Una invitació

Tot rutila altre cop. El nou curs esta ja en marxa. 1 és bo que tots els qui hi estem implicats siguem conscients que el que ha comenyat és un curs nou, cal que sigui un curs nou, i no pas un curs més. Un curs més voldria dir que tots plegats repetiríem acti­tuds i comportaments. Un curs nou vol dir que hem estat capayos de revisar i de revisar-nos, i que la crítica i I'autocrítica ens han portat a canviar.

Penso com és d'important que tots, comenyant pel director gene­ral de la casa, entenguem cada cop millor que aquesta institució no és una empresa de serveis que intenta satisfer els seus clients. Perque ni som una empresa de serveis, ni tenim clients. Evident­ment que prestem un servei, pero no ens confonguem. Només la rutina i la dimissió de responsabilitats podrien fer de nosaltres una empresa de serveis, com només la rutina i la dimissió poden fer que una llar esdevingui una pensió.

Som una institució educativa que ve de lluny i apunta alt. Ve de lluny: ens avalen segles de pedagogia ignasiana (una llarga i valuo­síssima trajectoria no exempta d' errors). Apunta alt: la fidelitat a la nostra propia tradició no ens en fa conservadors sinó que ens obliga a transcendir-Ia per tal de donar, a cada moment, la respos­ta educativa que els nous temps reclamen.

Som una institució educativa amb un projecte educatiu anelat en I'Evangeli de Jesús i ambientat en la tradició ignasiana. 1 oferim obertament i senzillament el nostre projecte a tot aquell que hi vulgui participar. Pero participar en un projecte vol dir coneixer­lo, i participar-hi de cor vol dir compartir-lo.

Aquesta reflexió que us trameto vol ser una invitació a prendre consciencia, a l'inici d'un curs nou, de quin és el projecte educa­tiu del qual tots diem participar. EIs errors, les contradiccions i les incoherencies són superables per la crítica noblement feta i noble­ment assumida. La indiferencia és un material innoble pero enormement resistent. La indiferencia és el desactivador més efi­cay de qualsevol projecte.

A lfons Banda Tarradellas

A UNA, PUBllCACIÓ DE LA COMUN ITAT EDUCATIVA SANT IGNASI-SARRIÁ

OCTUBRE 1997

Quina és la seva tasca al Sant Ignasi aquest any?

Sóc tutor i consiliari de Ir de Barxillerat, professor de Re!i ­gió, i m'encarrego una mica de les confirmacions.

Que feies abans?

Als anys 70 vaig entrar a la Companyia de Jesús després de fer e! prenoviciat i noviciat (18 anys). El meu primer destí va ser col ·laborar amb e!s nois de! tribunal de menors. Em va impactar moltíssim veure nanos de 14-15 anys de!inqüents juvenils amb problemes familiars . El jutge treia la patria po­testat deis pares i la donava a l'Estat. Amb ells comen<;:aves a crear lligams i quan complien 16 anys passaves a visitar-los a la presó, fent un seguiment personalitzat d' aquests i molts altres, i quan sortien s'havia d'ajudar a les seves famílies, bus­car-los feina ... Són gent amb una manca molt important d'afecte.

Aquesta etapa va durar 13 anys: va ser molt gratificant i d'al­tra banda molt desesperant, perq ue les reincidencies eren molt freqüents; encara que sempre arribes a la conclusió que valia la pena treballar-hi i sintonitzar amb una gent amb unes condicions socials i familiars de vida tals que l'havien portat a actuar d' aquesta manera.

El món de la presó i la de!inqüencia juvenil m'ha ensenyat a escoltar. La persona tancada a la presó és una persona intro­vertida, amb un món interior complicat, té expressions, pen­saments i sentiments que fora no exterioritzara mai. Que algú escolti, cap ti i ree!abori e!s seus sentiments e!s ajuda. Tenen tanta necessitat d' expressar-se sense saber a qui!

Quan va comen\(ar a exercir de consiliari?

Després de 13 anys e! provincial em va enviar de consiliari a Casp, al principi dos matins la setmana, pero a poc a poc la feina em va acabar absorbint tot e! dia.

Una de les característiques jesuítiques importants és la perso­nalització i per a aixo falten hores. La meva idea és tenir po­ques classes, pero aconseguir parlar i coneixer bé a tots a través de xerrades, tutoria i preparació de confirmacions, educant en la fe, fent petits grups de catequesi i acompanya­ment personal.

Paulatinament vaig deixar les visites a la presó. A Casp, hi he estat quinze anys.

Amb el nombre actual d'alumnes, és filCiI aconseguir la per­

sonalització?

És difícil pero no impossible. Com a jesu'ites hem de marcar una diferencia . El tI'acte personal a nivell huma, cristia i pe-

2

XAVIER RODRíGUEZ, SJ

Tutor de 1r Batxi/lerat

dagogic és tan important com aprovar e! curs, i té molta im­portancia la formació social. M' agradaria lluitar per aconse­guir una re!ació cordial i de confian<;:a, que no vol dir de falta de respecte ni de falta d'exigencia. Un alumne que se sent re­

conegut, valorat i estimulat rendeix més en els estudis i hu­manament despuntara més.

Quina és la seva relació amb Berchmans?

Des de l' any 76 he estat allí de consiliari de la Comunitat de Vida Cristiana, fent un acompanyament de formació huma­

na i espiritual. És part d'una continultat que tant de bo que es produís amb tots e!s nois amb e!s quals comen<;:o a Barxi­llerat.

Quines altres aficions tens?

Sempre m'ha agradat e! món artístic i del circ, i he practicat semiprofessionalment l'il·lusionisme. Vaig actuar molt. Ara no em queda massa temps per dedicar-m'hi, pero e!s alum­

nes saben que cada pati faig un joc de mans al meu desparx.

I per acabar ...

Dir a tots que e! fet de ser jesu'ita cada dia em fa més fe!i<;: . Evidentment quan entres ho fas amb molta il·lusió i un in­terrogant. Encara que saps que Déu et crida, aixo s'ha d' anar

confirmant amb el temps, i com totes les opcions de vida té pujades i baixades, moments de patiment i d 'euforia. Em fa molt feli<;:, i aixo es transmet.

