Blb\ e cc ;

Vic i Ripoll acullen el Congrés Internacional sobre Gerbert d'Orlhac

CONGRÉS INTERNACIONAL

Gerbert d'Orlhaci el seu temps:Catalunya i Europa a la fjdel 1r. mil-Ienni

Vic - Ripoll,10-13 DE NOVEMBRE DE 1999

Il-lustració delllibre De natura rerum (any 1064) de sant Isidor que es troba a I'Arxiu Episcopa! de Vic i que representa una roda climarologica, S'ha escollir com apóster i com a símbol del Congrés.

Del la al 13 de novembre se celebrara aVic i a Ripoll el Congrés Internacional«Cerbert d'Orlhac i el seu temps: Cata-lunya i Europa a la fi del Ir mil-lenni»en el qual hi participaran els especialis-tes més destacats del món. El Congréss'organitza des de la Universitat de Vic,coordinar per la Dra. Imma Ollich,amb el suport de la Generalitat de Ca-talunya i la col-laboració de diversesinstitucions,Pierre Riché, Thomas N. Bisson,Christian Lauranson-Rosaz o WalterBrandmüller són alguns dels profes-sors i estudiosos que es desplacaran aOsona i el Ripolles per tal de participaren aquest Congrés. La finalitat del

Congrés és aprofundir en la figura deGerbert d'Orlhac, monjo occita queva estudiar a Vic i que va arribar a serPapa amb el nom de Silvestre 11, i des-cobrir com era el món de l'epoca que vaviure, entorn de l'any 1.000.Per aquest motiu el Congrés s'ha es-tructurat en sis ambits de treball moltdiferenciats que són: Catalunya i elmón fa 1.000 anys, Lensenyament famil anys, La ciencia i la cultura: cris-tians, jueus i musulmans a la f del pri-mer mil-lenni, Les llengues entorn del'any mil: coexistencia i evolució, Testi-monis materials entorn de l'any mil i Elmonaquisme i el papar.Gerbert d'Orlhac va ser un gran estu-

diós de les ciencies del seu temps. Va in-troduir i difondre a l'Europa medievalels coneixements rnarernátics, astrono-mies, geomerrics i musicals que, proce-dents d'Orient i a través del món arab,va adquirir durant les seves estades a Ca-talunya i més en concret a Vic i a Ripoll.En el marc del Congrés es realitzarandiverses activitats culturals com visitesguiades a l'Arxiu Episcopal de Vic, alMonestir de Santa Maria de Ripoll i deSant Pere de Casserres, on també se ce-lebrara una sessió. A l'Albergueria s'hipodrá visitar una exposició preparadaexpressament per a aquesta ocasió queporta per tírol «Cerbert d'Orlhac (945-1003): mestre isavi».

Universitat de Vic Carrer Sagrada Família, 7. Tel 93 886 12 22. Fax. 93 889 1063. http://www.uvic.es

CAMPUS

Inauguració oficial del curs 1999-2000

La inauguració oficial del curs acade-mic 1999-2000 va tenir 110cel dia 19d'octubre a la Sala Mariá Vila d'Aba-dal d'El Sucre. Enguany l' acte vacomptar amb la presencia d'AntoniGiró, director general d'Universitats,i Antoni Sena i Ramoneda, presi-dent de l'Agericia per la Qualitat delSistema Universitari a Catalunya. Lallicó inaugural la va pronunciar elprofessor Ramon Gisbert, de la Fa-cultat de Ciencies Jurídiques i Econo-miques. En el decurs de ['acte es vanIliurar les insígnies institucionals de laUV i els premis extraordinaris als mi-110rs expedients acadernics, tal i comes detalla al peu d' aquesta pagina.Ricard Torrents, en el seu parlarnenr,va demanar per a la UV «un encaix mésequitatiu en el sistema de financarnenrde les universitats catalanes» i també vafer un vot per la qualirar en el sistemaeducatiu. Va continuar reclamant unaconferencia de rectors catalans, de lamateixa manera que en tenen Europa o

