215

URTXINYOLA.

CURIOSITATS MUNICIPALS,

1840-1925

Joan Civit Esmatges

L

Josep Giné Martí 25 votsManel Arderiu 25 votsFrancesc Coll 23 votsRamon Vergé 20 votsFrancesc Giné Martí 20 votsJosep Oriola 20 votsAntoni Batlle 17 vots

Aquests varen ésser els vots que l'electoratels va atorgar.

Com es pot veure, les eleccions d'aquellstemps es regien poc més o menys com lesd'avui. En primer lloc s'elegien els regidors iaquests, després, havien d'elegir l'alcalde. Enaquesta ocasió fou proclamat "batlle" el sen-yor Manel Arderiu, el qual ja ho havia estatanteriorment l'any 1821.

8 d'agost de 1841Apareix per primera vegada el segell munici-pal amb el menat de lli. Es pot veure al mar-ge d'un foli (vegeu la il·lustració).

12 de desembre de 1841Convocatòria d'eleccions municipals. El nom-

El llibre d'actes municipals de Linyola més an-tic de què es disposa comença l'any 1840. I elnostre interès en aquest treball rau en eldesig d'assenyalar d'una manera molt resumi-da els esdeveniments municipals més signifi-catius –alguns curiosos, d'altres anecdòtics iuns tercers tristos– que han tingut lloc enl'àmbit local, reflectits precisament en els lli-bres d'actes del Consistori de la vila durant elperíode 1840-1925.

Hem cregut oportú portar a la llum pública ladiversitat dels aspectes que configuren lavida d'un poble rural –en aquest cas Linyola–perquè a través de la seva lectura podem co-nèixer aspectes diferencials de temps pas-sats de la vila: eleccions d'alcaldes, noms decarrers, compres, variacions d'acords, etc.

13 de desembre de 1840Elecció d'alcalde. La sessió municipal per elegiralcalde fou convocada un cop acabada la missamajor. Els senyors candidats foren els següents:

Josep Giné Novell 28 votsEsteve Ginestà 25 vots

216

LINYOLA.

CURIOSITATS MUNICIPALS, 1840-1925

JoanCivit EsmatgesCronista de Linyola

Abstract

Notícias y anécdotas de la vida pública municipal de la villa de Linyola extraidas de los libros deactad del consistorio, des de el más antiguo que se conserva, datado el año 1840 hasta el año1925. En el presente articulo se describe la diversidad de aspectos que configuran la existen-cia cuotidiana del mundo rural de una localidad del llano del Urgell.

News and anecdotes from municipal life in the village of Linyola extracted from the official re-gisters of the council, from the oldest surviving one, dating from 1840, up to 1925. This articledescribes the diversity of aspects that made up daily life in the rural world of a place on the Ur-gell plain.

Paraules clau

Política local, municipi, selge XIX, Catalunya.

van trobar conformes. Seguidament foren tra-mesos al Cap Polític per tal de ser aprovats.

Un cop llegida l'acta, va quedar aprovada i lavaren signar els qui ho sabien fer i, peraquells que no, ho va fer el secretari.

1 de gener de 1849Aprovació de les eleccions. Reunit en sessiól'Ajuntament, sota la presidència de l'alcaldeRamon Coll Solsona, aquest va manifestarque s'havia rebut un ofici de data 21 de des-

bre de votants són vuitanta-vuit. Fou elegit al-calde Francesc Giné Martí, el qual va tornar aésser elegit l'any següent.

1 de març de 1847Presentació de comptes municipals. Reunitsa la sala de la Casa Consistorial els senyorsregidors Ramon Coll (alcalde), Manel Prats(tinent d'alcalde), Ramon Mas, Josep Trepat,Antoni Ballés i Antoni Ginestà (edils), el sen-yor alcalde va presentar els comptes munici-pals de l'any 1846. Una vegada examinats, es

217

Façana del'Ajuntament

de Linyola.

Primer segellmunicipal.

reg constant dels carrers i places, allunya-ment de femers a 500 metres de la població.

16 de setembre de 1883L'ajuntament decideix arrendar en subhastapública, el dia 7 d'octubre proper, l'enderrocdels tres portals de la vila, per exigència delnou pla de la població. S'adjudicarà al licita-dor que pagui més les pedres provinents delsesmentats portals. Les condicions de la sub-hasta es redactaran oportunament.

El Consistori, el formaven els senyors següents:

Alcalde: Josep Galcerán.Regidors: Antoni Trepat, Miquel Coll, JoanMas, Ignasi Colell i Josep Bonell.Secretari: Ramon Cerverlló.

27 de gener de 1884S'acorda subhastar la construcció de la carre-tera de Linyola a Mollerussa.

19 d'octubre de 1884L'alcalde Josep Galcerán dóna compte als re-gidors d'un ofici rebut del governador de laprovíncia, tot exhortant l'inici d'un expedientper a la construcció d'un nou cementiri.

30 d'octubre de 1884Es produeix un altercat entre l'alcalde JosepGalcerán i el jutge de pau Tixiné, a la casa delsenyor rector, habilitada com a escola de nenes.

17 d'octubre de 1886L'ajuntament rep una queixa. Queixa del sen-yor Antoni Llobet, marit de la senyora mestra,

embre del M.G.S. Cap I.P. de la província, pelqual quedaven aprovades les eleccions muni-cipals del poble, tot nomenant alcalde el Sr.Magí Novell Coll, tinent d'alcalde Ramon Tre-pat i regidors Jaume Torrent, Ramon Coll, Ma-nel Prats i Antoni Ginestà.

30 de juny de 1881Gestions per fer una carretera. La CorporacióMunicipal, presidida per l'alcalde Josep Gi-nestà, es mostra preocupada per l'aïllamenten què es troba la població, per la qual cosas'acorda fer les oportunes gestions a fi deconstruir una carretera des de Linyola a Mo-llerussa.

