„lAÍ:. ;« '-^n^ri1.jî» tafel.lAi. ifcsäif,,,. ä r.' jfSiLi, ÄJ „JVHÍS

ffiKUBoneias$^<r£r¡ íí·^T-í^^VV··'·V . '••' ^'-..'-.í,-;/,'-,:•-.>.*, • :.v-:-ra:s^reconstrucción!

Inäcioriä1

Vi.

socialistai' Í^SW7W7«R^TOP,Vi. ?«

.*?**"*$)&$»ii-., '/¿>"íW. -I^AM^

N.° 58 -i IL« època. Portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC- V'SOtíl 2.a Quinzena de juliol 1981

Ajuntament deBarcelona:Ambiciós programad'inversions(pàg. 14.)

Parla l'alcaldede Lleida(Entrevista pàgs. 16 i 17)

Los socialista yla FAVB(pàg. 18)

Esmenes al'harmonització(pàgs. 19 i 20)

Internacional: Elfutur del'euro comunisme(Pàg 22)

El català, la minorialingüística mésimportant(pàg. 26)

Se preparael Congreso delPSOE(pàg. 27)

Entre Tacte del Camp Nou i Fil de Setembre

El futur nacional deCatalunya (de pàg 2 a pàg 9)

El futur nacional de Catalunya

E l 24 de juny proppassat unes80.Q.OO persones ompliren el

Camp del Barça en un acte unitariconvocat per la defensa de la llen-gua, la cultura i la nació catalana,amb el crit unànim de "Som unanació". El proper 11 de setembre,quan tot just l'activitat política ilaboral es reemprengui després delparèntesi vacacional, novament elpoble de Catalunya serà cridat amanifestar la seva voluntat d'ésser ide viure en llibertat, possiblementsota el mateix lema de "Som unanació".. El futur nacional de Catalunya.Quelcom que no sempre s'interpretade la mateixa manera segons el

prisma polític des del que se l'ana-litzi. El futur nacional que volem elssocialistes és un futur de llibertat iprogrés, un futur de solidaritat id'unitat forjat en una comunitat, enun sol poble, un futur en el que elstreballadors siguin el motor de canvide la Catalunya de tots. La recons-trucció nacional de Catalunya no-més serà possible si és obra delstreballadors, del poble.

Voldríem que el seguit d'articlesque segueixen en aquestes planesfossin no pas una tria seleccionadade col·laboradors de TOPINI Ó, sinóuna invitació al debat, a nous arti-cles i a noves opinions en torn d'un

w À.

'zmCW'i -,\j.

tema que avui és motiu de polèmica idebat en els més alts nivells políticsde l'Estat, un tema que ens afectaespecialmente als catalans: el futurnacional de Catalunya.

El socialismo como voluntad de cambioEn el nùmero 23-24 de "Taula

de Canvi", correspondiente a di-ciembre pasado, publicaba unaextensa entrevista con Isidre Mo-las, profundizando en muchos as-pectos de la historia,y]de la ideadel socialismo', en elimarco deCatalunya. Por su indiscutible in-terés, reproducimos, traducido alcastellano, la parte de la entrevis-ta en que la mencionada revista eIsidre Molas tratan d \tema de"Los socialistas y la recohstruciónnacional". . 1 j - |

ISIDRE MOLAS.-- "Uño de losgrandes problemas de Catalunya es pre-cisamente que no acabamos de enfocarla resolución de los grandes problemashistóricos del país:, la profunda deca-dencia en que está, aproximadamentedesde hace sesenta años, desde el puntode vista económico;Ía profunda crisis decuadros dé Estado; el espíritu de oposi-ción refunfuñante; l&' tendencia perma-nentemente manifestada a 'subestimarla ruptura interior de Catalunya y afomentar la creación de una minoríacalificada como minoriamo,nacional, esdecir, no unificar nacionalmente a loscatalanes, sino unificarlos sobre la basedel enemigo interior, uno délos aspectosclásicos de la unificación nacional delfascismo. Estos grandes problemas nose pueden resolver en un día, hay queenfocarlos en uns perspectiva de treintaaños. Existe un tipo1 de. tarea socialprofunda: construir 'Catalunya, comodecían los novecentista«,'como un paísnormal, europeo; tener eri cuenta quehay pueblos enteros donde la lenguacatalana es absolutamente minoritaria,donde no hay servicios sociales, donde

el urbanismo es salvaje, donde las con-diciones de la seguridad ciudadana opersonal son ínfimas cuando no nulas,donde la degradación humana es la basedel desorden social..."

I TAULA DE CANVI.— Pero esto es(un programa de reconstrucción na-

I cional que no puede ser patrimonio• do un solo partido político.

! '' '' • ISIDRE MOLAS.— No. El progra-

¡ma de reconstrucción nacional no lo'puede realizar ni un partido ni un go-

; bierno, sino que lo han de hacer todas lasi 'fuerzas políticas, y como institución lo' ¡ha dé impulsar el Parlament. Pero existei ¡una fuerza social y una fuerza política'que son portadoras del proyecto. Si no'existe una fuerza social que dirija el

¡'proyecto, éste no marcha adelante. Yj este proyecto no marchará adelante si' no están en él los trabajadores, que son J' precisamente "los que pueden conjugar '

algunos de los problemas fundamenta-les que tienen en su seno,- y! si no

] participan también sectores.de la bur-,'gUGSía.', j | | , t ;

i ' <1' ' i ' ' ' '; -T.C.T- Esto de los trabajadores' puede ser una palabra que puedeservir para decirlo todo sin decirnada ó que puede servir para mu-chas cosas. ¡ , ' ¡ ;

! i i ;t '

i I.M.— Creo que hablar de trabajado-res es lo más correcto hoy en día. Nohablo normalmente de proletariadoporque me parece una expresión del milochocientos. Creo que los obreros sonuna parte de los trabajadores y creo, esun convencimiento personal, que existeun objetivo estratégico que hoy sola-mente los socialistas pueden realizar, la

creación de lo que ha de ser la nuevafuerza histórica del cambio, el nuevobloque social que son los trabajadores.

Históricamente el objetivo de los pri-meros dirigentes del movimiento socia-lista y de otros movimientos que lucha-ron por la igualdad y contra la opresiónfue el construir la clase obrera a partirde los obreros, diferenciados, con con-tradicciones que se manifestaban inclu-so dentro de una misma empresa. Hacerde los obreros una única clase fue unobjetivo histórico que ha permitido lacreación de una fuerza social capaz decumplir toda una etapa de la lucha por laemancipación y la dignificación de lapersona.

Creo que el desarrollo del capitalismoha cambiado sustancialmente, ha trans-formado la estructuración social, y tam-bién de los 'sectores subordinados ydependientes,'ha'cambiado el sentidode la dominación y la explotación, y hoy,aparte de la clase obrera, hay un cúmulode sectores que se caracterizan porquevenden su fuerza cié trabajo, que tienencostumbres, mentalidades, formas de

1 vida, niveles de renta, intereses inme-diatos muy diferenciados. Pero que tie-nen un interés común en cambir la vida,

, en cambiar la sociedad.í ' "'

Cuando digo trabajadores quiero de-cir que en el mundo no hay solamenteobreros y burgueses. Entre los trabaja-dores hay obreros y también técnicos,administrativos, empleados, campesi-nos, educadores, etcétera. Esto confor-ma un abanico de fuerzas sociales diver-sificadas, frente al cual hay dos manerasde enfocar el problema. Una es afirmarque se trata de construir sobre ese

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

abanico una nueva clase; son ya -unaclase en sí y, por tanto se trata depotenciar la formación de la clase traba-jadora a partir de la afirmación de queexiste ya en germen. Esta es la línea quecreo se ha de seguir y que nosotrosexpresamos como el frente de los tra-bajadores. La otra, que creo que esconservadora de esquemas pretéritos yaleja las posibilidades de llegar al socia-lismo, consiste en decir: existe la claseobrera tradicional y la nueva pequeñaburguesía, con la cual hemos de llegar aalianzas para conseguir establecer unprograma democrático. Es la vía en lacual la clase obrera tiene la garantía deque no llegará jamás al socialismo y quemantendrá la democracia aliada con lanueva pequeña burguesía bajo la orien-tación que venga al caso. Son dos con-cepciones diferentes, más diferentes delo que parece.

T.C.—En la concepción que tú ex-plicas, parece como si en este pro-yecto una parte importante de estecamino sean sectores sociales liga-dös al nacionalismo.

I.M.—No tengo ningún inconvenien-te, pero es que yo no estoy hablandopolíticamente, sino socialmente; es unobjetivo estratégico tan importante his-tóricamente como el que se asumiócuando se creó la clase obrera. De lo quese trata hoy es, por sobre las diferenciasy aceptándolas como diferencias queexistirán, de la creación de una fuerzasocial que ha de afrontar problemasreales interiores como el abanico desalarios, las diferencias de formacióncultural, de valores, etcétera.

La idea es la creación de una unidadde clase en torno de un proyecto políti-co, de un proyecto nacional.

T.C.—¿Qué se les propone a estossectores de la población?

I.M.— Se les propone una reformula-ción hecha conjuntamente y adaptada ala etapa actual de toda la concepción delo que ha sido el movimiento socialista,basada en la libertad, la igualdad social yla solidaridad.

T.C.—Estamos en un terreno peli-groso que conduce al partido único,hegemónico.

LM.—No estoy hablando en el terre-no político, sino en el social. No obstan-te esto, si hablamos de proyecto políticodiré que éste, desde el punto de vista dela mera concepción estratégica, comoque no creo que exista otra formulada enotros términos, es el proyecto socialistaautónomo y bastante diferenciado para

Isidre Molas: El Parlament debe impulsarla reconstrucción nacional.

conseguir no sólo adhesiones, sino tam-bién los elementos de crítica.

Pasando ya a la táctica, entremos en elterreno de la autonomía de la actuacióndel Partit dels Socialistes de Catalunya,para realizar su estrategia autònomapara la creación del frente de los traba-jadores. Sobre este aspecto, el partidotiene unas posiciones que no repetiréporque son bastante conocidas y que sebasan en la consideración de que lapolítica de autonomía socialista es unelemento clave de su actuación. Esto noimplica hegemonía o partido único, notiene nada que ver con ello. Los partidossurgen de las divisiones sociales (nosolamente de las de clase), y la libertadde asociación y la defensa y el respeto ala voluntad popular son pilares delpensamiento socialista.

T.C.—¿Crees que la estrategia amedio plazo del proyecto socialistaautónomo conduce inexorablemen-te al hecho de que solamente puedeser dirigido por una alianza de fuer-zas de la izquierda, es decir, del PS odel PC, o crees que no, que se ha devertebrar en torno a un eje políticoque es el PSC, que puede estableceralianzas con unas fuerzas o conotras?

I.M.—Yo pienso que a medio plazo y,por tanto, no en el terreno táctico sola-mente, la autonomía de actuación políti-ca y del despliegue del proyecto socialis-ta es un elemento fundamental que pue-

de permitir que esto exista. Sin estaautonomía del proyecto socialista no sepodrá conformar este bloque social. Es-to puede implicar, en el terreno táctico,coincidencias políticas, pero estas sontácticas y en función de las circunstan-cias, siempre que permitan avanzar elproyecto autónomo socialista, que hoypasa por la consolidación de la democra-cia y la reconstrucción nacional de Cata-lunya.

T.C.—De alguna manera ya estásanunciando a tus aliados potencia-les que lo serán en la medida en quese subordinen a este proyecto.

I.M.—Les estoy anunciando que no-sotros tenemos este proyecto; si coinci-dimos con otros proyectos, nos necesita-remos mutuamente, de acuerdo. Pero sino, no hay alianzas. Lo que no haría seríauna alianza estratégica sobre una pro-yecto que no sea el socialista o nocoincidiese con él. Una situación dife-rente sería la que vendría originada poruna emergencia que pusiese en peligroel régimen de libertades o que condujesea un proceso de involución de la demo-cracia. Construir un estado democráticoes un objetivo fundamental. Este objeti-vo estratégico se sitúa en el terreno de latransformación del Estado español talcomò va a quedar conformado y se hamantenido durante los últimos cientocincuenta años. Es la condición ineludi-ble para cualquier política de cambio. Laalteración del Estado surgido de la Res-tauración es un elemento clave porquepuede haber una política de oposiciónque no se plantee la disyuntiva: o des-trucción física del otro o destrucciónfísica tuya.

Si no hay una fuerza social capaz deconsolidar la libertad, no hay cambioposible. Y a la inversa, una victoriaelectoral irá siempre condicionada por lano existencia de esta fuerza y las doscosas se interpenetran. Un avance polí-tico, organizativo, sindical o electoralpuede permitir el progreso del proyecto

' y por tanto, el reforzamiento de la ten-dencia a la unidad social de los trabaja-dores y del pueblo, y un debilitamientode las posiciones políticas, sindicales oelectorales puede contribuir a la confor-mación de otros alineamientos sociales.

Hoy hay unos proyectos poli ticos dife-renciados que nos coinciden desdé elpunto de vista de la estrategia de laformación de los sujetos sociales. Lascoincidencias son tácticas y como talespueden ser puntuales o por períodoslargos; por ejemplos, para transforjel Estado español y hacer de él ^~~

^ .

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

OOCUME!^010 r ¡w- 3^'

'*/ a

democràtico que tenga una adminitra-ción que funcione con la eficacia de laadministración holandesa, que dicenfunciona muy bien, o para construirnacionalmente Catalunya. Estas coinci-dencias tácticas pueden incluso durarmucho tiempo y pueden producirsedesde proyectos sociales y políticos di-ferentes. Los partidos han de dar res-puesta a los problemas actuales de for-ma realista y posible con tal de avanzaren los objetivos que se proponen. Y eneste campo las coincidencias no sonsolamente posibles, incluso puede serde manera estable, sino además, nece-sarias. Pero para realizar el objetivosocial fundamental, que es construir elsujeto capaz de portar el socialismo, seha de partir de un proyecto autónomo.

T.C.—¿Y este proyecto autónomoestá en fase de definición dentro delsocialismo catalán?

LM.—Estas cosas no se hacen en loslaboratorios ni surgen del puro esponta-neísmo. Surgen del intento de vertebra-ción organizaiva, electoral, < ideológica.

No es una cosa de un día. Existenresistencias que no se vencen sino hastael fin del tiempo. ¿Cuántos años duraráésto? No lo sé. Si en veinte años yahemos conseguido que los trabajadoresse consideren ellos mismos una unidadsocial, sean ingenieros o peón de albañil,habremos dado un salto histórico clave.

Si en veinte años reconstruimos nacio-nalmente Catalunya y consolidamos lademocracia, habremos dado un saltogigantesco.

T.C.—El peso de la historia esimportante, pero la voluntad de loshombres habría de forjarla. Si losúltimos dirigentes del PS francés noimpulsasen este tipo de reflexión yde transformación, es posible quecostaría más llegar allí. Si entre lositalianos se hubiesen producido ha-ce unos cuantos años estos tipos demovimientos, también estaríamosmucho menos cerca de alcanzarlos.

Estas son fuerzas de opinión que eltejido social va absorbiendo y quevan generando movimientos que sonaglutinados por los representantespolíticos.

jufir' -, v***>» ,__t. j, /"tfC

LM.—¿Sin un proyecto detallado,esto es imposible? Cierto, pero se nece-sita alguna cosa más, que es la voluntadde hacerlo. El proyecto ha de triunfar yno es solamente un programa de dosaños, ciertamente. El proyecto de larealización de los trabajadores comouna unidad es el mismo proyecto de laampliación y profundización de la de-mocracia porque todo va ligado. En lamedida en que uno avance en un camino,avanzará en el otro. Es el problema de laconstrucción de la democracia y el pro-blema de la búsqueda de su ampliación yprofundización apuntando a la igualdad,al socialismo. •

t i » li

El [[nudillo nacional y los trabajadorespor Luis Fuertes Fuertes (*)

D esde la perspectiva de los trabajadoresy por tanto desde lo que debe ser unanálisis realista del hecho nacional, pa-

rece claro que existen dos conceptos biendiferenciados de nacionalismo. : ¡

Por una parte el de la derecha,¡por otra elde la clase trabajadora. i '

El "nacionalismo" He la derecha, así entrecomillas, se caracteriza por n es factores. Elprimero, pretender enfrentar a la clase traba-jadora con el fin de; erigirse en la clasedominante. El segundo, obtener, beneficiosde la burguesía central presionando y lle-gando a un enfrentamiento apárente, parapactar en el momento oportuno ¡cualquierventaja, hecho que nós lleva al tercer factordeterminante del nacionalismo cíe la burgue-sía: el hecho nacional no consti tuye más queuna cuestión económica que deja cíe interesaren el momento en el que no se puede extraerlo que se busca. , i ' ¡. Frente a este concept o se ab-.a el de la clasetrabajadora, que ño t i ene por qué hacerdemostración nacionalista a lguna; pues es laque realmente FA PAÍS CADA DÍA.

no tenemos más que repasar' la recientehistoria de Catalunya para ver que mientrasla burguesía, salvo "honorables"; excepcio-nes, se cobijaba bajo el írMiquismo y sussucesores, éramos los trabajadores quienesluchábamos por el restablecimiento de laslibertades, la democracia" y 'el 'Estatut . Hasido el Movimiento Obrero el que con mayorintensidad se ha movilizado y quien más haarriesgado. .Y1 dentro de este movimiento,

nadie puede negar que la Unió General de' Treballadors de Catalunya, ha sido el catali-

zador del fet nacional, por medio de la'creación de un clima de tolerancia, sin divi-

I siones, contemplando la cuestión nacional, cíesele una perspectiva de Estado, desde lai óptica federalista y solidaria, que histórica-

mente nos caracteriza a los socialistas.Pero la lucha por el fet nacional, no se

acaba con el rec oiiocmiento legal de una seriede instituciones, muy al contrario. Desde laperspectiva de la clase trabajadora la tareadebe de contemplarse como una lucha por laconsolidación de la democracia y las liberta-

. clc-s, en la creencia de que estos logros traeráncomo, consecuencia la consecución de unasautonomías descentralizadas, acercando el

, poder al pueblo, fortaleciendo los organismosbase locales de las administraciones.¡ Se trata en última instancia de resarcir

1 injusticias en los planos económico, culturaly. humano, acabando de una vez con l j instru-; mentalización que la burguesía hace de estos' términos.¡ Sólo la clase trabajadora es capaz de aglu-í tiriíir sin distinciones a todo el pueblo; laburguesía, y la experiencia nos lo demuestra,

j sólo , defenderá sus intereses económicos,; supeditando por tanto todos los demás'valores a los mismos.

Por todo lo expuesto hasta aquí, parececlaro que con lo que en este momento nosenfrentamos no es con un problema de re-construcción nacional, sino con tres retos:reforzarla democracia, afianzarlas libertades

y consolidar las automías. Todo ello plasma-do en Catalunya quiere decir en p rimer lagarmayor número de competencias en materiascomo sanidad, trabajo, vivienda y transpor-tes, pero no en un sentido cuantitativo, sinoclaramente cualitativo, verdaderas compe-tencias descentralizadas y profundas; y ensegundo la consecución de un verdadero,representativo y resolutivo Gobierno de laGeneralitat, que dé contenido a la instituciónautonómica catalana, para que ésta deje deser sólo una fachada, tras la que se escondenlos intereses de la derecha. Estos son nues-tros grandes retos. Ha llegado la hora deafrontarlos.

* Secretario general de la UGTde Catalunya

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Llengua i Cultura

Armet: Cal un impuls de governLlengua, cultura, esco-

la, unitat civil del poblede Catalunya,'harmonit-zació, són temes que avuiconstitueixen motiu dedebat i de polèmica. Lareconstrucció nacionalde Catalunya és l'objec-tiu fonamental, i de comes faci ara depèn el futurcom a col·lectivitat delnostre país.

