Valencià - Tabarca Llibres · LA CONSTRUCCIÓ TEXTUAL Els àmbits d’ús LES EINES Les consonants: concepte i classificació La primera conjugació ELS PARLANTS Usem la llengua

Valencià:llengua i literatura

einesAnna Devís / Glòria Candela / Rosa Morell / Marisa Carbonell

4

eso

EAVV6144_Fr 10/7/08 11:49 Página 3

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05E-mail: [email protected] - http://www.ecir.com

4

eso

Vale

ncià

Aquest llibre correspon al quart curs de l’Educació Secundària Obligatòria, àrea de Valencià llengua i lite-ratura i forma part dels materials curriculars d’Editorial ECIR.

Fotografía. AGE Fotostock /Arxiu ECIR.

il.lustracions.Quino Garrido / Clueca , diseño e ilustración/Disseny gràfic ECIR.

Disseny i il.lustració coberta. Valverde e Iborra /Clueca, diseño e ilustración.

Disseny d’interior. Clueca, diseño e ilustración.

Edició i impressió. Editorial ECIR.

© ÉS PROPIETAT

Anna Devís

Glòria Candela

Rosa Morell

Marisa Carbonell

Editorial ECIR, S.A

Depòsit legal:V-2741-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-393-0

Imprés a Espanya – Printed in Spain

Reservats tots els drets. Ni la totalitat, ni part d’aquest llibre pot ser reproduït o transmés mitjançant procedimentselectrònics o mecanismes de fotocòpia, enregistrament, informació o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit del’editor.

EAVV6144_Fr 10/7/08 11:49 Página 4

CCoomm ééss eell tteeuu lllliibbrree??

En aquesta doble pàgina espresenten els continguts de launitat a més de lescompetències bàsiquestreballades al llarg de la unitat,mitjançant la figura d’unpersonatge que s’haja destacatper la seua contribució al’àmbit proposat.

UNITAT 1. REFUGIATS: UN MALSON QUE HEM D’EXILIAR 9

1nitatURREEFFUUGGIIAATTSS:: UUNN MMAALLSSOONN

QQUUEE HHEEMM DD’’EEXXIILLIIAARR

UNA CAUSA, UN PERSONATGEFridtjof Nansen

ELS MISSATGESCompetència social i ciutadanaCompetència cultural i artística

LES PARAULESEls topònims o els gentilicis

LA CONSTRUCCIÓ TEXTUALEls àmbits d’ús

LES EINESLes consonants: concepte i classificació

La primera conjugació

ELS PARLANTSUsem la llengua

EL TALLER LITERARIEl narrador, la història i el discurs

LA NOSTRA HISTÒRIA LITERÀRIALa Renaixença: Context històric

SÍNTESI

EL BLOC D’ANNA I XAVIXiquets soldats

Fridtjof Nansen (Christiania, Noruega 1861 - íd. 1930) va ser un explorador i polític noruec guardonat amb el PremiNobel de la Pau l'any 1922.

Va nàixer el 10 d'octubre del 1861 a la ciutat de Christiania, nom pel qual es coneixia en aquells moments l'actualciutat d'Oslo. En l'esfera política, després d'haver propugnat la separació pacífica de Noruega i Suècia l’any 1905, va serel primer ambaixador noruec al Regne Unit (1906-1908).Va renunciar al nomenament de professor d'oceanografia a laUniversitat de Cristiana i entre 1910 i 1914 va participar en diverses expedicion a l'Atlàntic Nord, l'Àrtic i Sibèria.

L’any 1918 va ser delegat del seu país en la Societat de Nacions i fou l'encarregat per aquestorganisme d'investigar el problema dels presoners de guerra, aconseguint reintegrar a les

seues llars a 450.000 presoners, al mateix temps que, en la seua qualitat d'alt comissari, vaorganitzar l'ajuda als refugiats de Rússia,Armènia i Grècia.Va crear un certificat especiald'identitat utilitzable pels refugiats com a passaport internacional, anomenat el PassaportNansen.

Busqueu informació a Internet sobre la problemática dels refugiats i els principals conflictes actuals que provoquendesplaçaments de persones.

ˆˆ ˆˆˆˆ ˆˆˆˆ 1

UNNAA CCAAUUSSAA,, UUNN PPEERRSSOONNAATTGGEE:: FFRRIIDDTTJJOOFF NNAANNSSEENN

Gràcies al Passaport Nansen milers de refugiats van poder refer les seves vides.

UUnnaa ccaauussaa,, uunnppeerrssoonnaattggee Amb l’ajuda de diferents

textos es treballa la llenguaoral a partir dels elements dela comunicació.

EEllss mmiissssaattggeess

LLeess ppaarraauulleessAdquisició de lèxic, frasesfetes, maneres de dir, jocs dellenguatge… amb la finalitatque el valencià es convertiscaper a vosaltres en un veritableinstrument de comunicació.Estudi de les

diferentsestructures textualsperquè les pugueufer servir segons lafinalitat queperseguiu:aconsellar,convéncer, informar,descriure...

LLaaccoonnssttrruucccciióótteexxttuuaall

UNITAT 1. REFUGIATS: UN MALSON QUE HEM D’ESXILIAR18

a construcció textual

LL’’AADDEEQQUUAACCIIÓÓ TTEEXXTTUUAALL:: EELLSS ÀÀMMBBIITTSS DD’’ÚÚSS

Mireia: ¿Saps? Raquel..., quan l’Artur i jo encara no eixíemjunts vaig somiar que ell estava amb mi. ¡Quinapassada! ¡Qui m’anava a dir que el somni s’acompliria!

Raquel: Sí, tia, amb la llanda que em vas donar..., ¡quina sorthas tingut!

Mireia: ¡És que encara no m’ho puc creure...! L’Artur ¡ah! ¡És eltio dels meus somnis!

Vaig somiar que et veia

sobre la terra mullada

estés plàcidament,

adormit plàcidament.

Vaig somiar que era vent

i el teu cabell acariciava,

vaig somiar que era aigua

i les teues mans tocava,

vaig somiar que era sol

i la teua pell il·luminava.

Vaig somiar que era au

i que amb tu volava.


sota la nit estrelada,



Vaig somiar que et somiava,

vaig somiar que em miraves,

vaig somiar que despertava,

i que amb mi tu estaves,

i ara que desperte,

el somni s’ha acomplert,

estàs tu amb mi,



Rosa Mª Vidal, L’impuls de la paraula.

Ed. Bromera

Text

B

El primer que hem de tindre en compte a l’hora de construir un text és que la finalitat general i bàsica dequalsevol discurs (oral o escrit) és la comunicació. I perquè aquesta es produïsca en condicions òptimes s’han deconsiderar una sèrie d’aspectes que anirem treballant a poc a poc.

El primer que abordarem és el de l’adequació del text a la situació comunicativa en què et trobes.Tots sabemque cada situació exigix una construcció textual determinada.Així, els diferents contextos en què ens podrem tro-bar els anomenarem àmbits d’ús.

Relaciona els textos A i B amb els àmbits d’ús corresponents:

ˆˆ 1

Text ( ) àmbit d’ús literari Text ( ) àmbit d’ús col·loquial

VAIG SOMIAR

Text

A

Treball sobre la llengua enla comunicació escrita i elsdiferents tipus de discursosque es fan servir d’acordamb la intenció i la situaciócomunicativa.

LLeess eeiinneess

Reflexió sobre el valencià a lanostra societat amb atencióespecial a l’estàndard oregistre formal neutre.

EEllss ppaarrllaannttss


ELlig els textos següents i explica qui ens conta la història (narrador) en

cada cas.

ˆˆ 1EL NARRADORQuan llegim o escoltem una

narració (conte, novel·la, acu-dit...) hi ha «una veu» que ensconta la història. Esta veu quenarra l’anomenarem narrador iesdevindrà molt important en laconstrucció del discurs ja que,segons de qui es tracte, els fetsadquiriran una perspectiva o unaaltra. Així, una mateixa històriapodrà tindre tants discursoscom narradors ens la conten.

«Ha plogut tot el dia. De fet, plou des de mitjanit. He sentit unespetec fort que m’ha fet sortir del llit en apropar-me a la fines-tra, he vist que queien unes gotes gruixudes. Devien ser quartsd’una.

Cap a les set, quan m’he llevat, he sentit la cançoneta enfa-dosa de la pluja damunt de la ciutat. Potser algú creu que alsromàntics ens ha d’agradar la pluja, però a mi, que em tinc i emtenen per romàntica, més aviat em fastigueja.

Potser m’agradaria si pogués quedar-me a caseta, còmoda-ment instal·lada darrere els vidres, per assaborir l’encís dela pluja, que de segur que en deu tenir.

Però he de sortir, ben equipada per no acabar xopa finsal moll de l’os, he de barallar-me amb els paraigües imper-tinents que volen tota la vorera per a ells, he de resignar-me després que els esquitxos dels cotxes m’hagin deixatmolla com un ànec i, quan finalment puc posar-me a aixo-pluc dins del tren, tot és brut i llefiscós, amb l’aigua negrafent rierols a dins dels vagons».

Soler, S., El centre exacte de la nit. Ed. Tres i quatre

«La nit era còmplice. Sentia el repiqueig dels talons de les sabates sobre la vorera. No li agradava i intentava evitar-ho,però no podia. Irritat amb ell mateix pensà que s’havia equivocat de calçat, que hauria d’haver agafat unes sabatilles espor-tives i no aquelles maleïdes sabates de carrer que feien un soroll de mil dimonis.

Al carrer no hi havia ningú. Un divendres a les tres de la matinada, la zona menys recomanable de la ciutat no era un lloc demolt de trànsit. Pensà que, ateses les cir-cumstàncies, només li faltava que vinguera algúa atracar-lo.

S’introduí en un portal quan sentí un parellde joves que s’aproximaven. Mentre s’acosta-ven on ell era, sentia l’olor de la seua pròpiasuor, l’olor de la por transpirada per la seuapell. Per moments, dubtava que tot allòpoguera ser veritat, que realment estiguera apunt de fer el que anava a fer».

Vilaplana, S., Els dimonis de pandora. Ed. Bromera

TEXT 1

TEXT 2

Presentació dels diferentsgèneres literaris perajudar-los a descobrir quela literatura és un joc, unjoc amb el llenguatge; iaconseguir així queesdevinguen àvids lectorsi incipients creadors.

EEll ttaalllleerrlliitteerraarrii

Introducció amb un repàs generald’èpoques,autors i fragments de lesobres més importants.

UNITAT 4. EL CURRÍCULUM 135

a nostra història literària

Explica la relació entre el temps de lahistòria i el temps del discurs del relatque has construït en la qüestió b.

