i humil de cor


En aquell temps, Jesús digué:– «Vos enaltisc, Pare,

Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així vos ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meues mans; fora del Pare, ningú no coneix vertaderament el Fill; igualment ningú no coneix vertaderament el Pare,

fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus,

que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega lleugera.»

Paraula del Senyor.

DIUMENGESDE DURANT L'ANY

205 DIUMENGE II

DIUMENGE IIEl diumenge primer és la festa del Baptisme del Senyor

LECTURA PRIMERAT'he fet llum de tots els pobles, perquè la meua salvació arribe

d'un cap a l'altre de la terra

Lectura del llibre del profeta Isaïes. 49, 3.5-6

El Senyor em digué:«Eres el meu servent, estic orgullós de tu.»

El Senyor m'ha format des del si de la mare perquè fóra el seu servent

i fera tornar el poble de Jacob, li reunira el poble d'Israel;m'he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meua glòria; però ara, ell em diu:

«És massa poc que sigues el meu servent per a restablir les tribus de Jacob i fer tornar els supervivents d'Israel;t'he fet llum de tots els pobles perquè la meua salvació arribe

d'un cap a l'altre de la terra.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 39, 2 i 4ab.7.8-9.10 (R/: 8a i 9a)

R/ Ací em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat.

Tenia posada l'esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu. R/

DURANT L'ANY 206

Però vós no voleu oblacions ni sacrificis i m'heu parlat a cau d'orella, no exigiu l'holocaust ni l'expiació. R/

Per això vos dic: «Ací em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guarde la vostra llei al fons del cor.» R/

Anuncie amb goig la salvaciódavant del poble en dia de gran festa. No puc deixar d'anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor. R/

LECTURA SEGONAVos desitge la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor


Pau, que per voler de Déuha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist,

i el seu germà Sòstenes, a la comunitat de Déu que és a Corint, als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu

invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d'ells. Vos desitge la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare,

i de Jesucrist, el Senyor.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 1, 14a.12a

El qui és la Paraula es va fer homei plantà entre nosaltres el seu tabernacle.A tots els qui l'han rebutels concedeix poder ser fills de Déu.

207 DIUMENGE II

EVANGELIMireu l'anyell de Déu, que pren damunt d'ell el pecat del món


En aquell temps, Joan va veure que Jesús venia i digué:

– «Mireu l'anyell de Déu, que pren damunt d'ell el pecat del món.

És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m'ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua

perquè ell es manifestara a Israel.»Després, Joan testificà:– «He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom

i es posà damunt d'ell. Jo no sabia qui era, però, el qui m'envià a batejar amb aigua, em digué:

–"Aquell sobre el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant."

Jo ho he vist, i done testimoni que aquest és el Fill de Déu.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 208

DIUMENGE III

LECTURA PRIMERAA Galilea dels pagans, el poble ha vist una gran llum

Lectura del llibre del profeta Isaïes 9, 1-4; hebreu 8, 23b — 9, 3

En temps passat, el Senyor humilià el país de Zabuló i de Neftalí, però, a la fi dels temps, enaltirà el camí del Mar, l'altra banda del Jordà, Galilea dels pagans.

El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeixper als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplit de goig, d'una alegria immensa; s'alegren davant vostre com la gent a la sega, com fan festa els vencedors quan reparteixen el botí.

Heu trossejat el jou que li pesava, la barra que duia a l'espatla i l'agulló del qui l'arriava; tot ho heu trossejat com al dia de Madian.

Paraula de Déu.

salm responsorial26, 1.4.13-14 (R/: 1a)

R/ El Senyor m'il·lumina i em salva.

El Senyor m'il·lumina i em salva, ¿qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meua vida, ¿qui em pot esfereir? R/

Una cosa he demanat al Senyor, i la desitge amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor i vetlar pel seu temple. R/

209 DIUMENGE III

N'estic cert, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor. Sigues valent. Que el teu cor no defallisca. Espera en el Senyor. R/

LECTURA SEGONAPoseu-vos d'acord i que no hi haja divisions entre vosaltres

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 1, 10-13.17

Germans, pel nom de Jesucrist, el nostre Senyor, vos demane que aneu d'acord i que no hi haja divisions entre vosaltres; estigueu ben units en una sola manera de pensar

i en un sol parer. Perquè alguns de la casa de Cloe m'han parlat de les desavinences que hi ha entre vosaltres. Vull dir que cadascú de vosaltres afirma:

«Jo sóc partidari de Pau»,«jo, d'Apol·lo», «jo, de Quefes»,«jo, de Crist».

¿Com és això? ¿El Crist està dividit? ¿És que Pau ha estat crucificat per vosaltres

o heu estat batejats en el nom de Pau?Crist no m'ha enviat a batejar, sinó a anunciar l'evangeli, i a fer-ho sense recórrer a un llenguatge de savis,

perquè la creu de Crist no perda el seu valor.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,i curava en el poble tota malaltia.

DURANT L'ANY 210

EVANGELIAnà a viure a Cafar-Naüm, perquè s'havia de complir allò que anunciava Isaïes


Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se'n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s'havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes:

«País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l'altra banda del Jordà,

Galilea dels pagans:El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix

per als qui vivien al país tenebrós».Des d'aquell temps, Jesús començà a predicar així:– «Convertiu-vos,

que el Regne del cel és a prop.»[ Vorejant el llac de Galilea,

veié dos germans, Simó, l'anomenat Pere, i Andreu.

Estaven tirant la xàrcia a l'aigua, perquè eren pescadors, i els digué:

– «Veniu amb mi, i us faré pescadors d'hòmens.»Immediatament, abandonaren les xàrcies i se n'anaren amb ell.

Més enllà, veié altres dos germans: Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xàrcies, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n'anaren amb ell.

I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la Bona Nova del Regne i curant entre la gent tota malaltia. ]

Paraula del Senyor.

211 DIUMENGE IV

DIUMENGE IV

LECTURA PRIMERADeixaré en el teu país un poble humil i pobre

Lectura del llibre del profeta Sofonies 2, 3; 3, 12-13

Busqueu el Senyor, tots els humils del país que compliu els seus preceptes; busqueu la bondat, busqueu la humilitat. Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre. La resta d'Israel buscarà refugi en el nom del Senyor. No faran injustícies ni mentiran, no tindran una llengua enganyadora. Podran pasturar i reposar sense que els inquiete ningú.

Paraula de Déu.

salm responsorial145, 7.8-9a.9bc-10 (R/: Mt 5, 3)

R/ Feliços els pobres en l'esperit: el regne del cel és per a ells. O bé: Al·leluia.

El Senyor fa justícia als oprimits, dóna pa als qui tenen fam. El Senyor allibera els presos. R/

El Senyor dóna la vista als cecs, el Senyor redreça els vençuts. El Senyor estima els justs; el Senyor guarda els forasters. R/

El Senyor manté les viudes i els òrfens i capgira els camins dels injusts. El Senyor regna per sempre, és el teu Déu, Sió, per tots els segles. R/

DURANT L'ANY 212

LECTURA SEGONADéu ha escollit els qui el món té per febles


Germans, mireu qui sou els qui heu estat cridats: als ulls dels hòmens, sou pocs els instruïts, sou pocs els poderosos

o de família noble.Déu, per confondre els savis, ha escollit els qui el món té per ignorants; per confondre els forts, ha escollit els qui, als ulls del món,

són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destruir els qui són alguna cosa,

ha escollit els qui no valen per a res; així, ningú no pot gloriar-se davant Déu.

Però vosaltres, per obra de Déu, teniu en Jesucrist tot allò que sou,

ja que Déu ha fet d'ell la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat i la nostra redempció, perquè, tal com diu l'Escriptura:

«Si algú es gloria, que es glorie en el Senyor.»

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 5, 12a

Alegreu-vos i feu festa,perquè la vostra recompensa és gran en el cel.

213 DIUMENGE IV

EVANGELIFeliços els pobres en l'esperit

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 5, 1-12a

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s'assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors, es posà a parlar i els instruïa dient:

– «Feliços els pobres en l'esperit; el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justs: vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius: Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justs: el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres quan, per causa meua, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 214

DIUMENGE V

LECTURA PRIMERAEsclatarà en la teua vida una llum com la del matí


Diu el Senyor:«Comparteix el teu pa amb els qui passen fam,

acull a ta casa els pobres vagabunds; si algú no té roba, vesteix-lo; no els defuges, que són germans teus.

Llavors, esclatarà en la teua vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teues ferides;tindràs, per avantguarda, la teua bondat,i, per reraguarda, la glòria del Senyor. Quan invoques el Senyor, ell et respondrà, quan crides auxili, ell et dirà:

"Ací em tens". Si no intentes de fer caure els altres,

ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teua foscor i el teu capvespre serà clar com el migdia.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 111, 4-5.6-7.8a i 9 (R/: 4a)

R/ L'home just és llum que apunta en la foscaO bé: Al·leluia.

L'home just, compassiu i benigne, és llum que apunta en la fosca. Sortós l'home que presta de bon grat, que disposa a consciència els seus quefers. R/

215 DIUMENGE V

El just no caurà mai, i deixarà un record inesborrable. Viu sense por de les males noves, se sent ferm confiant en el Senyor. R/

Té el cor incommovible, res no tem, reparteix allò que té, ho dóna als pobres, la seua bondat consta per sempre, pot alçar el front amb dignitat. R/

LECTURA SEGONAVos vaig anunciar el misteri de Crist clavat a la Creu

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint 2, 1-5

Germans, quan vaig vindre a vosaltres, no vos vaig anunciar el misteri de Déu

amb el prestigi de l'eloqüència i de la saviesa. Entre vosaltres, no vaig voler saber res més que Jesucrist, i, encara, clavat a la creu. I em vaig presentar davant vostre

dèbil, poruc i tremolós. En tot allò que vos deia i vos predicava,

no hi entraven paraules que s'imposaren per la seua saviesa,

sinó pel poder convincent de l'Esperit, perquè la vostra fe no es fonamentara en la saviesa dels hòmens,

sinó en el poder de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluia Jo 8, 12

Jo sóc la llum del món, diu el Senyor; el qui em segueix tindrà la llum de la vida.

DURANT L'ANY 216

EVANGELIVosaltres sou la llum del món



– «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer

i que la gent la trepitge.Vosaltres sou la llum del mon.

Un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar.Tampoc quan algú encén un llum,

no el posa davall una mesura sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa.

Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Paraula del Senyor.

217 DIUMENGE VI

DIUMENGE VI

LECTURA PRIMERADéu no mana a ningú que faça el mal

Lectura del llibre de Jesús fill de Sira 15, 16-21; grec 15-20

Si tu vols, guardaràs els manaments;eres tu qui has de decidir si et mantindràs fidel.

Tens al davant foc i aigua: pren el que tu vullgues.

L'home té al davant la vida i la mort: li donaran allò que voldrà.

La saviesa del Senyor és gran; el Senyor és molt poderós i tot ho veu.

Els ulls de Déu veuen el que ell ha creat; ell coneix tot el que fa cadascú.

No mana a ningú que faça el mal ni autoritza ningú a pecar.

Paraula de Déu.

salm responsorial 118, 1-2.4-5.17-18.33-34 (R/: 1b)

R/ Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Feliços els hòmens de conducta irreprensible, que segueixen la llei del Senyor. Feliços els hòmens que guarden el seu pactei busquen el Senyor amb tot el cor. R/

Heu donat els vostres preceptes perquè siguen observats fidelment. Tant de bo que els meus camins no es desvien de guardar els vostres decrets. R/

DURANT L'ANY 218

Feu aquesta gràcia al vostre servent: que visca pensant en la paraula que heu donat. Obriu-me els ulls i podré contemplar les meravelles de la vostra llei. R/

Mostreu-me el camí dels vostres decrets, que el vull seguir fins al final. Feu-me entendre la vostra llei, que la vull guardar amb tot el cor. R/

LECTURA SEGONAAbans de tots els temps, Déu ja tenia la saviesa enclosa en el seu pla

perquè siga la nostra glòria


Germans, als qui tenen una fe prou madura,

sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és del món present ni dels seus dirigents, que estan a punt de ser destituïts, sinó la saviesa enclosa en el pla que Déu s'ha proposat,

amagada fins ara, però que, abans de tots els temps, Déu ja tenia decidida,

perquè siga la nostra glòria.Cap dels dirigents del món present no l'havia coneguda, perquè, si l'hagueren coneguda, mai no haurien clavat a la creu el Senyor de la glòria.Però, tal com diu l'Escriptura:

«Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l'home somniava això que Déu té preparat per als qui l'estimen»,

però, a nosaltres, Déu ens ho ha revelat per l'Esperit, ja que l'Esperit penetra a tot arreu,

fins al més profund de Déu.

Paraula de Déu.

219 DIUMENGE VI

al·leluia Cfr. Mt 11, 25

Vos enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra,perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne.

EVANGELIJa sabeu què van dir als antics, però jo us dic



[ – «No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes.

No vinc a desautoritzar-los, sinó a completar-los.

Vos ho dic amb tota veritat: Mentre duren el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda,

ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà.

Per tant, aquell que deixe de complir un dels manaments més menuts,

i ensenye els altres a fer el mateix, serà tingut pel més menut en el Regne del cel; però aquell que els complisca i ensenye a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel. ]

Jo vos dic que si no sou més justs

del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu al Regne del cel.

Ja sabeu que als antics els van manar: "No mates", i tot aquell que mate, serà reu davant el tribunal.

Ara, jo vos dic: El qui s'enfade amb el seu germà,

DURANT L'ANY 220

serà reu davant el tribunal.