Lluís Armet, secretari de Cultura iInformació del PSC (PSC-PSOE) ana-litza aquestes qüestions tot esbrinantl'enfocament que s'està donant a lanormalització lingüística de Catalunya.

—Hi ha hagut un enfocament in-correcte en quan al mètode de tre-ball que ha aixecat unes especta-tives fortes, a partir de la filtraciódel projecte de llei llençat des delgovern. Crec que el que caldria, enprimer lloc, és analitzar quina és lasituació real lingüística, pel que fa aldesequilibri palès entre la situaciódel català i la del castellà; en segonlloc, i aquesta és l'orientació socia-lista, convindria que s'impulsés T ac-ció positiva de normalització i derespecte de drets i deures d'amb-dues llengües que cal que faci elgovern de la Generalitat. L'impulsde govern és fonamental. Un altreelement bàsic és que es doti delspressupostos necessaris per a poderdesenvolupar aquesta política d'im-puls, i voldria recordar que la Cons-titució espanyola té una de les vi-sions més progressives en torn altema de llengua, i caldria contem-plar que en el tema pressupostari tépart de responsabilitat l'Estat en fercomplir allò que mana la Consti-tució.

La Llei de la Llengua que haurà dedebatre el Parlament de Catalunya pottenir articles que produeixin una reacciócontrària atesa la impossibilitat del seucompliment immediat sense un procésde gradualisme.

—Això seria molt negatiu. Mésque parlar estrictament del projectede Llei jo crec que cal tenir moltclars els principis fonamentals, pa-lesar quina és la situació real, de-

senvolupar al màxim la políticad'impuls del govern, un reforçamentpressupostari i evitar aquests ele-ments negatius d'impossible aplica-ció o provocadors de reaccions con-tràries, elements que si que estan enel projecte elaborat pel govern deCiU. Per exemple, quan s'assenyala,en els contactes de la vida civil, eldret a ser respost en llengua ca-talana, sabem que això avui és im-possible i només serà com a conse-qüència lògica d'una política decoexistència de llengües fins arribaral que marca l'Estatut: llengua prò-pia, el català i - llengua oficial elcatalà i el castellà. •

Ni gesticulacionsni trampes

El procediment de com es desenvo-luparà la política lingüí stica a Catalunya,més que el text d'una llei, serà en el fonsel que marcarà l'èxit o el fracàs de lanormalització lingüística.

—El procediment, la manerad'instrumentar la política, la serio-sitat en que aquesta política es fa, lapoca espectacularitat amb que s'hade desenvolupar, és el 90% del pos-sible èxit de la normalització. Evitargesticulacions i evitar caure en

trampes innecessàries, com la res-posta feta des de la pròpia Adminis-tració al "manifiesto" dels 2.300, ianar portant una política el méseficient possible, una política com-presa, lògicament, per tothom, ésdoncs un tema de procediment. Noes pot perdre mai.el ritme en el queés el tema fonamental de la norma-lització del català, però cal fer-hoamb gradualisme. Tothom ha decomprendre que es tracta d'un pro-cés lent, si es posen dificultats o hihan inhabilitats polítiques en el pro-cés, el procés no solament serà moltmés lent sinó que es poden arribar aproduir Usures en el si de Catalunyaque faria impossible qualsevol nor-malització basada en la unitat de totel poble de Catalunya. . _••

La Llei d'Harmonització que s'estàtramitant al Congrés dels Diputats és untema que preocupa pel que pot suposard'obstaculització a la normalització lin-güística a casa nostra. Lluís Armet hoveu així.

—Amb la Llei d'Harmonització,tal com han assenyalat els companysMarta Mata i Pepe Gonzalez, esprodueix una extranya coincidènciaentre les posicions que defensavaLópez Rodó en el projecte d'Estatuti el que assenyala en relació al temade llengua l'article 4t. del projecte

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

de llei d'Harmonització, que curio-sament coincideix avui amb el quemanifesta Convergència i Unió.Aquest article es basa amb l'eleccióper part dels pares de la llengua quevolen a l'escola; es diu també que elscentres docents faran elecció dellengua. Aquest principi va en con-tra d'una competència del governautonòmic, va en contra de l'exercicidel planejament i programació es-colar a Catalunya, és a dir no reco-nèixer que la normalització lingüística i l'oficialitat del català i elcastellà és una responsabilitat delsdel govern, sinó que passa a l'es-tricte elecció dels pares.

El govern i el planejamenteducatiu

Els socialistes han presentat unaesmena, a partir de les posicions mani-festades pels diputats Marta Mata iPepe González que foren rebutjades alParlament, aquesta esmena capgiraaquest sentit del projecte de llei.

—Volem intentar que sigui el go-vern el que recuperi la capacitat deplanejament educatiu, que la coexis-tència de les dues llengües sigui unfet a l'escola, que ho er» produeixi,per tant, la doble ¡xarxa escolar aCatalunya. L'aplicació del criterid'elecció per part dels pares com-portaria indubtablement la margi-nació del català. Si a un català dedestí se li qüestiona que en el sis-tema escolar hi hagi classes en ca-talà i en castellà pel coneixementd'ambdues llengües pels seus fills,la immensa majoria diria que sí. Si esprodueix el tema j de l'elecció perpart dels pares, davant de la dico-tomia castellà-català, hi hauria, comes lògic, l'elecció¡ del cartella perpart dels catalans;do desití, perquèés la seva llengua materna, i moltade la població catalánopàrlant tam-bé optaria pel castellà per un esperitd'utilitarisme a partii- de que el ca-talà ja l'apreneni a casa Aquestaoperació que assenyala la Lleid'Harmonització significaria unamarginació del català i i la creaciód'una doble xarxa escolar i un granretrocés en el nòstro projecte dereconstrucció nacional de Cata-lunya, de considerar-la un sol poble.

Recuperar coincidències

Reconstrucció nacional d'una Cata-lunya per a tots. Vet aquí1 el gran tema.

— Crec que.l'objectiu fonamentalés la recuperació de l'esperit de1977, quan la reivindicació de l'au-

tonomia i el projecte nacional deCatalunya estaven portats en unavoluntat de progrés, d'obertura i departicipació de tots els ciutadans deCatalunya. Aquelles banderes deCatalunya barrejades amb banderesd'altres llocs del país, aquell entu-siasme per Catalunya com a motorde progrés i de canvi, jo crec que ésun esperit que cal recuperar. S'haagreujat la crisi econòmica, 250.000aturats, les bosses d'atur no s'hanrepartit equitativament i han afectata sectors de la població amb menysespecialització; aquest marc ha con-dicionat l'esperança posada en elredreçament nacional de Catalunya.Un altre element és el trencamentd'un esperit d'unitat amb una granpresència de les forces d'esquerra iamb una gran presència real delssocialistes a partir de la victòriaelectoral del 77, aquest entorn haperdut força a partir de les eleccionsdel 20 de març del 80 en que elgovern ha passat a mans d'un partitamb representació minoritària. Hihan hagut també un conjunt d'in-habilitats polítiques del govern deCiU, i també operacions estratègi-ques perfectament orquestradesque han introduït elements de tensióen el si de la societat civil catalana,l'exponent màxim de les quai« fou elprograma televisiu "La Clave" si-tuant al ministre Martín Villa en unaposició pacificadora davant d'unaparentment irressoluble problemaa Catalunya.

Lluís Arm et creu que cal fer un esforçen els temes de llengua i cultura perrecuperar un esperit de les més àmpliescoincidències per a dur a terme aquestprocés.

—La defensa de la democràciapassa per la defensa de l'autonomiai, lògicament, per la normalitzaciódel català, dins d'un esperit de lli-bertat d'acollida, amb un planteja-ment gradualista i de participació detots els ciutadans. Cal fer tots elsesforços perquè aquesta lògica esrecuperi. Quan a l'estiu de l'anypassat vaig veure que el presidentdel Parlament de Catalunya, senyorBarrera, deia que era bo donar grupparlamentari al PSA, perquè airi laveu de l'immigració estava repre-sentada, vaig tenir la sensació i lacertesa de quo s'estava produintuna greu fisura del que havia estat eldesenvolupament de les i'or-ces de-mocràtiques a Catalunya. Els queper afanys partidistes, onfatitzendivisions, creen tensions, 110 podenatribuir-se una sensibilitat naciona-lista en la Catalunya d'avui i nocístan contribuint a la potenciaciód'una perspectiva nacional cle Ca-talunya. Cal contundencia i parlarclar, quan la irracionalitat privasobre els plantejaments polític« no-més es produeixen respostes emo-tives que acaben fent el joc a aquellsque de lluny de Catalunya les hanintentat començar a produir.

X. C.

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

El proyecto político dela burguesía catalana

C uando en enero de Ì975, el señorPujol pronunció en ESADE laconferencia que contenía las gran-

des líneas de su ideario político, se,lamentó de la escasa capacidad políticade la burguesía catalana, que durante elfranquismo, se había limitado a "hacerpaís". Sin embargo, como creía que laburguesía catalana "no constituye unfactor vertebrador básico", se pronun-ció por una "plataforma política decentro-izquierda".

Bajo los criterios señalados más arri-ba, CDC inicia sus pasos en políticamanteniendo muy buenas relacionescon el PSUC, intentando atraer al sectordel PSC (r) que, más tarde, se incorporóa los socialistas, y centrando su políticaen la identidad nacional de Catalunya.Con estos postulados, el pujolismo noconsiguió la plena adhesión de la bur-guesía catalana, como tampoco'pudo serla única fuerza empeñada en la recons^trucc,ión nacional de Catalunya.

El éxito electoral de los socialistas enlas legislativas y municipales fue lo queobligó a la burguesía catalana a cerrarfilas frente a los socialistas. Los socia-listas éramos los adversarios'que habíaque neutralizar.

Con el éxito electoral que obtuvieronen las elecciones al Parlament de Ca-taluña, era de esperar el desarrollo de laestrategia política y económica de laburguesía catalana. Pero la verdad esque este desarrollo todavía lo estamosesperando. El principal problema con-siste en que la empresa catalana, aunquesea pequeña, está inscrita en un con-texto español bajo un punto de vistalegislativo, económico y de mercado. Eneste sentido, la política de la burguesíacatalana necesita vincularse con la po-lítica del Estado, y así lo ha entendidosiempre la burguesía de este país con suactitud histórica de carácter "regenera-cionista" de la política española. Enestas circunstancias, cabe preguntarsesi la burguesía se siente mejor repre-sentada por la política del señor Pujol opor la del Sr. Ferrer Salat al frente de laCEOE.

A las grandes líneas de actuaciónseñaladas caben muchas puntualizacio-nes, porque si bien es verdad que existeun interés objetivo a-nivel estatal, tam-bién se pueden articular políticas es-pecíficas en Catalunya que refuercen

estos intereses. Un ejemplo de ello lotenemos en la propuesta electoral deCiU que, coincidiendo con los socialis-tas, pretendía establecer unos institutosde cobertura y ayuda a las pequeñas ymedianas empresas en ámbitos como elde la tecnología, el comercio exterior, eldiseño, la financiación, etc. Nada de estose ha hecho, ni es presumible que porahora se haga.

En la lucha contra el paro, las in-numerables propuestas de la Genera-litat han tenido más oposición delFomento Nacional del Trabajo que deuna u otra organización sindical. Él avalque la Generalitat está dispuesta a otor-gar a los créditos concedidos a las em-presas catalanas, pretende suplirlo que,en buena lógica, debería ser una socie-dad de garantías recíprocas, y está porver si el coste de estos créditos avalados,salvo en los de interés político, no seránsuperiores a los del mercado, como su-cede con los créditos concertados paralos ayuntamientos catalanes.

Si a nivel económico la política en prode la pequeña y mediana burguesíabrilla por su ausencia, a nivel políticonos encontramos con situaciones seme-jantes. La poca capacidad legislativa delParlament sólo se explica por la falta decriterios legislativos del gobierno deCiU, que rechaza las propuestas de laoposición y no ofrece, en cambio, susalternativas. En estos momentos, el go-bierno de la Generalitat se limita acondicionar y a adaptar las iniciativassocialistas o las del resto de la oposicióna sus intereses.

Con este panorama no podemos evi-denciar otra cosa que la ausencia deiniciativa política de la burguesía y lafalta de un proyecto claro y definido porparte del partido que, teóricamente,debería representarla.

La anterior conclusión no significa laausencia de política por parte de CiU, yes muy posible que la política aplicadasea, en el fondo, la única que interesa a laburguesía. Nos referimos a la políticacultural.

El gran esfuerzo de CiU se ha dirigidoa controlar la prensa. El "Correo Ca-talán" y "Avui", reciben fuertes sub-venciones del pujolismo. "La Vanguar-dia" está censurada políticamente porPujol en persona. Los esfuerzos paraobtener el control de las emisoras de

radio de FM y el apoyo a la TV privadacatalana, son otros tantos ejemplos delos innumerables que podríamos citar.

Pero esto es poco importante si locomparamos con las consecuencias quese derivan de la ruptura de la unidad civildel pueblo de Catalunya a consecuenciade la política cultural llevada a cabodesde el Gobierno de la Generalitat.También es grave el enfrentamientoartificioso entre Catalunya y las insti-tuciones del Estado.

Cuando el Sr. Pujol pronunció suconferencia en el Ateneo de Madrid (9-4-76) decía que "Catalunya se encierracuando se siente amenazada o roída porla decadencia". Esta afirmación, queparece ser cierta históricamente, puedeser la clave de la política de CiU, porque,o bien es voluntad política expresa eldividir la unidad civil del pueblo deCatalunya en contra de los criteriostradicionales del señor Pujol y de Con-vergencia, o bien, por el contrario, nosencontramos ante la incapacidad de CiUde dar salida a los problemas políticosde la burguesía catalana, precisamenteporque sus formulaciones se sienten"roídas por la decadencia".

Lo malo de la situación actual es quetodo ello redunda en perjuicio de lasinstituciones de la Generalitat. Si laoposición, y en especial los socialistas,somos capaces de superar nuestros pro-blemas, no sólo será fácil batir al pu-jolismo, sino que podremos, además,llevar a cabo la reconstrucción nacionalde Catalunya sobre la base de la unidadcivil de sus pueblos.

Josep M.a Triginer

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Catalunya Catalunya Catalunya

Els socialistes volem una llei "per" i no "contra" les autonomies

La Llei d'Harmonitzacióesmenada de dalt a baix

La Llei d'Harmonitza-ció ha acomplert el trà-mit de ponència al Con-grés de Diputats i araespera entrar, pel setem-bre, a discussió a Comis-sió. És una llei que enabstracte és necessària,car serveix per a clarifi-car moltes situacions icontenciosos entre elsgoverns autònoms i l'Ad-ministració central, en-cara que amb l'actual re-dactat pot ésser bastantnociva.

Per aquest motiu, el Grup parlamen-tari Socialistes de Catalunya, amb el plesuport dels grups Socialista del Congrési Socialistes Bascs, ha presentat unasèrie d'esmenes per a millorar el contin-gut del projecte de llei "martinvillista" ievitar que es converteixi en una llei anti-catalana.

El projecte de llei d'Harmonitzaciós'aprovà en Consell de Ministres el 13de setembre de 1980 i, per tant, laprimera cosa a dir és que no es potemmarcar en el context involucionistadel cop d'Estat del 23 de febrer d'en-guany, i la segona és que quan CoaliciónDemocrática (CD), UCD i CiU voten lainvestidura de Calvo Sol elo com a noucap de Govern ja se sap d'antuvi queaquest defensarà una llei d'harmonitza-ció. D'altra banda, i també com a premi-sa de sortida, s'ha de dir que no hi hahagut cap partit parlament ari català ques'hi hagi oposat a ella (el projecte de lleifou admès a tràmit gràcies als votsfavorables i a les abstencions).

A partir d'aquell moment, i a iniciativasocialista, s'obre un procés de negocia-ció entre els partits catalans per tal depresentar una posició comuna, cosa queno prospera i que duu a que cada grupfaci les seves pròpies esmenes. Així,d'esmenes a la totalitat només n'hi ha de

dues menes: una de rebuig de la llei i, pertant, de retorn al Govern (CiU) i unaaltra amb un text alternatiu que canvia lallei de dalt a baix (Socialistes de Catalu-nya (SC). Ni Esquerra Republicana(ERG) ni el PCE-PSUC n'han presentata la totalitat (a excepció de les esmenesparcials presentades per la diputadacomunista catalana Eulàlia Vintró).

El terme "nacional"

Aquesta llei, en si mateixa, és breu:consta de cinc articles. En el primers'explica simplement el contingut de lallei. En el segon ja s'entra en tema, i esrefereix als temes "nació", "nacional" i"nacionalitat": aquí es diu que Espanyaés una nació (amb la corresponent atri-bució del terme "nacional") i que lescomunitats autònomes sols podran és-ser "nacionalitats".

La real situació d'aquest problema ésque l'Estatut diu que Catalunya és unanacionalitat i la Constitució que Espa-nya és una nació, i discutir això, per tant,val a dir que no s'accepta ni una cosa nil'altra (com diuen l'extrema dreta i l'ex-trema esquerra). Llavors, on està ladiscussió?: en l'ús de la paraula "nacio-nal", mot que tant es refereix a "nació"com a "nacionalitat" (algú del Govern haproposat la paraula "nacionalitari", de-rivat de "nacionalitat", però no es potacceptar legalment perquè no està ad-mesa per l'Acadèmia de la Llengua).

Cal recordar que als anys 30, Catalu-nya era definida com a "regió" (tant a laConstitució republicana com a l'Esta-tut), però com que hi havia un naciona-lisme dominant d'esquerres d'això nose'n va fer batalla i es va anar a posar enmarxa i a treballar l'Estatut. Enguanys'ha passat de "regió" a "nacionalitat",la qual cosa ja és un pas importantencara que no la satisfactòria. Ara bé,quines són les actituds davant això? cappartit defensa la introducció del terme"nació" per a algunes comunitats autò-nomes, car això significaria demanar uncanvi de la Constitució (la qual cosaseria el caure en el joc dels extremistes,dels de dreta sobre tot, i per tant, no és

més que acceptar el que tots ja sabíem.En aquest cas el fet curiós és veure

com ERC demana que es suprimeixi jaque "els termes semàntics de "na-ció", "nacional" i "nacionalitat"són coritravertits i fluctuants", cosaque no és certa ja que a nivell jurídico-polític Catalunya és una nacionalitat iEspanya una nació, tal com diu l'Estatuti la Constitució, encara que a nivellpolític es puguin dir totes les vegadesque hom vulgui que som una nació. Però,quina és la posició socialista?: primer, lad'acceptar el que diu la Constitució il'Estatut i, segon, pel que es refereix alterme "nacional", que es pugui usaraquest terme sempre que es refereixi ainstitucions i a esdeveniments específicsd'una nacionalitat (com el cas de laDiada Nacional de Catalunya, que laGeneralitat és la institució nacional deCatalunya, etc.). Aquesta és una defini-ció que concretitza i tanca el tema.

De tota manera, però, l'opinió socia-lista és la de no fer-ne ús del terme"nacional" referent a institucions cata-lanes. Quan, per posar un exemple, elshomes més grans que ha tingut el país alsegle XX com Pompeu Fabra, Rovira iBalaguer, Pere Comas, etc, fundaren laBiblioteca de Catalunya no els calguél'afegir el "nacional", tothom sabia, isap, que és de Catalunya. Ara, el consel-ler de Cultura, Max Cahner, necessitacol.locar aquesta paraula per a endegarl'Arxiu Nacional de Catalunya, amb ladiferència, però, que la Biblioteca deCatalunya a l'any d'inauguració ja fun-cionava i que l'Arxiu Nacional ja fa unany que se'n parla i encara no s'hacomençat a dur a terme. L'important enaquest cas és que es faci l'Arxiu, el mot"nacional" és de menys perquè no peraixò serà millor i més català.

