VlATGES -» f- REVIS ' I 'A DE CJTRONA •* NÚM, 22 I Ni )Vr,M BRJi - DIÍSEMBUE 2003 *• \<:q^\ 95

un país que vol guanyar el futur Pau Lanao / Pep Caballé — Son les sis del matí d'un dia de principi de setembre. A

Sanghare, un deis seixanta-un pobles que integren la comunitat rural de Saare Kolly Salle,

situada prop de Passa, a deu quilómetres de Velingara, una ciutat del departament de

Kolda, a la regió de Fouladou al Senegal, la pluja de Yhibemage (paraula que defineix

répoca de piuges a la costa de Guinea) ha esborrat els camins i ha fet florir els camps, i ha

donat nova esperanga a una noia de catorze anys que avui s'aixeca disposada a viure una

petita festa, en la qual es barreja el sentiment mágic i I'aplicació práctica que demostra la

relació íntima i constant deis humans i els animáis.

La Fatou, que és filia de Koba, responsable d \ m a de les

famílies principáis del poblat, avui trencará la rutina que

Tobliga a netejar l'estan^a, ajudar la mare a preparar la

fariña de b!at de moro , un niartiri de mes de tres horcs de

picar amb ei niorter per xafar el gra que acompanyará el

mili o Tarros en els ápats de la jornada, per després munyi r

les vaques, rentar els atuells de cuina i la roba, o atendré

els mes petits de la casa. Son niés de quinze hores de feina

cont inuada, pero avui, tot és diferent, avui les histories

deis ancians es barregen anib els costums ancestrals i l'acte

de donar sal a les vaques esdevé un procés d'iniciació en

q u é animáis i bornes semblen r ecupe ra r l 'esperi t nrés

íntim d \ ina ctnia ramadera, els fula o pcul, que, superats

peí tcnips i la historia, intenten niantcnir la propia idio­

sincrasia, tot i saber que el scu pob lé , integrar per sis

milions de persones, ha d'enfrontar-se a la dominació cul­

tural i política que impulsen els wólof, nianding o serer.

Les vaques son els animáis emblematics de Fouladou. A part de ser un barem de riquesa, per ais fula son companys de viatge en el tránsit peí món.

9Ó ióy^ll *• II.F.VISTA DE GUÍONA -> NÚM. 221 NOVLMlilU- - DLSLMliRr 200^ •» f- VlATGES

Kayar ' • ^ ^ / • | f TW'flOUane

^aráriy , -Khombol

M b o ü f * '^1?'^'"' DiaHiau. Gosspa fjianina^ Falick

Joal-Fadioufi(. ;.:, ( í^ .-^ »K3hoin ' # •'•ojilm "Kaolack gundiougn

.Sokone

J . S A L O U ^abubatoula

/ ^ l GÁM̂ BíÁ

Koufigheul NI AN

-^eievloalia).' ' . Bou^ilíng, [ ^ V ^üiiny' KafopntlnB 4,f>^ Bignona ' p ^

5?^*-^„„^-'' •Kolda Dabo * ¿buiíkané

,.A^'.^

Ecliella 1:2500000

GUINÉE-8ISSAU ^ ^l ^^•"

El Foüladou és una regió que ocupa la que es coneix com Alta Cassamence, una zona situada entre Cambia i Guinea Bissau, on es manté la identitatferma i la cultura intenta no perdre el futur.

Saare Kolly Salle está situat a nou quilómetres de Velingara, la capital d'un deis sis departaments en qué es divideix el departament de Koida.

El monde o la festa ancestral

AvLii se celebra el inon<U', n o m fula

que dtífineix l'acte de donar sal a les

vaques, que no tan sois rccnll el senti-

men t d 'unitat de vida anib Taninial i

les plantes, sino que se sent en con iu-

nió aTnb ells, com lio demostra el feC

que una de les Uegendcs de la zona

hagi cristaMitzat en dos grans arbres

unics peí t ronc i tocats per un llamp

q u e r e p r e s e n t e n dues noies j( ívcs i

niac|ues que, segons reculien cls avis,

van ser convertides en fusta després de

rinre's d 'un lioine vell.