[ El qui diga al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí,

i el qui l'insulte, acabarà al foc de l'infern.

Per això, ni que et trobes ja a l'altara punt de presentar l'ofrena, si allà et recordes que un germà teu té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teua ofrena, i vés primer a fer les paus amb el teu germà. Ja tornaràs després, a presentar la teua ofrena.

Si algú et porta al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans que et pose en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquen a la presó. T'ho dic amb tota veritat: Una vegada allà, no n'eixiràs que no hages pagat fins l'últim cèntim. ]

Ja sabeu que està manat: "No cometes adulteri".

Ara, jo vos dic: Tot el qui mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri.

[ Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arranca-te'l i llança'l; val més que es perda un dels teus membres i que no siga llançat a l'infern tot el teu cos.

I si la teua mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llança-la; val més que es perda un dels teus membresi que no siga llançat a l'infern tot el teu cos.

També està manat:

221 DIUMENGE VI

"Si algú es divorcia de la seua esposa, que li done un document on conste el divorci".

Però jo vos dic: Tot el qui es divorcia de la seua dona, fora del cas d'una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri. ]

També sabeu que als antics els van manar: "No trenques els juraments".

I també: "Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor".

Doncs jo vos dic: No jures mai:

[ ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots

ni fer tornar blanc o negre un sol cabell. ]

Digueu senzillament sí, quan és sí; no, quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 222

DIUMENGE VII

LECTURA PRIMERAEstima els altres com a tu mateix

Lectura del llibre del Levític 19, 1-2.17-l8

El Senyor digué a Moisès:– «Digues a tota la comunitat dels israelites:

Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. No tingues malícia als teus germans dins el teu cor.Reprèn els altres, si cal; així no et faràs responsable del seu pecat. No et venges ni guardes rancúnia contra ningú del teu poble. Estima els altres com a tu mateix. Jo sóc el Senyor.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 102, 1-2.3-4.8 i l0.l2-l3 (R/: 8a)

R/ El Senyor és compassiu i benigne.

Beneeix el Senyor, ànima meua. del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meua,no t'oblides dels seus favors. R/

Ell et perdona les culpes i et cura de tota malaltia; rescata de la mort la teua vida i et sacia d'amor entranyable. R/

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, ric en l'amor. No ens castiga els pecats com mereixíem, no ens paga com deuria les nostres culpes. R/

223 DIUMENGE VII

Llança les nostres culpes lluny de nosaltrescom l'Orient és lluny de l'Occident.Com un pare s'apiada dels fills,el Senyor s'apiada dels fidels. R/

LECTURA SEGONATot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu


Germans, ¿no ho sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li'n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat,

i aquest temple sou vosaltres.Que ningú no s'enganye ell mateix.

Si, entre vosaltres, algú es té per savi segons la saviesa del món present,

que es faça ignorant, per poder arribar a ser savi de veritat.

Perquè, davant de Déu, la saviesa d'aquest món és ignorància.L'Escriptura diu:

«Fa caure els savis en els seus propis paranys».I també:

«El Senyor sap què valen els pensaments dels savis: no s'aguanten més que el fum».

Per tant que ningú no es glorie de ser seguidor de cap home. Tot és vostre:

Pau, Apol·lo, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur.

Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 224

al·leluia1Jo 2, 5

Els qui fan cas de la paraula de Jesucristhan arribat de veritat a estimar Déu perfectament.

EVANGELIEstima els enemics


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Ja sabeu que van dir: "Ull per ull, dent per dent".

Doncs jo vos dic:No vos hi torneu, contra els qui vos fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l'altra. Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit,

dóna-li també el mantell. Si algú t'obliga a portar una càrrega un quart d'hora de camí,

porta-li-la mitja hora. Dóna a tothom qui et demane,

no et desentengues del qui et vol demanar prestat.Ja sabeu que van dir:

"Estima els altres", però no els enemics.Doncs jo vos dic: Estimeu els enemics,

pregueu per aquells que vos persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel:

ell fa eixir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justs i injusts.

Perquè, si estimeu només els qui vos estimen, ¿quina recompensa mereixeu? Els publicans, ¿no fan també això mateix?

I, si només saludeu els germans, ¿què feu d'extraordinari? Els pagans, ¿no fan també això mateix?

Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Paraula del Senyor.

225 DIUMENGE VIII

DIUMENGE VIII

LECTURA PRIMERAJo no m'oblidaré mai de tu

Lectura del llibre del profeta Isaïes 49, 14-l5

Sió diu: «El Senyor m'ha abandonat,el meu Déu s'ha oblidat de mi.»

¿Creus que una mare s'oblidarà de l'infant que té al pit,i no s'apiadarà del fill de les seues entranyes?

Però, ni que alguna se n'oblidara,jo no m'oblidaria mai de tu.

Paraula de Déu.

salm responsorial 61, 2-3.6-7.8-9ab (R/: 2a)

R/ Només en Déu reposa la meua ànima.

Només en Déu reposa la meua ànima,d'ell em ve la salvació.Només ell és la roca que em salva,és el castell on em trobe segur. R/

Reposa només en Déu, ànima meua,d'ell em ve tota esperança.Només ell és la roca que em salva,és el castell on em trobe segur. R/

En Déu tinc la salvació i la glòria,és la meua roca inexpugnable;trobe en Déu el meu refugi.Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,esplaieu davant d'ell el vostre cor. R/

DURANT L'ANY 226

LECTURA SEGONAEl Senyor farà conèixer les intencions de cada cor


Germans, que la gent no veja en nosaltres més que uns servidors de Crist,

administradors d'allò que Déu s'ha proposat. Ara bé, dels administradors l'únic que n'esperem

és que siguen fidels.A mi, la cosa que menys em preocupa

és que em judiqueu vosaltres o qualsevol tribunal humà. Ni tan sols jo no em judique. La meua consciència no m'acusa de res, però això no vol dir que jo siga irreprensible.

El meu jutge és el Senyor.Per tant, no judiqueu res abans d'hora.

Espereu que vinga el Senyor: ell farà llum sobre tot allò que s'amaga en les tenebres, i farà conèixer les intencions de cada cor. Llavors, l'elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaHe 4,12

La paraula de Déu és viva i actua,i esclareix les intencions i els pensaments del cor.

EVANGELINo us neguitegeu pensant en demà


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «Ningú no pot servir dos amos;

si estima l'un, no estimarà l'altre; si fa cas de l'un, no en farà de l'altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.

227 DIUMENGE VIII

Per això vos dic: No passeu neguit per la vostra vida,

pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos,

pensant com vos vestireu.¿No val més la vida que el menjar,

i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners,

però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es desassossegue, és capaç d'allargar, ni un minut,

el temps de la seua vida?I pel que fa al vestit, ¿per què passeu neguit?

Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen,

però vos assegure que ni Salomó, amb tota la seua magnificència,

no es vestia com cap d'aquests. I, si Déu vesteix així l'herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¿com no ho farà encara més amb vosaltres,

gent de poca fe?Per tant, no passeu ànsia pensant què menjareu,

o què beureu, o com us vestireu. Anar darrere de tot això és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justs tal com ell vol,

i tot això us ho donarà de més a més.No passeu ànsia, doncs, pensant en demà.

El demà ja tindrà les seues preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 228

DIUMENGE IX

LECTURA PRIMERAVos propose d'escollir entre la benedicció i la maledicció

Lectura del llibre del Deuteronomi 11, 18.26-28

Moisès digué al poble:– «Guardeu les meues paraules en el vostre cor

i al fons de vosaltres mateixos. Lligueu-vos-les en la mà com un distintiu, i porteu-les posades

com una cinta entre els vostres ulls.Avui, vos deixe escollir

entre la benedicció i la maledicció: la benedicció, si obeïu els manaments del Senyor,

el vostre Déu, que avui vos done; la maledicció, si desobeïu

els manaments del Senyor, el vostre Déu, si us aparteu del camí que avui us assenyale, per seguir altres déus que vosaltres no coneixíeu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial30, 2-3a.3bc-4.17 i 25 (R/: 3b)

R/ Senyor, sigueu la meua roca salvadora.

En vós, Senyor, m'empare,que no en tinga un desengany.Allibereu-me, vós que sou bo;no tardeu, escolteu i allibereu-me. R/

Senyor, sigueu el meu castell inexpugnable,la meua roca salvadora.Per a mi, sou penyal i plaça forta.Per amor del vostre nom, guieu-me i conduïu-me. R/

229 DIUMENGE IX

Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada;salveu-me, per l'amor que em teniu. Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor. R/

LECTURA SEGONADéu fa justs els hòmens per la fe, al marge de les obres de la Llei

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 3, 21-25a.28

Germans,ara, al marge de les obres de la Llei,

però, d'acord amb el testimoni que en donen tant la Llei com els Profetes,

Déu ha fet conèixer la seua justícia que, per la fe en Jesucrist, fa justs tots els creients,

sense cap distinció: tots havien pecat

i vivien privats de la presència gloriosa de Déu. Ara però, en la seua gràcia,

Déu els ha fet justs purament per favor, en virtut de la redempció realitzada per Jesucrist.

Déu va destinar Jesucrist a servir de propiciació pels nostres pecats

amb la seua sang, gràcies a la fe.Veiem, així, que Déu fa justs els hòmens per haver cregut,

i no per les obres de la Llei.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 15, 5

Jo sóc el cep vertader i, vosaltres, els sarments. Qui està en mi i jo en ell dóna molt de fruit.

DURANT L'ANY 230

EVANGELIUna casa construïda sobre la roca i una altra sobre l'arena


En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:– «No entrarà al Regne del cel tot el qui em diu:

"Senyor, Senyor"; hi entraran només els qui compleixen

la voluntat del meu Pare del cel.Aquell dia, molts em diran:

"Senyor, Senyor, ¿no recordeu que en nom vostre profetitzàvem i trèiem dimonis i fèiem molts miracles?"

Però jo els diré clarament: "No us he conegut mai. Aparteu-vos de mi, vosaltres que obràveu el mal!"

Per això, tot el qui escolta aquestes paraules meues i les compleix

és com un home prudent que ha construït la seua casa sobre la roca. Quan vénen les pluges,

creix la riuada i el vent envesteix contra aquella casa,

res no la fa caure, perquè té els fonaments sobre la roca.

Però tothom qui, després d'escoltar aquestes paraules meues, no les compleix,

és com un home sense seny que va construir la seua casa sobre l'arena. Quan vingueren les pluges,

cresqué la riuada i el vent es llançà contra aquella casa,

la casa s'afonà i no en quedà ni rastre.»

Paraula del Senyor.

231 DIUMENGE X

DIUMENGE X

LECTURA PRIMERAEl que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes

Lectura del llibre del profeta Osees 6, 3b-6; hebreu 3-6

Esforcem-nos per conèixer el Senyor;està a punt d'alçar-se com l'aurora,ens vindrà com ve la pluja,com el ruixat que amera la terra.

Efraïm, ¿què he de fer amb vosaltres?¿Què he de fer amb vosaltres, Judà,si l'amor que em teniu és com la boira del matí,com la rosada que desapareix tan prompte?

Per això, ho he gravat en el cor dels profetes, he pronunciat el meu oracle, i ha eixit com una llum la meua decisió:

«Allò que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes; coneixement del Senyor, i no holocaustos.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 49, 1 i 8.12-13.14-15 (R/: 23b)

R/ L'home que viu honradamentveurà la salvació de Déu.

Parla el Senyor, el sobirà dels poderosos,convoca la terra de llevant fins a ponent.No és pels sacrificis, que et reprenc:sé que no et canses d'oferir holocaustos. R/

Si tenia fam, no t'ho hauria de dir:és ben meua la terra i tot allò que s'hi mou.¿Et creus que menjaré carn de vedells,i beuré la sang dels cabrits? R/

DURANT L'ANY 232

Ofereix a Déu accions de gràcies,compleix allò que has promès a l'Altíssim,invoca'm en dies de perill;jo et salvaré, i reconeixeràs la meua glòria. R/

LECTURA SEGONALa seua fe es féu encara més forta, i donà glòria a Déu


Germans, Abraham, contra tota esperança esperà i cregué tan fermament

que Déu el convertí en «pare d'una multitud de pobles»,tal com li havia dit:

«Així serà la teua descendència.»Ni que tinguera vora cent anys, i veiera que el seu cos, per poder tindre descendència,

ja era com mort, i ho era també el de Sara, la seua fe no es debilità. Tractant-se de la promesa de Déu,

no dubtà ni es mostrà gens incrèdul,sinó que la seua fe es va fer encara més forta, i donà glòria a Déu, convençut que és prou poderós

per a complir allò que ha promès.

Per això diu l'Escriptura:«el Senyor ho tingué en compte per fer-lo just.»

I, quan diu que «el Senyor ho tingué en compte», no ho diu només per ell,

sinó també per nosaltres: Déu ens havia de tindre en compte l'haver cregut

que ell ha ressuscitat d'entre els morts Jesús, el nostre Senyor,

entregat a la mort en pena dels nostres pecats, i ressuscitat per fer-nos justs.

Paraula de Déu.

233 DIUMENGE X

al·leluiaLc 4, 18

El Senyor m'ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts,a proclamar als captius la llibertat.

EVANGELINo he vingut per cridar els justs, sinó els pecadors


En aquell temps,Jesús, tot passant, veié un home, que es deia Mateu,

assegut al lloc on recapten imposts, i li digué;– «Vine amb mi»Ell s'alçà i se n'anà amb Jesús.