El català i el castellà

Pel que es refereix a l'article tercer,aquest ens parla de les llengües de lesnacionalitats respecte l'oficial de l'Es-tat, el castellà. I aquí s'ha de dir que eltext governamental d'aquest article és elmateix que es deia a l'Estatut català de

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

1932. Hi ha esmenes de SC, CiU, ERG iEulàlia Vintró, les quals tendeixen acoincidir; només hi ha la del PSA quedemana que "no es podrà establircom a requisit per a accedir a llocsde treball l'exigència del coneixe-ment de la llengua pròpia de la co-munitat autònoma", la qual cosa potarribar a ésser factible per al sectorpúblic però impossible d'imposar al sec-tor privat.

Així, Socialistes de Catalunya diu elsegüent: que el ciutadà pugui escolliriallengua de relació amb el sector públic,de l'Administració; que quan es facindisposicions normatives ho siguin encatalà i en castellà; i que les comunica-cions oficials de l'Administració es facinen la llengua que hagi escollit el ciutadà(mitjançant una simple carta d'aquest alseu Ajuntament, o on sigui, i amb la quedemani rebre els papers oficials o bé encatalà o bé en castellà). Aquesta mesurasuposa, evidentment, un important ele-ment d'economia per l'Administració jaque s'estalvia paper. També, pel que esrefereix a les relacions Estat-Comuni-tats, aquesta haurà d'ésser sempre encastellà, i que si bé amb l'Administraciócentral s'haurà d'usar el castellà, amb laseva organització perifèrica (les delega-cions ministerials) es pugui utilitzartambé el català. I finalment, en el cas deles relacions entre comunitats autòno-mes els socialistes apunten la possibili-tat de relació en altra llengua que elcastellà (com podria donar-se el casentre Catalunya i el País Valencià, oaquest amb les Illes Balears, que poseei-xen una llengua comuna com és el català).

La hipoteca de CiU

L'article quart afecta al tema de l'en-senyament, i aquí cal parlar amb totaclaretat: aquesta qüestió no és impor-tant a la Llei d'Harmonització car ja vemediatitzada per la Llei de CentresDocents, una llei votada mesos enreraper CD, UCD i Convergència i Unió i queprèvia pel damunt de tot la lliure eleccióper part dels pares. Per tant, parlar deque la Llei d'Harmonització ataca lallengua catalana és molt relatiu ja que nofa altra cosa que aplicar la Llei deCentres (que aquesta si que ataca lanostra llengua): les comunitats autòno-mes no tenen capacitat per a fer unapolítica lingüística, i han d'adequar-se alque diuen els pares). En aquest cas, laúnica solució és que CiU volgués donar •suport a la iniciativa socialista, que refu-sà llavors, i poder presentar una propo-sició de llei que, tenint els seus vots,podria ésser aprovada.

En el projecte de llei d'Harmonitzaciódefensem que l'ensenyament es faci en

Catalunya vol ésser un sol poble i, com a tal, votar unit.

"la llengua familiar" tot tenint encompte la situació lingüística de la comu-nitat escolar. Això entra en colisió ambla Llei de Centres, però els socialistes nola votàrem. Altra cosa és que això costimés o menys diners, però ja se sap queun país bilingüe serà sempre molt méscar que aquell que només en tingui unade llengua, és de lògica.

Qui viu i treballa...

Finalment, l'article cinquè es refereixal veïnatge, el problema del "poble er-rant" i el "fix". L'Estatut (i no oblidemque és una llei orgànica, per tant, consti-tucional) diu que és català aquell que téel seu domicili a Catalunya; el PSA diuque català és aquell que ha nascut aCatalunya, encara que hi visqui forad'ella i que, per tant, pot votar solamentles llistes electorals de la seva terra denaixença (que el veïnatge civil privi peldamunt de l'administratiu). En canvi, elGrup de Socialistes de Catalunya hapresentat una esmena per la que totciutadà que visqui a l'estranger podràvotar per correu a la seva comunitathaurà de votar segons la circunscripcióelectoral en la que estigui domiciliat.

•L'actual projecte de llei governamentalaixò no ho accepta.

Ara bé, no podem acabar aquestaexposició sense esmentar un article adi-cional que els socialistes proposem i quees refereix al següent problema legal: si

l'Estatut és la llei de Catalunya, queaquest diu que tenim dues llengüesoficials, i que es refereix a la Generalitat ia les funcions d'autogovern de Catalu-nya; llavors, si hom forma part d'unacompetència de l'Estat no traspassableala Generalitat, depèn aquesta de l'Es-tatut?, està obligat aquell funcionari aconsiderar la llengua catalana com aoficial dins la seva àrea?

Aquesta mena de funcionariat, quepot ésser un 5 per cent a Catalunya, téque per la seva condició civil és catalàperò administrativament no. Per tant, téF obligació de saber el català? o, fins i tot,té l'obligació d'observar les festes d'àm-bit català? Davant això, Socialistes deCatalunya diu que "l'Administració civilde l'Estat crearà les condicions per aquè els seus serveis perifèrics, progres-sivament i segons les diferentes condi-cions lingüístiques (car el català i elgallec tenen un aprenentatge enorme-ment més breu que l'euskera) per a quèpuguin relacionar-se tant amb els admi-nistrats com amb la comunitat autòno-ma respectiva en qualsevol de les sevesllengües oficials".

I això és el projecte de Llei d'Harmo-nització que, segons tots els indicis, noserà l'últim sinó que més en sortiran pera continuar l'encaix entre les adminis-tracions autònomes i la central. L'im-portant és però, com dèiem al comença-ment, que aquestes lleis no es tornincontra les comunitats autònomes i sí afavor de l'Estat en el seu conjunt.B

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Economia Treball

Así fue el debate sobre el paro en el Parlament

it Luchar contra el paro esreconstruir Catalunya"

El Pleno del Parla-ment de Catalunya sostu-vo los pasados días 25 al29 de junio el debate so-bre el paro. Un debateque tenía que haberse ce-lebrado antes de aquellafecha, y que anduvo en-tre los parámetros deuna necesaria concerta-ción entre trabajadores ypatronal y de la vacilanteactuación seguida hastahoy por el Gobierno con-vergente.

Efectivamente, el anterior debate(durante la primera quincena de noviem-bre sobre el Plan de Actuación Econó-

del Gobierno de la Generalitatmica(PAEG)), fijó la necesidad de otro espe-cífico sobre el paro a realizar en un plazo

"breve", plazo que no se ha cumplido yque se ha alargado excesivamente antela poca disponibilidad del Gabinete Pu-jol de poder presentar un plan e informede gestión válido v con contenido.

El conseller de Treball, Joan Rigol,inició el debate con la exposición de laactitud del Gobierno. Afirmó que lasituación del paro es dramática y que nohay las suficientes competencias auto-nómicas para hacerle frente. "La Gene-ralitat —dijo— es un mecanismo im-pulsor para la confluencia de intere-ses", los cuales, en opinión del titular deTreball, pasan por un pacto y una nego-ciación entre las partes para una "soli-daridad entre las diversas clasessociales como país". Por otra parte, elconseller Rigol también expuso que eranecesario un compromiso de la patronalpara emplear a los estudiantes de For-mación Profesional, favorecer las agru-paciones gremiales, y que "el coopera-tivismo no es una solución mágicapara hacer frente al paro; hay quedarle una solidez y no usarlo comoremedio de empresas en crisis, puesla solución aun sería peor que elremedio". En definitiva: el pacto social.

Poco interés del Consell

Eduardo Martín Toval, portavoz delGrup Socialista del Parlament, sería elque contestara en nombre del PSC(PSC-PSOE) al conseller de Treball, ylo hizo en los siguientes términos: "ten-go la impresión de que este debateno es el mejor que se está realizandopara este fundamental tema. En lapolítica de lucha contra el paro seestá actuando a la defensivay sólo seintenta excusar al Consell Executiude la Generalitat sobre lo que no seha hecho. Los comentarios sobre eltema hechos por el señor Rigol senos asemejaba una lectura de lasencíclicas "Rerum Novarum" o "Po-pulorum Progressió", y eso no esuna doctrina que venga al caso".

El diputado socialista atacó al Go-bierno ante, primero, la no asistencia delPresident de la Generalitat, Jordi Pujol,al debate y, segundo, por el incumpli-miento de distintas resoluciones delPAEG: "el conseller Rigol no ha ha-blado ni de la proyectada creacióndel Consell per a la Reconversió

Las resolucionos de la Cámara legislativa catalana

i si: Simuli« ir h\\ conncìoritacDÓni y• Al objecto de canalizar las relacionesentre la Administración de la Generalitaty las centrales sindicales y organizacionesempresariales representativas, el ConsellExecutiu promoverá la unificación en unúnico organismo que, bajo los criterios derepresentación del actual Consell de Tre-ball, extienda sus funciones asesoras yconsultivas a todos los ámbitos de laproblemática económica y social.

• Antes del 31 de 'diciembre de 1981, elConsell Executiu hará efectiva la repre-sentación de las organizaciones empresa-riales y de las centrales sindicales repre-sentativas en el control de la ge.stión de losorganismos relacionados con las relacio-nes sindicales, laborales y de la SeguridadSocial.

o El Consell Executiu realizará todas lasgestiones necesarias para que sea efectivala competencia sobre desarrollo y ejecu-ción en Catalunya de los planes estableci-dos por el Estado para la reestructuraciónde Catalunya de los planes establecidospor el Estado para la reestructuración desectores industriales, prevista en el artí-culo 12 il y 3) del Estatut.

» Antes del 31 de julio actual, el ConsellExecutiu dictará las normas precisas paracompletar lo establecido en los decretos(...) sobre constitución y funcionamientode la Comisión Interdepartamental deAyuda para la Reconversión Industrial enCatalunya )CARIC), en el sentido de quela actuación de la citada comisión com-

porte la presentación previa, por porte delas empresas que inicien expediente anteella, de un documento suscrito por larepresentación de aquéllas y por los res-pectivos comités de empresa o delegadosde personal, en el que consto explícita-mente el se producirán o no despidos acausa de la reconversión, reestiuctura-ción o viabilidad planteadas.

« El Consell Executiu presentará al Par-lament un proyecto de ley de creación deun Fondo para el Fomento del Empleo enCatalunya.9 El Parlament reitera el acuerdo conte-nido en la resolución número 11 aprobadael 2 de octubre de 1980 por esta Cámara yordena al Consell Executiu que realicetodas las gestiones necesarias para que

10 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Industrial Mixta, ni de las medidaspara la escolarización obligatoria alos 16 años, ni de la Liei de Coopéra-tives que tenía que estar en el Par-lament el pasado 31 de marzo". Tam-bién aludió a la excesiva preocupacióndel Gobierno en buscar medios financie-ros para subvencionar a los trabajadoresen paro en vez de hacerlo para que éstosse beneficiaran, y con ellos la sociedad, através del empleo comunitario.

Por otra parte, Eduardo Martín incre-pó al conseller Rigol sobre el tema de losgremios, a los que no dudó en considerardesfasados tras la promulgación de laConstitución y del Estatuto de los Tra-bajadores, así como de inconstitucionalel aprendizaje de los estudiantes deFormación Profesional sin la percepciónde ningún sueldo por ello.

Los problemas de "Hispano Olivetti"y de SEAT también surgieron en eldebate de la mano de los socialistas. Así,el portavoz socialista afirmó que "laGeneralitat no puede producir parofirmando expedientes de crisis atra-vés del Instituto de Mediación yArbitraje (IMAC) y, mientras, suspi-rando para que se traspase el Insti-tuto Nacional de Empleo (INEM)".Martín aludió al escaso interés por partede la Generalitat para el traspaso delINEM, con lo que la Generalitat seconvierte en una máquina produce pa-rados, con el IMAC, ya que no tiene losmedios para ir reconvirtiendo el paroque se va produciendo.

"Se dice que no existen mecanis-mos para luchar contra el paro —ma-nifestó el diputado socialista—, de eco-nomía macroeconómica (en sus aspectosmonetarios o crediticios). Pero el Esta-tut da potestad para actuar sobre las

obras sociales de las cajas de ahorro ypara la intervención de fondos públicosy privados de las entidades de créditocorporativo. En este caso, el Estatut noes malo, es el decreto sobre las cajas deahorro lo que ha sido mal negociado porla Generalitat". Y añadió: "No es bue-no decir que el Estatut dice menos delo que realmente dice a causa de unamala gestión de Gobierno, ya queesto puede generar una nefanda si-tuación para Catalunya y para elproceso autonómico del Estado".

En el debate del Presupuesto para1981 de la Generalitat los socialistaspropusieron la incorporación de unapartida de 2 mil millones para lucharcontra el paro, así como que la deudapública llegara hasta el tope que fija laLey de Financiación de las Autonomías(LOFCA). Y por parte del Gobierno dela Generalitat se puso de manifiesto quehabrían 10 mil millones disponibles (delos que el Parlament no sabe nada demanera oficial) y que se quiere llegar alos 20 mil millones a aplicar en inversio-nes públicas. Y eso fue puesto en dudapor el portavoz socialista, el cual tam-bién preguntó si eso no sería una manio-bra para dotar en 800 millones a losfenecidos planes de empleo (El PlanRigol).

Asimismo, Martín Toval dijo que lossocialistas estaban de acuerdo "hoy" enuna necesaria concertación entre lasclases sociales, aunque no un regenera-cionismo que dejara de lado a las dosprincipales partes (trabajadores y em-presarios) al margen, y que la Generali-tat (con la aplicación del Estatut) podíaactuar en lo que a reconversión de secto-res económicos se refiere. Y finalizó conlas siguientes palabras: "La concerta-

ción, desde la perspectiva de lostrabajadores, es necesaria, y tam-bién la corresponsabilización de laGeneralitat (el Consell Executiu y elParlament), ya que la lucha contra elparo impone el hacer una política dereconstrucció nacional en Catalu-nya, y eso no se está haciendo".

Finalmente, en las resoluciones delParlament en el tema del paro, el PSC(PSC-PSOE) presentò una serie de pro-posiciones que fueron recogidas en sumayoría, y en las que se constataba que"el Consell Executiu no ha situado laproblemática del paro como objetivoprioritario de su acción política, apesar de los acuerdos del Parla-ment", y se instaba en su propuesta queel Gobierno de la Generalitat haga lasgestiones pertinentes para el traspaso(antes del 31 de diciembre) de la gestióndel Fondo de Garantía Salarial, del deProtección del Trabajo y del INEM. ElGrup Socialista pidió además la realiza-ción de todas las gestiones posibles pararecabar las competencias sobre rees-tructuración industrial, y que antes del30 de septiembre se dicten las normaspara la modificación de los decretos deconstitución de la Comisión Interdepar-tamental de Ayuda para la ReconversiónIndustrial en Catalunya (CARIC); quese haga efectiva la representación desindicatos y patronal en el control de lagestión de los organismos sindicales,laborales y de seguridad social, creandoun organismo representativo para ello, yque el Consell Executiu incentive laconcertación en la línea del ANE y delacuerdo subscrito entre UGT y el Fo-mento, así como la presentación en elParlament de un proyecto de ley para lacreación de un Fondo de Fomento delEmpleo. •

las soluciones efectivassean traspasados a la Generalitat de Cata-lunya antes del 31 de diciembre actual:

a) Los servicios correspondientes a lasactuales competencias de las delegacio-nes del Ministerio de Trabajo en Catalu-nya en materia de expediente de regula-ción de empleo.

b) La gestión del Instituto Nacional deEmpleo (INEM) en Catalunya.

c) La gestión del Fondo de GarantíaSalarial.

d) La gestión del Fondo Nacional deProtección del Trabajo.

e) La Inspección del Trabajo en Cata-lunya.• El Parlament constata que están pen-dientes de cumplimiento la resoluciónnúmero 12 aprobada por esta Cámara enla sesión del 2 de octubre de 1980, y las

números 2, 11.1, 12.1, 12.2, 12.4 y 13 dela sesión del 11 de noviembre de 1980. Eneste sentido acuerda que el Consell Exe-cutiu las cumpla antes del 31 de diciem-bre del presente año.• De acuerdo con lo que se prevé en elartículo 83 (2 y 3) del Estatuto de losTrabajadores, en el marco de lo estable-cido en el Acuerdo Nacional sobre elEmpleo (ANE), y en la perspectiva deprofundizar y completar el acuerdo sus-crito en Catalunya por la UGT y el Fomen-to del Trabajo Nacional, el Consell Exe-cutiu incentivará la concertación.• De conseguirse esta concertación, elConsell Executiu propondrá a las partesnegociadoras la constitución de una comi-sión de seguimiento que velará por sucumplimiento y por la efectividad de los

espectros del AÑE aplicables a Catalu-nya. Igualmente, el Parlament acuerdaque el Consell Executiu informe trimes-tralmente a la Comisión de Política Socialsobre el nivel de cumplimiento en Catalu-nya tanto de la concertación que puedaestablecerse, como de la aplicación delANE en los aspectos competencia de laGeneralitat.

• Sobre el empleo entre las CentralesSindicales, Organizaciones Empresaria-les y Administración de la Generalitat,mediante la aportación de compromisosde política económica y social que elConsell Executiu tenga que tomar comotal para hacer efectivos los objectivos dela lucha contra el paro.

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 11

En relació al debat del Parlament

La "no-política" del Consellper Xavier Guitart (*)

C osta el resumir en un curt espaitota la problemàtica que hi ha al'entorn de la politica del Consell

Executiu de la Generalitat en l'aspectede l'atur, i hom es pregunta amb tota lalegitimititat del món ¿què hi ha darrera

. les emfàtiques declaracions del Presi-dent Pujol respecte la prioritat que me-reix el tema de la desocupació i l'ocupa-ció? ¿Què hi ha darrera els nombrosospapers sense data que el conseller deTreball ha escrit, i que els diaris hanmentat tot pretenent oferir plans delluita contra l'atur cercant una àmpliaconcertació de les forces socials i econò-miques de Catalunya?

El debat sobre l'atur va evidenciar, iaixí es pot llegir al Diari de Sessions delParlament, que el Consell Executiu con-sidera el tema de l 'atur com un problemade la conselleria de Treball, sense captractament global; és a dir, no els ésprioritari. I també podriera dir que moltspocs consellers varen estar presents alsdebat, només el de Treball va interveniri els presents, que eren aludits de formadirecta, van mantenir un silenci vergo-nyantifins i tot el conseller d'Economiai Finances, Trias Fargas, sortia de la salaper a no contestar les evidències que escriticaven fins a la sacietat. El Presidentde la Generalitat no hi va ésser en capmoment.

Doncs bé, darrera de tot això hi ha fetque el Consell Executiu no té assumidacom a tal la lluita contra l'atur i elconseller de Treball, que pol que semblaés l'encarregat d'aquest assumpte, nopodia, perquè no sabia, contestar lesinevitables referències a altres conselle-ries o al mateix President. Tampoc no hiva haver un debat Govem-oposició per-què el propi Govern no ho va voler, vaésser una crítica sistemàtica i contun-dent dels socialistes a la política, i a la"no-política", del Consoli Executiu.

Si hom repassa les resolutions apro-vades pel Parlament veurà que són unaclara moció de censura al Govern deJordi Pujol. El 80 per cent de les matei-xes es refereixen a incompliments mani-festos del Consell Executiu sobre totauna sèrie de compromisos adquirits da-vant la Cambra (moció d'iniciativa socia-lista) i als que ara se'ls hi fixen uns nous

terminis. Val a dir que aquelles ressolu-cions foren aprovades, fins i tot, pel grupparlamentari que dona suport al Governsense cap mena de rubor.