D'esquerra a dreta, Montserrat Vilalta, Antoni Serra i Ramoneda, Anroni Giró, Ricard Torrenrs i JacintCodina

Espanya. Alllarg del seu parlament esva voler fer resso de tots els aniversarisque se celebren aquesta tardor, els qua-tre-cents anys de la Universitat Litera-ria, els dos-cents-cinquanta del Semi-nari Tridentí, els vint-i-cinc de l'Escolad'Infermeria, ara Escola Universitaria

Premis extraordinaris. La UV premia els millors expe-dienrs acadernics de cada promoció. Enguany els estudiantspremiats van ser Pere Mialet, de Mestres, Educació Prima-ria, Margarita Prirns, de Mestres, Educació Infantil, JuditSantanach, de Mestres, Educació Especial, Silvia Estapé,de Mestres, Llengua Estrangera, OIga Pedragosa, de Psico-pedagogia, Mónica Turró, d'Infermeria, Imma Casara-mona, d'Empresarials, Alberto Gómez, d'Administració iDirecció d'Empreses, Gemma Erra, de Turisme, Eva Co-ma, de Traducció i Interpretació i Norman Martínez, deCiencia i Tecnologia dels Aliments.

de Ciencies de la Salut, els vinr anysdel primer lIibre d'EUMO, els deu del'Escola Politecnica Superior, i els dosde la inauguració del primer cursd'aquesta Universitat de Vic, restabler-ta el 21 de maig de 1997 per Llei delParlament de Catalunya.

Insígnies. La UV concedeix anualment, en l'acre d'inau-guració de curs, la insígnia institucional a les persones ques'han distingit per la seva contribució a la vida de la universi-tat en qualsevol dels camps que conformen les seves activi-tats. Enguany van rebre la insígnia Josep M. Arimany, met-ge i implusor de l'Escola d'Infermeria, Josep Laporte -a lafotografia-, doctor en Medicina, exconseller de Sanitat,d'Ensenyament i excomissionat per a Universitats i Recerca iSalvador Reguant, doctor en Ciencies Geologiques i pri-mer director de l'Escola Universitaria de Mestres Balmes.

CAMPUS

Vic commemora els 400 anys de la Universitat LiterariaAquesta tardor aplega bona part deisacres commemoratius deis 400 anysde la Universitat Literaria de Vic,com l' exposició, dues conferencies iuna obra de teatre.La conferencia i la inauguració del'exposició sobre la Universitat Litera-ria van tenir 1I0c e! dia 22 d' octubre ala Sala de la Columna i a la Llotja de!Blat, respectivarnent. La conferencia«La Catalunya il-lustrada de! segleXVIII» la va pronunciar l'historiadorJoaquim Albareda.L'exposició es pot visitar fins al dia 14de novembre i explica, a través de di-versos plafons, quins tipus d' ensenya-ments es podien estudiar ara fa 400anys a Vic, quin edifici ocupava laUniversitat o quins lIibres s'utilitza-ven a classe, entre altres coses.El 1599, e! rei Fe!ip III van concedir aVic e! privilegi de graduar en Arts i Fi-losofia. Es creava així la Universitat Li-teraria que va arribar a impartir ense-nyan<;:asuperior en Teologia, Filosofia,Dret i Medicina. Les dimensions d' a-questa universitat van ser importants

Conferencia de Joaquim Albareda a la Sala de la Columna.

per l'epoca i en e!s mornents algids vaarribar a tenir dos-cents estudiants,La Universitat Literaria de Vic es va tan-car l'any 1717 arran de! Decret de NovaPlanta de Fe!ip V. Vic no va ser sola ahaver de tancar les seves portes, sinó quetotes les universitats catalanes van cór-

rer la mateixa sort. En contrapartida, esva fundar la nova Universitat de Cerve-ra, ciutat que havia estat fide! al rei allIarg de la Guerra de Successió.Els dies 20 i 21 de novembre es repre-sentara l'obra teatral «L'estudiant deVio>, de Josep M. de Sagarra.