2En el text que has llegit podem afirmar que el temps de la història és ante-rior al temps del discurs, ja que està escrit en passat. Reescriu el primerparàgraf en present, és a dir, fent que el temps de la història siga simultanial del discurs.

1

li pogués deixar el seu oncle; que li havien ofert una plaça a l’establiment comercial i no l’havia volguda acceptar perpoguer seguir la seva dèria2; que s’alabava de ser pobre; que es volia guanyar la vida treballant sense dependents,només pel mèrit del saber; que no tenia ni miraments per les coses més sagrades, com són l’escriptori i els llibres; queno es volia convèncer que un ric valgui molt més que un pobre, i que amb el mateix poc respecte parlava dels testa-ments que del Banc d’Espanya, que del Crèdit, que del Major, que del Diario.

– D’on surt aquest beneit! –va dir el senyor Esteve, indignat.

– No és cap beneit. És un artista –li va contestar En Ramonet.

– Saps lo que és? Un gran poca-solta.

– A mi m’agrada.

– El què? Lo que diu?

– Lo que diu i lo que pensa.

– Vaja, noi, tu no estàs bo, si abones an aquest tocacampanes. Ja ho veuràs, la fi que tindrà.

– Jo diria lo mateix que ell.

– Tu!…

– No en feu cabal –va dir la Tomasa–. ¿Que no veieu que això són comèdies?

– Però a les comèdies hi ha coses…

– Volen fer el favor de callar! –va dir un senyor del darrera.

I l’acte va anar seguint amb les converses dels parents, amb els desvergonyiments del nebot i amb l’arribada de l’in-clusera3: una noia molla d’ulls, vestida amb el trajo de l’Hospici, que com més l’afalagaven i més bones paraules lideien més plorava i menos ho agraïa, cosa que el senyor Esteve no entengué, que la senyora Tomasa sospitava i queva exaltar tant an En Ramonet que va dir quan queia el teló:

– Si d’això en diuen bona gent, més m’estimaria ser un perdut. Això són lladres de levita!».

a) Identifica els trets del Modernisme en el primer paràgraf deltext.

b) ¿Creus que hui en dia ocorren problemes semblants als quetenien Ramonet o el mateix Russinyol amb els pares? Imaginauna situació actual en què s’enfronten pares i fills per un motiuaixí i fes-ne una breu redacció. Si ho preferixes, pots escriureuns diàlegs a manera de peça teatral.

QüestionsQüestionsQüestionsQüestions sobre el textEsvalotar: posar en estat d’agitació,

obrar precipitadament, sense reflexió.

Dèria: idea fixa, mania.

Inclusera: xica criada en una parrò-quia o institució especial després d’haversigut abandonada.

LLaa nnoossttrraahhiissttòòrriiaa lliitteerrààrriiaa

UNITAT 8. PRECAUCIÓ NO ÉS COVARDIA 263UNITAT 8. PRECAUCIÓ NO ÉS COVARDIA262

• A l’hors d’informar sobre els accidents de trànsit les esta-dístiques no mencionen les diferències per sexe. Semblaque ser dona o home és irrellevant a l’hora d’analitzar eltema d’accidents.

• És indubtable que els barons amb comportaments “mas-culins” rígids i accentuats són el principal grup de risc.

• El teatre.• Juli Leal.

L

• Per a aconseguir una bona redacció cal recordar la “reglade les tres C” (claredat, concisió i correcció):

– Marcadors textuals: signes de puntuació, connectors,preposicions...

– Estructura i format del text: ús de les majúscules, sig-nes gràfics... per facilitar-ne la lectura; la consideració delparàgraf com a unitat gràfica i significativa.

- AMB: Introdueix circumstancials de companyia,d’instrument, de manera i davant dels mitjans delocomoció.

– Escriurem PER en circumstàncies de temps davantdels mesos i parts de l’any.

– Davant d’un sintagma nominal escriurem PER quan encastellà és “por”, i escriurem PER A quan en castellàés “para”.

– Davant d’infinitiu, seguirem la mateixa regla exceptequan “para” equivalga a la locució “amb la intenció de”.En aquest cas utilitzarem PER.

– FINS A / CAP A: Davant de noms, d’adjectius nume-rals i d’articles.

– FINS / CAP: Davant alguns adverbis i demostratius.– Amb els verbs que introdueixen els complements de

règim verbal:- Davant d’un sintagma nominal utilitzarem les prepo-

sicions A, DE, AMB, EN.- Davant d’infinitiu les úniques preposicions que es

poden utilitzar són A i DE.- Davant la conjunció “que” no podem posar cap

preposició.

• Els fonemes alveolars es representen gràficament ambles consonants R, RR. Podem distingir entre el fonemaalveolar vibrant simple (R) i el fonema alveolarvibrant múltiple (R / RR).

• En valencià la h és muda, però en alguns casos com lesonomatopeies (aha) i paraules d’altres llengües (hall), la hes pronuncia aspirada.

• Les preposicions són les categories gramaticals que fun-cionen de nexe entre un element sintàctic i el seu com-plement.

– En circumstàncies de lloc:

- A: Davant de topònims, de l’article definit i de l’inte-rrogatiu “quin”.

- EN: Davant l’article indefinit i dels demostratius.– En circumstàncies de temps:

- A introdueix les parts del dia.- EN s’utilitza davant d’infinitiu.


• L’habilitació és un canvi semàntic per què una paraula quepertany a una categoria gramatical determinada passa a pos-seir un altre significat canviant la seua categoria gramaticalper una altra i així desenvolupa una funció sintàctica que noli és pròpia.

Arxiu Edició Veure Favorits Eines Ajut

Arrere Recerca Favorits

Adreça

CERCA AQUEST BLOC CERCA TOTS ELS BLOCS FES EL TEU PROPI BLOC BANDERA? SEGÜENT BLOC

http://blocs.mesvilaweb.cat/Anna i Xavi

EL BLOC D’ANNA I XAVIELS AUTORSAnna i Xavi.

EL BLOC D’ANNA I XAVI

LOCALITZACIÓCiutadans del món.

ÚLTIMS TEMES

PROPOSTES PERA HUI

DETINGUT UN ALTRE CONDUCTOR DE TRANSPORT ESCOLAR ENGALÍCIA PER ANAR EBRI

La Guàrdia Civil va fer la prova al xofer quan traslladava dotze xiquets en un micro-bús

ANTONIO OJEA/ VIGO

Un conductor de transport escolar -el segon en a penes 48 hores- ha sigut detingut a Galí-cia per circular amb una taxa d’alcoholèmia quatre vegades superior a l’autoritzada. L’arrestes va produir el dimecres per la vesprada a Vedra (La Corunya). Quan al conductor se li vafer la prova d’alcoholèmia anaven dins del microbús dotze xiquets que van haver d’esperarque arribés un altre xofer a fer-se càrrec del seu trasllat.

Es dóna la circumstància que el dilluns, un altre conductor, també d’un autobús escolar, vamultiplicar per sis la taxa d’alcoholèmia en registrar un valor de 1,02 y 1,01 mil·ligrams d’alco-hol per litre d’aire espirat, front al màxim permès per a aquest tipus de conductors que se situaen 0,15. El xofer tornava de realitzar un servei de transport i fou interceptat en el quilòmetre23,1 de la carretera AC-552, que uneix La Corunya amb Cee.

La detecció d’aquestos dos infractors és resultat de la campanya duta a terme per la Guàr-dia Civil des del començament del curs escolar. Ambdós casos han estat considerats fets“aïllats” pel Cap de la Guàrdia Civil de Trànsit a Galícia, el tinent coronel José Luis Ulla, quies va mostrar favorable a la pretensió de la Federació Gallega de Serveis de Transport enautobús (Fegabus) d’establir la taxa “zero” per a aquestos professionals del transport, malgratconsiderar que la mesura és “difícil d’assolir” de moment.

La Xunta ha anunciat la seua intenció de realitzar una inspecció exhaustiva entre els con-ductors d’autobusos escolars, després d’aquest segon cas en les últimes hores. El presidentde la Xunta, Emilio Pérez Touriño, va indicar que la Conselleria d’Educació està “verificant iprocurant fer una inspecció immediata del que està passant”.

Touriño va apuntar que es tracta d’una conducta “altament irresponsable, dolosa i inadmis-sible”.

Veure el nostre perfil complet

CONDUCTORS BORRATXOS, NO GRÀCIESMAIG 4, 2009. Anna

Llegiu aquesta notícia que he trobat, quin tio més irresponsable. Que es quede asa casa dormint la mona!

COMENTARIS

Joana 95 : Vaig veure a les notícies de la tele que ara els conductors borratxos poden anara la carcel. I és que amb això no es juga.

Vicentico: Doncs a mi no em pillaran per dos motius: primer, només bec aigua i segon, nose conduir. Ho tenen clar...

SIDA, l’agonia d’Àfrica.Reclamacions a l’oficinadel consumidor.


E• Elements de la imatge:

– Iconicitat.– El punt.– La línia.– Les formes bàsiques.-– La llum i el color.

• Valoració de la imatge:– Objectiva: valoració denotativa dels elements que hi

apareixen.

– Subjectiva: valoració connotativa d’aquestos ele-ments.

• La normalització lingüística també s’ha d’aconseguir enl’àmbit col·loquial.

SSíínntteessii EEll bblloocc dd’’AAnnnnaa iiXXaavvii

Es tanca la unitat amb una síntesi dels continguts i es reforça eldesenvolupament de les competències treballades al llarg de launitat amb la secció El Bloc que, a més desenrotlla la competènciaen el tractament de la informació i competència digital.

Escrita ˆˆ ˆˆ ˆˆˆˆ ˆˆˆˆOral Treball en grupLectura

En les activitats oferim una orientació en forma d’icona que usproposem:

EAVV6144_Fr 10/7/08 11:49 Página 5

UUnniittaatt UUnnaa ccaauussaa UUnnppeerrssoonnaattggee EEllss mmiissssaattggeess LLeess ppaarraauulleessLLaa ccoonnssttrruucccciióó

tteexxttuuaall

1Refugiats: un malsonque hem d’exiliar

2Un món al revés

Paul Newman 75

3Gaudim de la vida: di-gem no a les drogues

4El currículum

5La Unió Europea i elmedi ambient

6Què saps sobre la

sida?