Em fa la impressió que, com que la vida dóna mol tes voltes, jo tornaré al món de la marginació en una vessant o una al­tra.

Rosa M arta Maluquer

L

L'esport escolar al Sant Ignasi

EIs programes d'educació física i esports que se segueixen en els centres escolars han d' es tar en harmonia amb els al tres aspectes del procés educatiu.

Lesport escolar no ha de servir només per a l'enfortiment del cos o com a preparació per a l' obtenció d'h its esportius . També ha de servir per transmetre determinad es actituds i valors conseqüents amb la formació global que s'ofereix des de l' escola i el seu ideario

Entenem que aquest ha de ser el principal valor afegit que ha d'aportar I'oferta esportiva que s'ofereix des del Sant Ignasi.

Volem que l' educació física i els esports que facin els nos tres fills a l' escola siguin una activitat més de tot el procés educa­tiu, i que sense renunciar a la recerca logica de l' exit esportiu aportin als qui els practiquin valors i virtuts tan nobles com el sacrifici, la humanitat, la companyonia, el respecte als altres, etc, que haurien de ser més freqüents, tant en els terrenys de joc com en d' altres ;uubits de la vida.

EIs esportistes i els equips del Sant Ignasi, no només han de ser coneguts pel seu alt nivell esportiu. Ho han de ser també per una determinada manera d' entendre i practicar l' esport.

EIs entrenadors i els pares dels esportistes som en molts casos els models més rellevants de comportament i un dels seus punts de referencia.

Si coi ncidim amb el que volem transmetre i esperem dels nos tres fills esportistes, possiblement arribarem a aconse­guir-ho. Si divergim, podem guanyar els partits, pero haurem perdut la competició més important.

Maurici Olivé i M. Dolors Queralt

Respol/Stlbles de ItI COlllissió d'Espo/'ts de tAPA

El Consell de Redacció agraeix a Francina A lsina i

Marga Vidal la seva entus iasta co l·laboració durant

molts anys en I'elaboració de la nostra revista, i dóna

la benvinguda a les persones que s'acaben

d'incorporar al Conse ll de Redacc ió: Núria Morera i

Beatriu Forés.

P1'llelLdl!-~edacc.,...· ,-' _____ _ Victoria Bayer, Jaume Boadas, Ferran Cortés, Rosa Marta Nlaluquer, N úria Morera.

A lfons Banda, Marc Casanova, Juan Feo . Casas, Beatriu Forés, OIga Gracia, Ventura Mar iné, Mae Masana, Carme M uñiz.

T eresa Romero, Ir Batx. i Júlia Bertrán, 2n Batx.

Revista A UNA Sanr Ignas i-Sarr ia, Ca rrasco i Formiguera, 32 0801 7 Barcelona

3

Tornant amb for~a

Comen<;:a un nou curs i l'Associació de Pares voldria

progressivament anar augmentant la seva efid.cia.

És per aixo que ens voldríem comprometre com

l' any passat a debatre, aprovar i transmetre un Pro­

grama d'acció per al curs 97-98.

El fet que el programa de l' any passat s' acomplís

aproximadament en un 80%, ens porta a pensar

que no era del tat utopic i ens convida a perseverar

en la Unia de Planificació-Acció.

En el programa d ' aq uest curs s' abastaran els temes

socials, d' ensenyament, pastorals, culturals, d' esport

i de fes tes, i us el farem arribar a tots els pares a

finals d' octubre.

Tots aquells a qui faci il·lusió col·laborar, podeu

adre<;:ar-vos a les diferents comissions.

Així doncs , us animem a tates les mares i pares a

tornar-hi amb for<¡:a.

Jaume Boadas i Victoria Bayer

Eucaristia familiar

Cada dissabte a les 7'30 hores un bon nombre de

famílies es reuneixen a la cap ella del col.legi per

celebrar l' eucaristia.

La trobada de pares i fiUs entorn de l' altar per

escoltar la paraula de Déu i participar del pa

eucarístic fa realitat la presencia de Déu enmig

del seu poble: l'Església.

Aquesta trobada vol ser i és signe del compromís

de viure la fe entre els nostres germans, els ca m­

panys d ' escala, de feina, etc.

Aquesta trabada amb les alu"es famílies i amb

Jesús, que ens parla de l'amor de Déu, ens dóna

for<;:a per ser testimonis de la fraternitat universal.

Joan Llop

• ,..,~.~tt,e .LbrtJj1!CL-----------

El ideario o una ilusión compartida El actual Ideario del colegio, gestado por los años 1969-70, con algunas correccio­nes hacia 1980, está en proceso de transformación. Han pasado tantas cosas desde entonces, que la sociedad de la que parte ("comunidad educadora") y la sociedad a la que se destina ("comunidad expectante") son tan diversas de aquellas del "mayo del 68", que bien se merece el Ideario una puesta al día.

La llegada de Alfons Banda, como direc­tor del Colegio, propició la empresa. Venía de hacer lo mismo en el Colegio de Caspe. La elaboración de un Ideario supone un momento fuerte, interesante, de participación de muchas personas, a la búsqueda de un "ideal" , con todo lo que tiene de atractivo, de proyecto, de "ensue­ño". Empezar su "mandato" con un trabajo colectivo tenía su encanto.

Entre los cuatro "objetivos" del curso 1996-97 el recrear el Ideario sobresalía por su globalidad: nos afectaba a todos. Ya en septiembre del 96, en la primera consulta que se hizo a la Junta Directiva, apareció muy claro que el Ideario tenía que ser elaborado por el mayor número de personas posible. Además no se tenía prisa, entre eficacia y participación, pri­maba esta última. Cuanta más gente se involucrara, más rica saldría la oferta, más amplitud de miras tendría el resultado. La Junta Directiva se hacía responsable del proceso, sabiendo que la decisión respec­to al redactado fi nal tocaría a la Compañía de Jesús. Y también se perfila­ba la necesidad de una comisión que se encargara del redactado, tras el trabajo analítico de los diferentes sectores del colegio.