Després, mentre estava a taula a sa casa, altres cobradors d'imposts i pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles.Els fariseus se n'adonaren i deien als deixebles:

– «Per què el vostre mestre menja amb cobradors d'imposts i pecadors?»

Ho sentí Jesús i els digué:– «No són els qui estan bons els qui necessiten el metge,

sinó els malalts. Aneu a aprendre què volen dir aquelles paraules; "Allò que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes."No he vingut per cridar els justs,

sinó els pecadors.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 234

DIUMENGE XI

LECTURA PRIMERAVosaltres sereu el meu reialme sacerdotal, la meua nació sagrada

Lectura del llibre de l'Èxode 19, 2-6a

En aquells dies, els israelites arribaren al desert del Sinaí,

i acamparen allà, davant la muntanya. Moisès pujà a la muntanya de Déu.

El Senyor el cridà des de la muntanya i li digué:– «Parla a la casa de Jacob, comunica açò als israelites:

Vosaltres heu vist allò que he fet als egipcis, i com vos he pres sobre les ales, igual que una àguila, i vos he portat fins a mi. Ara bé,

si vosaltres m'escolteu i observeu les condicions de la meua aliança,

sereu la meua possessió personal, a part de tots els pobles,

encara que tota la terra siga meua. Vosaltres sereu el meu reialme sacerdotal,

la meua nació sagrada.»

Paraula de Déu.

salm responsorial99, 2.3.5. (R/: 3c)

R/ Som el seu poble i el ramat que ell pastura.

Aclameu el Senyor arreu de la terra,doneu culte al Senyor amb cants de festa,entreu davant d'ell amb crits d'alegria. R/

Reconeixeu que el Senyor és Déu,que és el nostre creador i que som seus,som el seu poble i el ramat que ell pastura. R/

235 DIUMENGE XI

Que n'és, de bo, el Senyor!Perdura eternament el seu amor,és fidel per segles i segles. R/

LECTURA SEGONASi vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill,

molt més serem salvats gràcies a la seua vida


Germans,quan nosaltres érem encara incapaços de tot, Crist va morir pels qui érem pecadors. ¿Qui trobaríem disposat a morir per un home honrat? Potser sí que, per un home bo, trobaríem qui tinguera la valentia de donar la vida. Doncs bé, Déu donà la prova de l'amor que ens té quan Crist morí per nosaltres,

que érem encara pecadors. Però, després que ell ens ha fet justs per la sang de Crist, amb molta més raó, per Crist, ell ens salvarà de la pena. Perquè, si vam ser reconciliats amb Déu al preu de la mort del seu Fill

quan érem encara enemics, molt més ara, que ja estem reconciliats,

serem salvats gràcies a la seua vida.Encara més: gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que ara ens ha reconciliat,

tenim l'honor de gloriar-nos en Déu.

Paraula de Déu.

al·leluiaMc 1, 15

Ha arribat l'hora, el Regne de Déu és a prop.Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

DURANT L'ANY 236

EVANGELIJesús cridà els seus dotze deixebles i els envià

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 9, 36 — 10, 8

En aquell temps, Jesús, en veure aquella multitud de gent, maltractada i desesperançada

com les ovelles sense pastor, se n'apiadà, i digué als seus deixebles:

– «La collita és abundant, però hi ha pocs segadors. Demaneu a l'amo dels sembrats que hi faça anar més segadors.»

Llavors, cridà els seus dotze deixebles i els donà poder de traure els esperits impurs i de curar tota malaltia.

Els noms dels dotze apòstols són: primer, Simó, anomenat Pere, i Andreu, el seu germà; Jaume, fill de Zebedeu, i Joan, el seu germà; Felip i Bartomeu, Tomàs i Mateu, el cobrador d'imposts, Jaume, fill d'Alfeu, i Tadeu; Simó, el zelote, i Judes, l'Iscariot, que li va fer traïció.

Jesús envià aquests dotze, fent-los aquestes recomanacions:

– «No vos encamineu a les terres dels pagans ni entreu a la província dels samaritans. Aneu més bé a les ovelles perdudes del poble d'Israel.

Pel camí prediqueu anunciant que el Regne de Déu és a prop.

Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis.

No heu pagat res per rebre aquest poder; doneu-ho també sense pagar.»

Paraula del Senyor.

237 DIUMENGE XII

DIUMENGE XII

LECTURA PRIMERAEl Senyor salva el pobre dels qui volen fer-li mal

Lectura del llibre del profeta Jeremies 20, 10-13

Digué Jeremies:«Sent com parla la gent, em veig amenaçat de tots costats; diuen:

"Vosaltres, que teniu amb ell un pacte d'amistat, denuncieu-nos-el, perquè el puguem denunciar;seguiu-lo de prop: potser es deixarà enganyar;llavors, podrem apoderar-nos-en i venjar-nos d'ell."

Però el Senyor em fa costat com un guerrer invencible;per això, els qui em persegueixen cauran, no podran apoderar-se de mi, quedaran tan confosos del seu fracàs, que ningú no oblidarà mai més la seua vergonya.

Senyor de l'univers que coneixeu a fons els justs, que penetreu tot l'interior dels hòmens: feu-me veure com feu justícia, ja que és a vós que jo he confiat la meua causa.

Canteu al Senyor, alabeu el Senyor: ell salva la vida del pobre,de les mans dels qui volen fer-li mal.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 68, 8-10.14 i 17.33-35 (R/: 14c)

R/ Escolteu-me, Senyor, vós que estimeu tant.

Per vós, Déu meu, he d'aguantar els escarnis, i abaixe els ulls, avergonyit; els meus germans em consideren foraster, em desconeixen els meus familiars. El zel del vostre temple em consumia, i he hagut de rebre els insults dels qui us ultratgen. R/

DURANT L'ANY 238

A vós us pregue, Senyor, en aquesta hora propícia; escolteu-me, Déu meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. El vostre amor, Senyor, vessa bondat; mireu-me, responeu, vós que estimeu tant. R/

Se n'alegraran els humils quan ho vegen; els qui busquen Déu sincerament diran:«Tingueu llarga vida.»El Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius. Que l'alaben el cel i la terra,els mars i tot allò que s'hi mou. R/

LECTURA SEGONAEl do no té comparació amb la caiguda


Germans:Per obra d'un sol home, entrà el pecat al món, i, amb el pecat, hi entrà també la mort, que s'estengué a tots els hòmens, donat que tots van pecar. Abans que la Llei fóra donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei,

no consta quina és la pena dels pecats.Així i tot, la mort ja imperava

durant tot el temps que va d'Adam fins a Moisès, sobre aquells hòmens que no havien transgredit cap precepte,

com ho havia fet Adam.I Adam prefigurava l'home que havia de vindre més tard.Però el do no té comparació amb la caiguda

perquè, si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu

i el do generós que s'ha estès a tants per la gràcia d'un sol home, Jesucrist.

Paraula de Déu.

239 DIUMENGE XII

al·leluia Jo 15, 26b.27a

L'Esperit de la veritat donarà testimoni de mi, diu el Senyor,i vosaltres també en donareu testimoni.

EVANGELINo tingueu por dels qui maten només el cos


En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:

– «No tingueu por dels hòmens. No hi ha cap secret que tard o prompte no siga revelat; no hi ha res amagat que tard o prompte no siga conegut.Allò que us dic a la fosca, digueu-ho a plena llum; allò que us dic a cau d'orella, proclameu-ho des dels terrats.

I no tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l'ànima. Tingueu por més bé del qui pot perdre a l'infern

tant l'ànima com el cos.¿No venen dos pardals per pocs diners?

Doncs, ni un d'ells no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. Però, a vosaltres, Déu vos té comptats cada un dels cabells. No tingueu por:

valeu més que tots els ocells junts.A tot el qui em reconega davant els hòmens,

també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel,però, a tot el qui em negue davant els hòmens,

també jo el negaré davant el Pare del cel.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 240

DIUMENGE XIII

LECTURA PRIMERAAquest home de Déu és un sant

Lectura del segon llibre dels Reis 4, 8-11.14-16a

Un dia Eliseu passava per Sunam. Hi havia allà una dona benestant

que l'obligà a quedar-se a menjar a sa casa.Des d'aquell dia, cada vegada que Eliseu hi passava,

s'hi quedava a menjar. Llavors, ella digué al seu marit:

– «Estic convençuda que l'home de Déu que passa sempre per casa nostra és un sant.

Fem-li una petita habitació d'obra a la terrassa, posem-hi un llit, una taula, una cadira i un llum, i, cada vegada que vinga, podrà retirar-se allà.»

El dia que Eliseu hi anà, es retirà en aquella habitació i s'hi quedà a dormir.

Llavors, Eliseu digué a Guihezí, el seu criat:– «¿Què podem fer per aquesta sunamita?»Guihezí li respongué:– «Mira, no té fills, i el seu marit ja és d'edat.»Eliseu li va dir: – «Crida-la.»Guihezí la cridà,

i ella es presentà i es quedà a l'entrada de l'habitació. Eliseu li digué:– «L'any que ve, per aquest temps, acaronaràs un fill.»

Paraula de Déu.



241 DIUMENGE XIII

Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,d'una generació a l'altra anunciaré la vostra fidelitat. Vós heu dit: «El meu favor és indestructible, mantinc la fidelitat en el cel.» R/

Senyor, feliç el poble que vos aclama. Caminarà a la llum de la vostra mirada. Tot el dia celebrarà el vostre nom, enaltirà la vostra bondat. R/

Ve de vós la glòria del seu poder, alcem el front perquè vós ens estimeu: nostre rei és el Sant d'Israel, és del Senyor l'escut que ens protegeix. R/

LECTURA SEGONAPel baptisme hem estat sepultats en Crist, perquè emprenguem una nova vida


Germans,tots els qui hem estat batejats en Jesucrist,

hem estat submergits en la seua mort. Pel baptisme, hem estat sepultats amb ell en la mort, perquè, tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d'entre els morts,

també nosaltres emprenguem una nova vida.I, si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell.I sabem que Crist, una vegada ressuscitat d'entre els morts,ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell.Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre,

però ara que viu, viu per a Déu.Igualment vosaltres, penseu que sou morts pel que fa al pecat,

però viviu per a Déu en Jesucrist.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 242

al·leluia1Pe 2, 9

Vosaltres sou un poble escollit,un reialme sacerdotal, una nació sagrada:proclameu la lloança d'aquell que us ha cridatdel país de les tenebres a la seua llum admirable.

EVANGELIQui no pren la seua creu, no és bo per a vindre amb mi.

Qui vos acull a vosaltres, m'acull a mi


En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols:

– «Qui estima el pare o la mare més que a mi no és bo per a vindre amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi,no és bo per a vindre amb mi. Qui no pren la seua creu i m'acompanya,no és bo per a vindre amb mi.

Els qui vullguen guardar la vida en poder seu, la perdran,però els qui per causa meua l'hauran perduda,

la retrobaran.Qui us acull a vosaltres, m'acull a mi,

i qui m'acull a mi, acull el qui m'ha enviat.Qui acull un profeta perquè és profeta,

tindrà la recompensa dels profetes; qui acull un just perquè és just,

tindrà la recompensa dels justs,i tot el qui done un got d'aigua fresca a un d'aquests menuts, només perquè és el meu deixeble, vos ho dic amb tota veritat,

no quedarà sense recompensa.»

Paraula del Senyor.

243 DIUMENGE XIV

DIUMENGE XIV

LECTURA PRIMERAEl teu rei fa la seua entrada muntat humilment en un ase

Lectura del llibre del profeta Zacaries 9, 9-10

El Senyor diu:– «Alegra't, ciutat de Sió.

Aclama, ciutat de Jerusalem.El teu rei fa la seua entrada.

És bo i salvador,muntat humilment en un ase,en un pollí, fill de somera.Bandejarà d'Efraïm els carros de guerra,allunyarà de Jerusalem els cavalls,i els arcs dels guerrers seran bandejats.Dirigirà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s'estendrà d'un mar a l'altre, des del Gran Riu fins a l'extrem del país.»

Paraula de Déu.

salm responsorial141, 1-2.8-9.10-11.13cd-14 (R/: 1)

R/ Beneiré el vostre nom per sempre,Déu meu i rei meu.

Vos exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. Vos beneiré dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. R/

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tots, estima entranyablement tot allò que ell ha creat. R/

DURANT L'ANY 244

Que us enaltisquen les vostres criatures, que us beneïsquen els fidels; que proclamen la glòria del vostre Regne i parlen de la vostra potència. R/

Totes les obres del Senyor són fidels, les seues obres són obres d'amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han entropessat, ell els redreça. R/

LECTURA SEGONASi, per l'Esperit feu morir les obres pròpies del cos, viureu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint8, 9.11-13

Germans,vosaltres no viviu segons les mires de la carn

sinó segons les de l'esperit, perquè l'Esperit de Déu habita en vosaltres, i, si algú de vosaltres no tinguera l'Esperit de Crist,

no seria de Crist.I, si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell

que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit,

que habita en vosaltres, aquell, que va ressuscitar el Crist d'entre els morts,donarà la vida als vostres cossos mortals.

Per tant, germans, nosaltres tenim un deute, però, no amb la carn,

que ens obligaria a viure com demana la carn. Perquè, si visquéreu així, moriríeu: en canvi,

si, per l'Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, viureu.

Paraula de Déu.