Excuses "ploraneres"

Les excuses del Govern: quan es trac-ta de traspassos, que han de permetre ala Generalitat dotar-la de mecanismesper a lluitar contra l'atur, el ConsellExecutiu pren el to "ploraner" del "aMadrid no m'ho donen". Això sí, elGabinet Pujol ha demanat TESTEM (Ins-tituto Nacional de Empleo), un organis-me que serveix per a donar ocupació,qu e té l'IMAC, (Instituto de Mediación yArbitraje) un organisme que gestiona elsacomiadaments, però que a canvi no voluna competència que ens atorga el propiEstatut i que és la regulació de l'ocupa-ció (la qual cosa obliga a signar solsquins acomiadaments). Això no vol diraltra cosa que, en aquests moments, laGeneralitat s'està convertint en un or-ganisme gestionador d'increment del'atur. Això no és seriós, com tampoc noho ésuna emissió de Deute Públic p er unvalor de 10 mil milions de pessetes per ainversions reals que crein ocupació, idels quals només 800 se'n destinin a laconselleria de Treball (l'encarregada delluitar contra l'atur) i que els altres 9.200milions siguin repartits entre les altresconselleries sense que se'n pugui nego-ciar el seu destí. Incomorensible.

També, és parla de concertació ambles forces socials i econòmiques. Però,quina concertació si no s'ha volgut nego-ciar res? Per què no es negocien els9.200 milions? Per què no es negocia elPla d'Obres i Serveis de Catalunya?

¿Per què de l'enganyifa constant d'in-cloure els pressupostos ordinaris en unpla extraordinari contra l'atur? Per quètants incompliments acceptats pel Con-sell Executiu sense posar-se vermell devergonya?

Els esforços reals

Els socialistes haviem of ert un projec-te de Fons d'Inversió per a l'Ocupació(del qual l'OPINIO ja se'n va fer ressò), i

Convergència i Unió el va rebutjar. Comtambé va rebutjar una esmena nostra alsPressupostos Generals de l'Estat quevolia regionalitzar els f ons estatals per al'ocupació. En canvi, va aprovar elspressupostos de l'UCD, tot i que esqueixa d'un Govern al que sempre hidona suport.

Una altra ressolució important delParlament és refereix a la Comissiód'Ajut per a la Reconversió Industrial deCatalunya (CARIC). A proposta socia-lista s'aprovà que les empreses no se'npodran beneficiar dels 5 mil milions dela CARIC sense el consentiment delscomitès d'empresa quan el procés com-porti acomiadaments. I és que el decretde constitució de la CARIC és molt mésregressiu que el de reconversió indus-trial fet pel Govern de l'UCD a Madrid.

Resumint: no hi ha suficient voluntatpolítica en el Consell Executiu per com-batre l'atur. S'està duent una políticad'aparador, i amb això no n'hi ha prou.

No n'hi ha prou de tenir la fotografia aldiari, d'un espai a la TV o d'acompanyara la pubilla del poble per fer Catalunya.Catalunya necessita d'esforços reals. Béfaria en pendre exemple de la U GT com,sense tantes paraules, ha estat capaçd'arribar a un acord amb el Fomento delTrabajo, o de signar 1'Acuerdo Nacionalde Empleo a Madrid. El Consell delsenyor Pujol té un nou repte, per unaressolució aprovada també de la mà delssocialistes; fer el possible per arribar aun Acord Català d'Ocupació, a efectesde desenvolupar l'acord UGT-Foment il'ANE. Pels socialistes, avui, defensarels interessos dels treballadors a Cata-lunya vol dir defensar Catalunya

* diputat al Parlament

12 L'Opinió Socialista / 2" Quinzena de Juliol

La lluita contra l'atur i laCatalunya dels treballadors

per Santiago Riera (*)

Q uan les dues conseqüències més greusde la crisi econòmica, la inflació i l'atur,estan caient a les espatlles de la classe

treballadora són els socialistes els que, unavegada més a la història del moviment obrer,d'una manera seriosa, responsable i efectiva,anem vertebrant alternatives concretes endefensa de la classe treballadora i de lareconstrucció nacional de la Catalunya detots. Alternatives sovint boicotejades tantpels partits de dreta com pels partits qepretenen defensar els interessos de l'esquerra.

En una situació econòmica i política coml'actual, s'ha demostrat d'una manera clara lavalidesa de l'estratègia que representaval'Acord Marc Interconfederal. Al capdavallCC.OO. ha hagut de callar la seva demagògiaen contra de l'AMI i assumir Íntegrament elsplantejaments de la UGT en la signatura del'Acord Nacional sobre l'Ocupació. De lamateixa manera ha hagut d'ésser la UGT deCatalunya la que, amb la signatura de l'AcordUGT-Foment del Treball, freses el camí quepossibilités un Acord sobre l'Ocupació aCatalunya, fins i tot abans de la pròpiasignatura de l'ANE a nivell d'Estat. Aquest sique ha'estatun acte de responsabilitat perladefensa i la reconstrucció nacional de Catalu-nya. Això cal dir-ho i recordar-ho als quenomés s'anomenen "nacionalistes" quanacusen de sucursalisme politic i sindical a ladefensa solidària i de classe dels interessosdels treballadors de Catalunya en la perspec-tiva de la reconstrucció nacional i solidàriadel nostre poble.

En aquest sentit s'ha de valorar moltpositivament l'esforç i el treball desenvolupatpels nostres parlamentaris al Parlament deCatalunya, quan van aconseguir el que s'hadenominat un vot de censura moral en contrala política demagògica i falsament nacionalque desenvolupa CiU en contra de la classetreballadora i contra una Catalunya unida isolidària. Tanmateix, a iniciativa del nostregrup parlamentari, es van aprovar les següentsresolucions:

I

1. Per tal de canalitzar les relacions del'Administració deia Generalitat amb lescentrals sindicals i les organitzacionsempresarials representatives, el ConsellExecutiu promourà la unificació en unúnic organisme que, sota els criteris derepresentació de l'actual Consell de Tre-ball, estengui les seves funcions assesso-res i consultives a tots els àmbits de laproblemàtica econòmica i social.

2. Abans del 31 de desembre de 1981 elConsell Executiu farà efectiva la repre-sentació de les organitzacions empresa-rials i de les centrals sindicals represen-tatives en el control de la gestió delsorganismes relacionats amb les rela-

cions sindicals, laborals i de la seguretatsocial.

3. El Consell Executiu farà totes lesgestions necessàries per tal que siguiefectiva la competència sobre desenvo-lupament i execució a Catalunya delsplans establerts per l'Estat per a la rees-tructuració de sectors industrials, pre-vista en l'article 12.1.3 de l'Estatut deCatalunya.

4. Abans del 31 de juliol d'enguany elConsell Executiu dictarà les normes ne-cessàries per a completar el que esta-bleixen els Decrets de 17 de març de1980,21 d'octubre de 1980 i 2 de maig de1981 sobre constitució i funcionament dela Comissió Interdepartamental d'Ajudaper a la Reconversió Industrial a Catalu-nya (CARIC), en el sentit que l'actuacióde l'esmentada Comissió Interdeparta-mental hagi de comportar la prèvia pre-sentació per part de les empreses queiniciïn expedient davant d'aquesta d'undocument subscrit per la representaciód'aquelles i pels respectius comitès d'em-presa o delegats de personal en el qualconsti explícitament si es produiran o noacomiadaments a conseqüència de la re-conversió, la reestructuració o la viabili-tat plantejades.

5. El Consell Executiu presentarà alParlamentun Projecte de Llei de Creaciód'un Fons per al Foment de l'Ocupació aCatalunya.

II

1. El Parlament reitera l'acord contin-gut en la resolució onzena aprovada el 2d'octubre de 1980 per aquesta Cambra imana al Consell Executiu que faci totesles gestions necessàries perquè abansdel 31 de desembre d'enguany siguintraspassats a la Generalitat de Catalu-nya:

a) Els serveis consegüents a les actualscompetències de les Delegacions del Mi-nisteri de Treball de Catalunya en matè-ria d'expedients de regulació de l'ocu-pació.

b) La gestió de l'Institut Nacional del'Ocupació a Catalunya (INEM).

c) La gestió del Fons de Garantia Sala-rial.

d) La gestió del Fons Nacional de Pro-tecció al Treball.

e) La Inspecció de Treball de Catalu-nya.

2. El Parlament constata que hi hapendents de compliment les resolucionsaprovades per aquesta Cambra, núm. 12de la sessió del 2 d'octubre de 1980 i lesresolucions núms. 2, 11.2, 12.1, 12.2,12.4 i 13 de la sessió de I'l 1 de novembrede 1980. En aquest sentit, acorda que el

Consell Executiu les compleixi abans del31 de desembre d'enguany.

III

1. D'acord amb allò que preveu l'arti-cle 83.2 i 3 de la Llei 8/1980, del 10 demarç, de l'Estatut dels Treballadors, enel marc d'allò establert en l'Acord Nacio-nal sobre Ocupació del 9 de juny de 1981 ien la perspectiva d'aprofundir i comple-tar l'acord subscrit a Catalunya per laUnió General de Treballadors de Cata-lunya i el Foment del Treball Nacional, elConsell Executiu promourà la concerta-ció sobre l'ocupació entre les centralssindicals, les organitzacions empresa-rials i FAdministació de la Generalitat,mitjançant l'aportació dels compromisosde política econòmica i social que elConsell Executiu hagi de prendre per talde fer efectius els objectius de lluitacontra l'atur de la concertació.

2. Si s'assolia aquesta concertació, elConsell Executiu proposarà a les partsnegociadores la constitució d'una Co-missió de seguiment que vetllarà perquèla dita concertació es compleixi i perquèes facin efectius aquells aspectes del'ANE aplicables a Catalunya.

3. Igualment el Parlament acorda que,trimestralment, el Consell Executiu in-formi la Comissió de Política Social delnivell de compliment a Catalunya tant dela concertació que pugui establir-se comde l'aplicació de l'ANE en aquells aspec-tes que són de la competència de laGeneralitat.

Així mateix ho ha valorat el Consell Nacio-nal del Partit, màxim òrgan de direcció políti-ca, entre Congrés i Congrés, el qual vaaprovar per unanimitat una declaració publi-cada en l'últim número de l'OPINIÓ.

Aquest està siguent el nostre treball. Hemd'esforçar-nos per tal que tot el poble deCatalunya prengui consciència de que pro-jecte socialista a Catalunya, és l'única garan-tia de progrés en la defensa dels interessosdels treballadors i la construcció nacionald'una Catalunya de tots i per a tots.

* Secretari Política Sindical

L'Opinió Socialista / 2" Quinzena de Juliol 13

Municipal Municipal Municipal

Aprovat per l'Ajuntament de Barcelona

Un ambiciós programa d'inversionsEl 30 de juny, l'Ajunta-

ment de Barcelona va ce-lebrar un important con-sell plenari, que teniacom a temes més desta-cats l'aprovació del pro-grama d'inversions d'a-quest anys 1981, i la de lamodificació de la plan-tilla de personal.

Abans d'entrar en aquests dos temesesmentats, cal dir que, per unanimitat,el consistori de Barcelona va aprovar lasol.licitut d'organització, a la nostra ciu-tat, dels Jocs Olímpics d'Estiu -a l'any1992.

També es va votar l'adhesió a laFederació Catalana de Municipis, ambl'oposició dels regidors de CiU i d'ERC.

Entrant ja en el tema de la plantilla,cal esmentar que el tinent d'alcalde deReforma Administrativa i Règim Inte-rior, el nostre company Pasqual Mara-gall, va insistir en que a l'Ajuntament deBarcelona no hi ha hagut augment deplantilla. Contràriament, des d'abril del79 fins ara s'han produït 1.315 baixesenfront de 1.078 altes, la qual cosa dónaun balanç negatiu de 237. A aquestadarrera xifra cal afegir-hi 110 baixes mésprevistes durant aquest any.

Pasqual Maragall va manifestar que:"Amb els sous que ens estalviemamb totes aquestes babees i la reduc-ció d'hores extres, l'Ajuntament potcontractar a 421 persones sense queaugmentin les despeses".

Per altra banda la plantilla teòricaexistent l'any. 1980 era de 13.193 em-pleats a l'Ajuntament, dels quals 11.052són funcionaris i 1.151! contractats, perla qual cosa la plantilla real és de 12.204treballadors. En definitiva, queden 989places per cobrir, per tal que la plantillareal coincideixi amb la teòrica.

De moment, es va aprovar, amb el voten contra dels centriste;;, que durantaquest any es contractaran 421 novespersones, sense que, corn hem dit abans,s'augmentin els costos municipals.

Formació de capital social

Passant ja al tema més important delple, cal dir que el projecte de Programad'Inversions que fou aprovat, pel 1981,

ha estat modelat seguint els criterismunicipals respecte a la formació decapital social. Per altra banda, els pro-blemes per a obtenir recursos financers,i el volum de les necessitats amb ques'enfronta l'Ajuntament, obliga a selec-cions i tries molt difícils.

A Urbanisme i Obres Públiques,àrees essencials en la configuració de laforma física de la ciutat, els eixos bàsicsde l'actuació municipal es defineixenper un esforç seriós de recuperació iordenació dels espais urbans, en primerlloc, per una extensió i equilibri delsnivells d'urbanització elemental, en se-gon lloc, i finalment, per anar comple-tant aquelles compres de sol destinadesa equipament o aquelles operacions fun-cionals i/o estètiques que incrementinl'eficàcia i els valors de la trama urbana.

A Urbanisme aquests eixos bàsics estradueixen en: a) compres de sol quepermetin, sobretot, culminar línies d'ac-tuació ja iniciades, afegint-hi algunes,molt poques, actuacions destinades aincrementai- la densitat d'instai.lacionsescolars públiques i a donar un suportmaterial adequat a la política de Des-centralització; b) un esforç de recupera-ció, reordenació i millora del conjuntd'espais urbans —alguns amb un ustradicional, d'altres esperant-ne un—que defineixen, en bona part, la qualitatde la vida urbana; c) aconseguir l'ús, devegades provisional, dels terrenys queintegren el Patrimoni Municipal del sol.

Respecte a Obres Públiques, es trac-ta d'anar traduint a la realitat física, elsprojectes i plans adreçats a l'obtenciód'un casc urbà equilibrat, és a dir dotatsdels serveis urbans necessaris, per acon-seguir nivells de qualitat de vida satis-factoris i equivalents a totes les àrees dela ciutat. Això significa no tíuit solsculminar obres bàsiques per a la xarxaviària i les comunicacions —induint elmar i per això s'inclou la Façana maríti-ma—, o el sanejament de la ciutat, sinóintentar una estratègia a les obres públi-ques d'interès de districte, que integriterritorialment conjunts d'aquestesobres, per tal d'anar resolent àrees es-pecífiques del casc urbà.

Obres Públiques i Urbanisme absor-veixen un 40'/c, aproximadament, delsrecursos que l'Ajuntament dedicarà al'inversió, és a dir a la formació decapital social. Al costat d'aquest gran eixd'actuació, que pretén la revaloritzaciófísica i formal de la ciutat, es desplegauna altra línia fonamental d'actuació:

aconseguir que aquells serveis directa-ment conectats a la vida i funcionamentde la ciutat, estiguin prou dotats i equi-pats materialment com per a que gua-nyin en eficàcia i qualitat. Així s'explical'esforç d'equipament dels Serveis mu-nicipals, especialment de la Neteja Pú-blica, de l'Area de Protecció ciutadana,Guàrdia Urbana, Bombers, o de la Cir-culació.

Prestació de serveispersonals

Una tercera línia fonamental de lainversió municipal està constituïda pelconjunt de Serveis personals que prestal'Ajuntament, de manera subsidiària enmolts casos, i que són per tant una fontde problemes econòmics, i un ingredientimportant de la qualitat de la vida urba-na a Barcelona.

Es tracta de lograr els nivells d'eficà-cia, de cobertura de necessitats i de-mandes, de tipus social i/o cultural, quees pot i s'ha d'exigir d'activitats públi-ques com l'ensenyament, els diversosnivells de la Cultura, els Serveis Socials,la joventut i els esports...

El quart i últim eix de l'actuaciómunicipal, està definit per la necessitatque té l'Ajuntament d'aconseguir for-mes organitzatives, nivells de servei,graus d'eficàcia i fórmules polítiques,que potenciin la seva racionalitat, laseva eficàcia, la seva proximitat al pobleque serveix, i eh seus nivells de transpa-rència i democràcia.

Es per això que les Àrees que agrupenServeis i activitats de funcionament po-lític i administratiu —Descentralitza-ció, Finances;, Funcions ¡»eneráis—augmenten, en conjunt, la seva partici-pació en l'esforç inversor municipal.

Concretant xifres, el Programa d'In-versions de l'any 81 suposa un tol ¡ú de7.733 milions de pessetes, essent lesàrees d'Urbanisme (amb 1.337 milions) ila d'Obres Públiques (amb 1.773 mi-lions) les partides més importants. Lisegueixen, l'àrea d'ensenyament, amb834 milions, les empreses municipals,amb 420, els serveis municipals amb417, i la sanitat amb 404. A destacar,finalment, que 500 milions es destinen ainversions de lliure disposició dels dis-trictes, amb què s'aconsegueix un noupas endavant en el tema de la descentra-lització municipal. •

14 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Malgrat la "fugida" de Convergència

La Federació de Municipis, endavant. El proper mes de se-

tembre es constituirà,definitivament, la Fede-ració Catalana de Muni-cipis, homònima de laque ja funciona a nivellestatal. Aquests dies, elsplens de la majoria delsajuntaments de Catalu-nya estan votant l'adhe-sió a la Federació. Men-tres Convergència se-gueix amb l'extranya in-tenció de crear una altrafederació, que estigui to-talment deslligada de laconstituïda a nivell es-panyol.

Però. auè s'amaea realment al darrerad'aquesta actitud de Convergència? Sobre eltema n'hem parlat una estona amb el secreta-ri de Política Municipal del partit, JoanComas:

— Mira, en el fons Convergència ha confes-sat que no és un problema de la Federació ensí mateixa, de com està ideada i pensada, nide com s'articularà amb l'espanyola. Lesreticències reals de Convergència venen perun altre cantó: Passa que se senten moltfebles en el Consell Executiu, i els hi fa porque la Federació sigui un "contrapoder", quesigui el partit dels municipis contra el partitque controla el govern de la Generalitat.

Estan molt o bses sionats, veu en fantasmes de" contrapoder" per tot arreu, i el que realmentvoldrien no és la creació d'una federaciócatalana, deslligada totalment de l'espanyo-la,, sinó que, amb aquesta excusa de ladiversitat de projectes, no se'n fés cap defederació. Perquè la por real que tenen és al'existència d'una Federació catalana de mu-nicipis, que sigui un instrument dialogantimportant. Nosaltres hem deixat molt clarque no es va contra ningú, que no es va contrael Consell Executiu; els hi hem explicat moltclarament la importància de que funcioni unafederació d'aquest tipus, els antecedents his-tòrics que hi ha, i esperem que se'ls hi acabiaquesta absurda por.

Una idea compartida arreu

— Parla'ns dels antecedents del tema...— La idea de fer una Federació Catalana de

Municipis no és nova d'ara, sinó que hi ha elprecedent de la Generalitat republicana, du-rant la qual ja existia, i després hi ha el modelque existeix a tots els estats democràtics

Amb l'absurda oposició dels convergents, la majoria dels ajuntamentscatalans s'estan adherint a la Federació de Municipis.

d'Europa, on tots tenen la seva federació.Aqui a Catalunya, després de les eleccions

municipals, la iniciativa la va prendre laGeneralitat provisional El conseller Josep M"Bricall va fer el primer esborrany d'estatuts iels va trametre als ajuntaments, però desprésel tema va quedar pendent de que es posés enmarxa la Generalitat estatutària. I ja en laprimera reunió de l'actual Consell Executiu,ara fa un any, a iniciativa d'en Vidal i Gayolaes va tractar el tema, i d'allà en va sortir unagestora d'ajuntaments per establir uns esta-tuts.