Per fer front a les despeses es compta ambuna subvenció estatal del 40% de l'import deles obres; la resta haurà de ser sufragadaamb donacions voluntàries, prestacions per-sonals, etc.

15 de gener de 1882Proposta d'uns rentadors públics. L'alcaldeJoan Mas fa una proposta per a la construc-ció d'uns rentadors públics a la sèquia "Ramal5", a la carretera de Mollerussa, per no em-brutar l'aigua potable de la població; la qualproposta fou aprovada, amb un pressupostde 2.840 ptes.

La seva inauguració va efectuar-se l'any 1897.

3 de juliol de 1883S'acorda l'aplicació de mesures addients pertal de prevenir el contagi del còlera i els efec-tes desastrosos que pugui ocasionar: neteja i

218

Rentadors públicsconstruïts l'any 1897.

l'església.Al mateix temps, els senyors de la CorporacióMunicipal consideren la necessitat de repararels tirants de la campana major i part de lacapçalera, ja que en l'estat actual no es pot to-car i hi ha, a més, el perill de desprendiment.

També s'acorda la compra de terrenys per ala construcció immediata de carnisseries.

2 d'octubre de 1898Queixa justa. Es rep una queixa d'un grup deveïns del poble d'Arcs manifestant a l'Ajunta-ment que les aigües que circulen per la sè-quia "Ramal 5" són brutes, a causa dels ren-tadors públics de Linyola, ubicats no moltlluny d'aquesta població.

16 d'octubre de 1898Col·lecta a favor dels soldats de Cuba i Filipi-nes. Una Comissió de la Creu Roja de Lleida,recomanada pel Governador Civil, va venir aLinyola per fer una col·lecta per tal de recollirdonatius destinats a ajudar els soldats ferits,malalts i repatriats de Cuba i Filipines.

Es van formar dues comissions que van re-córrer els carrers del poble. La recaptació dela població fou de 122,25 pessetes.

Donatiu del Sr. Alcalde: 20 pessetesDonatiu del Sr. Jutge: 20 pessetesDonatiu del Sr. Fiscal: 20 pessetesDonatiu de l'Ajuntament: 50 pessetes

en el sentit que el senyor Domènec Coy, queocupa l'habitació del senyor mestre, a la ma-teixa casa, continua tenint les gallines al corralde la casa compartida, cosa per la qual s'hau-rien de prendre les mesures oportunes per tald'evitar la cria de gallines a l'esmentat corral.

14 de novembre de 1886Nena abandonada. Es posa en coneixementde la Corporació que el dia dotze d'aquestmes es va trobar una nena de pares descone-guts i la va portar a Lleida el secretari Sr. Jo-sep Tarragó Gilabert. Se'n va fer càrrec lamonja Sor Magdalena Freixa, segons constaen el rebut que s'acompanya. La Diputació vademanar la certificació de l'acta de naixement.Les despeses del trasllat van sumar 12 ptes.

16 de gener de 1887Reparacíó de la teulada de l'església. Co-mencen les obres, que són d'absoluta neces-sitat. Tenen un import de 250 pessetes.

12 de juny de 1887El senyor inspector d'ensenyament, Lluís San-tamaria, va examinar els alumnes (nens i ne-nes), i no van saber respondre satisfactòriamentles més elementals preguntes. Això fa pensarque l'ensenyament a la vila per part dels dosprofessors es troba en una situació lamentable,especialment pel que fa a les nenes.

7 d'agost de 1898El municipi queda dividit en tres seccions. Pertal de millorar el treball administratiu, l'Ajunta-ment acorda dividir el districte en tres seccions:

1a Secció d'Orient:Carrer "Arrabal de Tàrrega"Carrer "Església"Carrer "Arrabal del Cementiri"Plaça "Església"Plaça "Patis"

2a Secció del Centre:Carrer "Castell"Carrer "Carnisseria Vella"Carrer "Arnando"Carrer "Segona"Carrer "Camí de Bellpuig"Plaça "Major"

3a Secció:Carrer "Hospital"Travessera "Arrabal de la Planella" i les 5 ca-ses habitades, anomenades de Ponent.

18 de setembre de 1898Reparació del campanar. A la vista del dete-riorament del campanar, els senyors reunitsatorguen llur conformitat a l'alcalde perquèporti a terme la reparació urgent de la torre de

219

Total: 232,25 pessetes11 de desembre de 1898Primers passos per dotar el poble d'aigua po-table. L'Ajuntament inicia els primers tràmitsper dotar el poble d'aigua potable. Així doncs,va acordar en aquella data alinear els terrenyssobrants de la via pública per cobrir les des-peses d'aquella obra.

Varen firmar la històrica acta: Joan LamarcaNiubó (alcalde), Silvestre Prenafeta, RamonBosch, Silvestre Martí i Francesc Seisdedos(secretari).

Acta inaugural de la portadade l'aigua al poble

La construcció de la canonada per al submi-nistrament d'aigua a la població va suscitaropinions divergents entre els veïns, però alcapdavall l'obra va fer-se no sense nombro-sos entrebans i dificultats, com queda reflectiten l'acta d'inauguració. (Aquest històric docu-ment era a Casa de la Vila, emmarcat i tot).

220

Comença així:SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA. A la vila, a pri-mers de juliol de 1899, al saló de l'escolapública de nens, els senyors que formen laSocietat Civil d'aigua, els senyors regidors, elsenyor rector, els senyors Jutge i Fiscal muni-cipals, sota la presidència del senyor alcalde.

Oberta la sessió, fa ús de la paraula el reve-rend senyor rector, tot recomanant als feligresosla perseverància en aconseguir millores útilsper a la població, ja que la idea de progrés s'i-dentifica amb les doctrines de la religió. Abun-da en consideracions sobre el particular i aca-ba amb una afectuosa salutació a tots elshabitants de Linyola.