El 13 de noviembre de 1996, Jesús Renau, Provincial, escucha de labios del Director este propósito, y lo ve también como un objetivo trascendental. Aunque es difícil una reflexión de este tipo, cree que el contexto es idóneo, pues la escuela funciona bien, y está en un buen mo­mento . Plantea las dificultades que encontraremos en diversos campos, como en el de la personalización (en un mundo masificado), en el de la formación de

hábitos (en un mundo anó­mico), en la formación social (ante la crisis de proyectos soli­darios) y en lo religioso (Cataluña con Holanda son las dos regiones europeas más seculari-zadas). Nos recuerda que entendamos la escuela como una "obra apostólica", sabiendo que la tarea futura no será de "sacramentaliza­ción" sino de "evangelización", y ésta es tarea de todo el colegio, no únicamente de jesuitas y catequistas. Insiste en el papel del laico, y que no claudiquemos en nuestro proyecto social y que sepamos presentarlo de manera que se viva gozosa­mente, no como una carga pesada.

Un mes después se ven claras dos cosas: que cuando trabajemos por sectores, cada uno ha de tener su propia dinámica; y que en el Ideario puede haber como dos partes: una, común a todos, donde se exprese el Ideario; otra, diferenciada, donde cada sector lo especifique, ade­cuándolo a su situación y a las edades de sus alumnos.

En enero de 1997, se inicia el proceso. Alfons Banda se dirige por escrito a todos los educadores invitándoles a participar, y se ofrece a presentar el trabajo a cada uno de los sectores del colegio. Junto con aportaciones de grupos, también se acep­tan propuestas inidivuales, y queda abierto el "correo electrónico" interno para cualquier tipo de sugerencia.

En julio se hace balance. La Junta Direc­tiva escucha de sus directores "lo hecho y lo por hacer". La EP cuenta que dedicó una de las tres jornadas de reflexión al te­ma, y para este curso que empieza ya ha decidido consagrar las tres jornadas que habitualmente tienen. ESO-Bachillerato han tenido dos reuniones: la primera de entrega de material y explicación del pro­yecto, y la segunda, de trabajo en grupos sobre la "formación intelectual". Para este curso, tiene programadas tres reuniones: la primera se tuvo ya en septiembre sobre "la formación de la persona". El IPSI y EHTSI se movió en una estructura de tertulias de profesores; ahora seguirán en ello, e intentarán que los tutores con los es-

4

tudiantes lleguen a formu­lar un decálogo de valores para nuestro tiempo. El PAS, que hasta ahora no había formado grupo propio, sino que se había añadido a otros sectores, piensa iniciar una singladura propia este curso.

A partir de ahora, se espera que todo el trabajo sugeridor de los sectores esté ter­minado con el segundo trimestre. Para

. concretar algo el trabajo y para que se implique personalmente más gente, se entregará a todos un cuestionario, de libre respuesta. A continuación viene el trabajo de la comisión redactora. Esta comisión formada por Ma Josep Porqueras (EP), María Bilbao (ESO), Anna Sarrias (IPSI­EHTSI), Santiago Navarro (PAS) e Ignacio Vila (Bachillerato), trabajará durante el tercer trimestre resumiendo, sintetizando, ordenando ideas, redactan­do una primera formulación del Ideario. El resultado se entregará a la Junta Direc­tiva, que tendrá que dar su visto bueno, con el deseo de que a final del curso 1997 -98 se pueda repartir a los educado­res una primera redacción.

El año 98 será el año del Ideario. Los que nos implicamos, sin llegar a formar otra "generación del 98" ¿podremos escribir como Unamuno otro prólogo entusiasta a "La Vida de Don Quijote y Sancho"? ¿El ideal educativo nos seguirá moviendo día a día, mes a mes, curso a curso? ¿El dedo continuará señalando "la luna"?

Ignacio Vila. sj.

Martí Capellas 4t d'ESO

És poder escollir cadascú de nosaltres el que creu que ha de fer, sent responsable de les seves aCClOns.

Gloria Morales 211 Batxillerat

Quan sóc a la muntanya, so­la, Iluny de la civilització i gaudint d'una posta de sol, sen se pensar en el que pas­sara dema o en preocupa­cions egoistes. Llavors és quan em sento Iliure.

¿ QUe és la lIibertat?

Rosa Blasi A TS de l' escola

La paraula Ilibertat esta den­sament carregada, tant pel que fa a la política, com a la religió, a l'ambit social i tots els aspectes.

Pero fonamentalment és la capacitat de la persona d' es­collir i, també, de decidir.

Joan-Andreu Iglesias Pare d'alumne de 4t d'ESO

És la capacitat que té l' ésser huma d' acomplir el propi projecte personal. Es fa reali­tat dins l' entorn social de cadascú, i permet un autentic servei als alu'es, Iliures i intel.ligents.

Teresa de Calcuta, el Nobel de I'amor ...

Sembla que no pot ser, acostu­mats com esravem al seu somriure senzill amable. Incansable pelegrina pels camins del dolor i l' esperan<;:a, Teresa de Calcuta se n'ha anat.

Lleugera d' equipatge, com el mestre, va donar-ho tot amb amor als més pobres entre els pobres. Va passar defensant la vida i repartint amor i tendresa que pouava cada mad en la pregaria, "font d'un amor ardent" .

Contemplativa en I'alliberament i alliberadora en la con­templació, va fer realitat la utopia i la radicalitat de I'Evangeli sense "glossa", cercant el rostre de Crist en el dels seus germans més petits.

No és debades que el cristianisme és la religió dels rostres i "Jesús segueix en agonia fins a la fi del món" .

Estava conven<;:uda que quan hom troba o dóna amor, la vida valla pena de ser viscuda, i assoleix tot el seu valor, que tota inversió en l' amor mai es perd.

Creia, com Tagore, que tot nen que neix és un senyal que Déu segueix confiant en els homes. Creia que els nens són com els estels, que mai n'hi ha massa ...