7Els drets dels

consumidors

8Precaució no éscovardia

9Foc, festa i fum Vicente Caballer 265 Foc, festa i fum 266

Música i danses populars 270Barbarismes 273

Expressions i frases fetes 274

Fernando Alonso 235Precaució no éscovardia 236

El trànsit 239L’habilitació 243

Unió de Consumidorsd’Espanya 203

Els drets delsconsumidors 204

Les menjades. Els menjars 208La composició dels mots 211

Luc Montagnier 173Què saps sobre la

SIDA? 174Les sigles 178

Derivació per prefixació 181

Volkswagen 139

Competència en conei-xement i interacció ambel món físic.Competència social iciutadana 140

Els animals, els animals salvatges 144Derivació per sufixació 148

Monster.es 107

Competència en conei-xement i interacció ambel món físic.Competència social iciutadana 108

L’administració i la informàtica 112Derivació per sufixació 114

Competència en autono-mia i iniciativa personal.Competència social iciutadana 76

Els esports 81Derivació per sufixació 84

Inma Shara 41

Competència en autono-mia i iniciativa personal.Competència social iciutadana 42

Les professions. 46Introducció a la derivació 50

Fridtjof Nansen 9

Competència social iciutadanaCompetència cultural iartística 10

La redacció i la revisió276

Preparem la redacció245

La coherència lèxica ila coherència verbal 214

La coherència textual:eix temàtic i motius

secundaris 183

L’adequació textual: lesveus del discurs 150

L’adequació textual: elcanal i els registres lin-

güístics 116

L’adequació textual:tipologia i finalitat 86

L’adequació textual: elsgèneres 52

Els àmbits d’ús 18Els topònims o els gentilicis 14

Índex de continguts

74

40

8

138

172

202

106

234

264

EAVV6144_Fr 10/7/08 11:49 Página 6

LLeess eeiinneess EEllssppaarrllaannttssEEll ttaalllleerrlliitteerraarrii

SSíínntteessii.. EEll bbllooccdd’’AAnnnnaa ii XXaavvii..

Les consonants b/v 89La tercera conjugació 92

El fonema alveolar sord 119L’objecte directe i indirecte. Els pro-noms febles 122

El fonema alveolar sonor 153L’atribut, el predicatiu, elcomplement de règim i els comple-ments circumstancials 156

El fonema palatal sord i el fonemapalatal sonor 187La combinació binària de pronomsfebles 189

Les consonants L/ l·l/ Ll/ Tl/ Tll 217Els pronoms relatius 219

Les grafies r/rr. La grafia H 248La lletra H 250Les preposicions 252Canvi i caiguda de preposició 254

Les grafies M/ N/ TM/ TN/ NY 278Les conjuncions i les locucionsconjuntives 280

La llengua en l’àmbit

administratiu 283

La imatge enmoviment. Els plans.

El guió 285

Síntesi 294Misteri d’Elx. Patrimoni de la Humanitat 295

La llengua en l’àmbit

col·loquial 255La imatge 257

Síntesi 262Conductors borratxos,

no gràcies 263

La llengua enl’àmbit

acadèmic 222

El teatre com a espectacle 224

Síntesi 232Reclamacions a l’oficina del

consumidor 233

La llengua en elsmitjans de comu-

nicació 192

La poesia: els recursosretòrics 194

Síntesi 200SIDA: l’agonia d’Àfrica 201

La llengua en lesmanifestacions

artístiques 160

El temps del discurs.El ritme narratiu 162

Síntesi 170La Comunitat en risc de

desertificació 171

Parlem-ne 127

Temps extern i tempsintern.

Temps de la hª i tempsdel discurs 129

Síntesi 136La regla d’or del CV 137

Com volemaprendre 95

Macroespai imicroespai. Recorregutdels personatges per

l’espai 97

Síntesi 104Fumadors passius 105

El fonema oclusiu, la representaciógràfica 56La segona conjugació 58

Aprenem lallengua 61

L’espai i les funcionsde l’espai 63

Síntesi 72Les dones encara troben

barreres en les professionstècniques 73

Les consonants: concepte i classifi-cació 22La primera conjugació 24

Usem la llengua 28

El narrador, la històriai el discurs 30

LLaa nnoossttrraa hhiissttòò--rriiaa lliitteerrààrriiaa

La poesia en la segonameitat del segle XX 290

L’assaig en la segonameitat del s XX 260

El teatre en la segona mei-tat del segle XX 230

La poesia en la segonameitat del segle XX 197

Les Avantguardes 166

El Modernisme 134

El teatre de la Renaixença:El Sainet 100

La poesia de la Renaixença68

La Renaixença: Contexthistòric 34

Síntesi 38Xiquets soldats 39

EAVV6144_Fr 10/7/08 11:49 Página 7

1nitatURREEFFUUGGIIAATTSS:: UUNN MMAALLSSOONN

QQUUEE HHEEMM DD’’EEXXIILLIIAARR

UNA CAUSA, UN PERSONATGEFridtjof Nansen

ELS MISSATGESCompetència social i ciutadanaCompetència cultural i artística

LES PARAULESEls topònims o els gentilicis

LA CONSTRUCCIÓ TEXTUALEls àmbits d’ús

LES EINESLes consonants: concepte i classificació

La primera conjugació

ELS PARLANTSUsem la llengua

EL TALLER LITERARIEl narrador, la història i el discurs

LA NOSTRA HISTÒRIA LITERÀRIALa Renaixença: Context històric

SÍNTESI

EL BLOC D’ANNA I XAVIXiquets soldats

EAVV6144_01 9/7/08 10:54 Página 8


Fridtjof Nansen (Christiania, Noruega 1861 - íd. 1930) va ser un explorador i polític noruec guardonat amb el PremiNobel de la Pau l'any 1922.

Va nàixer el 10 d'octubre del 1861 a la ciutat de Christiania, nom pel qual es coneixia en aquells moments l'actualciutat d'Oslo. En l'esfera política, després d'haver propugnat la separació pacífica de Noruega i Suècia l’any 1905, va serel primer ambaixador noruec al Regne Unit (1906-1908).Va renunciar al nomenament de professor d'oceanografia a laUniversitat de Cristiana i entre 1910 i 1914 va participar en diverses expedicion a l'Atlàntic Nord, l'Àrtic i Sibèria.

L’any 1918 va ser delegat del seu país en la Societat de Nacions i fou l'encarregat per aquestorganisme d'investigar el problema dels presoners de guerra, aconseguint reintegrar a les

seues llars a 450.000 presoners, al mateix temps que, en la seua qualitat d'alt comissari, vaorganitzar l'ajuda als refugiats de Rússia,Armènia i Grècia.Va crear un certificat especiald'identitat utilitzable pels refugiats com a passaport internacional, anomenat el PassaportNansen.

Busqueu informació a Internet sobre la problemática dels refugiats i els principals conflictes actuals que provoquendesplaçaments de persones.

ˆ̂̂ ˆˆ̂̂ ˆˆ̂ 1

UNNAA CCAAUUSSAA,, UUNN PPEERRSSOONNAATTGGEE:: FFRRIIDDTTJJOOFF NNAANNSSEENN

Gràcies al Passaport Nansen milers de refugiats van poder refer les seves vides.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 9


REFUGIATS: UN MALSON QUE HEM D’EXILIAR

DICCIONARI ACNUR:Un refugiat és una persona que fuig del seu país a causa d’un temor

de persecució bé fonamentat per raó de la seua raça, religió, nacionalitat,opinió política o pertinença a un grup social particular.

Un refugiat no pot tornar a casa o en té por.Un emigrant és una persona que ix del seu país per a viure en un altre,

sovint buscant una vida millor per als seus fills.Un emigrant és lliure de tornar al seu país quan ho desitge.Una persona desplaçada és la que s’ha vist obligada a fugir de la seua

llar, a causa de la persecució, de la guerra o d’altres perills, però queroman dins de les fronteres del seu país

LA PÈRDUA D’UN XIQUET ÉS LA NOSTRA PÈRDUATots els dies, en algun lloc del món, hi ha xiquets i xiquetes que es con-

vertixen en refugiats.

Fugen del seu país perquè les seues vides estan en perill.

Si tenen sort, podran dur amb ells el llibre, o el joguet o l’osset depeluix preferit. Però sovint no hi ha lloc, ni temps, per a agafar aquestesestimades possessions.

SOMNIS DESTROSSATSEn fugir de conflictes, odis i persecucions, veuen sofriments horribles. A vegades són abandonats o obligats a pren-

dre part en guerres que no entenen.

Quan arriben a un lloc de refugi –atemorits, cansats i famolencs– sovint no troben quasi menjar ni aigua. Sols hi tro-ben més perill.

Durant aquestes primeres setmanes terribles es pregunten com els seus somnis d’una llar feliç i d’una vida normals’han transformat en un malson.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) protegix i dóna refugi i aliments als xiquets i a lesxiquetes refugiats en tot el món. Però no els pot prometre una vida normal en el camp de refugiats, ni que tornaran a laseua llar.

UNA TRAGÈDIA A ESCALA MUNDIALHi ha més de 18 milions de refugiats en tot el món hui en dia, i més de la meitat són xiquets i xiquetes. Uns quants

milions més es troben desplaçats dins dels propis països. Aquestes xifres augmenten cada dia.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 10


ELS REFUGIATS MÉS VULNERABLESEn el camí cap al refugi, milions de xiquets i xiquetes aprenen què és

estar famolenc cada dia. Aprenen què és estar malalt sense cap espe-rança de trobar assistència mèdica. Aprenen què és, malgrat la curtaedat que tenen, ser torturats, patir abusos sexuals o ser empresonats.Coneixen el terror de viure en una zona de guerra.

Una de les coses més tristes del món és la mirada perduda delsxiquets i de les xiquetes refugiats. No se senten segurs, ja que els seuspares estan morts, empresonats o s’han vist obligats a separar-se delsseus fills.

Imagina com deuen afectar aquests horrors la ment d’un xiquet.

L’ASIL EN LA HISTÒRIA: L’EXILI DE SIGMUND FREUD

El març del 1937 Hitler annexa Àustria. Llavors Freud tenia huitantaanys, i les seues obres sobre la psicoanàlisi ja havien revolucionat la psi-cologia clàssica. Precisament per aquestes investigacions Freud era nosols conegut, sinó també discutit. El seu pensament era considerat per-niciós per al nazisme.

El 10 de maig del 1933 s’havien cremat llibres públicament a les pla-ces i a les ciutats universitàries alemanyes, entre ells els de Freud, peròtambé els de Franz Kafka, Thomas Mann, Albert Einstein... El comentaride Freud dirigit al seu amic Ernest Jones fou aleshores sarcàstic: «¡Quinsprogressos estem fent! ¡En l’Edat Mitjana m’haurien cremat a mi, hui endia s’acontenten de cremar els meus llibres!».

Freud s’havia negat emfàticament a abandonar Àustria –ell i tota la seua família eren jueus–. Però segurament el fetdecisiu per a exiliar-se fou la detenció d’Anna Freud, sa filla, infermera i ja aleshores continuadora del seu pensament,en particular en el camp de la psicologia infantil.