Miquel Sánchez Romera, a Nutrició Humana i Dietetica

El neurocuiner Miquel Sáchez Ro-mera va ser l'encarregat de pronunciarla llicó inaugural a la nova diplomatu-ra de Nutrició Humana i Dieterica, del'Escola Universitaria de Ciencies dela Salut. L'acre, molr concorregut, esva celebrar a l'Aula Magna.Sánchez Romera és neuroleg i cuinerde seu propi restaurant, l'Esguard, aSant Andreu de Llavaneres. Amb rno-tiu d'aquesta doble condició va parlarals nous estudiants d'una diplomaturamolt vinculada a la salut i als aliments.Va dirigir-se al públic amb algunesafirmacions com que «la cuina és cien-cia i art» ja que per una banda estudiae!s aliments, la seva composició i lesseves reaccions en e! cos hurna, i perl'altra tracta d'harmonitzar-los per

NIVERSITAT

Miquel Sánchez és neurocuiner.

aconseguir els millors gustos i sensa-cions.El neurocuiner va desglossar e!s cincsentits en un procés que e!l va anorne-nar «d'integració absoluta» a l'hora demenjar un plat cuinat. En primer 1I0c,i com a sentir més important enaquest procés, va destacar l' olfacte, jaque és «e! més extens i matisat». En se-gon 1I0c, e! gust, evidentrnent, i entercer 1I0c la vista, «ja que la cuina, enser un art tan efímer, l' única maneraque tenim de controlar-lo és a travésde! disseny deis plats», una afirmacióque va dir que refusaven e!s contraris auna concepció moderna de la cuina.Finalment va afirmar que e!s sentitsmenys implicats en l'art de la cuinaeren e! racte i l' oída.

Iordl de Cambra participaen una conferencia on-line

,<Etica global, desenvolupament sos-tenible i la Carta de la Terra» és el tí-tol d'una conferencia académica on-line que tindra lloc del 2 al 12 denovembre i en la qual hi participaraJordi de Cambra, titular de la Cate-dra UNESCO Universitat de Vic-Universidad de La Habana, junta-ment amb 10 expositors més i 500estudiants universitaris d'ArnericaLlatina. La conferencia esta promo-guda pel Consell de la Terra, de SanJosé de Costa Rica.

Seminari sobre el mónrural a Catalunya

Els dies 29 i 30 de novembre tindralloc el Seminari «Món Rural a Cata-lunya: evolució i factors de canvi» or-gantizat pel grup de recerca de la UVque porta aquest mateix nom i queimpulsa el professor Santi Ponee. Elseminari vol contribuir al corieixe-ment de món rural catala a l'epocacontemporania des d'una perspectivamultidisciplinaria.

Els polítics van fercampanya a la UV

En els dies previs a les eleccions au-tonorniques, diferents polítics van vi-sitar la Universitat de Vic per explicarels seus projectes als estudiants, pro-fessors i professionals dels serveis. An-dreu Mas Colell, de CiU va exposarel seu programa en materia d'universi-tats en una conferencia a l'Aula Mag-na, Pasqual Maragal, del PSC-Ciu-tadans pel Canvi, va mantenir unabreu reunió amb membres de l'equipdirectiu de la Universitat i a continua-ció va visitar les instal-lacions delCampus de Miramarges on va tenirconverses amb diferents membres dela comunitat universitaria. Finalment,Josep Huguet, d'ERC, va seguir unprograma de reunió i visita similar alrealitzat per Maragall.

CAMPUS

Tesis doctorals

Des de la revista Campus donem coneixement mensual de les tesisdoctorals que llegeixen els professors de la Universitat de Vic. A par-tir d'aquest número, la secció sera. més extensa i detallada i incorpo-rara la fotografia del doctorat. Aquest mes presentem dos nous doc-tors de l'Escola Politecnica Superior.