Proporcionalitat corregida— I, quan van començar les reticències

per part de Convergència?— Sí, les reticències van començar molt

aviat i es van centrar en el tema de larepresentació que havien de tenir els ajunta-ments a la Federació. Convergència deia quecada ajuntament havia de tenir la mateixarepresentació, cosa que no passa a cap país,ni passava en els estatuts de la Federació del'època de la República, sinó que hi havia unaproporcionalitat. Només hi havia aquestadiscussió, i ja fa bastants mesos es va arribara un acord, acceptat pel mateix Pujol, acon-seguint-se, una representació proporcionalmitigada. Es a dir, els ajuntaments no tenenuna proporció directa, sinó que els ajunta-ments grossos, de fet tenen una penalització,els hi toquen menys representants dels queproporcionalment els hi correspondrien. Hiha doncs una proporcionalitat però fortamentcorretgida, molt més corregida que la de laFederació espanyola. Però, el tema va quedarsalvat. No obstant això, Convergència notrobava mai el moment de constituir la Fede-ració i ho anava retardant, per diverses excu-ses. Va arribar un moment que la qüestió esva fer urgent, perquè paral·lelament s'estavaformant la Federació espanyola, en la gestióinicial de la qual hi va intervenir gent deConvergència (curiosament, el mateix Vidal iGayola, com a president de la Diputació deGirona hi anava, no com a representantd'ajuntaments, sinó com a representantd'una altra entitat local, que són les Diputa-cions). I dic això, perquè aquesta és una de lesacusacions que fa Convergència, al dir que la

Federació espanyola inclou també les Dipu-tacions. Un altre dels gestors era l'alcaldesocialista de Girona, Joaquim Nadal, i gràciesa la presència d'aquests dos catalans es valograr que els estatuts de la Federació espa-nyola continguessin una disposició, que pre-veu que es puguin establir unes relacionsespecials amb les federacions de les comuni-tats autònomes. S'ha aconseguit, també, quecap ajuntament català es pogués afiliar deforma directa a la Federació espanyola, sinóque totes les afiliacions provinents de Cata-lunya han de venir a través de la catalana.

Convergència "rellisca"— I què va passar després de la consti-

tució de l'espanyola?— Doncs que l'alcalde de Figaró, el conver-

gent Jordi Mas, recentment nomenat secre-tari de Política Municipal d'aquest partaj i unapassionat sostenidor de la tesi que cadaajuntament val els mateixos vots, va convèn-cer al Consell Nacional de Convergència deque els acords aconseguits a Màlaga, en laconstitució de la Federació espanyola, con-vertien a la federació catalana en una desegona divisió i que, per tant, ells s'hi haviend'oposar. A partir d'aquest moment, semblaque Convergència vol promocionar una altrafederació catalana, d'esquena totalment al'espanyola, i que prohibeixi explícitamentque els ajuntaments de Catalunya es puguinafiliar a aquesta darrera. Crec que l'operacióde Convergència és una relliscada políticaimportant, el mateix Jordi Pujol està moltinquiet pel tema, fins i tot els d'Unió Demo-cràtica s'han desmarcat d'una idea tan absur-da, i gairabé tots els altres partits han fugittambé de la proposta convergent. Per totaixò, hem decidit tirar endavant la Federaciócatalana, sense Convergència; ja s'hi hanadherit, en aquest moment, més d'un cente-nar de municipis, i, fins i tot, hi ha ajunta-ments amb alcalde convergent, en els quals lamajoria del consistori ha votat l'adhesió (Igua-lada, Berga, Tortosa...), i pensem que final-ment Convergència haurà de recapacitar, i, obé es quedarà marginada, o acabarà adherint-se a la primitiva Federació Catalana de Muni-cipis. É

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 15

Antoni Siurana, paer en cap de Lleida

Invertir a fons, per poder canviarla nostra ciutat

Seguint una antiga tra-dició, que l'equip muni-cipal sorgit de les urnesel 3 d'abril del 79, havolgut conservar i revi-talitzar, l'Ajuntament deLleida s'anomena "LaPaeria". El seu batlle ésel paer en cap, actual-ment el socialista AntoniSiurana.

L'OPINIÓ es va. desplaçar a Lleidaper dialogar una i estona 'amb aquesteconomista, casat i amb tres filles, quedirigeix fa més de'dos anys el consistoride la ciutat. i

Per començar, Antoni Siurana ens fa ;una valoració del funcionament del1

;pacte de govern'municipal, signat entrejels nou regidors socialistes, els cinc del' iPSUC, tres de CiU i dos de l'EsquerraRepublicana. A l'oposició varen quedar¡ :els vuit regidors centristes: ,

—Jo faria una -valoració: en termesrelatius. D'alguna manera, el'pacte deprogrés va constituir* una. certa esta- 'bilitat als ajuntaments; però la veritat ésque no hi ha hagut un comportament perpart de totes les forces (aquí a Lleida, 'especialment per í part del 'PSUC) devinculació del vot, tal com convindria enun pacte. Més aviat) hi; ha i hagut unaespècie de conveni, que ha permès par-ticipar del govern, però río hi ha hagutaquella fidelitat que caldria en totmoment. Jo sempre he pensat que a unajuntament la forçà !quo guanya, encaraque sigui amb una minoria relativa, ha detenir la possiblitat de,governar en so-litari. Perquè les i ressolucions delsajuntaments, passen moltíssimes vega-des, gairebé sempre, per solucions realsals problemes de la població, que nopoden estar subjectes a possibles vo-tacions negatives. . ', * ' ï

i i í iAquí a Lleida no n'èst em descontents

globalment, si bé hi ha ' hagut tempo-rades que ha funcionat:el pacte ambmolta més harmonia que d'altres, de-penent de posicions generals dels di-ferents partits a nivell de Catalunya, que

han afectat a situacions coyunturals con-cretes de la vida del municipi.

— On situaries els problemes mésgreus que us vàreu trobar sobre lataula, al entrar a la Paeria?

—El problema més greu de Lleida ésque es venia d'una època en la quals'havien deixat les coses mortes, en queno es prenien ressolucions. A les hores,tant a nivell d'una recaudació efectiva,com en quant a esgotar les possibilitatspressupostàries de l'Ajuntament, com amodificar ordenances segons el momenteconòmic, com en quant al bagatge deprojectes, hi havia una absoluta carèn-cia. Hi havia una inèrcia de treball moltpoc àgil, molt poc efectiva. No hi haviani projectes, ni pressupostos, ni capaci-tat per tirar-los endevant.

Comunicació constantamb el veïns

— I les finances?—Bé, no era una situació financera de

les pitjors, desastrosa, però era unasituació falsa, en certa mesura. Hi haviaun superhàvit d'uns 47 milions del pres-supost ordinari, però hi havia uns 230milions de paper pendent sense recap-tar. Per altra banda, no hi havia unacarga financera forta però hi havia unasèrie de pressupostos extraordinarisque no havien estat agilitzats lo su-ficient...

— Quins canvis reals ha notat elciutadà de Lleida, amb la nova ad-ministració?

—La meva impressió és que han notatuna voluntat de treball enormement su-perior, una voluntat d'assumir t'ls rep-tes, i de comunicar molt més tot el quees fa. Crec que la ciutat té avui la imatged'un ajuntament que treballa, que facoses.

— Heu estructurat d'alguna mane-ra la participació dels veïns?

—Bé, el que s'ha fet és una comuni-cació constant amb les associacions deveïns, a través de sessions informativessobre pressupostos, ordenances, etc...S'ha creat el consell de la joventut,l'esplai i l'esport, i s'han fet, també,sessions informatives als diferentsbarris.

— Quina col·laboració heu trobatper part dels funcionaris?

—Nosaltres hem optat per no posar-lielnom de "reforma administrativa" auntema d'anar ajustant les responsabili-tats personals i de canviar els criteris.Hem anat creant nous departaments,fent canvis i reformes, però sense graustitulars, perquè hem intentat que elfuncionari entengués la participacióciutadana.

I, en aquest sentit, hen tingut unaresposta molt positiva. El funcionariatde l'Ajuntament de Lleida se sent moltmés identificat amb l'ajuntament i, jodiria, que ha canviat aquest caire d'ad-ministració necessària, per una admi-nistració! al servei de la ciutat Encara hiha molt per fer, però, evidentment, elfuncionari respon.

Un pla que canviarà Lleida

—Explica'ns els eixos fonamen-tals del pla d'actuació que heuaprovat?

—Bé, el pressupost del 1981, quejaestà aprovat, ha arribat a la xifra de1.520 milions d'ordinari (l'any 79 n'hihavia 700); tenim un pla d'inversions, jamaterialitzat, per valor de 260 milions, iestem negociant el finançament d'unsupost d'obra de 700 milions. Tot aixòvol dir, una mica, posar de panxa enlairetota la ciutat. Representa molta obra pera una ciutat que mai ha tingut aquestspressupostos.

Tots aquests projectes afucten a car-rers, adquisició do terrenys, construccióde locals socials, pistes poliesportives id'un pavelló, etc... Vol dir un arran-jament general de tota l'infraestructurade la ciutat

—Destacaries algunes obreu pú-bliques importants?

—El que jo destacaria 6s una de-terminada política d'obres públiques. ElPla General Municipal, que es va apro-var l'agost del 79 de forma definitiva,comportava que s'encarragués un plane-jament de plans parcisl que, en lo queafecta als dos anys que ja han passat delquatrieni, està totalment cobert.

'Aleshores, tot el programa del qua-trieni, tant la part d'adquisició de pa-

16 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

trimoni municipal de sol, com la cons-trucció de part de la infraestructura,com els plans parcials, com la conse-cució de zones verdes, o d'equipament atota la ciutat, està pràcticament.cobert, is'està en les etapes del planejament quepermeten la possibilitat de posar enmarxa la programació del nou quatrieni,que s'iniciarà l'any 83.

Això vol dir que Lleida ha fet unapolítica d'inversió en patrimoni moltimportant Tenim de l'ordre de 150.000metres de sostre construible per part del'Ajuntament girarà de dalts a baix laciutat.

També s'han fet algunes compres es-pectaculars, com una illa de zona verda,que s'en diu "El Clot de les granotes"que representen quasi bé 8.000 metresde zona verda a l'interior de la ciutat. Ol'adquisició del seminari perquè siguiseu dels estudis universitaris de Lleida, ique, el seu dia, esperem que dongui peua la consolidació de la Universitat, ambfórmules més poderoses que les dedelegacions... I tota una sèrie de po-lítiques d'aquest tipus que ja són ma-terialitzades, que ja es poden veure a laciutat.

Una important políticacultural

—Heu hagut de lluitar molt en elcamp de les irregularitats urbanís-tiques?

— Sí, aquí d'entrada ja vam tenir unimportant problema amb un edificiconstruint-se en forma illegal, i quenosaltres vàrem paralitzar, i que va teniruna ressolució complicada. Estem per-seguint amb sancions aquest tipus d'il.-legalitats. La veritat és que la pressiósobre aquest tema és molt forta. Lasegona residència a l'horta de Lleida estàpressionant moltíssim, i, a part delsexpedients que hem fet per parcella-cions il·legals (de l'ordre de 32 en aquestmoment) i que estem posant multesfortes, hi ha una política de persecuciód'això i, inclus hem introduït una or-denança de tipus punitiu a la cons-trucció clandestina, aquesta que ja estàconsolidada, que ja ha passat l'any, i querealment no és factible derrumbar-la, ique ens permet, d'alguna forma, afectareconòmicament a la construcció abusivao clandestina; i això a tot el termemunicioal de Lleida. .

—Quina ha estat la vostra políticacultural?

—En aquest camp, hem fet dos tipusd'actuació: Per una banda, potenciartots els mitjans que hi havia a la ciutat,els diversos grups, per tal de consolidar-los i ajudar-los. Hem fet una política derepotenciar els nostres museus, hemdotat de biblioteques als barris; una

"El ciutadà de Lleida té l'imatge d'unAjuntament que treballa "

política de comunicar aquesta vida cul-tural a totes les zones de la ciutat, no solsal centre.

Coincident amb aquest estiu, hi hauna campanya de rellançament de lacultura al carrer, amb actuacions gra-tuites i populars a la falda de la seu delCastell, als Camps Elisis, amb concerts,grups de teatre i d'animació al carrer...

Estem, també, per dotar d'infraes-tructura a l'actuació cultural: Una seuper a l'Orfeó Lleidetà i pel ConservatoriMunicipal, que l'estem fent damunt delMercat de Santa Teresa, i que sigui unasala oberta que permeti aquest teatrepopular.

Hi ha una actuació singular, a cavallentre Cultura i Ensenyament, que ésl'haver construït l'Escola Municipal deBelles Arts que està donant un resultatmolt positiu.

Acostar la Guàrdia Urbanaal ciutadà

I, com està resolta a Lleida laqüestió sanitària?

— Sí, hi ha unes deficiències impor-tants que, ara esperem que s'acabin desolucionar. Hem aconseguit, no sols ambF esforç de tota la ciutat sinó de tota laprovíncia, de totes les comarques, l'am-pliació de la Residència de la SeguretatSocial, que és un tema avui dia encaradramàtic perquè està a uns nivellsd'ocupació del 110 o el 112 per cent. Enaquest moment, ja hi ha en marxa les duesfases d'ampliació de la Residència iesperem que, en un curt període detemps es puguin posar en funcionament.

Hi ha tot el tema del tractament delmedi ambient, en el qual estem lluitant.Hi ha tot un projecte, que ja està persubhasta, de sanejament de la margeesquerra que puja 218 milions depessetes. I això es complementarà ambaltres projectes de canalització de cla-

vegueres, que recullin les residuals de lamarge dreta. Tenim, també, un proble-ma de sanitat urbana, i és que teniml'escorxador a l'interior de la ciutat iestem intentant el seu trasllat.

—Teniu establerts contactes ambd'altres ajuntaments de la comarca?Esteu coordinats d'alguna manera?

—Aquí hi ha un problema difícil deresoldre, a nivell de tot Catalunya, enl'estructuració comarcal. I és que, a unacomarca on hi hagi el pes específic d'unapoblació com Lleida, que dobla la detots els altres pobles de la comarca, laforça d'aquesta capitalitat és tant in-tensa, respecte a pobles de 1.000 ó2.000 habitants, o 600, que se'ns fadifícil l'establiment de diàleg. Hemtingut contactes, hi ha un bon climad'informació i de conversa amb totes lespoblacions, i de prestació de serveis.Però, és clar, mancomunar serveisd'unitats de 2.000 habitants amb uni-tats de 120.000 és pràcticament impos-sible. I aquest és un problema difícilLleida el que fa és donar suport en tot elque pot a tots els pobles del voltant, iamb una voluntat d'irradiar els serveis.

—Lleida és una ciutat tranquila?Té molta feina la Guàrdia Urbana?

—En el context general, Lleida és unaciutat tranquila. A nivell de seguretatciutadana, i a part d'un problema moltcomplex que tenim, el dels temporers dela fruita que arrastren una poblaciómarginal que els estius fa cap a la ciutat,i es produeixen algunes dificultats d'a-daptació, de comportament d'aquestapoblació flotant, a part d'això la tran-quil litat és bastant general

En quant a la Guàrdia Urbana, hemfet una operació de portar-la més alsdiferents barris, en un intent que nosiguin tant sols guàrdies de tràfic, sinóque siguin aquells guàrdies que conec-ten les necessitats ciutadanes amb l'a-juntament. Hem fet una reestructuraciódels llocs on presten servei; vàrem am-pliar, el primer any, la plantilla en 30guàrdies nous; i la idea és anar adequantla Guàrdia Urbana a les necessitats realsde la ciutat I això tenim la voluntat defer-ho mitjançant la creació, ja duta aterme, de l'Escola de la Policia Munici-pal de Lleida.

—Parlem, per acabar, de l'ense-nyament...

—Tenim donats terrenys per a uninstitut, per a una escola de FormacióProfessional, i per una escola de 16unitats... L'ajuntament està assumint laseva responsabilitat en el tema, hemrenovat i millorat el manteniment detotes les escoles. No hi ha problemad'escolarització. Pot haver-hi proble-mes puntuals de proximitat de l'escola,però en general el problema està resolt itots els nanos tenen escola a Lleida.

Albert Musons

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 17

Asociaciones de Vecinos y la Resolución de la Federación de Barcelona

Los socialistas frente a la FAVBLa Federación de Bar-

celona del Partit dels So-cialistes de Catalunya(PSC-PSOE) decidió ha-ce unos días abandonarcomo partido la Federa-ción de Asociaciones deVecinos de Barcelona(FAVB), en la cual lossocialistas han manteni-do una activa presenciadesde su fundación.

Ante esta actitud, que es consecuen-cia de toda una dinámica de funciona-miento de la FAVB durante meses, laEjecutiva de Federación de Barcelonatomó la decisión redactando una resolu-ción de 5 puntos en los que se expresanlos motivos que han conducido a ella y sevalora el momento actual del movimien-to asociativo y de la'FAVB. La Federa-ción de Barcelona del PSC^ha enviadouna carta a todas lias asociaciones devecinos de la ciudad en la que se expli-can los puntos de la resolución y las!

motivaciones del abandono de la FAVB.

El texto de la carta es el siguiente: ."El distanciamiento socialista de la

FAVB, explicado' de forma necesaria- ímente escueta porila prensa, habrá pro- ¡vocado un cúmulo de sorpresas e interro-1gantes, que hace necesaria por nuestra >parte una puntualizaeión'detallada que jdisipe cualquier género de duda o ma- ;lententidos. i '• ' ¡ '

i í i , , . ;En primer lugar,'es preciso dejar clara

nuestra concepción positiva de lo quedebería ser una Federación de AA.VV., ;en la línea de lo que son este tipo deentidades en los,países democráticos,con ideas concretas sobre efectiva coor-dinación e impulso, del asbciacionismovecinal, con convicciones nítidas de in-dependencia de los p'árticlos políticos, ycon voluntad inequívoca de mejorar yreforzar el funcionamiento de las insti-tuciones democráticas. ' • :

í ; ' h , ' - "Nuestra experiencia,1 una .larga y pa-

ciente experiencia en la FAVB, nos per-mite situar esa entidad justamente en elterreno contrario de lo dicho anterior-mente. Con extraordinaria prudencia ymoderación, en un intentó apurado deno poner al descubierto la progresivadescalificación de la FAVB, hemos afron-

tado respetuosamente uno tras otro,hechos que producen estupor en cual-quier conciencia democrática.

Manipulaciones partidistas

Hemos tenido que asistir a manipula-ciones frecuentes e inesperadas en elorden del día de las reuniones, a posicio-namientos públicos de la Junta sobremuchos temas de extraordinaria grave-dad (por ejemplo la huelga del Hospitaldel Mar) sin un mínimo de rigor, sinconfrontar versiones distintas ni estu-diar a fondo las condiciones del pro-blema.

Hemos afrontado con idéntica pru-dencia intentos sucesivos de darle a laFAVB contenidos políticos descarada-

, mente partidistas (recordemos la po-í nencia propuesta para la asamblea de

AA.VV. en Santa Coloma pidiendo elderrocamiento de la Monarquía y lainstauración de la República), funcionespropias de una sociedad totalitaria (pre-tensión de voto orgánico en los plenos) oprivilegios de carácter corporativo (másderechos, más subvenciones) frente a

, otras realidades del movimiento asocia-tivo, frente al conjunto de ciudadanos eincluso frente a quienes representan a laciudad a través de la legitimitad de las

.urnas.