Tot seguit s'aixeca el Sr. Josep Giné Pons idóna la benvinguda als presents. Fa referèn-cia a les diferentes èpoques de Linyola i fa es-ment d'alguns fets destacats que li donarenglòria. Relata les diverses vicissituds ocorre-gudes en les obres de subministrament i delsmitjans de què s'ha disposat. Felicita la Socie-tat Canal d'Urgell i el Sindicat de Regs per llurinterès i aportacions que fan possible l'obra.També felicita les autoritats municipals pelsseus esforços en benefici dels administrats ique són un motiu de glòria per a la població.

El Sr. Formiguera dóna suport a les anteriorsmanifestacions i es lamenta de la divergènciad'opinions, fet pel qual s'han produït discus-sions i atemptaments en l'acabament de l'o-bra, tot recomanant que tots hem de procurarde no crear dificultats dins la localitat.

Signen la històrica acta les autoritats de la vilade Linyola, essent l'alcalde el Sr. Joan La-marca Niubó.

7 de gener de 1900Nou carruatge fúnebre. S'acorda la construcciód'un cobert al cementiri vell per tal de preser-var de la intempèrie i les pluges el nou carrofúnebre recentment adquirit.

Trasllat de la bàscula municipal. També esdecideix el trasllat de la bàscula municipal alcostat de les escoles públiques (enfront la ca-rretera de Mollerussa a Bellcaire).

27 de gener de 1900L'ajuntament acorda instal·lar l'enllumenatelèctric a tot el poble i la instal·lació serà aè-ria i també soterrània. El concessionari és la"Societat Carulla-Giné" en tot el terme muni-cipal i els seus carrers, places i vies públiques,en explotació exclusiva durant 20 anys, quepodrà prorrogar-se 5 anys més.

4 de març de 1900Suspensió de l'allistament. Queda suprimit

posa que un dels carrers de l'eixample porti elnom de Domènec Cardenal, com un senyalde gratitud de la població.

El tinent d'alcalde Felip Cascalló Vallès esmostra conforme amb les manifestacions del'alcalde i proposta del seu company de con-sistori i suggereix que també es tributin hon-res fúnebres per la seva ànima a l'esglésiaparroquial del poble.

Assabentats els senyors regidors aquí reunitsdel que s'acaba de proposar, acorden unàni-mement aprovar aquestes propostes i que acàrrec de l'ajuntament es col·loquin dues làpi-des al carrer obert a l'eixample que començaa la carretera de Mollerussa a Linyola i acabaal carrer "Camí de Bellpuig" i té una longitudde 196 metres i una amplària de 9 metres,amb la inscripció del nom de Domènec Car-denal per tal de perpetuar la memòria delprincipal impulsor i director del Canal d'Urgella les futures generacions.

També s'acorda per unanimitat de trametreuna còpia d'aquesta acta a la família Carde-nal i una altra a la Societat Canal d'Urgell, al'objecte que quedi constància de la gratituddel poble.

El senyor president, després de donar lesgràcies més expressives als senyors regidorspresents, indica que tothom es posi dret i des-cobert, i és així com expressen el seu condola la família i Societat del Canal, testimoniantun sentiment d'aflicció.

Llegida aquesta acta per mi, el secretari, i as-sabentats els presents del seu contingut, l'a-proven en la seva totalitat i la signen amb elseu president i amb mi mateix, que la certifico.

Joan Lamarca (Alcalde)Felip Cascalló (Tinent d'Alcalde)

l'allistament per no haver-hi cap noi que peredat –21 anys– pugui englobar-se a la llevad'aquest any.

6 de maig de 1900Mesures preventives. Apropant-se el tempsde recol·lecció de camamilla, l'Ajuntamentdecideix adoptar mesures per tal d'impedirl'entrada indiscriminada als camps del termemunicipal, sembrats de cereals i alfals, perevitar que siguin malmesos.

Masia del "Molí de la Cendrosa"La fotografia ens mostra la masia del "Molí dela Cendrosa", al terme d'Ivars d'Urgell, pro-pietat de Josep M. Farré Rosell, i porta la datadel 1787. En aquest lloc en temps passats hihavia un salt d'aigua que produïa llum elèctri-ca a la població de Linyola.

L'esmentat molí molturava cereals pels veïnsd'aquella localitat i altres de la rodalia.

25 de febrer de 1901Sessió extraordinària per la mort de l'insigneenginyer i director del Canal d'Urgell, Sr. Do-mènec Cardenal Gandasegui, ocorreguda re-centment a Barcelona, el dia 9 de febrer.

Reunits els senyors regidors al Saló de Ses-sions de la Casa Consistorial sota la presidèn-cia del senyor alcalde, Joan Lamarca Niubó,es va manifestar que l'objecte d'aquesta ses-sió extraordinària era, com s'assenyalava ales paperetes de convocatòria, deliberar so-bre una instància presentada a l'alcaldia perdiversos propietaris i regants de la localitatdemanant que la corporació reti un homenat-ge de gratitud a la memòria de l'insigne en-ginyer i director del Canal d'Urgell, Sr. Domè-nec Cardenal, fa poc traspassat.

El senyor president indica al secretari que lle-geixi la instància, per tal que els assistentsconeguin el contingut. A continuació el senyoralcalde fa un panegíric de l'il·lustre enginyer:"Va ser una de les persones que amb seny iintel·ligència, va rescatar de la misèria la co-marca del Baix Urgell. A ell es deuen elsavenços i beneficis de què avui gaudim lespersones d'aquestes terres. ¿Com podemagrair aquest benestar a qui en va ser el seuartífex? A més de saber resoldre tot un seguitde dificultats relacionades amb els regs, era,en el tracte personal, un home afable i afec-tuós que es va guanyar les simpaties de to-thom. És per això que poso a la consideracióde la corporació aquestes manifestacions al'objecte que es perpetuï la memòria i les vir-tuts de qui en vida va ser el nostre benefactori estimat amic, senyor Domènec Cardenal.