Montse Corbera i Subirana, profes-sora de l'Escola Politecnica Superiorde la Universitat de Vic va llegir la tesidoctoral «Movimcnts periodics i qua-si-periodics del problema espacialisosceles de 3 cossos» amb la qual vaobtenir la máxima qualificació, ex-cel-lenr cum laude. La tesi, dirigidapel catedratic de Matemática Aplica-da de la Universitat Autónoma deBarcelona, Jaume Llibre, va ser llegi-da el dia 30 de setembre en aquestamateixa universitat.Montse Corbera (Berga, 1971) es vallicenciar en Marernátiques per laUniversitat Autónoma de Barcelonal' any 1993 i és professora de Materna-tiques a la Universitat de Vic des delcurs 1994-95.El tribunal que va avaluar la tesi doc-toral estava compost per Gerard Gó-mez, catedratic de Matemática Apli-cada i Analisi de la Universitat deBarcelona, José Martínez Alfaro,professor de Matemática Aplicada dela Universitat de Valencia, AntonioElipe, professor de Física Teórica dela Universidad de Zaragoza, MerceOllé, professora de Matemática Apli-cada de la Universitat Politecnica deCatalunya i Jaume Soler, professorde Matemática Aplicada de la Univer-sitat de Girona.

Franeese Castellana i Méndez, pro-fessor de l'Escola Politecnica Superiorde la Universitat de Vic, va llegir la te-si doctoral «Aportacions al desenvo-lupament dels Motors de ReluctanciaAutocornmutats sense sensors de po-sició (per a aplicacions de petita po-tencia i tensions reduides)» el dia 19d' octubre a l'Escola Técnica Superiord'Enginyers Industrials de Barcelona(ETSEIB) i va obtenir la máximaqualificació, excellent cum laude.Franeese Castellana (Ripoll, 1961),és Enginyer Industrial per la Univer-sitat Politecnica de Catalunya (1985)i professor de Tecnologia Eléctrica iElectrónica a la Universitat de Vic desdel curs 1991-1992.La tesi va ser dirigida pel professorPere Andrada, Dr. Enginyer Indus-trial de la Universitat Politecnica deCatalunya. El tribunal que la va ava-luar estava format per Joan Llave-rías, catedratic d'Electrotécnia d'Es-cola Universitaria, Josep Bordonau,professor d'Enginyeria Electrónica del'ETSEIB, José Roger, catedraticd'Enginyeria Eléctrica de la Universi-tat Politecnica de Valencia, RafaelSanjurjo, catedratic de la Universi-dad Poli técnica de Madrid i CarlosVenganzones, professor també de laUPM.

CAMPUS

El Forum Alimentació i Salut es clou amb éxlti amb la mirada posada en una segona edició

EIs dies 7 i 8 d' octubre va tenir lloc aVic el Forum Alimentació i Salut. Vic99 organitzat per la Universitat deVic, que ofereix titulacions d'aquestesarees. Al Forurn hi van participar unes100 persones, un 40% de les qualsprovenien del món industrial, un40% eren estudiants i un 20% profes-sors i tecnics especialistes.El bon funcionament d'aquesta tro-bada va animar els organitzador a co-menear a treballar en l' organitzaciód'un segon Fórurn que podria tractardels processos d' asepsia en tractamentd'alirnents, medi ambient o mercats,entre molts altres temes.En el decurs de les dues jornades tarn-bé es va acordar de publicar les con-clusions en un llibre que podria erice-tar una nova col-lecció sobreAlirnenració i Salut a Eumo Editorial.Pel que fa a les conclusions propies delForum, celebrat a l' edifici El Sucre, esvan donar a partir dels quatre blocssobre els quals versava. Dins el «Marcjurídic dels aliments i dels productesalirnentaris», Joan Ramon Hidalgo,advocat especialitzat en temes d' ali-mentació de productes de consum vaafirmar que «hi ha una gran confusiósocial- entorn dels alimenrs i que cal«rnés transparencia de lAdminisrra-