245 DIUMENGE XIV

al·leluiaCfr. Mt 11, 25


EVANGELISóc benèvol i humil de cor


En aquell temps, Jesús digué:– «Vos enaltisc, Pare,

Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills

tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així vos ha plagut a vós. El Pare ho ha posat tot a les meues mans; fora del Pare, ningú no coneix vertaderament el Fill; igualment, ningú no coneix vertaderament el Pare,

fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;

jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor,i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega lleugera.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 246

DIUMENGE XV

LECTURA PRIMERALa pluja amara la terra i la fa germinar


Diu el Senyor:«Així com la pluja i la neu cauen del cel

i no hi tornen, sinó que ameren la terra, la fecunden i la fan germinarfins que dóna el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que ix dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet allò que jo volia i haver complit la missió que jo li havia confiat.»

Paraula de Déu.

salm responsorial64,10abcd.10c-11.12-13.14 (R/: Lc 8, 8)

R/ La llavor caigué en bona terra i donà fruit.

Vetleu per la terra i la regueu, l'enriquiu a mans plenes. El rierol de Déu desborda d'aigua preparant els sembrats. R/

Fecundeu la terra amerant els seus solcs, aplanant els terrossos, ablanint-la amb les pluges i beneïu allò que hi germina. R/

Coroneu l'anyada amb l'abundor que cau del cel, la fertilitat regalla de la vostra carrossa. Aclama gojós l'herbei de l'estepa,s'engalanen els tossals. R/

Les prades es vesteixen de ramats, les valls, cobertes de blat, aclamen joioses i canten. R/

247 DIUMENGE XV

LECTURA SEGONATot l'univers creat està atent,

esperant que es revele, d'una vegada, la glorificació dels fills de Déu

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint8, 18-23

Germans,jo pense que els sofriments del món present no són res comparats

amb la felicitat de la glòria que, més tard, s'ha de revelar en nosaltres.

Perquè tot l'univers creat està atent, esperant que es revele, d'una vegada,

la glorificació dels fills de Déu.L'univers creat s'ha trobat sotmès a una situació absurda, no perquè ell ho haja volgut, sinó que un altre l'hi ha sotmès, donant-li però,

l'esperança que un dia serà alliberat de l'esclavatge d'aquesta situació desgraciada, per obtenir la llibertat,

que és la glorificació del fills de Déu.Sabem prou bé que, fins ara, tot l'univers creat gemega i sofreix dolors com la mare quan infanta.Però no és ell tot sol. També nosaltres,

els qui ja posseïm l'Esperit com a primers fruits de la collita que vindrà, gemeguem igualment dins nostre,esperant l'hora que serem plenament fills, quan el nostre cos serà redimit.

Paraula de Déu.

al·leluiaLa llavor és la paraula de Déu, el sembrador és el Crist; tothom qui el troba viurà per sempre.

DURANT L'ANY 248

EVANGELIEl sembrador va eixir a sembrar


Aquell dia, Jesús isqué de casa i s'assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d'ell, que pujà a una barca i s'hi assegué. Tota la gent es quedà vora l'aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué:

– «El sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va nàixer, ja que la terra era poc fonda, però, com no tenia arrels, quan eixí el sol, amb el calor, s'assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l'ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit:

o cent, o seixanta, o trenta.Qui tinga orelles, que ho senta.»

[ Els deixebles s'acostaren i li preguntaren: – «¿Per què els parleu en paràboles?»Ell respongué:– «Déu vos fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne,

però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més

i en tindran a vessar; però, als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda.

Jo els parle en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res,

i, tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d'ells, es compleix aquella profecia d'Isaïes que deia:

249 DIUMENGE XV

"Per més que escolteu, no entendreu res, per més que mireu, no veureu res. El cor d'aquest poble s'ha fet insensible, s'ha tornat dur d'orella i s'ha tapat els ulls, no fóra cas que, si els seus ulls hi veien, les seues orelles hi sentien i el seu cor arribava a entendre, es convertiren, i jo els retornara la salut."

Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Vos ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justs desitjaven veure

açò que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu,

però no ho sentiren.

Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador.

La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne

però no l'entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació

del Regne així que la senten, però només per un moment: no arrela dins d'ells, i, tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut,

sucumbeixen de seguida.La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l'ofeguen

i no dóna fruit.La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació

del Regne i l'han entesa,i, per això, dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.» ]

DURANT L'ANY 250

Paraula del Senyor.

251 DIUMENGE XVI

DIUMENGE XVI

LECTURA PRIMERADoneu l'ocasió de penedir-se dels pecats

Lectura del llibre de la Saviesa 12, 13.16-19

Fora de vós, no hi ha cap Déu que vetle sobre tothom, i a qui hàgeu de convèncer que la vostra sentència és justa.

La vostra força és font de justícia,i el mateix domini que teniu sobre tothomfa que tracteu amb tota consideració.Demostreu només la vostra força

si algú no creu que ho podeu tot,o bé quan humilieu aquells que, sabent que sou fort,

es mostren arrogants.Vós, que disposeu de la força, sou moderat en les sentènciesi ens governeu amb tota consideració:el poder, si volguéreu, sempre el teniu a mà.

Obrant així, heu ensenyat al vostre pobleque els justs han de ser humans amb tothom,i heu omplit d'esperança els vostres fills,en veure que doneu l'ocasió de penedir-se dels pecats.

Paraula de Déu.

salm responsorial85, 5-6.9-10.15-16a (R/: 5a)

R/ Senyor, vós sou indulgent i bo.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo, ric en l'amor per a tothom que us invoca. Senyor, escolteu la meua pregària, escolteu la meua súplica. R/

Tots els pobles que heu creat vindran a fer-vos homenatge i glorificaran el vostre nom. R/

DURANT L'ANY 252

Diran: «Sou gran, Senyor, són prodigioses les vostres obres, vos sou l'únic Déu.» R/

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al castic, fidel en l'amor, mireu-me, apiadeu-vos de mi. R/

LECTURA SEGONAL'Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Corint8, 26-27

Germans,és l'Esperit mateix el qui,

per ajudar la nostra debilitat, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què hem de demanar

per pregar com cal, però és ell, l'Esperit,

qui es posa en lloc nostre. I, ni que els seus gemecs no es puguen expressar,el qui penetra l'interior dels cors

sap prou bé quin és el deler de l'Esperit; ell intercedeix a favor del poble sant

tal com Déu ho vol.

Paraula de Déu.



253 DIUMENGE XVI

EVANGELIDeixeu que cresquen junts fins a l'hora de la sega


En aquell temps, Jesús proposà a la gent aquesta paràbola:

– «Amb el Regne del cel passa com amb un home que havia sembrat bona llavor al seu camp, però, a la nit, mentre tothom dormia,

vingué el seu enemic, sembrà cugula enmig del blat, i se n'anà.Quan el sembrat hagué crescut i s'espigà,

aparegué també la cugula.Els jornalers anaren a trobar l'amo i li digueren:

–"¿No era bona llavor, la que vau sembrar al vostre camp? ¿I com és que hi ha cugula?"

Ell els respongué: –"Això ho ha fet algú que em vol mal."

Els jornalers li digueren: –"¿Voleu que anem a arrancar-la?"

Ell els diu: –"De cap manera: si collíeu la cugula, potser arrancaríeu també el blat. Deixeu que cresquen junts fins a l'hora de la sega i llavors, diré als segadors: colliu primer la cugula i feu-ne feixos per cremar-la; després, colliu el blat i porteu-lo al meu graner."»

[ Els proposà encara una altra paràbola:

– «Amb el Regne del cel passa com amb un gra de mostassa que un home ha sembrat en el seu camp:és la més menuda de totes les llavors, però, a mida que creix,

es fa més gran que totes les hortalisses i arriba a ser com un arbre,

DURANT L'ANY 254

tant, que els ocells hi van, per ajocar-se a les seues branques.»

Els digué també una altra paràbola:

– «Amb el Regne del cel passa com amb el llevat, que una dona amaga dins la pasta de mig sac de farina i espera, fins que tota ha fermentat.»

Tot això Jesús ho digué a la gent en paràboles i no els deia res sense paràboles. Així es complia allò que havia anunciat pel profeta:

"Els meus llavis parlaran en paràboles exposaré coses que han estat secretes des de la creació del món".

Llavors, deixà la gent i se n'anà a casa. Els deixebles anaren a demanar-li que els explicara la paràbola de la cugula sembrada en el camp. Ell els digué:

– «El qui sembra la bona llavor és el Fill de l'home. El camp és el món. La bona llavor són els del Regne. La cugula són els del Maligne.L'enemic que els ha sembrat és el diable.La sega és la fi del món, i els segadors són els àngels.

Així com cullen la cugula i la cremen, passarà igual a la fi del món: el Fill de l'home enviarà els seus àngels, recolliran del seu Regne tots els escandalosos

i els qui obren el mal, i els llançaran al forn encès; allà, hi haurà els plors i el cruixir de dents.Llavors, els justs, en el Regne del seu Pare,

resplendiran com el sol.Qui tinga orelles, que ho senta.» ]

Paraula del Senyor.

255 DIUMENGE XVII

DIUMENGE XVII

LECTURA PRIMERAHas demanat discerniment

Lectura del primer llibre dels Reis 3, 5.7-12

En aquells dies, el Senyor s'aparegué a Salomó,en un somni durant la nit, en el santuari de Gabaon, i li digué:

– «Digues-me què vols que et done.»Salomó li respongué:– «Senyor, Déu meu.

vós m'heu fet rei a mi, servidor vostre,perquè ocupara el tron de David, el meu pare, però sóc encara un jove que no sé conduir la gent, i em trobe enmig del poble que vós heu elegit, un poble que ningú no és capaç de comptar,

de tan nombrós com és. Feu al vostre servidor la gràcia de saber escoltar,perquè puga fer justícia al vostre poble

i destriar el bé del mal; sense això, ¿qui seria capaç de governar aquest poble vostre

tan considerable?»Al Senyor, li agradà que Salomó li haguera demanat això,

i li digué:– «Ja que no demanes molts anys de vida,

ni riquesa, ni la vida dels teus enemics,sinó discerniment per poder escoltar i fer justícia,jo et donaré això que demanes: et faré tan prudent i sagaç que, ni abans de tu ni després,

ningú no se't podrà comparar.»

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 256

salm responsorial 118, 57 i 72.76-77.127-128.129-130 (R/: 97a)

R/ Com estime la vostra llei, Senyor!

El Senyor és la meua heretat;vull estar atent a les vostres paraules.M'estime més la lleique ix dels vostres llavis,que mil monedes d'or o de plata. R/

Que el vostre amor em conforte,com vau prometre al vostre servent.Quan arribe la vostra pietat, jo tindré vida,la llei farà les meues delícies. R/

Jo aprecie els vostres manamentsmés que l'or i més que tot;per això m'estime els preceptes,i m'aparte dels camins enganyosos. R/

És admirable el vostre pacte,per això el té present la meua ànima.La vostra paraula, explicada, dóna llumi l'entenen els senzills. R/

LECTURA SEGONAEns destinà a ser imatges vives del seu Fill


Germans,nosaltres sabem que Déu ho disposa tot

en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seua; perquè ell, que els coneixia d'abans que existiren, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat així el primer d'una multitud de germans. Ell, que els havia predestinat,

els crida, els fa justs i els glorifica.

Paraula de Déu.

257 DIUMENGE XVII



EVANGELIVen tot el que té i compra el camp


En aquell temps, Jesús digué a la gent:– «Amb el Regne del cel passa

com amb un tresor amagat en un camp. L'home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa,

se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.També passa amb el Regne del cel

com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en va trobar una de molt de preu, anà a vendre tot allò que tenia i la comprà.

[ També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xàrcies que, tirades a l'aigua, arrepleguen de tot.

Quan són plenes, les trauen a la platja, s'asseuen i recullen en cistelles tot allò que és bo, i llancen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Eixiran els àngels, destriaran els roïns d'entre els justs i els llançaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents.

¿Ho heu entès, tot açò?»Li responen:– «Sí que ho hem entès.»Ell els digué:– «Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel

són com aquells caps de casa que trauen del seu cofre joies modernes i antigues.» ]

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 258

DIUMENGE XVIII

LECTURA PRIMERAVeniu i mengeu


Açò diu el Senyor:«Oh tots els assedegats, veniu a l'aigua,

veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res.

¿Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys

en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona,

i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi,

i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David.»

Paraula de Déu.

salm responsorial 144, 8-9.15-16.17-18 (R/: 15)

R/ Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l'aliment.

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, gran en l'amor. El Senyor és bo per a tots, estima entranyablement tot allò que ell ha creat. R/

Tothom té els ulls en vós, mirant esperançat, i al seu temps vós els doneu l'aliment. Tan bon punt obriu la mà, sacieu de bon grat tots els vivents. R/

259 DIUMENGE XVIII

Són camins de bondat, els del Senyor, les seues obres són obres d'amor. El Senyor és a prop dels qui l'invoquen dels qui l'invoquen amb sinceritat. R/

LECTURA SEGONARes de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu que, en Jesucrist,

ha demostrat com ens estima

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma 8, 35.37-39

Germans,¿qui serà capaç d'allunyar-nos del Crist,

que tant ens estima? ¿Els contratemps, la por, les persecucions,

la fam o la nuesa, els perills, la mort cruenta?

De tot això n'eixim fàcilment vencedors amb l'ajuda d'aquell que ens estima.

Estic ben segur que ni la mort ni la vida, ni els àngels o altres poders, ni res del món present o del futur, ni els estols del cel o de les profunditats, ni res de l'univers creat no serà capaç d'allunyar-nos de Déu

que, en Jesucrist, el nostre Senyor, ha demostrat com ens estima.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 4b

L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que ix de la boca de Déu.