El regidor, senyor Ramon Bosch i Solé, pro-

221

Masia del"Molí de la Cendrosa".

Sr. Antoni Balcells Pedrós: 35,59 ptes.Sr. Sebastià Martí Niubó: 33,43 ptes.Sr. Silvestre Prenafeta Torres: 51,46 ptes.Sr. Jaume Sàrries Roca: 43,79 ptes.Sr. Ignasi Vallés Duran: 42,28 ptes.Sr. Josep Borrell Palou: 36,60 ptes.Sr. Jaume Roig Cases: 36,22 ptes.Sr. Miquel Mas Sans: 28,31 ptes.Sr. Bonaventura Planes Martí: 28,20 ptes.Sr. Simó Roca Marquilles: 25,74 ptes.Sr. Pere Torrent Gené: 26,63 ptes.Sr. Francesc Fabregat Serret: 23,41 ptes.Sr. Antoni Boldú Sanahuja: 22,78 ptes.Sr. Joan Civit Rabaiget: 22,37 ptes.Sr. Francesc Mata Flores: 21,52 ptes.Sr. Josep Casán Closa: 18,00 ptes.

Aquest document fou exposat al públic i des-prés inserit al llibre d'actes de l'ajuntament aprimers de gener de mil nou-cents dos.

Alcalde: Joan Lamarca NiubóSecretari: Francesc SeisdedosTinent d'alcalde: Felip Cascalló VallésTinent d'alcalde: Ramon Trepat PereraRegidor: Ramon Bosch SoléRegidor: Josep Roca CamprobíRegidor: Silvestre Martí OriolaRegidor: Josep Reñé PujolRegidor: Antoni Mas VergéRegidor: Ramon Foguet Arderiu

12 de gener de 1902Venda de carn. S'ordena que la venda decarn es faci de set a deu del matí i de dosquarts de quatre a dos quarts de cinc de latarda.

També s'acorda multar els propietaris que abo-quin aigua de les seves finques als camins.

16 de gener de 1902Abocaments d'aigua. L'ajuntament fa adverti-ment als veïns que tinguin necessitat d'abo-car l'aigua acumulada als seus cellers quesolament poden fer-ho els dies de pluja, altra-ment seran multats segons determini el regla-ment de policia urbana.

23 de febrer de 1902Ni carros ni d'altres aparells. Mitjançant unpregó, l'ajuntament ordena que cap veí deixiels seus carros i d'altres aparells als carrersde manera que hi dificultin el trànsit normal,amb multa –en cas contrari– de 3 pessetes iles despeses ocasionades per portar-los allocs on no destorbin.

2 de març de 1902Subhasta de letrines. El pou on van a parar elsresidus de les comunes de les escoles públi-ques és ple a vessar. Davant d'aquesta situaciól'ajuntament acorda que el proper diumenge, a

Ramon Trepat (Regidor)Josep Roca (Regidor)Silvestre Planafeta (Regidor)Francesc Seisdedos (Secretari)

24 de novembre de 1901Classes nocturnes. La Corporació acorda perunanimitat que l'alcalde, Joan Lamarca Niu-bó, ordeni al senyor mestre Joan Llés que, apartir del primer de desembre, obri la classenocturna. Es farà un pregó perquè se n'assa-bentin tots els que tinguin interès a assistir-hi;també se'ls facilitarà una papereta d'entradaper part de l'alcaldia. El senyor mestre ha es-tat advertit per no haver obert l'any passat,malgrat haver cobrat íntegrament el seu sou,fins i tot la quarta part d'increment per raó declasse nocturna.

22 de desembre de 1901Venda de "les pasteres". Entre els diversostemes ordinaris de la sessió es va aprovar laparcel·lació del terreny anomenat "les pas-teres" per la seva venda posterior. Els di-ners que se n'obtinguin es destinaran a lacompra de l'edifici ruïnós de la "plaça Ma-jor", per tal de bastir-hi la casa consistorial id'altres dependències.

Any 1902Compromissaris per a eleccions a senadors.Llista d'electors per a compromissaris en leseleccions a senadors, publicada per l'ajunta-ment, de conformitat amb l'article 25 de la lleielectoral de 8 de febrer de 1877, la qual ser-veix de base per aquest any 1902.

Nombre de regidors que correspon a aquestdestricte, 9.

Nombre de majors contribuents amb dret, 36.

Majors contribuents:

Sr. Joan Bta. Formiguera Creus: 356,27 ptes.Sr. Antoni Trepat Pedrós: 232,44 ptes.Sr. Josep Giné Pons: 218,65 ptes.Sr. Josep Giné Clua: 213,70 ptes.Sr. Ramon Coll Civit: 186,41 ptes.Sr. Josep Niubó Badia: 165,36 ptes.Sr. Josep Giné Galitó: 146,27 ptes.Sr. Sebastià Tella Serra: 97,17 ptes.Sr. Antoni Vallés Pou: 92,15 ptes.Sr. Josep Tarragó Gilabert: 86,89 ptes.Sr. Ramon Solé Roca: 59,49 ptes.Sr. Jaume Palou Martí: 59,00 ptes.Sr. Josep Ginestà Droguet: 57,72 ptes.Sr. Sebastià Caba Porles: 49,19 ptes.Sr. Jaume Pedrós Tarragó: 48,63 ptes.Sr. Antoni Balagué Mas: 47,89 ptes.Sr. Andreu Martí Oriola: 44,15 ptes.Sr. Jaume Vilaplana Guiu: 44,15 ptes.Sr. Llorenç Roig Civit: 41,47 ptes.