Dinar de treba!! que es va fer a !'cdifiei E! Suere dins el marc del Fórurn

ció en aquest tema». Isaac Pérez, deCaixa de Manlleu, va resumir les ideesaporrades en el grup «Marquetingglobal i cornerc electronic de produc-tes alimentaris». Acrualment «hi hauna gran oferta i demanda comercialbasada en l'intercanvi de dades a tra-vés de la xarxa», pero és cert que al-guns productes «rnai no es podranvendre per aquest procediment».Joaquim Crusats, de I'IFSER de laUV va ser l' encarregat d' exposar lesconclusions del grup de treball «For-mulació i disseny de nous aliments»,un camp en que cal demanar, primer

de tot que «els productes tinguin unaseguretat i una qualirat». Va parlar del'estructura dels aliments, «rnolt im-portant a l'hora de decidir-ne la ven-da» i que dóna peu a una nova brancade la ciencia.Finalment, Emili I. López Sabater,de la UV, va exposar els punts de de-bar entorn del tema «Alimenrs en laprevenció i el tractament de malalties:productes funcionals-nutraceutics»,uns productes dotats de certs nu-rrients que ajuden a prevenir deterrni-nades malalties i que el mercat poten-ciara en els propers anys.

Manuel Llanas, nou directorde Biblioteconomia i Documentació

El DI. Manuel Llanas, professor de laFacultar de Ciencies Humanes, Traduc-ció i Documentació, ha estar nomenatdirector dels Esrudis de Bibliotecono-mia i Documentació, un carrec espe-cífic que es crea per reforcar aquesta di-plomatura que es troba en fase dedesplegament (enguany s'imparteix elsegoncurs).Manuel Llanas (Avinyó, 1952) ésdoctor en Filologia Catalana per laUniversitat Autónoma de Barcelona(1992) i autor de diversos llibres entre

els que destaca, Gaziel: vida, periodis-me i literatura, de la Biblioteca AbatOliba de l' editorial Publicacions del'Abadia de Montserrat, publicat lapassada tardor i basar en la seva tesidoctoral. És coautor de manuals dellengua i literatura catalanes per a Se-cundaria i tarnbé ha prologat diversosllibres. És professor de la Universitatde Vic des del curs 1993-1994 on haimpartir diverses assignatures a les ti-tulacions de Traducció i Interpretació iBiblioteconomia i Documentació. Manuel Llanas

Eumo presenta un llibrede catalá per a immigrants

El dia 16 de novembre es presentara ala llibreria Robafaves de Mataré el lli-bre Holal, un deis primers materialsdidactics pensat perque els alumnesnouvinguts puguin aprendre la llen-gua catalana i alhora coneixer els tretsculturals de! nostre país. Els autors,Rosa Boixaderas, Maria Majó i Jo-sep Roquer treballen de fa temps ene! camp de I'Educació Cornpensaró-ria o en centres d'ESO amb un nom-bre important d'immigrants.

Amb I'obra de Korczak s'arriba alnúmero 40 de «Textos Pedagógícs»

El nou volum de la col-lecció «TextosPedagogics» aplega les dues obres mésrellevants de! metge i educador po-lones Janusz Korczak (1878-1942):Com estimar un inJant iELdret de l'in-

Jant al respecte. Les obres han estartraduides per Josep Gallart, profes-sor de la UV, i van precedides d'un

proleg d'Antoni Tort, dega de la Fa-cultat d'Educació de la UV i directorde la col-lecció. A Com estimar un in-Jant l' autor descriu la vida a l'orfenat,els problemes quotidians, pero tambéles innovacions que ell hi introduí,com les ternptatives d'autogestió acarrec deis nois.

'L'art de traduir', una antologiasobre la traducció

Una altra novetat d'aquest mes de no-vembre és L'art de traduir, deis profes-sors de la UV Manuel Llanas, Ra-mon Pinyol i Pere Quer, i d'EnricGallén i Marcel Ortín, de la Univer-sitat Pompeu Fabra. Aquest nou títolde la col-lecció «Biblioteca de Traduc-ció i Inrerpretació» és una antologiade textos que van des de l' antiguitatfins a mitjan segle XX i plantegen di-ferents reflexions sobre la practica dela traducció. Dels textos que no sónen catala o en castella, se' n dóna, aca-rada, la traducció.