M a l g r a c la p lu j a , p e r s i s t c n t i

calenta, :ots cls niembres de la familia

(le Küba s'liaT) aixecat mes d 'hora del

c o m p t c p e r p r e p a r a r u n a b a r r e j a

d'arrels de laca, sal, aigtia i palla que ,

després d 'una bren oració, es rnesclará

amb les darreres falles deis arbres, per

saciar tan t la cur ios i t a t deis h o n i c s

c o m el desig deis animáis.

A la FaCou, que assistcix al monde

a c o m p a n y a d a deis mes pet i ts i deis

joves de la casa, els anc ians li han

explicat que s'han de fer tants forats a

la cerra c o m vaques volen abeurar i

q u e la p r i m e r a q u e arr iba a b e u r e

pateix una metamor íos i tan especta­

cu la r q u e p e r un m i n u t s r e p t a n t

l 'áninia d 'un bonie com el do de la

profecía, la qual cosa no tan sois H

p c r m e t parlar amb la ven d ' u n deis

avan tpassa t s , s ino q u e , de sp ré s d e

trobar l ' intcrpret , un griol especialit-

zat en el l lenguatge del rumiant , els

sobrevinguts i Ceniporals dons profc-

tics la por ten a cndevinar com anirá

l ' a n y a d a , q u i v i u r á o q u i m o r i r á ,

quina sera la sort de les taniilies, si les

collitcs serán bones , si degut ais casa-

ments , ais bateigs o les defuncions es

sacrificaran niembres del ramat , o si

lii haurá problenics amb la gent c^ue

está a l'eniigraciéT.

Els brainuls anuncien que les ba-

nyes-llargues, les frisones, els bufáis i

els zebús flairen la barre ja a mo l t s

cjuilómetrcs de distancia. L'espcctacu-

lar estampida contirma l'cstreta relació

deis ramaders ainb la térra, a m b els

arbres, amb les plantes, la pcrvivéncia

de les creences herctades de la relació

ancestral a¡nb la comarca, la natura, el

sol o els rius L]UC ni el preces d'isla-

VlATGES •* REVISTA DE GTRONA •» NÚM. 22 i NCÍVI-MIUU' - IIRSILMÜIÍE 2001 *• [677I 97

niització ha pogiit esborrar. Un des­

c o n t r o l concrohi t q u e és moti i i de

ce l eb rac ió p e r urKi c o n i u n i t a r q u e

santifiCiini el dia bevcnt tan sois llet o

meiíjaiir cls seus derivats. T a m b é fa

un exercici de memor ia i hiscoria, i

així, els mes ancians del poblat, gent

com Mainadou , expliquen rclats del

passat, pregunten ais nouvingucs si els

ha agradar la festa i recordcn que el

seu és un poblé amb un ait sentit de

l 'autoest ima, on les persones d o m i ­

nen el tenips , i en aqucs t camp es

mole mes iniportant el que es destina

a l'aniistat, a la conversa o a la vida

que al treball,

A tocar la carretera habitada per burros i cardsrapides

A la matcixa hora, dos c]uilometres

mes avall, a Saare KoUy Salle, a tocar

la ca r r e t e r a —habitada p e r b u r r o s ,

bestiar, audsmpiáes (furgonetes a t ro-

tinades conver t ides en líiiies mes o

m c n y s regu la r s ) i g rans c a n i i o n s -

que uneix IDakar i Koundara , quatrc

grups de dones que s'han organitzat

en c\ si de la c o n u m i t a t rural han

iniciat una campanya de plantacions

de papa les , U i m o n e r s o t a r o n g e r s ,

pensada per Iluitar cont ra la desfo-

restació i la manca de pinja que en

els dar rers anys ha n iarca t el cicle

vitai de la zona.