222

que ocasionava elevats perjudicis econòmics.6 de juliol de 1902Escorxador. Queden aprovades les obres del'escorxador que, llevat de petits detalls, s'hantrobat conformes al seu projecte definitiu.

3 d'agost de 1902Ordre higiènica. Tot vetllant per la salutcol·lectiva, s'ordena que es retirin de la viapública els femers i se situin a una distànciamínima d'un quilòmetre del casc urbà. Aques-ta ordre s'haurà de complir en un termini de10 dies i a tots els que no ho facin se'ls posa-rà una sanció.

10 d'agost de 1902Descans dominical. La presidència va as-sabentar-los del contingut de la circular delMinisteri de Governació de 26 de juliol pas-sat, en què es feia referència al descansdominical.

Els reunits expressen el seu criteri en el sen-tit que no és cosa nova, ni tampoc difícil deplantejar, fer compendre als veïns la necessitatde descansar el diumenge de cada setmana,a fi de reparar forces gastades en les duresfeines agrícoles. Així es disposa per l'alcaldiaque aquest acord afecti a tots els habitantsdel poble.

Al mateix temps, se'n dóna compte al Gover-nador de la província.

25 de novembre de 1902Serveis públics. Es fa públic les subhastes del'arrendament del piló, del servei de portar lacorrespondència d'aquesta vila a Mollerussa iviceversa i també dels drets d'escorxador i de

la sortida del rosari, es procedirà a subhastar-les per un any, al tipus de 20 ptes., segons lescondicions de 9 de maig de 1900.

11 de març de 1902Mo es nomena majorales. Després d'un ani-mat debat municipal entre diversos regidors,s'acorda per unanimitat no nomenar majora-les de festes per al període que comença eldiumenge de Pasqua, essent l'Ajuntamentl'encarregat de contractar la música per a lesfestes majors que se celebren a la població i,així, evitar els possibles conflictes que po-drien portar conseqüències desagradablesentre els joves de la localitat.

També decideixen que s'obri un expedient i esredacti unes bases segons les quals se sub-hastaran les obres i materials del nou escor-xador, per la qual cosa hi ha una dotació de1.000 ptes. en el capítol desè del pressupost.

16 de març de 1902Variació d'un acord. Es decideix reformar l'a-cord del dia 26 de gener proppassat respectea la presentació personal, i es disposa un tornels dies festius fins a l'hora de missa major, afi de reparar els camins veïnals que ara resul-ten intransitables.

27 d'abril de 1902Extinció de la llagosta. A fi de combatre la lla-gosta i fer front a les despeses que comportaaquesta acció, l'ajuntament es veu en la ne-cessitat de fer una derrama entre els agricul-tors de la població.

Els seus efectes eren devastadors, ja que elscereals i d'altres plantes quedaven destruïts, fet

223

Escorxador municipal.

Aquesta declaració va quedar reflectida en undocument. L'ajuntament va acordar depuraraquesta qüestió.

9 d'octubre de 1904Runes pels carrers. Les runes procedents del'enderroc de la casa destinada a la Casa Con-sistorial seran esbarriades per aquells carrersque necessitin reparar-se. Aquests treballs esfaran amb l'ajut de dos carros de lloguer.

23 d'octubre de 1904Visita del Sr. Bisbe. Arran de la propera visitadel senyor bisbe de la diòcesi, s'acorda perunanimitat retre el prelat una acollida com co-rrespon a la seva dignitat així com fer-li diver-sos obsequis. Les despeses es pagaran ambcàrrec al capítol d'imprevistos del pressupostordinari del municipi.

24 de juny de 1905Vacunes. En previsió d'evitar infeccions propi-ciades per les fortes calors de l'estiu, el Con-sistori creu oportú sol·licitar al Govern Civilmedicaments per a la vacuna i revacuna.

2 de juliol de 1905Multes. Qui envaeixi les propietats alienesamb el seu bestiar de vaques o de cavallsserà multat pels danys ocasionats.

1 d'octubre de 1905Classe nocturna. Es va considerar oportú perpart de l'ajuntament sol·licitar una petita quo-ta als alumnes de les classes nocturnes pertal de subvenir a les despeses d'electricitat.Aquest acord va ser manifestat als alumnes através del seu mestre.

Els afectats van adduir que pertanyien a fa-mílies d'escassos recursos econòmics, i aixího van manifestar en un escrit a l'ajuntamentde 25 de novembre, tot demanant que se'lseximeixi del pagament de l'enllumenat per serpobres.

Aquest cas va ser estudiat en una sessió pos-terior i l'ajuntament va considerar justa la pe-tició, per la qual cosa va decidir fer-se càrrecde les despeses.

1 de desembre de 1905Agraïment. Els alumnes de les classes noc-turnes donen les gràcies a la Corporació perhaver atès la demanda que havien sol·licitatper escrit referent a la gratuïtat de l'enllume-nat elèctric que s'hi consumeix.

8 de gener de 1906Elecció d'alcalde. En l'elecció d'alcalde con-corren nou electors. Una vegada efectuat l'es-crutini, el resultat fou aquest: Ramon Coll Ci-vit, 5 vots. Josep Gené Clua, 3 i una papereta

pesar a la bàscula.25 de gener de 1903Abusos d'usurpació. L'alcalde (Joan Lamar-ca) rep una denúncia per part del veí JoanBta. Formiguera Creus, segons la qual algunspropietaris s'apropien de les carrerades i ca-mins veïnals del terme, on s'introdueixen idificulten d'aquesta manera que s'hi puguitransitar. És per això que l'ajuntament acordaapamar els camins i terrenys comunals i evi-tar que es vulnerin.

1 de març de 1903Saca per a la correspondència. S'encarregaconfeccionar una cartera en forma de sac ambfermall per al trasllat de la correspondència,en substitució de l'actual, ja deteriorada.