DURANT L'ANY 260

EVANGELITothom en menjà tant com en volgué


En aquell temps,quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista,

se n'anà amb una barca cap a un lloc despoblat.

Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles.

Quan desembarcà, veié una gran gentada, se'n compadí i curava els seus malalts.

Els deixebles, veient que es feia tard anaren a dir-li:– «Som en un lloc despoblat i ja s'ha fet tard.

Digueu adéu a la gent. Que se'n vagen als poblets a comprar-se menjar.»

Jesús els respongué:– «No cal que hi vagen.

Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»Ells li diuen:– «Ací, només tenim cinc pans i dos peixos.»Jesús respongué:– «Porteu-me'ls.»Llavors, ordenà que la gent s'asseguera a l'herba,

prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles

i ells els donaven a la gent.Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze cistelles plenes de les sobres. Els qui n'havien menjat eren

uns cinc mil hòmens, a més de les dones i les criatures.

Paraula del Senyor.

261 DIUMENGE XIX

DIUMENGE XIX

LECTURA PRIMERAEstigues a la muntanya, a la presència del Senyor

Lectura del primer llibre dels Reis 19, 9a.11-13a

En aquells dies, Elies arribà a l'Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seua paraula, i li digué:

– «Ix fora i estigues a la muntanya, a la presència del Senyor, que ara mateix passarà.»

Llavors, vingué una ventada, tan forta que clivellava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor,

però el Senyor no hi era. Tot seguit, vingué un terratrèmol,

però el Senyor tampoc no hi era. Després, vingué foc,

i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment, vingué el so d'un aire suau.Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell,

isqué fora i es quedà a l'entrada de la cova.

Paraula de Déu.

salm responsorial84, 9ab-10.11-12.13-14 (R/: 8)

R/ Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació.

Jo escolte què diu el Senyor: Déu anuncia la pau al seu poble. El Senyor és a prop per salvar els seus fidels, i la seua glòria habitarà al nostre país. R/

DURANT L'ANY 262

La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la bondat i la pau; la fidelitat germinarà de la terra, i la bondat mirarà des del cel. R/

El Senyor donarà la pluja, i la nostra terra donarà el seu fruit. La bondat anirà al davant, i la pau li seguirà les petjades. R/

LECTURA SEGONATant de bo fóra jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans


Germans,vos assegure, per Crist, que dic la veritat,

que no ment;la meua consciència, guiada per l'Esperit Sant,

n'és també testimoni: Sent una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor; tant de bo fóra jo proscrit del Crist

en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge.Com a israelites,és d'ells la gràcia de fills,

la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses;

són d'ells també els patriarques, i, finalment, com a home, ha eixit d'ells el Crist, que és Déu per damunt de tot.

Siga beneït per sempre.

Paraula de Déu.

263 DIUMENGE XIX

al·leluiaSalm 129, 5

Confie en el Senyor, confie en la seua paraula.

EVANGELIManeu-me que vinga caminant sobre l'aigua


En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l'altra riba,

mentre ell deia adéu a la gent. Després de dir adéu a tothom,

pujà tot sol a la muntanya per pregar.Al vespre, encara era allí tot sol.

La barca ja s'havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d'avançar

perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada,

Jesús hi anà caminant sobre l'aigua.Quan els deixebles el veieren, s'esglaiaren pensant que era un fantasma,

i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida:

– «No tingueu por, que sóc jo.»Pere li digué:– «Senyor, si sou vós,

maneu-me que vinga caminant sobre l'aigua.»Jesús contestà:– «Ja pots vindre.»Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l'aigua

i anà on era Jesús. Però, en adonar-se del vent que feia, s'acovardí

i començà a afonar-se.Llavors, cridà:

DURANT L'ANY 264

– «Senyor, salveu-me!»A l'instant, Jesús li donà la mà

i li digué:– «Quina poca fe! ¿Per què dubtaves?»I, quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien:– «Realment sou Fill de Déu.»

Paraula del Senyor.

265 DIUMENGE XX

DIUMENGE XX

LECTURA PRIMERADeixaré entrar els estrangers a la muntanya sagrada

Lectura del llibre del profeta Isaïes 56, 1.6-7

Diu el Senyor:– «Compliu els vostres deures, obreu el bé,

que està a punt d'arribar la meua salvaciói de revelar-se la meua bondat.

Els estrangers que s'han adherit al Senyor,que es posen al seu servici per amor del seu nom

i volen ser els seus servidors, si es guarden de violar el repòs del dissabte i es mantenen fidels a la meua aliança,

els deixaré entrar a la muntanya sagrada i celebrar les seues festes en la meua casa d'oració; acceptaré en el meu altar els seus holocaustos i les altres víctimes, perquè tots els pobles anomenaran el meu temple

casa d'oració.»

Paraula de Déu.

salm responsorial66, 2-3.5.6 i 8 (R/: 4)

R/ Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora.

Que Déu s'apiade de nosaltres i ens beneïsca,que ens faça veure la claror de la seua mirada. La terra coneixerà els vostres designis, i veuran tots els pobles la salvació. R/

Que s'alegren els pobles i criden de goig. Vós regiu el món amb justícia, regiu les nacions amb rectitud i guieu els pobles de la terra. R/

DURANT L'ANY 266

Que vos alaben les nacions, Déu nostre, que vos alaben tots els pobles alhora. Que Déu ens beneïsca, i el veneren d'un cap a l'altre de la terra. R/

LECTURA SEGONADéu, que ha concedit a Israel els seus favors i l'ha cridat, no es farà mai arrere


Germans,tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus: Ja que sóc el vostre apòstol, mire de posar ben alt el meu servici, esperant que els jueus, que són del meu llinatge, n'estaran zelosos i podré salvar-ne alguns. Si, del fet d'haver estat ells exclosos,

n'ha vingut la reconciliació del món, ¿què no vindrà quan ells s'incorporen?

¿No serà un pas de mort a vida?Quan Déu ha concedit a algú els seus favors i l'ha cridat,

no es fa mai arrere. Vosaltres, en altre temps, no éreu obedients a Déu, però, ara que ells l'han desobeït,

Déu s'ha compadit de vosaltres; igualment, Déu es vol compadir d'ells, que ara,

mentre es compadia de vosaltres, no li han estat obedients. Déu ha deixat uns i altres captius de la desobediència, per compadir-se finalment de tots.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 4, 23

Jesús predicava la Bona Nova del Regne,i curava en el poble tota malaltia.

267 DIUMENGE XX

EVANGELIDona, quina fe que tens!


En aquell temps, Jesús es retirà a la regió de Tir i de Sidó, i eixí d'allà una dona cananea cridant:

– «Senyor, fill de David, compadiu-vos de mi: la meua filla està endimoniada.»

Jesús no li contestà ni una paraula, però els deixebles li demanaven:

– «Despatxeu-la d'una vegada: només fa que seguir-nos i cridar.»Jesús els respongué:– «Únicament he estat enviat

a les ovelles perdudes del poble d'Israel.»Ella vingué, es prosternà i digué:– «Senyor, ajudeu-me!»Jesús li respon:– «No està bé de prendre el pa dels fills

per tirar-lo als gossets.»Ella li contesta:– «És veritat, Senyor,

però també els gossets mengen les miques que cauen de la taula dels amos.»

Llavors, Jesús respongué:– «Dona, quina fe que tens! Que siga tal com vols.»I, a l'instant, es posà bona la seua filla.

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 268

DIUMENGE XXI

LECTURA PRIMERALi posaré a l'espatla la clau del palau de David


El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei:– «Et faré caure del pedestal,

et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia, cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d'Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teues insígnies, li donaré l'autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als hòmens de Judà. Li posaré a l'espatla

la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i, quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un lloc segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare.»

Paraula de Déu.

salm responsorial137, 1-2a.2bc-3.6 i 8bc (R/: 8bc)

R/ El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor.

Vos enaltisc amb tot el cor, Senyor, vos vull cantar a la presència dels àngels. Em prosterne davant del santuari. R/

Enaltisc el vostre nom, perquè estimeu i sou fidel. Sempre que vos invocava, m'heu escoltat, heu enfortit la meua ànima. R/

269 DIUMENGE XXI

El Senyor és excels, però es mira els humils, mentre que els altius, els esguarda de lluny. El vostre amor perdura sempre. Acabeu la vostra obra, Senyor. R/

LECTURA SEGONATot ve d'ell, passa per ell i s'encamina cap a ell


Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu!Que en són, d'incomprensibles, el seus juís

i d'impenetrables els seus camins!¿Qui pot conèixer el pensament del Senyor?¿Qui l'ha assessorat com a conseller?¿Qui s'ha avançat mai a donar-li res

perquè li ho puga recompensar?Tot ve d'ell, passa per ell

i s'encamina cap a ell.Glòria a ell per sempre, amén.

Paraula de Déu.

al·leluia Mt 16, 18

Tu eres Pere.Sobre aquesta pedra, jo edificaré la meua Esglésiai les portes del Reialme de la Mortno li podran resistir.

DURANT L'ANY 270

EVANGELITu eres Pere. Et donaré les claus del Regne del cel

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 16,13-20

En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i, una vegada allà, preguntava als seus deixebles:

– «¿Què diu la gent del Fill de l'home? ¿Qui diuen que és?»Ells li respongueren:– «Uns diuen que és Joan Baptista,

altres, que és Elies, altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes.»

Ell els diu:– «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?»Simó Pere li contestà:– «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu.»Jesús li va respondre:– «Venturós de tu, Simó, fill de Jonàs:

això no t'ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I, ara, també jo et dic

que tu eres Pere. Sobre aquesta pedra, jo edificaré la meua Església,i les portes del Reialme de la Mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lligues a la terra, quedarà lligat en el cel, i tot allò que deslligues a la terra,

quedarà deslligat en el cel.»Després, prohibí severament als deixebles

de dir a ningú que ell era el Messies.

Paraula del Senyor.

271 DIUMENGE XXII

DIUMENGE XXII

LECTURA PRIMERALa paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnis

Lectura del llibre del profeta Jeremies 20, 7-9

M'heu seduït, Senyor, i m'he deixat seduir;

vos heu apoderat de mi i m'heu dominat, però ara, passen el dia divertint-se a costa meua,

tots es riuen de mi.Sempre que parle, done el crit d'alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació.Tot el dia la paraula del Senyor m'és un motiu d'escarnis i de burles.A la fi, pensava:

"No en vull parlar més, no diré res més en nom d'ell."

Però llavors, sentia en el meu cor un foc que cremava sentia un incendi dins els meus ossos.Estic rendit de tant d'aguantar,

ja no puc més.

Paraula de Déu.

salm responsorial62, 2.3-4.5-6.8-9 (R/: 2b)

R/ Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu, jo vos busque.Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor, com terra eixuta sense una gota d'aigua. R/

Jo us contemplava al vostre santuari quan us veia gloriós i poderós. L'amor que em teniu val més que la vida; per això, els meus llavis vos alabaran. R/

DURANT L'ANY 272

Que tota la vida vos puga beneir i alçar les mans lloant el vostre nom. Saciat del bo i millor, vos alabaré amb el goig als llavis. R/

Perquè vós m'heu ajudat, i sóc feliç sota les vostres ales. La meua ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà. R/

LECTURA SEGONAOferiu a Déu tot allò que sou, com una víctima viva


Germans, per l'amor entranyable que Déu ens té, vos demane que li oferiu tot allò que sou, com una víctima viva, santa i agradable.

Això ha de ser el vostre culte veritable.No us adapteu al món present; transformeu-vos renovant

la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu:

reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.

Paraula de Déu.

al·leluiaCfr. Ef 1, 17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist il·lumine els ulls del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

273 DIUMENGE XXII

EVANGELISi algú vol vindre amb mi, que es negue ell mateix


En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles

que havia d'anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables,

dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei,i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.

Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyir-lo:– «De cap manera, Senyor: a vós això no vos pot passar!»Però Jesús es girà i li digué:– «Fuig d'ací, Satanàs!

Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els hòmens.»

Llavors, Jesús digué als deixebles:– «Si algú vol vindre amb mi,

que es negue ell mateix, que prenga la seua creu i m'acompanye. Qui vullga salvar la seua vida la perdrà, però, el qui la perda per mi, la retrobarà.¿Què en trauria l'home de guanyar tot el món

si perdia la vida?¿Què podria pagar l'home per rescatar la seua vida?Perquè el Fill de l'home ha de vindre

en la glòria del seu Pare, voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seues obres.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 274

DIUMENGE XXIII

LECTURA PRIMERASi no adverteixes el pecador jo et faré responsable de la seua sang


El Senyor em digué:– «Fill d'home, t'he fet sentinella

perquè vetles sobre el poble d'Israel.Quan sentes dels meus llavis una paraula,

els has d'advertir de part meua.Si jo amenace el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l'adverteixes

que s'aparte del camí del mal, ell morirà per culpa seua,

però jo et faré responsable de la seua sang. Ara, si tu l'havies advertit que s'apartara del mal camí

i es convertira, però no s'ha convertit, ell morirà per culpa seua, i tu hauràs salvat la teua vida.»

Paraula de Déu.