Sota el desert del Sahara

El lector pot clescobrir que hem anat

a r Á f r i c a . u n deis c o n t i n e n t s mes

grans i desconeguts del planeta. Hcn i

arribar tlns a la costa de Guinea . A

sota el desert del Sahara, a un país

concgut com el Senegal, format per

planes poc elevades 1 tallat al nord peí

riu Senegal i al sud peí Gáinbia i el

C^asamance. El Senegal té 197.()(J()

qu i lomet res quadrats i una població

propera ais deu uiílions de persones,

majoritáriament nmsulmana, el 90%,

m e n t r e q u e u n 6% té crecnces an i -

mistes i el y/o és cristiana. La llengua

oficial és el francés, pero alia es parlen

diferents idiomes: el wólof, el m a n -

ding, el serer, o el fula... Les t e m p e -

ra tu res a T i n t e r i o r son altes i mes

tempcrades a la costa, on es concentra

A Saare Kolly Salle s'ha donat un petlt canvi, pero molt important: les dones s'han fet responsables del cultiu deis horts i aixó els permetrá trencar un cercie de gana.

98 fóvSl • ^ R E V I S T A DE GiRONA-» NÚM. 22T NOVIÍMBKE - DHST.MISHK 2003 •» * . VlATGES

la major part d'ima població que en un 42,3% está urbaintzada. Al nord plou poc, 350 nim, mentre que al sud ultrapassen els 1.550 mni. La seva economía está basada en l'agricultura, activitat en la qual creballa el K0% de la població i massa sovint está pendent de l'estat d'una meteorología que en els darrers anys ha canvíat í provocat una manca de pkiges que ha portat la fam, l'cndeutainent deis productors i Tabandonament de les estructures rurals a nioltes regíons.

El Fouladou i la Casamance

Situada a una de les parts niés pobres del Senegal, el Fouladou forma part de la zona que els portugueses van batejar coni Casamancia —on avuí encara hi ha una guerra activa — , entre Cambia i les dues Guiñees, o sigui l'espaí situat entre Mauritania 1 Nigeria, on Tany 1000 després de Crist va aparéixer l'imperi de Ghana, que arran de la invasió deis almorá-vits (una de les scctes mes beMicoses de l'Islam) l'any 1076 es va fragmen­tar en petites unitats tribals, entre altres, el regne de Tekrur. Entre el 1230 i el 1255, a l'aita valí del Níger i sota el regnat de Bajo Sundiata, va sorgir un altre gran imperi , el de Maii, que va integrar el territori del Senegal. Al segle XIV, quan va caure l'imperi va esdevenir el regne Dyo-lof, un projecte amenai^at que a mit-jan segle XVI es va escindir en qua-tre: Dyolof, Walo, Cayol 1 Baol. Al segle XV els portugueses es van ins-taMar a Gámbia i a Casamance, els holandeses van construir dos forts a Tilla de Coree, mcntre qiie els fran-cesos i els anglesos van freqüentar la desembocadura del riu Senegal. El 1659 es va fundar Sant Louis, cstabli-ment francés destinat al comeri^. Així va ser com va canviar definitivament la historia d'aquesta part del món. Tradicionalment ha cstat una zona oblidada per unes autoritats prccolo-nials, colonials i postcolonials que, seguint la dinámica marcada des del temps de l'esclavisme, es van bolear a desenvolupar la costa.

Davant de Dakar, Tilla de Goree, amb les seves construeeions colonials,

la casa deis csclaus o els forts de defensa ens ensenya els rédits guanyats pels europeus i alguns reís amb el córner^ desigual, o sigui el gegantesc tráfic que es va engegar entre Europa, África i America. Al llarg de quatre segles, entre dotze i quinze milions d'homes van ser transportáis en els fons de les bodegues deis vaixells -entre un milió i mig i dos hi van morir- com a incrcaderies a través de Toceá Atlantic. Eren africans ncgres, canviats al contincnt per productes insignificants, que van ser transportáis a América en un deis majors crmis, encara no jutjat, que s'ha comes con­tra la humanitat. El 1650, Tincrement de la demanda i la persistencia deis europeus ofcrint armes de foc va fcr que el tráfic esdevingués una empresa organitzada en interés propi d'una serie de grans rcgnes que van sorgir a la costa de Guinea.