26 de juliol de 1903Compra. A fi de poder disposar de la suficientquantitat de grava per a obres municipals, s'a-prova la compra d'un terreny per a treure'n.

16 d'agost de 1903Variació de claveguera. A fi de no perjudicarels edificis situats a la carretera de Bellcaire aMollerussa, s'acorda variar les clavegueresque hi passen i desviar-les vers el raval de laPlanella.

20 de novembre de 1903Acte humanitari. El transeünt Gabriel Pons Al-sina, en sentir-se malalt, és assistit pel veí Jo-aquim Xuclà Fàbrega, que despèn uns dinersi posteriorment li són abonats pel municipi.

20 de desembre de 1903Escriptura de compra. Amb aquesta data haquedat atorgada l'escriptura de compra-ven-da de l'edifici en ruïnes propietat dels hereusdel Sr. Josep Galceran, situat a la plaça Ma-jor, per una quantitat de 3.250 ptes. per serdestinat exclusivament a casa consistorial,secretari i d'altres dependències del municipi.

7 d'agost de 1904Aldarull públic. Un grup de veïns van recórrerdiversos carrers de la vila tot provocant cridò-ries i aldarulls quan l'ajuntament es trobavareunit. Un grup de gent va aplegar-se davant laCasa Consistorial amb intencions amenaçants.

La Corporació va nomenar una comissió pertal de visitar el governador i assabentar-lodels fets.

11 de setembre de 1904Falta documents. S'observa que falten docu-ments relatius als comptes municipals delsanys 1890 i 1891, essent llavors alcalde el Sr.Josep Tarragó, que en ser requerit perquèmanifestés on es trobaven, va dir que els valliurar a l'alcalde en funcions, senyor Roc Coll.

224

tos. Això ha de servir d'estímul per a l'estudi.7 de gener de 1913Mor l'alcalde en funcions Ramon FormigueraColl; el substitueix el tinent d'alcalde JosepMas Sans.

30 de març de 1913Reunits els senyors que formen l'ajuntamentexpressen en sessió pública el més sentitcondol per la recent mort del que durant tresbiennis havia ostentat el càrrec d'alcalde,Ramon Formiguera Coll, i proposen que elseu retrat sigui col·locat al saló de sessionsde la Sala Consistorial. Així mateix li fou de-dicat un carrer del poble (vegeu aquesta actaa continuació).

Testomoni de condol municipal per la mort del'alcalde Ramon Formiguera Coll.

"Reunits els senyors de l'Ajuntament que almarge s'expressen en sessió pública ordinà-ria a la Sala Consistorial, baix la presidènciadel Sr. Alcalde Josep Mas Sans, fou llegidal'acta anterior que va ésser aprovada.

El Sr. Alcalde declara oberta la sessió i acteseguit manifesta que l'objecte primordial de lamateixa era dedicar-la a la memòria del quehavia estat model d'alcalde, de cavallers defills i d'esposos, Ramon Formiguera Coll, laqual mort ha estat tan sentida.

Durant tres biennis fou elegit per desenvoluparaquell càrrec, però a pesar de la seva joventutva donar mostres de discreció i de prudència,que els senyors regidors el consideren irre-

en blanc.8 d'abril de 1906Protesta del veïnat. Els usuaris de l'enllume-nat elèctric fan arribar les seves queixes a l'A-juntament per les contínues deficiències delservei, de les quals fan culpable la companyiaconcessionària "Carulla-Giné".

20 de maig de 1906Ordre governativa. El governador civil de laprovíncia tramet una ordre al municipi per laqual ordena que es reposi en el càrrec de guar-da municipal el senyor Isidre Martín González.

Rèplica de la companyia "Carulla-Giné". Elsconcessionaris del subministrament de la llumelèctrica contesten per escrit a l'Ajuntament iexpliquen que les irregularitats són degudes ala manca d'aigua al salt del Molí de la Cen-drosa, ja que els agricultors la necessiten pelsseus regs i en resta poca per produir la sufi-cient energia elèctrica de conformitat amb elcontracte establert.

A la vista d'aquest informe, l'ajuntament de-mana a la companyia que instal·li un motor iaixí evitaran interrupcions del fluïd elèctric.

Per la seva part els concessionaris addueixenque són poc els abonats a l'enllumenat, per laqual cosa la instal·lació d'un motor no els se-ria rendible.

17 de juliol de 1906Rescisió del contracte. Per tal d'evitar possi-bles conflictes, les dues parts acorden la res-cisió del contracte subscrit el dia 21 de generde 1900 entre l'ajuntament i la companyia"Carulla-Giné".

21 d'agost de 1906Suggerències. La Corporació suggereix alsconcessionaris d'aigües la instal·lació de:

1. Un abeurador i una font a la plaça dels patis.2. Una font darrera les escoles.3. Una altra font a la carretera entre la divisióde les cases de Josep Sàrries i DomènecRoca.4. Una font i abeurador davant del pati de Jo-sep Punyet, a la travessera del Planell.

2 de desembre de 1906Exàmens escolars. A fi d'estimular els alum-nes d'ambdues classes es decideix de ferexàmens i en aquest sentit es nomena perpart dels regidors una experta en labors, se-gons indica la llei, en la persona de la senyoraCecília Coll d'Abellana.

Per la seva banda el senyor mestre proposala dotació d'uns premis per als alumnes mésqualificats, amb càrrec al capítol d'imprevis-

225

Retrat del'alcalde Ramon

Formiguera Coll.

ses. Recorregut 9 kms. Sortida de Linyola ales 15 hores, arribada a Mollerussa a les 16.Cabuda de passatgers: 13. Preu per persona:0,75 ptes.

29 de maig de 1914Tocar la campana. S'encarrega al veí PereBoreu Sobrevals tocar la campana amb dret ales almoines que són de costum, a canvi d'o-bligar-se a una major neteja dels carrers de lapoblació.