5

Es preguntava no el que li pass aria a ella si ajudava sinó que els passaria als miserables si deixava d' ajudar-Ios. Sabia molr bé que la seva acció era una gota d'aigua enmig d'un OCta de dolor, pero havia de triar entre que "tot seguÍs igualo que hi hagués un leprós menys ... "

1 nosaltres? No basta admirar-la.

Ella és més que un sÍmbol del nostre segle, és més que una pagina de l'evangeli del segle XX. És un exemple eloqüent a seguir, a imitar. És una provocació a tots nosaltres, que ens hem arrepenjat en ella mentre ens hem instal·lat "atrapats pel calaix i el balancí".

És el testimoni de 1'amor de Déu. Un miracle de Déu que ha fet meravelles en ella i a través d' ella.

Se li pot aplicar el que fa anys un increient corprés i admi­rat de l' obra de 1'Abbe Pierre a favor dels "sense sostre" li deia: Si Déu existeix, aquest és voste.

Ara Teresa de Calcuta ens ha passat el relleu. No podem seguir palplantats preguntant-li a Déu "que fa davant del sofriment del món" sinó escoltar com Déu ens contesta: "Que faig? T'he fet a tu... amb mans, amb cor, amb in tel.ligencia ... "

Cal fer quelcom. No s'hi val afer I'omi.

"Santa Teresa de Calcuta, mare dels pobres, pregueu per nosaltres" .

J.A.

Algunes consideracions sobre I'orientació professional

Q ue estudiar? On estud iar-ho? Que vol dir que ens hem de

preparar per al futur? Aquestes preguntes se les han formulat

uns seixanta mil estudianrs a Catalunya aquest curs passat.

D 'aquests, només el 50% aprova el curs, abans que les notes

d'accés facin de filtre a l'entrada als es tudis desitj ats i perm e­

tin comen<;:ar el curs a uns vint-i-cinc mil alumnes.

Fa uns dies, tres-cenrs vint-i-cinc mil estud iants espanyols

van comen<;:ar la seva experiencia universitaria. H em pogut

llegir als diaris la polemica obertura del nou curs i les reivin­

dicacions dels rectors a la ministra Esperanza Agu irre. La

universitat bull perque necessita diners per adaptar-se a les

noves titulacions i a les noves ex igencies d 'una societat que

creix al so d 'una música de canvis cons-

Tots coneixem companys i companyes que no havent Fet un

bon batxiUerat han tingut ex it a la universitat; o que havent

Fet uns estudis secundaris enlluerndors han topat amb la vida

i no han progressat en I'ambit universitario El que mai hem

conegut són estudiants que no havent tingut bones eines

d 'expressió i comprensió, de sobte, sigui n capa<;:os d 'encarar

una enginyeria, una medicina, una arquitectura o una bona

carrera de dret o d 'economiques. Fins i tot, en aquest

momenr, assistim a la caiguda dels "espavilats", aquells que

tot s'ho treien a darrera hora. Exemple d'aixo és la major

presencia de dones a la universitat (53% ) i el seu grau d 'ex it

academic, superior als dels nois. 1 escric aixo perque em sem-

bla que, des dels 16 als 22 anys, les

tants i de necessitats d 'adapració al

desenvolupament tecnologic. Que estudiar?

dones tenen un grau de maduresa i de

llibertat interior que no tenen els nois,

més necess itats del grup com a element

de reafirmació personal. Q ue Fer? ¿Quines orientacions podem

donar als milers d 'estudiants que el

proper juny es trobaran en unes cir­

cunstancies similars? Com a educadors i

pares, que podem dir als noso'es alum­

nes i als nos tres fiUs ? Mol tes vegades, a

grans preocupacions sorgeixen respostes

que només demanen sentit comú i una

gran tranquil .litat d'anim. L'elecció

d 'una carrera universitar ia o d 'uns es tu-

On estudiar-ho?

Que vol dir que ens

hem de preparar

per al futur?

Precisalllent aquesta qüestió de la

maduresa és uns deIs elements que con­

diciona I'actual vida universitaria. Les

tutories, tal i com les concebem al batxi­

llerat, ex igeixe n un grau de polivalencia

que, en Illolts casos, supera l'ambit

d ' actuació dels tutors. M ' explicava fa

dis que, al marge de la universitat, proporcionin a l'alumne

un a formació solida per als seus interessos, no és el mateix

que la decisió de casa r-se, ni tan sois diria jo que és una

d 'aqueUes grans decisions que il·lustren les nostres vides. Es

tracta de ser capa<;: de separar el gra de la palla: diFerenciar el

que han pogut ser uns estudis irregulars a causa de la mateixa

adolescencia, de la insistent ensopegada amb les assignatures

instrumentals (matematiques i llengües).

A tall d' exemple, m ' agradaria oferir algunes dades del curs

passat. El cent per cent dels alumnes de la modalitat d 'Arrs

van aprovar la selectivitat i tots van entrar a la primera carrera

demanada. El mateix nombre d'aprovats 'vam trobar a les

Humanitats, amb un 76% d'entrada a primera preferencia.

Quan arri bem a la modalitat de Socials, ens trobem dos sus­

pensos i una entrada del 67% a la primera opció. Al camp ele

la Tecno logia, on se situen els alumnes més conven<;:uts del

que estudien i volen fer, ens trobem un cent per cent d'apro­

vats i un 80% d'alumnes que entren a primera opció.

Finalment, a la modalitat més diFícil, la de Ciencies de la

Naturalesa i de la Salut, ens trobem un suspens (pero més de

la meita t dels suspesos al curs eren d 'aques ta modali tat) i

només un 59% d'alumnes que entren a la primera preFeren­

cia. Del total dels 37 alumnes d'aquest grup, només 16 han

entrat en carreres del seu alllb it específi co

6

uns mesos un dega d 'una facultat barce­

lonina que, el curs passat, havia dedicat més temps a atendre

problemes personals d 'adaptació als estudis universitaris que

a las mateixes dificultats academiques.

Algunes universitats públiques han tremolat quan I'admi nis­

o'ació ha condicionat els recursos economics als exits

academics; i s'han vist en I'obligació de posa r-hi remei

donant suport a l'alumnat durant els seus estudis. Tot aixo té

a veure amb el retard en I'arribada a la maduresa, pero també

té a veure amb una societa t que ofereix models en lluernadors,

pero call1ins d 'espines.