R/ Tant de bo que avui sentíreu la veu de Déu «No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa, aclamem la Roca que ens salva;presentem-nos davant d'ell a alabar-lo, aclamem-lo amb els nostres cants. R/

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat; ell és el nostre Déu i nosaltres som el poble que ell pastura, el ramat que ell mateix guia. R/

275 DIUMENGE XXIII

Tant de bo que avui sentíreu la seua veu;«No enduriu els vostres cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert,quan van posar-me a prova els vostres pares, i em temptaren, tot i haver vist les meues obres.» R/

LECTURA SEGONAEstimar és tota la Llei


Germans,no quedeu a deure res a ningú. L'únic deure vostre ha de ser

el d'estimar-vos els uns als altres.Qui estima els altres, ha complit la Llei.No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d'un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules:

Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres.

Estimar és tota la Llei.

Paraula de Déu.

al·leluia 2Co 5, 19

Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.

DURANT L'ANY 276

EVANGELISi fa cas de tu, t'hauràs guanyat el germà


En aquell temps, Jesús digué als deixebles:

– «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols.Si te'n fa cas, t'hauràs guanyat el germà.Si no te'n fa cas, crida'n un altre o dos més, perquè la causa siga judicada

per la paraula de dos o tres testimonis.Si tampoc no feia cas d'ells,

parla'n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera'l com si fóra un pagà o un publicà.

Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra,

quedarà deslligat al cel.Vos assegure també

que, si dos de vosaltres ací a la terra s'avenen a demanar alguna cosa,

el meu Pare del cel els la concedirà, perquè, on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom,

jo estic enmig d'ells.»

Paraula del Senyor.

277 DIUMENGE XXIV

DIUMENGE XXIV

LECTURA PRIMERAPerdona als altres el mal que t'han fet,

i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira27, 33 — 28, 9; grec 27, 30 — 28,7

És odiós irritar-se i guardar rancor,però el pecador ho fa i no vol calmar-se.

El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats.

Perdona als altres el mal que t'han fet, i Déu et perdonarà els pecats quan tu li ho demanes.

L'home que s'irrita contra un altre home, ¿com pot esperar que el Senyor li retorne la salut? No s'ha compadit d'un home com elli ¿ara s'atreveix pregar pels seus propis pecats?Si ell, que és de carn i ossos, guarda rancor, ¿qui li obtindrà el perdó quan haurà pecat?

Recorda la fi que t'espera i amainarà la teua enemistat;pensa en la mort, i guardaràs fidelitat als manaments.

Recorda't dels manaments, i no seràs rancorós amb els altres; pensa en l'aliança de l'Altíssim,

i no tindràs en compte l'ofensa rebuda.

Paraula de Déu.


R/ El Senyor és compassiu i benigne,lent per al castic, ric en l'amor.

Beneeix el Senyor, ànima meua, del fons del cor beneeix el seu sant nom. Beneeix el Senyor, ànima meua no t'oblides dels seus favors. R/

DURANT L'ANY 278

Ell et perdona les culpes i et cura de tota malaltia; rescata de la mort la teua vida i et sacia d'amor entranyable. R/

No sempre acusa, ni guarda rancor sense fi; no ens castiga els pecats com mereixem,no ens paga com deuria les nostres culpes. R/

El seu amor als fidels és tan immens com la distància del cel a la terra; llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l'Orient és lluny de l'Occident. R/

LECTURA SEGONATant si vivim com si morim, som del Senyor


Germans,cap de nosaltres no viu ni mor per a ell mateix: mentre vivim, vivim per al Senyor, i, quan morim, morim per al Senyor. Per això, tant si vivim com si morim,

som del Senyor, ja que, si Crist va morir i va tornar a la vida, va ser justament

perquè havia de ser sobirà de morts i de vius.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 13, 34

Vos done un manament nou, diu el Senyor. Que us estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat.

279 DIUMENGE XXIV

EVANGELINo et dic que perdones set vegades, sinó setanta vegades set


En aquell temps, Pere preguntà a Jesús:

– «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà el mal que m'haurà fet?

¿Set vegades?»Jesús li respon:– «No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.

Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que va voler demanar comptes als qui ocupaven

els llocs de govern. Tot just començava, ja li van presentar un dels seus ministres

que li devia deu mil milions. Com que no tenia res per pagar, el rei va manar que vengueren tots els seus béns, i a ell mateix, amb la seua dona i els seus fills, els vengueren com esclaus

per poder pagar el deute. Però ell se li llançà als peus i li deia:

–"Tingueu paciència i vos ho pagaré tot."Llavors, el rei se'n compadí,el deixà lliure i li perdonà el deute. Quan eixia, trobà un dels seus col·legues que li devia uns quants diners, l'agafà i l'ofegava dient-li

–"Paga'm tot el que em deus."L'altre se li llançà als peus i el suplicava:

–"Tin paciència i ja t'ho pagaré." Ell no en va fer cas,i el va tancar a la presó fins que li pagara el deute.Els altres col·legues, en veure-ho, se n'entristiren molt i anaren a informar el rei de tot allò que havia passat.

DURANT L'ANY 280

El rei el cridà i li digué: –"Que n'eres, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute.¿No t'havies de compadir del teu col·lega,com jo m'havia compadit de tu?"

Llavors, el rei el posà en mans dels botxins, perquè el torturaren fins que pagara tot el deute.

Això farà amb vosaltres el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.»

Paraula del Senyor.

281 DIUMENGE XXV

DIUMENGE XXV

LECTURA PRIMERAEls meus pensaments no són els vostres


Busqueu el Senyor, ara que es deixa trobar,invoqueu-lo ara que és a prop.Que els injusts abandonen els seus camins, i els hòmens malèfics, els seus propòsits; que es convertisquen al Senyor i s'apiadarà d'ells, que tornen al nostre Déu, tan generós a perdonar.

Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, —diu l'oracle del Senyor—. Els meus camins i els meus pensaments

estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

Paraula de Déu.


R/ El Senyor és a prop dels qui l'invoquen.

Vos beneiré, Déu meu, dia rere dia, lloaré per sempre el vostre nom. El Senyor és gran. No vos canseu de lloar-lo,que la seua grandesa no té límits. R/

El Senyor és compassiu i benigne, lent per al castic, bo en l'amor. El Senyor és bo per a tots,estima entranyablement tot allò que ell ha creat. R/

Són camins de bondat els del Senyor, les seues obres són obres d'amor. El Senyor és a prop dels qui l'invoquen,dels qui l'invoquen amb sinceritat. R/

DURANT L'ANY 282

LECTURA SEGONAPer a mi, viure és Crist

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 1, 20c-24.21a

Germans,tant si isc en vida d'aquesta presó,

com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos, perquè, per a mi,

viure és Crist, i morir em seria un guany.

Però quan pense que, mentre continua la meua vida, puc fer un treball profitós,

no sé què triar; em trobe pres per aquesta alternativa:d'una banda,

el meu desig és de morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però, d'altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continue la meua vida corporal.

Ara, a vosaltres, vos demane solament això: que porteu una vida

digna de l'evangeli del Crist.

Paraula de Déu.

al·leluiaFets 16, 14b

Obriu, Senyor, el nostre corperquè escoltem atentament les paraules del vostre Fill.

283 DIUMENGE XXV

EVANGELI¿Tens enveja perquè jo sóc generós?

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu 20, 1-16a

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola:

– «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que isqué de bon matí

a llogar treballadors per a la seua vinya: va fer tractes per un jornal,i els envià a la seua tasca. Isqué altra vegada a mig matí,en trobà d'altres a la plaça sense faena i els digué:

–"Aneu també vosaltres a la meua vinya; vos pagaré el que siga just."

I ells hi van anar. Cap a migdia i a mitjan vesprada, tornà a eixir

i va fer allò mateix. Una hora abans de pondre's el sol,encara en trobà d'altres i els digué:

–"¿Què feu ací tot el dia desvagats?"Ells li contesten:

–"És que ningú no ens ha llogat."Els diu:

–"Aneu també vosaltres a la meua vinya."A poca nit,

l'amo de la vinya digué a l'encarregat: –"Crida els treballadors i paga'ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers."

Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer. Quan tocava als primers,

DURANT L'ANY 284

es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal.

En veure això, remugaven i deien al propietari: –"Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor."

Ell va respondre a un d'aquests: –"Company, ¿quin mal t'he fet? ¿No havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren allò que et toca i vés-te'n.A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. ¿Que no puc fer allò que vull a ma casa? ¿Tens enveja perquè jo sóc generós?"

Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Paraula del Senyor.

285 DIUMENGE XXVI

DIUMENGE XXVI

LECTURA PRIMERASi el pecador es converteix i deixa de fer el mal, salvarà la seua vida


El Senyor diu:«Vosaltres aneu dient:

"No va ben encaminada la manera d'obrar del Senyor."

Poble d'Israel, escolta bé això que et dic: ¿No és la vostra manera d'obrar, i no la meua,

la que va desencaminada? Si el just deixa d'obrar el bé, comet el mal i mor,

per culpa seua morirà. Però, si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat,

salvarà la seua vida. Només que reconega el mal que havia fet

i es convertisca, viurà i se salvarà de la mort.»

Paraula de Déu.

salm responsorial24, 4-5.6-7.9 (R/: 6a)

R/ Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.

Feu que conega, Senyor, les vostres rutes,que aprenga els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me; perquè vós sou el Déu que em salveu; i, cada moment, espere en vós. R/

Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l'amor que heu guardat des de sempre. No vos recordeu dels pecats que he comès de jove,compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R/

DURANT L'ANY 286

El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils per sendes de justícia. els ensenya el seu camí. R/

LECTURA SEGONATingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist


Germans,per tot allò que trobeu en Crist,

de fortalesa d'ànima, d'amor que consola,de dons de l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió,

vos suplique que em doneu plenament el goig de veure-vos units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres,

unànimes i ben avinguts.No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat

i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guie pels propis interessos,

sinó que mire pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist:Ell,

que era de condició divina, no es volgué guardar zelosament la seua igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d'esclau

i fer-se semblant als hòmens. Començà a comportar-se com un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a acceptar la mort,

i una mort de creu.Per això, Déu l'ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom,

287 DIUMENGE XXVI

perquè tothom, al cel, a la terra i davall la terra,

doblegue el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguen que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Paraula de Déu.

O bé més breu:


Germans,per tot allò que trobeu en Crist,

de fortalesa d'ànima, d'amor que consola,de dons de l'Esperit, d'afecte entranyable i de compassió,

vos suplique que em doneu plenament el goig de veure-vos units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres,

unànimes i ben avinguts.No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat

i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guie pels propis interessos,

sinó que mire pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 10, 27

Les meues ovelles reconeixen la meua veu, diu el Senyor; també jo les reconec i elles em segueixen.

DURANT L'ANY 288

EVANGELIPenedit del que havia fet, anà a la vinya.

Els cobradors d'imposts i les dones públiques vos passen al davant


En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:

– «¿Què vos sembla? Un home que tenia dos fills, va dir al primer:

–"Fill meu, vés a treballar a la vinya, avui."Ell respongué:

–"No hi vull anar." Però després, se'n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué:

–"Hi vaig de seguida, pare." Però no hi anà. ¿Quin d'aquests dos va fer el que el pare volia?»

Li responen:– «El primer.»Jesús els diu:– «Vos dic amb tota veritat

que els publicans i les dones de mala vida vos passen al davant cap al Regne de Déu,

perquè ha vingut Joan amb la missió d'ensenyar-vos un bon camí,

però vosaltres no l'heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida

sí que l'han cregut. I vosaltres, ni després de veure això,

encara no us en penediu ni voleu creure'l.»

Paraula del Senyor.

289 DIUMENGE XXVII

DIUMENGE XXVII

LECTURA PRIMERALa vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel


Dedique aquest cant al meu estimat, cant de l'enamorat a la seua vinya.

El meu estimat tenia una vinya, al pujol de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm,

però li donava raïms agres.I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i hòmens de Judà, feu de jutges entre jo i la meua vinya. ¿Què podia fer per ella que no ho haja fet? ¿Per què em dóna raïms agres

quan jo n'esperava bon raïm?¿Doncs ara, us diré què pense fer a la meua vinya: li trauré la tanca, i que els ramats la pasturen, enderrocaré el seu tancat, i que el bestiar la trepitge. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols

que no hi deixen caure la pluja.La vinya del Senyor de l'univers és el poble d'Israel, i els hòmens de Judà són els ceps que ell havia preferit. N'esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies;

DURANT L'ANY 290

n'esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

Paraula de Déu.

salm responsorial79, 9 i 12,13-14.15-16.19-20 (R/: Is 5, 7a)

R/ La Vinya del Senyor de l'univers és la casa d'Israel.

Un cep vau portar d'Egipte; per plantar-lo, traguéreu els nadius. Els seus brots van créixer fins al mar, els seus plançons fins al Gran Riu. R/

¿Com és que heu derrocat la seua tanca, perquè l'esfulle qualsevol vianant? Hi entren els senglars a devastar-la i els animals salvatges hi pasturen. R/

Déu de l'univers, gireu des del cel els vostres ulls, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. R/

No ens apartarem mai més de vós; guardeu-nos vós la vida perquè invoquem el vostre nom. Senyor, Déu de l'univers, renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats. R/

LECTURA SEGONAEl Déu de la pau serà amb vosaltres


Germans,no vos inquieteu per res. A cada ocasió, acudiu a la pregària i a la súplica,

291 DIUMENGE XXVII

i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu,

que sobrepassa allò que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments

en Jesucrist.Finalment, germans,

interesseu-vos per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d'elogi.Practiqueu allò que jo vos he transmès i vosaltres heu rebut,que heu sentit o heu vist en mi,

i el Déu de la pau serà amb vosaltres.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 15, 16

Sóc jo qui vos he escollit del mónper confiar-vos la missiód'anar pertot arreu i donar fruit,i el vostre fruit perdurarà.