CAMPUS

Rebuda dels estudiants estrangers de la UV- • IiIUNIVERSITAT DE VIC

La Universitat de Vic va donar oficialment la benvinguda als estudiants europeusque cursen un any de la seva carrera a Vic, en un acte protocol-lari en e! qual vaparticipar e! rector i al tres autoritars acaderniques. Enguany participen en e! pro-grama d'intercanvi d'estudiants Socrares 20 nois i noies provinents de la GranBretanya, Franca, Portugal, Holanda, Surssa i Alemanya. D'aquests joves, n'hi ha14 que segueixen el curs del DEGI, Diploma Europeu de Gestió Empresarial, i 6de la llicenciatura de Traducció i Interpretació.

Conveni amb l'Arxiu i la Biblioteca Episcopal

El dia 13 d'octubre la Universitat de Vic i l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic vansignar un conveni de col-laboració per tal de realitzar projectes conjunts en e! campde la formació permanent, masters, cursos de postgrau, extensió universitaria oUniversitat d'Estiu, o la participació en activirats docents del personal de l'Arxiuque reuneixi e!s requisits acadernics establerts. També es va acordar que estudiantsde Biblioteconomia i Documentació de la UV poguessin dur a terme les sevespractiques en aquest Arxiu i Biblioteca. A la fotografia, firmant e! conveni en re-presentació de les dues entitats, els Drs. Miquel deis Sants Gros iRamon Pinyol.

CAMPUS

Festa d'Eumo Editorial. Eumo Editorial va completarels actes de celebració del 20e aniversari amb una festa alCasino de Vic, el dia 22 d'ocrubre, amenitzada pel grup LaFarga Hot Jazz Band. En el decurs de l' acte es va tallar elpastís d'aniversari i es va brindar amb cava pel futur de l'E-ditorial de la Universitat, que actualment compta amb uncaraleg de més de 900 títols. Les acrivitats commemorativescontinuaran fins al mes d'abril.

Nou curs a l'Aula per a la Gent Gran. El dia 6 d'oc-tubre es va iniciar un nou curs, el sise, de l'Aula d'Extensió

Universitaria per a la Gent Gran d'Osona amb una parrici-pació de prop de 300 persones. Setmana rere setmana, elsestudiants de I'Aula es reuneixen a la Sala Maria Vilad' Abadal de I'Edifici El Sucre per seguir conferencies de te-mes tan diversos com Economia, Medicina, Drets Hu-mans, Historia o Filosofía, entre altres.

POSA'T El XIPPRACTICA EL XIPPING AMB ELS AVANTATGES DE LA TEVA LLlBRETAJOV1 TOTAL

..-I

.----_ ....-. t. ____ 1

Ara, volar per Internet o convertir la teva habitació en un autentic centre d'imatge digital amb

DVD inclós, és ben senzill. Amb la teva Lllbreta Jove Total pots canviar el teu

antic ordinador pel més complet i potent equip inforrnatlc. Sona bé, oi?

- :. __ - - - - - PC MULTlMEDIA OLMUS NET AMB DVD+ IMPRESSORACOLOR + ESCANERI

, IIIII

~-::::::::;:;;;:i!~~-';-::~::i•••••••.----*:•.. .". -- •..•.. ~,-.".'" •..,. ~••••

• Processador: Intel, Pentium 111450 MHz

• Placa base: P6 BAl• largeta de video: All, Allln Wonder 8 Mb

• Disc dur de 6,4 Gb

• Xip de so de 16 bits• Modern fax intern, amb ve u, de 56.000

bauds per segon, homologat

• DVD: 6x, lector de CD-ROM 32x

• Sintonitzador de TV

• Connexió qratuita a Internet rnitjancantel servei CAIXA CAlALUNYA On-Line .