En el nostre sistema academic, el mOlllent d'escolllir l'itinera­

ri academic és als 16 anys, i encara té recursos per reo rientar

el call1í. El que importa és no voler situar l'a.lllbit dels mÍnillls

a l'espai deIs maxims. De vegades tenilll la temptació

d 'empenyer el noi o la noia cap a Illateries exclusiva lllent de

ciencies perq ue, di em, les lletres, selllpre les pot aprendre. 1

els educadors notem un a clara inclinació de les famílies cap

als es tudis de ciencies; pero aixo té el perill que ens trobem al

batxillerat amb la deso rientació i frustració dels alumnes . A la

modalitat de Ciencies de la Naturalesa i de la Salu t succeeix

amb freqüencia a causa de la se va condició de modalitat ober­

ta, que ofereix el camÍ més ample, pero també el camí Illés exigent i difícil.

José Menéndez

rrf

Una estada als Estats Units

CORNELL t ~ ! \' , ¡" '. , ! \

Carmina Sola-Morales i Núria Montmany.

El passat mes de juliol varem anar als Estats Units per tal d' assistir a un semi­nari de la Universitat de Cornell, líder en Gestió Hote!era, i establir contactes amb d' altres universitats americanes

que consideravem d'interes amb vista a la nova diplomatura en Turisme que co­men¡;:arem l' any vinent.

Cornell és e! que es pot considerar una Universitat "top leve!", per molts mo­tius. Varem assistir als seminaris de Cri­tical Issues In Human Resources

Management i Negotiations in the Ser­vice Industry i, a més a més, ens varem

entrevistar amb l' exdega i professor Mi­chae! H. Redlin, que ens va explicar les línies d' acció que ells, com a escola de negocis dins de! camp de l'hote!eria, han seguit en e!s darrers anys. El profes­sor Redlin també va oferir la possibilitat de col·laboració entre professors de Cornell i aquells professors de la nostra escala que puguin estar interessats a tre­ballar temes d'interes camú.

W A Nova York e! contacte es va fer amb e! Depart­ment of Nutrition and Food Studies de la New

NEW'rDRK UNIVERSITY York University. Aques­

ta part de la universitat ofereix uns tipus de programes enfocats principalment cap a la Gestió de l'Ali­mentació. La universitat també ofereix

programes en Hospitaliry, Tourism and Trave! Administration a nivel! de mas­ter i bache!or i certificats en arees d' oci,

agencies de viatges, hote!eria i manage­ment, principalment. Coneixer, en una primera visita, e!s programes que ofe­reix aquest centre obre possibilitats d'una formació posterior per als nostres

alumnes, tant a nivel! d' especialització com d' ampliació deIs seus estudis.

El nivel! i l' organitza-]he ció de la Universitat

v~~ffi~ton d~ Washington és UnlVer'Blry dtferent de les al tres

'.V .\HlltIC10H PC dues. Varem tenir

ocasió de tenir una l!arga entrevista amb la Dra. Sheryl E. Spivack, responsable de! Tourism and Hospitaliry Management Degree Pro­gram, que s' ofereix a la GWU des de fa ja uns anys. Aquesta universitat ofereix des de! 1974 un Master en Tourism Ad­ministration (una de les "pioneres"!), a més arnés d' altres programes de nivel! "undergraduate". L intercanvi d' opi­nions sobre la formació en e! camp de! Turisme ens va donar una visió de con­junt de com veuen el!s un tipus d'estu­dis que no estan molt l!uny de! que sera la nova Diplomatura Universitaria en Turisme.

En conjunt, ha estat una experiencia ex­cepcional per tal de coneixer com cen­tres de prestigi als Estats Units entenen la formació que nosaltres volem ende­gar en un futur no gens l!unya.

Carmina S ola-Morales i

Núria Montmany

Antics Alumnes de l'Escola Superior d'Hostaleria i Turisme

Us volem fer saber que el nostre desig és donar respostes a les necessitats de tot aquest col ·lectiu. Sabeu que aquest eurs fem 10 anys? Pot semblar insignificant perque la historia centenaria de 1'Escola ens aclapara, pero aixo ens ha de donar for¡;:a suficient per garantir un futur molt brillant.

És obvi que la nostra veu s'ha de notar, ja que el creixement i el pes de l'Escola Superior d'Hostaleria i Turisme és cada vegada més evident.

Ara hem de passar rapidament a l'accio, al fons, al contingut, a l' essencia. A grans trets, estem activant tot un seguit d'iniciatives:

• col·laborar amb la Borsa de Treball, • organitzar reunions, trobades i festes, • promoure cursos de formació, jornades i seminaris ...

1 estem contactant amb Associacions Internacionals d'Antics Alumnes d'Escoles d'Hostaleria i Turisme, un món més ampli de re!acions i horitzons.

Així doncs, després de donar el primer pas de presentació, i amb

7

la cal·laboració de tots, esperem poder complir els nostres objec­tius: créixer i enfrontar-nos amb bons resultats a tots e!s reptes que ens hem plantejat.

Oiga Gracia

Aquest • es IU

he"'allat •••

••• a Irlanda ••• a Islandia

••• a Torí

Estats Units

orts_

Intercanvi esportiu amb Torí (Piemont, Italia)

Finals de juny passat. Acabat el curs escolar, cent quinze alumnes de diferents cursos viatjaren a Italia per participar en diferents rornejos esportius organitzats a Torí i en local itats de les seves rodalies (Chieri i N ichelino).

Els alumnes participants representaven Sant Ignasi-Sarria en natació (de 4t d'EP a 2n d'ESO), futbol (1r i 2n d'ESO), voleibol (6e d'EP i Ir d'ESO), basquet masculí (3r d'ESO) i basquet femení (2n d'ESO). Els resultats esportius foren molt bons i els con­vivencials (els alumnes residien en cases de famílies d'esportistes rorinesos/es) d'excel·lent relació i bons records.

Esta previst que durant aquest curs escolar puguem rebre la visita deIs esportistes que ens acolliren en comenc;:ar l' estiu .