Efectes revolucionaris

Va ser al llarg d'aquest període que a TAfrica occidental aquest comer^;, que es va conéixcr com a córner^ triangu­lar de TAtlántic, va teñir etectcs rcvo-lucionaris, ja que va desplanar els cen­tres de riquesa i poder des del Sudan fins a la costa.

Es dividía en tres etapcs. La pri­mera d'Europa a África. Els negrers anaven a buscar esclaus a la costa d'África entre Goree (situada davant de Dakar) i iVlozambic. Allá les perso­nes es canviaven per productes manu-facturats venuts ais caps de les tribiis: llana, aiguardent, rom, barres de ferro, barrils de pólvora, fuscUs, vidre...

A la scgona etapa, África-Améri­ca, es transportaven els esclaus en vai­xells per vendre'ls al Brasil, a les Anti-Ues o a qualsscvol de les tretze colo-nics situades a la costa est deis Estats Units. La tercera etapa era América-Europa. Un cop venuts els esclaus, els vaixells deis negrers tornaven a Man-chester, Liverpool, Lisboa o Barcelona amb les bodegues plenes de productes tropicals. E! benefici era triple. A TAfrica s'obtenien els carrcgaments de fusta d'eben (nom púdic donat ais esclaus) a canvi de manufactures euro-pees, a América es coinplctava el

negoci amb la venda deis c]uc havien sobreviscut en la travcssa atlántica, els qiials c;niviaven per productos tropi­cals, que no tan sois eren apreciats per la metrópoli, sino que de rctruc Taju-daven a consolidar tant la moneda com el poder.

No es pot oblidar que fins a nnt-jan scglc XVIII tots els homes que es dedicaven a aquest negoci tenien la consciéncia tranquiTla. Una mentali-tat estructurada sobre argunients bíhlics presenta Tesclavitud com a cástig (pcls que la patien) i una bene-dicció (els niateixos, pero salvats per la seva eonvcrsió a la fe cristiana) albora, i per tant, un deis elements indispensables del gran conicri^ inter­nacional. Mes tard, quan aquesta teo-ria va quedar sense fonamcnt, es va trobar una justificació antropológica, la que recollia la infcrioritat de la rafa negra. Es va intentar fer crcure a la humanitat que, per naturalesa, una part del hoines eren superiors ais altres, es van trobar nous arguments per segregar les persones —el 1816 es van votar a Nova Orlcans les prime-res mesures segrcgacionistes entre blancs i negrcs- i es va instaurar el racismc com a model de dominado i de legitimació de Tcxplotació.

Ocupació del Senegal

La historia no es va aturar aquí, sino que entre el 1854 i el 1865 els france-sos van decidir ocupar tot el Senegal. Sota les ordrcs de Faidherbe, després de les batalles contra El-Haj Umar a Medina (1857) i Lat-Díor a Cayor, el 1890 van establír les actuáis fronteres. Es va entrar en una era coneguda com a colonialisme que no tan sois va repartir África des deis despatxos, sino que va convertir Tcxplotació de les nacions i els pobles per part d'Europa en un deis motors de Teconomia a casa nostra i en causa de dcstrucció sistemática d'una societat que encara no s'havia refet deis estralls de Tescla-visme. Els pobles d'África es van tro-bar amb Tacció d'uns colonitzadors que no tan sois els van fer perdre la sobirania, sino que van vcure tallada l 'evolució económica , histórica i social, la qual cosa es va traduir en un

VlATGES ^ *• R F V I S T A OK tJlRONA -y Nl''M. 221 NOVIíMüRL - nKSIMHÜIi 200^ «f. [679J 99

endarrcrinieiit que encara avui marca J'evoiució d'aquesta socictat.