Anna fou alliberada, però aleshores la llar dels Freud havia sigut regirada dues vegades i les seues obres cremades;els altres fills seus ja vivien a l’estranger. El 4 de juny del 1937, quan tenia huitanta-un anys, amb la seua dona i la seuafilla Anna va abandonar Viena.

Freud va passar els dos últims anys de la seua vida a l’exili.

ACNUR (Adaptació)

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 11

Fixa’t: has de respondre vertader o fals, segons el que has llegit en el text:

V F


Un refugiat no pot tornar a la seua casa.

Un emigrant no és lliure de tornar al seu país.

Els refugiats fugen perquè les seues vides estan en perill.

Els xiquets i les xiquetes refugiats prenen part en guerres que no entenen.

ACNUR dóna refugi i aliments als refugiats.

ACNUR no els pot prometre, en el camp de refugiats, una vida normal.

Els xiquets i les xiquetes refugiats se senten segurs.

Freud no era conegut en temps de Hitler.

Freud va abandonar Viena el 1933.

Ací tens una sèrie de paraules que apareixen en els textos anteriors.Procura definir-les tu amb les teues paraules o amb l’ajuda d’un dic-cionari:

famolencs, empresonats, annexar, psicologia, nazisme, sarcàstic

1

2

Treballem el vocabulari– Persecució: acció de perseguir (seguir algú que fuig per tal d’agafar-lo).

– Llar: casa en la qual vivim.

– Vulnerable: que pot ser ferit o perjudicat.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 12

Et proposem que faces una redacció amb una de les tres opcions que et plantegem:

1. Freud també era jueu, com la immensa majoria de les víctimes de l’holocaust nazi. ¿Saps exactament què hi vapassar? ¿Has vist alguna pel·lícula on es conte?

2. En el llibre de 3r ja et vam parlar d’alguna ONG; ¿a quina t’apuntaries tu per tal de socórrer la gent refugiada?

3. ¿Creus que els personatges famosos es preocupen per les causes solidàries? ¿Per què?


Contesta les preguntes següents:

– Quan un refugiat abandona el seu país, ¿comença un viatge turístic, de plaer, opel contrari els llocs de refugi on arriben són bastant tristos i perillosos?

– Els somnis d’una llar feliç, ¿es complixen per als xiquets i xiquetes refugiats, o totse’ls ha transformat en un malson?

– Si cremem els llibres que no ens agraden, ¿respectem l’opinió del proïsme, o ensconvertim en carcellers de la llibertat?

ˆ̂ 3

4

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 13


LTTOOPPÒÒNNIIMMSS II GGEENNTTIILLIICCIISS DD’’AALLAACCAANNTT,, VVAALLÈÈNNCCIIAA II CCAASSTTEELLLLÓÓ

AALLTTRREESS TTOOPPÒÒNNIIMMSS II GGEENNTTIILLIICCIISS

Aiora ayorino-aAlacant alacantí-inaAlbocàsser bocassí-inaAlcoi alcoià-anal’Alcora alcorí-inaAlmenara almenarenc-aAlzira alzireny-enyaBenicarló benicarlando-daBenicàssim benicassut-daBorriana borrianenc-ael Campello campeller-aCarlet carletí-inaCastelló de la Plana castellonenc-aCocentaina cocentainer-aCrevillent crevillentí-inaDénia denier-aElx elxà-ana; il•licità-ana

Àfrica africà-anaÀlaba alabés-esaAlbània albanés-esaAlemanya alemany-al’Alguer alguerés-esaAmèrica americà-anaAndalusia americà-anaAndorra andorrà-anaAnglaterra anglés-esaAràbia àrabAragó aragonés-esaÀsia asiàtic-aAstúries asturià-anaÀustria austríac-aAustràlia australià-anaÀvila avilés-esa

Barcelona barceloní-inaBèlgica belgaBilbao bilbaí-ïnaBiscaia biscaí-ïnaBrasil brasiler-aCadis gadità-anaCantàbria càntabre-braDinamarca danés-esaEgipte egipci-ípciaEivissa eivissenc-aEquador equatorià-anaEscandinàvia escandinau-avaEtiòpia etiòpic-aGalícia gallec-egaGirona giironí-inaHongria hongarés-esa

el lemen iemenitaLleida lleidatà-anaLondres londinenc-aMadrid madrileny-ael Magrib magribí-inaManacor manacorí-inaMònaco monegasc-aNova York novaiorqués-esaPakistan pakistanés-esaPolònia polonés-esaRipoll ripollenc-aSàhara saharià-anaSan Marino santmarinés-esaTarragona tarragoní-ina

Gandia gandià-anaLlíria llirià-anaMorella morellà-anaNovelda novelder-aOntinyent ontinyentí-inaOriola oriolà-anaOrpesa orpesí-inala Pobla Llarga poblatà-anaSagunt saguntí-inaSogorb sogorbí-inaSueca suecà-anaValència valencià-anaVallada valladí-inala Vila Joiosa viler-aVinaròs vinarossenc-aXàbia xabiàXàtiva xativí-ina

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 14


LImagina que tens l’opor-

tunitat de fer un viatgedurant dos mesos arreu delmón. Pensa on t’agradariaanar, pot ser un país o uncontinent (la Xina, Grècia, elCanadà, Oceania, Amèricadel Nord o del Sud, Europa,l’Àfrica, Àsia...) i buscainformació sobre les ciutats iels monuments que podriesvisitar. També et pots infor-mar sobre els costums. Fes una redacció amb l’itinerari que seguiràs i des-prés exposa-la a la resta de la classe.

ˆ̂

Descobrix la paraula intrusa de cada grup.

– Mallorca, Menorca, Eivissa, illa

– lluç, Àlaba, Bilbao, Biscaia

– Còrdova, Cadis, sol, Andalusia

– Girona, boira, Lleida, Puigcerdà

– Xeraco, Benicàssim, Santa Pola, platja

– catedral, lleonés, pari-senc, romà

– grec, hongarés,euro, portugués

– noruec, neu, cana-denc, siberià

– àrab, kuwaitià, ira-quià, petroli

– paradís, hawaià, carioca, hai-tià

Copia la graella en el teu quadern i ompli-la amb deu gentilicis de cada grup. Pots fer servir el vocabulari que et presentemal principi d’aquest apartat i si et falta informació, busca-la en el diccionari.

Alacant Castelló València Resta del mónEuropa

21

3

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 15


L

Busca en la sopa de lletres els gentilicis dels topònims següents:

Altea, Carcaixent, Filipines, Índia, Llatinoamèrica, Moncofa, Noruega, Reus, Rússia, Viena

Q

F

N

R

A

L

X

U

L

R

H

C

O

X

S

G

Z

U

S

L

C

I

C

T

F

V

P

C

E

S

X

I

D

A

T

O

Z

G

I

B

A

V

R

E

U

O

F

T

V

E

X

U

L

N

S

B

T

N

C

R

G

I

B

P

A

I

I

M

D

N

P

E

V

E

H

N

N

A

C

O

P

Q

F

M

U

I

B

U

M

O

N

C

O

F

I

E

G

Q

I

V

N

S

J

A

M

S

V

P

J

N

H

E

O

G

M

E

H

M

Q

D

N

A

J

R

D

R

P

H

Q

N

L

E

E

F

B

S

L

T

J

I

A

J

E

C

A

R

C

A

I

X

E

N

T

I

S

T

R

P

T

I

R

G

M

D

B

C

P

T

N

O

R

U

E

C

T

H

Q

F

Z

U

L

U

D

L

T

A

Z

A

F

J

E

G

X

I

Z

I

5CARCAIXENT

Et proposem un llistat de topònims. Escriu el gentilici de cadascun d’ells amb tota la seua flexió: masculí singular, femenísingular, masculí plural i femení plural (si tens algun dubte, pots consultar el diccionari).

4

TTÒÒPPOONNIIMM MMAASSCCUULLÍÍSSIINNGGUULLAARRFFEEMMEENNÍÍ

SSIINNGGUULLAARRMMAASSCCUULLÍÍPPLLUURRAALL

FFEEMMEENNÍÍPPLLUURRAALL

Calp

Nules

Puçol

Angola

la Manxa

Màlaga

Suïssa

Rússia

Somàlia

Maó

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 16


Ara que ja saps d’una manera general com funcionen els tres procediments, digues quins mecanismes s’han utilitzat per a for-mar cadascuna de les paraules següents:

el parallamps, la caixera, embutxacar, la pomera, un Picasso, l’allioli, l’esmorzar, un Audi, emmagatzemar, el besavi, la llunyania,

el groc palla, un dolç, el set-i-mig, entristir, trasplantar, el rentaplats

LCONCEPTE DE CREACIÓ LÈXICA: DERIVACIÓ, COMPOSICIÓ I HABILITACIÓ

La lexicologia és una ciència que estudia els fenòmens que es produïxen en la creació de noves paraules, és adir, les regles que s’utilitzen per a la formació dels mots.

A partir de les paraules que et proposem intenta crear paraules noves (recorda que no val crear paraules sense significat).

llibre, brut, gota, carta, fusta, teula, núvol, blanc, malalt, treball, abric, vídeo

6

De segur que has pogut crear moltes paraules noves. Ara veurem els mecanismes que, sense adonar-te’n, deushaver emprat.

– La derivació. Consistix a afegir uns elements derivatius anomenats morfemes (o afixos) a un element baseamb un contingut semàntic determinat que s’anomena lexema (o radical).

Ex.: malalt: malalt – ia em – malalt – irlexema morfema morfema lexema morfema

malaltia emmalaltir

– La composició. Consistix a formar paraules noves mitjançant la combinació de dues paraules que, inde-pendentment, ja posseïxen un significat propi.

Ex.:comptar + gota = comptagotespenjar + roba = penja-robes

– L’habilitació. Consistix a utilitzar una determinada categoria gramatical en la funció d’una altra categoria, perla qual cosa canvia el significat, però no la forma.

• Alguns noms propis es poden habilitar com a noms comuns: Nintendo (marca), però nosaltres diem «unanintendo».

• Alguns adjectius es poden habilitar com a substantius: un abric impermeable, però nosaltres diem «unimpermeable».

7

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 17



LL’’AADDEEQQUUAACCIIÓÓ TTEEXXTTUUAALL:: EELLSS ÀÀMMBBIITTSS DD’’ÚÚSS

Mireia: ¿Saps? Raquel..., quan l’Artur i jo encara no eixíemjunts vaig somiar que ell estava amb mi. ¡Quinapassada! ¡Qui m’anava a dir que el somni s’acompliria!

Raquel: Sí, tia, amb la llanda que em vas donar..., ¡quina sorthas tingut!

