1
s un autèntic gat gros. A Cata- lunya se'l coneixia com a llop cerver o gatillop, i va viure per les nostres contrades, sobretot pel Cadí-Moixeró, però un dia es va donar per extingit i no se’n va tornar a parlar fins uns quants anys després. No és gaire clar si l’es- pècie que rondava per aquí era el linx ibè- ric (el que predominava a la Península), o l'europeu, nòrdic, boreal o euroasiàtic (que procedia del nord d'Europa i Àsia), fins i tot no és gaire clara la possibilitat que encara hi pugui quedar algun supervivent, o que al- guns exemplars, probablement procedents de França, hagin pogut ocupar el seu espai, una hipòtesi que defensen alguns biòlegs i naturalistes, sobre la base de les restes que se n'han trobat els darrers anys o, fins i tot, d'algunes presumptes observacions. El més lògic sembla que és que al Pirineu hi visqués el linx boreal i al Prepirineu (Ber- guedà, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya) ho fes l'ibèric, sense descartar la possibilitat que en alguns indrets haguessin pogut arribar a con- viure totes dues espècies alhora. Fins fa un centenar d'anys l'ibèric es po- dia trobar per tota la Península però ac- tualment només n'ocupa el i encara és considerat com el felí més amenaçat del món. Fins a l’any es tenen cites de la pre- sència del linx al Cadí, un dels nuclis on l'es- pècie havia aconseguit sobreviure. La darrera referència fiable de linxs caçats al Cadí és dels anys . Entre els anys i dos estudis van recopilar més de informacions referides a la possible supervivència del linx al Pirineu català i aragonès, de les quals feien refe- rència potencialment a la seva presència. Un altre estudi, en aquest cas a la serra del Cadí, Solsonès, Ripollès i Carlit, a l'Alta Cerdanya, va detectar dos rastres de linx a la neu. A par- tir dels diferents estudis es va estimar que hi podria haver d'un a tres exemplars. Però no és només al Cadí on s'estan trobant rastres d'aquesta espècie. En el llibre El Medi Natural del Solsonès, s'hi esmenta que els darrers anys caçadors, guardes forestals i pagesos han recollit una llarga llista de presumptes observacions, la majoria als municipis d'O- dèn i Lladurs, en concret, un que va ser vist diverses vegades a Costafreda, l'any , i un altre que travessava la carretera d'Odèn el . El novembre del , dos rigorosos i re- coneguts naturalistes, David Saavedra i Rai- mon Mariner, van assegurar haver-ne vist un exemplar al Cadí, una observació, però, que no van poder acompanyar de proves fí- siques ni fotogràfiques, que són les que compten per als científics. Com a curiositat, l'any la Guàrdia Ci- vil va decomissar a Manresa un abric de pell de linx que una dona anunciava en una pu- blicació local. Amb tot, l'extinció del linx al nostre terri- tori i la seva presència testimonial són un tema controvertit que genera diversitat d’o- pinions, en la formació de les quals no afa- voreixen gens els costums d'aquest animal, de presència molt discreta i d’hàbits noc- turns, que, a diferència del llop o de l'ós, no es dedica a matar bestiar. Els seus estudio- sos dubten que n’hi pugui haver una po- blació estable, però, com en el cas del llop, no descarten que hi hagi exemplars erràtics que, o bé podrien procedir de les diferents repoblacions que s’han fet a Europa –en aquest cas serien de l’espècie boreal–, o bé de l'alliberament d'algun centre de recupe- ració de fauna. La seva reintroducció és un tema que està sobre la taula del departament de Medi Ambient de la Generalitat des de fa anys. La seva realització acabaria d'enriquir la nos- tra fauna amb una espècie emblemàtica que s’ha convertit en el símbol de la conservació del món mediterrani. É UN GAT GROS 1 EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX BOREAL (LYNX LYNX) havien viscut a les comarques prepirinenques fins no se sap ben bé quan, però podria ser fins a mitjan segle passat o, fins i tot, fins als anys 80. Cada vegada, però, hi ha més indicis que condueixen a fer pensar que algun exemplar d’alguna de les dues espècies encara podria ser present a la zona del Cadí o cap al Solsonès. Per Jordi Comellas FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 69 REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS 15 Regió7 | DISSABTE, 6 DE FEBRER DEL 2010 FAUNAREVISTA Podeu consultar totes les pà- gines a:bloc.regio7.cat/fauna L’IBÈRIC I EL BOREAL. El més probable és que al Pirineu hi hagués viscut el linx boreal i al Prepirineu (Berguedà, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya) ho hagués fet l’ibèric, que és el que encara es conserva en alguns indrets de la Península

UN GAT GROS · 2010-02-04 · EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX BOREAL (LYNX LYNX) havien viscut a les comarques prepirinenques fins no se sap ben bé quan, però podria