A Senegal, les capes dirigcnts paganes s'havien rcservat el dret a la captura i la venda d'esclaus i havicn deixat el cont ro l del conienj ais musulmans. Els europeus havien construit Saint-Louis i Goree. ciutats originárics de francesos, negres, Uiu-res i esciaus, que traficavcn al llarg del riu, pero quan va baixar la demanda a la costa i per tant la renda de les clas-ses dirigcnts, aqüestes es van veurc impulsades a incrementar les con-questes, les exaccions i les Iluitcs armades. Després de la rcvolució del 1848 que va abolir l'esclavitud, els seiiegaicsos van passar a ser ciutadans de scgona classe de Tlmperi amb dret a enviar un diputat a París —fins al 1 892, els francesos no van aconsegui?" dominar la inajor part del pais— albo­ra que els musulmans, que van prota-gonitzar les revoltes morahUcs contra els exércits de íes antigües autoritats, es van presentar com els ideólegs de la resistencia i la doininació europea.

Cllonven^uts de la superioritat de la civilització occidental i de l'abast universal de la seva cultura, a partir del segle XIX els colonitzadors van apostar per una difosa idea de l'impe-ri que sota el lema «La pau franccsa'> pretenia superar la contradicció entre democracia i colonització transfor-mant cent inilions d'individus en ciu­tadans. Sencgal va esdevenir canip d'expcrimentació i projecte pioner, pero alia es va donar la paradoxa que els teórics de l'assimilació no estaven disposats a assumir les responsabilitats, ni a admetre les conscc]üéncies, que entre altrcs coses haurien canviat, i molt, els organismes representatius deis governs centráis.

L'era colonial va durar poc temps, pero va engegar i accelerar una serie de processos que encara avui teñen continuado. Si per una banda va precipi tar el preces de modernització social i económica que ja havia conien^:at, per l'altra la verta-dera novetat es va situar en el terreny polltic, ja que Tarbitrária participació del contincnt va comportar la perdua de la sobirania per a rnolts africans, la creació de nous estats colonials i d'un

El Fouíadou está habitat per una població jove i dinámica que esta rñV Si no, sabem que molts joves no teñen altra soitida que la migració.

Quan plou ais pobíats com Sanghare, els camins es tomen pistes de far pero la gent sap que la pluja és la garantía que els oamps tiraran endav

100 jóSnl t- R E V I S T A DE G I R O N A • * N Í ' M , 22 i NOVI¿MÍ5KI- - DCSIÍMBRI; 2003 •» * . VlATGES

mapa polític que cenia poc a veure anib la realitat. Si en el període pre-colonial el nombre d'unitats políti-ques arribava tiiis a den mil, la parti-ció la va reduir a nieiiys de quaranta. Els actuáis estats.

Lluny deis centres de decisió

UTKI de les re^ions que es va veure afectada per la redistribiició teta des del despatxüs d'Europa va ser Foula-duLi, que, dcsprés de viure quatrc segles sota la doniinacíó nianding, a niitjan segle XIX la rcvoka deis seus reis —entre els quals destaquen Moussa Molo— va aconscguir una curta inde­pendencia 1 la donació de terres a la classe dirigent de la regió. Alió no va trencar un cicle econóniic niarcat per ragricultiira de subsistencia, ni fou rcctificat durant el període del Scnc-gal independen!, quan, tot i la cons-trucció de l'Estat impulsada primer per Senglior, dcsprés per Diouf i avui per Wade, el Fouladu va entrar en el cercle vicios segons el qual no tan sois no es va poder deslliurar de la inñuéncia de la potencia colonial, sino que es va trobar que , niassa sovint, l'ajuda enviada des d'Europa havia aetuat com a instrument per perllongar la seva influencia, i mes si es té present que el flux de capitals semprc s'ha fet en benefici del centre i ha provocat el bloqueig del que al Tercer Món es coneix com a desen-volupament del subdcsenvolupament.