• La pel-licula en DVD "El hombre de lamáscara de hierro" per gaudir de laperfecció digital.

• 9 CD-ROM de Zeta Multimedia.

• tnstal-lació i posada en marxa al teudomicili qratuítes.

IDEREGAL

AMB EL SOFTWAREMÉS AVAN~AT• Windows 98, Lotus Millenium,

Intemet Explorer 5.0 de Microsoft ...

MOU-TE. PRp¡CTICp. EL XIPPING!c> Informa-te'n a qualsevol oficina de CAIXA CATALUNYA, trucant qratuttarnent al 900 36 37 38 deUnia Total o visitant-nos a Internet, a www.caixacat.es.lsiencara no tens la teva Llibreta [oveTotal, pregunta també com pots contractar-Ia gratis amb el teu Carnet Universitario

• Memoria: DIMM 64 Mb, PC 100

• Disquetera 3}2 Sony

• Monitor Philips de 15"

• Altaveus Philips de 80 W

• Impressora Epson Stylus 640 COLOR d'altaqualitat fotoqráfica

• Escáner paral-lel de sobretaula Boeder600x1200

• Micrófon Boeder

1101 PER NOMÉS7.162 P1ES. AL MESI sense cornissions! !!AITbel f:inanQlrrent exclusiu de laLlibreta Jove Total. *

(*)Préstec personal nominal de 296.800 ptes., tcrrmm de48 meses j interés nominal del 7,40%, 7,65% TAE.

línia~900363738

CAIXA CATALUNYA .dIl!:..'9lrF'

CAMPUS

Un planetari, principal novetat de la Setmana de la Ciencia 1999

La Setmana de la Ciencia tindra lloc aVic del 12 al 19 de novembre ambmoltes i molt variades activitats queten en com a principal novetat la ins-tal-Iació d'un planetari en el recinte dela Universitat. Com sempre, hi hauraconferencies variades i practiques per aestudiants de Secundaria i Batxillerat.El planetari quedara instal-Iat a la SalaPolivalent de l' edifici F, al campus deMiramarges, i des d' alla es podrá feruna simulació de la posta del solo la

• Dia 4. «EIs estudis superiors a Catalunya enel segle XVII», conferencia a cárrec de JoanBada, professor d'Historia de la UB i vice-dcgá de la Facultar de Teologia de Catalu-nya. Sala d'Actes de la Caixa de Manlleu.2/4 de 8 del vespre.

• Dia 4. «The mentallandscapes of interpre-ting and translatíon processes,>, conferenciaa cárrec del Dr. Hans Honig, professor de laUniversitat Mainz a Germersheim. Aula 20de la Facultar de CI-ITD. 12 del migdia.

• Dia 6. Excursió per a professors i personalno docent de la UVa Busa (El Solsones).

Sortida arnb autocar de la Universitar a les 8del matí i tornada a Vic al voltant de les 7 dela tarda. Organitza: Universirat de Vic.

• Dia 9. «Llengua i publicirat», conferencia acárrec de la Dra. Anna M. Torrent, profes-sora de la Facultar de Ciencies de la Cornu-nicació de la UAB. Aula 20 de la Facultat deCHTD. 12 del migdia.

• Dia 15. «EIs maies: lIengiies, mires i educa-ció», conferencia a cárrec del Maestro Orto

Schumann, antropóleg, especialista en llen-gües maies del Instituto de InvestigacionesAntropológicas de la Universidad Autóno-ma de Méjico. Organitza: Facultar dEdu-cació. 6 de la tarda.

• Dia 18. «La Biblioteca de Catalunya, daraa ern a», con er'errc+a a carree e r. a-nuel Jorba, director de la Biblioteca deCatalunya i caredrátic de Literatura Catala-na de la UAB. Aula I de la Facultar deCHTD. 12 del migdia.