  • Upload
    others

  • View
    7

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: UN GAT GROS · 2010-02-04 · EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX BOREAL (LYNX LYNX) havien viscut a les comarques prepirinenques fins no se sap ben bé quan, però podria

s un autèntic gat gros. A Cata-lunya se'l coneixia com a llopcerver o gatillop, i va viure per lesnostres contrades, sobretot pel

Cadí-Moixeró, però un dia es va donar perextingit i no se’n va tornar a parlar fins unsquants anys després. No és gaire clar si l’es-pècie que rondava per aquí era el linx ibè-ric (el que predominava a la Península), ol'europeu, nòrdic, boreal o euroasiàtic (queprocedia del nord d'Europa i Àsia), fins i totno és gaire clara la possibilitat que encara hipugui quedar algun supervivent, o que al-guns exemplars, probablement procedentsde França, hagin pogut ocupar el seu espai,una hipòtesi que defensen alguns biòlegs inaturalistes, sobre la base de les restes quese n'han trobat els darrers anys o, fins i tot,d'algunes presumptes observacions.

El més lògic sembla que és que al Pirineuhi visqués el linx boreal i al Prepirineu (Ber-guedà, Solsonès, Alt Urgell i Cerdanya) ho fesl'ibèric, sense descartar la possibilitat que enalguns indrets haguessin pogut arribar a con-viure totes dues espècies alhora.

Fins fa un centenar d'anys l'ibèric es po-dia trobar per tota la Península però ac-

tualment només n'ocupa el i encara ésconsiderat com el felí més amenaçat delmón.

Fins a l’any es tenen cites de la pre-sència del linx al Cadí, un dels nuclis on l'es-pècie havia aconseguit sobreviure. La darrerareferència fiable de linxs caçats al Cadí és delsanys .

Entre els anys i dos estudis vanrecopilar més de informacions referidesa la possible supervivència del linx al Pirineucatalà i aragonès, de les quals feien refe-rència potencialment a la seva presència. Unaltre estudi, en aquest cas a la serra del Cadí,Solsonès, Ripollès i Carlit, a l'Alta Cerdanya,va detectar dos rastres de linx a la neu. A par-tir dels diferents estudis es va estimar que hipodria haver d'un a tres exemplars. Però noés només al Cadí on s'estan trobant rastresd'aquesta espècie. En el llibre El Medi Naturaldel Solsonès, s'hi esmenta que els darrers anys caçadors, guardes forestals i pagesos

han recollit una llarga llista de presumptesobservacions, la majoria als municipis d'O-dèn i Lladurs, en concret, un que va ser vistdiverses vegades a Costafreda, l'any , iun altre que travessava la carretera d'Odènel .

El novembre del , dos rigorosos i re-coneguts naturalistes, David Saavedra i Rai-mon Mariner, van assegurar haver-ne vist unexemplar al Cadí, una observació, però,que no van poder acompanyar de proves fí-siques ni fotogràfiques, que són les quecompten per als científics.

Com a curiositat, l'any la Guàrdia Ci-vil va decomissar a Manresa un abric de pellde linx que una dona anunciava en una pu-blicació local.

Amb tot, l'extinció del linx al nostre terri-tori i la seva presència testimonial són untema controvertit que genera diversitat d’o-pinions, en la formació de les quals no afa-voreixen gens els costums d'aquest animal,

de presència molt discreta i d’hàbits noc-turns, que, a diferència del llop o de l'ós, noes dedica a matar bestiar. Els seus estudio-sos dubten que n’hi pugui haver una po-blació estable, però, com en el cas del llop, no descarten que hi hagi exemplars erràticsque, o bé podrien procedir de les diferentsrepoblacions que s’han fet a Europa –enaquest cas serien de l’espècie boreal–, o béde l'alliberament d'algun centre de recupe-ració de fauna.

La seva reintroducció és un tema que estàsobre la taula del departament de MediAmbient de la Generalitat des de fa anys. Laseva realització acabaria d'enriquir la nos-tra fauna amb una espècie emblemàtica ques’ha convertit en el símbol de la conservaciódel món mediterrani.

É UN GAT GROS 1

EL LINX IBÈRIC (LYNX PARDELLUS) I EL LINX BOREAL (LYNX LYNX) havien viscut a les comarquesprepirinenques fins no se sap ben bé quan, però podria ser fins a mitjan segle passat o, fins i tot, fins alsanys 80. Cada vegada, però, hi ha més indicis que condueixen a fer pensar que algun exemplar d’algunade les dues espècies encara podria ser present a la zona del Cadí o cap al Solsonès. Per Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 69REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE : JORDI COMELLAS

15Regió7 | DISSABTE, 6 DE FEBRER DEL 2010FAUNA�REVISTA

Podeu consultar totes les pà- gines a:bloc.regio7.cat/fauna

L’IBÈRIC I EL BOREAL. El mésprobable és que al Pirineu hi haguésviscut el linx boreal i al Prepirineu(Berguedà, Solsonès, Alt Urgell iCerdanya) ho hagués fet l’ibèric, queés el que encara es conserva enalguns indrets de la Península