28 de juny de 1914Demanda de professors. A fi d'atendre degu-dament l'abundós nombre d'alumnes que ésd'uns 400 d'ambdós sexes, per als quals no-més hi ha dos mestres, un per cada classe,l'ajuntament sol·licita un augment de profes-sors a les autoritats corresponents.

Proposta de construcció d'un camí. Es parlad'una proposta relativa a la construcció d'uncamí recte que, partint de Lleida, passaria perles poblacions d'Alcoletge, Bellvís, Linyola,Castellserà…

18 d'octubre de 1914Col·locació d'abeuradors. Per una major co-moditat del veïnat i dels animals de pagesia,l'ajuntament acorda la col·locació de dosabeuradors públics, un a la cantonada del'edifici propietat de Silvestre Coll ("Cal Sei-xo"), prop del Planell (actualment ocupat peruna oficina de "la Caixa") i un altre a la carre-tera que duu a la Granja Sant Vicenç Ferrer,davant de l'immoble propietat del sastre Ca-sán (actualment de Manuel Mestres Coll). Amés es construiran 3 fonts públiques: una alcomençament del carrer la Font (avui ano-menat de Felip Rodés), una altra al carrerPons i Arola (carretera de Mollerussa), alcostat del cobert d'en Jaume Sàrries, i unatercera al carrer de Lleida (actualment plaçaPanell), a l'angle dret on comença el carrerde Lleida.

29 de novembre de 1914Quiosc per a l'agutzil. Instal·lació d'un quioscperquè l'agutzil pugui treballar millor en la re-cepció i distribució de la correspondència.

Autorització per instal·lar mitja ploma d'aiguaa la sacristia, sol·licitada pel senyor rectorFrancesc Sala Grau.

3 de gener de 1915Majorals. L'ajuntament acorda proposar alsenyor rector com a majoral Francesc PuigRibera i com a majorales Lluïsa Gené Pintó iMagdalena Gené Agristí.

Adquisició d'un carruatge fúnebre en substi-tució del que està actualment en ús, ja molt

emplaçable.Ell va acabar amb les petites discòrdies quemés o menys dividien el poble; ell va encorat-jar-los a tots perquè aquí no predominés mésque l'interès de tots; ell no va permetre que niamb raó, o sense ella s'atropellés a ningú, i nitan sols que s'apremiés a aquells que no po-dien pagar els impostos locals, arribant fins al'extrem que per a complir el poble amb Hi-senda, la Diputació o altres creditors treiadiners propis, o bé els manllevava, sensepensar si al dia següent seria reemborsat, i elfer-ho no li portava cap interès egoista, sinó labondat del seu caràcter, i el seu profund amoral poble, que si hagués pogut l'haguera con-vertit en la població més rica i maca del món.

Bé mereix el qui tant va estimar a tots, que seli tributés aquest homenatge de recordació iestima a la memòria de qui fou el nostre di-rector i entranyable amic.

Proposo que el seu retrat sigui col·locat enaquest saló de sessions com a deute de gra-titud i com a exemple per als qui són i serandesprés, perquè aprenguin que mai es perd lallavor del qui sembra el bé.

Proposo a més, que el carrer avui sense nomque condueix al Costà ("el Castell"), d'aques-ta població porti el nom de "Carrer de l'alcal-de Ramon Formiguera".

Senyors firmants d'aquesta acta:Josep Mas (alcalde)Rafel Farreny (regidor)Ramon Trepat (regidor)Antoni Batlle (regidor)Joan Bta. Gené (regidor)Pere Joan Caba (regidor)Josep Marqués (regidor)Jaume Pedrós (regidor)"

29 de març de 1914Ban. Amb motiu de les tradicionals festes deCarnaval, l'ajuntament publica un ban adver-tint al veïnat de no propassar-se en les sevesmanifestacions externes.

En la mateixa sessió també s'estableix queels venedors ambulants d'atuells de casa id'aviram ocupin la plaça de l'Església i elsque venen verdura i sabates la plaça Major.

També s'acorda la compra d'una arma de foccurta per al vigilant de nit ("sereno"), amb cà-rrec al capítol d'imprevistos.

4 d'abril de 1914Servei de passatgers. El veí d'aquesta vilaConstantí Casán Carné sol·licita permís perestablir un servei de passatgers a Mollerussa,amb un carruatge arrossegat per cavalleris-

226

tísima y sencilla oración, y si bien hay algunosque lo hacen sin fijarse en lo que dicen, hayotros que la rezan con la debida atención y detodos modos, es siempre para todos como unallamada para que reconociendo el poder deDios y nuestra miseria y flaqueza ver la nece-sidad que tienen del auxilio del Todopoderoso.

Al terminar la clase vuelven a rezar dandogracias al Señor por su protecciób y pidién-dole les conceda la gracia de que todo lo quehan aprendido sea para su mayor bien espiri-tual y temporal.

Tres veces por semana les hace dar lecciónde esta asignatura y de Historia Sagrada, se-gún sea la capacidad de cada uno y seccióna que pertenezcan haciéndoles luego algunaexplicación en clase general, preguntando al-ternativamente para cerciorarse de que lohan comprendido.

En la enseñanza de la Historia Sagrada, dejala cronologia por la selección, explicándolesalgún pasaje del que mejor puedan aprove-charse; como por ejemplo, la magnaminidadde José perdonando a sus hermanos; la pa-ciencia de Job en todas las penalidades de suvida; la caridad de Tobias haciendo a favor desus semejantes cuanto podía, etc., etc.

El sábado por la tarde se reza el rosario acos-tumbrándose así des de pequeños, a invocara Maria como Madre y protectora de todos.

Dos veces al año procuro vayan a confesarsepara inclinarles a reflexionar la bondad o ma-licia de sus actos y evitar todo pecado.