• Dies 20 i 21. «L'estudiant de Vio>, obra tea-tral de Josep M. de Sagarra a cárrcc de Ven-

visualització de les estrelles, dels pla-netes i de la Lluna. Tots els grups quevulguin contemplar-ho i treballar-hi,podran sol-licitar hora per tal de fer-hiuna sessió comentada.Com ja acostuma a ser habitual, els es-tudiants no universitaris podran visi-tar la Universitat per fer-hi unes prac-tiques que enguany versaran sobreaplicacions de la Informática, l'Elec-tronica i les Comunicacions.La Setmana de la Ciencia té lloc si-

A G AE N D

tall Teatre i de l'lnstitut del Teatre de Vic.Teatre Arlánrida de Vic. Dia 20 a les 10 delvespre i dia 21 a les 7 de la tarda.

SETMANA DE LA CIENCIA

Conferencies

• Dia 12. «L'Univers a través deis ulls del te-lescopi espacial Hubble», a cárrec d'IgnasiRibas, professor del Departament d'Asrro-

nomia i Meteorologia de la UB. Aula Mag-na. 12 del migdia.

• Dia 15. «La conquesta de l'espai. La hurna-nitat en elllindar d'una nova era?», acarree

de Jordi Vives, enginyer industrial, especia-lista en museologia científica. Aula Magna.6 de la tarda.

• Dia 16. «EIs diamants blaus», a cárrec deRamon Coy, vicerector de la UV i exdirec-tor de la Escuela de Gemologia de la UAM.Aula Magna. 12 del migdia.

• Dia 17. «La memoria de les roques: de laformació de la Plana a la formació de laTerra», a cárrec de Salvador Reguant, cate-drátic d'Estratigrafia de la UB. Aula Mag-na. 12 del migdia.

• Dia 18. «Decálogo de pluviornetria ibérica(<< ••• al meu país la pluja no sap ploure?» Rai-rnon », a carree e avrer ar In I e, pro-fessor de Climatologia de la UB. Sala d'Ac-tes del Palau Bojons. 8 del vespre.

• Dia 19. «Cent anys de partícules elernen-tals: de l'electró a la Zo», a cárrec de RolfTarrach, catedrátic de Física de la UB. AulaMagna. 12 del migdia.

multaniament a tot Catalunya perodes de cada ciutat s'organitzen un se-guit d'activirats que ajuden a dur laciencia a tots els nivells socials i cultu-rals. Per tal de completar les activitatsa Vic, cada dia tindra lloc una con-ferencia -detallada a 1'Agenda que po-deu llegir a la part inferior d' aq uestapagina- sobre temes diversos com laMeteorologia, la Geologia, la con-questa de l' espai o l'Astrologia, entrealtres.

Planetari a Vic

• Dies 15 i 16. Sala dExpressions. Edifici Bde la UV. Activitat destinada a estudiantsd'ESO i de Batxillerat. Cal reservar hora aMontse Simón (tel. 93 88612 22,ext. 204).

Sessions practiques

• Dies 12, 15, 16, 17, 18 i 19. Aplicacions dela Informática, l'Electrónica i les Cornuni-cacions. Per a estudiants d'ESO i de Batxi-lIerat. Cal reservar hora a Montse Simón(tel. 93 8861222, ext. 204).

EXPOSICIONS

• Fins al 14 de novembre. «400 anys de laUniversitat Literaria de Vio>. Llotja delBlat. Ajuntament de Vic.

• Fins al 16 de novembre. «Llibrcs i estudissuperiors a Vic: una historia de 1.000anys». Dirigida per Modest Reixac. Museude l'Art de la Pell. Organitzada amb motiudels 20 anys d'Eumo Editorial.

• Del 11 de novembre al 31 de genero «Ger-bert d'Orlhac (945-1003): mestre i savi».

L'Albergueria. Organitzada amb rnotiu del'any Gerbert d'Orlhac.

}

• ...Dilluns Oimarts Dimecres Oijous Divendres Dissabte Diumenge

1 2 3 4 5 6 78 10 11 12 13 1415 17 18 19 20 2122 24 25 26 27 28