Mireia: ¡És que encara no m’ho puc creure...! L’Artur ¡ah! ¡És eltio dels meus somnis!


sobre la terra mullada



Vaig somiar que era vent

i el teu cabell acariciava,

vaig somiar que era aigua

i les teues mans tocava,

vaig somiar que era sol

i la teua pell il·luminava.

Vaig somiar que era au

i que amb tu volava.


sota la nit estrelada,



Vaig somiar que et somiava,

vaig somiar que em miraves,

vaig somiar que despertava,

i que amb mi tu estaves,

i ara que desperte,

el somni s’ha acomplert,

estàs tu amb mi,



Rosa Mª Vidal, L’impuls de la paraula.

Ed. Bromera

Text

B

El primer que hem de tindre en compte a l’hora de construir un text és que la finalitat general i bàsica dequalsevol discurs (oral o escrit) és la comunicació. I perquè aquesta es produïsca en condicions òptimes s’han deconsiderar una sèrie d’aspectes que anirem treballant a poc a poc.

El primer que abordarem és el de l’adequació del text a la situació comunicativa en què et trobes.Tots sabemque cada situació exigix una construcció textual determinada.Així, els diferents contextos en què ens podrem tro-bar els anomenarem àmbits d’ús.

Relaciona els textos A i B amb els àmbits d’ús corresponents:

ˆ̂ 1

Text ( ) àmbit d’ús literari Text ( ) àmbit d’ús col·loquial

VAIG SOMIAR

Text

A

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 18



A la vista de l’opció triada en l’activitat anterior, digues a quines situacions comunicatives responen els texts que has llegit:

ˆ̂ 2

TEXT ( )

Dues amigues conversen sobre el somni que tingué unad’elles quan encara no havia aconseguit ser corresposta

pel xic que li agrada.

TEXT ( )

La professora de literatura et demana que escrigues unpoema en què evoques un somni amb el xic/a que

t’agrada.

Com ja has pogut comprovar, quan parlem d’àmbits d’ús ens referimals diferents contexts comunicatius en què apareix un discurs. Estospoden presentar diverses classificacions segons el grau de formalitat, elcaràcter privat o públic... és a dir, podem trobar-nos amb tants àmbitsd’ús com contexts siguem capaços de caracteritzar. Fonamentalment,podem distingir-ne els següents:

• Àmbit periodístic, propi dels mitjans de comunicació.Considerem que s’hi inclouen els discursos publicitaris.

• Àmbit acadèmic, propi de la institució educativa i de lainvestigació. Considerem que s’hi inclouen els texts científics.

• Àmbit literari, propi dels discursos en què predomina lafunció estètica.

• Àmbit administratiu, propi de les institucions públiquesi de les seues relacions amb els ciutadans. Considerem ques’hi inclouen els texts jurídics.

• Àmbit col·loquial, propi de les relacions interpersonalsentre amics, companys, familiars...

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 19



____________Senyor/a:

(Nom i cognoms) ___________________________, que visc a ____________ (comarca de _________), plaça/carrer______________ núm. ___, pis ____ telèfon_________ i que tinc el DNI núm. _____________, us

EXPOSE: Que ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________. Per això us

DEMANE: Que __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

La qual cosa espere obtenir de la vostra amabilitat.________, ____d ___________de __________

(signatura)

_______SENYOR/A ALCALDE/ESSA –PRESIDENT/A DE L’AJUNTAMENT D _______________________

Manual de llenguatge administratiu valenciàEd. Generalitat Valenciana

Text

1

a) Llig els texts que tens a continuació i indica a quin àmbit d’ús pertanyen.

b) Explica quins trets has observat en cada text per a haver-los adscrit a l’àmbit corresponent.

3

MOSQUES I MOSQUITS

La naturadiligent ens procura

una bèstiaper a cada molèstia.

Si a les fosquesja no piquen les mosques,

hi ha els mosquits,que treballen de nits.

Pere Quart; Bestiari (1937)

Text

2

SENYOR ESTIUEJANT PREPARAT PER ADONAR-LI LA BENVINGUDA A LA PRIMERAMOSQUETA MATINERA. L’HOME –DE NATU-RAL EQUILIBRAT I PACÍFIC– HA PASSATUNA NIT TOLEDANA DEL TOT, GRÀCIES ALES HORDES DE MOSQUITS ASSASSINS.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 20



LA BASTIDA

El Mòbil

Ahores d’ara ja són centenars i centenars els acudits sobre els telèfons mòbils que, en reali-tat, són igual d’immòbils que els antics. Val a dir que l’aparell ja forma part de la nostra vidaquotidiana. La veritat és que em sembla bé que s’haja imposat sense remei, perquè ara jano hi ha cap motiu per a fer ostentació amb l’aparell a la mà o deixar-lo connectat en llocs on cal guardar silenci. Hihagué una època en la qual més d’un nou ric somniava haver de demanar disculpes a mitjan representació d’un espec-tacle perquè tot i la mala educació, ell quedava com un potentat selecte, feliç posseïdor d’un aparell imprescincible queclamava auxili ofegat a la butxaca. Per això, que un bon dia la senyora Botella es deixara el mòbil despert i la cridarena mitjan primer acte d’una representació operística aixecà tant d’enrenou. La senyora, escarotada, acompanyada permitja dotzena de dones igualment alertades, va eixir disparada del pati de butaques i no tornà a entrar-hi fins a la fi del’acte, que en açò, almenys, estigué encertada. Fa només uns pocs anys era un malson haver de suportar l’ostentaciópiuladora del telèfon engabiat i lligat a la corretja com una peça cobrada en la cacera d’ostentació. Amb tot, encara hiha establiments on la pau es veu entrebancada pels telèfons mòbils i fóra convenient que romangueren muts com elbasalt, és clar que sempre resta la possibilitat de no tornar, per exemple, a aqueix restaurant. Però sempre hi ha llocson t’atrapen com el tord al visc del parany: per més bona voluntat que hi poses, resulta insuportable fer un viatge entren al costat d’un comercial que continua el seu treball tot convertint el seient ocupat al vagó en la prolongació de laseua oficina. I encara gràcies com no et fa sostindre un paper mentre trau l’agenda amb una mà i sosté el telèfon ambl’altra. Feliçment ara han tret al mercat un substitut del sorollet pseudomusical del mòbil: el vibrador. Jo els recomaneque se’l posen i així tots en gaudirem, de l’aparell.

Pasqual Masiusó

Text

3

Cultura i ciència en el Renaixement

La renovació cultural i literària del Renaixement es mostra en la tor-nada a la literatura clàssica llatina. No obstant això, hi ha també un gran inte-rés per les llengües vulgars o nacionals i es produïx un despertar de les lite-ratures nacionals.

L'afany de l'home renaixentista per conéixer i dominar la Natura impulsaràun notable desenvolupament de la ciència i de la tècnica en camps moltdiversos: la medicina, les matemàtiques, l'astronomia, la cartografia, etc.

Les bases del saber renaixentista descansen en la raó, l'observació i l'expe-rimentació. Però buscarà també la utilitat i la funcionalitat, és a dir, crearcoses que siguen útils per a la vida humana: cartografia, impremta, armesde foc, etc.

En Astronomia es produïx l’anomenada «revolució copernicana». El nou sis-tema solar proposat per Copèrnic és criticat per teòlegs catòlics i protestants.

Des de mitjan segle XV, les exploracions de nous mars i terres van revolu-cionar el camp del coneixement geogràfic i antropològic (pobles, races i civi-litzacions desconegudes per als europeus).

Història de 4t de l’ESO

– ¡Mare! Em pots buscar el jersei groci la...

– ¿I la què...? ¡Ja n’estic farta! ¡T’hodeixes tot pel mig i després no trobes res.¡Busca-t’ho tu mateix!

– És que...– ¡No vull cap excusa més...! ¡Ale!

¡Apanya-t’ho com pugues!

Text

4

Text

5

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 21


LLEESS CCOONNSSOONNAATTSS:: CCOONNCCEEPPTTEE II CCLLAASSSSIIFFIICCAACCIIÓÓ

L’alfabet està format per vocals i consonants. En la pronúncia de les vocals, l’aire ix de la boca lliurement sensetrobar cap obstacle, però en la pronúncia de les consonants, l’eixida de l’aire es veu obstaculitzada, de manera totalo parcial, pels diferents òrgans bucals.

Les consonants es poden classificar atenent a dos criteris: el punt d’articulació i el mode d’articulació.

Segons el punt d’articulació, classificarem les consonants tenint en compte quins òrgans es posen en con-tacte per a pronunciar-les:

– Bilabials. Es posen en contacte els dos llavis: /p/, /b/, /m/. Ex.: pa, boca, mare.

– Labiodentals. Es posen en contacte el llavi inferior i les dents superiors: /f/, /v/. Ex.: fira, vida.

– Dentals. Es posen en contacte la llengua i les dents superiors: /t/, /d/. Ex.: tou, dau.

– Alveolars. Es posen en contacte la llengua i els alvèols (les genives, darrere de les dents superiors): /s/,/z/, /l/, /r/, /r/, /n/. Ex.: sa, cosa, línia, cor, guerra, nas.

– Palatals. Es posen en contacte la llengua i el paladar dur: /S/, /tS/, /x/, /dx/, /l/, / /, /j/. Ex.: xaloc, cotxe, nyora,llop, gerent, natja, joia.

– Velars. Es posen en contacte la llengua i el vel del paladar (o paladar tou): /g/, /k/, /w/. Ex.: gas, casa, couen.

Situa les paraules següents en el lloc en què corresponga de la graella, segons el punt d’articulació de les consonants en negreta:baieta, bonic, canya, carrer, clauer, cor, dit, dutxa, foc, gat, gener, llapis, llotja, lògic, mes, núvol, pare, rapidesa, savi, tela, vi,

Xàbia

1

BILABIALS LABIODENTALS DENTALS ALVEOLARS PALATALS VELARS

Segons el mode d’articulació classificarem les consonants tenint en compte el tipus d’obstrucció que presentenels òrgans bucals a l’eixida de l’aire en la pronuncia.

– Oclusives. Es produïx un tancament total dels òrgans bucals i després l’aire ix com una explosió: /p/, /b/,/t/, /d/, /k/, /g/.

– Fricatives. Es produïx un tancament parcial dels òrgans bucals i després l’aire ix friccionant-los: /f/, /v/,/s/, /z/, /∫/, /x/, /x/, /w/.

– Africades. Es produïx una combinació de les dues classes anteriors. Primerament hi ha un tancamenttotal dels òrgans bucals i després l’aire ix friccionant-los: /t/, /d/.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 22


– Laterals. L’aire ix pels costats de la boca: /l/, /l/.– Nasals. L’aire ix alhora pel nas i per la boca: /m/, /n/, / /.– Vibrants. Es produïx una vibració de la llengua contra els alvèols: /r/, /r/.