'Desconfianza contra lademocracia

: : '; i Paradógicamente, hemos sido a la vez¡'testigos de una contradicción lamenta-j . b l e : Quienes más clamaban en Ja línea' ¡apuntada, má:5 pasivos e irresponsables

se lian mostrado para con el trabajocotidiano y el impulso permanente a la

^prestación de servicios, la información y¡ ¡la coordinación. Y no es esta una impre-cision particular, sino que está avaladaIpor. otros miembros de la Junta de laFAVB que contemplan, con desespera-ción e importancia la agudización de sucrisis.

¡í ;

Pero cuando toda esa dinámica sevuelve permanente y habitual, cuando loque impera no es solamente el intentopartidista de convertir la FAVB en unacaja de resonancia del radicalismo ex-

traparlamentario, sino lo que es másgrave, en una entidad que mediante lacrítica no razonada y el insulto no infre-cuente ("Actuaciones fascistas del Ayun-tamiento, etc.) fomenta la desconfianzaciudadana en las instituciones democrá-ticas; resulta imposible guardar silencioy continuar sentados en la misma mesacomo si nada pasara.

Y es ese motivo: la ausencia de unavoluntad de reforzar mediante la críticaresponsable y constructiva nuestra frá-gil convivencia democrática, lo que nosha llevado a hacer pública una posiciónque llevábamos largo tiempo meditando.

Al margen de lo expuesto, nos dueleque se infravalore la actitud positiva querespecto al movimiento ciudadano hamantenido el Ayuntamiento de Barcelo-na; nos preocupa que los medios, loscanales de participación, y las realiza-ciones claramente orientadas a los ámbi-tos más desfavorecidos de la ciudad,sean tratados con un desprecio y unaactitud que más que empujar hacia ade-lante, fomentan un desgaste y desencan-to claramente favorables a la derecha,cuya única esperanza de recuperaciónradica en la extensión de esos senti-mientos.

Seguiremos apoyandoa las AA.VV.

Los socialistas sabemos además, quela mayor parte del movimiento ciudada-no de base es consciente de las diferen-cias entre una gestión de la izquierda yotra de la derecha, y mucho más de lasexpectativas y posibilidades que abreuna Administración Municipal demo-crática frente a las restricciones, oscu-rantismo y agresión permanente a losintereses de la colectividad, que suponeotro tipo de administración.

Seguiremos además potenciando connuestra modesta presencia, Ifs AA.VV.,en su línea de dinamizar la participaciónciudadana canalizando y trasladando losproblemas concretos; y heñios de apro-vechar la ocasión para reiterar una vezmás y de forma totalmente desinteresa-da, el ofrecimiento de nuestros mediospolíticos y parlamentarios a aquellasentidades que puedan precisar de esaproyección en el tratamiento de susproblemas locales."•

18 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

La España de las Autonomías

Derechos económicos y socialesy tarea de Estado

L a construcción de las autonomías yla reforma del Estado ha de venirpresidida por valores claros y estar

orientada hacia objetivos bien estable-cidos. Unos y otros se hallan en laConstitución, por más que sólo eviden-cien su fuerza organizadora y movili-zadora sino en el marco de un proyectopolítico consecuente.

El PSOE, en tanto que partido de lostrabajadores, sitúa la defensa de laslibertades civiles y políticas y de losderechos económicos y sociales en elprimer plano de sus tareas de Estado.No basta, en efecto, y aún no siendopoco entre nosotros, con conseguir unaAdministración sometida a la Ley yrespetuosa de la libertad y la propiedadde los ciudadanos. Estos son valoresestrictamente liberales que el socialis-mo democrático ha asumido plenamen-te, aunque sólo a título de condiciónnecesaria y en absoluto suficiente.

Lo característico del socialismo de-mocrático es la organización colectiva delos trabajadores para exigir, tanto en lasrelaciones sociales autónomas como dela intervención de los poderes públicos,unos standards básicos de derechoseconómicos y sociales, los cuales, por sunaturaleza colectiva, rompen con losesquemas típicos del liberalismo bur-gués. Los derechos económicos y so-ciales, en su formulación económica, noson, en efecto, nada que se deje a laprovidencia benefactora de los poderespúblicos. Antes al contrario, constituyenla base misma de la libertad efectiva delos trabajadores, y sólo pueden^ serconquistadas colectivamente através dela asociación, la acción, la reflexión y laparticipación.

Para el socialismo democrático cadaser humano es un fin en sí mismo, y elvalor de una organización social se midepor su grado de libertad y solidaridad, esdecir, por el nivel de las condiciones queofrece para el desarrollo de la autonomíapersonal y la participación en los pro-yectos colectivos. En el contexto de lasociedad capitalista el trabajador sólopuede conquistar su libertad efectivamediante la asociación y la conquistaprogresiva de unas condiciones de tra-

bajo dignas, de una vivienda humana, deunos servicios públicos eficientes y deun nivel de información y cultura quehagan posible el derecho y la voluntadde participar en la producción social y enlos asuntos públicos.

Estos objetivos en absoluto son asu-mibles por el providencialismo de unEstado autoritario de cualquier signo, yaque nada tienen que ver con el viejo" panem circensis" o con algunas utopíashedonistas y reaccionarias de hoy. Suformulación como derechos del hombrey del ciudadano, exige la libertad comoclima vital, pues la libertad constituye ala vez su presupuesto y su objetivo. Deeste modo, la lucha por los derechoseconómicos sociales constituye la luchapor la ampliación de las libertades y porel avance de la democracia, ya que sintales derechos la libertad sólo es efec-tiva para quien puede plantear su pro-yecto personal o colectivo sobre la basede la propiedad de los medios de pro-ducción y la disposición consiguiente deltrabajo ajeno.

Es más, la lucha por los derechoseconómicos y sociales es la base mismadel socialismo democrático y la claveexplicativa de la ecuación entre socia-lismo y libertad. Estos derechos, aúnsiendo la clave de la libertad efectiva ypara todos, poseen, en efecto, una na-turaleza necesariamente colectiva yexige de la asociación para su formu-lación, conquista, defensa y profundi-zación. Por eso, la acción de los traba-jadores asociados es el fundamentomismo del socialismo democrático; de lamisma manera que la libertad es elobjetivo de su acción asociada. Por eso,el conflicto social, cuya materia siguesiendo la explotación clasista, es para elsocialismo democrático la manifesta-ción de una tensión permanente entre lalibertad-privilegio de la burguesía^y elproyecto socialista de creación de las

Acondiciones para la expansión y gene-ralización de la libertad, es decir, lascondiciones de la igualdad para el de-sarrollo de proyectos propios y dife-renciados. Por eso, el socialismo de-mocrático, ha sido siempre una respon-sabilidad y una tarea permanente que nofía sus objetivos a un asalto milagroso o

casual del poder. Por eso, el socialismodemocrático, cuya lucha y avance vienede lejos, necesita de una reformulaciónpermanente y constituye, paradógica-mente, como recordaba recientementeF. Mitterrand, la idea más nueva ymotivadora de la aventura de la libertadhumana. Por eso, finalmente, el socia-lismo precisa de una teoría y de unsentido de Estado que permita la su-peración de los esquemas liberales yautoritarios a la vez sobre los que nues-tro Estado se halla construido.

La asociación de los ciudadanos parala defensa de sus condiciones colectivasde vida y de trabajo, que tiene en elsindicato su expresión primera y prio-ritaria, exige así también de su par-ticipación en el proceso de adopción dedecisiones por los poderes públicos.Con ello no se trata en absoluto, como en-las tesis gramscianas, de crear contra-poderes o gérmenes de desarrollo deuna democracia de base llamada a sus-tituir revolucionariamente a la "demo-cracia formal". Por el contrario, no haymás autoridad legítima que la autoridaddemocrática formalmente constituida.En el marco de una Constitución demo-crática todo juego de contrapoder o dedoble legitimidad resulta rechazable.Esto advertido, el fomento del movi-miento asociativo y la conquista de suparticipación en las decisiones públicas,que directamente afectan a los derechoseconómicos y sociales, constituye nosólo una exigencia del desarrollo de lalibertad, sino una directriz incuestiona-ble de la reforma del Estado en todos susniveles. Por lo demás, se trata de unadirectriz impuesta por la propia Cons-titución, cuyo preámbulo fija como ob-jetivo de la nación española el de"establecer una sociedad democráticaavanzada", y cuyo artículo 9.2 del títulopreliminar dispone que " corresponde alos poderes públicos promover las con-diciones para que la libertad y la igual-dad del individuo y de los grupos seanreales y efectivas; remover los obstácu-los que impidan o dificulten su plenitudy facilitar la participación de todos losciudadanos en la vida política, econó-mica, cultural y social".

Joan PRATS

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 19

Editorial Editorial Editorial

Entre el "Nou Camp"•i

l'Onze de Setembre

L a festa d'afirmació nacional que el passat 24 de juny aplegà propde cent mil persones al camp dei Barça obliga a plantejar-sealgunes qüestions pel que fa a les interrelacions entre socialisme,classe obrera i fet nacional, a la Catalunya d'aquest estiu'del

1981.

S'han produït certs canvis en certa mesura inquietants. El pobleaplegat al "Nou Camp" no era exactament el de l'Onze de Setembredel 76 a Sant Boi, ni el de les manifestacions posteriors. Tampocl'estil, el gest, el llenguatge eren els mateixos. I, evidentment,T orientació dels canvis va en el sentit d'una disminució de la presènciade l'esquerra, dels traballadors, dels ciutadans immigrats, i pelcontrari d'un major pes relatiu dels sectors conservadors, delsindependentistes, de les classes mitges urbanes i rurals. Aquestdecantament sociològic, cultural i polític és una manifestació plàsticad'una pugna per l'encapçalament del moviment d'afirmació nacionalentre els sectors obrers i populars, d'una banda, i la burgesia de l'altra.O, a un altre nivell, entre l'esquerra i la dreta. O, a un nivell polític mésconcret, entre els socialistes i Convergència.

' i i f .El partit en el govern'a Catalunya (no seria exacte dir el partit de

govern), té un interès específic ^en que aquesta pugna per l'hege-monisme popular es guanyi en el sentit més favorable al mantenimentdels seus interessos. D'una certa manera, voldrien repetir a Catalunyaun cert escenari basc: marginalitzar els socialistes i els comunistes, iinstaurar un binomi format pel gran partit nacionalista burgès i, a sota,un moviment "patriòtic" invertebrat, maximalista, gesticulador imanipulable. ' ' ¡ ' ï ! !

Aquest procés portaria icom a conseqüència lògica l'eclosió d'unfals nacionalisme, insolidari, divisionista i en el fons reaccionari.Aquest procés porta en el seu si el risc real d'un enfrontament intra-comunitari a Catalunya, i d 'una distorsió greu entre dos processos queés forçós que avancin'd'acord: la construcció de l'autogovern deCatalunya i la transformació democràtica de l'Estat.

! >' ' ' !No és exagerat afirmar que mi dels combats cabdals del pròxim

avenir a Catalunya serà;el que es lliura a l'entorn d'aquest tema. Cal,en aquest sentit, que els socialistes tinguem la força i l'encert d'evitar,a la vegada, la temptació de l'aïllament i la temptació del seguidismeenfront del nacionalisme gesticulant. Cal ésser present, amb esperitobert i amb conciencia beri ¡precisa dels nostres objectius, en lesmobilitzacions i l'acció encaminada a fer de Catalunya un poble unit,nacionalment construí t, n solidarL'Cal agrupar a una gran majoria delpoble de Catalunya a l'éntorn de la idea que sols l'esquerra, sols elssocialistes, podem encapçalar i aconduir a bon port aquest projected'afirmació nacional, d'entesa entre els catalans d'origen i els de destí,de convivència lliure i fraternal entre tots els ciutadans de Catalunya.

..ü;:.1 i.L'Onze de Setembre de 1977, un milió de ciutadans es manifestava

pel Passeig de Gràcia eh un acte impressionant. Molt recordem amborgull entranyable la presència majoritària de la classe treballadora ide f esquerra en aquella Diada, simbolitzada en les banderes rojes ilela UG'l' que encapçalaven la .concentració. Aquella presència eragarantia de concòrdia i de responsabilitat, d'unitat civil i de progrés.

Han passat moltes coses. Però seria tràgicament erroni pensar queallò no és ja repetible. Enfront del fantasma de la insolidaritat, de ladivisió intra-comunitària i de l'entronització del nacionalisme burgès,cal una acció decidida i conseqüent dels treballadors i dels socialistes,amb l'objectiu que ens hem traçat: fer realitat el projecte nacional delstreballadors. Fer del nostre país una comunitat digna, progressista,habitable, i no un lloc d'exclussivismes, de discriminacions o d'en-frontaments.

Entre el "Nou Camp"

el Onze de Setembre

L a fiesta de afirmación nacional que el pasado 24 de junio reunió acerca de cien mil personas en el campo del Barça, obliga aplantearse algunas cuestiones referentes a las interrelaciones

entre socialismo, clase obrera y hecho nacional, en la Catalunya deeste verano de 1981.

Se han producido ciertos cambios de alguna manera inquietantes.El pueblo concentrado en el "Nou Camp" no era exactamente el delOnze de Septiembre del 76 en Sant Boi, ni el de las manifestacionesposteriores. Tampoco el estilo, el gesto, el lenguaje eran los mismos.Y, evidentemente, la orientación de los cambios va en el sentido deuna disminución de la presencia de la izquierda, de los trabajadores,de los ciudadanos inmigrantes, y por el contrario de un mayor pesorelativo de los sectores conservadores, de los independentistas, de las -clases medias urbanas y rurales. Este decantamiento sociológico,cultural y político es una manifestación plástica de una pugna por lacabecera del movimiento de afirmación nacional entre los sectoresobreros y populares, por un lado, y la burguesía de otro. O, a otro nivel,entre la izquierda y la derecha O, a un nivel político más concreto,entre los socialistas y Convergencia.

El partido en el gobierno en Catalunya (no sería exacto decir elpartido de gobierno), tiene un interés específico en que esta pugna porel hégémonisme popular se gane en el sentido más favorable almantenimiento de sus intereses. En cierto modo, querrían repetir enCatalunya un cierto escenario vasco: marginalizar a los socialistas ycomunitas, y instaurar un binomio formado por el gran partidonacionalista burgués y, debajo, un movimiento "patriótico" inver-tebrado, maximalista, gesticulador y manipulable.

Este proceso traería como consecuencia lógica la eclosión de unfalso nacionalismo, insolidario, divisionista y en el fondo reaccio-nario. Este proceso trae en su seno el riesgo real de un enfrentamientointra-comunitario en Catalunya, y de una distorsión grave entre dosprocesos que es forzoso que avancen de acuerdo: la construcción elautogobierno de Catalunya y la transformación democrática delEstado.

No es exagerado afirmar que uno de los combates capitales delpróximo futuro en Catalunya será el que se libra alrededor de estetema. Es necesario, en este sentido, que los socialistas tengamos lafuerza y el acierto de evitar, a la vez, la tentación del aislamiento y latentación del seguidismo frente al nacionalismo gesticulante. Esnecesario estar presente, con espíritu abierto y con conciencia bienprecisa de nuestros objetivos, en las movilizaciones y la acciónencaminada a hacer de Catalunya un pueblo unido, nacionalmenteconstruido, y solidario. Es preciso agrupar a una gran mayoría delpueblo de Catalunya alrededor de la idea de que sólo la izquierda, sólolos socialistas, podemos encabezar y conducir a buen puerto esteproyecto de afirmación nacional, de entendimiento entre los catalanesde origen y los de destino, de convivencia libre y fraternal entre todoslos ciudadanos de Catalunya.

El Onze de Septiembre de 1977, un millón de ciudadanos semanifestaba por el Paseo de Gracia en un acto impresionante. Muchorecordamos con orgullo entrañable la presencia mayoritaria de la clasetrabajadora y de la izquierda en aquella jornada, simbolizada en lasbanderas rojas de la UGT que encabezaban la concentración. Aquellapresencia era garantía de concordia y de responsabilidad, de unidadcivil y de progreso.

Han pasado muchas cosas. Pero sería trágicamente erróneo pensarque aquello ya no es repetible. Frente al fantasma de la insolidaridad,de la división intra-comunitaria y de la entronización del nacionalismoburgués, es necesario una acción decidida y consecuente de lostrabajadores y de los socialistas, con el objetivo que nos hemostrazado: hacer realidad el proyecto nacional de los trabajadores.Hacer de nuestro país una comunidad digna, progresista, habitable, yno un lugar de exclusivismos, de discriminaciones o de enfren-tamientos.

20 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Els socialistes francesosnacionalitzen i regionalitzen

Conseqüents amb lesseves promeses electo-rals, els socialistes fran-cesos han presentat a lacambra de diputats unampli programa de realhvzacions destinat a can-viar la fesomia política,social i econòmica delpaís. És un programa,segons el cap del GovernPierre Mauroy, destinata crear una nova ciuta-dania i un model originalde societat.En el pla econòmic, el Govern, sota la

impulsió del President François Mitter-rand, ha decidit passar ràpidament al'acció en el capítol de les nacionalit-zacions. La tendència moderada i moltminoritària en el si del Govern, quepreconitzava la via lenta, ha perdut.Com a conseqüència, des de la properatardor es procedirà a la nacionalitzacióde tot el crèdit bancari i de onze grups ocomplexos industrials de punta, princi-palment en les branques de l'armament,siderúrgia, química i informàtica.

X'altra gran operació política delssocialistes és una reestructuració gene-ral de l'Estat amb la creació d'entitatsregionals elegides democràticament idotades de poders considerables, aixícom l'ampliació dels poders dels muni-cipis. El 25 de per cent dels ingressos del'Estat es destinaran a finançar la des-centralització regional i municipal men-tre se suprimiran els prefectes (gover-nadors civils) substituïts per delegatsdel Govern. Però l'autoritat màxima deles regions serà el president del Consellregional elegit democràticament.

El programa governamental incloutambé l'extensió dels drets dels tre-balladors a les empreses i anuncia novesmesures d'ordre fiscal sobre les gransfortunes per finançar els programes so-cials d'expansió econòmica.

Pierre Mauroy, en una confrontaciótelevisada amb 15 periodistes el 15 dejuliol, insistí particularment en la ne-cessitat indispensable de les nacionalit-zacions per reorganitzar la indústria ipoder afrontar, amb èxit, la gran batallacientífica i tecnològica que es lliuren les

grans potències a nivell planetari. Peròdóna un argument nou. De res serviria,digué Mauroy, que els socialistes tin-guéssim la majoria en el país, en elParlament i la presidència de la Re-pública si al marge nostre es creava unbloc econòmic hostil al nostre programa.Sense un control eficient de l'economia,fracassaríem, afirmà. A més, afegí, elstreballadors tenen també el dret d'in-tervenir en la vida econòmica del país i,en aquest sentit, convertirem les em-preses públiques en un nou model derelacions socials que serveixin d'exem-ple al conjunt de la societat.

Com es veu, els socialistes han entrata pas de carga i no pocs comentaristes depremsa han quedat sorpresos perquè,potser per primera vegada, un partit

socialista en el poder realitza les pro-meses electorals.

Fet significatiu, tots els sondatgesd'opinió publicats fins ara els hi són moltfavorables. El 56 per cent dels francesosaccepta clarament el programa de governmentre que les opinions sobre els homespolítics donen un 75 per cent de votspositius per Pierre Mauroy, 66 perMitterrand, i 64 per Rocard. Segueixen,encara, altres socialistes com LionelJospin i Gaston Déferre mentre que elsdirigents de l'oposició arriben lluny,darrera. Giscard d'Estaing és el primerde l'oposició amb 44 per cent de votsfavorables.