EVANGELIPassarà la vinya a uns altres


En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble:

– «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya,

la voltà d'una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, hi deixà uns vinyaters que la cultivaren,

i se n'anà del país.Quan s'apropava el temps de la verema,

DURANT L'ANY 292

envià els seus hòmens per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters els van agafar, i a un, li van pegar; a un altre, el van matar, a un altre, el van traure a colps de pedra.Ell envià més hòmens que la primera vegada, però els tractaren igual.Finalment, els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure'l, es digueren:

–"Aquest és l'hereu: matem-lo i ens quedarem l'heretat."

I l'agafaren, el van traure fora de la vinya i el van matar.

Quan torne l'amo de la vinya, ¿que farà amb aquells vinyaters?»

Li responen:– «Farà matar aquells mals hòmens

i passarà la vinya a uns altres que li donen els fruits al temps de la verema.»

Jesús els diu:– «¿No heu llegit mai allò que diu l'Escriptura:

"La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l'edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se'n meravellen?"

Per això vos dic que el Regne de Déu vos serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»

Paraula del Senyor.

293 DIUMENGE XXVIII

DIUMENGE XXVIII

LECTURA PRIMERAEl Senyor prepararà un convit i eixugarà les llàgrimes de tots els hòmens

Lectura del llibre del profeta Isaïes 25, 6-10a

En aquesta muntanya, el Senyor de l'univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats.

Farà desaparèixer, en aquesta muntanya,el vel de dol que cobreix tots els pobles,el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la Mort.

El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els hòmens i esborrarà l'oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor.

Aquell dia diran:"Ací teniu el nostre Déu,de qui esperàvem que ens salvaria;alegrem-nos i celebrem que ens haja salvat,perquè, amb tota certesa, la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya."

Paraula de Déu.

salm responsorial22, 1-3.4.5.6 (R/: 6cd)

R/ Viuré sempre a la casa del Senyor.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res; em fa descansar en prats deliciosos;em guia al repòs vora l'aigua, i allí em retorna. Em guia pels camins segurs,per l'amor del seu nom. R/

DURANT L'ANY 294

Ni quan passe per barrancs tenebrososno tinc por de res,perquè vos tinc a la meua vora; la vostra vara de pastor m'asserena i em conforta. R/

Davant de mi pareu taula vós mateix i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums,ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor m'acompanyen tota la vida, i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONAEm veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dóna forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips 4, 12-14.19-20

Germans,sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l'abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tindre de tot i a trobar-me privat d'allò que necessite. Em veig amb cor per a tot,

gràcies a aquell que em dóna forces. Però heu fet molt bé d'ajudar-me

ara que vivia en l'estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats

d'acord amb l'esplendidesa de la seua glòria en Jesucrist.A Déu, Pare nostre,

siga donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Paraula de Déu.

295 DIUMENGE XXVIII

al·leluiaEf 1, 17-18

Que el Pare de nostre Senyor Jesucristil·lumine els ulls del nostre corperquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

EVANGELIConvideu a la festa tothom que trobeu


En aquell temps,Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble:

– «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill, envià els seus hòmens a avisar els convidats, però no hi volien anar.

Llavors, n'envià d'altres que digueren als convidats: –"Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l'aviram. Tot és a punt; veniu a la festa."

Però ells no en feren cas: l'un se n'anà al seu camp, l'altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren.

El rei, en veure això, s'indignà, i envià les seues tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat.

Mentrestant, digué als seus hòmens: –"El banquet de casament és a punt, però els convidats no se'l mereixien. Per tant, aneu a les eixides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu."

DURANT L'ANY 296

Ells hi anaren, i reuniren tots els que trobaven, bons i roïns. I la sala del banquet s'omplí de convidats.

[ Quan el rei entrà a veure els convidats, s'adonà que un home dels qui eren allí

no duia el vestit de festai li digué:

–"Company, ¿com és que has entrat sense vestit de festa?"

Ell va callar. Llavors, el rei digué als qui servien:

–"Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents."

Els cridats són molts, però no tants els elegits.» ]

Paraula del Senyor.

297 DIUMENGE XXIX

DIUMENGE XXIX

LECTURA PRIMERAConduïsc Cir, agafat per la mà dreta, per sotmetre-li les nacions

Lectura del llibre del profeta Isaïes 45, 1.4-6

El Senyor pren Cir, el seu ungit, per la mà dreta, i el condueix per sotmetre-li les nacions i deixar desarmats els reis, per obrir-li les ciutats, perquè no trobe tancades les portes.

El Senyor li diu:«Per amor de Jacob, el meu servent,

d'Israel, el meu elegit, et cride pel teu nom, et done un títol honrós,

tot i que no em coneixes. Jo sóc el Senyor, no n'hi ha d'altre.

Fora de mi no hi ha cap déu. Sense que em conegueres, t'he fet prendre les armesperquè sàpien, de llevant fins a ponent,

que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n'hi ha d'altre.»

Paraula de Déu.

salm responsorial95, 1 i 3.4-5.7-8.9-10a i c (R/: 7b)

R/ Doneu al Senyor honor i majestat.

Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor, arreu de la terra. Conteu a les nacions la seua glòria, conteu a tots els pobles els seus prodigis. R/

El Senyor és gran, és digne de ser alabat, és més temible que tots els déus; perquè els déus dels pobles són no-res, però el Senyor ha fet el cel. R/

DURANT L'ANY 298

Doneu al Senyor, famílies dels pobles, doneu al Senyor honor i majestat, tributeu al Senyor l'honor del seu nom. Entreu als seus atris, portant-li ofrenes. R/

Adoreu el Senyor, s'apareix la seua santedat. Que tremole davant d'ell tota la terra. Digueu a tots els pobles: «El Senyor es rei!»Sentencia amb raó les causes dels pobles. R/

LECTURA SEGONANo deixem mai de recordar la vostra fe, la vostra caritat, la vostra esperança

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica1, 1-5b

Pau, Silvà i Timoteu, a la comunitat de Tessalònica, reunida per Déu Pare i per Jesucrist, el Senyor.

Vos desitgem la gràcia i la pau.Sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres

i vos recordem en les nostres pregàries. No deixem mai de recordar davant Déu, Pare nostre, com la vostra fe treballa per propagar-se, la vostra caritat no es cansa de fer el bé,i la vostra esperança en Jesucrist, el nostre Senyor,

aguanta les adversitats.Germans, estimats de Déu: sabem de cert que ell vos ha elegit,

perquè, quan vos anunciàvem l'evangeli, no predicàvem només de paraula,

sinó amb obres poderoses, amb dons de l'Esperit Sant, i amb molta convicció.

Paraula de Déu.

al·leluiaFil 2, 15-16

Vosaltres, que porteu la paraula de vida, resplendiu com estrelles en un cel de nit.

299 DIUMENGE XXIX

EVANGELIRetorneu al Cèsar allò que és del Cèsar, i a Déu allò que és de Déu


En aquell temps, els fariseus planejaren la manera de sorprendre Jesús

en alguna paraula comprometedora, i li enviaren alguns dels seus i dels partidaris d'Herodes a dir-li:

– «Mestre, sabem que dieu sempre la veritat, i que ensenyeu de veritat els camins de Déu, sense miraments per ningú, siga qui siga, ja que no obreu per complaure els hòmens. Digueu-nos, doncs, que penseu d'això?:

¿És lícit o no pagar tribut al Cèsar?»Jesús, que s'havia adonat de la seua malícia,

els respongué:– «Hipòcrites, ¿per què proveu de comprometre'm?

Ensenyeu-me la moneda del tribut.»Ells li ensenyaren una moneda romana,

i Jesús els preguntà:– «¿De qui és aquesta figura i el nom que hi ha escrit?»Li diuen:– «Del Cèsar.»Jesús els respon:– «Doncs, retorneu al Cèsar allò que és del Cèsar,

i a Déu, allò que és de Déu.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 300

DIUMENGE XXX

LECTURA PRIMERASi maltractàveu les viudes i els òrfens,

s'encendria la meua indignació contra vosaltres

Lectura del llibre de l'Èxode 22, 21-27; hebreu 20-26

El Senyor diu:«No maltractes ni oprimisques els immigrats,

que, també vosaltres, vau ser immigrats al país d'Egipte.No maltractes cap viuda ni cap orfe:

Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo els escoltaré i, encès d'indignació, vos mataré amb l'espasa:les vostres dones quedaran viudes, i, òrfens, els vostres fills.

Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no faces com els usurers: no li exigisques els interessos.

Si et quedes com a penyora el mantell d'algú, torna-li'l abans no es ponga el sol. És tot allò que té per abrigar-se, el mantell que l'embolcalla.

¿Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam,

jo l'escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Paraula de Déu.

salm responsorial17, 2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R/: 2)

R/ Vos estime, Senyor, vós m'enfortiu.

Vos estime, Senyor, vós m'enfortiu, roca i muralla que m'allibera. R/

301 DIUMENGE XXX

Déu meu, penya on m'empare, escut i força que em salva. Rodejat d'adversaris delirants, clame al Senyor, cride auxili d'entre els enemics. R/

Beneït siga el Déu vivent, el meu penyal. Beneïsc el Senyor que em salva. «Ha donat grans victòries al seu rei, ha mostrat l'amor que té al seu Ungit.» R/

LECTURA SEGONAAbandonàreu els ídols, per servir Déu i esperar el seu Fill

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica1, 5c-10

Germans,ja sabeu allò que fèiem per vosaltres

mentre érem a la vostra ciutat.També vosaltres,

heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l'Esperit Sant.Així, heu estat un model per a tots els creients

de Macedònia i d'Acàia, perquè, des de la vostra ciutat,

s'ha estès el ressò de la paraula del Senyor, i no solament a Macedònia i Acàia; pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten

com va ser la nostra arribada entre vosaltres,i com abandonàreu els ídols i vos convertíreu a Déu, per adorar només el Déu viu i vertader i esperar del cel Jesús, el seu Fill,que ell ressuscità d'entre els morts, i que ens salvarà de la pena

en el juí que ha de vindre.

Paraula de Déu.

DURANT L'ANY 302

al·leluiaJo 14, 23

Qui m'estima, farà cas de les meues paraules;el meu Pare l'estimarà, i vindrem a fer estada en ell.

EVANGELIEstima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix


En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús

havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d'ells, mestre de la Llei, per provar-lo,

li va fer aquesta pregunta:– «Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?»Jesús li contestà:– «Estima el Senyor, el teu Déu,

amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament.

Aquest és el manament més gran i el primer de tots.El segon és molt semblant:

Estima els altres com a tu mateix.Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei

i dels Profetes vénen d'aquests dos.»

Paraula de Déu.

303 DIUMENGE XXXI

DIUMENGE XXXI

LECTURA PRIMERAHeu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s'han allunyat

Lectura del llibre del profeta Malaquies 1, 14b — 2, 2b.8-10

Jo sóc el rei dels reis, —diu el Senyor de l'univers—,

i tots els pobles reverencien el meu nom.I ara, sacerdots, vos advertisc

que si no feu cas de mi,si no esteu atents a honorar el meu nom

vos llevaré el poder de beneir.Vosaltres heu abandonat el camí dreti, en veure com jutjàveu, molts s'han allunyat.Heu violat l'aliança que jo havia fet amb Leví,

—diu el Senyor de l'univers—.Per això, jo faré que tot el pobleperda l'estima i el respecte que us tenia,tal com vosaltres ho heu fet amb mi, per no haver seguit els meus caminsi haver jutjat amb parcialitat.

¿No tenim tots un mateix pare?¿No ens ha creat el mateix Déu?Llavors ¿per què som deslleials els uns amb els altresi violem així l'aliança dels nostres pares?

Paraula de Déu.

salm responsorial130, 1.2.3

R/ Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.

El meu cor no és ambiciós, Senyor,no són altius els meus ulls;visc sense pretensions de grandeses,o de coses massa altes per a mi. R/

DURANT L'ANY 304

Em mantinc en una pau tranquil·la,com un infant a la falda de la mare,tot esperant els vostres dons. R/

Israel espera en el Senyorara i per tots els segles. R/

LECTURA SEGONANo solament vos volíem fer participar de la Bona Nova de Déu,

sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica2, 7b-9.13

Germans,entre vosaltres ens férem amables

com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament vos volíem fer participar

de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides,

de tant que us vau fer estimar.Ja recordeu, germans,

com era el nostre esforç i el nostre cansament:per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia,

mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu.I, ara, no deixem mai de donar gràcies a Déu,

recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l'acollíreu com allò que és de veritat:

no paraula d'hòmens, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 23, 9a.10b

De Pare, només en teniu un, que és el del cel;de Guia, només en teniu un, que és el Crist.

305 DIUMENGE XXXI

EVANGELIDiuen i no fan


En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles:

– «Els mestres de la Llei i els fariseus vos parlen des de la càtedra de Moisès:

compliu i observeu tot el que us manen,però no feu com ells,perquè diuen i no fan.Preparen fardells pesadíssims

i els carreguen a les espatles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit.

En tot obren per fer-se veure de la gent: Per això, es fan ben grosses les filactèries,

i les borles, ben llargues; els agrada d'ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els salude a les places i els done el nom de "rabí", o siga "mestre".

Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un,

i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de "pare" ací a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni vos heu de fer dir "guies", perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres,

ha de ser servidor vostre.Tot el qui s'enaltirà serà humiliat,

però tot el qui s'humiliarà serà enaltit.»

Paraula del Senyor.