Eí Fouladou, tal i com diu el nom, és el país deis fulas, un poblé, com eis catalans, amb historia propia, que mantc la propia llengua, la propia cultura i les própies tradicions, pero que també está situada lluny deis cen­tres de decisió, ja siguí de la costa o de la ciutat de Touba, on es concen­tra el poder deis niamhotits. Aixó es traducix en el fet que aquí, on el 95% de la població es dedica a Tagricultu-ra, és on hi ha els pitjors servéis i infraestructures. També s'hi concentra una elevada taxa de pobresa, la qual cosa fa que molts deis seus joves, quasi sempre els mes preparats, si velen sor-tir-se'n, ells i les seves famílics no tin-guin altra sortida que l'emigració.

Si en un principi aquesta va ser

estimulada per Hrauífa, que enviava les élites a la metrópoli perqué Tajudessin a dominar el país, molt mes recent-incnr ha estat generada peí subdesen-volupament, la pobresa, els problemes econóniics, socials í la manca d'alter-natives.

El cercle de la gana

En una zona com la de Saare Kolly Sallé, r e c o n o m i a gira al v o h a n t d'una agricultura i una ramaderia massa dcpendcnt d'un régim de plu-ges cada cop mes afectat peí canvi climatic. Aquí es practica una agri­cultura extensiva que, a causa de la falta d'adobs i materials agrícoles i la utilització de técniqucs arcaiques, genera una producció molt baixa i provoca la d e g r a d a d o del medí ambient. El 60% de la producció son cereals (blat de moro, mili, sorgo o arrós) destinats a! consum familiar, mcntre que hi ha dos cultius comer­ciáis, el coto i el cacauet, que en teo­ría son els que generen els ingressos cié diner líquid a les íamílies. Un futur miserable, i rnés si s'iutenta resoldre l'equació derivada del rendi-ment i deis nietres quadrats i s'hi afe-geix que tot i que hi hagi uns pctits excedcnts no hi ha mercats locáis propcrs on els campcrols puguin comcrcialitzar els productes.

Hi ha alguns mesos a Tany, sobre-tot en temps de sembra i pluja, entre el juny i Toctidire, que aquests es tro-ben que han acabat la reserva d'ali-ments , en un moment en qué els mosquits por ten r ep idcmia de la malaria 1 els caps de familia es venen pressionats per una dinámica negativa que els obliga a gastar les poques reserves que teñen i destinar-Íes a comprar medicaments i manutenció. Es així COTU, intcntant assegurar el rnenjar de la familia o els diners nccessaris per comprar vestits i mede-cincs, els camperols es venen atrapats per un puny de ferro que els porta a nialvendrc el poc que teñen a comer-ciants ambulants arribats del nord, concguts com els hana baña, c]ue no teñen cap remordiment t]uan, aplicant el primer principi del capitalisine sal-vatge, s'aprofitcn de la situació i com­

pren els productes molt per sota deis preus oficiáis. Una situació desespera­da que potser es podria mitigar si els campcrols no es veiessin atrapats per les practiques del monopoli —control de preus, imposició de les condicions d'explotació, control sobre els adobs i els circuits d'explotació— que practi­quen les ducs grans empreses, la Sode-fitcx (Societat de desenvolupanient de Fibres Téxtils) i la Sonacos (Societat de comereialització i tractament del cacauet) que controlen amb má ferma els mercats eic coto 1 cacauet, els únics cultius, rccordem-ho, que es poden comercialitzar i donar diner líquid a les famílics.