C. R.

Un año más de "liberadores''Ciento cincuenta años de indepen-

dencia. 155 intentos de salvación de laPatria. Se cumple ahora un año desdeque triunfó el último intento, por partede un salvador de la Patria, de liberaral maltratado, escarnecido, vilipendiadoy esclavizado pueblo trabajador deBolivià. Y una vez más la historia deberádecir en sus páginas que los salvadoresde la Patria no sirven, que son sólounos reverendos inútiles, egoístas, san-

guinarios asesinos, estúpidos analfabe-tos, peones al servicio de oscuros ysucios intereses.

Ha transcurrido un año desde el úl-timo golpe consumado. En sólo 365 díastres intentos más de golpe. Han sido365días más de esclavitud, asesinatos,miseria, atraso, hambre, sangre y lá-grimas.

Algún día el pueblo se salvará a símismo. La historia será distinta.

BOLIVIAPUEBLO

ENLUCHA

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 21

Canviar la vida Canviar la vida Canviar la vida

Segons Girici i Pellicer

"Som la minoria idiomàticamés important"

Alexandre Girici i Pelli-cer, senador i membre dela Comissió de Culturadel Consell d'Europa, haelaborat un document re-ferent a les llengües mi-noritàries d'Europa.

Aquest document, redactat com aíndex i compendi dels 51 idiomes corres-ponents a les minories europees, va seraprovat per unanimitat el passat 26 demaig per l'abans esmentada Comissióde Cultura.

Properament, pel setembre, i en for-ma de "recomanació", aquest informeserà presentat al plenari de l'Assemblea.En el cas que s'aprovés aquesta "reco-manació", cas molt probable d'altrabanda, seria presentada seguidament alComitè dels Ministres;iaquests hauriend'expressar la seva-conformitat o noamb les recomanacions que els perto-quin pels seus àmbits estatals.

La "recomanació" pròpiament dita,en forma d'apèndix (respecte del docu-ment esmentat, corista'de quatre puntsque tot seguit esmentem: a nivell cientí-fic cal que els noms toponímics es corres-ponguin amb els llenguatges originals decadauna de les contrades; anivellhumà,l'adopció progressiva de la llengua ma-terna en l'educació 'dels infants; a nivellcultural, el respecte i l'ajut públic enfavor de l'ús local de les llengües minori-tàries normalitzades, així com també elseu ús a l'ensenyament superior i alsmitjans de comunicaci^ dels territorisafectats; i, finalment,, a :nivell polític,l'utilització, en règim' d'oficialitat o decooficialitat, de la llengua del lloc en totsels àmbits de l'administració.

1 \ - ' 'El treball de-redacció. , t '

i , . ,rEl senador Girici considera que l'en-

càrrec que li féu la Comissió de Culturadel Consell d'Europa d'elaborar aquestdocument, va ser directament motivatper un parell d'intervencions seves endefensa dels drets de les llengües, i de ladiferència, inspirada per la Constitucióespanyola i l'Estatut de Catalunya, en-

Ç^ "~'7 Z-,J~- .•»•"••'

;,j -t

Segons l'informe del Consell d'Europa, el català és la llengua minoritària mésimportant.

tre regions administratives i nacionali-tats socials i polítiques.

Un cop acceptat l'encàrrec de ferl'informe, Girici i Pellicer va procedir atrametre una enquesta a tots els governsi Parlaments europeus, per a obtenir elscriteris oficials i de tots els partits alrespecte de l'estat de les llengües opri-mides.

De més a més, la Comissió de Culturaha fornit d'un recull de retalls de tota lapremsa europea, al respecte del tema,en un període de dos anys, des del 79fins ara. La selecció i ordenació de totaquest material li va permetre de fer unprimer redactat, que fou refusat. Pel quesembla, el refús de la Comissió de Cultu-ra fou degut a que l'ordre seguit per a laredacció era el dels Estats actuals, laqual cosa evidenciava el caràcter políticdel tenia.

El segon redactat, que posteriormentassoliria la unanimitat favorable de laComissió, està estructurat per idiomes.Girici ens ha manifestat que els Estatsquo més problemes han aportat hanestat "paradògicament Bèlgica iSuïíifsa, i dic paradògicament perquèsón dos països que no es caracterit-zen pel seu centralisme; també haestat problemàtic el tema del grec iel turc, amb el seu punt de contacteprincipal, que és Xipre".

"I també paradògicament —pros-segueix Girici— un país mare del cen-tralisme com és França no ha estatgaire contraria al tractament del

tema. En realitat cal pensar que finsi tot la ja extingida França giscar-diana va tirar endavant el tema delreconeixement de la personalitat del'alsacià."

El català, un idiomaminoritari

Dels cinquanta-un idiomes minorita-ris de l'Europa occidental, el català és elmés important, segons es desprèn del'informe realitzat per Girici. Aquestaafirmació no és una pressumpció, sinó laconstatació d'una realitat.

"Som la minoria idiomàtica mésimportant, perquè no n'hi ha cap quetingui tanta gent que s'hi cipressi; amés, som una comunitat amb unaimportant història política, i sensecap mena de dubte som la minoriaque més publicacions té en el seuidioma."

Quant a qüestions numèriques, no-més l'occità té més nadius, però amb lacontra que no s'expressen en el seuidioma. Una altra xifra és que el català témés practicants que la meitat de lesllengües estatals de l'Europa occidental.

A en Girici li agrada força una frased'en Prat de la Riba que vea dir, i té molta veure amb el tema, que "el que haestat el segle XIX pels drets de l'ho-me, ho serà el XX pels drets delspobles."«

22 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Cultura Cultura CulturaCurtó-1

Jornades de cultura i municipiLa cultura i el municipi

són dos àmbits d'accióespecialment cuidats itreballats des del nostrePartit. I la cultura i elmunicipi constitueixenel tema central de lesjornades a celebrar elspropers 26 i 27 de se-tembre a Saifores.

Curtó-l, que és el nom de les jor- 'nades, està organitzat per la Secretariade Cultura i d'Informació del Partit, quimanifesta al tríptic de presentació de lesjornades que " és hora de fer inventaride la tasca realitzada des dels ajun-taments, d'extreure'n conseqüèn-cies i d'aplicar-les tot seguit"; na-turalment, en aquest cas, respecte a totallò que guarda relació amb la políticacultural.

En el mateix tríptic que esmentàvemmés amunt s'afirma que "l'esforç calcentrar-lo sobretot en tres fronts: laintercomunicació entre els ajunta-ments i el mutu coneixement de lesexperiències de política cultural quetenen lloc als diversos municipis; lacreació dels mecanismes que facinpossible l'assessorament continuat jassequible a la gestió municipal perpart dels especialistes del Partit enels diferents sectors de la cultura; ila coordinació entre la política cul-tural municipal i l'acció dels mili-tants en el si del teixit social, amb eldisseny i l'impuls conjunt de modelsde treball renovadors que promo-guin la maduració de la societat civili el rearmament cultural del poble.".

Quant a les finalitats últimes deCurtó-1 l'organització parla de "fixarcriteris i orientacions per a la po-lítica cultural municipal a partir deles experiències acumulades", i en

segon lloc d'" obrir un procés quesuposi la posta en marxa d'una lo-gística de partit capaç de fer el se-guiment i l'assessorament de la po-lítica cultural municipal, d'implicar-hi els militants..., de fomentar lacomunicació i l'intercanvi entre mu-nicipis, de man era que l'experiènciade cadascun esdevingui comuna ique de tots els esforços en resultiuna política cultural coherent".

Les Jornades

Curto-l és concebut com la conjun-ció, consecutiva en el temps, de dosgrans blocs temàtics. El primer seràdestinat a fixar els paràmetres precisospel que fa a la política municipal delssocialistes i a la seva plasmació en elgovern municipal, abordant també totala problemàtica de la gestió adminis-trativa. El segon bloc temàtic es corres-pon ja als grans temes, estudiats sec-torialment, del món de la cultura.

. En el primer bloc hi seran tractadesles ponències següents: Política cultu-ral a càrrec de Rubert de Ventós, des-tinada a reflexionar qüestions de ca-ràcter genèric sobre el tema, en l'ac-tualitat. La segona, presentada per RosaM.a Diumenjó i Toni Verdaguer, ésPolítica cultural municipal; hi serantractades les obligacions y les compe-tències de l'Administració, així com elscircuits de difusió i d'intercanvi, i elpaper de l'Ajuntament com a animadorcultural.

Eduard Delgado presentarà la ponèn-cia d'Estructura i recursos municipals,que inclou el tema de l'avaluació de larendabilitat de les infraestructures. Fi-nalment, Joan Francesc Marco tractaràel tema de l'Administració i el Finan-çament, centrant-se especialment alcapítol cultural.

La segona part de Curtó-1 consta desetze ponències sectorials: Infants per

Joaquim Franch, Joves per MiquelLumbierres, Teatre per Josep Mun-tanyes, Cinema per Josep Maria Forn,Dança per Miquel Montes, Música perM." Dolors Bonal, Educació d'adults perHéctor Sanckovsky, Folklore per IsidreVallès, Festes per Bienve Moya, Infor-mació per Josep Maria Huertas Cla-veria, Salvament del Patrimoni per PauVerrier, Immigració per Gonzalo Cres-po, Museus per Trinidad Sánchez-Pacheço i Irene Peypoch, Bibliotequesper Carme Sobrevila, i Espectacles in-fantils i Arts plàstiques, dels que, pelmoment, en desconeixem els ponents.

La participació

L'organització de Curto-l crida aparticipar-hi a tots els regidors de Cul-tura, Descentralització i Joventut delsAjuntaments i Diputacions; als _ mem-bres de les Comissions Municipalsd'aquestes tres àrees i, igualment, alsresponsables d'aquestes àrees als Con-sells de Dictricte als Secretaris de Cul-tura de les Federacions i Agrupacions,als membres d'entitats cívico-culturals-recreatives i als especialistes i assessorsprocedents dels diferents sectors de lacultura. També està prevista la invi-tació, si bé no indiscriminadament, apersones no enquadrades políticament,"però disposades a treballar amb elPartit en el camp de la Cultura".

Finalment només assenyalar que, amés de les ponències ja esmentades,tots els participants podran prosentatots els participants podran presentarcomunicacions escrites per als temestractats en les jornades, o d'altres quesuposin una aportació d'interès enl'àmbit definit com a propi per Curtó-1.

PSC"SC PSOE

L'OPINIÓ SOCIALISTAPortaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)C/ Nicaragua, 75 Tel. 321 01 00 Barcelona-29Director: Xavier Capdevila.Equip de Redacció: Lluís Armet, Ernest Blanch, Josep

Manuel Campillo, Albert Musons,Raimon Obiols, Carmel Rosa.

Fotògrafs: Ramon Iglesias, Carles Esteban.Correcció: Elisabet RibéCompaginació: Ignasi AgustíImpressió: Impresiones generales, Alarcón,13, Sant Adrià del Besòs. DL B-33903.

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 23

Presentació a Barcelona de "Leviatán"

Pel debat permanent del socialisme"Leviatán, Revista de

Hechos e Ideas" ha estatpresentada a Barcelona;concretament el dia 14de juliol a la llibreria Cincd'Oros. Com recordareuja us vam parlar d'aques-ta nova publicació en eln° 56 de l'OPINIO SO-CIALISTA.

Us parlàvem breument del que pre-senta aquest nou exemplar en el sumari,i per tant no ens repetirem. En la presen-tació d'aquest n° 3 de "Leviatán" hiintervingueren Josep Lluís Vidé, en nomde la llibreria, que agraí la presència delsassistents, a més de felicitar-se pel fet

que la presentació es fes a.la Cincd'Oros. Intervingueren després Salva-dor Clotas, director de Leviatán, JoanPrats, i Josep Maria Castellet.

Quant a la intervenció d'en SalvadorClotas cal dir que va destacar el fet que"Leviatán" és "una revista indepen-dent, no partidista, que té els seuslímits, per una banda, on comença ladreta i, per l'altra, en les posicions nodemocràtiques, que serveixi de debatpermanent en tot el camp del socialismedemocràtic".

Pel que fa als antecedents de "Levia-tán", en la seva primera època anterioral cop d'estat del 18 de juliol del 36,Salvador Clotas afirmà que "no ens hisentim especialment lligats en el sentitque no sortim per nostàlgies, perquèl'Espanya actual és molt diferent de lad'aleshores". En aquest sentit, i totseguit, va afegir que la "tasca que ha decomplir la revista és sobretot la de co-l.laborar en la consolidació de la demo-

cràcia i de l'Espanya de les autono-mies". I també fixà com a tasca priorità-ria de "Leviatán" l'aprofundiment deltema cultural, "defugint del concepteelitista de la cultura, o del de l'etiqueta".

En el seu torn, Joan Prats consideràque estàvem a l'etapa definitiva de lapublicació "perquè és una revista d'im-puls socialista". Així mateix subratllàcom entre els drets socials reivindicatspel socialisme de sempre un dels formu-lats ha estat el dret a la cultura, i vadestacar la importància de la participa-ció catalana a "Leviatán".

En darrer lloc, i per cloure l'acte, vanintervenir Josep Maria Castellet, queféu diverses reflexions sobre el fet cultu-ral; concretament va lamentar-se del pocinterès que aquesta havia despertat du-rant el darrer lustre. També s'extenguéen el fet que la presència catalana alcomitè de redacció sigui majoritària,cosa que —digué— "és insòlita, peròvoluntària per ambdues parts".

Iliin Lm. ^ - . - • - - • m ,, ,• . B ,^ ^Kg**- - • ' • - • ; : • - • '"- "- '.-•?-:-- - :•• " -* -•-•' -**••.- " ~ - • ' '--"K"

Opinió'suggereix,*¿Í4'i.^ • .oVii^-.....^,**/!».,™. -*J *J . v.,. ,.J,i,,., fi.n.i-fi

Música '.: , ií

En el marc del programa GREC-81 hi troben per'al període d'Agostconcerts de Joan-Manuel Serrat, del20 al 23, de la Nacha Guevara, del 10all2.alTeatreGrec'A'laPçá.delReihi trobem a Marina Rossell, I'l i 2, idel 3 al 19 Lluís el Sifoner i PacoMuñoz, com a mostra 'de cançó delPaís Valencià; ideï 10 al 16,'AmancioPrada. , ' ( j

El 14 i 15, al'Pati de la Caritat, hicantarà en Pau Riba. I del 18 al 22 elprograma El jazz a casa nostra, ambSanti Arisa, Lakatans, Quartet Nitsde Jazz, Tropopausa','Catalonia JazzGrup i Luki Guri. Pel que fa al Pati del'Antic Hospital de la Santa Creu. hitrobem diversos concerts de Mozart,Schubert i Brahnis el dia 19; abans, el12, Teatre musicala carrec¡ de Ge-rard Garcin. , • i ' I i ' ' 1Teatre ' . . ¡S, ^ j

Seguint amb el Grec-8Í,' del 4 al 8,al Pati de la Caritat, Otel.lo, i del 25 al

30 el Living Theatre presenta "L'ho-me massa". Al Teatre Grec, I'l elballet de Flora Albaicín; del 4 al 9 unaversió del clàssic Medea de JGSchroeder, per la companyia de laNúria Esperí; del 13 al 16 "La Celes-tina", a càrrec del Teatro del Aire; elBallet Folklòric de Lucnica, txecos-lovac, del 17 al 19; i del 25 al 29 laCompanyia Adrià Gual presenta "ElPríncep d'Homburg", de Von Kleist.

Revistes

Un extra monogràfic de la revista" Integral" titulat "El sol para todos";todas las formas de aprovechar laenergía solar". Aquest dossier, espe-cialment interessant, encapçalatamb una frase de Sèneca, segueix enla línea de rigor i divulgació de l'eco-logia, la saut i la vida natural que jacaracteritzen la revista "Integral".

Cinema

A la cartellerà barcelonina, enaquests moments, a més de nombro-ses reposicions, i un aparent aborri-ment, hi trobem alguna cosa més omenys interessant o divertida. Enaquesta ocasió ens referirem al capí-tol de la diversió o l'entreteniment.

Es tracta de "Fúria de Titanes",de Desmond Davi:;, una superpro-ducció ianqui, inspirada en la mitolo-gia grega, amb algun parentiu amb lessuperproduccions galàctiques tan demoda. La pel·lícula, amb una llargallista de grans actors, es fa entretin-guda, i en algun moment esclata elriure; cal destacar els efectes espe-cials i la fotografia com a elementsenriquidors, així com el ritme del'argument, que esdevé l'únic fil con-ductor.

No cal dir que la cinta segueix lesdirectrius clàssiques dels bons moltbons, i guapos, i dels dolents moltdolents, monstruosos i gairebé fasti-gosos.

24 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

En Lluís Llach i la Banda Municipal, al Grec

Autèntic esdeveniment musicalEl primer concert con-

junt d'en Lluís Llach i laBanda Municipal de Bar-celona va ser un èxit ab-solut. El Teatre Grec deMontjuïc estava ple degom a gom, i abans decomençar ja s'hi respira-va un ambient fervorós,difícilment descriptible.

A les grades del teatre s'hi amuntega-ren més de tres mil persones, assegudes,i dretes, com pogueren. Aquesta fou laprimera ocasió que en Llach sortia en unescenari amb noranta músics, l'acom-panyament d'un grup simfònic estable, ihem de dir que fou tot un èxit; unaexperiència totalment positiva.

Al Grec, el dia 7 de juliol, vam podersentir el millor concert executat perLluís Llach fins al moment. També vamser partíceps d'una de les millors pro-postes culturals realitzades fins ara perl'Ajuntament de Barcelona, amb el do-ble èxit artístic i de públic, tan difícild'aconseguir de forma paralel.la.

En Llach va començar fent algunesobservacions, la més destacada de lesquals fou la de puntualitzar que en

termes musicals no hi ha cap diccionarial món que indiqui que "harmonitzar"sigui sinònim de repressió a un poble.Tot seguit va cantar "Companys no ésaixò", encara que "no em fa capgràcia".

Sol a l'escenari, assegut davant delpiano, va rebre els primers aplaudi-ments de la nit, i presentà a continuació"una companya entranyable": LauraAlmerich. Ambdós —piano i guitarra—varen interpretar "Laura", una peçadedicada justament a aquesta guitarris-ta, veterana acompanyant del cantautordes dels primers temps.

La inclusió de la "Cançó sensenom" fou motivada pels esdevenimentsdel 23-F, adquirint especial importàncial'estrofa que diu "On -vas amb lesbanderes i avions i tot el cercle decanons que apunten el meu poble".El contingut gairebé patètic d'aquestacançó va ser reforçat per una ràbiainterpretativa molt difícil de fingir.

Mariana Cores, al violoncello, i Robi,a la flauta, es van incorporar seguida-ment al grup instrumental per a acom-panyar en Lluís Llach a "Si avui parlod'amor" i "Vida", una de les millorscançons que s'han fet en aquest país,insisteixo. Un fragment del "Viatge aItaca", corejat pel públic que estavad'acord amb el cantant en que "hemd'anar més lluny", va cloure el progra-

Universitat Menéndez Pelayo

Cursos i seminaris a SitgesDe les sis seus dels Cursos i seminaris de la

Universitat Internacional Menéndez Pelayouna és la vila de Sitges, si bé la seu principalés Santander durant la tongada d'enguany,l'estiu del 81.

El primer és "Comunicació: poder polí-tic, cohesió social i canvi tecnològic", i esdesenvoluparà de I'l al 10 de setembre. El

, director d'aquest curs serà el corresponsal aBarcelona d'"El País", Alfons Quintà, auxi-liat per Eugenio Madueño, periodista, com asecretari.