Per acabar, et deus haver adonat que quan hem classificat les consonants, algunes d’elles compartixen el punt d’ar-ticulació, el mode d’articulació o ambdues coses. Per això cal tindre en compte una altra classificació atenent la vibra-ció de les cordes vocals.

– Sordes. Quan no es produïx la vibració de les cordes vocals: /p/, /f/, /t/, /∫/, /s/, /k/.– Sonores. Quan les cordes vocals vibren: /b/, /m/, /v/, /d/, /z/, /n/, /l/, /r/, /g/, /x/, /dx /, /dz/, / /.

Ací tens el quadre resum de la classificació de les consonants.

Situa les paraules següents en el lloc corresponent de la graella, segons el mode d’articulació de les consonants en negreta:baiieta, bbonic, cannyya, carrrrer, clauuer, ccor, ddit, duttxxa, ffoc, ggat, ggener, llllapis, llottjja, llògic, mmes, nnúvol, ppare, rapidessa, ssavi, ttela, vvi,

XXàbia

2

OCLUSIVES FRICATIVES AFRICADES LATERALS NASALS VIBRANTS

PUNT D’ARTICULACIÓ

Bilabials Labiodentals Dentals Alveolars Palatals Velars

/p/ /t/ /k//b/ /d/ /g/SONORA

SORDAOCLUSIVES

/f/ /s/ /∫//v/ /z/ /x/SONORA

SORDAFRICATIVES

/t∫//dz / /dx/SONORA

SORDAAFRICADES

/l/ /λλ//m/ /n/NASALS

LATERALS

/r//r/MÚLTIPLE

SIMPLEVIBRANTS

MO

DE

D’A

RTI

CULA

CIÓ

/ /

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 23


Digues totes les característiques de cadaconsonant que apareix en negreta de lesparaules següents:

ppobble, ttommacca, carraggol, ffessol, jjarddí,xxarop, annallitzar, clavvellll, ferrrro

Llig el text següent i prepara’t per a escriure’l al dictat:

«Avui és el meu aniversari; faig divuit anys i això em sembla un bon motiuper a començar a escriure un diari. Però no vull que siga un diari com tots elsaltres. No hi posaré una data cada dia, com es fa en els diaris. Simplement, emvull comprometre a escriure una miqueta cada dia, però sense dates. A més,tampoc no sé molt bé què escriure, però sé que no tinc la intenció de contarles coses que em passen cada dia: com em desperte i com vaig a l’institut, compassen les classes i tot això.

Ben mirat, el diari d’una jove que es dedique a alçar acta del seu dia a diaés, en realitat, allò que més s’assembla a qualsevol diari d’una altra jove. O d’unxic.»

Miguel Vázquez Freire, Angels en temps de pluja. Ed. Bromera.

3 4

LLAA PPRRIIMMEERRAA CCOONNJJUUGGAACCIIÓÓ:: TTEEMMPPSS CCOOMMPPOOSSTTOOSS,, FFOORRMMEESS NNOOPPEERRSSOONNAALLSS

Primerament, caldria que recordàreu que les tres conjugacions verbals tenen formes personals (els tempsverbals) i formes no personals (infinitiu, gerundi i participi).

Les formes no personals dels verbs també s’anomenen formes nominals, ja que l’infinitiu pot funcionar coma substantiu, el participi com a adjectiu i el gerundi com a adverbi.

En la primera conjugació l’infinitiu acaba en –AR (camin-ar), el participi acaba en –AT (camin-at) i elgerundi acaba en –ANT (camin-ant).

Recordaràs que l’infinitiu és la forma més important de qualsevol verb, ja que a partir de l’infinitiu extraiem l’a-rrel del verb que ens servirà per a formar tots els temps verbals amb les desinències corresponents, i a més, ladesinència de l’infinitiu ens dirà a quina conjugació pertany.

El participi és la forma que ens ajudarà a conjugar els temps compostsde qualsevol verb. Els temps composts es formen amb l’auxiliar HAVER (con-jugat en el temps que corresponga) + el participi del verb que es conjuga.

Els temps composts són:

Mode Indicatiu– Pretèrit indefinit (compost del present)

– Pretèrit plusquamperfet (compost de l’imperfet)

– Pretèrit anterior (compost del pretèrit perfet simple)

– Pretèrit anterior perifràstic (compost del pertèrit perfet perifràstic)

– Futur perfet (compost del futur)

– Condicional compost (compost del condicional)

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 24


Mode Subjuntiu– Pretèrit perfet (compost del present)

– Pretèrit plusquamperfet (compost de l’imperfet)

Et deus haver adonat que tots els temps compostos estan relacionats amb un dels temps simples que ja has estu-diat. Per a conjugar el temps compost sols hauràs de conjugar l’auxiliar HAVER en el temps simple corresponent.Així, els temps composts de la primera conjugació són:

Ompli els buits amb la forma verbal corresponent.

– Aquest matí nosaltres (AGAFAR, pret. indef.) __________ l’autobús a les nou per aanar a la platja.

– El carter els (TORNAR, pret. indef.) ________ el paquet perquè l’(ENVIAR, pret. plus.)________ a una adreça equivocada.

– Els excursionistes (ARRIBAR, pret. indef.) _________ al cim de la muntanya en pocmés d’una hora.

– Vosaltres (ENTRAR, pret. indef.) ________ al teatre quan la funció ja(COMENÇAR, pret. plus.) ________ .

– Inés, ¿(TROBAR, pret. indef) _________ ja les claus que t’(AMAGAR, pret. plus.)________ el teu germà?

– Vosaltres us (MENJAR, pret. indef.) ___________ tots els pastissets que la marem’(CUINAR, pret. plus.) _________ per a l’excursió.

5

Persones PretèritindefinitPretèrit

plusquamperfet Pret. anteriorPret. anterior

perifràstic

Jo he caminat havia caminat haguí caminat vaig haver caminat

Tu has caminat havies caminat hagueres caminat vas haver caminat

Ell/ella ha caminat havia caminat hagué caminat va haver caminat

Nosaltres hem caminat havíem caminat haguérem caminat vam haver caminat

Vosaltres heu caminat havíeu caminat haguéreu caminat vau haver caminat

Ells/elles han caminat havien caminat hagueren caminat van haver caminat

MODE INDICATIU

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 25


Ompli els buits amb les formes verbals corresponents.

– ¿Mare, ja (ARRIBAR, fut. perfet) __________ els Reis amb els regals?

– Jo (ASSAJAR, pret. plus.) ________molt el meu paper en la comèdia, però a causa dels nervis no l’(REPRESENTAR, pret. indef.)_________ molt bé.

– Si t’(ESPERAR, pret. ant.) ___________ a les rebaixes, t’(ESTALVIAR, cond. comp.) ___________ molts diners.

– El mes pròxim ja (CANVIAR, fut. perfet) ___________ la programació del teatre i nosaltres no (ANAR, fut. perfet) __________ acap sessió.

– Jo (COMPRAR, cond. comp.) ___________ llagosta per a la nit de nadal si els preus no (ESTAR, pret. ant.) __________ pels núvols.

– A l’estiu, els consellers ja (APROVAR, fut. perfet) ___________ el pressupost per al nou institut.

6

Persones Futur perfet Condicional compost

Jo hauré caminat hauria caminat

Tu hauràs caminat hauries caminat

Ell/ella haurà caminat hauria caminat

Nosaltres haurem caminat hauríem caminat

Vosaltres haureu caminat hauríeu caminat

Ells/elles hauran caminat haurien caminat

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 26


Completa la graella següent amb les formes verbals corresponents:

7

Persones Pretèrit perfet Pretèrit plusquampefet

Jo haja caminat haguera/hagués caminat

Tu hages caminat hagueres/haguesses caminat

Ell/ella haja caminat haguera/hagués caminat

Nosaltres hàgem caminat haguérem/haguéssem caminat

Vosaltres hàgeu caminat haguéreu/haguésseu caminat

Ells/elles hagem caminat hagueren/haguessen caminat

MODE SUBJUNTIU

Infinitiu Persones Pretèrit anteriorPret. ant.perifràstic

Pret. perf.subj.

Pret. plusq.subj.

NARRAR Jo

TRENCAR Tu

DESITJAR Ell/ella

OFEGAR Nosaltres

DIBUIXAR Vosaltres

DEIXAR Ells/elles

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 27

Contesta les qüestions següents:


USEM LA LLENGUA

Arxiu Edició Veure Modificar Text Finestra Ajuda

Times 7 Normal +

1. Assignatura de valencià:¿Quins llibres de text (o altres materials didàctics) has utilitzaten els tres últims cursos?

2. ¿Has rebut ensenyament en valencià?

Sí � No �a) ¿En quins cursos?

b) ¿Quines assignatures?

3. ¿Has estudiat algun curs en un grup de línia d’en-senyament en valencià?

Sí � No �a) ¿Quin o quins?

4. ¿Quins han sigut els últims llibres en valencià quehas llegit?

5. ¿Quin tipus de llibres t’agrada més llegir?

6. Respecte dels programes de ràdio i televisió queescoltes o veus normalment en valencià,a) ¿de quin tipus són? (pel·lícules, informatius, dibuixos,

sèries)

b) ¿amb quina freqüència els veus?

7. ¿En quina llengua començares a parlar?

8. ¿En quina llengua parles amb la família?

9. ¿En quina llengua parles amb les amistats?

10. ¿Comprens, saps parlar o escriure altres llen-gües?

Sí � No �¿Quines?

11. Assenyala amb una creu quin creus que és el teugrau de coneixement del valencià:

1

molt

Parlar

Etendre (oral)

Llegir

Escriure

bastant poc gens

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 28


Observeu els resultats de l’activitat anterior i esbrineu quina és la llengua A i quina la llengua B en la nostra societat.

ˆ̂̂ ˆˆ̂̂ ˆˆ̂ 3

Ací teniu una llista d’àmbits d’ús de les llengües. Ordeneu-les segons si les associeu al valencià o al castellà:

2

1. vida privada2. vida pública3. poesia4. administració5. món de la tècnica6. relacions formals

7. mitjans de comunicació8. món del treball9. món de l’economia10. folklore11. ensenyament12. món de la cultura

Valencià Castellà Tots dos

En el curs anterior treballàrem els conceptes de bilingüisme i diglòssia. Recorda’ls i observa que:– La llengua A: és la llengua de poder usada en tots els àmbits d’ús, sobretot els formals.