DURANT L'ANY 306

DIUMENGE XXXII

LECTURA PRIMERATroben la saviesa tots els qui la cerquen

Lectura del llibre de la Saviesa 6, 13-17; grec 12-16

La saviesa és resplendent i no s'apaga mai.Els qui l'estimen, arriben fàcilment a contemplar-la,la troben tots els qui la busquen:ella mateixa es fa conèixer als qui la desitgen.Si algú matinejava per eixir a buscar-la,

no s'hi haurà de cansar:la trobarà asseguda a les portes de casa.Pensar-hi sempre ja és tindre l'enteniment madur,i si, per trobar-la, hi ha qui passa nits en vetla,

prompte perd el desfici,perquè ella ronda sempre buscant els qui se la mereixen;generosament se'ls apareix pels caminsi els ix al pas en tot allò que es proposen.

Paraula de Déu.

salm responsorial62, 2.3-4.5.6.7-8 (R/: 2b)

R/ Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.

Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo vos busque.Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor,com terra eixuta sense una gota d'aigua. R/

Jo vos contemplava al vostre santuariquan vos veia gloriós i poderós.L'amor que em teniu val més que la vida;per això, els meus llavis vos alabaran. R/

Que tota la vida vos puga beneiri alçar les mans lloant el vostre nom.Saciat del bo i millor,vos alabaré amb el goig als llavis. R/

307 DIUMENGE XXXII

Quan des del llit vos recorde,passe les nits pensant en vós,perquè vós m'heu ajudat,i sóc feliç davall les vostres ales. R/

LECTURA SEGONADéu s'endurà amb Jesús els qui han mort en ell

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica4, 13-18

Germans, no podeu desconèixer què serà dels difunts: no voldríem que vos entristíreu,

com ho fan els altres, que no tenen esperança. Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, creiem també que Déu s'endurà amb Jesús

els qui han mort en ell.D'acord amb la paraula del Senyor, vos diem

que nosaltres, si encara quedàvem amb vida quan arribarà el Senyor,

no serem primers que els qui hauran mort, perquè, a un senyal de comandament, al crit d'un arcàngel,

al toc de corn de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer; llavors, els qui d'entre nosaltres quedem en vida serem enduts juntament amb ells pels aires, en els núvols,

per eixir a rebre el Senyor, i així estarem amb ell per sempre.Consoleu-vos, per tant, els uns als altres

amb aquestes paraules.

Paraula de Déu.

al·leluiaMt 24, 42a.44

Vetleu, estigueu a punt,que el Fill de l'home vindrà a l'hora menys pensada.

DURANT L'ANY 308

EVANGELIL'espòs és ací. Eixiu a rebre'l


En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

– «Passarà amb el Regne del cel com amb deu donzelles, que eixiren amb cresols a rebre l'espòs. N'hi havia cinc de prudents,

i les altres cinc eren insensates. Les insensates no s'emportaren oli per als cresols, però cadascuna de les prudents

se'n proveí d'una oliera.Com que el nuvi tardava, els vingué son, i totes s'adormiren. Ja era mitjanit quan se sentí cridar:

–"L'espòs és ací! Eixiu a rebre'l."Aquelles donzelles es despertaren i començaren totes a preparar els cresols.Les que no tenien oli digueren a les altres:

–"Doneu-nos oli del vostre, que els nostres cresols no s'encenen."

Però les prudents els respongueren: –"Potser no n'hi hauria prou per a totes; val més que aneu a comprar-ne."

Mentre hi eren, arribà el nuvi, i les que estaven a punt entraren amb ell a la festa. I la porta quedà tancada.Finalment, arribaren també les altres, i deien des de fora:

–"Senyor, Senyor, obriu-nos."Però ell els respongué:

–"Vos dic amb tota veritat que no vos conec."Vetleu, per tant, perquè no sabeu ni el dia ni l'hora.»

Paraula del Senyor.

309 DIUMENGE XXXIII

DIUMENGE XXXIII

LECTURA PRIMERALes seues mans treballen com vol

Lectura del llibre dels Proverbis 31, 10-13.19-20.30-31

Que en té de valor una bona esposa!És molt més preuada que les perles.El cor del seu marit hi confia, no són escassos els guanys que en traurà. Durant tota la vida

el farà feliç i no desgraciat.Es procura la llana i el lli, que les seues mans transformen com vol. Pren a les mans la filosa i els seus dits agafen el fus. Obri les mans als pobres, allarga el braç als indigents.

L'encant és aparença, la bellesa es dissipa; l'esposa que creu en el Senyor és la que val tots els elogis. Dediqueu-li cants pels fruits del seu treball; que la seua obra l'elogie davant de tot el poble.

Paraula de Déu.

salm responsorial 127, 1-2.3.4-5 (R/: 1a)

R/ Feliç tu, fidel del Senyor.

Feliç tu, fidel del Senyor.que vius seguint els seus camins.Menjaràs del fruit del teu treball,seràs feliç i tindràs sort. R/

La teua esposa fruitarà com una parra,dins la intimitat de ta casa;veuràs els fills com plançons d'oliveraal voltant de la taula. R/

DURANT L'ANY 310

És així com els fidels del Senyor seran beneïts.Que el Senyor et beneïsca des de Sió.Que tota la vida pugues veure prosperar Jerusalem. R/

LECTURA SEGONAAquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre

Lectura de la primera carta de sant Pau als de Tessalònica 5, 1-6

Germans, no cal que vos escrivim quan i a quins moments arribarà el Dia del Senyor: vosaltres mateixos ja sabeu prou bé

que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat,quan de sobte vindrà la devastació, com els dolors a la dona que ha de tindre un fill, i no se n'escaparà ningú.

Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor,

aquell dia no vos podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som de la nit ni de la foscor. Per això, no hem de dormir, com els altres,

sinó vetlar i viure sòbriament.

Paraula de Déu.

al·leluiaJo 15, 4.5b

Estigueu en mi, i jo en vosaltres, diu el Senyor.Qui està en mi dóna molt de fruit.

311 DIUMENGE XXXIII

EVANGELIT'havia encarregat poca cosa, i l'has administrada fidelment.

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor


En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:

– «Un home que se n'anava fora del país, cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc milions,

a l'altre, dos i a l'altre, un,

segons la capacitat de cadascú, i se n'anà.

[ El qui n'havia rebut cinc anà de seguida a negociar-hi,

i en guanyà cinc més.

També el qui n'havia rebut dos en guanyà dos més.

Però el qui n'havia rebut un guardà en un amagatall els diners del seu amo. ]

Al cap de molt temps, l'amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc milions, portà també els cinc que havia guanyat i digué:

–"Senyor, m'havíeu confiat cinc milions i n'he guanyat cinc més."

[ L'amo li va dir:–"Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Allò que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara, t'encomanaré molt més.

DURANT L'ANY 312

Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor."

Es presentà després el qui n'havia rebut dos i digué: –"Senyor, m'havíeu confiat dos milions i n'he guanyat dos més."

L'amo li va dir: –"Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. El que t'havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara, t'encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor."

Es presentà també el qui n'havia rebut un, i digué: –"Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i arreplegar on no havíeu escampat. Per això, vaig tindre por i vaig amagar els vostres diners. Ací teniu allò que és vostre."

L'amo li contestà: –"Eres un mal administrador i gandul. ¿Tu sabies que vull collir on no he sembrat i arreplegar on no he escampat? Doncs, havies de posar al banc els meus diners, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Preneu-li aquest milió i doneu-lo al qui en té deu, perquè, als qui tenen, els donaré encara més i en tindran a muntó; però, als qui no tenen, els prendré fins allò que els queda. I aquest administrador inútil, traieu-lo fora, a la fosca. Allà, hi haurà els plors i el cruixir de dents.» ]

Paraula del Senyor.

313 DIUMENGE XXXIV

SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST REI DE TOT EL MÓN

Diumenge trenta-quatre o darrer

LECTURA PRIMERAA vosaltres, el ramat, jo vos judicaré entre l'un i l'altre

Lectura del llibre del profeta Ezequiel 34, 11-12.15-17

Açò diu el Senyor Déu:«Jo mateix buscaré les meues ovelles i en faré el recompte.

Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades,

i les recolliré de tots els llocs on s'havien dispersat el dia de núvols i boira.

Jo mateix faré pasturar les meues ovelles, i jo mateix les duré a reposar, —diu l'oracle del Senyor Déu—.

Buscaré l'ovella perduda, faré tornar la que s'havia allunyat, embenaré la que s'havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia.»

I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu vos diu açò: «Judicaré entre l'un i l'altre, moltons i cabrits.»

Paraula de Déu.

salm responsorial22, 1-2a.2b-3.5.6 (R/: 1)

R/ El senyor és el meu pastor, no em falta res.

El Senyor és el meu pastor, no em falta res.Em fa descansar en prats deliciosos. R/

Em guia al repòs vora l'aigua,i allí em retorna. Em guia pels camins segurs per l'amor del seu nom. R/

DURANT L'ANY 314

Davant de mi pareu taula vós mateix, i els enemics ho veuen; m'heu ungit el cap amb perfums, ompliu a vessar la meua copa. R/

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amorm'acompanya tota la vida,i viuré anys i més anysa la casa del Senyor. R/

LECTURA SEGONAPosarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Així, Déu ho serà tot en tots

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint15, 20-26.28

Germans,Crist ha ressuscitat d'entre els morts,

com a primer d'entre tots els qui han mort.Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d'Adam i, per això, tots moren,

però tots viuran gràcies al Crist.Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer,després, a l'hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota classe de sobirania,

d'autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.Perquè ell ha de regnar

fins que Déu haurà sotmès tots els enemics davall els seus peus.

El darrer enemic destituït serà la Mort. I, quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu que li ho haurà sotmès tot.Així, Déu serà tot en tots.

Paraula de Déu.

315 DIUMENGE XXXIV

al·leluiaMc 11, 9b-10a

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Beneït el Regne del nostre pare David,que està a punt d'arribar.

EVANGELIS'asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells



– «Quan el Fill de l'home vindrà amb el seu poder,acompanyat de tots els àngels,

s'asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d'ell tots els pobles.

Llavors, els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres,

i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l'esquerra.

Després, el Rei dirà als de la seua dreta: –"Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure,quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir,quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure'm."

Els justs li respondran: –"Senyor, ¿quan us vam veure famolenc i vos vam donar menjar, o que passàveu set, i vos vam donar beure? ¿Quan us vam veure foraster i vos vam acollir, o despullat, i vos vam vestir?

DURANT L'ANY 316

¿Quan vos vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-vos?"

El Rei els respondrà: –"Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d'aquests germans meus, per menut que fóra, m'ho fèieu a mi."

Després, dirà als de la seua esquerra: –"Lluny de mi, maleïts!Aneu-vos-en al foc eternpreparat per al diable i els seus àngels.Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar,quan tenia set, no em donàreu beure,quan era foraster, no em vau acollir,quan em veiéreu despullat, no em vau vestir,quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar."

Ells li respondran: –"Senyor, ¿quan vos vam veure famolenc o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?"

Ell els contestarà: –"Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d'aquests, per menut que fóra, m'ho negàveu a mi."

I aniran als suplicis eterns, mentre que els justs entraran a la vida eterna.»

Paraula del Senyor.

ÍNDEX

DU 320

ÍNDEX GENERAL

ADVENTDiumenge I 7Diumenge II 11Diumenge III 15Diumenge IV 18

NADALNadal

missa de la vigília 23missa de la nit 28missa de l'alba 32missa del dia 35

Sagrada Família 39Solemnitat de la Mare de Déu 43Diumenge segon de Nadal 46Epifania del Senyor 50Baptisme del Senyor 54

QUARESMADiumenge I 59Diumenge II 64Diumenge III 67Diumenge IV 73Diumenge V 79Diumenge de rams 84

TRIDUUM PASQUAL DIUMENGES DE PASQUA

Dijous Santmissa crismal 105missa de la Cena del Senyor 108

Divendres Sant 113Diumenge de Pasqua

vetla de la nit santa 126missa del dia de Pasqua 149

Diumenge II 154Diumenge III 158Diumenge IV 162Diumenge V 166Diumenge VI 170Ascensió del Senyor 173Diumenge VII 177Diumenge de Pentecosta

missa de la vigília 180missa del dia 187

SOLEMNITATS DEL SENYOR

Santíssima Trinitat 193Cos i Sang de Crist 196Sagrat Cor de Jesús 199

DIUMENGES DE DURANT L'ANY

Diumenge II 205Diumenge III 208Diumenge IV 211Diumenge V 214Diumenge VI 217Diumenge VII 222Diumenge VIII 225Diumenge IX 228Diumenge X 231Diumenge XI 234Diumenge XII 237Diumenge XIII 240Diumenge XIV 243Diumenge XV 246Diumenge XVI 250Diumenge XVII 254Diumenge XVIII 257Diumenge XIX 260Diumenge XX 264Diumenge XXI 267Diumenge XXII 270Diumenge XXIII 273Diumenge XXIV 276Diumenge XXV 280Diumenge XXVI 284Diumenge XXVII 288Diumenge XXVIII 292Diumenge XXIX 296Diumenge XXX 299Diumenge XXXI 302Diumenge XXXII 305Diumenge XXXIII 308Diumenge XXXIV 312

ÍNDEX GENERAL 319

321 ÍNDEX

Documents

· Web view– «Pren el xiquet, amb sa mare, i vés-te'n al país d'Israel, que ja són morts els qui el buscaven per matar-lo.» Ell s'alçà, prengué el xiquet amb sa mare i