Entrega de medalles al Merit Esportiu 1997

Atletisme Cadet

Natació AlevÍ

Atletisme BenjamÍ

PrealevÍ

AlevÍ

Malagrida Fi lippi , Sandro

Fe rrer Agu ilar, Gerardo

Va lis Rarés, lolanda

Cm/lp ió d'Espallya i de Cata/ullya cadet en pro ves combillades en pista coberta i aire lliure ---,-----

Cmupió de Catalullya aleví el/ 50 111 papal/ol/a --------------- --- --

Basquet Infantil --------

Arnal Madrid, Joan

Lillo Jové, Gerard

¡V[ard Casrells, Maria

Vi ll arroya G uerrero, Xavier

Cantarell Pedemonre, Luis

Fons García) Francesc

Gaseó Bern adó, Sa ra

Gea Fern ández, Francisco

Herrando Benito, Ignacio

Vilagel iu Borrur, Blanca

Alonso Esp inosa, Marcel ; CamÍ Casals, Anro ni ; Carreras Godall ,

Joan; Carreras Marcos, Bernar; C ivi r Pijoan, Josep; Gómez Jun­

yenr, Juan ; L10p Casamada, Jordi; Manzano Barrabés, David

Ignas i; Monferrer Yuste, Xavier; Subirana Campos, Marc

Andrcu; Takllmi Ishii

Sant Ignasi (escolar)

Preinfantil ~n ~ordic-;J,-o-ar-,---

Bad ia Carrasco, Mariona; Badia Rabassa, María; Blanch

Machordom, Berta; D ito Agusrí, Claudi a; López Orriz, Elisaber;

¡V[on real Prio, Marta; Pérez Orriz, Sil via; Rodríguez Espuña,

Mireia; Serra Llenas, María; Solano Couce, Sandra; Ve ndrell

Pugés, NataJ ia; Vidal Franco, Es refanÍa

Infantil

Cadet

Alvarez Tudela, Oriol

Pérez Pineda, Alejandro ------

Arrigas Soler, Anna

Carreras Godall , Maria

Ferrer Luis, Mire ia

Vilageli u Borru r, Marina

Júnior

10

Sant Ignasi (escolar)

Amar Forcadell , Carol; Bori Ribas, Eu l,t1ia; Busrinduy C ruz,

Agurne; Casrillo Gonzá lez, Marra; Chareall Val lverde, Bearriz;

Déu Salvanés, Laia; Merce Barja, ¡v!ónica; Parareda Farriol,

Anna; Revés G uix, Laura; Romera Roca, Silvia; \'(fegrl)'n Pérez

de A. , Jessica

(Continuara a la propera A UNA)

I Gimnastica de manteniment físic Classes orÚ'ntaties fonamentalment a mal'es de fomília.

Dilluns, dimecres i divendres, de 9 a 10 hores. (Possibilitat d'utilització deIs alo'es serveis per a abonats)

·í·

Basquet: dilluns feiners de 16 a 17 hores (pista vermella, costat frontó)

Jubilació del Sr. Nemesio Després de vint-i-vuit anys al costat deis esportistes del Sant Ignasi, el S,: Nemesio Domínguez s'ha jubilat.

De ben segur que trobarem a faltar el seu esperit de servei i cordial efidlcía.

Ha estat substitui"t pel SI". Sem Eiró.

certa~f ________________________ ~1~r~d~i~a~d~e~l~c~u~r~s

11

"Tingui present que es tI·acta d'una població equivalent a la del barri de Gracia de Barcelona." D'aquesta mane­ra s' expressava el consol d'IsElI1dia a Barcelona en presentar-nos la gran illa que, naixent des de les entranyes de la terra a la Dorsal Atlantica, creix de for­ma contÍnua enmig d'un conflicte de foc i gel sense parió en el planeta.

El nostre objectiu era conei­xer de prop aquest paradís natural en que volcans, llacs, salts d'aigua, aigües termals, gueisers, glaciars, nus, fiords, valls, deserts, mun­tanyes, camps de lava, llot ardent, balenes, aus i un llarg etcetera, organitzen una simfonia magistral que valla pena de comprendre i admirar i que, malgrat tot, supera níti­dament la capacitat de percepció de la ment humana, poc acostumada als petits i grans infinits de l' entorn naturaL

Es tractava d'un projecte ambiciós, com la majoria dels que posem en mar­xa en el col.legi. Doble objectiu: gaudir

Islandia: viatge al paradís

al maxim de totes i cadascuna de les fascinants meravelles naturals de l'illa i, d'altra banda, minimitzar al ma,"'(i m els costos. Per aquest motiu dos capítols de des peses de despla<;ament, avió i furgo­netes, van constituir la practica totalitat de les despeses. Dormir i menjar ten-

dien a zero. És a dir, tocaya passar gana i fred.

Resolt el lloguer de les furgonetes i havent pres el pols als comestibles, vam comen<;ar un periple de més de 2.500 quilometres en el que havia de ser un dels viatges més meravellosos fets per

Estada a Irlanda Estiu 1997

Las t summer we went to Moate and Mullingar in Country Westme­ath with our schooL We stayed there three weeks with a host family. AH the people were very kind to us. We improved our English and we also learned a lot about Irish culture and traditions. Every day we had four hours of classes with native teachers and in the afternoons we had activities like pitch and putt which is a kind of golf, art, drama and excursions. Sometimes in the evenings we had movies or a disco!!!

The county of Westmeath were very happy that so many students from Sant Ignasi-Sarria visited for the second time and they had an official reception to acknowledge their link with Barcelona. The director of Sant Ignasi, Mr. Alfons Banda, and the director of l'Escola d'Idiomes, MI. Juan Fco. Casas, carne over for that ceremony and om farewell party with om host families.

We had a wonderful time and we learnt a lot of English. Those days are unforge ttable for us.

Anna Fons, Anna M. Bordas,

31" cL'ESO

12

alumnes del col.legi. Qui oblidara el ban)' matinal dels disset, el segon dia, entre camps de lava i glaciars? O la per­secució d'una família d'orques en aquella badia al nord de l'illa? O la grandiositat dels múltiples salts d' aigua, entre els quals n'hi ha de relle­

vants a escala planetaria? O les legions de mosques del llac de les Mosq ues?