– La llengua B: és la llengua relegada als àmbits d’ús informals i si s’usa en els formals, la freqüència és moltmenor que la de la llengua A.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 29


ELlig els textos següents i explica qui ens conta la història (narrador) en

cada cas.

ˆ̂ 1EL NARRADORQuan llegim o escoltem una

narració (conte, novel·la, acu-dit...) hi ha «una veu» que ensconta la història. Esta veu quenarra l’anomenarem narrador iesdevindrà molt important en laconstrucció del discurs ja que,segons de qui es tracte, els fetsadquiriran una perspectiva o unaaltra. Així, una mateixa històriapodrà tindre tants discursoscom narradors ens la conten.

«Ha plogut tot el dia. De fet, plou des de mitjanit. He sentit unespetec fort que m’ha fet sortir del llit en apropar-me a la fines-tra, he vist que queien unes gotes gruixudes. Devien ser quartsd’una.

Cap a les set, quan m’he llevat, he sentit la cançoneta enfa-dosa de la pluja damunt de la ciutat. Potser algú creu que alsromàntics ens ha d’agradar la pluja, però a mi, que em tinc i emtenen per romàntica, més aviat em fastigueja.

Potser m’agradaria si pogués quedar-me a caseta, còmoda-ment instal·lada darrere els vidres, per assaborir l’encís dela pluja, que de segur que en deu tenir.

Però he de sortir, ben equipada per no acabar xopa finsal moll de l’os, he de barallar-me amb els paraigües imper-tinents que volen tota la vorera per a ells, he de resignar-me després que els esquitxos dels cotxes m’hagin deixatmolla com un ànec i, quan finalment puc posar-me a aixo-pluc dins del tren, tot és brut i llefiscós, amb l’aigua negrafent rierols a dins dels vagons».

Soler, S., El centre exacte de la nit. Ed. Tres i quatre

«La nit era còmplice. Sentia el repiqueig dels talons de les sabates sobre la vorera. No li agradava i intentava evitar-ho,però no podia. Irritat amb ell mateix pensà que s’havia equivocat de calçat, que hauria d’haver agafat unes sabatilles espor-tives i no aquelles maleïdes sabates de carrer que feien un soroll de mil dimonis.

Al carrer no hi havia ningú. Un divendres a les tres de la matinada, la zona menys recomanable de la ciutat no era un lloc demolt de trànsit. Pensà que, ateses les cir-cumstàncies, només li faltava que vinguera algúa atracar-lo.

S’introduí en un portal quan sentí un parellde joves que s’aproximaven. Mentre s’acosta-ven on ell era, sentia l’olor de la seua pròpiasuor, l’olor de la por transpirada per la seuapell. Per moments, dubtava que tot allòpoguera ser veritat, que realment estiguera apunt de fer el que anava a fer».

Vilaplana, S., Els dimonis de pandora. Ed. Bromera

TEXT 1

TEXT 2

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 30


E«Hem trobat en Pere de Can Moliner, amb el sarró i la seva vella escopeta del dotze. Encara no s’ha obert la veda però com

que, al capdavall, en Pere de Can Moliner no té llicència ni permís d’arma, caça tot l’any. Ja no ve d’un pam. Diuen que és el millorcaçador del poble. Caça sense gos. Com s'ho fa per aixecar la caça, és un misteri. Però no torna mai de buit, malgrat que la caça,al terme, no és pas abundant: conills (molt delmats per la mixomatosi), esquirols, perdius i alguns ocells de pas. També diuen queés no solament el millor caçador del poble, sinó, a més, el millor jugador. Exactament, el millor jugador de canari. Guanya sem-pre, i sense fer trampes. I sembla que ha acabat no fent altra cosa que caçar i jugar. Ja se sap: quan un s’acontenta amb poc, qual-sevol cosa dóna per viure.

En Pere de Can Moliner ens ha mirat sorneguerament i ens ha dit:-Alerta, dalt del castell, que hi ha racons molt foscos, encara!»

Jané, A., Noranta-nou contes. Cercle de lectors

«Els dissabtes a migdia, en Martí plegava, es mudava, canviava els pantalons bombatxos i les botes per sabates fines i pan-taló blau marí de "rayadillo", americana creuada, corbata del mateix to amb llunes, mocador en punta a la butxaca prop del’ampla solapa, la insígnia del cos d’enginyers al trau: la imatge d’un gentleman arribat del camp. Anava a buscar el tren dePuigcerdà i baixava per la vall estreta del riu cap a la plana de Vic. A l’hivern el trajecte era gris, gris com la Catalunya d’a-quells anys tristos i encongits, gris d’uniforme de policia, de tovera de ciment, de presa de pantà, on encara treballaven pre-soners de guerra; gris com la plana de Vic a l’hivern, de matinada, quan la boira envolta els turonets rodons d’argila i llosagrisa com pujols d’un paisatge arcaic, gastat per la vellura del temps».

Racionero, Ll., La forja de l’exili. Planeta

TEXT 3

TEXT 4

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 31


EDeus haver comprovat que en aquests textos, a vegades els narradors formen part de la ficció del relat, és a dir,

són personatges, i d’altres se situen fora de la història i la conten com si d’una pel·lícula es tractara.A més, algu-nes vegades opinen i d’altres simplement narren, sense afegir cap valoració. Per a sistematitzar totes aquestes qües-tions observa el quadre següent:

NARRADOR PERSONATGE(dins de la història)

Protagonista: participa en elsfets que conta com a protagonista.Testimoni: no participa en elsfets que conta.

Omniscient: ho sap tot sobreels personatges i els fets quenarra.

Objectiu: no opinasobre els fets quenarra.

Subjectiu: opinasobre els fets quenarra.Observador: només sap allò

que veu. No pot conéixer, perexemple, els pensaments delspersonatges.

NARRADOR NO PERSONATGE

(fora de la història)

Així doncs, quan analitzes un narrador podràs considerar tres aspectes:1) Personatge / no personatge2) Protagonista / testimoni / omniscient / observador3) Objectiu / subjectiu

Ara, seguint el model proposat, analitza el tipus de narrador dels textos que has llegit i ompli la graella que tens a con-tinuació:

2

PERSONATGE NO PERSONATGE

PROTAGONISTA TESTIMONI OMNISCIENT OBSERVADOR OBJECTIU SUBJECTIU

TEXT 1

TEXT 2

TEXT 3

TEXT 4

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 32


EEt presentem ara un text en què el narrador és personatge, protagonista subjectiu: és el gos qui conta la història. Torna-

la a escriure de tal manera que el narrador siga del tipus no personatge omniscient objectiu. Obtindràs dos discursos ben dife-rents d’una mateixa història.

3

«Jo vivia desconcertat perquè l’Albert, al costat del meu nom, me’n deia d’altres de temporers que elmoment li suggeria. Segons l’hora del dia o l’ocupació, i , sobretot, segons com ell es trobava, em sentia cri-dar per un nom que es tornava a repetir en una situació semblant. De tal manera que, escoltant com emdeia, jo coneixia que l’Albert havia trobat aparcament o, al contrari, que li tocaria fer hores extres sensecobrar.

Així, doncs, els noms de la seva raça i els dels menjars es diluïen de pressa; en general em deia Duc iDuqui, de vegades Ducati, quan anàvem a l’estanc Ducados. I, encara, hi havia el nom del mal humor, quanli havien posat una multa i a més no trobava la Joana a casa, per posar un cas. Aleshores em deia Gos. Sino li hagués tingut tanta voluntat, ni hauria mogut la cua. Arribats al carrer, ja em deia Duc. Davant dels dela seva raça, li devia fer vergonya, un nom tan comú.

Quan em banyava sempre m’anomenava Taques. "Ets un brut, Taques", deia. ¡Qui parlava! "Ara et ban-yaré i el blanc et brillarà i les taques negres hi faran forat". O també: "Taques, no t’esveris". No m’agradavael bany perquè mai no encertava la temperatura de l’aigua. O cuidava escaldar-me o em gelava i esternu-dava tres dies seguits. No entenia per què havia de confondre la manera de cridar-me amb els colors delsmeus pèls. Alguna vegada variava i em deia Colador. Quan féiem neteja, Taques o Colador.»

Barbal, M. Bari. Ed. de la Magrana

Et proposem ara una sèrie de situacions:

a) Digues a quins tipus de narrador corresponen.

b) Tria’n una i desenvolupa-la per escrit.

• Us trobeu asseguts tota la colla en una hamburgueseria. De sobte observes com el teu amic Pere s’alça per a protestar,perquè en lloc de l’allioli que havia demanat li han servit quetxup. Narra la situació però no opines.

• Un cavaller medieval creua un bosc encantat a la recerca del drac dels 3 caps. Li furta un queixal del cap del mig quenecessita per a poder-se casar amb la princesa. Conta la història i valora el seu esforç.

• Estàs a la platja disposat a menjar-te un entrepà molt bo. Un gos se t’acosta amb la intenció de llepar-te’l. T’amaguesper a evitar-ho però un xiquet te l’intenta banyar amb el seu poalet. Desesperat et refugies en un racó, quan una ràfegade vent te l’embruta tot d’arena. ¡Adéu entrepà! Narra aquesta història i expressa el sentiment de ràbia, que és més fortcada vegada.

4

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 33


a nostra història literàriaLA RENAIXENÇA

Context històric de la Renaixença

La Renaixença és un moviment literari del segle XIX que va fer pos-sible la recuperació de la nostra llengua com a vehicle de cultura des-prés de tres segles d’escassa producció.

Els escriptors d'aquest període van encunyar aquest terme per opo-sar-lo a Decadència, que es caracteritzà per l'absència d'usos literaris iformals en general, en la nostra llengua.

El Romanticisme va influir notablement en el naixement d'aquestmoviment.Algunes de les seues característiques constituïren l'ideari dela Renaixença:

1- Defensa de la llibertat de l'individu i les particularitats de cadapoble.

2- Recerca de les arrels amb la consegüent idealització del mónmedieval.

3- Insatisfacció del món real i fugida a altres èpoques.

4- Idealització dels modes de vida rural i preindustrials.

5- Visió folclorista i estereotipada de cada cultura.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 34



Així doncs, el Romanticisme va propiciar l'exaltació nacionalista queconstituí la base de la Renaixença, no només de la nostra, sinó la detotes les cultures minoritzades, que prengueren consciència de la neces-sitat de recuperació lingüística i cultural.

La Renaixença valenciana, que va ser alhora burgesa i popular, es potdividir en tres etapes:

– Primer període. Es tracta de l’etapa d’aparició dels primers poemesen valencià (Antoni M. Peyrolon, Vicent Salvà), en els anys trenta, i lapublicació del setmanari «El Mole».