Trencament d'un cicle

Avui, qué cns trobem? Dones que la política de preus de les dues grans empreses han trencat un cicle, han empobrit les famílies i han provocat que actualment el diner de les coUites del coto o el cacauet allargui tan sois nou mesos a l 'any. Si a aixó hi sumem la postenor actuació depreda­dora deis baña baña, els episodis de fam que es repeteixen entre els mesos de juny i octubre a la temporada de pluges i de sembra, Toblit historie de la comunitat, on tan sois hi ha un centre de sahit amb un infermer per atendré quinze mil persones, l'alt índex d'analfabetisme, especialment entre tes dones, i Tobligació deis joves mes preparats d'emigrar per buscar recursos externs, ens trobem que una comunitat com aquesta s'ha d'enfron-tar a massa complicacions si vol gua-nyar un futur.

Saare Kolly Salle pot ser la para-doxa i l 'exemple d 'un Senegal on l'opuléncia extrema es barrcja amb la pobresa mes estricta. No és un tópic. Tan sois s'ha d'anar fms a determiiiats punts de la Corniche de la capital Dakar, o a la Petite Cote, a indrets com la platja de Saly, per dcscobrir que el món de Gorgolou —l'heroi del cómic que s'ha fet al carrer amb una missió a la vida: buscar quelcom per menjar ell i la seva familia- és una rea­litat colpidora que no poden amagar m les coloraines deis vestits subtropi­cal, ni la incessant activitat que es res-

VlATGES * •f- RliVISTA DE U l R O N A -t N I ' M . 2 2 1 N O V I Í M H I U ' - DrSl-MBIii ; 2 0 0 3 «f- [ÓSlj l O I

pira en mercats i places on el carrer és vida i la historia queda fosa entre les oíors de peix sec i fruits a pune d'esclatar. La realitat és dura i no fa concessions. Aquest és un país que, o t'atrapa i ct desarma seinpre que tren-quis els copies en qué c'han educat des de la infancia i cntenguis que tant la relació amb el teinps com amb la propia idiosincrasia son fonamentals, o ct provoca rebuig i llástima, tal i coni ha passat a un nombre cada cop mes gran de turistas que s'hi acosten buscant el sol d'hivern i rcxocismc tancats ais hotels. on cls aires condi-cionats i la d e c o r a d o étnica els demostren que la seva estada a África no és una fantasía de telerealitat.

El cinema de Velingara

A Velingara hi liavia un cinema. Era a Taire Iliure, tenia per sostre la Via Láctia, i a la gent li agradaven les peMícules de Kung Fu. El van tancar l'any 1984, no per res, sino percjué es va cspatllar la máquina i des de ¡'empresa responsable no es van bus­car les peces necessárics per poder continuar portant la iMusió i el somni a la ciutat. Una manca de planificació imperdonable que la Fatou explica, perqué ho ha sentit explicar al seu pare. Tot i que a Sanghare ha arribat la tclevisió —funciona amb energia solar-, Tadolcscent, acompanyada de la seva amiga Izauthu, ha decidit visi­tar el vcU recincc. Allá s'imaginen una vida nienys sacrificada, allá, davant la paret blanca i immaculada que un dia va ser una pantalla, asscgudes en un amfiteatre fantasma de cadires rove-Uades i herbes salvatges, intenten entendrc com será el futur. Podran estuchar?, es quedaran a casa?, conti­nuaran picant al mortcr?, fent el te?, escombrant la casa?, trcballant niés hores del compte?, hauran d'emigrai? Res no saben, tan sois que els mes grans han decidit treballar i aprontar les oportunitats, que volen ser els protagonistes del seu dcstí i trcncar d 'una vegada amb la roda d 'una historia que els dcixava poc marge per a l'esperan^a.

Pau Lanaoi Pep Caballé

Les clones han esdevinguí protagonistes de la propia historia. Ells son les responsables de la bona salut deis horts.

Un arbre centenari sol guardar l'entrada deis pobles. Sota el mango de Sanghare es reuneixen els honies per treballar i discutir sobre com és i será el particular món.