Finalmente con toda moderación se ha atrevi-do a dar algunos consejos a padres de susdiscipulos para que no dejen vivir a sus hijostan ignorantes en la Doctrina Cristiana ya quesu obligación es darles buen ejemplo en todoy enseñarles las primeras oraciones, puestoque lo que en el regazo materno se aprenderaras veces deja de practicarse.

Liñola, 15 de julio de 1915

Juan Lles Sagarre"

16 de juliol de 1917Nominació de nous carrers. Amb aquestadata la Corporació Municipal va acordar ferefectiva la nomenclatura de nous carrers, elsquals foren els següents:

Carrer Pons i ArolaCarrer Pi i MaragallCarrer Santa QuitèriaCarrer Roger de LlúriaCarrer Clarís

deteriorat.Es presenten cinc veïns per ocupar el càrrecde vigilant de nit.

"Liñola. Memoria que el maestro de la Escue-la Nacional de Niños presenta en cumpli-miento de lo ordenado a la Junta Local de Ins-trucción Pública de esta villa.

Es de absoluta necesidad para el alma el sa-ber y practicar la Doctrina Cristiana; siendoobligatoria la enseñanza de la misma, en to-das las escuelas nacionales de España.

Con gusto cumple el diciente este saber, puesamando cual ama a sus discipulos deseapara ellos la salvación eterna y el mejor bien-estar posible en este mísero valle de lágrimasen que se vive; por lo que, a la enseñanza dela Doctrina, emplea una buena parte del tiem-po de que se puede disponer en la Escuela,pues en su humildísimo parecer nada hay tannecesario como saber entender en cuantosea posible y practicar la Doctrina de nuestrasacrosanta religión, pues ella y solo ella nosenseña el fin para que hemos sido creados,que no es otro que conocer amar a Dios yservir a Dios en esta vida para después gozarde la gloria imperecedera en el cielo.

Ella y solo ella es la que poniéndonos por mo-delo las virtudes de Jesucristo, hace quepoco a poco arranque muy imperfectamentevayamos imitándole en algo.

Ella y solo ella es la que nos reprende nues-tros defectos y recordémonos cuanto debe-mos a Dios y que El a de ser nuestro Juez ya de premiarnos o castigarnos según seannuestras obras; nos mueve a aborrecer el vi-cio y hace que vayamos arrojando de nuestrocorazón todo lo que a El no es agradable.

Ella y sola ella mitiga de verdad nuestros pe-sares, y en medio de nuestros más acerbosdolores y aún en los postreros momentos denuestra existencia nos alienta con la esperan-za de vida mejor y de que no dejamos a losnuestros para siempre, sino que vendrá el díaen que podremos juntarnos en la patria de losjustos para no separarnos nunca jamás.

He dicho antes que empleaba una buena partedel tiempo de que se dispone en la Escuela ala enseñanza de tan importante asignatura yahora va a exponer el plan que sigue, supli-cando a esa ilustrada Junta, se digne decirlecon toda sinceridad todas las deficiencias queen el encuentre, así como, los medios que leparezca puede emplear para que de mejor re-sultado mi trabajo.

Al entrar a clase los niños, los hace rezar cor-

227

rrega la col·locació d'un rellotge públic, a la to-rre del campanar, a l'operari Gonçal Puig, d'A-gramunt, pel preu de 3.000 ptes. Una vegadarealitzat aquest treball, l'esmentat senyor vamanifestar al Consistori que no s'havia defen-sat gaire. Aleshores els components d'aquellli abonaren 150 ptes. més de l'import convin-gut inicialment.

5 de maig de 1918Primers nínxols al Cementiri. S'acorda laconstrucció de la primera galeria de nínxols alCementiri. L'arquitecte encarregat de confec-cionar els plànols fou Francesc Morera, perun import de 250 ptes.

27 d'abril de 1921Carta autògrafa del diputat a Corts per Bala-guer, Felip Rodés, adreçada a l'alcalde deLinyola Antoni Batlle Brescó, el 1921, donantcompte de les seves gestions per afavorir elpossible pas del ferrocarril Balaguer-Tàrrega,ramal Linyola. Aquelles bones intencions noprosperaren i el somni no pogué realitzar-se.

27 de novembre de 1923Canvi de metge. Per raons professionals esva creure convenient substituir el metge titularde la vila, el doctor Arespacochaga, pel doc-tor Pelai Martorell Carbonell.

Després de llargues discussions i delibera-cions entre els membres del Consistori muni-cipal i una comissió de veïns, el conflicte foudecidit per votació, amb aquest resultat:

Dr. Arespacochaga: 12 vots en contra.Dr. Martorell: 5 vots en contra.

19 de maig de 1925Distinció excepcional. S'accepta una propos-ta de l'alcalde Joan Bta. Formiguera suggerintl'oportunitat i conveniència d'exterioritzar eldesig dels veïns del poble en el sentit que elgovern de sa Majestat atorgui una distincióexcepcional, la màxima possible, a favor delCapità General de Catalunya, Exm. Emili Ba-rrera Duyano, per la seva obra pacificadoradurant el temps que va durar la seva gestió alfront de la Capitania General.

Eren membres del Consistori l'esmentat alcal-de i els regidors Josep Giné, Pere S. Caba,Josep Tarragó, Josep Antoni Vilaplana, An-dreu Pedrós, Felip Cascalló i Sebastià Tella.

Carrer SalmerónCarrer MollerussaCarrer VerdaguerCarrer Felip RodésCarrer MauraCarrer MasotCarrer Prat de la RibaPlaça Ignasi Villalonga

21 d'abril de 1918Instal·lació d'un rellotge públic. L'ajuntament,presidit per l'alcalde Joan Mas Vallés, enca-

228

Carta autògrafadel diputat a Cortsper Balaguer adreçadaa l'alcalde de Linyolal'any 1921.