– Segon període. S’inicia amb la restauració dels certàmens poèticsdels Jocs Florals (1859). En aquest moment ja s’han començat a perfilarles diferències entre els dos tipus de Renaixença valenciana:

• La Renaixença de guant: conservadora, usava un llenguatge elaborati allunyat del col·loquial. La figura principal n’és Teodor Llorente.

• La Renaixença d’espardenya: progressista, emprava la llenguacol·loquial. La figura principal n’és Constantí Llombart.

– Tercer període. És el de la consolidació d’aquests dos vessants, l’e-tapa de plenitud i maduresa de la producció literària on apareixen elsautors i les obres més representatius d’aquest moviment (WenceslaoQuerol, Eduard Escalante, Josep Bernat i Baldoví...).

La Renaixença de guant s’enlaira amb l’esclat del liberalisme (primeramb l’època isabelina i, més tard, amb el període moderat de Cànovasdel Castillo) i es caracteritza, principalment, per exalçar el mite de lasocietat valenciana però des d’un ideari burgés.

La Renaixença d’espardenya desenvolupa la premsa satírica i el saineten valencià, de caire popular. En un primer moment, i també en relacióamb el context històric que es vivia, és progressista i, després, republi-cana, molt lligada als moviments socials que s’estan produint a la restad’Europa.

El text que et mostrem tot seguit tracta d’un poema de TeodorLlorente on s’inclouen tots els tòpics romàntics i renaixentistes dela poesia del moment. L’autor es dirigix a una sèrie de poetes quees reunixen a València amb motiu de les festes del centenari delrei En Jaume, l’any 1876, i els dedica una salutació, alhora querecorda el passat amb enyor.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 35



SALUTACIÓ ALS POETES DE CATALUNYA,

MALLORCA I PROVENÇA QUE

VINGUEREN A LES FESTES DE

CENTENARI DEL REI EN JAUME, 1876

Fills de la noble terra que mai del cor s’allunya!

Trovadors de Mallorca, cantors de Catalunya!

Felibres1 de Provensa! Companys, amichs, germans!

Valencia a vostre encontre tota joiosa avansa

En lo front la vergonya, y en los ulls la esperansa

Y lo cor en les mans.

Darrer infant de aquella casa pairal, que un dia

Omplí tota la terra de glòria i poesia

Ab ses famoses gestes y sos brillants amors,

Ma Pàtria en los flayrosos vergers de les sultanes,

Dormia, dosser2 fent-li les palmes africanes

Y els tarongers en flors.

Valencia tremolosa, sense saber per què,

Deixant caure, poruga, de ses mans amoroses

Les garlandes trenades de primerenques roses,

Parlà, y així digué:

Vostres cansons, poetes, no son per a mis noves:

Records de l’infantesa me porten eixes troves.

Entre els boirosos núvols de un son pesat y llarch.

És vostra amada llengua la llengua dels meus avis;

La que encisà la terra quant brollava dels llavis

del meu dols Ausiàs March.

En est noble llenguatge mos reys, en altres segles.

Donaren a son poble bons furs y sàvies regles:

En est noble llenguatge, pel Senyor benehit,

Senyalant a la terra la salvadora via,

Per la boca brusenta del meu Vicent un dia

Parlà el Sant Esperit

Text

1

Felibre: escriptor que formava partde l’Associació d’escriptors provençals.

Dosser: ornament que es col·locasobre els trons.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 36



a) En el poema apareixen alguns dels temes en què els autorsde la Renaixença basaven les seues obres. ¿Saps quins són?Assenyala’ls.

QüestionsQüestionsQüestionsQüestions sobre el text

Torna a escriure el poema de Teodor Llorente per a convertir-lo en untext narratiu. Quin tipus de narrador has emprat? Raona la resposta.

1

Hem estudiat que un dels trets de la Renaixença és la insatisfacció delmón real amb la consegüent fugida a altres èpoques:

- Tria una època on situaràs l'acció.

- Escriu un xicotet relat de manera que el narrador estiga dins de la histò-ria.

- Torna'l a escriure des del punt de vista d'un narrador fora de la història icompara els resultats.

2

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 37


• Un refugiat és una persona que fuig del seu país a causad’un temor de persecució bé fonamentat per raó de laseua raça, religió, nacionalitat, opinió política o pertinençaa un grup social particular.

• La llengua A: és la llengua de poder usada en tots elsàmbits d’ús, sobretot els formals.

• La llengua B: és la llengua relegada als àmbits d’ús infor-mals i si s’usa en els formals, la seua freqüència és moltmenor a la de la llengua A.

• La «veu» que narra una història és el narrador.

• Un topònim és el nom d’un lloc i un gentilici és laparaula que denota la pàtria, la nació o el poble d’unapersona.

• La lexicologia és una ciència que estudia les regles ques’utilitzen per a la formació dels mots.

– La derivació. Consistix a afegir uns elements deriva-tius anomenats morfemes (o afixos) a un elementbase amb un contingut semàntic determinat,que s’ano-mena lexema (o radical).

– La composició. Consistix a formar paraules novesmitjançant la combinació de dues paraules ja pos-seïxen un significat propi.

– L’habilitació. Consistix a utilitzar una determinadacategoria gramatical en la funció d’una altra catego-ria, per la qual cosa canvia el significat, però no laforma.

L

• A l’hora de construir un text cal tindre en compte que lafinalitat bàsica de qualsevol discurs és la comunicació.Perquè es produïsca en condicions òptimes hem de con-siderar una sèrie d’aspectes, com ara l’adequació del texta la situació comunicativa en què ens trobem.

• Els àmbits d’ús són els diferents contexts comunicatiusen què apareix un discurs.

– Àmbit periodístic: mitjans de comunicació.– Àmbit acadèmic, propi de la institució educativa i

de la investigació.– Àmbit literari, propi dels discursos en què predo-

mina la funció estètica.– Àmbit administratiu, propi de les institucions públi-

ques i de les seues relacions amb els ciutadans.– Àmbit col·loquial, propi de les relacions interperso-

nals entre amics, companys, familiars...


E

• En la pronúncia de les consonants, l’eixida de l’aire es veuobstaculitzada, de manera total o parcial, pels diferentsòrgans bucals.

• Segons el punt d’articulació: bilabials, labio-dentals, dentals, alveolars, palatals, velars.

• Segons el mode d’articulació: oclusives, frica-tives, africades, laterals, nasals, vibrants.

• Atenent la vibració de les cordes vocals, totes ellespoden ser sordes o sonores.

• Les formes no personals dels verbs de la primeraconjugació són: l’infinitiu, acabat en –AR; el participi aca-bat en –AT; i el gerundi, acabat en –ANT.

• Els temps composts es formen amb l’auxiliar HAVER(conjugat en el temps que corresponga) + el participi delverb que es conjuga.

• La Renaixença: Context històric.


NARRADOR PERSONATGE(dins de la història)

Protagonista: participa en els fets que conta com a protagonista.Testimoni: no participa en els fets que conta.

Omniscient: ho sap tot sobre els personatges i els fets que narra.

Objectiu: noopina sobre elsfets que narra.

Subjectiu: opinasobre els fets quenarra.

Observador: només sap allò que veu. No pot conéixer, per exemple, elspensaments dels personatges.

NARRADOR NO PERSONATGE(fora de la història)

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 38


Arxiu Edició Veure Favorits Eines Ajut

Arrere Recerca Favorits

Adreça

CERCA AQUEST BLOC CERCA TOTS ELS BLOCS FES EL TEU PROPI BLOC BANDERA? SEGÜENT BLOC

http://blocs.mesvilaweb.cat/Anna i Xavi

EL BLOC D’ANNA I XAVIELS AUTORSAnna i Xavi.

EL BLOC D’ANNA I XAVI

LOCALITZACIÓCiutadans del món.

ÚLTIMS TEMES

PROPOSTES PERA HUI

Més xiquets soldats a la República Democràtica del Congo

Nacions Unides alerta del reclutament de menors en els campaments de refugiats id'ex xiquets i xiquetes soldat. El conflicte ha obligat a fugir més de 800.000 persones.

Redacció / EP (22/12/2007)Centenars de xiquets i xiquetes estan sent reclutats per la força per part de grups armats rivals

de la República Democràtica del Congo (RDC) i enviats a primera línia del conflicte que té lloc ala província de Kivu Nord, a l'est del país, segons ha advertit la Missió de l'ONU en el país africà(MONUC).

Segons informa l'agència de notícies de l'ONU, la MONUC ha identificat el Congrés Nacionalper a la Defensa del Poble (CNDP), dirigit pel general renegat Laurent Nkunda, i el FrontDemocràtic d'Alliberament de Rwanda (FDLR), com els dos principals grups responsables delreclutament forçat de xiquets en el conflicte armat.

Molts dels 8.500 ex xiquets soldats rescatats per l'ONU i altres ONG des del 2004 han estatreclutats de nou com a soldats o esclaus sexuals

Aquestos grups acudeixen a llocs com escoles i campaments per a persones desplaçats perreclutar els xiquets, fet que ha conduït al tancament de diversos col·legis i a l'absència notable dejoves a moltes comunitats de la província. Les famílies que intenten resistir al reclutament s'hand'enfrontar amb freqüència a represàlies.

Segons la missió de les Nacions Unides, molts dels prop dels 8.500 ex xiquets soldats quehan estat rescatats per l'ONU i altres organitzacions humanitàries des del 2004 han estat reclu-tats de nou en els últims mesos o utilitzats com a esclaus sexuals.

Per això, la MONUC ha demanat públicament a Kinshasa que es redoblen els esforços perprotegir els menors i impedir que siguen reclutats per la força. A més, ha fet una crida als grupsarmats perquè posen fi de manera immediata a aquestes pràctiques.

Més informació:RDC: el país de les emergències contínues, article de Teresa Sancristóval, coordinadora de

Metges Sense Fronteres a l'RDCMés articles sobre RDC d'Espanya amb Acnur

Altres notícies sobre RDCongo publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007

Veure el nostre perfil complet

XIQUETS SOLDATSSETEMBRE 27, 2008. Anna

He trobat aquesta notícia a la xarxa que m’ha donat esgarrifances. Quina llaunales guerres!!!

COMENTARIS

Enric: No sabia jo que els exèrcits reclutaven xiquets a la força. Quina vergonya de mónen qué vivim.

Laia la millor: Pobrets, quina llàstima em fan. I després ens queixem i diem que acíestem malament.

Esbrina l’àmbit d’ús aque pertany d’aquesttext. Raona la resposta.

EAVV6144_01 9/7/08 10:55 Página 39

Documents

Valencià - Tabarca Llibres · LA CONSTRUCCIÓ TEXTUAL Els àmbits d’ús LES EINES Les consonants: concepte i classificació La primera conjugació ELS PARLANTS Usem la llengua