El segon curs, "Els grups socials i l'op-ció democràtica a l'Amèrica Llatina", del7 al 12 de setembre, dirigit per Juan BustosRamírez, catedràtic de Dret Penal de laUniversitat de Barcelona; com a secretari hiserà Roberto Bergalli, professor agregat de laUniversitat de Barcelona.

El tercer curs és "El teatre dels anysvuitanta", dirigit per Àngel Berenguer, Pro-fessor Doctor de Tufts University de Boston,

i Carlos Cañeque, sociòleg, com a secretari.Aquest seminari es desenvoluparà entre el

14 i el 19 de setembre. El quart, que tambéserà del 14 al 19 de setembre, sota l'epígrafde "Les cultures mediterrànies: del de-senvolupament a la societat industrial";aquest seminari, serà dirigit per JosepMaria Castellet, crític literal.

Els dos seminaris restants, sobre "L'auto-nomia de Catalunya" i "La cultura hispà-nica en la societat contemporània", esdesenvoluparan paralel.lament als altres cur-sos,^ per a assistir-hi no cal altra condició quela d'estar matriculat als cursos abans esmen-tats.

Les matrícules costen totes quatre milpessetes, excepte el primer curs, el de laComunicació, que val sis mil; i al marge hi hales quotes d'allotjament i pensió completa,que costen sis mil pessetes, excepte en el cursde Comunicació que val tretze mil.B

Lluís Llach, un músic de debò.

ma amb l'acompanyament del seu gruphabitual.

Va aparèixer en escena la Banda Mu-nicipal —rebuda amb un fort aplaudi-ment que indicava ja la prèvia accepta-ció dels allí reunits —amb el seu directorAlbert Argudo, a punt d'atacar amb les"Campanades a morts". Després deldescans, la mateixa formació va inter-pretar d'una sola tirada tot el "Verges50".

En aquesta segona part —i per adonar una idea de l'èxit obtingut— fousuperior el temps dedicat a les repeti-cions i als aplaudiments que el dedicat alprograma previst. En cloure el seu "Ver-ges 50", recordant en Llach que voliaser enterrat a l'Empordà a pocs metresdel terra, el cantant, en companyia d'Ar-gudo, va haver de sortir infinites vega-des a l'escenari a rebre la càlida ovacióque els hi van dispensar els assistents alGrec.

Es va veure obligat a repetir algunspassatges de "Campanades a Morts"ide "Verges 50" i, davant la insistènciadel públic, j a sense la Banda, el "Venimdel nord, venim del sud".

Aquest concert va constituir un delspunts més àlgids de la temporada musi-cal barcelonina, i va posar de manifest,tal com assegurava el director de laBanda, que en Lluís Llach no és nomésun bon autor i intèrpret de cançons, queno és poca cosa. És, per sobre de tot, unmúsic, un excel, lent músic que senserenunciar a uns plantejaments clàssics,ha aconseguit fer arribar la seva obra aun públic majoritari mitjançant la cançópopular.

Joan Ramon Mainat

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol 25

Internacional Internacional

El futur de rEurocomunismeEl recent triomf dels

socialistes francesos hamillorat considerable-ment les perspectives delsocialisme europeu, peròcal analitzar, també, qui-na influència pot tenir enl'evolució dels partits co-munistes i en els païsosdel bloc soviètic.

La formació, a França, d'un governsocialista amb participació de ministrescomunistes repercutirà probablement, ala llarga, en els països de l'Est.sotmesosja a fortes pressions internes. És evidentque si l'experiència francesa es desen-volupava favorablement i obria noves viespel socialisme, mantenint les llibertatsdemocràtiques i sense passar pel sis-tema totalitari del partit únic, l'exempleseria contagiós. La protesta dels obrerspolonesos podria fer í taca d'oli en elspaïsos del bolc soviètic.1 Les'oposicionscontra les manques; He', llibertat i lesinjustícies econòmiques i socials sor-girien arreu, amb més extensió que ac-tualment. Un predomini progressiu del'esquerra a Europa,' à,mesura que esvagi liquidant el mite de la ¡fatalitat, deldecantament cap a la dreta dels pobleseuropeus no pot, doncs, deixar insen-sibles als partits comunistes, estiguin ono en el poder. ' i • , , i '

Fonamentalment es'tractà de partitscomunistes que, sigui', per tàctica siguiper convenciment, han anat afluixant elsseus lligams de supeditació a la URSS;que accepten el pluralisme polític iaspiren a participar ;en. el'poder mit-jançant procediments j'democràtics ielectorals. Sovint acompanyen aquestaestratègia parlamentària d'invocacionsde tipus revolucionari, que queden en elterreny dels principis.'En realitat, però,ningú pot garantitzar, fins on s'han re-laxat es lligams amb els països soviètics.Diversos analistes socialistes! han re-marcat que, a desgrat d'aquesta volun-tat independentista, els euros es moviendins del bloc dels partits comunistes ique, si bé criticaven t aspectes de lapolítica interior i exterior soviètica, norecusaven les essències imatéixes delrègim, considerat coin a socialista. A-questes apreciacions'ès;poden;llegir eninfinitat de documents,'tesisi i resolu-cions dels partits euros. No fa gairetemps, un dirigent euro del PSUC de-clarava a la TV espanyola que totes les

condicions estaven reunides en la URSSper instaurar-hi un règim democràtic ique només ho impedia, o ho dificultava,la política agressiva de l'imperialismenord-americà Es a dir, no s'accepta queles dificultats per la instauració d'unrègim democràtic a la URSS provenende la naturalessa mateixa del sistema.

Així, la falta de crítica fonamental delsrègims soviètics i el fet de presentar-loscom a socialistes, encara que amb im-perfeccions, constitueixen una limitacióevident en l'evolució política i ideològicade l'eurocomunisme cap a posicions so-cialistes lliures totalment de condicio-naments externs. De fet, sense aquestslligams, on és difícil de fer la tria entre elsentiment i la política, l'eurocomunismeperdria una de les raons fonamentals dela seva existència. Una altra raó depermanència és la seva concepció co-munista i revolucionària davant el ca-pitalisme i la socialdemocràcia. Ésa dir,els comunistes euros aspiren a conquerirla majoria de la societat per liquidar alcapitalisme i instaurar un règim socia-lista que els partits socialistes, per laseva naturalessa reformista, són inca-paços d'instaurar. Es tracta, com escomprendrà, d'una posició puramentteòrica desmentida constantment en lapràctica. El Partit Comunista Italià, perexemple, ha defensat durant anys elpacte històric d'aliança amb la desa-creditada democràcia cristiana fins queel seu electorat li ha dit prou. En canvi,es mostra reticent per entendre's ambels socialistes en nom de les seves con-cepcions revolucionàries i a presentar,com a conseqüència, una alternativa degovern d'esquerres.

El cas del Partit Comunista Francèsés també significatiu. E1PCF després dedefensar fins 1977 un programa comú degovern amb els socialistes, el trencà ifins a la segona volta de les eleccionspresidencials franceses atacà constant-ment als socialistes, presentats com elsaliats de la dreta. Durant aquest pe-ríode, el PCF desentarrà la seva vellapolítica d'exaltació de la URSS, pre-sentada com la meca del socialisme,amb un balanç "globalment positiu adesgrat d'algunes carències en el dominide les llibertats". Defensà fins i tot lainvasió d'Afghanistan per les tropessoviètiques. Només la greu desfeta en laprimera volta de les eleccions presiden-cials franceses, amb la pèrdua de mésd'un milió de vots, l'obligà a fer unviratge de 180 graus. Avui el PCF ac-cepta les posicions socialistes sobre Af-ghanistan, l'Aliança Atlàntica i el rear-

mament nuclear d'Europa que fa po-ques setmanes combatia. Es pot dir, pertant, que el PCF s'hagi convertit de noua l'eurocomunisme? Molta gent no s'hocreu, i encara menys després de la sus-pensió recent d'onze membres del co-mitè federal de París, dirigits per l'ex-secretari federal Henri Fiszbin, els qualsreclamaven un debat en el si del partitper analitzar els errors comesos i donar-li més credibilitat democràtica.

L'eurocomunisme, permanent o cir-cumstancial, apareix, així, com una viaintermitja entre els partits comunistesdogmàtics supeditats totalment a laURSS, estil portuguès, i els partitsobrers independents de qualsevullgapotència internacional. És molt proba-ble, però, que aquesta política, de na-turalesa forçosament ambigua, no pu-gui mantenir-se molts anys. La novaexperiència socialista a França i potser,aviat, a altres països d'Europa, obligaràa adoptar posicions més clares als par-tits euros amb relació al sistema polític ieconòmic soviètic. Per altra banda, amesura que les tensions internacionals, idins del mateix bloc soviètic, s'agreugin,Moscou necessitarà aliats sòlids i segursa T exterior. És possible que es decideixillavors, a acabar amb l'experiència euro-comunista intentant desmantelar-la desde dins mateix. S'ha revelat ja públi-cament que a França, membres impor-tants del Partit Comunista del sectoraferrissadament pro-soviètic celebrenreunions fraccionáis per criticar la po-lítica actual de col·laboració governa-mental de la direcció. A casa nostra sónprou conegudes les lluites internes delPSUC de caire similar i és sabut quedins del PC italià existeixen, també,importants corrents pro-soviètics.

Sotmesos, doncs, a la doble pressiódel socialisme renaixent—sovint situata l'esquerra dels PC— i de les neces-sitats soviètiques, els partits comunisteseuros tindran, per ésser crédibles, d'a-finar cada cop més llurs posicions iplantejar-se, àdhuc, la necessitat polí-tica de llur existència en una perspectivahistòrica. Aquesta evolució dependràmolt, és veritat, de la pròpia evoluciópolítica i ideològica dels partits socia-listes i de la seva capacitat per presentaralternatives, tant a la societat capitalistaen crisi com als sistemes imperants al'Est. No hi ha dubte, en tot cas, que hementrat en una nova època per l'esquerraeuropea en els seus diversos compo-sants.

Carmel ROSA

26 L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

Partit Partit PartitConferència Nacional, el mes de octubre

Los preliminares delCongreso Federal del PSOE

Los preliminares parael XXIX Congreso Fede-ral del PSOE, que se ce-lebrarà a finales del pró-ximo mes de octubre, seestán desarrollando connormalidad. El ConsellNacional del PSC (PSC-PSOE) en su última reu-nión fijó el reglamento aseguir para la celebra-ción de la ConferenciaNacional del PSC que fi-jará los criterios de lossocialistas catalanes an-te el Congreso Federal.

El pasado día 22 de julio finalizaba el plazode elaboración de ponencias por parte de lasdistintas federaciones del PSC; varias or-ganizaciones del partido han elaborado po-nencias que han sido aprobadas por lasrespectivas asambleas de federación, entreellas se ha celebrado la asamblea de laFederación de Barcelona.

Tras la presentación de ponencias, la se-gunda fase del proceso pre-congresual, cul-minará en Catalunya conia IIIa ConferenciaNacional del PSC (PSC-PSOE) que se cele-brará posiblemente los días 10 y 11 deoctubre. De acuerdo con las normas apro-badas por el Consell Nacional, la IIIa Con-ferencia estará formada por los delegados delpartido al Congreso Federal, elegidos en lasrespectivas federaciones y los delegados a laConferència Nacional elegidos en las agru-paciones; asimismo, con voz pero sin voto,podrán asistir a la Conferencia Nacional losmiembros dé la Comisión Ejecutiva Nacio-nal, los miembros del Consell y los repre-sentantes del PSC en los órganos federalesdel PSOE; los miembros de estos organismosque hayan sido elegidos como delegados a laConferencia o al Congreso por sus respec-tivas agrupaciones o federaciones tendrán,lógicamente, voz y voto.

El orden del día de la IIIa ConferenciaNacional del Partit dels Socialistes de Ca-talunya será el siguiente:

1) Elección de la Mesa de la Conferencia.2) Dictamen de la Comisión de Creden-

ciales.3) Ratificación de los delegados del partido

al Congreso Federal elegidos por las asam-bleas de federación y decisión de constituiruna única delegación de los socialistas ca-talanes al Congreso Federal.' 4) Debate de las ponencias incluidas en la

Memoria y de las enmiendas que se hayanpodido elaborar, ordenación por temas y conel objetivo de fijar los criterios de los de-legados.

5) Debate sobre la gestión de la ComisiónEjecutiva Federal del PSOE desde su cons-titución en el último congreso extraordinariocelebrado en septiembre de 1979.

6) Elección de los representantes del Partitdels Socialistes de Catalunya al ComitéFederal del PSOE.

7) Elaboración de la propuesta de can-didatos del PSC a la Comisión EjecutivaFederal d e l PSOE. . . ' . ' - •

De acuerdo también con las normas ela-boradas por el Consell, durante el mes deseptiembre se celebrarán asambleas en todaslas agrupaciones y federaciones del partidoen las que se debatirán las ponencias y susenmiendas y se elegirán los delegados.

Asamblea de la Federaciónde Barcelona

Los días 13 y 14 de julio se celebró la

asamblea de la Federación de Barcelona delPSC (PSC-PSOE) en la cual fueron debati-das y aprobadas varias ponencias y apor-taciones a presentar cara al próximo Con-greso Federal del PSC*E. La más importantede las ponencias aprobadas fue la referente aEstrategia Política y Autonómica. Asimismose aprobó una ponencia sobre Política Muni-cipal y otra sobre Política Energética, unaaportación de ampliación a la ponencia dePolítica Exterior y Defensa del último Con-greso Federal, otra aportación sobre Políticade Transportes relativa al tema ferroviario yuna última sobre problemas de marginaciónsocial, concretamente sobre homosexualidad

. Según Josep M." Triginer, primer secre-tario de la Federación de Barcelona del PSC,el Congreso del PSOE se está preparando enun clima de diálogo y de cohesión en torno a lapolítica y a la actual dirección del partidofederal; respecto a posibles diferencias en elseno del PSC, Triginer ha señalado que noson problemas de Estado los que aquí nosafectan y, por tanto, no tienen porqué relucira causa del Congreso del PSOE. •

Las Coordinadorasde entidades

Las Coordinadoras de entidades sur-gen en la vida ciudadana, como estructurade la organización ciudadana, en un mo-mento de búsqueda de nuevas formas deorganización del ciudadano y sus enti-dades o asociaciones y de un replantea-miento de funciones y representatividadde las Asociaciones de Vecinos.

Las Coordinadoras, al aglutinar en suseno a todo tipo de entidades tanto de-portivas, culturales, recreativas, artísti-cas e incluso AA.VV., representan alconjunto de intereses diferenciales exis-tentes en un barrio y a la vez representan,a través de las entidades, a un mayornúmero de ciudadanos cuando éstos seagrupan para organizar su tiempo libre,sus inquietudes artísticas o sus revindi-caciones.

Las Coordinadoras deben ser la res-puesta al planteamieto de actividades,problemas urbanísticos u otros frente a laAdministración Municipal que afecten aun número importante de ciudadanos o auna zona de un barrio o un barrio entero.(Ejemplo: Fiestas Mayores, planes deremodelación urbanística, equipamien-tos, etc.)

La Coordinadora de Entidades debecontemplarse como un paso adelante o unestado superior en las relaciones ciu-

dadano-Administración y una profundi-zación de la democracia en nuestro que-hacer social, al agrupar en un núcleo dedecisión o planteamiento a un mayornúmero de intereses y diferentes puntosde vista.

No corresponde aquí juzgar el papelque corresponde o asumen las AA.VV.,pieza importante como estructura orga-nizada del ciudadano, ni creo que lasAA.VV. deban recelar de las Coordina-doras de entidades, actitud esta últimaobservada en algún barrio.

Aceptando de antemano que la par-ticipación de las entidades en las Coor-dinadoras se efectúa desde distintosniveles de conciencia ciudadana o con elegoísmo de ser entidad protagonista y elpeligro que las Coordinadoras se convier-tan en algo oscuro y confuso para elciudadano debido a una mala políticainformativa de las mismas; creo que lapervivencia de estas Coordinadoras su-pone, además de las ventajas anterior-mente expuestas, una práctica pedagó-gica muy necesaria para la consolidaciónde la Democracia.

Albert MageConseller Fed./Ggícelona

PSC (P&e-PSOE)

L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol

El turisme al BerguedàL'Agrupació del Berguedà del Partit

dels Socialistes juntament amb la UnióComarcal de la UGT d'aquelles terresacaben d'editar un interessantíssimfullet de propostes entorn al Turisme ala comarca del Berguedà.

Aquest programa és el primer capítold'un Pla d Urgèncits per a la comarcaque proposen els socialistes i que aplegael Turisme, l'Agricultura i la Indústriaen aquesta zona de Catalunya avui con-vertida en un cul de sac. Els objectiusd'aquest Pla són: dóna a conèixer elBerguedà a tot Catalunya, revitalitzar lacomarca, generar ocupació i combatrel'atur, estructurar, racionalitzar i orde-nar les accions que es facin en cadascund'aquests nivells a la comarca.

El fulletó dedicat al Turisme qualificaa aquest com un dels factors bàsics delsberguedans per deturar la crisi a lacomarca i crear llocs de treball. El PSC ila UGT proposen la ¡potenciació delturisme d'interior en'totes les sevesfacetes sempre que'aquest convisquiamb les activitats^gràries i industrialsavui viables i amb. l'objectiu de quesiguin els berguedans jels màxims be-neficiats. • ' : - ; ! ; ;

n ' ' , 'Les propostes passen íper una orde-

nació territorial i urbanística amb di-ferents plans específics i un Pla DirectorTerritorial de la Comarca, l'adequació imillora de les comunicacions, la pro-moció turística de la comarca, la creaciód'una infraestructura turística bàsica, lapotenciació del patrimoni històrico-artístic i natural . i ' la salvaguarda delmedi ambient, principal font de recursosturístics. • i ' ! í

"Nota de la Tediacelo

Aquest número de L'OPINIÓSOCIALISTA, el; 58, correspon a lasegona quinzena de juliol i a tot el mesd'agost del 1981. Això í es produeix pelfet de, com cada any; la redacció de larevista fa vacances . durant tot el me. sd'agost El proper número de L'OPINIÓ,el 59, sortirà doncs la primera quinzenadel mes de setembre. Fins aleshores,bones vacances. B

PLA D'URGÈNCIES:

11 ÍL TURISMEAGRUPACIÓ DEL BERGUEDÀ

PARTIT DELSSOCIALISTES DECATALUNYA (PSC- PSOE)

DEL BERGUEDÀ

Campanya de la JSC

500.000signatures perun referèndumcontra l'OTAN

La Joventut Socialista de Cata-lunya ha endegat una campanya derecollida de signatures per a podersoLlicitar un referèndum sobre l'in-grés de Espanya a l'OTAN.

20.000 cartells de quatre tipus i5.000 enganxines de dos tipus, amésde diversos actes arreu de Catalunyaconstitueixen aquesta campanya derecollida de 500.000 signatures per ala neutralitat. De moment, hi ha pre-vist uns actes: La Verneda, Terrassa,Sant Adrià, L'Hospitalet i Badalona.

PON UNA B ASEATOMICA

EN Tu VID A

iiiiiTtzzrtiiii rimin

L'OPINIÓI©Ì socialista

Ja esteu subscritsn L'O PI Ml 6?

Anual: 1.000 ptes. Esttenger: 1.000 ptes.Quota d'ajut: 2.000 ptes.

C/. Nicaragua, 75-77 - HARCELOIMA (23)Tel. 321 01 00

Nom i cognomsAdreçaPoblació O.P.Tel

Forma de pagament: Taló bancari o domiciliació bancfiriaCompte corrent. Llibreta n° Signatura i conformeCaixa o BancAgència (adreça)Data

28 I L'Opinió Socialista / 2a Quinzena de Juliol