Certament, la sensibilitat es defensa situant nous llin­dars per poder encaixar tantes i tan tes intenses emo­ClOns en tan poc temps. Aixo forma part d'aquest tipus de viatges, pero aquí es fa realitat de forma espec­tacular. Per a tots nosaltres hi haura un abans i un des-prés de Sant Ignasi-Islandia

97. Esperem tornar-hi. Desitgem que aquesta illa, ara una mica nostra, man­tingui la seva bellesa per al gaudi de tots. Realment, un paradís naturaL

M. Gallés

TI/tor ir Batxillerat

-

Aneto 97

El passat mes de juny varem anar a pujar I'Aneto un grup de més de 50 noies i nois de primer de batxillerat. Va ser una autentica experiencia d' alta muntanya i d' ah nivell de relació entre tots.

'1 vosaltres, per que pujeu les muntanyes?" ((n \ h· I ), re/"que l son.

Comencem per l'autocar. Música lolaila i música maquina. Gent de Sarria amb gent de l'esplai del Verdum. La relació, molt bona. Va bé coneixer persones que viuen situacions familiars, economiques i socials diferents a les nostres! Arri­bem a la vall de Benasc. Alguns es recorden de les seves

mares pel pes de la motxilla. Camina que caminaras, al refu­gi de la Renclusa arribaras. Aprenem que, compartint, de menjar, sempre en sobra, i molt! (sera allo dels pans i els pei­xos?). Si el temps no acompanya ens hem de quedar al refugio Exercici de paciencia. Petites escapades a uns llacs preciosos. Cal esperar. Podrem pujar?

Segon dia tancats al refugio Són les 4 de la matinada. No fa bo. Cal esperar. Podrem dormir més. Apareix un tros de cel blau. Són les 5. Sortim. N'hi ha que són dominats per la mandra i la son. Ens espera un llarg camÍ. Convé dosificar bé les forces. Ni massa rapid ni massa lent. Ens guia l'expe­riencia de "l'avi" Miquel. Sabe más el diablo por viejo que por diablo. Constancia. Cansament. Superació. Convé no perdre el ritme. Pedres. Neu i fred en pie juny. Quan tothom és a la platja, nosaltres estem passant fred a 3.000 me tres d'altitud. Que faig jo aquí dalt? Ja es veu el cim! Que lluny! Ens fiquem a la gelera.Caminem gaud int de la bellesa de les grans muntan)'es. La pujada fina l és la més forta. Cada passa que faig és una menys per arr ibar. El Pas de Mahoma. Preci­pici pels dos costats. No n'hi ha per tant, pero passem-lo a

quatre grapes.

13

El cim. El cor batega fort per la pujada i l'emoció. Trepitgem i sentim la immensitat del Pirineus. Davant de tanta grande­sa, ens sentim petits. Quanta bellesa! Quina satisfacció més indescriptible, la de ser aqui dalt. El temps s'atura. Som a 3.404 metres. LAneto, el pic més alt dels Pirineus. Aixo és meravellós! La boira s'acosta amb rapidesa. Fem rapid la fotografia del cim.

La baixada tot fent "culen-bajen". Acabem xops i amb els peus gelats. Les carnes ja fan més que figa. Un cop al refugi, qualsevol lloc va bé per descansar. El pa sec, les sopes de sobre i els embotits són menjars exquisits que devorem amb fru'ició. Apareixen uns bombons per celebrar el cim.

Aquells dies no vam pujar Carrasco i Formiguera per anar a l'escola. Vam pujar un alo'e cim. Pero el que vam aprendre de l'escola de la muntan)'a no es pot mesurar amb cap nota .. . més ben dit, sí que es pot: un lOen conceptes, un lOen procediments i un lOen actitud de compartir. No es així, anetos 97?

• Eduard Rovira Tlltol' 1 l' de Br/t.l;,

Detall de la barana de I'altar de la capella

V Congrés de

l'Escola Cristiana de Cata lu nya

La publicació del docu­ment Descola cristiana que volem per part dels bis bes de la Conferencia Episcopal Tarraconense l' any 1976 suposa l' inici d'un ampli procés de renovació del conjunt de

les escoles cristianes de Catalunya, que determina la creació del Consell de l'Escola Cristiana i del seu Secretariat per part del Cardenal-Arquebisbe de Barcelona, Dr. Narcís Jubany, l'any 1977.

De tot aixo, doncs, ara fa vint anys. Alllarg d'aquests perío­de de temps les escoles cristianes de Catalunya hem realitzat quatre congressos, que han comportat la implicació i la coresponsabilitat de totes les comunitats educatives d' aques­tes es coles en la tasca de mi llorar la qualitat de l'educació que imparteixen, i en l' aplicació de les lleis organiques que desenvolupen I'article 27 de la Constitució.

Heus aquÍ les dates de celebració d'aquests quatre congressos i els tÍtols dels documents conclusius aprovats en les assem­blees finals:

1979 Una escola per a avui i aquf 1982 Una escola coherent i compl'Omesa

1984 La nostra pl'Oposta educativa 1990 Reforma deis sistema educatiu: la nostra res posta.

Ara, en celebrar el vinté aniversari de l'inici del ca mí seguit per les escoles cristianes de Catalunya, el Consell de I'Escola Cristiana ha considerat que és el moment oportú de celebrar el V Congrés, que implicara totes les comunitats educatives en la definició de l'aportació de l'escola cristiana a la societat i a l'Església en elllindar del tercer mil.lenni.

El V Congrés de I'Escola Cristiana de Catalunya tindra dues fases:

La primera fase, de mar<;: a maig de 1997, ha permes realitzar una revisió de la tasca duta a terme alllarg dels darrers vint anys i fer una primera projecció de futur, amb una amplia reflexió basada en dos documents de treball:

• Escoles cristianes de Catalunya; el treball realitzat els darrers vint anys (1976-1996).- El camÍ fet fins ara-o

• Les escoles cristianes de Catalunya mirem el futur immediat (2001).- Els reptes del tercer mil·lenni- .

