s un autèntic gat gros. A Cata-lunya se'l coneixia com a llopcerver o gatillop, i va viure per lesnostres contrades, sobretot pel

Cadí-Moixeró, però un dia es va donar perextingit i no se’n va tornar a parlar fins unsquants anys després. No és gaire clar si l’es-pècie que rondava per aquí era el linx ibè-ric (el que predominava a la Península), ol'europeu, nòrdic, boreal o euroasiàtic (queprocedia del nord d'Europa i Àsia), fins i totno és gaire clara la possibilitat que encara hipugui quedar algun supervivent, o que al-guns exemplars, probablement procedentsde França, hagin pogut ocupar el seu espai,una hipòtesi que defensen alguns biòlegs inaturalistes, sobre la base de les restes quese n'han trobat els darrers anys o, fins i tot,d'algunes presumptes observacions.

El més lògic sembla que és que al Pirineuhi visqués el linx boreal i al Prepirineu (Ber-guedà, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya) ho fesl'ibèric, sense descartar la possibilitat que enalguns indrets haguessin pogut arribar a con-viure totes dues espècies alhora.

Fins fa un centenar d'anys l'ibèric es po-dia trobar per tota la Península però ac-

tualment només n'ocupa el i encara ésconsiderat com el felí més amenaçat delmón.

Fins a l’any es tenen cites de la pre-sència del linx al Cadí, un dels nuclis on l'es-pècie havia aconseguit sobreviure. La darrerareferència fiable de linxs caçats al Cadí és delsanys .

Entre els anys i dos estudis vanrecopilar més de informacions referidesa la possible supervivència del linx al Pirineucatalà i aragonès, de les quals feien refe-rència potencialment a la seva presència. Unaltre estudi, en aquest cas a la serra del Cadí,Solsonès, Ripollès i Carlit, a l'Alta Cerdanya,va detectar dos rastres de linx a la neu. A par-tir dels diferents estudis es va estimar que hipodria haver d'un a tres exemplars. Però noés només al Cadí on s'estan trobant rastresd'aquesta espècie. En el llibre El Medi Naturaldel Solsonès, s'hi esmenta que els darrers anys caçadors, guardes forestals i pagesos

han recollit una llarga llista de presumptesobservacions, la majoria als municipis d'O-dèn i Lladurs, en concret, un que va ser vistdiverses vegades a Costafreda, l'any , iun altre que travessava la carretera d'Odènel .

El novembre del , dos rigorosos i re-coneguts naturalistes, David Saavedra i Rai-mon Mariner, van assegurar haver-ne vist unexemplar al Cadí, una observació, però,que no van poder acompanyar de proves fí-siques ni fotogràfiques, que són les quecompten per als científics.

Com a curiositat, l'any la Guàrdia Ci-vil va decomissar a Manresa un abric de pellde linx que una dona anunciava en una pu-blicació local.

Amb tot, l'extinció del linx al nostre terri-tori i la seva presència testimonial són untema controvertit que genera diversitat d’o-pinions, en la formació de les quals no afa-voreixen gens els costums d'aquest animal,

de presència molt discreta i d’hàbits noc-turns, que, a diferència del llop o de l'ós, noes dedica a matar bestiar. Els seus estudio-sos dubten que n’hi pugui haver una po-blació estable, però, com en el cas del llop, no descarten que hi hagi exemplars erràticsque, o bé podrien procedir de les diferentsrepoblacions que s’han fet a Europa –enaquest cas serien de l’espècie boreal–, o béde l'alliberament d'algun centre de recupe-ració de fauna.

La seva reintroducció és un tema que estàsobre la taula del departament de MediAmbient de la Generalitat des de fa anys. Laseva realització acabaria d'enriquir la nos-tra fauna amb una espècie emblemàtica ques’ha convertit en el símbol de la conservaciódel món mediterrani.

É UN GAT GROS 1

EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX BOREAL (LYNX LYNX) havien viscut a les comarquesprepirinenques fins no se sap ben bé quan, però podria ser fins a mitjan segle passat o, fins i tot, fins alsanys 80. Cada vegada, però, hi ha més indicis que condueixen a fer pensar que algun exemplar d’algunade les dues espècies encara podria ser present a la zona del Cadí o cap al Solsonès. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 69REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

15Regió7 | DISSABTE, 6 DE FEBRER DEL 2010FAUNA�REVISTA

Podeu consultar totes les pà- gines a:bloc.regio7.cat/fauna

L’IBÈRIC I EL BOREAL. El mésprobable és que al Pirineu hi haguésviscut el linx boreal i al Prepirineu(Berguedà, Solsonès, Alt Urgell iCerdanya) ho hagués fet l’ibèric, queés el que encara es conserva enalguns indrets de la Península