La segona fase comenc;:ara en e! mes d' octubre de 1997 i aca­bara en e! mes de mar<;: de 1998, i la dedicarem a definir l' aponació de l' escola cristiana a la societat i a I'Església a l'alba del 2.000.

Tret de la \.\í'eb del Secretariat h ffp :lito /U /U. secca t. co / /1

14

Curs de nous educadors

La primera setmana de setembre ens vare m reunir, a Ra'i­mat, un grup de nous educadors de les es coles de la Companyia. De! Sant Ignasi-San-ia érem: la Monica Estop i e! David Bertran, d'Hostaleria; la Monica Ponsa i la Monica Plaza, de Primaria, ila Mariona Gallart, en Josep M. Mon­tes, la L1u'isa Sánchez i I'Eduard Rovira, de Secundaria.

Van ser tres dies durant els quals el treball , la reflexió, les relacions humanes, les visites a les Caves Raúnat i a la SeLi ocuparen e! nostre temps.

El fet de coneixer les diferents escoles que integren la Com­panyia de Jesús a Catalunya, presentades pels respectius directors , ha estat molr enriquidor.

Cal destacar la boria organització de l'estada i l'acolliment de Ra'imat, aixÍ com la gran formació humana deIs oradors.

Agra'im a I'escola I'oportunitat d'oferir-nos aquests espais de reflexió, tot compartin t amb altres educadors que s'inicien en la tasca educativa ignasiana il.lusions, dif!cultats, projec­tes ... Quan hi tornarem?

Excursió a Begues

El curs de tercer inicia la tutoria amb una excursió. Ellloc escolli t ha estat Can Rigol , situat a Begues, concretament a la comarca del Garraf. Lestada en aquest meravellós indret ens ha permes futir d'una convivencia entre els companys i el tutor. EIs jocs i les activitats preparades en plena natura han fet d'aquesta tutoria tot un exit.

lapanau~~ ________ _

Descobrint les aminiques

Mai havia estat als Estats Units, i quan a mitjans de l'an)'

passat l' escola ens va proposar de passar tot el m es de

setembre alla, no m'ho vaig pensar dues vegades.

Quasi sense adonar-me'n, les vacan ces es van acabar, pero

per deixar pas a una nova

aventura. El 29 d 'agost al

matí, 32 estudiants del Sant

Ignasi vam envair l' aeroport

de Barcelona. El viatge fou

llarg, pero mil esbojarrades

histories estiuenques i les

expectatives del mes següent

van mantenir les conversa­

Clons ben animades. A

Adanta ens varem separar

en tres grups: uns marxaren

cap a Pordand, uns cap a

Tacoma i uns al tres a Spo­

kane, ciutats situades totes a

la costa oest del país. El pare

Gispert, que es va encarregar que tots ens trobéssim en

perfectes condicions durant l' es tada, va anar amb el grup

d'Spokane, del qual jo també formava part.

Per fi vam arribar, i les famílies que ens havien d' acollir tot

el mes ens estaven esperanto

Durant el cap de se tmana els vam coneixer millar i

varem ser tractats com un

membre més de la família des del primer dia.

Durant tot el mes vam anal' a ¡'escola, on varem com­

provar que els exigeixen un nivell molt m és baix que a nosaltres. N omés tenen 6

assignatures i algunes tan

inútils com fer fotos per al

llibre de l' es cola, supervisar les cIasses de gimnastica deis d 'un curs inferior, o anal' de cIasse en cIasse recollint els

fulls d'assistencia. Pero quan realment ens vam convencer que els estudis no tenen res a veure amb els nos tres fou

quan després d ' es tar deu minuts prenent apunts sobre literatura anglesa, la professora va demanar als alumnes que s'aixequessin i xe rress in una estona perque, segons ella, la cIasse estava sent massa estressant.

15

Per a ells l'esport és molt important, i quasi tothom en

practica algun durant unes quantes hores diaries. Ens vam

sorprendre al veure noies jugar a futbol perfectament i ens

varem divertir en els espectaculars partits de futbol ame-

rica, durant els quals les

típiques "cheerleaders" no

paren de bailar i cridar.

Crec que no ens va costar

ga ire adaptar-nos a la vida

americana i, sens dubte, va

ser grkies a l' aj uda deis

nous companys de l'escola.

La gent que vam coneixer es

va portar de m eravella amb

nosaltres. Són gent diverti­

da, extravertida i semilla. La

veritat és que vam fer molt

bons amics que, desgracia­

dament, es troben a l'altt'a

banda de l'Adantic.

Aquest setembre ha estat un mes molt intenso H a es tat

com un parentesi a la vida de cada dia . Durant aquestes 4

setmanes TOT, excepte els compan)'s de Barcelona, ha

estat nou. Hem apres angles, hem conegut la cultura ame­

l'lcana, hem descobert

diferents formes de pensar,

algú s'haud enamorat, i

altt'es hem fet amics de

debo. Hem viscut tantes

sensaClOns experiencies

noves, que sóc incapac;: de

plasmar-les al paper.

Jo he explicat la meya expe­riencia, pero també haig de

dir que en algun cas hi va

haver cenes dificultats: a

algú li va costar més fer

nous amlcs o entendre's amb la família que l'acollia.

Caldd fer una revisió de tot plegat i millorar el que sigui

necessa ri per tal que l'an)' que ve un altre grup d'estu­

diants pugui gaudir d 'aquesta iniciativa, perque realment

val la pena.

Júlia Bertran,

217 Brw:.

SERVEIS INFORMÁTICS CATALUNYA, s,c.P. Manteniment d' ordinadors i periferics Xarxes d' area local Venda de Hardware i Software Especialistes en empreses

Juan Bravo, 9 Tel. 296.42.50 08014 Barcelona

Si creus que en aquesta vida tens sort, ets sents envoltat d'afecte,

re ps molt més del que dónes

i creus que donar-te als altres pot omplir la teva vida

i fer-te feli<;, busca'ns, tenim molt en comú.

Voluntaris7